Dia Mundial de l'Alimentació - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' menuts ' a ' chicotets '

2025-08-08T15:35:38Z

Text reemplaça - ' menuts ' a ' chicotets '

← Revisió anterior		Revisió de 15:35 8 ago 2025
Llínea 21:		Llínea 21:
	* En tot lo món les dònes són les principals encarregades de la nutrició, la seguritat i calitat dels aliments en la família i en la comunitat.		* En tot lo món les dònes són les principals encarregades de la nutrició, la seguritat i calitat dels aliments en la família i en la comunitat.
	* En els països en desenroll, la major part del treball de les dònes es dedica a l'agricultura. Encara que els hòmens normalment llauren els camps i guien als animals de ganado, les dònes fan la major part del treball relacionat en la sembra, escarda, fertilisació i recolecció dels aliments bàsics, com l'arròs, blat i dacsa, que representen més de 90% de la dieta de la població rural pobra. La contribució de les dònes als cultius secundaris, com els llegums i hortalices, és encara major. En la seua majoria, estos cultius es produïxen en horts familiars, cuidats casi exclusivament per dònes. Estos horts moltes voltes són notablement productius i són fonamentals per al benestar nutricional i econòmic. En un estudi realisat en Nigèria oriental, per eixemple, es va comprovar que els horts familiars, que en promig ocupen només 20% de la propietat familiar, aportaven casi la mitat del total de la producció agrícola. De la mateixa manera, s'estima que en Indonèsia els horts familiars aporten més del 20% dels ingressos de la llar i el 40% dels suministraments alimentaris domèstics.		* En els països en desenroll, la major part del treball de les dònes es dedica a l'agricultura. Encara que els hòmens normalment llauren els camps i guien als animals de ganado, les dònes fan la major part del treball relacionat en la sembra, escarda, fertilisació i recolecció dels aliments bàsics, com l'arròs, blat i dacsa, que representen més de 90% de la dieta de la població rural pobra. La contribució de les dònes als cultius secundaris, com els llegums i hortalices, és encara major. En la seua majoria, estos cultius es produïxen en horts familiars, cuidats casi exclusivament per dònes. Estos horts moltes voltes són notablement productius i són fonamentals per al benestar nutricional i econòmic. En un estudi realisat en Nigèria oriental, per eixemple, es va comprovar que els horts familiars, que en promig ocupen només 20% de la propietat familiar, aportaven casi la mitat del total de la producció agrícola. De la mateixa manera, s'estima que en Indonèsia els horts familiars aporten més del 20% dels ingressos de la llar i el 40% dels suministraments alimentaris domèstics.
	* Les regulacions internacionals de l'Organisació Mundial del Comerç i de l'Unió Europea establixen que per a poder sembrar, vendre o intercanviar llavors, estes tenen que complir en el criteri DUS (Distinció, Uniformitat i Estabilitat) alguna cosa que és difícil de complir per l'agricultura tradicional les llavors de la qual no són uniformes ni estables. Això fa que mils de ~~menuts~~ agricultors tinguen dificultats per a resembrar i comercialisar la seua pròpia llavor. Poden comprar llavors certificades pero, ademés de ser uniformes, els supon un cost extraordinari.		* Les regulacions internacionals de l'Organisació Mundial del Comerç i de l'Unió Europea establixen que per a poder sembrar, vendre o intercanviar llavors, estes tenen que complir en el criteri DUS (Distinció, Uniformitat i Estabilitat) alguna cosa que és difícil de complir per l'agricultura tradicional les llavors de la qual no són uniformes ni estables. Això fa que mils de chicotets agricultors tinguen dificultats per a resembrar i comercialisar la seua pròpia llavor. Poden comprar llavors certificades pero, ademés de ser uniformes, els supon un cost extraordinari.
	* Pèrdua de biodiversitat: Segons senyes de la FAO (organisació de l'ONU per a l'alimentació i l'agricultura), a lo llarc de l'història la humanitat ha utilisat entre 8.000 i 10.000 espècies distintes per a la seua alimentació. Hui es produïxen i distribuïxen comercialment al voltant de 150. I el 60% de les calories que consumim vénen de sol quatre espècies: el blat, la dacsa, l'arròs i les creïlles. I també s'utilisen cada volta menys varietats dins de la mateixa espècie.		* Pèrdua de biodiversitat: Segons senyes de la FAO (organisació de l'ONU per a l'alimentació i l'agricultura), a lo llarc de l'història la humanitat ha utilisat entre 8.000 i 10.000 espècies distintes per a la seua alimentació. Hui es produïxen i distribuïxen comercialment al voltant de 150. I el 60% de les calories que consumim vénen de sol quatre espècies: el blat, la dacsa, l'arròs i les creïlles. I també s'utilisen cada volta menys varietats dins de la mateixa espècie.

Reval en 11:37 6 jun 2025

2025-06-06T11:37:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:37 6 jun 2025
Llínea 46:		Llínea 46:
	[[Categoria:Alimentació]]		[[Categoria:Alimentació]]
	[[Categoria:Aniversaris]]		[[Categoria:Aniversaris]]
	[[Categoria:~~Nacions Unides~~]]		[[Categoria:ONU]]

Jose2 en 08:13 16 oct 2024

2024-10-16T08:13:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:13 16 oct 2024
Llínea 31:		Llínea 31:
	* 2022-No deixar a ningú arrere		* 2022-No deixar a ningú arrere
	* 2021-Nostres accions són el nostre futur- Una millor producció, una millor nutrició, un millor mig ambient i una vida millor.		* 2021-Nostres accions són el nostre futur- Una millor producció, una millor nutrició, un millor mig ambient i una vida millor.
	* 2020-Cultivar, nutrir, preservar. Junts. Les nostres accions són el nostre futur.		* 2020-Cultivar, nutrir, preservar. Junts. Les nostres accions són el nostre futur.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier: /* Vore també */

2024-06-12T12:25:33Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 12:25 12 jun 2024
Llínea 35:		Llínea 35:
	== Vore també ==		== Vore també ==

			* [[Dia Mundial de la Fam]]
	* [[Dia Mundial del Pa]]		* [[Dia Mundial del Pa]]

Jose2: /* Història */

2023-10-17T07:00:30Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 07:00 17 oct 2023
Llínea 5:		Llínea 5:
	Fon establit per països membres de la federació d'agricultura en la Reunió General de l'Organisació, en octubre de 1979. La delegació hongaresa, encapçalada pel Ministre d'Agricultura i Alimentació, Paúl Romany, va desenrollar un actiu rol en la Sessió número 20 de la Conferència de la FAO, sugerint l'idea de celebrar mundialment el Dia Mundial de l'Alimentació. Des de llavors s'ha convocat cada any en més de 150 països, donant a conéixer els problemes darrere de la pobrea i la fam.		Fon establit per països membres de la federació d'agricultura en la Reunió General de l'Organisació, en octubre de 1979. La delegació hongaresa, encapçalada pel Ministre d'Agricultura i Alimentació, Paúl Romany, va desenrollar un actiu rol en la Sessió número 20 de la Conferència de la FAO, sugerint l'idea de celebrar mundialment el Dia Mundial de l'Alimentació. Des de llavors s'ha convocat cada any en més de 150 països, donant a conéixer els problemes darrere de la pobrea i la fam.

	El 5 de decembre de [[1980]] l'Assamblea General de les Nacions Unides en la Resolució 35/70 va acollir en beneplàcit l'observança del Dia Mundial de l'Alimentació.		El [[5 de decembre]] de [[1980]] l'Assamblea General de les Nacions Unides en la Resolució 35/70 va acollir en beneplàcit l'observança del Dia Mundial de l'Alimentació.

	== Objectius ==		== Objectius ==

Jose2: /* Lemes */

2023-10-17T07:00:14Z

Lemes

← Revisió anterior		Revisió de 07:00 17 oct 2023
Llínea 26:		Llínea 26:
	== Lemes ==		== Lemes ==

	Des de [[1981]] cada any s'adopta un nou lema per a destacar les àrees necessitades de majors reformes i posar l'accent en assunts específics, resenyem els últims:		Des de l'any [[1981]] cada any s'adopta un nou lema per a destacar les àrees necessitades de majors reformes i posar l'accent en assunts específics, resenyem els últims:

	* 2023-L'aigua és vida. L'aigua nutrix. No deixar a ningú arrere.		* 2023-L'aigua és vida. L'aigua nutrix. No deixar a ningú arrere.

Xavier en 18:43 16 oct 2023

2023-10-16T18:43:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:43 16 oct 2023
Llínea 40:		Llínea 40:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/D%C3%ADa_Mundial_de_la_Alimentaci%C3%B3n Dia Mundial de l'Alimentació en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/D%C3%ADa_Mundial_de_la_Alimentaci%C3%B3n Dia Mundial de l'Alimentació en Wikipedia]

			[[Categoria:Societat]]
			[[Categoria:Aliments]]
			[[Categoria:Alimentació]]
			[[Categoria:Aniversaris]]
			[[Categoria:Nacions Unides]]

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «El '''Dia Mundial de l'Alimentació''' se celebra el 16 d'octubre de cada any. Fon proclamat en l'any 1979 per l'Organisació de les Nacions Unides pe…»

2023-10-16T18:42:14Z

Pàgina nova, en el contingut: «El '''Dia Mundial de l'Alimentació''' se celebra el 16 d'octubre de cada any. Fon proclamat en l'any 1979 per l'Organisació de les Nacions Unides pe…»

Pàgina nova

El '''Dia Mundial de l'Alimentació''' se celebra el [[16 d'octubre]] de cada any. Fon proclamat en l'any [[1979]] per l'[[Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació]] (FAO). La seua finalitat és conscienciar als pobles del món sobre el problema alimentari mundial i enfortir la solidaritat en la lluita contra la fam, la desnutrició i la pobrea. El dia coincidix en la data de la fundació de la FAO en [[1945]].

== Història ==

Fon establit per països membres de la federació d'agricultura en la Reunió General de l'Organisació, en octubre de 1979. La delegació hongaresa, encapçalada pel Ministre d'Agricultura i Alimentació, Paúl Romany, va desenrollar un actiu rol en la Sessió número 20 de la Conferència de la FAO, sugerint l'idea de celebrar mundialment el Dia Mundial de l'Alimentació. Des de llavors s'ha convocat cada any en més de 150 països, donant a conéixer els problemes darrere de la pobrea i la fam.

El 5 de decembre de [[1980]] l'Assamblea General de les Nacions Unides en la Resolució 35/70 va acollir en beneplàcit l'observança del Dia Mundial de l'Alimentació.

== Objectius ==

La FAO establí com a objectius per ad esta celebració:

* Promoure la participació de les poblacions rurals, especialment de les dònes i dels grups menys privilegiats, en les decisions i activitats que afecten a les seues condicions de vida.
* Aumentar la consciència pública de la naturalea del problema de la fam en el món.
* Promoure la transferència de tecnologies al món en desenroll.
* Fomentar encara més el sentit de solidaritat nacional i internacional en la lluita contra la fam, la malnutrició, la pobrea, senyalar a l'atenció els èxits conseguits en matèria de desenroll alimentari i agrícola.

== Dates ==

* Cada any es produïx el doble dels aliments necessaris per a alimentar a les persones que habiten en la Terra, pero 793 millons de persones passen fam.
* En tot lo món les dònes són les principals encarregades de la nutrició, la seguritat i calitat dels aliments en la família i en la comunitat.
* En els països en desenroll, la major part del treball de les dònes es dedica a l'agricultura. Encara que els hòmens normalment llauren els camps i guien als animals de ganado, les dònes fan la major part del treball relacionat en la sembra, escarda, fertilisació i recolecció dels aliments bàsics, com l'arròs, blat i dacsa, que representen més de 90% de la dieta de la població rural pobra. La contribució de les dònes als cultius secundaris, com els llegums i hortalices, és encara major. En la seua majoria, estos cultius es produïxen en horts familiars, cuidats casi exclusivament per dònes. Estos horts moltes voltes són notablement productius i són fonamentals per al benestar nutricional i econòmic. En un estudi realisat en Nigèria oriental, per eixemple, es va comprovar que els horts familiars, que en promig ocupen només 20% de la propietat familiar, aportaven casi la mitat del total de la producció agrícola. De la mateixa manera, s'estima que en Indonèsia els horts familiars aporten més del 20% dels ingressos de la llar i el 40% dels suministraments alimentaris domèstics.
* Les regulacions internacionals de l'Organisació Mundial del Comerç i de l'Unió Europea establixen que per a poder sembrar, vendre o intercanviar llavors, estes tenen que complir en el criteri DUS (Distinció, Uniformitat i Estabilitat) alguna cosa que és difícil de complir per l'agricultura tradicional les llavors de la qual no són uniformes ni estables. Això fa que mils de menuts agricultors tinguen dificultats per a resembrar i comercialisar la seua pròpia llavor. Poden comprar llavors certificades pero, ademés de ser uniformes, els supon un cost extraordinari.
* Pèrdua de biodiversitat: Segons senyes de la FAO (organisació de l'ONU per a l'alimentació i l'agricultura), a lo llarc de l'història la humanitat ha utilisat entre 8.000 i 10.000 espècies distintes per a la seua alimentació. Hui es produïxen i distribuïxen comercialment al voltant de 150. I el 60% de les calories que consumim vénen de sol quatre espècies: el blat, la dacsa, l'arròs i les creïlles. I també s'utilisen cada volta menys varietats dins de la mateixa espècie.

== Lemes ==

Des de [[1981]] cada any s'adopta un nou lema per a destacar les àrees necessitades de majors reformes i posar l'accent en assunts específics, resenyem els últims:

* 2023-L'aigua és vida. L'aigua nutrix. No deixar a ningú arrere.
* 2022-No deixar a ningú arrere
* 2021-Nostres accions són el nostre futur- Una millor producció, una millor nutrició, un millor mig ambient i una vida millor.
* 2020-Cultivar, nutrir, preservar. Junts. Les nostres accions són el nostre futur.

== Vore també ==

* [[Dia Mundial del Pa]]

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/D%C3%ADa_Mundial_de_la_Alimentaci%C3%B3n Dia Mundial de l'Alimentació en Wikipedia]