Desert de les Palmes - Historial de revisions

Juan Emilio Prades Bel en 21:34 12 oct 2025

2025-10-12T21:34:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:34 12 oct 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Desert de les palmes bosc.jpg\|thumb\|300px\|El Desert de les Palmes]]		[[Image:Desert de les palmes bosc.jpg\|thumb\|300px\|El Desert de les Palmes]]
			[[Archiu:Desert de Les Palmes.jpg\|miniaturadeimagen\|Desert de les Palmes]]
	El '''Desert de les Palmes''' és un parc natural situat en la comarca de [[La Plana Alta]] de la [[Comunitat Valenciana]]. En una extensió de 3.293 hectàrees, és un parage montanyós que ocupa part dels térmens municipals de [[Castelló]], [[Benicàssim]], [[Borriol]], [[Cabanes]] i [[La Pobla Tornesa]].		El '''Desert de les Palmes''' és un parc natural situat en la comarca de [[La Plana Alta]] de la [[Comunitat Valenciana]]. En una extensió de 3.293 hectàrees, és un parage montanyós que ocupa part dels térmens municipals de [[Castelló]], [[Benicàssim]], [[Borriol]], [[Cabanes]] i [[La Pobla Tornesa]].

Llínea 5:		Llínea 6:
	[[Archiu:Desierto de las Palmas.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Antic convent del Desert de les Palmes]]		[[Archiu:Desierto de las Palmas.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Antic convent del Desert de les Palmes]]
	El seu nom es deu als monjos carmelites que denominen ''deserts'' als seus llocs d'oració i retir espiritual i ''de les Palmes'', per la gran cantitat de [[Margalló\|margalloneres]] que en ell existixen. Els carmelitans es varen instalar en l'any [[1694]] en aquell parage i varen construir un convent que, a causa d'un corriment de terres va quedar destruït en l'any [[1783]]. El nou convent, va començar a construir-se en [[1784]] i les obres varen finalisar dos anys més tart. Com a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal de l'any [[1835]] es va deure d'exclaustrar, pero per l'eixemplar comportament dels monjos davant la població de [[Benicàssim]] i a petició del seu ajuntament, es va conseguir que permaneixquera com a [[Convent del Desert de les Palmes\|monasteri carmelità]].		El seu nom es deu als monjos carmelites que denominen ''deserts'' als seus llocs d'oració i retir espiritual i ''de les Palmes'', per la gran cantitat de [[Margalló\|margalloneres]] que en ell existixen. Els carmelitans es varen instalar en l'any [[1694]] en aquell parage i varen construir un convent que, a causa d'un corriment de terres va quedar destruït en l'any [[1783]]. El nou convent, va començar a construir-se en [[1784]] i les obres varen finalisar dos anys més tart. Com a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal de l'any [[1835]] es va deure d'exclaustrar, pero per l'eixemplar comportament dels monjos davant la població de [[Benicàssim]] i a petició del seu ajuntament, es va conseguir que permaneixquera com a [[Convent del Desert de les Palmes\|monasteri carmelità]].
			[[Archiu:Desierto de Las Palmas (Castellón).jpg\|miniaturadeimagen\|Desert de les Palmes]]

	== Parage natural ==		== Parage natural ==

Xavier: /* Llocs d'interés */

2023-09-26T09:38:37Z

Llocs d'interés

← Revisió anterior		Revisió de 09:38 26 set 2023
Llínea 41:		Llínea 41:
	* Ermita de Les Santes		* Ermita de Les Santes
	* Font del Perelló		* Font del Perelló
	* Castell de Miravet		* [[Castell de Miravet (Cabanes)\|Castell de Miravet]]
	* Font de Miravet		* Font de Miravet
	* Agulles de Santa Àgueda		* Agulles de Santa Àgueda

Xavier: /* Història */

2022-08-20T16:29:12Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 16:29 20 ago 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	== Història ==		== Història ==
	[[Archiu:Desierto de las Palmas.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Antic convent del Desert de les Palmes]]		[[Archiu:Desierto de las Palmas.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Antic convent del Desert de les Palmes]]
	El seu nom es deu als monjos carmelites que denominen ''deserts'' als seus llocs d'oració i retir espiritual i ''de les Palmes'', per la gran cantitat de [[Margalló\|margalloneres]] que en ell existixen. Els carmelitans es varen instalar en l'any [[1694]] en aquell parage i varen construir un convent que, a causa d'un corriment de terres va quedar destruït en l'any [[1783]]. El nou convent, va començar a construir-se en [[1784]] i les obres varen finalisar dos anys més tart. Com a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal de l'any [[1835]] es va deure d'exclaustrar, pero per l'eixemplar comportament dels monjos davant la població de [[Benicàssim]] i a petició del seu ajuntament, es va conseguir que permaneixquera com a monasteri carmelità.		El seu nom es deu als monjos carmelites que denominen ''deserts'' als seus llocs d'oració i retir espiritual i ''de les Palmes'', per la gran cantitat de [[Margalló\|margalloneres]] que en ell existixen. Els carmelitans es varen instalar en l'any [[1694]] en aquell parage i varen construir un convent que, a causa d'un corriment de terres va quedar destruït en l'any [[1783]]. El nou convent, va començar a construir-se en [[1784]] i les obres varen finalisar dos anys més tart. Com a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal de l'any [[1835]] es va deure d'exclaustrar, pero per l'eixemplar comportament dels monjos davant la població de [[Benicàssim]] i a petició del seu ajuntament, es va conseguir que permaneixquera com a [[Convent del Desert de les Palmes\|monasteri carmelità]].

	== Parage natural ==		== Parage natural ==

Xavier: /* Llocs d'interés */

2022-08-20T14:27:19Z

Llocs d'interés

← Revisió anterior		Revisió de 14:27 20 ago 2022
Llínea 28:		Llínea 28:

	== Llocs d'interés ==		== Llocs d'interés ==

	* [[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)\|Ermita de la Magdalena]]		* [[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)\|Ermita de la Magdalena]]
	* [[Castell de Fadrell]]		* [[Castell de Fadrell]]
	* Castell de Montornés		* Castell de Montornés
	* Centre d'Informació i d'Interpretació del parage natural "La Bartola"		* Centre d'Informació i d'Interpretació del parage natural "La Bartola"
	* Monasteri dels Carmelites		* [[Convent del Desert de les Palmes\|Convent del Desert de les Palmes o Monasteri dels Carmelites]]
	* Font de Sant Josep		* Font de Sant Josep
	* [[Cim del Bartolo\|Pic o cim del Bartolo]]		* [[Cim del Bartolo\|Pic o cim del Bartolo]]

Valencian: /* Història */

2022-07-28T16:25:01Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 16:25 28 jul 2022
Llínea 3:		Llínea 3:

	== Història ==		== Història ==
	[[Archiu:Desierto de las Palmas.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|~~Convent~~ del Desert de les Palmes]]		[[Archiu:Desierto de las Palmas.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Antic convent del Desert de les Palmes]]
	El seu nom es deu als monjos carmelites que denominen ''deserts'' als seus llocs d'oració i retir espiritual i ''de les Palmes'', per la gran cantitat de [[Margalló\|margalloneres]] que en ell existixen. Els carmelitans es varen instalar en l'any [[1694]] en aquell parage i varen construir un convent que, a causa d'un corriment de terres va quedar destruït en l'any [[1783]]. El nou convent, va començar a construir-se en [[1784]] i les obres varen finalisar dos anys més tart. Com a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal de l'any [[1835]] es va deure d'exclaustrar, pero per l'eixemplar comportament dels monjos davant la població de [[Benicàssim]] i a petició del seu ajuntament, es va conseguir que permaneixquera com a monasteri carmelità.		El seu nom es deu als monjos carmelites que denominen ''deserts'' als seus llocs d'oració i retir espiritual i ''de les Palmes'', per la gran cantitat de [[Margalló\|margalloneres]] que en ell existixen. Els carmelitans es varen instalar en l'any [[1694]] en aquell parage i varen construir un convent que, a causa d'un corriment de terres va quedar destruït en l'any [[1783]]. El nou convent, va començar a construir-se en [[1784]] i les obres varen finalisar dos anys més tart. Com a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal de l'any [[1835]] es va deure d'exclaustrar, pero per l'eixemplar comportament dels monjos davant la població de [[Benicàssim]] i a petició del seu ajuntament, es va conseguir que permaneixquera com a monasteri carmelità.

Valencian: /* Història */

2022-07-28T16:24:35Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 16:24 28 jul 2022
Llínea 3:		Llínea 3:

	== Història ==		== Història ==
	[[Archiu:Desierto de las Palmas.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Desert de les Palmes]]		[[Archiu:Desierto de las Palmas.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Convent del Desert de les Palmes]]
	El seu nom es deu als monjos carmelites que denominen ''deserts'' als seus llocs d'oració i retir espiritual i ''de les Palmes'', per la gran cantitat de [[Margalló\|margalloneres]] que en ell existixen. Els carmelitans es varen instalar en l'any [[1694]] en aquell parage i varen construir un convent que, a causa d'un corriment de terres va quedar destruït en l'any [[1783]]. El nou convent, va començar a construir-se en [[1784]] i les obres varen finalisar dos anys més tart. Com a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal de l'any [[1835]] es va deure d'exclaustrar, pero per l'eixemplar comportament dels monjos davant la població de [[Benicàssim]] i a petició del seu ~~Ajuntament~~, es va conseguir que permaneixquera com a monasteri carmelità.		El seu nom es deu als monjos carmelites que denominen ''deserts'' als seus llocs d'oració i retir espiritual i ''de les Palmes'', per la gran cantitat de [[Margalló\|margalloneres]] que en ell existixen. Els carmelitans es varen instalar en l'any [[1694]] en aquell parage i varen construir un convent que, a causa d'un corriment de terres va quedar destruït en l'any [[1783]]. El nou convent, va començar a construir-se en [[1784]] i les obres varen finalisar dos anys més tart. Com a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal de l'any [[1835]] es va deure d'exclaustrar, pero per l'eixemplar comportament dels monjos davant la població de [[Benicàssim]] i a petició del seu ajuntament, es va conseguir que permaneixquera com a monasteri carmelità.

	== Parage natural ==		== Parage natural ==

Valencian en 16:23 28 jul 2022

2022-07-28T16:23:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:23 28 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Desert de les palmes bosc.jpg\|thumb\|~~350px~~\|El Desert de les Palmes]]		[[Image:Desert de les palmes bosc.jpg\|thumb\|300px\|El Desert de les Palmes]]
	El '''Desert de les Palmes''' és un parc natural situat en la comarca de [[La Plana Alta]] de la [[Comunitat Valenciana]]. En una extensió de 3.293 hectàrees, és un parage montanyós que ocupa part dels térmens municipals de [[Castelló]], [[Benicàssim]], [[Borriol]], [[Cabanes]] i [[La Pobla Tornesa]].		El '''Desert de les Palmes''' és un parc natural situat en la comarca de [[La Plana Alta]] de la [[Comunitat Valenciana]]. En una extensió de 3.293 hectàrees, és un parage montanyós que ocupa part dels térmens municipals de [[Castelló]], [[Benicàssim]], [[Borriol]], [[Cabanes]] i [[La Pobla Tornesa]].

	== Història ==		== Història ==
	[[Archiu:Desierto de las Palmas.jpg\|~~350px~~\|miniaturadeimagen\|Desert de les Palmes]]		[[Archiu:Desierto de las Palmas.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Desert de les Palmes]]
	El seu nom es deu als monjos carmelites que denominen ''deserts'' als seus llocs d'oració i retir espiritual i ''de les Palmes'', per la gran cantitat de [[Margalló\|margalloneres]] que en ell existixen. Els carmelitans es varen instalar en l'any [[1694]] en aquell parage i varen construir un convent que, a causa d'un corriment de terres va quedar destruït en l'any [[1783]]. El nou convent, va començar a construir-se en [[1784]] i les obres varen finalisar dos anys més tart. Com a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal de l'any [[1835]] es va deure d'exclaustrar, pero per l'eixemplar comportament dels monjos davant la població de [[Benicàssim]] i a petició del seu Ajuntament, es va conseguir que permaneixquera com a monasteri carmelità.		El seu nom es deu als monjos carmelites que denominen ''deserts'' als seus llocs d'oració i retir espiritual i ''de les Palmes'', per la gran cantitat de [[Margalló\|margalloneres]] que en ell existixen. Els carmelitans es varen instalar en l'any [[1694]] en aquell parage i varen construir un convent que, a causa d'un corriment de terres va quedar destruït en l'any [[1783]]. El nou convent, va començar a construir-se en [[1784]] i les obres varen finalisar dos anys més tart. Com a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal de l'any [[1835]] es va deure d'exclaustrar, pero per l'eixemplar comportament dels monjos davant la població de [[Benicàssim]] i a petició del seu Ajuntament, es va conseguir que permaneixquera com a monasteri carmelità.

	== Parage natural ==		== Parage natural ==

	Va ser declarat parage natural pel [[Govern Valencià]] el [[16 d'octubre]] de [[1989]]. S'ha cremat en diverses ocasions en l'any [[1985]] i en [[1992]] quedant com és evident en poc de bosc salvage.		Va ser declarat parage natural pel [[Govern Valencià]] el [[16 d'octubre]] de [[1989]]. S'ha cremat en diverses ocasions en l'any [[1985]] i en [[1992]] quedant com és evident en poc de bosc salvage.

	== Orografia ==		== Orografia ==

	Esta serra llitoral paralela a la costa es troba situada en la zona suroriental de la [[província de Castelló]] tenint com a altura màxima el pic del Bartolo de 729 m. El parc forma part junt a la propenca serra de les Santes d'un plec anticlinal de materials del [[paleozoic]]. En ella abunden les roques de rodeno i és un dels dos únics llocs de la província de Castelló a on apareixen les pissarres lo que li otorga un caràcter singular dins de la [[Comunitat Valenciana]].		Esta serra llitoral paralela a la costa es troba situada en la zona suroriental de la [[província de Castelló]] tenint com a altura màxima el pic del Bartolo de 729 m. El parc forma part junt a la propenca serra de les Santes d'un plec anticlinal de materials del [[paleozoic]]. En ella abunden les roques de rodeno i és un dels dos únics llocs de la província de Castelló a on apareixen les pissarres lo que li otorga un caràcter singular dins de la [[Comunitat Valenciana]].

	== Clima ==		== Clima ==

	Esta serra presenta un típic clima mediterràneu en un fort periodo de sequia en [[estiu]] i en un màxim en la [[primavera d'hivern]].		Esta serra presenta un típic clima mediterràneu en un fort periodo de sequia en [[estiu]] i en un màxim en la [[primavera d'hivern]].

	== Flora ==		== Flora ==

	La vegetació del parc natural es troba en estat de regeneració pel greu incendi que ho va arrasar en l'any [[1992]], a pesar d'això seguix sent molt interessant. La presència de sols de rodeno permet l'existència de les [[Surer\|sureres]] i la [[Carrasca\|carrasca]], per l'absorció d'humitat d'este tipo de sol, pero per la transformació de l'ecosistema natural pels incendis i les transformacions agràries la seua presència ara és molt escassa. De totes maneres encara és possible trobar matolls típics d'esta formació boscosa com l'[[Alborcer\|alborcer]], el lloreral malvarell, la petorra, el matapoll, la coscollina, la ginebrera, el llentiscle i per supost la [[Margalló\|margallonera]]. En l'actualitat la major superfície boscosa està composta pel pi rodeno i el pi carrasquer pero la política de reforestació té la intenció de substituir estos per les primitives sureres i carraqueres.		La vegetació del parc natural es troba en estat de regeneració pel greu incendi que ho va arrasar en l'any [[1992]], a pesar d'això seguix sent molt interessant. La presència de sols de rodeno permet l'existència de les [[Surer\|sureres]] i la [[Carrasca\|carrasca]], per l'absorció d'humitat d'este tipo de sol, pero per la transformació de l'ecosistema natural pels incendis i les transformacions agràries la seua presència ara és molt escassa. De totes maneres encara és possible trobar matolls típics d'esta formació boscosa com l'[[Alborcer\|alborcer]], el lloreral malvarell, la petorra, el matapoll, la coscollina, la ginebrera, el llentiscle i per supost la [[Margalló\|margallonera]]. En l'actualitat la major superfície boscosa està composta pel pi rodeno i el pi carrasquer pero la política de reforestació té la intenció de substituir estos per les primitives sureres i carraqueres.

	== Fauna ==		== Fauna ==

	La fauna de la serra és variada destacant el [[sapo]] parter, el fardacho ocelat, el sacre d'escala entre els reptils i amfibis. L'avifauna és molt rica destacant l'àguila perdiuera, el falconet, el gavilà, el brúfol, el muçol chic o el muçol real entre les rapaces. També són comuns la [[perdiu]], la [[tórtola]], la busquereta, la collalba rossa, el torcecoll o el [[corp]]. Els mamífers no són la fauna principal, pero el parc tampoc està exent d'estos. La majoria són representants del bosc mediterràneu, com el rabosot, el [[javalí\|porc javalí]], la farda, la [[gineta]] i la fugina.		La fauna de la serra és variada destacant el [[sapo]] parter, el fardacho ocelat, el sacre d'escala entre els reptils i amfibis. L'avifauna és molt rica destacant l'àguila perdiuera, el falconet, el gavilà, el brúfol, el muçol chic o el muçol real entre les rapaces. També són comuns la [[perdiu]], la [[tórtola]], la busquereta, la collalba rossa, el torcecoll o el [[corp]]. Els mamífers no són la fauna principal, pero el parc tampoc està exent d'estos. La majoria són representants del bosc mediterràneu, com el rabosot, el [[javalí\|porc javalí]], la farda, la [[gineta]] i la fugina.

	== Parage d'interés ==		== Parage d'interés ==

	La presència de l'orde carmelita ha dotat al parc de dos importants monuments com són el Monasteri antic (en ruïnes) (s. [[sigle XVII\|XVII]]-[[sigle XVIII\|XVIII]]) i el Monasteri nou (s. XVIII); també disseminades en el parage es troben vàries ermites (s. XVIII-[[sigle XX\|XX]]). Ademés en el parc hi ha una série d'importants ruïnes com són el Castell de Montornés i el de Miravet i l'Ermita de les Santes. També és destacable (ya fora del parc, pero molt pròxims ad ell) la presència del [[Castell de Fadrell]] o Castell Vell i l'[[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)\|Ermita de la Magdalena]], lloc a on estava l'antic emplaçament de Castelló de la Plana i al que acodixen els veïns de la capital en romeria ([[Romeria de les Canyes]], el tercer dumenge de la [[Quaresma]], durant les [[Festes de la Magdalena]], en commemoració de la fundació de la ciutat. Existix una Romeria anual a la Creu del Bartolo en la que es puja des de Castelló de la Plana cada últim dumenge d'octubre.		La presència de l'orde carmelita ha dotat al parc de dos importants monuments com són el Monasteri antic (en ruïnes) (s. [[sigle XVII\|XVII]]-[[sigle XVIII\|XVIII]]) i el Monasteri nou (s. XVIII); també disseminades en el parage es troben vàries ermites (s. XVIII-[[sigle XX\|XX]]). Ademés en el parc hi ha una série d'importants ruïnes com són el Castell de Montornés i el de Miravet i l'Ermita de les Santes. També és destacable (ya fora del parc, pero molt pròxims ad ell) la presència del [[Castell de Fadrell]] o Castell Vell i l'[[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)\|Ermita de la Magdalena]], lloc a on estava l'antic emplaçament de Castelló de la Plana i al que acodixen els veïns de la capital en romeria ([[Romeria de les Canyes]], el tercer dumenge de la [[Quaresma]], durant les [[Festes de la Magdalena]], en commemoració de la fundació de la ciutat. Existix una Romeria anual a la Creu del Bartolo en la que es puja des de Castelló de la Plana cada últim dumenge d'octubre.

	== Accés ==		== Accés ==

	En estar situat tan prop de la capital castellonenca, el seu accés és molt senzill. Per ad això és recomanable la carretera CV-147 que s'interna en el parc a la que es pot aplegar a partir de l'[[Autopista del Mediterràneu]] o AP-7 i la [[N-340]] a l'altura de Benicàssim, dos importants eixos que recorren la província de nort a sur de forma paralela a la mar.		En estar situat tan prop de la capital castellonenca, el seu accés és molt senzill. Per ad això és recomanable la carretera CV-147 que s'interna en el parc a la que es pot aplegar a partir de l'[[Autopista del Mediterràneu]] o AP-7 i la [[N-340]] a l'altura de Benicàssim, dos importants eixos que recorren la província de nort a sur de forma paralela a la mar.

	== Llocs d'interés ==		== Llocs d'interés ==

	* [[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)\|Ermita de la Magdalena]]		* [[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)\|Ermita de la Magdalena]]
	* [[Castell de Fadrell]]		* [[Castell de Fadrell]]
Llínea 53:		Llínea 45:

	== Vore també ==		== Vore també ==

	* [[Cim del Bartolo]]		* [[Cim del Bartolo]]
	* [[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)\|Ermita de la Magdalena]]		* [[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)\|Ermita de la Magdalena]]

Valencian en 16:23 28 jul 2022

2022-07-28T16:23:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:23 28 jul 2022
Llínea 3:		Llínea 3:

	== Història ==		== Història ==
	[[Archiu:Desierto de las Palmas.jpg\|~~300px~~\|miniaturadeimagen\|Desert de les Palmes]]		[[Archiu:Desierto de las Palmas.jpg\|350px\|miniaturadeimagen\|Desert de les Palmes]]
	El seu nom es deu als monjos carmelites que denominen ''deserts'' als seus llocs d'oració i retir espiritual i ''de les Palmes'', per la gran cantitat de [[Margalló\|margalloneres]] que en ell existixen. Els carmelitans es varen instalar en l'any [[1694]] en aquell parage i varen construir un convent que, a causa d'un corriment de terres va quedar destruït en l'any [[1783]]. El nou convent, va començar a construir-se en [[1784]] i les obres varen finalisar dos anys més tart. Com a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal de l'any [[1835]] es va deure d'exclaustrar, pero per l'eixemplar comportament dels monjos davant la població de [[Benicàssim]] i a petició del seu Ajuntament, es va conseguir que permaneixquera com a monasteri carmelità.		El seu nom es deu als monjos carmelites que denominen ''deserts'' als seus llocs d'oració i retir espiritual i ''de les Palmes'', per la gran cantitat de [[Margalló\|margalloneres]] que en ell existixen. Els carmelitans es varen instalar en l'any [[1694]] en aquell parage i varen construir un convent que, a causa d'un corriment de terres va quedar destruït en l'any [[1783]]. El nou convent, va començar a construir-se en [[1784]] i les obres varen finalisar dos anys més tart. Com a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal de l'any [[1835]] es va deure d'exclaustrar, pero per l'eixemplar comportament dels monjos davant la població de [[Benicàssim]] i a petició del seu Ajuntament, es va conseguir que permaneixquera com a monasteri carmelità.

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-07-28T15:33:02Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 15:33 28 jul 2022
Llínea 63:		Llínea 63:
	{{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}}		{{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}}

	[[Categoria:Parcs ~~Naturals~~ de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Parcs naturals de la Comunitat Valenciana]]

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-07-28T15:15:27Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 15:15 28 jul 2022
Llínea 60:		Llínea 60:
	{{Commonscat\|Desert de les Palmes}}		{{Commonscat\|Desert de les Palmes}}
	* [https://www.valenciabonita.es/2018/08/14/agulles-de-santa-agueda/ Les Agulles de Santa Àgueda, el impresionante mirador natural del Desert de les Palmes - ''Valencia Bonita'']		* [https://www.valenciabonita.es/2018/08/14/agulles-de-santa-agueda/ Les Agulles de Santa Àgueda, el impresionante mirador natural del Desert de les Palmes - ''Valencia Bonita'']

			{{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}}

	[[Categoria:Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana]]