Deus Olímpics - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - 's son ' a 's són '

2022-05-17T09:53:48Z

Text reemplaça - 's son ' a 's són '

← Revisió anterior		Revisió de 09:53 17 maig 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	En la mitologia grega, els '''deus olímpics''' eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del [[mont Olimp]], el més alt de [[Grècia]]. Va haver, en diferents époques, catorze deus diferents reconeguts com olímpics, encara que mai més de dotze a la vegada. D'ahí que de vegades es faça referència ad ells com els dotze olímpics.		En la mitologia grega, els '''deus olímpics''' eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del [[mont Olimp]], el més alt de [[Grècia]]. Va haver, en diferents époques, catorze deus diferents reconeguts com olímpics, encara que mai més de dotze a la vegada. D'ahí que de vegades es faça referència ad ells com els dotze olímpics.

	Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atenea, Apolo i Artemisa són sempre considerats deus olímpics. Hestia, Deméter, Dionis i Hades ~~son~~ els deus variables que completaven la dotzena. Perséfone passaba sis mesos al any en el inframón (provocant aixina l'hivern) i se li permitia tornar al Olimp els atres sis mesos per a poder estar en la seua mare, Deméter. I, encara que Hades sempre fon u dels principals deus grecs, la seua morada al món subterràneu dels morts feen la seua relació en els olímpics més delicada.		Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atenea, Apolo i Artemisa són sempre considerats deus olímpics. Hestia, Deméter, Dionis i Hades són els deus variables que completaven la dotzena. Perséfone passaba sis mesos al any en el inframón (provocant aixina l'hivern) i se li permitia tornar al Olimp els atres sis mesos per a poder estar en la seua mare, Deméter. I, encara que Hades sempre fon u dels principals deus grecs, la seua morada al món subterràneu dels morts feen la seua relació en els olímpics més delicada.

	Els olímpics guanyaren la seua supremacia al món dels deus gràcies a que Zeus portà als seus germans a la victòria en la guerra contra els [[Tità\|Titans]]. Zeus, Poseidó, Deméter, Hestia, Hades i Hera eren germans, i esta última era també la dona de Zeus. Tots els demés olímpics ~~son~~ normalment considerats fills de Zeus: Ares i Hefest en Hera, Artemisa i Apolo en Leto, Afrodita en Dione, Hermes en Maia, Dioniso en la mortal Séleme i Atenea en Metis, encara que de vegades es considera que esta última naixqué solament Zeus i, com venjança, Hera va engendrar sola a Hefest. Quan Afrodita no es inclosa entre els olímpics, es considera que naixqué de la bromera provocada en lo mar (el deu Pont) per la sanc que derramà Crono al castrar a Urà, el seu pare.		Els olímpics guanyaren la seua supremacia al món dels deus gràcies a que Zeus portà als seus germans a la victòria en la guerra contra els [[Tità\|Titans]]. Zeus, Poseidó, Deméter, Hestia, Hades i Hera eren germans, i esta última era també la dona de Zeus. Tots els demés olímpics són normalment considerats fills de Zeus: Ares i Hefest en Hera, Artemisa i Apolo en Leto, Afrodita en Dione, Hermes en Maia, Dioniso en la mortal Séleme i Atenea en Metis, encara que de vegades es considera que esta última naixqué solament Zeus i, com venjança, Hera va engendrar sola a Hefest. Quan Afrodita no es inclosa entre els olímpics, es considera que naixqué de la bromera provocada en lo mar (el deu Pont) per la sanc que derramà Crono al castrar a Urà, el seu pare.
	[[Image:Zeus Otricoli Pio-Clementino Inv257.jpg\|thumb\|Bust de Zeus trobat en Otricoli, [[Museus Vaticans]]]]		[[Image:Zeus Otricoli Pio-Clementino Inv257.jpg\|thumb\|Bust de Zeus trobat en Otricoli, [[Museus Vaticans]]]]

Jose2: Text reemplaça - 'a son ' a 'a són '

2022-05-12T15:32:33Z

Text reemplaça - 'a son ' a 'a són '

← Revisió anterior		Revisió de 15:32 12 maig 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	En la mitologia grega, els '''deus olímpics''' eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del [[mont Olimp]], el més alt de [[Grècia]]. Va haver, en diferents époques, catorze deus diferents reconeguts com olímpics, encara que mai més de dotze a la vegada. D'ahí que de vegades es faça referència ad ells com els dotze olímpics.		En la mitologia grega, els '''deus olímpics''' eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del [[mont Olimp]], el més alt de [[Grècia]]. Va haver, en diferents époques, catorze deus diferents reconeguts com olímpics, encara que mai més de dotze a la vegada. D'ahí que de vegades es faça referència ad ells com els dotze olímpics.

	Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atenea, Apolo i Artemisa ~~son~~ sempre considerats deus olímpics. Hestia, Deméter, Dionis i Hades son els deus variables que completaven la dotzena. Perséfone passaba sis mesos al any en el inframón (provocant aixina l'hivern) i se li permitia tornar al Olimp els atres sis mesos per a poder estar en la seua mare, Deméter. I, encara que Hades sempre fon u dels principals deus grecs, la seua morada al món subterràneu dels morts feen la seua relació en els olímpics més delicada.		Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atenea, Apolo i Artemisa són sempre considerats deus olímpics. Hestia, Deméter, Dionis i Hades son els deus variables que completaven la dotzena. Perséfone passaba sis mesos al any en el inframón (provocant aixina l'hivern) i se li permitia tornar al Olimp els atres sis mesos per a poder estar en la seua mare, Deméter. I, encara que Hades sempre fon u dels principals deus grecs, la seua morada al món subterràneu dels morts feen la seua relació en els olímpics més delicada.

	Els olímpics guanyaren la seua supremacia al món dels deus gràcies a que Zeus portà als seus germans a la victòria en la guerra contra els [[Tità\|Titans]]. Zeus, Poseidó, Deméter, Hestia, Hades i Hera eren germans, i esta última era també la dona de Zeus. Tots els demés olímpics son normalment considerats fills de Zeus: Ares i Hefest en Hera, Artemisa i Apolo en Leto, Afrodita en Dione, Hermes en Maia, Dioniso en la mortal Séleme i Atenea en Metis, encara que de vegades es considera que esta última naixqué solament Zeus i, com venjança, Hera va engendrar sola a Hefest. Quan Afrodita no es inclosa entre els olímpics, es considera que naixqué de la bromera provocada en lo mar (el deu Pont) per la sanc que derramà Crono al castrar a Urà, el seu pare.		Els olímpics guanyaren la seua supremacia al món dels deus gràcies a que Zeus portà als seus germans a la victòria en la guerra contra els [[Tità\|Titans]]. Zeus, Poseidó, Deméter, Hestia, Hades i Hera eren germans, i esta última era també la dona de Zeus. Tots els demés olímpics son normalment considerats fills de Zeus: Ares i Hefest en Hera, Artemisa i Apolo en Leto, Afrodita en Dione, Hermes en Maia, Dioniso en la mortal Séleme i Atenea en Metis, encara que de vegades es considera que esta última naixqué solament Zeus i, com venjança, Hera va engendrar sola a Hefest. Quan Afrodita no es inclosa entre els olímpics, es considera que naixqué de la bromera provocada en lo mar (el deu Pont) per la sanc que derramà Crono al castrar a Urà, el seu pare.

Jose2 en 20:27 15 abr 2019

2019-04-15T20:27:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:27 15 abr 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	En la mitologia grega, els '''deus olímpics''' eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del [[mont Olimp]], el més alt de [[Grècia]]. Va haver, en diferents époques, catorze deus diferents reconeguts com olímpics, ~~en tot i això~~ mai més de dotze a la vegada. D'ahí que de vegades es faça referència ad ells com els dotze olímpics.		En la mitologia grega, els '''deus olímpics''' eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del [[mont Olimp]], el més alt de [[Grècia]]. Va haver, en diferents époques, catorze deus diferents reconeguts com olímpics, encara que mai més de dotze a la vegada. D'ahí que de vegades es faça referència ad ells com els dotze olímpics.

	Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atenea, Apolo i Artemisa son sempre considerats deus olímpics. Hestia, Deméter, Dionis i Hades son els deus variables que completaven la dotzena. Perséfone passaba sis mesos al any en el inframón (provocant aixina l'hivern) i se li permitia tornar al Olimp els atres sis mesos per a poder estar en la seua mare, Deméter. I, encara que Hades sempre fon u dels principals deus grecs, la seua morada al món subterràneu dels morts feen la seua relació en els olímpics més delicada.		Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atenea, Apolo i Artemisa son sempre considerats deus olímpics. Hestia, Deméter, Dionis i Hades son els deus variables que completaven la dotzena. Perséfone passaba sis mesos al any en el inframón (provocant aixina l'hivern) i se li permitia tornar al Olimp els atres sis mesos per a poder estar en la seua mare, Deméter. I, encara que Hades sempre fon u dels principals deus grecs, la seua morada al món subterràneu dels morts feen la seua relació en els olímpics més delicada.

Jose2: Text reemplaça - ' mon ' a ' món '

2018-11-22T15:19:34Z

Text reemplaça - ' mon ' a ' món '

← Revisió anterior		Revisió de 15:19 22 nov 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	En la mitologia grega, els '''deus olímpics''' eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del [[mont Olimp]], el més alt de [[Grècia]]. Va haver, en diferents époques, catorze deus diferents reconeguts com olímpics, en tot i això mai més de dotze a la vegada. D'ahí que de vegades es faça referència ad ells com els dotze olímpics.		En la mitologia grega, els '''deus olímpics''' eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del [[mont Olimp]], el més alt de [[Grècia]]. Va haver, en diferents époques, catorze deus diferents reconeguts com olímpics, en tot i això mai més de dotze a la vegada. D'ahí que de vegades es faça referència ad ells com els dotze olímpics.

	Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atenea, Apolo i Artemisa son sempre considerats deus olímpics. Hestia, Deméter, Dionis i Hades son els deus variables que completaven la dotzena. Perséfone passaba sis mesos al any en el inframón (provocant aixina l'hivern) i se li permitia tornar al Olimp els atres sis mesos per a poder estar en la seua mare, Deméter. I, encara que Hades sempre fon u dels principals deus grecs, la seua morada al ~~mon~~ subterràneu dels morts feen la seua relació en els olímpics més delicada.		Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atenea, Apolo i Artemisa son sempre considerats deus olímpics. Hestia, Deméter, Dionis i Hades son els deus variables que completaven la dotzena. Perséfone passaba sis mesos al any en el inframón (provocant aixina l'hivern) i se li permitia tornar al Olimp els atres sis mesos per a poder estar en la seua mare, Deméter. I, encara que Hades sempre fon u dels principals deus grecs, la seua morada al món subterràneu dels morts feen la seua relació en els olímpics més delicada.

	Els olímpics guanyaren la seua supremacia al ~~mon~~ dels deus gràcies a que Zeus portà als seus germans a la victòria en la guerra contra els [[Tità\|Titans]]. Zeus, Poseidó, Deméter, Hestia, Hades i Hera eren germans, i esta última era també la dona de Zeus. Tots els demés olímpics son normalment considerats fills de Zeus: Ares i Hefest en Hera, Artemisa i Apolo en Leto, Afrodita en Dione, Hermes en Maia, Dioniso en la mortal Séleme i Atenea en Metis, encara que de vegades es considera que esta última naixqué solament Zeus i, com venjança, Hera va engendrar sola a Hefest. Quan Afrodita no es inclosa entre els olímpics, es considera que naixqué de la bromera provocada en lo mar (el deu Pont) per la sanc que derramà Crono al castrar a Urà, el seu pare.		Els olímpics guanyaren la seua supremacia al món dels deus gràcies a que Zeus portà als seus germans a la victòria en la guerra contra els [[Tità\|Titans]]. Zeus, Poseidó, Deméter, Hestia, Hades i Hera eren germans, i esta última era també la dona de Zeus. Tots els demés olímpics son normalment considerats fills de Zeus: Ares i Hefest en Hera, Artemisa i Apolo en Leto, Afrodita en Dione, Hermes en Maia, Dioniso en la mortal Séleme i Atenea en Metis, encara que de vegades es considera que esta última naixqué solament Zeus i, com venjança, Hera va engendrar sola a Hefest. Quan Afrodita no es inclosa entre els olímpics, es considera que naixqué de la bromera provocada en lo mar (el deu Pont) per la sanc que derramà Crono al castrar a Urà, el seu pare.
	[[Image:Zeus Otricoli Pio-Clementino Inv257.jpg\|thumb\|Bust de Zeus trobat en Otricoli, [[Museus Vaticans]]]]		[[Image:Zeus Otricoli Pio-Clementino Inv257.jpg\|thumb\|Bust de Zeus trobat en Otricoli, [[Museus Vaticans]]]]

Posmo en 20:41 6 jul 2014

2014-07-06T20:41:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:41 6 jul 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	En la mitologia grega, els '''deus olímpics''' eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del ~~monte Olimpo~~, el més alt de [[Grècia]]. Va haver, en diferents époques, catorze deus diferents reconeguts com olímpics, en tot i això mai més de dotze a la vegada. D'ahí que de vegades es faça referència ad ells com els dotze olímpics.		En la mitologia grega, els '''deus olímpics''' eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del [[mont Olimp]], el més alt de [[Grècia]]. Va haver, en diferents époques, catorze deus diferents reconeguts com olímpics, en tot i això mai més de dotze a la vegada. D'ahí que de vegades es faça referència ad ells com els dotze olímpics.

	Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atenea, Apolo i Artemisa son sempre considerats deus olímpics. Hestia, Deméter, Dionis i Hades son els deus variables que completaven la dotzena. Perséfone passaba sis mesos al any en el inframón (provocant aixina l'hivern) i se li permitia tornar al Olimp els atres sis mesos per a poder estar en la seua mare, Deméter. I, encara que Hades sempre fon u dels principals deus grecs, la seua morada al mon subterràneu dels morts feen la seua relació en els olímpics més delicada.		Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atenea, Apolo i Artemisa son sempre considerats deus olímpics. Hestia, Deméter, Dionis i Hades son els deus variables que completaven la dotzena. Perséfone passaba sis mesos al any en el inframón (provocant aixina l'hivern) i se li permitia tornar al Olimp els atres sis mesos per a poder estar en la seua mare, Deméter. I, encara que Hades sempre fon u dels principals deus grecs, la seua morada al mon subterràneu dels morts feen la seua relació en els olímpics més delicada.

	Els olímpics guanyaren la seua supremacia al mon dels deus gràcies a que Zeus portà als seus germans a la victòria en la guerra contra els Titans. Zeus, Poseidó, Deméter, Hestia, Hades i Hera eren germans, i esta última era també la dona de Zeus. Tots els demés olímpics son normalment considerats fills de Zeus: Ares i Hefest en Hera, Artemisa i Apolo en Leto, Afrodita en Dione, Hermes en Maia, Dioniso en la mortal Séleme i Atenea en Metis, encara que de vegades es considera que esta última naixqué solament Zeus i, com venjança, Hera va engendrar sola a ~~HEfest~~. Quan Afrodita no es inclosa entre els olímpics, es considera que naixqué de la bromera provocada en lo mar (el deu Pont) per la sanc que derramà Crono al castrar a ~~Urano~~, el seu pare.		Els olímpics guanyaren la seua supremacia al mon dels deus gràcies a que Zeus portà als seus germans a la victòria en la guerra contra els [[Tità\|Titans]]. Zeus, Poseidó, Deméter, Hestia, Hades i Hera eren germans, i esta última era també la dona de Zeus. Tots els demés olímpics son normalment considerats fills de Zeus: Ares i Hefest en Hera, Artemisa i Apolo en Leto, Afrodita en Dione, Hermes en Maia, Dioniso en la mortal Séleme i Atenea en Metis, encara que de vegades es considera que esta última naixqué solament Zeus i, com venjança, Hera va engendrar sola a Hefest. Quan Afrodita no es inclosa entre els olímpics, es considera que naixqué de la bromera provocada en lo mar (el deu Pont) per la sanc que derramà Crono al castrar a Urà, el seu pare.
			[[Image:Zeus Otricoli Pio-Clementino Inv257.jpg\|thumb\|Bust de Zeus trobat en Otricoli, [[Museus Vaticans]]]]

	*'''Zeus''' es el deu del cell i el tro es el major ranc i el més poderós, regidor del mont Olimpo.		*'''Zeus''' es el deu del cell i el tro es el major ranc i el més poderós, regidor del mont Olimpo.

Valencian: Text reemplaça - 'pasa' a 'passa'

2013-06-11T14:39:34Z

Text reemplaça - 'pasa' a 'passa'

← Revisió anterior		Revisió de 14:39 11 jun 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	En la mitologia grega, els '''deus olímpics''' eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del monte Olimpo, el més alt de [[Grècia]]. Va haver, en diferents époques, catorze deus diferents reconeguts com olímpics, en tot i això mai més de dotze a la vegada. D'ahí que de vegades es faça referència ad ells com els dotze olímpics.		En la mitologia grega, els '''deus olímpics''' eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del monte Olimpo, el més alt de [[Grècia]]. Va haver, en diferents époques, catorze deus diferents reconeguts com olímpics, en tot i això mai més de dotze a la vegada. D'ahí que de vegades es faça referència ad ells com els dotze olímpics.

	Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atenea, Apolo i Artemisa son sempre considerats deus olímpics. Hestia, Deméter, Dionis i Hades son els deus variables que completaven la dotzena. Perséfone ~~pasaba~~ sis mesos al any en el inframón (provocant aixina l'hivern) i se li permitia tornar al Olimp els atres sis mesos per a poder estar en la seua mare, Deméter. I, encara que Hades sempre fon u dels principals deus grecs, la seua morada al mon subterràneu dels morts feen la seua relació en els olímpics més delicada.		Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atenea, Apolo i Artemisa son sempre considerats deus olímpics. Hestia, Deméter, Dionis i Hades son els deus variables que completaven la dotzena. Perséfone passaba sis mesos al any en el inframón (provocant aixina l'hivern) i se li permitia tornar al Olimp els atres sis mesos per a poder estar en la seua mare, Deméter. I, encara que Hades sempre fon u dels principals deus grecs, la seua morada al mon subterràneu dels morts feen la seua relació en els olímpics més delicada.

	Els olímpics guanyaren la seua supremacia al mon dels deus gràcies a que Zeus portà als seus germans a la victòria en la guerra contra els Titans. Zeus, Poseidó, Deméter, Hestia, Hades i Hera eren germans, i esta última era també la dona de Zeus. Tots els demés olímpics son normalment considerats fills de Zeus: Ares i Hefest en Hera, Artemisa i Apolo en Leto, Afrodita en Dione, Hermes en Maia, Dioniso en la mortal Séleme i Atenea en Metis, encara que de vegades es considera que esta última naixqué solament Zeus i, com venjança, Hera va engendrar sola a HEfest. Quan Afrodita no es inclosa entre els olímpics, es considera que naixqué de la bromera provocada en lo mar (el deu Pont) per la sanc que derramà Crono al castrar a Urano, el seu pare.		Els olímpics guanyaren la seua supremacia al mon dels deus gràcies a que Zeus portà als seus germans a la victòria en la guerra contra els Titans. Zeus, Poseidó, Deméter, Hestia, Hades i Hera eren germans, i esta última era també la dona de Zeus. Tots els demés olímpics son normalment considerats fills de Zeus: Ares i Hefest en Hera, Artemisa i Apolo en Leto, Afrodita en Dione, Hermes en Maia, Dioniso en la mortal Séleme i Atenea en Metis, encara que de vegades es considera que esta última naixqué solament Zeus i, com venjança, Hera va engendrar sola a HEfest. Quan Afrodita no es inclosa entre els olímpics, es considera que naixqué de la bromera provocada en lo mar (el deu Pont) per la sanc que derramà Crono al castrar a Urano, el seu pare.

Jose2 en 17:05 15 abr 2010

2010-04-15T17:05:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:05 15 abr 2010
Llínea 18:		Llínea 18:
	*'''Hestia''' es la deesa del foc del llar i la família.		*'''Hestia''' es la deesa del foc del llar i la família.
	*'''Deméter''' es la deesa de la [[terra]], les flors i les plantes, el menjar i l'agricultura.		*'''Deméter''' es la deesa de la [[terra]], les flors i les plantes, el menjar i l'agricultura.
	*'''Dioniso''' es el deu més jove del panteó, i el deu del vi, la naturalea en estat salvage i la sexualitat oberta.		*'''Dioniso''' es el deu més jove del panteó, i el deu del [[vi]], la naturalea en estat salvage i la sexualitat oberta.

	Fets dignes de menció:		Fets dignes de menció:

Jose2 en 17:05 15 abr 2010

2010-04-15T17:05:10Z

Admin en 10:00 8 nov 2008

2008-11-08T10:00:43Z

Tonifranro: Pàgina nova, en el contingut: «En la mitologia grega, els deus olímpics eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del monte Olimpo, el més alt de Grecia. Va haver, en d...».

2008-11-07T22:28:13Z

Pàgina nova, en el contingut: «En la mitologia grega, els deus olímpics eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del monte Olimpo, el més alt de Grecia. Va haver, en d...».

Pàgina nova

En la mitologia grega, els deus olímpics eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del monte Olimpo, el més alt de Grecia. Va haver, en diferents époques, catorze deus diferents reconeguts com olímpics, en tot i això mai més de dotze a la vegada. D'ahí que de vegades es faja referència ad ells com els dotze olímpics.

Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atenea, Apolo i Artemisa son sempre considerats deus olímpics. Hestia, Deméter, Dionis i Hades son els deus variables que completaven la dotzena. Perséfone pasaba sis mesos al any en el inframon (provocant aixina l'hivern) i se li permitia tornar al Olimp els atres sis mesos per a poder estar en la seua mare, Deméter. I, aunque Hades sempre fon u dels principals deus grecs, la seua morada al mon subterràneu dels morts feen la seua relació en els olímpics més delicada.

Els olímpics guanyaren la seua supremacia al mon dels deus gràcies a que Zeus portà als seus germans a la victòria en la guerra contra els Titans. Zeus, Poseidó, Deméter, Hestia, Hades i Hera eren germans, i esta últma era també la dona de Zeus. Tots els demés olímpics son normalment considerats fills de Zeus: Ares i Hefest en Hera, Artemisa i Apolo en Leto, Afrodita en Dione, Hermes en Maia, Dioniso en la mortal Séleme i Atenea en Metis, aunque de vegades es considera que esta última naixqué solament Zeus i, com venjança, Hera va engendrar sola a HEfest. Quan Afrodita no es inclosa entre els olímpics, es considera que naixqué de la bromera provocada en lo mar (el deu Pont) per la sanc que derramà Crono al castrar a Urano, el seu pare.

*Zeus es el deu del cell i el tro es el major ranc i el més poderós, regidor del mont Olimpo.
*Poseidó, junt en Hades el següent en antiguetat, controla els mars i oceans i provoca els terratrémols.
*Hades es el deu de l'inframón i dels morts sobre els que el reina.
*Atenea es la deesa de la sabiduria, l'educació i la guerra i es la protectora dels héroes.
*Ares es el deu de la guerra, a crueltat i del asesinat.
*Artemisa es la deesa de la caça, els animals, la castitat i les amazones.
*Hefest es el deu del foc, la forja, el treball manual, els artesans i les armes.
*Apolo es el deu de la dansa, les arts, la música, la arqueria, la prudencia i la bellea masculina.
*Hermes es el deu mensager, també de la orientació, els viagers, els pastors, els furtadors, el consol i les reunions.
*Afrodita es la deesa de l'amor, la sexualitat compromesa, la bellea femenina i la atracció sexual.
*Hera es la consort de Zeus, reina dels deus, la deesa del matrimoni, la fidelitat.
*Hestia es la deesa delfoc del llar i la familia.
*Deméter es la deesa de la terra, les flors i les plantes, el menjar i l'agricultura.
*Dioniso es el deu més jove del panteó, i el deu del vi, la naturalea en estat salvage i la sexualitat oberta.

Fets dignes de menció:
*Artemisa es sovint associada en la lluna, aunque Selen es la diosa de la lluna.
*Apolo es sovint associat en el sol, aunque Helios es el deu del sol.

← Revisió anterior		Revisió de 10:00 8 nov 2008
Llínea 1:		Llínea 1:
	En la mitologia grega, els deus olímpics eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del monte Olimpo, el més alt de ~~Grecia~~. Va haver, en diferents époques, catorze deus diferents reconeguts com olímpics, en tot i això mai més de dotze a la vegada. D'ahí que de vegades es ~~faja~~ referència ad ells com els dotze olímpics.		En la mitologia grega, els '''deus olímpics''' eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del monte Olimpo, el més alt de Grècia. Va haver, en diferents époques, catorze deus diferents reconeguts com olímpics, en tot i això mai més de dotze a la vegada. D'ahí que de vegades es faça referència ad ells com els dotze olímpics.

	Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atenea, Apolo i Artemisa son sempre considerats deus olímpics. Hestia, Deméter, Dionis i Hades son els deus variables que completaven la dotzena. Perséfone pasaba sis mesos al any en el ~~inframon~~ (provocant aixina l'hivern) i se li permitia tornar al Olimp els atres sis mesos per a poder estar en la seua mare, Deméter. I, ~~aunque~~ Hades sempre fon u dels principals deus grecs, la seua morada al mon subterràneu dels morts feen la seua relació en els olímpics més delicada.		Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atenea, Apolo i Artemisa son sempre considerats deus olímpics. Hestia, Deméter, Dionis i Hades son els deus variables que completaven la dotzena. Perséfone pasaba sis mesos al any en el inframón (provocant aixina l'hivern) i se li permitia tornar al Olimp els atres sis mesos per a poder estar en la seua mare, Deméter. I, encara que Hades sempre fon u dels principals deus grecs, la seua morada al mon subterràneu dels morts feen la seua relació en els olímpics més delicada.

	Els olímpics guanyaren la seua supremacia al mon dels deus gràcies a que Zeus portà als seus germans a la victòria en la guerra contra els Titans. Zeus, Poseidó, Deméter, Hestia, Hades i Hera eren germans, i esta ~~últma~~ era també la dona de Zeus. Tots els demés olímpics son normalment considerats fills de Zeus: Ares i Hefest en Hera, Artemisa i Apolo en Leto, Afrodita en Dione, Hermes en Maia, Dioniso en la mortal Séleme i Atenea en Metis, ~~aunque~~ de vegades es considera que esta última naixqué solament Zeus i, com venjança, Hera va engendrar sola a HEfest. Quan Afrodita no es inclosa entre els olímpics, es considera que naixqué de la bromera provocada en lo mar (el deu Pont) per la sanc que derramà Crono al castrar a Urano, el seu pare.		Els olímpics guanyaren la seua supremacia al mon dels deus gràcies a que Zeus portà als seus germans a la victòria en la guerra contra els Titans. Zeus, Poseidó, Deméter, Hestia, Hades i Hera eren germans, i esta última era també la dona de Zeus. Tots els demés olímpics son normalment considerats fills de Zeus: Ares i Hefest en Hera, Artemisa i Apolo en Leto, Afrodita en Dione, Hermes en Maia, Dioniso en la mortal Séleme i Atenea en Metis, encara que de vegades es considera que esta última naixqué solament Zeus i, com venjança, Hera va engendrar sola a HEfest. Quan Afrodita no es inclosa entre els olímpics, es considera que naixqué de la bromera provocada en lo mar (el deu Pont) per la sanc que derramà Crono al castrar a Urano, el seu pare.

	*Zeus es el deu del cell i el tro es el major ranc i el més poderós, regidor del mont Olimpo.		*'''Zeus''' es el deu del cell i el tro es el major ranc i el més poderós, regidor del mont Olimpo.
	*Poseidó, junt en Hades el següent en antiguetat, controla els mars i oceans i provoca els terratrémols.		*'''Poseidó''', junt en Hades el següent en antiguetat, controla els mars i oceans i provoca els terratrémols.
	*Hades es el deu de l'inframón i dels morts sobre els que el reina.		*'''Hades''' es el deu de l'inframón i dels morts sobre els que el reina.
	*Atenea es la deesa de la sabiduria, l'educació i la guerra i es la protectora dels héroes.		*'''Atenea''' es la deesa de la sabiduria, l'educació i la guerra i es la protectora dels héroes.
	*Ares es el deu de la guerra, a crueltat i del ~~asesinat~~.		*'''Ares''' es el deu de la guerra, a crueltat i del assessinat.
	*Artemisa es la deesa de la caça, els animals, la castitat i les amazones.		*'''Artemisa''' es la deesa de la caça, els animals, la castitat i les amazones.
	*Hefest es el deu del foc, la forja, el treball manual, els artesans i les armes.		*'''Hefest''' es el deu del foc, la forja, el treball manual, els artesans i les armes.
	*Apolo es el deu de la dansa, les arts, la música, la arqueria, la ~~prudencia~~ i la bellea masculina.		*'''Apolo''' es el deu de la dansa, les arts, la música, la arqueria, la prudència i la bellea masculina.
	*Hermes es el deu mensager, també de la orientació, els viagers, els pastors, els furtadors, el consol i les reunions.		*'''Hermes''' es el deu mensager, també de la orientació, els viagers, els pastors, els furtadors, el consol i les reunions.
	*Afrodita es la deesa de l'amor, la sexualitat compromesa, la bellea femenina i la atracció sexual.		*'''Afrodita''' es la deesa de l'amor, la sexualitat compromesa, la bellea femenina i la atracció sexual.
	*Hera es la consort de Zeus, reina dels deus, la deesa del matrimoni, la fidelitat.		*'''Hera''' es la consort de Zeus, reina dels deus, la deesa del matrimoni, la fidelitat.
	*Hestia es la deesa ~~delfoc~~ del llar i la ~~familia~~.		*'''Hestia''' es la deesa del foc del llar i la família.
	*Deméter es la deesa de la terra, les flors i les plantes, el menjar i l'agricultura.		*'''Deméter''' es la deesa de la terra, les flors i les plantes, el menjar i l'agricultura.
	*Dioniso es el deu més jove del panteó, i el deu del vi, la naturalea en estat salvage i la sexualitat oberta.		*'''Dioniso''' es el deu més jove del panteó, i el deu del vi, la naturalea en estat salvage i la sexualitat oberta.

	Fets dignes de menció:		Fets dignes de menció:
	*Artemisa es sovint associada en la lluna, ~~aunque~~ Selen es la ~~diosa~~ de la lluna.		*'''Artemisa''' es sovint associada en la lluna, encara que Selen es la deesa de la lluna.
	*Apolo es sovint associat en el sol, ~~aunque~~ Helios es el deu del sol.		*'''Apolo''' es sovint associat en el sol, encara que Helios es el deu del sol.

			[[Categoria:Deus olímpics]]