Diòcesis de Sogorp-Castelló - Historial de revisions

Xavier: /* Vore també */

2023-07-14T11:33:26Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 11:33 14 jul 2023
Llínea 48:		Llínea 48:
	* [[Josep Maria Guinot]]		* [[Josep Maria Guinot]]
	* [[Catedral de Sogorp]]		* [[Catedral de Sogorp]]
	* [[Concatedral de Santa Maria (Castelló)]]		* [[Concatedral de Santa Maria de Castelló]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Vore també */

2023-07-14T11:32:59Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 11:32 14 jul 2023
Llínea 47:		Llínea 47:
	* [[Diòcesis d'Espanya]]		* [[Diòcesis d'Espanya]]
	* [[Josep Maria Guinot]]		* [[Josep Maria Guinot]]
			* [[Catedral de Sogorp]]
			* [[Concatedral de Santa Maria (Castelló)]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 10:49 14 jul 2023

2023-07-14T10:49:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:49 14 jul 2023
Llínea 25:		Llínea 25:
	==== La separació ====		==== La separació ====

	El papa Gregori XIII, a instàncies de Felip II d'Espanya, va dissoldre l'unió alegant, en una [[Bula]] publicada en [[1577]] les següents raons: Sogorp pertanyia al [[Regne de Valéncia]] i [[Albarracín]] al d'[[Regne d'Aragó\|Aragó]]; tots els canonges, residien en Sogorp i, el cult en Albarracín estava abandonat per la gran població [[Morisc\|morisca]]. També va aprofitar la vacant de l'arquebisbat de Saragossa i la del bisbat de Sogorp-Albarracín.		El papa Gregori XIII, a instàncies de [[Felip II]] d'Espanya, va dissoldre l'unió alegant, en una [[Bula]] publicada en [[1577]] les següents raons: Sogorp pertanyia al [[Regne de Valéncia]] i [[Albarracín]] al d'[[Regne d'Aragó\|Aragó]]; tots els canonges, residien en Sogorp i, el cult en Albarracín estava abandonat per la gran població [[Morisc\|morisca]]. També va aprofitar la vacant de l'arquebisbat de Saragossa i la del bisbat de Sogorp-Albarracín.

	L'orde, fon ben acollida en Albarracín, pero no en Sogorp, que va retardar la separació 20 anys. El nou bisbat d'Albarracín, fon proclamat sufragàneu de [[Saragossa]], mentres que el de Sogorp, ho fon de [[Valéncia]].		L'orde, fon ben acollida en Albarracín, pero no en Sogorp, que va retardar la separació 20 anys. El nou bisbat d'Albarracín, fon proclamat sufragàneu de [[Saragossa]], mentres que el de Sogorp, ho fon de [[Valéncia]].

	==== La nova diòcesis ====		==== La nova diòcesis ====
	[[Image:Guinot 1.jpg‎\|250px~~\|Josep Maria Guinot~~\|Josep Maria Guinot]]		[[Image:Guinot 1.jpg‎\|thumb\|250px\|Josep Maria Guinot]]

	El Concordat de [[1953]] i l'intent d'adaptar les diòcesis als llímits provincials civils va propiciar la configuració actual de la nova diòcesis. El Decret de la Sagrada Congregació Consistorial ''De mutatione finium Dioecesium Valentinae-Segorbicensis-Dertotensis'', de 31 de maig de [[1960]], desmembrava del territori de la Diòcesis de Sogorp les parròquies i iglésies filials pertanyents a la [[província de Valéncia]], les quals varen ser agregades a l'[[Archidiòcesis de Valéncia]]. De la mateixa manera, de la [[Diòcesis de Tortosa]] eren desmembrades les parròquies i iglésies filials dels Archiprestats de [[Nules]], [[Vilarreal]], [[Castelló de la Plana]], [[Llucena]] i [[Albocàsser]]. Lo mateix va ocórrer en la parròquia de [[Bechí]], que com a enclavament, va pertànyer a la [[Diòcesis de Terol]] fins a l'any [[1956]].		El Concordat de [[1953]] i l'intent d'adaptar les diòcesis als llímits provincials civils va propiciar la configuració actual de la nova diòcesis. El Decret de la Sagrada Congregació Consistorial ''De mutatione finium Dioecesium Valentinae-Segorbicensis-Dertotensis'', de 31 de maig de [[1960]], desmembrava del territori de la Diòcesis de Sogorp les parròquies i iglésies filials pertanyents a la [[província de Valéncia]], les quals varen ser agregades a l'[[Archidiòcesis de Valéncia]]. De la mateixa manera, de la [[Diòcesis de Tortosa]] eren desmembrades les parròquies i iglésies filials dels Archiprestats de [[Nules]], [[Vilarreal]], [[Castelló de la Plana]], [[Llucena]] i [[Albocàsser]]. Lo mateix va ocórrer en la parròquia de [[Bechí]], que com a enclavament, va pertànyer a la [[Diòcesis de Terol]] fins a l'any [[1956]].
Llínea 38:		Llínea 38:
	Com a fet històric Castelló fon el "centre de la diòcesis" degut a que el bisbe de Tortosa fra [[Antonio José Salinas i Moreno]] ([[1790]]-[[1814]]), que despuix fon bisbe, va manar construir el palau bisbal en la ciutat, com a residència en les seues llargues estàncies en Castelló.		Com a fet històric Castelló fon el "centre de la diòcesis" degut a que el bisbe de Tortosa fra [[Antonio José Salinas i Moreno]] ([[1790]]-[[1814]]), que despuix fon bisbe, va manar construir el palau bisbal en la ciutat, com a residència en les seues llargues estàncies en Castelló.

	Despuix de l'unió, la Bula, de 24 de juny de [[1960]], de Sa Santitat [[Joan XXIII]], decretava afegir a la diòcesis de Sogorp el títul de Castelló, passant a denominar-se tant el bisbe com la diòcesis en la doble denominació de Sogorp-Castelló. Sogorp conservava la dignitat de catedral episcopal i s'elevava de ranc a la llavors [[Concatedral de Santa Maria de Castelló\|colegiata de Santa María de Castelló]].		Despuix de l'unió, la Bula, de [[24 de juny]] de [[1960]], de Sa Santitat [[Joan XXIII]], decretava afegir a la diòcesis de Sogorp el títul de Castelló, passant a denominar-se tant el bisbe com la diòcesis en la doble denominació de Sogorp-Castelló. Sogorp conservava la dignitat de catedral episcopal i s'elevava de ranc a la llavors [[Concatedral de Santa Maria de Castelló\|colegiata de Santa María de Castelló]].

	Un dels principals impulsors en que es creara la Diòcesis Sogorp-Castelló fon el religiós castellonenc [[Josep Maria Guinot i Galan]] (Artana, 1907-Castelló, 2005).		Un dels principals impulsors en que es creara la Diòcesis Sogorp-Castelló fon el religiós castellonenc [[Josep Maria Guinot i Galan]] (Artana, 1907-Castelló, 2005).

Xavier: /* La nova diòcesis */

2023-07-14T08:46:36Z

La nova diòcesis

← Revisió anterior		Revisió de 08:46 14 jul 2023
Llínea 30:		Llínea 30:

	==== La nova diòcesis ====		==== La nova diòcesis ====
	[[Image:Guinot 1.jpg‎\|250px\|Josep Maria Guinot]]		[[Image:Guinot 1.jpg‎\|250px\|Josep Maria Guinot\|Josep Maria Guinot]]

	El Concordat de [[1953]] i l'intent d'adaptar les diòcesis als llímits provincials civils va propiciar la configuració actual de la nova diòcesis. El Decret de la Sagrada Congregació Consistorial ''De mutatione finium Dioecesium Valentinae-Segorbicensis-Dertotensis'', de 31 de maig de [[1960]], desmembrava del territori de la Diòcesis de Sogorp les parròquies i iglésies filials pertanyents a la [[província de Valéncia]], les quals varen ser agregades a l'[[Archidiòcesis de Valéncia]]. De la mateixa manera, de la [[Diòcesis de Tortosa]] eren desmembrades les parròquies i iglésies filials dels Archiprestats de [[Nules]], [[Vilarreal]], [[Castelló de la Plana]], [[Llucena]] i [[Albocàsser]]. Lo mateix va ocórrer en la parròquia de [[Bechí]], que com a enclavament, va pertànyer a la [[Diòcesis de Terol]] fins a l'any [[1956]].		El Concordat de [[1953]] i l'intent d'adaptar les diòcesis als llímits provincials civils va propiciar la configuració actual de la nova diòcesis. El Decret de la Sagrada Congregació Consistorial ''De mutatione finium Dioecesium Valentinae-Segorbicensis-Dertotensis'', de 31 de maig de [[1960]], desmembrava del territori de la Diòcesis de Sogorp les parròquies i iglésies filials pertanyents a la [[província de Valéncia]], les quals varen ser agregades a l'[[Archidiòcesis de Valéncia]]. De la mateixa manera, de la [[Diòcesis de Tortosa]] eren desmembrades les parròquies i iglésies filials dels Archiprestats de [[Nules]], [[Vilarreal]], [[Castelló de la Plana]], [[Llucena]] i [[Albocàsser]]. Lo mateix va ocórrer en la parròquia de [[Bechí]], que com a enclavament, va pertànyer a la [[Diòcesis de Terol]] fins a l'any [[1956]].

Xavier: /* La nova diòcesis */

2023-07-14T08:46:08Z

La nova diòcesis

← Revisió anterior		Revisió de 08:46 14 jul 2023
Llínea 31:		Llínea 31:
	==== La nova diòcesis ====		==== La nova diòcesis ====
	[[Image:Guinot 1.jpg‎\|250px\|Josep Maria Guinot]]		[[Image:Guinot 1.jpg‎\|250px\|Josep Maria Guinot]]

	El Concordat de [[1953]] i l'intent d'adaptar les diòcesis als llímits provincials civils va propiciar la configuració actual de la nova diòcesis. El Decret de la Sagrada Congregació Consistorial ''De mutatione finium Dioecesium Valentinae-Segorbicensis-Dertotensis'', de 31 de maig de [[1960]], desmembrava del territori de la Diòcesis de Sogorp les parròquies i iglésies filials pertanyents a la [[província de Valéncia]], les quals varen ser agregades a l'[[Archidiòcesis de Valéncia]]. De la mateixa manera, de la [[Diòcesis de Tortosa]] eren desmembrades les parròquies i iglésies filials dels Archiprestats de [[Nules]], [[Vilarreal]], [[Castelló de la Plana]], [[Llucena]] i [[Albocàsser]]. Lo mateix va ocórrer en la parròquia de [[Bechí]], que com a enclavament, va pertànyer a la [[Diòcesis de Terol]] fins a l'any [[1956]].		El Concordat de [[1953]] i l'intent d'adaptar les diòcesis als llímits provincials civils va propiciar la configuració actual de la nova diòcesis. El Decret de la Sagrada Congregació Consistorial ''De mutatione finium Dioecesium Valentinae-Segorbicensis-Dertotensis'', de 31 de maig de [[1960]], desmembrava del territori de la Diòcesis de Sogorp les parròquies i iglésies filials pertanyents a la [[província de Valéncia]], les quals varen ser agregades a l'[[Archidiòcesis de Valéncia]]. De la mateixa manera, de la [[Diòcesis de Tortosa]] eren desmembrades les parròquies i iglésies filials dels Archiprestats de [[Nules]], [[Vilarreal]], [[Castelló de la Plana]], [[Llucena]] i [[Albocàsser]]. Lo mateix va ocórrer en la parròquia de [[Bechí]], que com a enclavament, va pertànyer a la [[Diòcesis de Terol]] fins a l'any [[1956]].

Xavier: /* La nova diòcesis */

2023-07-14T08:43:27Z

La nova diòcesis

← Revisió anterior		Revisió de 08:43 14 jul 2023
Llínea 30:		Llínea 30:

	==== La nova diòcesis ====		==== La nova diòcesis ====
			[[Image:Guinot 1.jpg‎\|250px\|Josep Maria Guinot]]
	El Concordat de [[1953]] i l'intent d'adaptar les diòcesis als llímits provincials civils va propiciar la configuració actual de la nova diòcesis. El Decret de la Sagrada Congregació Consistorial ''De mutatione finium Dioecesium Valentinae-Segorbicensis-Dertotensis'', de 31 de maig de [[1960]], desmembrava del territori de la Diòcesis de Sogorp les parròquies i iglésies filials pertanyents a la [[província de Valéncia]], les quals varen ser agregades a l'[[Archidiòcesis de Valéncia]]. De la mateixa manera, de la [[Diòcesis de Tortosa]] eren desmembrades les parròquies i iglésies filials dels Archiprestats de [[Nules]], [[Vilarreal]], [[Castelló de la Plana]], [[Llucena]] i [[Albocàsser]]. Lo mateix va ocórrer en la parròquia de [[Bechí]], que com a enclavament, va pertànyer a la [[Diòcesis de Terol]] fins a l'any [[1956]].		El Concordat de [[1953]] i l'intent d'adaptar les diòcesis als llímits provincials civils va propiciar la configuració actual de la nova diòcesis. El Decret de la Sagrada Congregació Consistorial ''De mutatione finium Dioecesium Valentinae-Segorbicensis-Dertotensis'', de 31 de maig de [[1960]], desmembrava del territori de la Diòcesis de Sogorp les parròquies i iglésies filials pertanyents a la [[província de Valéncia]], les quals varen ser agregades a l'[[Archidiòcesis de Valéncia]]. De la mateixa manera, de la [[Diòcesis de Tortosa]] eren desmembrades les parròquies i iglésies filials dels Archiprestats de [[Nules]], [[Vilarreal]], [[Castelló de la Plana]], [[Llucena]] i [[Albocàsser]]. Lo mateix va ocórrer en la parròquia de [[Bechí]], que com a enclavament, va pertànyer a la [[Diòcesis de Terol]] fins a l'any [[1956]].

Xavier: /* La nova diòcesis */

2023-07-14T08:39:07Z

La nova diòcesis

← Revisió anterior		Revisió de 08:39 14 jul 2023
Llínea 38:		Llínea 38:

	Despuix de l'unió, la Bula, de 24 de juny de [[1960]], de Sa Santitat [[Joan XXIII]], decretava afegir a la diòcesis de Sogorp el títul de Castelló, passant a denominar-se tant el bisbe com la diòcesis en la doble denominació de Sogorp-Castelló. Sogorp conservava la dignitat de catedral episcopal i s'elevava de ranc a la llavors [[Concatedral de Santa Maria de Castelló\|colegiata de Santa María de Castelló]].		Despuix de l'unió, la Bula, de 24 de juny de [[1960]], de Sa Santitat [[Joan XXIII]], decretava afegir a la diòcesis de Sogorp el títul de Castelló, passant a denominar-se tant el bisbe com la diòcesis en la doble denominació de Sogorp-Castelló. Sogorp conservava la dignitat de catedral episcopal i s'elevava de ranc a la llavors [[Concatedral de Santa Maria de Castelló\|colegiata de Santa María de Castelló]].

			Un dels principals impulsors en que es creara la Diòcesis Sogorp-Castelló fon el religiós castellonenc [[Josep Maria Guinot i Galan]] (Artana, 1907-Castelló, 2005).

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier: /* Vore també */

2023-07-14T08:36:31Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 08:36 14 jul 2023
Llínea 43:		Llínea 43:
	* [[Diòcesis]]		* [[Diòcesis]]
	* [[Diòcesis d'Espanya]]		* [[Diòcesis d'Espanya]]
			* [[Josep Maria Guinot]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* El fi del bisbat de Sogorp-Albarracín */

2023-07-14T08:36:10Z

El fi del bisbat de Sogorp-Albarracín

@@ Llínea 19: / Llínea 19: @@
 === El fi del bisbat de Sogorp-Albarracín ===
-(Secció per completar)
+==== La pau ====
 == Vore també ==

Xavier en 07:01 14 jul 2023

2023-07-14T07:01:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:01 14 jul 2023
Llínea 12:		Llínea 12:

	Més tart, Sogorp-Albarracín, va tindre grans disputes territorials en la [[sèu de Valéncia]], ya que esta alegava els seus drets sobre vàries Iglésies de Sogorp: la Vila d'Altura, Alpuente, Aras, Arcos, Andilla, Villahermosa del Río, Cortes, Zucaina, Castillo de Villamalefa, Puebla de Arenoso, Jérica i fins a 32 iglésies més, de les quals, Valéncia cobrava rendes, per la donació en l'any [[1245]] per part del Rei Moro de Valéncia [[Zeit Abuzeit]] al rei [[Jaume I]]. El Bisbe de Valéncia [[Arnaldo de Peralta]], va prendre a mà armada l'Iglésia de Sogorp i va tirar al Prelat sogorbí. Roma, va resoldre la qüestió en favor del bisbe de Sogorp-Albarracín, encara que molts dels territoris ocupats, varen quedar en mans de la mitra valenciana (fins al reajustament de circumscripcions en [[1953]] any en el que es varen desprendre un grup de 22 iglésies que formaven un enclauament en la [[província de Castelló]]).		Més tart, Sogorp-Albarracín, va tindre grans disputes territorials en la [[sèu de Valéncia]], ya que esta alegava els seus drets sobre vàries Iglésies de Sogorp: la Vila d'Altura, Alpuente, Aras, Arcos, Andilla, Villahermosa del Río, Cortes, Zucaina, Castillo de Villamalefa, Puebla de Arenoso, Jérica i fins a 32 iglésies més, de les quals, Valéncia cobrava rendes, per la donació en l'any [[1245]] per part del Rei Moro de Valéncia [[Zeit Abuzeit]] al rei [[Jaume I]]. El Bisbe de Valéncia [[Arnaldo de Peralta]], va prendre a mà armada l'Iglésia de Sogorp i va tirar al Prelat sogorbí. Roma, va resoldre la qüestió en favor del bisbe de Sogorp-Albarracín, encara que molts dels territoris ocupats, varen quedar en mans de la mitra valenciana (fins al reajustament de circumscripcions en [[1953]] any en el que es varen desprendre un grup de 22 iglésies que formaven un enclauament en la [[província de Castelló]]).

			=== Composició del bisbat ===

			La diòcesis de Sogorp-Albarracín, estava composta per un capítul comú, un deà comú, un tesorer en comú i un chantre comú, pero cada Iglésia tenia un arciaca propi i sis canonges.

			=== El fi del bisbat de Sogorp-Albarracín ===

	(Secció per completar)		(Secció per completar)