Dialectologia - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:30:37Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:30 24 maig 2021
Llínea 2:		Llínea 2:

	== Història ==		== Història ==
	Es considera que els estudis dialectals varen escomençar cap a finals del [[sigle XIX]]. Esta idea d'estudi dialectal s'atribuïx a [[Georg Wenker]], que envià en l'any [[1876]] uns qüestionaris per correu a una gran part del nort d'[[Alemanya]]. No obstant això la preocupació per la varietat llingüística (o dialectal) ya s'havia plasmat anteriorment en enquestes en l'estat francés (com per eixemple l'enquesta Coquebert de Montbret). Els qüestionaris contenien un llistat de frases escrites en [[alemà]] estàndart i s'havien de transcriure a la varietat local. A partir d'aquell moment, es feu una enquesta semblant en França l'enquesta [[Julien Sacaze\|Sacaze]] i estimulà els estudis dialectals de pertot. En el sigle següent, els estudis dialectals es revolucionarien en la creació dels [[atles llingüístic]]s, dels quals fon el precursor l'[[Atlas Linguistique de la France]] d'[[Edmond Edmont]] i [[Jules Gilliéron]]. ~~Després~~ han seguit moltíssims atres atles a sovint més reduït (com l{{'}}''Atlas Linguistique du Massif Central'' per l'[[occità]], l'Atles ''Lingüístic de la Comunitat Valenciana'' pel [[valencià]], l{{'}}''Atlante Linguistico del Piemonte Occidentale'' per l'occità, el [[piamontés]] i el [[francoprovençal]] etc.)		Es considera que els estudis dialectals varen escomençar cap a finals del [[sigle XIX]]. Esta idea d'estudi dialectal s'atribuïx a [[Georg Wenker]], que envià en l'any [[1876]] uns qüestionaris per correu a una gran part del nort d'[[Alemanya]]. No obstant això la preocupació per la varietat llingüística (o dialectal) ya s'havia plasmat anteriorment en enquestes en l'estat francés (com per eixemple l'enquesta Coquebert de Montbret). Els qüestionaris contenien un llistat de frases escrites en [[alemà]] estàndart i s'havien de transcriure a la varietat local. A partir d'aquell moment, es feu una enquesta semblant en França l'enquesta [[Julien Sacaze\|Sacaze]] i estimulà els estudis dialectals de pertot. En el sigle següent, els estudis dialectals es revolucionarien en la creació dels [[atles llingüístic]]s, dels quals fon el precursor l'[[Atlas Linguistique de la France]] d'[[Edmond Edmont]] i [[Jules Gilliéron]]. Despuix han seguit moltíssims atres atles a sovint més reduït (com l{{'}}''Atlas Linguistique du Massif Central'' per l'[[occità]], l'Atles ''Lingüístic de la Comunitat Valenciana'' pel [[valencià]], l{{'}}''Atlante Linguistico del Piemonte Occidentale'' per l'occità, el [[piamontés]] i el [[francoprovençal]] etc.)

	Convé mencionar als [[Estats Units]] el ''Linguistic Atlas of the United States'' (en els anys [[1930]]) que fon entre els primers estudis dialectals que varen prendre en conter els factors socials. Actualment la dialectologia està reapareixent tímidament (a sovint fon desplaçada per la [[sociollingüística]] precisament per l'anàlisis -i émfasis- dels factors socials) en alguns àmbits, com per eixemple en França o Itàlia a on es publicaren moltes obres de qualitat molt variable per a estudiar les varietats locals que estan a punt de desaparéixer, despuix de decenis de decadència.		Convé mencionar als [[Estats Units]] el ''Linguistic Atlas of the United States'' (en els anys [[1930]]) que fon entre els primers estudis dialectals que varen prendre en conter els factors socials. Actualment la dialectologia està reapareixent tímidament (a sovint fon desplaçada per la [[sociollingüística]] precisament per l'anàlisis -i émfasis- dels factors socials) en alguns àmbits, com per eixemple en França o Itàlia a on es publicaren moltes obres de qualitat molt variable per a estudiar les varietats locals que estan a punt de desaparéixer, despuix de decenis de decadència.

Jose2: Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

2020-06-29T10:43:29Z

Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

← Revisió anterior		Revisió de 10:43 29 jun 2020
Llínea 2:		Llínea 2:

	== Història ==		== Història ==
	Es considera que els estudis dialectals varen ~~començar~~ cap a finals del [[sigle XIX]]. Esta idea d'estudi dialectal s'atribuïx a [[Georg Wenker]], que envià en l'any [[1876]] uns qüestionaris per correu a una gran part del nort d'[[Alemanya]]. No obstant això la preocupació per la varietat llingüística (o dialectal) ya s'havia plasmat anteriorment en enquestes en l'estat francés (com per eixemple l'enquesta Coquebert de Montbret). Els qüestionaris contenien un llistat de frases escrites en [[alemà]] estàndart i s'havien de transcriure a la varietat local. A partir d'aquell moment, es feu una enquesta semblant en França l'enquesta [[Julien Sacaze\|Sacaze]] i estimulà els estudis dialectals de pertot. En el sigle següent, els estudis dialectals es revolucionarien en la creació dels [[atles llingüístic]]s, dels quals fon el precursor l'[[Atlas Linguistique de la France]] d'[[Edmond Edmont]] i [[Jules Gilliéron]]. Després han seguit moltíssims atres atles a sovint més reduït (com l{{'}}''Atlas Linguistique du Massif Central'' per l'[[occità]], l'Atles ''Lingüístic de la Comunitat Valenciana'' pel [[valencià]], l{{'}}''Atlante Linguistico del Piemonte Occidentale'' per l'occità, el [[piamontés]] i el [[francoprovençal]] etc.)		Es considera que els estudis dialectals varen escomençar cap a finals del [[sigle XIX]]. Esta idea d'estudi dialectal s'atribuïx a [[Georg Wenker]], que envià en l'any [[1876]] uns qüestionaris per correu a una gran part del nort d'[[Alemanya]]. No obstant això la preocupació per la varietat llingüística (o dialectal) ya s'havia plasmat anteriorment en enquestes en l'estat francés (com per eixemple l'enquesta Coquebert de Montbret). Els qüestionaris contenien un llistat de frases escrites en [[alemà]] estàndart i s'havien de transcriure a la varietat local. A partir d'aquell moment, es feu una enquesta semblant en França l'enquesta [[Julien Sacaze\|Sacaze]] i estimulà els estudis dialectals de pertot. En el sigle següent, els estudis dialectals es revolucionarien en la creació dels [[atles llingüístic]]s, dels quals fon el precursor l'[[Atlas Linguistique de la France]] d'[[Edmond Edmont]] i [[Jules Gilliéron]]. Després han seguit moltíssims atres atles a sovint més reduït (com l{{'}}''Atlas Linguistique du Massif Central'' per l'[[occità]], l'Atles ''Lingüístic de la Comunitat Valenciana'' pel [[valencià]], l{{'}}''Atlante Linguistico del Piemonte Occidentale'' per l'occità, el [[piamontés]] i el [[francoprovençal]] etc.)

	Convé mencionar als [[Estats Units]] el ''Linguistic Atlas of the United States'' (en els anys [[1930]]) que fon entre els primers estudis dialectals que varen prendre en conter els factors socials. Actualment la dialectologia està reapareixent tímidament (a sovint fon desplaçada per la [[sociollingüística]] precisament per l'anàlisis -i émfasis- dels factors socials) en alguns àmbits, com per eixemple en França o Itàlia a on es publicaren moltes obres de qualitat molt variable per a estudiar les varietats locals que estan a punt de desaparéixer, despuix de decenis de decadència.		Convé mencionar als [[Estats Units]] el ''Linguistic Atlas of the United States'' (en els anys [[1930]]) que fon entre els primers estudis dialectals que varen prendre en conter els factors socials. Actualment la dialectologia està reapareixent tímidament (a sovint fon desplaçada per la [[sociollingüística]] precisament per l'anàlisis -i émfasis- dels factors socials) en alguns àmbits, com per eixemple en França o Itàlia a on es publicaren moltes obres de qualitat molt variable per a estudiar les varietats locals que estan a punt de desaparéixer, despuix de decenis de decadència.

Loís: dades > senyes

2020-03-02T15:09:28Z

dades > senyes

← Revisió anterior		Revisió de 15:09 2 març 2020
Llínea 6:		Llínea 6:
	Convé mencionar als [[Estats Units]] el ''Linguistic Atlas of the United States'' (en els anys [[1930]]) que fon entre els primers estudis dialectals que varen prendre en conter els factors socials. Actualment la dialectologia està reapareixent tímidament (a sovint fon desplaçada per la [[sociollingüística]] precisament per l'anàlisis -i émfasis- dels factors socials) en alguns àmbits, com per eixemple en França o Itàlia a on es publicaren moltes obres de qualitat molt variable per a estudiar les varietats locals que estan a punt de desaparéixer, despuix de decenis de decadència.		Convé mencionar als [[Estats Units]] el ''Linguistic Atlas of the United States'' (en els anys [[1930]]) que fon entre els primers estudis dialectals que varen prendre en conter els factors socials. Actualment la dialectologia està reapareixent tímidament (a sovint fon desplaçada per la [[sociollingüística]] precisament per l'anàlisis -i émfasis- dels factors socials) en alguns àmbits, com per eixemple en França o Itàlia a on es publicaren moltes obres de qualitat molt variable per a estudiar les varietats locals que estan a punt de desaparéixer, despuix de decenis de decadència.

	Entre les evolucions recents de la dialectologia, s'ha de mencionar la [[dialectometria]] que representa un intent de representar la variació dialectal a partir de ~~dades~~ matemàtiques i no com abans a partir d'isoglosses.		Entre les evolucions recents de la dialectologia, s'ha de mencionar la [[dialectometria]] que representa un intent de representar la variació dialectal a partir de senyes matemàtiques i no com abans a partir d'isoglosses.

	[[Categoria:Llingüística]]		[[Categoria:Llingüística]]
	[[Categoria:Dialectologia\| ]]		[[Categoria:Dialectologia\| ]]

Jose2: Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

2016-02-26T19:36:36Z

Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

← Revisió anterior		Revisió de 19:36 26 feb 2016
Llínea 2:		Llínea 2:

	== Història ==		== Història ==
	Es considera que els estudis dialectals varen començar cap a finals del [[~~segle~~ XIX]]. Esta idea d'estudi dialectal s'atribuïx a [[Georg Wenker]], que envià en l'any [[1876]] uns qüestionaris per correu a una gran part del nort d'[[Alemanya]]. No obstant això la preocupació per la varietat llingüística (o dialectal) ya s'havia plasmat anteriorment en enquestes en l'estat francés (com per eixemple l'enquesta Coquebert de Montbret). Els qüestionaris contenien un llistat de frases escrites en [[alemà]] estàndart i s'havien de transcriure a la varietat local. A partir d'aquell moment, es feu una enquesta semblant en França l'enquesta [[Julien Sacaze\|Sacaze]] i estimulà els estudis dialectals de pertot. En el ~~segle~~ següent, els estudis dialectals es revolucionarien en la creació dels [[atles llingüístic]]s, dels quals fon el precursor l'[[Atlas Linguistique de la France]] d'[[Edmond Edmont]] i [[Jules Gilliéron]]. Després han seguit moltíssims atres atles a sovint més reduït (com l{{'}}''Atlas Linguistique du Massif Central'' per l'[[occità]], l'Atles ''Lingüístic de la Comunitat Valenciana'' pel [[valencià]], l{{'}}''Atlante Linguistico del Piemonte Occidentale'' per l'occità, el [[piamontés]] i el [[francoprovençal]] etc.)		Es considera que els estudis dialectals varen començar cap a finals del [[sigle XIX]]. Esta idea d'estudi dialectal s'atribuïx a [[Georg Wenker]], que envià en l'any [[1876]] uns qüestionaris per correu a una gran part del nort d'[[Alemanya]]. No obstant això la preocupació per la varietat llingüística (o dialectal) ya s'havia plasmat anteriorment en enquestes en l'estat francés (com per eixemple l'enquesta Coquebert de Montbret). Els qüestionaris contenien un llistat de frases escrites en [[alemà]] estàndart i s'havien de transcriure a la varietat local. A partir d'aquell moment, es feu una enquesta semblant en França l'enquesta [[Julien Sacaze\|Sacaze]] i estimulà els estudis dialectals de pertot. En el sigle següent, els estudis dialectals es revolucionarien en la creació dels [[atles llingüístic]]s, dels quals fon el precursor l'[[Atlas Linguistique de la France]] d'[[Edmond Edmont]] i [[Jules Gilliéron]]. Després han seguit moltíssims atres atles a sovint més reduït (com l{{'}}''Atlas Linguistique du Massif Central'' per l'[[occità]], l'Atles ''Lingüístic de la Comunitat Valenciana'' pel [[valencià]], l{{'}}''Atlante Linguistico del Piemonte Occidentale'' per l'occità, el [[piamontés]] i el [[francoprovençal]] etc.)

	Convé mencionar als [[Estats Units]] el ''Linguistic Atlas of the United States'' (en els anys [[1930]]) que fon entre els primers estudis dialectals que varen prendre en conter els factors socials. Actualment la dialectologia està reapareixent tímidament (a sovint fon desplaçada per la [[sociollingüística]] precisament per l'anàlisis -i émfasis- dels factors socials) en alguns àmbits, com per eixemple en França o Itàlia a on es publicaren moltes obres de qualitat molt variable per a estudiar les varietats locals que estan a punt de desaparéixer, despuix de decenis de decadència.		Convé mencionar als [[Estats Units]] el ''Linguistic Atlas of the United States'' (en els anys [[1930]]) que fon entre els primers estudis dialectals que varen prendre en conter els factors socials. Actualment la dialectologia està reapareixent tímidament (a sovint fon desplaçada per la [[sociollingüística]] precisament per l'anàlisis -i émfasis- dels factors socials) en alguns àmbits, com per eixemple en França o Itàlia a on es publicaren moltes obres de qualitat molt variable per a estudiar les varietats locals que estan a punt de desaparéixer, despuix de decenis de decadència.

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T17:55:03Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 17:55 30 abr 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''dialectologia''' és un camp de la [[llingüística]] que té com a objectiu estudiar les variacions de la [[llengua]], fonamentades sobretot en la localisació geogràfica (i que a sovint no pren en conter les variacions degudes a factors socials (que formen allò que se nomena un [[sociolecte]] o generacionals [[cronolecte]]s), o a les variacions en el temps, que s'estudien en [[llingüística històrica]]) i els trets que s'hi associen. Aixina es dividix la llengua en conjunts més chicotets (nomenats [[dialecte]]s) a partir de convergències de certs trets característics, els quals es poden dividir ~~després~~ en subdialectes i finalment s'arriba a la darrera unitat geogràfica que seria el parlar. Per a establir estes divisions es fan servir tradicionalment unes llínies divisòries nomenades [[isoglossa\|isoglosses]] i quan estes arriben a formar un feix prou important, es considera que en aquella zona es passa d'una varietat a l'atra de la mateixa llengua.		La '''dialectologia''' és un camp de la [[llingüística]] que té com a objectiu estudiar les variacions de la [[llengua]], fonamentades sobretot en la localisació geogràfica (i que a sovint no pren en conter les variacions degudes a factors socials (que formen allò que se nomena un [[sociolecte]] o generacionals [[cronolecte]]s), o a les variacions en el temps, que s'estudien en [[llingüística històrica]]) i els trets que s'hi associen. Aixina es dividix la llengua en conjunts més chicotets (nomenats [[dialecte]]s) a partir de convergències de certs trets característics, els quals es poden dividir despuix en subdialectes i finalment s'arriba a la darrera unitat geogràfica que seria el parlar. Per a establir estes divisions es fan servir tradicionalment unes llínies divisòries nomenades [[isoglossa\|isoglosses]] i quan estes arriben a formar un feix prou important, es considera que en aquella zona es passa d'una varietat a l'atra de la mateixa llengua.

	== Història ==		== Història ==
	Es considera que els estudis dialectals varen començar cap a finals del [[segle XIX]]. Esta idea d'estudi dialectal s'atribuïx a [[Georg Wenker]], que envià en l'any [[1876]] uns qüestionaris per correu a una gran part del nort d'[[Alemanya]]. No obstant això la preocupació per la varietat llingüística (o dialectal) ya s'havia plasmat anteriorment en enquestes en l'estat francés (com per eixemple l'enquesta Coquebert de Montbret). Els qüestionaris contenien un llistat de frases escrites en [[alemà]] estàndart i s'havien de transcriure a la varietat local. A partir d'aquell moment, es feu una enquesta semblant en França l'enquesta [[Julien Sacaze\|Sacaze]] i estimulà els estudis dialectals de pertot. En el segle següent, els estudis dialectals es revolucionarien en la creació dels [[atles llingüístic]]s, dels quals fon el precursor l'[[Atlas Linguistique de la France]] d'[[Edmond Edmont]] i [[Jules Gilliéron]]. Després han seguit moltíssims atres atles a sovint més reduït (com l{{'}}''Atlas Linguistique du Massif Central'' per l'[[occità]], l'Atles ''Lingüístic de la Comunitat Valenciana'' pel [[valencià]], l{{'}}''Atlante Linguistico del Piemonte Occidentale'' per l'occità, el [[piamontés]] i el [[francoprovençal]] etc.)		Es considera que els estudis dialectals varen començar cap a finals del [[segle XIX]]. Esta idea d'estudi dialectal s'atribuïx a [[Georg Wenker]], que envià en l'any [[1876]] uns qüestionaris per correu a una gran part del nort d'[[Alemanya]]. No obstant això la preocupació per la varietat llingüística (o dialectal) ya s'havia plasmat anteriorment en enquestes en l'estat francés (com per eixemple l'enquesta Coquebert de Montbret). Els qüestionaris contenien un llistat de frases escrites en [[alemà]] estàndart i s'havien de transcriure a la varietat local. A partir d'aquell moment, es feu una enquesta semblant en França l'enquesta [[Julien Sacaze\|Sacaze]] i estimulà els estudis dialectals de pertot. En el segle següent, els estudis dialectals es revolucionarien en la creació dels [[atles llingüístic]]s, dels quals fon el precursor l'[[Atlas Linguistique de la France]] d'[[Edmond Edmont]] i [[Jules Gilliéron]]. Després han seguit moltíssims atres atles a sovint més reduït (com l{{'}}''Atlas Linguistique du Massif Central'' per l'[[occità]], l'Atles ''Lingüístic de la Comunitat Valenciana'' pel [[valencià]], l{{'}}''Atlante Linguistico del Piemonte Occidentale'' per l'occità, el [[piamontés]] i el [[francoprovençal]] etc.)

	Convé mencionar als [[Estats Units]] el ''Linguistic Atlas of the United States'' (en els anys [[1930]]) que fon entre els primers estudis dialectals que varen prendre en conter els factors socials. Actualment la dialectologia està reapareixent tímidament (a sovint fon desplaçada per la [[sociollingüística]] precisament per l'anàlisis -i émfasis- dels factors socials) en alguns àmbits, com per eixemple en França o Itàlia a on es publicaren moltes obres de qualitat molt variable per a estudiar les varietats locals que estan a punt de desaparéixer, ~~després~~ de decenis de decadència.		Convé mencionar als [[Estats Units]] el ''Linguistic Atlas of the United States'' (en els anys [[1930]]) que fon entre els primers estudis dialectals que varen prendre en conter els factors socials. Actualment la dialectologia està reapareixent tímidament (a sovint fon desplaçada per la [[sociollingüística]] precisament per l'anàlisis -i émfasis- dels factors socials) en alguns àmbits, com per eixemple en França o Itàlia a on es publicaren moltes obres de qualitat molt variable per a estudiar les varietats locals que estan a punt de desaparéixer, despuix de decenis de decadència.

	Entre les evolucions recents de la dialectologia, s'ha de mencionar la [[dialectometria]] que representa un intent de representar la variació dialectal a partir de dades matemàtiques i no com abans a partir d'isoglosses.		Entre les evolucions recents de la dialectologia, s'ha de mencionar la [[dialectometria]] que representa un intent de representar la variació dialectal a partir de dades matemàtiques i no com abans a partir d'isoglosses.

Jose2 en 19:11 20 ago 2014

2014-08-20T19:11:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:11 20 ago 2014
Llínea 8:		Llínea 8:
	Entre les evolucions recents de la dialectologia, s'ha de mencionar la [[dialectometria]] que representa un intent de representar la variació dialectal a partir de dades matemàtiques i no com abans a partir d'isoglosses.		Entre les evolucions recents de la dialectologia, s'ha de mencionar la [[dialectometria]] que representa un intent de representar la variació dialectal a partir de dades matemàtiques i no com abans a partir d'isoglosses.

			[[Categoria:Llingüística]]
	[[Categoria:Dialectologia\| ]]		[[Categoria:Dialectologia\| ]]

Jose2 en 19:11 20 ago 2014

2014-08-20T19:11:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:11 20 ago 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''dialectologia''' és un camp de la [[llingüística]] que té com a objectiu estudiar les variacions de la [[llengua]], fonamentades sobretot en la localisació geogràfica (i que sovint no pren en ~~conte~~ les variacions degudes a factors socials (que formen allò que se nomena un [[sociolecte]] o generacionals [[cronolecte]]s), o a les variacions en el temps, que s'estudien en [[llingüística històrica]]) i els trets que s'hi associen. ~~Així~~ es dividix la llengua en conjunts més chicotets (nomenats [[dialecte]]s) a partir de convergències de certs trets característics, els quals es poden dividir després en subdialectes i finalment s'arriba a la darrera unitat geogràfica que seria el parlar. Per a establir estes divisions es fan servir tradicionalment unes llínies divisòries nomenades [[isoglossa\|isoglosses]] i quan estes arriben a formar un feix prou important, es considera que en aquella zona es passa d'una varietat a l'atra de la mateixa llengua.		La '''dialectologia''' és un camp de la [[llingüística]] que té com a objectiu estudiar les variacions de la [[llengua]], fonamentades sobretot en la localisació geogràfica (i que a sovint no pren en conter les variacions degudes a factors socials (que formen allò que se nomena un [[sociolecte]] o generacionals [[cronolecte]]s), o a les variacions en el temps, que s'estudien en [[llingüística històrica]]) i els trets que s'hi associen. Aixina es dividix la llengua en conjunts més chicotets (nomenats [[dialecte]]s) a partir de convergències de certs trets característics, els quals es poden dividir després en subdialectes i finalment s'arriba a la darrera unitat geogràfica que seria el parlar. Per a establir estes divisions es fan servir tradicionalment unes llínies divisòries nomenades [[isoglossa\|isoglosses]] i quan estes arriben a formar un feix prou important, es considera que en aquella zona es passa d'una varietat a l'atra de la mateixa llengua.

	== Història ==		== Història ==
	Es considera que els estudis dialectals ~~van~~ començar cap a finals del [[segle XIX]]. Esta idea d'estudi dialectal s'atribuïx a [[Georg Wenker]], que envià el [[1876]] uns qüestionaris per correu a una gran part del nort d'[[Alemanya]]. No obstant això la preocupació per la varietat llingüística (o dialectal) ya s'havia plasmat anteriorment en enquestes a l'estat francés (com per eixemple l'enquesta Coquebert de Montbret). Els qüestionaris contenien un llistat de frases escrites en [[alemà]] estàndart i s'havien de transcriure a la varietat local. A partir d'aquell moment, es feu una enquesta semblant en França l'enquesta [[Julien Sacaze\|Sacaze]] i estimulà els estudis dialectals de pertot. Al segle següent, els estudis dialectals es revolucionarien en la creació dels [[atles llingüístic]]s, dels quals fon el precursor l'[[Atlas Linguistique de la France]] d'[[Edmond Edmont]] i [[Jules Gilliéron]]. Després han seguit moltíssims atres atles ~~d'abast~~ sovint més reduït (com l{{'}}''Atlas Linguistique du Massif Central'' per l'[[occità]], l'Atles ''Lingüístic de la Comunitat Valenciana'' pel [[valencià]], l{{'}}''Atlante Linguistico del Piemonte Occidentale'' per l'occità, el [[piamontés]] i el [[francoprovençal]] etc.)		Es considera que els estudis dialectals varen començar cap a finals del [[segle XIX]]. Esta idea d'estudi dialectal s'atribuïx a [[Georg Wenker]], que envià en l'any [[1876]] uns qüestionaris per correu a una gran part del nort d'[[Alemanya]]. No obstant això la preocupació per la varietat llingüística (o dialectal) ya s'havia plasmat anteriorment en enquestes en l'estat francés (com per eixemple l'enquesta Coquebert de Montbret). Els qüestionaris contenien un llistat de frases escrites en [[alemà]] estàndart i s'havien de transcriure a la varietat local. A partir d'aquell moment, es feu una enquesta semblant en França l'enquesta [[Julien Sacaze\|Sacaze]] i estimulà els estudis dialectals de pertot. En el segle següent, els estudis dialectals es revolucionarien en la creació dels [[atles llingüístic]]s, dels quals fon el precursor l'[[Atlas Linguistique de la France]] d'[[Edmond Edmont]] i [[Jules Gilliéron]]. Després han seguit moltíssims atres atles a sovint més reduït (com l{{'}}''Atlas Linguistique du Massif Central'' per l'[[occità]], l'Atles ''Lingüístic de la Comunitat Valenciana'' pel [[valencià]], l{{'}}''Atlante Linguistico del Piemonte Occidentale'' per l'occità, el [[piamontés]] i el [[francoprovençal]] etc.)

	Convé mencionar als [[Estats Units]] el ''Linguistic Atlas of the United States'' (~~als~~ anys [[1930]]) que fon entre els primers estudis dialectals que ~~van~~ prendre en ~~conte~~ els factors socials. Actualment la dialectologia està reapareixent tímidament (sovint fon desplaçada per la [[sociollingüística]] precisament per l'anàlisis -i émfasis- dels factors socials) en alguns àmbits, com per eixemple en França o Itàlia on es publicaren moltes obres de qualitat molt variable per a estudiar les varietats locals que estan a punt de desaparéixer, després de decenis de decadència.		Convé mencionar als [[Estats Units]] el ''Linguistic Atlas of the United States'' (en els anys [[1930]]) que fon entre els primers estudis dialectals que varen prendre en conter els factors socials. Actualment la dialectologia està reapareixent tímidament (a sovint fon desplaçada per la [[sociollingüística]] precisament per l'anàlisis -i émfasis- dels factors socials) en alguns àmbits, com per eixemple en França o Itàlia a on es publicaren moltes obres de qualitat molt variable per a estudiar les varietats locals que estan a punt de desaparéixer, després de decenis de decadència.

	Entre les evolucions recents de la dialectologia, s'ha de mencionar la [[dialectometria]] que representa un intent de representar la variació dialectal a partir de dades matemàtiques i no com abans a partir d'isoglosses.		Entre les evolucions recents de la dialectologia, s'ha de mencionar la [[dialectometria]] que representa un intent de representar la variació dialectal a partir de dades matemàtiques i no com abans a partir d'isoglosses.

	[[Categoria:Dialectologia\| ]]		[[Categoria:Dialectologia\| ]]

Chabi: /* Història */

2014-08-18T20:16:55Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 20:16 18 ago 2014
Llínea 2:		Llínea 2:

	== Història ==		== Història ==
	Es considera que els estudis dialectals van començar cap a finals del [[segle XIX]]. Esta idea d'estudi dialectal s'atribuïx a [[Georg Wenker]], que envià el [[1876]] uns qüestionaris per correu a una gran part del nort d'[[Alemanya]]. No obstant això la preocupació per la varietat llingüística (o dialectal) ya s'havia plasmat anteriorment en enquestes a l'estat francés (com per eixemple l'enquesta Coquebert de Montbret). Els qüestionaris contenien un llistat de frases escrites en [[alemà]] estàndart i s'havien de transcriure a la varietat local. A partir d'aquell moment, es feu una enquesta semblant en França l'enquesta [[Julien Sacaze\|Sacaze]] i estimulà els estudis dialectals de pertot. Al segle següent, els estudis dialectals es revolucionarien en la creació dels [[atles llingüístic]]s, dels quals fon el precursor l'[[Atlas Linguistique de la France]] d'[[Edmond Edmont]] i [[Jules Gilliéron]]. Després han seguit moltíssims atres atles d'abast sovint més reduït (com l{{'}}''Atlas Linguistique du Massif Central'' per l'[[occità]], l'Atles ''Lingüístic de la Comunitat Valenciana'' pel [[~~català~~]] ~~meridional~~, l{{'}}''Atlante Linguistico del Piemonte Occidentale'' per l'occità, el [[~~piemontés~~]] i el [[francoprovençal]] etc.)		Es considera que els estudis dialectals van començar cap a finals del [[segle XIX]]. Esta idea d'estudi dialectal s'atribuïx a [[Georg Wenker]], que envià el [[1876]] uns qüestionaris per correu a una gran part del nort d'[[Alemanya]]. No obstant això la preocupació per la varietat llingüística (o dialectal) ya s'havia plasmat anteriorment en enquestes a l'estat francés (com per eixemple l'enquesta Coquebert de Montbret). Els qüestionaris contenien un llistat de frases escrites en [[alemà]] estàndart i s'havien de transcriure a la varietat local. A partir d'aquell moment, es feu una enquesta semblant en França l'enquesta [[Julien Sacaze\|Sacaze]] i estimulà els estudis dialectals de pertot. Al segle següent, els estudis dialectals es revolucionarien en la creació dels [[atles llingüístic]]s, dels quals fon el precursor l'[[Atlas Linguistique de la France]] d'[[Edmond Edmont]] i [[Jules Gilliéron]]. Després han seguit moltíssims atres atles d'abast sovint més reduït (com l{{'}}''Atlas Linguistique du Massif Central'' per l'[[occità]], l'Atles ''Lingüístic de la Comunitat Valenciana'' pel [[valencià]], l{{'}}''Atlante Linguistico del Piemonte Occidentale'' per l'occità, el [[piamontés]] i el [[francoprovençal]] etc.)

	Convé mencionar als [[Estats Units]] el ''Linguistic Atlas of the United States'' (als anys [[1930]]) que fon entre els primers estudis dialectals que van prendre en conte els factors socials. Actualment la dialectologia està reapareixent tímidament (sovint fon desplaçada per la [[sociollingüística]] precisament per l'anàlisis -i émfasis- dels factors socials) en alguns àmbits, com per eixemple en França o Itàlia on es publicaren moltes obres de qualitat molt variable per a estudiar les varietats locals que estan a punt de desaparéixer, després de decenis de decadència.		Convé mencionar als [[Estats Units]] el ''Linguistic Atlas of the United States'' (als anys [[1930]]) que fon entre els primers estudis dialectals que van prendre en conte els factors socials. Actualment la dialectologia està reapareixent tímidament (sovint fon desplaçada per la [[sociollingüística]] precisament per l'anàlisis -i émfasis- dels factors socials) en alguns àmbits, com per eixemple en França o Itàlia on es publicaren moltes obres de qualitat molt variable per a estudiar les varietats locals que estan a punt de desaparéixer, després de decenis de decadència.

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «La '''dialectologia''' és un camp de la llingüística que té com a objectiu estudiar les variacions de la llengua, fonamentades sobretot en la local...».

2014-08-18T20:05:43Z

Pàgina nova, en el contingut: «La '''dialectologia''' és un camp de la llingüística que té com a objectiu estudiar les variacions de la llengua, fonamentades sobretot en la local...».

Pàgina nova

La '''dialectologia''' és un camp de la [[llingüística]] que té com a objectiu estudiar les variacions de la [[llengua]], fonamentades sobretot en la localisació geogràfica (i que sovint no pren en conte les variacions degudes a factors socials (que formen allò que se nomena un [[sociolecte]] o generacionals [[cronolecte]]s), o a les variacions en el temps, que s'estudien en [[llingüística històrica]]) i els trets que s'hi associen. Així es dividix la llengua en conjunts més chicotets (nomenats [[dialecte]]s) a partir de convergències de certs trets característics, els quals es poden dividir després en subdialectes i finalment s'arriba a la darrera unitat geogràfica que seria el parlar. Per a establir estes divisions es fan servir tradicionalment unes llínies divisòries nomenades [[isoglossa|isoglosses]] i quan estes arriben a formar un feix prou important, es considera que en aquella zona es passa d'una varietat a l'atra de la mateixa llengua.

== Història ==
Es considera que els estudis dialectals van començar cap a finals del [[segle XIX]]. Esta idea d'estudi dialectal s'atribuïx a [[Georg Wenker]], que envià el [[1876]] uns qüestionaris per correu a una gran part del nort d'[[Alemanya]]. No obstant això la preocupació per la varietat llingüística (o dialectal) ya s'havia plasmat anteriorment en enquestes a l'estat francés (com per eixemple l'enquesta Coquebert de Montbret). Els qüestionaris contenien un llistat de frases escrites en [[alemà]] estàndart i s'havien de transcriure a la varietat local. A partir d'aquell moment, es feu una enquesta semblant en França l'enquesta [[Julien Sacaze|Sacaze]] i estimulà els estudis dialectals de pertot. Al segle següent, els estudis dialectals es revolucionarien en la creació dels [[atles llingüístic]]s, dels quals fon el precursor l'[[Atlas Linguistique de la France]] d'[[Edmond Edmont]] i [[Jules Gilliéron]]. Després han seguit moltíssims atres atles d'abast sovint més reduït (com l{{'}}''Atlas Linguistique du Massif Central'' per l'[[occità]], l'Atles ''Lingüístic de la Comunitat Valenciana'' pel [[català]] meridional, l{{'}}''Atlante Linguistico del Piemonte Occidentale'' per l'occità, el [[piemontés]] i el [[francoprovençal]] etc.)

Convé mencionar als [[Estats Units]] el ''Linguistic Atlas of the United States'' (als anys [[1930]]) que fon entre els primers estudis dialectals que van prendre en conte els factors socials. Actualment la dialectologia està reapareixent tímidament (sovint fon desplaçada per la [[sociollingüística]] precisament per l'anàlisis -i émfasis- dels factors socials) en alguns àmbits, com per eixemple en França o Itàlia on es publicaren moltes obres de qualitat molt variable per a estudiar les varietats locals que estan a punt de desaparéixer, després de decenis de decadència.

Entre les evolucions recents de la dialectologia, s'ha de mencionar la [[dialectometria]] que representa un intent de representar la variació dialectal a partir de dades matemàtiques i no com abans a partir d'isoglosses.

[[Categoria:Dialectologia| ]]