Dia de tots els Sants - Historial de revisions

Jose2: Pàgina redirigida a Dia de Tots Sants

2021-10-27T15:17:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:17 27 oct 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Archiu:Tots sants.jpg\|thumb\|Flors en les tombes el Dia de Tots els Sants]]~~		#REDIRECCIÓ [[Dia de Tots Sants]]

	El '''Dia de Tots els Sants''' o '''Dia de Tots Sants''', és una [[tradició]] [[catolicisme\|catòlica]] instituïda en honor a tots els sants, coneguts i desconeguts del món modern. En [[Valéncia]] i en molts atres llocs del món se celebra la tradició d'honrar i portar a la nostra memòria a les persones que han mort, portant flors a les seues tombes.

	En molts països l'[[hivern]] està associat a l'estació més lúgubre i freda. La "mort" de la Naturalea (abans del sobre calfament del planeta, s'iniciava quaranta dies despuix del equinoci d'[[autumne]] ([[22 de setembre]]), precisament en el Dia de Tots els Sants, l'[[1 de novembre]]. Es rendix cult als morts i en estos dies (el dia 2 és el dia de les ànimes, dia dels morts) i es vinculen en el regrés de les seues ànimes durant estos dies i a diverses manifestacions de la seua presència entre nosatres.

	~~==La festivitat de Tots Sants en terres valencianes==~~

	~~En diferents cultures a lo llarc dels temps s’han anat generant creències entorn de la mort que han motivat tota una série de tradicions i ritos alusius.~~

	~~La festivitat de Tots Sants actual sintetisa dos tradicions diferents, encara que relacionades.~~

	L’iglésia primitiva començà a dedicar un dia especial a commemorar als màrtirs quan el seu número fon tan gran que no se podia assignar un dia a cada u. Fon el [[Papa]] [[Bonifaci IV]] qui institui, en l'any [[609]] o [[610]], la celebració en honor a Tots els Sants, coneguts i desconeguts, i fon [[Gregori III]] ([[731]]-[[741]]) qui fixà l’aniversari per al 1 de novembre.

	El dia de Difunts o dia de les Ànimes, com a pràctica religiosa te orige en el [[sigle X]] -el [[2 de novembre]] de [[980]] o en l’any [[998]], segons l’autor quan en el sur de [[França]] el monge benedictí Sant Odilo (el quint Abat de Cluny) instaurà l'oració “Commemoració dels Fidels Difunts” per a pregar per les ànimes dels fidels difunts en els monasteris de la seua congregació. Esta celebració fon adoptada per [[Iglésia Catòlica Romana\|Roma]] en el [[sigle XIV]], dedicant-la a recordar i honrar a tots els parents fallits.

	~~Les dos s’han unit en l’imaginari colectiu conformant l’actual festivitat de Tots Sants.~~

	La creència en la que se basa esta festivitat pot tindre un orige pagà i d’antiguetat immemorial (les tribus celtes i uns atres pobles de la [[Prehistòria]] ya compartien una celebració en característiques paregudes). Estes festes se celebraven en primavera d’hivern pel simbolisme que implica la “mort de la naturalea” que es produix durant esta estació. La força d’esta tradició fon la que determinà que les festivitats cristianes acabaren traslladant-se a les dates actuals.

	Diu la tradició cristiana que la nit anterior al dia de les Ànimes les ànimes del Purgatori tornaven a les cases que havien habitat, per al sendemà tornarse’n al Cel. En les nostres terres, en casa, de chicotets, les nostres yayes o mares, en Tots Sants, encenien les [[Mineta\|minetes]], una per cada familiar perdut. Eren unes meches que suraven per damunt de l’[[oli]] posat en un got (part d’[[aigua]] i part d’oli) i que havien d’estar enceses dotze hores fins al migdia del 2 de novembre, quan les animetes arrepenedides pujaven de nou al Cel i s’havia d’allumenar el camí per a que no se pergueren. Ara, en els temps actuals, les minetes s’han canviat pels velons.

	El dia de Tots Sants era una jornada d’estar en casa vora la llar, despuix d’haver fet l’obligatoria visita als cementeris a posar flors a les tombes dels familiars, costums totes estes que, en diferents peculiaritats, se celebraven arreu del món cristià i que en algunes variacions se continuen realisant.

	~~El dia de Difunts era preceptiu escoltar una missa per a pregar per les ànimes, especialment per aquelles que estàn en el Purgatori.~~

	La gastronomia de Tots Sants, procedent d’antigues ofrenes, és rica i variada i es basa en productes de la temporada. Aixina, els menjars típics d’esta época porten [[bledes]], [[remolacha]], [[carabassa]]... En les pasticeries, el [[massapà]], la [[carabassa]], el [[moniato]], la [[castanya]] són alguns dels ingredients dels dolços característics que s’elaboren per a l’ocasiò, i podem trobar-nos en els [[Ossos de Tots Sants\|ossets de sant]], [[Mocadorada\|frutetes com les de Sant Donís]], [[Coca Cristina\|coques cristines]], rosquilles d’ou, [[Llesques en ou\|llesques en ou]], [[bunyols]] de vent, entre uns atres. En estos dies les pasticeries adornen artísticament els seus aparadors en estos dolços típics.

	En l’actualitat és innegable la popularitat que te internacionalment la celebració de Halloween procedent de [[EE.UU.]] Festa ludic-festiva en la que predominen els disfrassos per a fer por, aparicions de bruixots, carabasses buides en llums, etc..., costums foranees que se superponen, quan no substituixen, a les tradicions d’estos dies. És de llamentar que des de les mateixes escoles s’anime a celebrar esta tradició anglosaxona en detriment de les costums propies.

	~~[[File:Fira Concetaina.jpg\|thumb\|Fira de Cocentaina]]~~

	“En Tots Sants amaga el palmito i trau els guants” resava una dita popular valenciana en la que se volia simbolisar el canvi d’estació, i per tant d’indumentària. Se trauen les peces d’abric propies de l’hivern i pels carrers se començava a escoltar la cançoneta “Castanyes calentetes i bones, moniato torrat” que anunciava l’aparició de les primeres castanyeres. Actualment l’orage de la primavera d’hivern en terres valencianes, en temperatures pràcticament d’estiu, no convida a complir en esta tradició.

	És famosa la Fira de Tots Sants de [[Cocentaina]], capital de la comarca de [[El Comtat]]. Creada per privilegi real en l'any [[1346]], fon declarada Festa d'Interés Turístic Nacional en l'any [[2012]].

	~~== Vore també ==~~

	* [[Fira de Tots Sants de Cocentaina]]
	* [[Mineta]]
	* [[Ossos de Tots Sants]]
	* [[Panellets]]

	~~== Enllaços externs ==~~

	* [https://hortainformacio.com/2016/10/31/la-tradicio-valenciana-de-les-animetes/ La tradició valenciana de les animetes - Horta informació]

	~~[[Categoria:Festivitats]]~~
	~~[[Categoria:Festes]]~~
	~~[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]~~
	~~[[Categoria:Cristianisme]]~~
	~~[[Categoria:Nadal]]~~
	~~[[Categoria:Celebracions internacionals~~]]

Jose2 en 17:35 15 maig 2021

2021-05-15T17:35:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:35 15 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~File~~:~~Celebrar-todos-santos-espana~~.jpg\|thumb\|Flors en les tombes el Dia de Tots els Sants]]		[[Archiu:Tots sants.jpg\|thumb\|Flors en les tombes el Dia de Tots els Sants]]

	El '''Dia de Tots els Sants''' o '''Dia de Tots Sants''', és una [[tradició]] [[catolicisme\|catòlica]] instituïda en honor a tots els sants, coneguts i desconeguts del món modern. En [[Valéncia]] i en molts atres llocs del món se celebra la tradició d'honrar i portar a la nostra memòria a les persones que han mort, portant flors a les seues tombes.		El '''Dia de Tots els Sants''' o '''Dia de Tots Sants''', és una [[tradició]] [[catolicisme\|catòlica]] instituïda en honor a tots els sants, coneguts i desconeguts del món modern. En [[Valéncia]] i en molts atres llocs del món se celebra la tradició d'honrar i portar a la nostra memòria a les persones que han mort, portant flors a les seues tombes.

Jose2: /* Vore també */

2019-11-01T19:49:58Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 19:49 1 nov 2019
Llínea 37:		Llínea 37:
	== Vore també ==		== Vore també ==

	* [[Ossos de Tots Sants]]
	* [[Fira de Tots Sants de Cocentaina]]		* [[Fira de Tots Sants de Cocentaina]]
	* [[Mineta]]		* [[Mineta]]
			* [[Ossos de Tots Sants]]
			* [[Panellets]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* La festivitat de Tots Sants en terres valencianes */

2019-10-31T18:59:42Z

La festivitat de Tots Sants en terres valencianes

← Revisió anterior		Revisió de 18:59 31 oct 2019
Llínea 33:		Llínea 33:
	“En Tots Sants amaga el palmito i trau els guants” resava una dita popular valenciana en la que se volia simbolisar el canvi d’estació, i per tant d’indumentària. Se trauen les peces d’abric propies de l’hivern i pels carrers se començava a escoltar la cançoneta “Castanyes calentetes i bones, moniato torrat” que anunciava l’aparició de les primeres castanyeres. Actualment l’orage de la primavera d’hivern en terres valencianes, en temperatures pràcticament d’estiu, no convida a complir en esta tradició.		“En Tots Sants amaga el palmito i trau els guants” resava una dita popular valenciana en la que se volia simbolisar el canvi d’estació, i per tant d’indumentària. Se trauen les peces d’abric propies de l’hivern i pels carrers se començava a escoltar la cançoneta “Castanyes calentetes i bones, moniato torrat” que anunciava l’aparició de les primeres castanyeres. Actualment l’orage de la primavera d’hivern en terres valencianes, en temperatures pràcticament d’estiu, no convida a complir en esta tradició.

	És famosa la Fira de Tots Sants de [[Cocentaina]], capital de la comarca de [[El Comtat]]. Creada per privilegi real en [[1346]] fon declarada Festa ~~d’Interés~~ Turístic Nacional en l'any [[2012]].		És famosa la Fira de Tots Sants de [[Cocentaina]], capital de la comarca de [[El Comtat]]. Creada per privilegi real en l'any [[1346]], fon declarada Festa d'Interés Turístic Nacional en l'any [[2012]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier en 17:41 24 dec 2018

2018-12-24T17:41:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:41 24 dec 2018
Llínea 48:		Llínea 48:
	[[Categoria:Festes]]		[[Categoria:Festes]]
	[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]
			[[Categoria:Cristianisme]]
			[[Categoria:Nadal]]
			[[Categoria:Celebracions internacionals]]

Jose2: /* La festivitat de Tots Sants en terres valencianes */

2018-12-23T19:44:40Z

La festivitat de Tots Sants en terres valencianes

← Revisió anterior		Revisió de 19:44 23 dec 2018
Llínea 19:		Llínea 19:
	La creència en la que se basa esta festivitat pot tindre un orige pagà i d’antiguetat immemorial (les tribus celtes i uns atres pobles de la [[Prehistòria]] ya compartien una celebració en característiques paregudes). Estes festes se celebraven en primavera d’hivern pel simbolisme que implica la “mort de la naturalea” que es produix durant esta estació. La força d’esta tradició fon la que determinà que les festivitats cristianes acabaren traslladant-se a les dates actuals.		La creència en la que se basa esta festivitat pot tindre un orige pagà i d’antiguetat immemorial (les tribus celtes i uns atres pobles de la [[Prehistòria]] ya compartien una celebració en característiques paregudes). Estes festes se celebraven en primavera d’hivern pel simbolisme que implica la “mort de la naturalea” que es produix durant esta estació. La força d’esta tradició fon la que determinà que les festivitats cristianes acabaren traslladant-se a les dates actuals.

	Diu la tradició cristiana que la nit anterior al dia de les Ànimes les ànimes del Purgatori tornaven a les cases que havien habitat, per al sendemà tornarse’n al Cel. En les nostres terres, en casa, de chicotets, les nostres yayes o mares, en Tots Sants, encenien les minetes, una per cada familiar perdut. Eren unes meches que suraven per damunt de l’[[oli]] posat en un got (part d’[[aigua]] i part d’oli) i que havien d’estar enceses dotze hores fins al migdia del 2 de novembre, quan les animetes arrepenedides pujaven de nou al Cel i s’havia d’allumenar el camí per a que no se pergueren. Ara, en els temps actuals, les minetes s’han canviat pels velons.		Diu la tradició cristiana que la nit anterior al dia de les Ànimes les ànimes del Purgatori tornaven a les cases que havien habitat, per al sendemà tornarse’n al Cel. En les nostres terres, en casa, de chicotets, les nostres yayes o mares, en Tots Sants, encenien les [[Mineta\|minetes]], una per cada familiar perdut. Eren unes meches que suraven per damunt de l’[[oli]] posat en un got (part d’[[aigua]] i part d’oli) i que havien d’estar enceses dotze hores fins al migdia del 2 de novembre, quan les animetes arrepenedides pujaven de nou al Cel i s’havia d’allumenar el camí per a que no se pergueren. Ara, en els temps actuals, les minetes s’han canviat pels velons.

	El dia de Tots Sants era una jornada d’estar en casa vora la llar, despuix d’haver fet l’obligatoria visita als cementeris a posar flors a les tombes dels familiars, costums totes estes que, en diferents peculiaritats, se celebraven arreu del món cristià i que en algunes variacions se continuen realisant.		El dia de Tots Sants era una jornada d’estar en casa vora la llar, despuix d’haver fet l’obligatoria visita als cementeris a posar flors a les tombes dels familiars, costums totes estes que, en diferents peculiaritats, se celebraven arreu del món cristià i que en algunes variacions se continuen realisant.

Xavier: /* Vore també */

2018-12-23T19:36:29Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 19:36 23 dec 2018
Llínea 39:		Llínea 39:
	* [[Ossos de Tots Sants]]		* [[Ossos de Tots Sants]]
	* [[Fira de Tots Sants de Cocentaina]]		* [[Fira de Tots Sants de Cocentaina]]
			* [[Mineta]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: Text reemplaça - ' mon ' a ' món '

2018-11-22T15:18:57Z

Text reemplaça - ' mon ' a ' món '

← Revisió anterior		Revisió de 15:18 22 nov 2018
Llínea 21:		Llínea 21:
	Diu la tradició cristiana que la nit anterior al dia de les Ànimes les ànimes del Purgatori tornaven a les cases que havien habitat, per al sendemà tornarse’n al Cel. En les nostres terres, en casa, de chicotets, les nostres yayes o mares, en Tots Sants, encenien les minetes, una per cada familiar perdut. Eren unes meches que suraven per damunt de l’[[oli]] posat en un got (part d’[[aigua]] i part d’oli) i que havien d’estar enceses dotze hores fins al migdia del 2 de novembre, quan les animetes arrepenedides pujaven de nou al Cel i s’havia d’allumenar el camí per a que no se pergueren. Ara, en els temps actuals, les minetes s’han canviat pels velons.		Diu la tradició cristiana que la nit anterior al dia de les Ànimes les ànimes del Purgatori tornaven a les cases que havien habitat, per al sendemà tornarse’n al Cel. En les nostres terres, en casa, de chicotets, les nostres yayes o mares, en Tots Sants, encenien les minetes, una per cada familiar perdut. Eren unes meches que suraven per damunt de l’[[oli]] posat en un got (part d’[[aigua]] i part d’oli) i que havien d’estar enceses dotze hores fins al migdia del 2 de novembre, quan les animetes arrepenedides pujaven de nou al Cel i s’havia d’allumenar el camí per a que no se pergueren. Ara, en els temps actuals, les minetes s’han canviat pels velons.

	El dia de Tots Sants era una jornada d’estar en casa vora la llar, despuix d’haver fet l’obligatoria visita als cementeris a posar flors a les tombes dels familiars, costums totes estes que, en diferents peculiaritats, se celebraven arreu del ~~mon~~ cristià i que en algunes variacions se continuen realisant.		El dia de Tots Sants era una jornada d’estar en casa vora la llar, despuix d’haver fet l’obligatoria visita als cementeris a posar flors a les tombes dels familiars, costums totes estes que, en diferents peculiaritats, se celebraven arreu del món cristià i que en algunes variacions se continuen realisant.

	El dia de Difunts era preceptiu escoltar una missa per a pregar per les ànimes, especialment per aquelles que estàn en el Purgatori.		El dia de Difunts era preceptiu escoltar una missa per a pregar per les ànimes, especialment per aquelles que estàn en el Purgatori.

Xavier: /* Vore també */

2018-11-01T12:43:15Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 12:43 1 nov 2018
Llínea 38:		Llínea 38:

	* [[Ossos de Tots Sants]]		* [[Ossos de Tots Sants]]
			* [[Fira de Tots Sants de Cocentaina]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 12:42 1 nov 2018

2018-11-01T12:42:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:42 1 nov 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Celebrar-todos-santos-espana.jpg\|thumb\|Flors en les tombes el Dia de Tots els Sants]]		[[File:Celebrar-todos-santos-espana.jpg\|thumb\|Flors en les tombes el Dia de Tots els Sants]]

	El '''Dia de Tots els Sants''' és una [[tradició]] [[catolicisme\|catòlica]] instituïda en honor a tots els sants, coneguts i desconeguts del món modern. En [[Valéncia]] i en molts atres llocs del món se celebra la tradició d'honrar i portar a la nostra memòria a les persones que han mort, portant flors a les seues tombes.		El '''Dia de Tots els Sants''' o '''Dia de Tots Sants''', és una [[tradició]] [[catolicisme\|catòlica]] instituïda en honor a tots els sants, coneguts i desconeguts del món modern. En [[Valéncia]] i en molts atres llocs del món se celebra la tradició d'honrar i portar a la nostra memòria a les persones que han mort, portant flors a les seues tombes.

	En molts països l'[[hivern]] està associat a l'estació més lúgubre i freda. La "mort" de la Naturalea (abans del sobre calfament del planeta, s'iniciava quaranta dies despuix del equinoci d'[[autumne]] ([[22 de setembre]]), precisament en el Dia de Tots els Sants, l'[[1 de novembre]]. Es rendix cult als morts i en estos dies (el dia 2 és el dia de les ànimes, dia dels morts) i es vinculen en el regrés de les seues ànimes durant estos dies i a diverses manifestacions de la seua presència entre nosatres.		En molts països l'[[hivern]] està associat a l'estació més lúgubre i freda. La "mort" de la Naturalea (abans del sobre calfament del planeta, s'iniciava quaranta dies despuix del equinoci d'[[autumne]] ([[22 de setembre]]), precisament en el Dia de Tots els Sants, l'[[1 de novembre]]. Es rendix cult als morts i en estos dies (el dia 2 és el dia de les ànimes, dia dels morts) i es vinculen en el regrés de les seues ànimes durant estos dies i a diverses manifestacions de la seua presència entre nosatres.