Deu - Historial de revisions

Jose2 en 15:12 16 abr 2026

2026-04-16T15:12:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:12 16 abr 2026
Llínea 24:		Llínea 24:
	* [[Judaisme]]		* [[Judaisme]]
	* [[Jesucrist]]		* [[Jesucrist]]

	[[Categoria:Religió]]		[[Categoria:Religió]]

Lluísm en 16:06 5 ago 2024

2024-08-05T16:06:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:06 5 ago 2024
Llínea 7:		Llínea 7:
	En l'islam, l'[[Alcorà]] no discutix en profunditat el tema de demostrar l'existència de Deu, puix diu que esta és confirmada per l'instint humà pur i sà (aixina com per la ment no contaminada en «l'impurea del [[politeisme]]»). Més encara, l'afirmació de l'Unitat Divina, és una cosa natural i instintiva.		En l'islam, l'[[Alcorà]] no discutix en profunditat el tema de demostrar l'existència de Deu, puix diu que esta és confirmada per l'instint humà pur i sà (aixina com per la ment no contaminada en «l'impurea del [[politeisme]]»). Més encara, l'afirmació de l'Unitat Divina, és una cosa natural i instintiva.

	==Definició==		== Definició ==

	La definició més comú de '''Deu''' és un ser superior, suprem, omnipotent, omnipresent i omniscient, que representa lo sagrat. S'acostuma a escriure en minúscula els deus politeistes (estudiats per la mitologia) i en mayúscula l'entitat abstracta del monoteisme (el Creador omnipotent, estudiat per la teologia i centre de la religió). Si el deu inspira la llei secular, la societat se diu teocràcia.		La definició més comú de '''Deu''' és un ser superior, suprem, omnipotent, omnipresent i omniscient, que representa lo sagrat. S'acostuma a escriure en minúscula els deus politeistes (estudiats per la mitologia) i en mayúscula l'entitat abstracta del monoteisme (el Creador omnipotent, estudiat per la teologia i centre de la religió). Si el deu inspira la llei secular, la societat se diu teocràcia.
Llínea 15:		Llínea 15:
	== Vore també ==		== Vore també ==

	*[[Agnosticisme]]		* [[Agnosticisme]]
	*[[Alà]]		* [[Alà]]
	*[[Ateisme]]		* [[Ateisme]]
	*[[Cristianisme]]		* [[Cristianisme]]
	*[[Deisme]]		* [[Deisme]]
	*[[Hinduisme]]		* [[Hinduisme]]
	*[[Islam]]		* [[Islam]]
	*[[Judaisme]]		* [[Judaisme]]
	*[[Jesucrist]]		* [[Jesucrist]]

	[[Categoria:Religió]]		[[Categoria:Religió]]

Llana en 22:29 30 nov 2022

2022-11-30T22:29:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:29 30 nov 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	El concepte teològic, filosòfic i antropològic de '''Deu''' fa referència a una suprema deïtat adorada per algunes [[religió\|religions]], en especial les d'orige abrahàmic i aquelles relacionades. La seua conceptualisació ha segut tema de debat en ~~quasi~~ totes les civilisacions humanes.		El concepte teològic, filosòfic i antropològic de '''Deu''' fa referència a una suprema deïtat adorada per algunes [[religió\|religions]], en especial les d'orige abrahàmic i aquelles relacionades. La seua conceptualisació ha segut tema de debat en casi totes les civilisacions humanes.

	El vocable «deu» s'escriu en valencià en mayúscula com a substantiu propi quan se referix a l'idea de ser suprem de les religions [[monoteisme\|monoteistes]], com són el [[judaisme]], el [[cristianisme]], l'[[islam]] i, potser en menor grau, el [[zoroastrisme]] o [[mazdeisme]].		El vocable «deu» s'escriu en valencià en mayúscula com a substantiu propi quan se referix a l'idea de ser suprem de les religions [[monoteisme\|monoteistes]], com són el [[judaisme]], el [[cristianisme]], l'[[islam]] i, potser en menor grau, el [[zoroastrisme]] o [[mazdeisme]].

Teniente en 12:13 15 jul 2018

2018-07-15T12:13:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:13 15 jul 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	El concepte teològic, filosòfic i antropològic de '''Deu''' fa referència a una suprema deïtat adorada per algunes [[religió\|religions]], en especial les d'orige abrahàmic i aquelles relacionades. La seua conceptualisació ha segut tema de debat en quasi totes les civilisacions humanes.		El concepte teològic, filosòfic i antropològic de '''Deu''' fa referència a una suprema deïtat adorada per algunes [[religió\|religions]], en especial les d'orige abrahàmic i aquelles relacionades. La seua conceptualisació ha segut tema de debat en quasi totes les civilisacions humanes.

	El vocable «deu» s'escriu en valencià en mayúscula com a substantiu propi quan es referix a l'idea de ser suprem de les religions [[monoteisme\|monoteistes]], com són el [[judaisme]], el [[cristianisme]], l'[[islam]] i, potser en menor grau, el [[zoroastrisme]] o [[mazdeisme]].		El vocable «deu» s'escriu en valencià en mayúscula com a substantiu propi quan se referix a l'idea de ser suprem de les religions [[monoteisme\|monoteistes]], com són el [[judaisme]], el [[cristianisme]], l'[[islam]] i, potser en menor grau, el [[zoroastrisme]] o [[mazdeisme]].

	En la tradició cristiana, des de l'[[Edat Mija]], Deu és objecte d'estudi de la [[teologia]]. Des de temps de [[Sant Tomàs d'Aquino]] ([[1225]]-[[1274]]), s'assumix que l'existència de Deu no és comprovable pel [[método científic]], sino que la seua existència ha de demostrar-se en l'àmbit de la [[metafísica]].		En la tradició cristiana, des de l'[[Edat Mija]], Deu és objecte d'estudi de la [[teologia]]. Des de temps de [[Sant Tomàs d'Aquino]] ([[1225]]-[[1274]]), s'assumix que l'existència de Deu no és comprovable pel [[método científic]], sino que la seua existència ha de demostrar-se en l'àmbit de la [[metafísica]].

	En l'islam, l'[[Alcorà]] no discutix en profunditat el tema de demostrar l'existència de Deu, ~~ya que~~ diu que esta és confirmada per l'instint humà pur i sa (aixina com per la ment no contaminada en «l'impurea del [[politeisme]]»). Més encara, l'afirmació de l'Unitat Divina, és ~~alguna~~ cosa natural i instintiva.		En l'islam, l'[[Alcorà]] no discutix en profunditat el tema de demostrar l'existència de Deu, puix diu que esta és confirmada per l'instint humà pur i sà (aixina com per la ment no contaminada en «l'impurea del [[politeisme]]»). Més encara, l'afirmació de l'Unitat Divina, és una cosa natural i instintiva.

	==Definició==		==Definició==

	La definició més comú de '''Deu''' és un ser superior, suprem, omnipotent, omnipresent i omniscient, que representa a lo sagrat. S'acostuma a escriure en minúscula els deus politeistes (estudiats per la mitologia) i en mayúscula l'entitat abstracta del monoteisme (el Creador omnipotent, estudiat per la teologia i centre de la religió). Si el deu inspira la llei secular, la societat se diu teocràcia.		La definició més comú de '''Deu''' és un ser superior, suprem, omnipotent, omnipresent i omniscient, que representa lo sagrat. S'acostuma a escriure en minúscula els deus politeistes (estudiats per la mitologia) i en mayúscula l'entitat abstracta del monoteisme (el Creador omnipotent, estudiat per la teologia i centre de la religió). Si el deu inspira la llei secular, la societat se diu teocràcia.

	Les religions que creuen en un sol Deu es diuen monoteistes i les que creuen en més ~~d´un~~ se diuen politeistes.		Les religions que creuen en un sol Deu se diuen monoteistes i les que creuen en més d'un se diuen politeistes.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Teniente: Corregits erros d'ortografia.

2018-05-08T06:28:06Z

Corregits erros d'ortografia.

← Revisió anterior		Revisió de 06:28 8 maig 2018
Llínea 3:		Llínea 3:
	El vocable «deu» s'escriu en valencià en mayúscula com a substantiu propi quan es referix a l'idea de ser suprem de les religions [[monoteisme\|monoteistes]], com són el [[judaisme]], el [[cristianisme]], l'[[islam]] i, potser en menor grau, el [[zoroastrisme]] o [[mazdeisme]].		El vocable «deu» s'escriu en valencià en mayúscula com a substantiu propi quan es referix a l'idea de ser suprem de les religions [[monoteisme\|monoteistes]], com són el [[judaisme]], el [[cristianisme]], l'[[islam]] i, potser en menor grau, el [[zoroastrisme]] o [[mazdeisme]].

	En la tradició cristiana, des de l'[[Edat ~~Mijana~~]], Deu és objecte d'estudi de la [[teologia]]. Des de temps de [[Sant Tomàs d'Aquino]] ([[1225]]-[[1274]]), s'assumix que l'existència de Deu no és ~~tasca~~ comprovable pel [[método científic]], sino que la seua existència ha de demostrar-se en l'àmbit de la [[metafísica]].		En la tradició cristiana, des de l'[[Edat Mija]], Deu és objecte d'estudi de la [[teologia]]. Des de temps de [[Sant Tomàs d'Aquino]] ([[1225]]-[[1274]]), s'assumix que l'existència de Deu no és comprovable pel [[método científic]], sino que la seua existència ha de demostrar-se en l'àmbit de la [[metafísica]].

	En l'islam, el [[~~Corà~~]] no discutix en profunditat el tema de demostrar l'existència de Deu, ya que diu esta és confirmada per l'instint humà pur i sa (aixina com per la ment no contaminada en «l'impurea del [[politeisme]]»). Més encara, l'afirmació de la Unitat Divina, és alguna cosa natural i ~~instintiu~~		En l'islam, l'[[Alcorà]] no discutix en profunditat el tema de demostrar l'existència de Deu, ya que diu que esta és confirmada per l'instint humà pur i sa (aixina com per la ment no contaminada en «l'impurea del [[politeisme]]»). Més encara, l'afirmació de l'Unitat Divina, és alguna cosa natural i instintiva.

	==Definició==		==Definició==
Llínea 11:		Llínea 11:
	La definició més comú de '''Deu''' és un ser superior, suprem, omnipotent, omnipresent i omniscient, que representa a lo sagrat. S'acostuma a escriure en minúscula els deus politeistes (estudiats per la mitologia) i en mayúscula l'entitat abstracta del monoteisme (el Creador omnipotent, estudiat per la teologia i centre de la religió). Si el deu inspira la llei secular, la societat se diu teocràcia.		La definició més comú de '''Deu''' és un ser superior, suprem, omnipotent, omnipresent i omniscient, que representa a lo sagrat. S'acostuma a escriure en minúscula els deus politeistes (estudiats per la mitologia) i en mayúscula l'entitat abstracta del monoteisme (el Creador omnipotent, estudiat per la teologia i centre de la religió). Si el deu inspira la llei secular, la societat se diu teocràcia.

	Les religions que ~~creguen~~ en un sol Deu es diuen monoteistes i les que ~~creguen~~ en més d´un se diuen politeistes.		Les religions que creuen en un sol Deu es diuen monoteistes i les que creuen en més d´un se diuen politeistes.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: /* Definició */

2016-01-07T12:48:54Z

Definició

← Revisió anterior		Revisió de 12:48 7 gin 2016
Llínea 9:		Llínea 9:
	==Definició==		==Definició==

	La definició més ~~comuna~~ de '''Deu''' és un ser superior, suprem, omnipotent, omnipresent i omniscient, que representa ~~allò~~ sagrat. S'acostuma a escriure en minúscula els deus politeistes (estudiats per la mitologia) i en mayúscula l'entitat abstracta del monoteisme (el Creador omnipotent, estudiat per la teologia i centre de la religió). Si el deu inspira la llei secular, la societat se diu teocràcia.		La definició més comú de '''Deu''' és un ser superior, suprem, omnipotent, omnipresent i omniscient, que representa a lo sagrat. S'acostuma a escriure en minúscula els deus politeistes (estudiats per la mitologia) i en mayúscula l'entitat abstracta del monoteisme (el Creador omnipotent, estudiat per la teologia i centre de la religió). Si el deu inspira la llei secular, la societat se diu teocràcia.

	Les religions que creguen en un sol Deu es diuen monoteistes i les que creguen en més d´un se diuen politeistes.		Les religions que creguen en un sol Deu es diuen monoteistes i les que creguen en més d´un se diuen politeistes.

Posmo en 10:23 11 set 2014

2014-09-11T10:23:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:23 11 set 2014
Llínea 3:		Llínea 3:
	El vocable «deu» s'escriu en valencià en mayúscula com a substantiu propi quan es referix a l'idea de ser suprem de les religions [[monoteisme\|monoteistes]], com són el [[judaisme]], el [[cristianisme]], l'[[islam]] i, potser en menor grau, el [[zoroastrisme]] o [[mazdeisme]].		El vocable «deu» s'escriu en valencià en mayúscula com a substantiu propi quan es referix a l'idea de ser suprem de les religions [[monoteisme\|monoteistes]], com són el [[judaisme]], el [[cristianisme]], l'[[islam]] i, potser en menor grau, el [[zoroastrisme]] o [[mazdeisme]].

	En la tradició cristiana, des de l'[[Edat Mijana]], Deu és objecte d'estudi de la [[teologia]]. Des de temps de [[Sant Tomàs d'Aquino]] ([[1225]]-[[1274]]), s'assumix que l'existència de Deu no és tasca comprovable pel ~~mètodo~~ científic, sino que la seua existència ha de demostrar-se en l'àmbit de la [[metafísica]].		En la tradició cristiana, des de l'[[Edat Mijana]], Deu és objecte d'estudi de la [[teologia]]. Des de temps de [[Sant Tomàs d'Aquino]] ([[1225]]-[[1274]]), s'assumix que l'existència de Deu no és tasca comprovable pel [[método científic]], sino que la seua existència ha de demostrar-se en l'àmbit de la [[metafísica]].

	En l'islam, el [[Corà]] no discutix en profunditat el tema de demostrar l'existència de Deu, ya que diu esta és confirmada per l'instint humà pur i sa (aixina com per la ment no contaminada en «l'impurea del [[politeisme]]»). Més encara, l'afirmació de la Unitat Divina, és alguna cosa natural i instintiu		En l'islam, el [[Corà]] no discutix en profunditat el tema de demostrar l'existència de Deu, ya que diu esta és confirmada per l'instint humà pur i sa (aixina com per la ment no contaminada en «l'impurea del [[politeisme]]»). Més encara, l'afirmació de la Unitat Divina, és alguna cosa natural i instintiu

Valencian: Text reemplaça - 'la im' a 'l'im'

2013-06-11T17:44:54Z

Text reemplaça - 'la im' a 'l'im'

← Revisió anterior		Revisió de 17:44 11 jun 2013
Llínea 5:		Llínea 5:
	En la tradició cristiana, des de l'[[Edat Mijana]], Deu és objecte d'estudi de la [[teologia]]. Des de temps de [[Sant Tomàs d'Aquino]] ([[1225]]-[[1274]]), s'assumix que l'existència de Deu no és tasca comprovable pel mètodo científic, sino que la seua existència ha de demostrar-se en l'àmbit de la [[metafísica]].		En la tradició cristiana, des de l'[[Edat Mijana]], Deu és objecte d'estudi de la [[teologia]]. Des de temps de [[Sant Tomàs d'Aquino]] ([[1225]]-[[1274]]), s'assumix que l'existència de Deu no és tasca comprovable pel mètodo científic, sino que la seua existència ha de demostrar-se en l'àmbit de la [[metafísica]].

	En l'islam, el [[Corà]] no discutix en profunditat el tema de demostrar l'existència de Deu, ya que diu esta és confirmada per l'instint humà pur i sa (aixina com per la ment no contaminada en ~~«la~~ impurea del [[politeisme]]»). Més encara, l'afirmació de la Unitat Divina, és alguna cosa natural i instintiu		En l'islam, el [[Corà]] no discutix en profunditat el tema de demostrar l'existència de Deu, ya que diu esta és confirmada per l'instint humà pur i sa (aixina com per la ment no contaminada en «l'impurea del [[politeisme]]»). Més encara, l'afirmació de la Unitat Divina, és alguna cosa natural i instintiu

	==Definició==		==Definició==

Admin: Text reemplaça - ' la idea' a ' l'idea'

2013-06-11T16:46:53Z

Text reemplaça - ' la idea' a ' l'idea'

← Revisió anterior		Revisió de 16:46 11 jun 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	El concepte teològic, filosòfic i antropològic de '''Deu''' fa referència a una suprema deïtat adorada per algunes [[religió\|religions]], en especial les d'orige abrahàmic i aquelles relacionades. La seua conceptualisació ha segut tema de debat en quasi totes les civilisacions humanes.		El concepte teològic, filosòfic i antropològic de '''Deu''' fa referència a una suprema deïtat adorada per algunes [[religió\|religions]], en especial les d'orige abrahàmic i aquelles relacionades. La seua conceptualisació ha segut tema de debat en quasi totes les civilisacions humanes.

	El vocable «deu» s'escriu en valencià en mayúscula com a substantiu propi quan es referix a la idea de ser suprem de les religions [[monoteisme\|monoteistes]], com són el [[judaisme]], el [[cristianisme]], l'[[islam]] i, potser en menor grau, el [[zoroastrisme]] o [[mazdeisme]].		El vocable «deu» s'escriu en valencià en mayúscula com a substantiu propi quan es referix a l'idea de ser suprem de les religions [[monoteisme\|monoteistes]], com són el [[judaisme]], el [[cristianisme]], l'[[islam]] i, potser en menor grau, el [[zoroastrisme]] o [[mazdeisme]].

	En la tradició cristiana, des de l'[[Edat Mijana]], Deu és objecte d'estudi de la [[teologia]]. Des de temps de [[Sant Tomàs d'Aquino]] ([[1225]]-[[1274]]), s'assumix que l'existència de Deu no és tasca comprovable pel mètodo científic, sino que la seua existència ha de demostrar-se en l'àmbit de la [[metafísica]].		En la tradició cristiana, des de l'[[Edat Mijana]], Deu és objecte d'estudi de la [[teologia]]. Des de temps de [[Sant Tomàs d'Aquino]] ([[1225]]-[[1274]]), s'assumix que l'existència de Deu no és tasca comprovable pel mètodo científic, sino que la seua existència ha de demostrar-se en l'àmbit de la [[metafísica]].

Valencian: Text reemplaça - 'així' a 'aixina'

2013-06-10T21:08:13Z

Text reemplaça - 'així' a 'aixina'

← Revisió anterior		Revisió de 21:08 10 jun 2013
Llínea 5:		Llínea 5:
	En la tradició cristiana, des de l'[[Edat Mijana]], Deu és objecte d'estudi de la [[teologia]]. Des de temps de [[Sant Tomàs d'Aquino]] ([[1225]]-[[1274]]), s'assumix que l'existència de Deu no és tasca comprovable pel mètodo científic, sino que la seua existència ha de demostrar-se en l'àmbit de la [[metafísica]].		En la tradició cristiana, des de l'[[Edat Mijana]], Deu és objecte d'estudi de la [[teologia]]. Des de temps de [[Sant Tomàs d'Aquino]] ([[1225]]-[[1274]]), s'assumix que l'existència de Deu no és tasca comprovable pel mètodo científic, sino que la seua existència ha de demostrar-se en l'àmbit de la [[metafísica]].

	En l'islam, el [[Corà]] no discutix en profunditat el tema de demostrar l'existència de Deu, ya que diu esta és confirmada per l'instint humà pur i sa (~~així~~ com per la ment no contaminada en «la impurea del [[politeisme]]»). Més encara, l'afirmació de la Unitat Divina, és alguna cosa natural i instintiu		En l'islam, el [[Corà]] no discutix en profunditat el tema de demostrar l'existència de Deu, ya que diu esta és confirmada per l'instint humà pur i sa (aixina com per la ment no contaminada en «la impurea del [[politeisme]]»). Més encara, l'afirmació de la Unitat Divina, és alguna cosa natural i instintiu

	==Definició==		==Definició==