Dictadura - Historial de revisions

Jose2: /* Etimologia i història */

2022-05-09T19:30:03Z

Etimologia i història

← Revisió anterior		Revisió de 19:30 9 maig 2022
Llínea 100:		Llínea 100:
	== Etimologia i història ==		== Etimologia i història ==
	=== La dictadura romana ===		=== La dictadura romana ===
	[[~~Image~~:~~428px-~~Cincinnatus ~~statue~~.~~jpg~~\|thumb\|240px\|[[Cincinato]], arquetip del dictador romà.]]		[[File:Cincinnatus.JPG\|thumb\|240px\|[[Cincinato]], arquetip del dictador romà.]]
	La dictadura romana era el govern extraordinari que conferia a una persona, el dictador, una autoritat suprema en els moments difícils, especialment en els casos de guerra; la dictadura va nàixer, segons pareix a proposta de [[Tito Larcio]], qui fon ademés el primer a eixercir el càrrec. El dictador era nomenat per un dels [[cònsul romà\|cònsuls]] en virtut d'una orde del [[Senat]] que tenia la potestat de determinar quan era necessari el nomenament i qui havia d'ocupar el càrrec. En un principi, a soles els [[patrici]]s podien ser nomenats dictadors, pero l'any [[356 a. C.\|356 a. C.]] se'ls va reconéixer eixe mateix dret als [[plebeus]].		La dictadura romana era el govern extraordinari que conferia a una persona, el dictador, una autoritat suprema en els moments difícils, especialment en els casos de guerra; la dictadura va nàixer, segons pareix a proposta de [[Tito Larcio]], qui fon ademés el primer a eixercir el càrrec. El dictador era nomenat per un dels [[cònsul romà\|cònsuls]] en virtut d'una orde del [[Senat]] que tenia la potestat de determinar quan era necessari el nomenament i qui havia d'ocupar el càrrec. En un principi, a soles els [[patrici]]s podien ser nomenats dictadors, pero l'any [[356 a. C.\|356 a. C.]] se'ls va reconéixer eixe mateix dret als [[plebeus]].

Jose2: Text reemplaça - ' d'on ' a ' d'a on '

2019-03-23T12:44:17Z

Text reemplaça - ' d'on ' a ' d'a on '

← Revisió anterior		Revisió de 12:44 23 març 2019
Llínea 94:		Llínea 94:
	\|}		\|}
	La '''dictadura''' (del [[idioma llatí\|llatí]] ''dictatura'') és una [[forma de govern]] en la qual el [[poder absolut\|poder]] es concentra entorn de la figura d'un sol individu ('''dictador'''), generalment a través de la consolidació d'un [[govern]] ''[[de facto]] '', que es caracterisa per una absència de [[divisió de poders]], una propensió a eixercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, l'inexistència de [[consentiment]] alguna per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment [[institució\|institucionalisat]] l'[[oposició]] arribe al poder.		La '''dictadura''' (del [[idioma llatí\|llatí]] ''dictatura'') és una [[forma de govern]] en la qual el [[poder absolut\|poder]] es concentra entorn de la figura d'un sol individu ('''dictador'''), generalment a través de la consolidació d'un [[govern]] ''[[de facto]] '', que es caracterisa per una absència de [[divisió de poders]], una propensió a eixercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, l'inexistència de [[consentiment]] alguna per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment [[institució\|institucionalisat]] l'[[oposició]] arribe al poder.
	Històricament, '''dictadura''' fa també referència a la [[magistratura romana\|magistratura extraordinària]] de l'[[Antiga república romana]], d'on cobra el seu orige. El [[Senat romà]] en casos de [[guerra]] o [[estat d'emergència\|estats d'emergència]] dotava un home de poders absoluts durant un periodo de temps determinat sense que per això quedara derogat l'[[ordenament polític]] i [[ordenament jurídic\|jurídic]] existent. D'esta manera hui en dia és freqüent que s'apele a una situació extraordinària per a llegitimar la duració, normalment vitalícia, d'una dictadura (guerra, confrontació, perill, crisis, etc.). Igualment sol enaltir-se al dictador com algú sacrificat capaç d'entregar la seua pròpia vida pel seu poble, i a sovint se li rodeja d'una certa sobrenaturalitat de caràcter militar i religiosa; i especialment en estos casos es pretén la successió en un atre dictador.<ref name="Ig"/> Segons les característiques que presente pot ser una [[Dictadura#Dictadura autoritària i totalitària\|dictadura autoritària o totalitària]].		Històricament, '''dictadura''' fa també referència a la [[magistratura romana\|magistratura extraordinària]] de l'[[Antiga república romana]], d'a on cobra el seu orige. El [[Senat romà]] en casos de [[guerra]] o [[estat d'emergència\|estats d'emergència]] dotava un home de poders absoluts durant un periodo de temps determinat sense que per això quedara derogat l'[[ordenament polític]] i [[ordenament jurídic\|jurídic]] existent. D'esta manera hui en dia és freqüent que s'apele a una situació extraordinària per a llegitimar la duració, normalment vitalícia, d'una dictadura (guerra, confrontació, perill, crisis, etc.). Igualment sol enaltir-se al dictador com algú sacrificat capaç d'entregar la seua pròpia vida pel seu poble, i a sovint se li rodeja d'una certa sobrenaturalitat de caràcter militar i religiosa; i especialment en estos casos es pretén la successió en un atre dictador.<ref name="Ig"/> Segons les característiques que presente pot ser una [[Dictadura#Dictadura autoritària i totalitària\|dictadura autoritària o totalitària]].

	Algunes [[constitució\|constitucions]] democràtiques com l'[[Alemanya\|alemana]] de [[constitució de Weimar\|Weimar]] preveïen situacions excepcionals que la justificaven, com a excepcions a l'utilisació del terme com a forma de govern contrapost a la [[democràcia]].<ref name="Ig"/>		Algunes [[constitució\|constitucions]] democràtiques com l'[[Alemanya\|alemana]] de [[constitució de Weimar\|Weimar]] preveïen situacions excepcionals que la justificaven, com a excepcions a l'utilisació del terme com a forma de govern contrapost a la [[democràcia]].<ref name="Ig"/>

Jose2: Text reemplaça - ' cassos ' a ' casos '

2018-08-13T08:43:53Z

Text reemplaça - ' cassos ' a ' casos '

← Revisió anterior		Revisió de 08:43 13 ago 2018
Llínea 94:		Llínea 94:
	\|}		\|}
	La '''dictadura''' (del [[idioma llatí\|llatí]] ''dictatura'') és una [[forma de govern]] en la qual el [[poder absolut\|poder]] es concentra entorn de la figura d'un sol individu ('''dictador'''), generalment a través de la consolidació d'un [[govern]] ''[[de facto]] '', que es caracterisa per una absència de [[divisió de poders]], una propensió a eixercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, l'inexistència de [[consentiment]] alguna per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment [[institució\|institucionalisat]] l'[[oposició]] arribe al poder.		La '''dictadura''' (del [[idioma llatí\|llatí]] ''dictatura'') és una [[forma de govern]] en la qual el [[poder absolut\|poder]] es concentra entorn de la figura d'un sol individu ('''dictador'''), generalment a través de la consolidació d'un [[govern]] ''[[de facto]] '', que es caracterisa per una absència de [[divisió de poders]], una propensió a eixercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, l'inexistència de [[consentiment]] alguna per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment [[institució\|institucionalisat]] l'[[oposició]] arribe al poder.
	Històricament, '''dictadura''' fa també referència a la [[magistratura romana\|magistratura extraordinària]] de l'[[Antiga república romana]], d'on cobra el seu orige. El [[Senat romà]] en ~~cassos~~ de [[guerra]] o [[estat d'emergència\|estats d'emergència]] dotava un home de poders absoluts durant un periodo de temps determinat sense que per això quedara derogat l'[[ordenament polític]] i [[ordenament jurídic\|jurídic]] existent. D'esta manera hui en dia és freqüent que s'apele a una situació extraordinària per a llegitimar la duració, normalment vitalícia, d'una dictadura (guerra, confrontació, perill, crisis, etc.). Igualment sol enaltir-se al dictador com algú sacrificat capaç d'entregar la seua pròpia vida pel seu poble, i a sovint se li rodeja d'una certa sobrenaturalitat de caràcter militar i religiosa; i especialment en estos ~~cassos~~ es pretén la successió en un atre dictador.<ref name="Ig"/> Segons les característiques que presente pot ser una [[Dictadura#Dictadura autoritària i totalitària\|dictadura autoritària o totalitària]].		Històricament, '''dictadura''' fa també referència a la [[magistratura romana\|magistratura extraordinària]] de l'[[Antiga república romana]], d'on cobra el seu orige. El [[Senat romà]] en casos de [[guerra]] o [[estat d'emergència\|estats d'emergència]] dotava un home de poders absoluts durant un periodo de temps determinat sense que per això quedara derogat l'[[ordenament polític]] i [[ordenament jurídic\|jurídic]] existent. D'esta manera hui en dia és freqüent que s'apele a una situació extraordinària per a llegitimar la duració, normalment vitalícia, d'una dictadura (guerra, confrontació, perill, crisis, etc.). Igualment sol enaltir-se al dictador com algú sacrificat capaç d'entregar la seua pròpia vida pel seu poble, i a sovint se li rodeja d'una certa sobrenaturalitat de caràcter militar i religiosa; i especialment en estos casos es pretén la successió en un atre dictador.<ref name="Ig"/> Segons les característiques que presente pot ser una [[Dictadura#Dictadura autoritària i totalitària\|dictadura autoritària o totalitària]].

	Algunes [[constitució\|constitucions]] democràtiques com l'[[Alemanya\|alemana]] de [[constitució de Weimar\|Weimar]] preveïen situacions excepcionals que la justificaven, com a excepcions a l'utilisació del terme com a forma de govern contrapost a la [[democràcia]].<ref name="Ig"/>		Algunes [[constitució\|constitucions]] democràtiques com l'[[Alemanya\|alemana]] de [[constitució de Weimar\|Weimar]] preveïen situacions excepcionals que la justificaven, com a excepcions a l'utilisació del terme com a forma de govern contrapost a la [[democràcia]].<ref name="Ig"/>
Llínea 101:		Llínea 101:
	=== La dictadura romana ===		=== La dictadura romana ===
	[[Image:428px-Cincinnatus statue.jpg\|thumb\|240px\|[[Cincinato]], arquetip del dictador romà.]]		[[Image:428px-Cincinnatus statue.jpg\|thumb\|240px\|[[Cincinato]], arquetip del dictador romà.]]
	La dictadura romana era el govern extraordinari que conferia a una persona, el dictador, una autoritat suprema en els moments difícils, especialment en els ~~cassos~~ de guerra; la dictadura va nàixer, segons pareix a proposta de [[Tito Larcio]], qui fon ademés el primer a eixercir el càrrec. El dictador era nomenat per un dels [[cònsul romà\|cònsuls]] en virtut d'una orde del [[Senat]] que tenia la potestat de determinar quan era necessari el nomenament i qui havia d'ocupar el càrrec. En un principi, a soles els [[patrici]]s podien ser nomenats dictadors, pero l'any [[356 a. C.\|356 a. C.]] se'ls va reconéixer eixe mateix dret als [[plebeus]].		La dictadura romana era el govern extraordinari que conferia a una persona, el dictador, una autoritat suprema en els moments difícils, especialment en els casos de guerra; la dictadura va nàixer, segons pareix a proposta de [[Tito Larcio]], qui fon ademés el primer a eixercir el càrrec. El dictador era nomenat per un dels [[cònsul romà\|cònsuls]] en virtut d'una orde del [[Senat]] que tenia la potestat de determinar quan era necessari el nomenament i qui havia d'ocupar el càrrec. En un principi, a soles els [[patrici]]s podien ser nomenats dictadors, pero l'any [[356 a. C.\|356 a. C.]] se'ls va reconéixer eixe mateix dret als [[plebeus]].

	El magistrat suprem rebia els noms de "dictador" i "senador del poble" (''dictator, magister populi'' ) i eixercia la seua autoritat per espai de sis mesos com a màxim, periodo en que quedaven en [[suspens]] tots els procediments ordinaris, els magistrats, inclús els [[Tribú de la plebe\|tribuns de la plebe]] s'abstenien en l'eixercici de la seua jurisdicció. Ningú podia criticar, censurar ni discutir les órdens del dictador. Per a demostrar el seu superior magisteri, el dictador anava precedit de 24 [[lictor]]s, enfront dels 12 que acompanyaven als cònsuls.		El magistrat suprem rebia els noms de "dictador" i "senador del poble" (''dictator, magister populi'' ) i eixercia la seua autoritat per espai de sis mesos com a màxim, periodo en que quedaven en [[suspens]] tots els procediments ordinaris, els magistrats, inclús els [[Tribú de la plebe\|tribuns de la plebe]] s'abstenien en l'eixercici de la seua jurisdicció. Ningú podia criticar, censurar ni discutir les órdens del dictador. Per a demostrar el seu superior magisteri, el dictador anava precedit de 24 [[lictor]]s, enfront dels 12 que acompanyaven als cònsuls.

Jose2: Text reemplaça - 'davall' a 'devall'

2018-02-21T11:08:47Z

Text reemplaça - 'davall' a 'devall'

← Revisió anterior		Revisió de 11:08 21 feb 2018
Llínea 107:		Llínea 107:
	De la traducció del títul de "magister populi" com a capità d'[[infanteria]], per analogia en el ''magister equitum'' que el dictador nomenava com el seu lloctinent per a capitanejar la [[cavalleria]], pareix inferir-se que en un principi el càrrec estava destinat a fer front a crisis militars que difícilment podien abordar-se en el comandament conjunt dels dos cònsuls anuals. No obstant, en posterioritat afirmen tant [[Ciceró]] com [[Claudi]] que la repressió de revoltes civils també va poder ser una de les causes per les quals s'instituí la dictadura, i encara que esta no estiguera en el seu orige, va arribar a ser funció del càrrec com testifica, per eixemple, el nomenament d'un dictador durant les revoltes causades per les lleis Licinias (367 a. C.). També pareix que es nomenaren dictadors per a assunts menors en ocasió, per eixemple, de la celebració de jocs o festivals o l'organisació de les eleccions al [[senat]].		De la traducció del títul de "magister populi" com a capità d'[[infanteria]], per analogia en el ''magister equitum'' que el dictador nomenava com el seu lloctinent per a capitanejar la [[cavalleria]], pareix inferir-se que en un principi el càrrec estava destinat a fer front a crisis militars que difícilment podien abordar-se en el comandament conjunt dels dos cònsuls anuals. No obstant, en posterioritat afirmen tant [[Ciceró]] com [[Claudi]] que la repressió de revoltes civils també va poder ser una de les causes per les quals s'instituí la dictadura, i encara que esta no estiguera en el seu orige, va arribar a ser funció del càrrec com testifica, per eixemple, el nomenament d'un dictador durant les revoltes causades per les lleis Licinias (367 a. C.). També pareix que es nomenaren dictadors per a assunts menors en ocasió, per eixemple, de la celebració de jocs o festivals o l'organisació de les eleccions al [[senat]].

	Encara que a lo llarc del temps les atribucions del dictador se varen anar ampliant, entre elles es trobaven el fer la pau i la guerra i condenar a mort sense possibilitat d'[[apelació]]. No podia, no obstant, dispondre del [[Tesor Públic]] sense l'autorisació prèvia del poble, ni abandonar [[Itàlia]], i estava obligat a retre contes dels seus actes tan pronte acabava en l'eixercici de la seua autoritat. Ademés, durant el seu mandat es trobava ~~davall~~ la vigilància dels [[tribuns de la plebe]] que conservaven tota la seua autoritat i que, com podríem esperar, s'ocuparien en cura i escrupulositat en la faena de posar llímit a l'ambició i prepotència dels tribuns, especialment quan un d'ells concentrara en les seues mans tots els poders.		Encara que a lo llarc del temps les atribucions del dictador se varen anar ampliant, entre elles es trobaven el fer la pau i la guerra i condenar a mort sense possibilitat d'[[apelació]]. No podia, no obstant, dispondre del [[Tesor Públic]] sense l'autorisació prèvia del poble, ni abandonar [[Itàlia]], i estava obligat a retre contes dels seus actes tan pronte acabava en l'eixercici de la seua autoritat. Ademés, durant el seu mandat es trobava devall la vigilància dels [[tribuns de la plebe]] que conservaven tota la seua autoritat i que, com podríem esperar, s'ocuparien en cura i escrupulositat en la faena de posar llímit a l'ambició i prepotència dels tribuns, especialment quan un d'ells concentrara en les seues mans tots els poders.

	Atés que la dictadura representava l'autoritat suprema de [[Roma]], era el mecanisme natural per mig del que es podien fundar les monarquies. En l'ostensible propòsit d'evitar-ho, [[Marco Antonio]] promulgà una llei abolint esta [[forma de govern]].		Atés que la dictadura representava l'autoritat suprema de [[Roma]], era el mecanisme natural per mig del que es podien fundar les monarquies. En l'ostensible propòsit d'evitar-ho, [[Marco Antonio]] promulgà una llei abolint esta [[forma de govern]].

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:05:18Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:05 20 feb 2018
Llínea 101:		Llínea 101:
	=== La dictadura romana ===		=== La dictadura romana ===
	[[Image:428px-Cincinnatus statue.jpg\|thumb\|240px\|[[Cincinato]], arquetip del dictador romà.]]		[[Image:428px-Cincinnatus statue.jpg\|thumb\|240px\|[[Cincinato]], arquetip del dictador romà.]]
	La dictadura romana era el govern extraordinari que conferia a una persona, el dictador, una autoritat suprema en els moments difícils, especialment en els cassos de guerra; la dictadura va nàixer, segons pareix a proposta de [[Tito Larcio]], qui fon ademés el primer a eixercir el càrrec. El dictador era nomenat per un dels [[cònsul romà\|cònsuls]] en virtut d'una orde del [[Senat]] que tenia la potestat de determinar quan era necessari el nomenament i qui havia d'ocupar el càrrec. En un principi, ~~només~~ els [[patrici]]s podien ser nomenats dictadors, pero l'any [[356 a. C.\|356 a. C.]] se'ls va reconéixer eixe mateix dret als [[plebeus]].		La dictadura romana era el govern extraordinari que conferia a una persona, el dictador, una autoritat suprema en els moments difícils, especialment en els cassos de guerra; la dictadura va nàixer, segons pareix a proposta de [[Tito Larcio]], qui fon ademés el primer a eixercir el càrrec. El dictador era nomenat per un dels [[cònsul romà\|cònsuls]] en virtut d'una orde del [[Senat]] que tenia la potestat de determinar quan era necessari el nomenament i qui havia d'ocupar el càrrec. En un principi, a soles els [[patrici]]s podien ser nomenats dictadors, pero l'any [[356 a. C.\|356 a. C.]] se'ls va reconéixer eixe mateix dret als [[plebeus]].

	El magistrat suprem rebia els noms de "dictador" i "senador del poble" (''dictator, magister populi'' ) i eixercia la seua autoritat per espai de sis mesos com a màxim, periodo en que quedaven en [[suspens]] tots els procediments ordinaris, els magistrats, inclús els [[Tribú de la plebe\|tribuns de la plebe]] s'abstenien en l'eixercici de la seua jurisdicció. Ningú podia criticar, censurar ni discutir les órdens del dictador. Per a demostrar el seu superior magisteri, el dictador anava precedit de 24 [[lictor]]s, enfront dels 12 que acompanyaven als cònsuls.		El magistrat suprem rebia els noms de "dictador" i "senador del poble" (''dictator, magister populi'' ) i eixercia la seua autoritat per espai de sis mesos com a màxim, periodo en que quedaven en [[suspens]] tots els procediments ordinaris, els magistrats, inclús els [[Tribú de la plebe\|tribuns de la plebe]] s'abstenien en l'eixercici de la seua jurisdicció. Ningú podia criticar, censurar ni discutir les órdens del dictador. Per a demostrar el seu superior magisteri, el dictador anava precedit de 24 [[lictor]]s, enfront dels 12 que acompanyaven als cònsuls.
Llínea 117:		Llínea 117:
	El terme ''autoritarisme'' es consolida com opost a ''totalitarisme'' (que és el que reivindicava per a si el [[fascisme]]), en l'anàlisis posterior al periodo d'entreguerres, sobretot el de [[Juan José Linz]]		El terme ''autoritarisme'' es consolida com opost a ''totalitarisme'' (que és el que reivindicava per a si el [[fascisme]]), en l'anàlisis posterior al periodo d'entreguerres, sobretot el de [[Juan José Linz]]
	*No té una [[ideologia]] tan elaborada, l'exalçament del [[líder]] es fa de forma merament [[propaganda\|propagandística]].		*No té una [[ideologia]] tan elaborada, l'exalçament del [[líder]] es fa de forma merament [[propaganda\|propagandística]].
	*No busca l'[[oclocràcia\|apoyo de les masses]], ~~només~~ sometre-les.		*No busca l'[[oclocràcia\|apoyo de les masses]], a soles sometre-les.
	*La seua meta última no és realisar grans canvis en la [[societat]] sino únicament impondre el seu poder sobre la mateixa.		*La seua meta última no és realisar grans canvis en la [[societat]] sino únicament impondre el seu poder sobre la mateixa.
	El totalitarisme es diferencia de l'[[autoritarisme]] en el grau d'intensitat en que es manifesten alguns dels seus elements comuns:		El totalitarisme es diferencia de l'[[autoritarisme]] en el grau d'intensitat en que es manifesten alguns dels seus elements comuns:

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2016-04-26T11:28:47Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 11:28 26 abr 2016
Llínea 130:		Llínea 130:
	=== Dictadura fascista ===		=== Dictadura fascista ===

	El concepte de ''règim fascista'' pot aplicar-se a alguns [[règim polític\|règims polítics]] dictatorials, ya foren [[totalitari]]s o [[autoritari]]s de l'Europa d'entreguerres i a pràcticament tots els que es ~~van~~ impondre per les [[potències de l'Eix]] durant la seua ocupació del continent durant la [[Segona Guerra Mundial]]. D'una manera destacada i en primer lloc a l'[[Itàlia]] de [[Benito Mussolini]] ([[1922]]) que inaugura el model i acunya el terme; seguida per l'[[Alemanya]] d'[[Adolf Hitler]] ([[1933]]) que ho porta a les seues últimes conseqüències; i, tancant el cicle, l'[[Espanya]] de [[Francisco Franco]] que es prolonga molt més de temps i evoluciona fora del periodo (des de [[1936]] fins a [[1975]]). Les diferències de plantejaments ideològics i trayectòries històriques entre cada un d'estos règims són notables.		El concepte de ''règim fascista'' pot aplicar-se a alguns [[règim polític\|règims polítics]] dictatorials, ya foren [[totalitari]]s o [[autoritari]]s de l'Europa d'entreguerres i a pràcticament tots els que es varen impondre per les [[potències de l'Eix]] durant la seua ocupació del continent durant la [[Segona Guerra Mundial]]. D'una manera destacada i en primer lloc a l'[[Itàlia]] de [[Benito Mussolini]] ([[1922]]) que inaugura el model i acunya el terme; seguida per l'[[Alemanya]] d'[[Adolf Hitler]] ([[1933]]) que ho porta a les seues últimes conseqüències; i, tancant el cicle, l'[[Espanya]] de [[Francisco Franco]] que es prolonga molt més de temps i evoluciona fora del periodo (des de [[1936]] fins a [[1975]]). Les diferències de plantejaments ideològics i trayectòries històriques entre cada un d'estos règims són notables.

	== La dictadura moderna ==		== La dictadura moderna ==

Katxis en 09:52 3 maig 2015

2015-05-03T09:52:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:52 3 maig 2015
Llínea 91:		Llínea 91:
	</div>		</div>
	</div>		</div>
	~~</div>~~
	\|}
	</div>		</div>
	\|}		\|}

Katxis en 09:49 3 maig 2015

2015-05-03T09:49:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:49 3 maig 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
			{\| align=right style="margin-left: 15px; text-align: center; border:1px solid #000; padding:1px; font-size: 90%; width: 190px;background-color:silver" class="box print"
			\|-
			\|<div style="text-align:center;padding:0px; background-color:#C00;font-size:14px;">'''<font color = black><small>Serie sobre el</small><br><big>[[Fascisme]]</big></font>'''</div>
			<div style="margin: 2px 0px;">[[Archiu:Flag of Prime Minister of Italy (1927-1943).svg\|150px]]</div>
			<div style="background-color:#C00;">
			<div class="NavFrame" style="background-color:#C00;padding: 1px;">
			<div style="background-color:#FFF5EE;border:1px solid #800000;padding: 0px 0px 0px 4px; font-size: 100%; text-align:left;margin:0px;">'''<font color="#330000">[[Història del Fascisme]]</font>'''</div>
			</div>
			<div class="NavFrame" style="background-color:#C00;padding: 1px;">
			<div class="NavHead" style="border:1px solid #800000;padding: 0px 0px 0px 4px; font-size: 100%; text-align:left;margin:1px;color:#330000;background-color:#FFF5EE">'''Exponents'''</div>
			<div class="NavContent" style="display:none; text-align:left;margin:0px 1px;border:none;text-wight:bold; ">
			{\| cellpadding="0" cellspacing="0" border="0" style="background-color:#C00;"
			\|'''<font color = silver>[[Benito Mussolini]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Adolf Hitler]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Hiroito]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Juan Domingo Perón]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Getúlio Vargas]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Saddam Hussein]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Ítalo Balbo]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Nae Ionescu]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Miguel Ezquerra]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Yoshio Kodama]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Primo de Rivera]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Idi Amin]]</font>'''
			\|}
			</div>
			</div>
			<div class="NavFrame">
			<div class="NavHead" style="background-color:#FFF5EE;border:1px solid #800000;padding: 0px 0px 0px 4px; font-size: 100%; text-align:left;margin:0px;color:#330000">'''<font color="#330000">Conceptes</font>'''</div>
			<div class="NavContent" style="display:none; text-align:left;margin:0px 1px;border:none;text-wight:bold;">
			{\| cellpadding="0" cellspacing="0" border="0" style="background-color:#C00;"
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Dictadura]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Anticomunisme]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Benestar social]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Poder únic]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Racisme]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Antidemocràcia]]</font>'''
			\|-
			\|}
			<div class="NavFrame" style="background-color:#C00;padding: 1px;">
			<div class="NavHead" style="border:1px solid #800000;padding: 0px 0px 0px 4px; font-size: 100%; text-align:left;margin:1px;color:#330000;background-color:#FFF5EE">'''Escoles i organisacions'''</div>
			<div class="NavContent" style="display:none; text-align:left;margin:0px 1px;border:none;text-wight:bold; ">
			{\| cellpadding="0" cellspacing="0" border="0" style="background-color:#C00;"
			\|'''<font color = silver>[[Nazisme]]</font>
			\|-
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Fascisme clerical]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Fascisme japonés]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Nazifascisme]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Neofascisme]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Ustaša]]</font>'''
			</div>
			</div>
			\|}
			</div>
			</div>
			<div class="NavFrame">
			<div class="NavHead" style="background-color:#FFF5EE;border:1px solid #800000;padding: 0px 0px 0px 4px; font-size: 100%; text-align:left;margin:0px;color:#330000">'''<font color="#330000">Partits</font>'''</div>
			<div class="NavContent" style="display:none; text-align:left;margin:0px 1px;border:none;text-wight:bold;">
			{\| cellpadding="0" cellspacing="0" border="0" style="background-color:#C00;"
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Partit Nacional Renovador]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Partit Nacional Demócrata Alemà]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Partit Nacional Fascista]]</font>'''
			\|-
			\|'''<font color = silver>[[Partit de la Creu Flechada]]</font>'''
			\|}
			</div>
			</div>
			</div>
			\|}
			</div>
			\|}
	La '''dictadura''' (del [[idioma llatí\|llatí]] ''dictatura'') és una [[forma de govern]] en la qual el [[poder absolut\|poder]] es concentra entorn de la figura d'un sol individu ('''dictador'''), generalment a través de la consolidació d'un [[govern]] ''[[de facto]] '', que es caracterisa per una absència de [[divisió de poders]], una propensió a eixercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, l'inexistència de [[consentiment]] alguna per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment [[institució\|institucionalisat]] l'[[oposició]] arribe al poder.		La '''dictadura''' (del [[idioma llatí\|llatí]] ''dictatura'') és una [[forma de govern]] en la qual el [[poder absolut\|poder]] es concentra entorn de la figura d'un sol individu ('''dictador'''), generalment a través de la consolidació d'un [[govern]] ''[[de facto]] '', que es caracterisa per una absència de [[divisió de poders]], una propensió a eixercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, l'inexistència de [[consentiment]] alguna per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment [[institució\|institucionalisat]] l'[[oposició]] arribe al poder.
	Històricament, '''dictadura''' fa també referència a la [[magistratura romana\|magistratura extraordinària]] de l'[[Antiga república romana]], d'on cobra el seu orige. El [[Senat romà]] en cassos de [[guerra]] o [[estat d'emergència\|estats d'emergència]] dotava un home de poders absoluts durant un periodo de temps determinat sense que per això quedara derogat l'[[ordenament polític]] i [[ordenament jurídic\|jurídic]] existent. D'esta manera hui en dia és freqüent que s'apele a una situació extraordinària per a llegitimar la duració, normalment vitalícia, d'una dictadura (guerra, confrontació, perill, crisis, etc.). Igualment sol enaltir-se al dictador com algú sacrificat capaç d'entregar la seua pròpia vida pel seu poble, i a sovint se li rodeja d'una certa sobrenaturalitat de caràcter militar i religiosa; i especialment en estos cassos es pretén la successió en un atre dictador.<ref name="Ig"/> Segons les característiques que presente pot ser una [[Dictadura#Dictadura autoritària i totalitària\|dictadura autoritària o totalitària]].		Històricament, '''dictadura''' fa també referència a la [[magistratura romana\|magistratura extraordinària]] de l'[[Antiga república romana]], d'on cobra el seu orige. El [[Senat romà]] en cassos de [[guerra]] o [[estat d'emergència\|estats d'emergència]] dotava un home de poders absoluts durant un periodo de temps determinat sense que per això quedara derogat l'[[ordenament polític]] i [[ordenament jurídic\|jurídic]] existent. D'esta manera hui en dia és freqüent que s'apele a una situació extraordinària per a llegitimar la duració, normalment vitalícia, d'una dictadura (guerra, confrontació, perill, crisis, etc.). Igualment sol enaltir-se al dictador com algú sacrificat capaç d'entregar la seua pròpia vida pel seu poble, i a sovint se li rodeja d'una certa sobrenaturalitat de caràcter militar i religiosa; i especialment en estos cassos es pretén la successió en un atre dictador.<ref name="Ig"/> Segons les característiques que presente pot ser una [[Dictadura#Dictadura autoritària i totalitària\|dictadura autoritària o totalitària]].

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T18:19:21Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 18:19 30 abr 2015
Llínea 40:		Llínea 40:
	== La dictadura moderna ==		== La dictadura moderna ==
	=== Obtenció del poder ===		=== Obtenció del poder ===
	El dictador pot aplegar al poder ~~després~~ d'un [[colp d'estat]] efectuat per una coalició cívic-militar o per les [[forces armades]]. D'esta manera es crea una [[dictadura militar\|dictadura]], sostinguda gràcies al poder de l'aparat militar.		El dictador pot aplegar al poder despuix d'un [[colp d'estat]] efectuat per una coalició cívic-militar o per les [[forces armades]]. D'esta manera es crea una [[dictadura militar\|dictadura]], sostinguda gràcies al poder de l'aparat militar.

	Els dictadors també poden arribar al poder sent [[elecció\|elegits]] en votacions populars, designats per un [[unipartidisme\|partit únic]] o jerarquia dominant de qualsevol signe, o heretar el poder ~~després~~ de la defunció del parent que l'ostentava. Guarda conexió en els [[totalitarisme]]s a través de l'implantació d'un sistema de llegitimisació del [[poder]] per mig d'un [[sistema polític]] de [[sistema de força\|força]] i [[sistema de jerarquia\|jerarquia]]; i per mig de l'[[ideologia]] del moviment o partit.		Els dictadors també poden arribar al poder sent [[elecció\|elegits]] en votacions populars, designats per un [[unipartidisme\|partit únic]] o jerarquia dominant de qualsevol signe, o heretar el poder despuix de la defunció del parent que l'ostentava. Guarda conexió en els [[totalitarisme]]s a través de l'implantació d'un sistema de llegitimisació del [[poder]] per mig d'un [[sistema polític]] de [[sistema de força\|força]] i [[sistema de jerarquia\|jerarquia]]; i per mig de l'[[ideologia]] del moviment o partit.

	=== Dictadura constitucional ===		=== Dictadura constitucional ===

Valencian: Text reemplaça - 'Veja' a 'Vore'

2013-06-12T22:35:01Z

Text reemplaça - 'Veja' a 'Vore'

← Revisió anterior		Revisió de 22:35 12 jun 2013
Llínea 47:		Llínea 47:
	La [[dictadura constitucional]] és la [[forma de govern]] en la que, encara que aparentment es respecta la [[Constitució]], en realitat el poder es concentra de manera absoluta en les mans d'un dictador (i a vegades, en les mans dels seus còmplices), controlant este, directament o indirectament, els poders [[poder llegislatiu\|Llegislatiu]], [[poder eixecutiu\|Eixecutiu]] i [[poder judicial\|Judicial]]. El mecanisme per mig del qual es manté l'aparent respecte a la Constitució es denomina [[frau constitucional]]: un eixemple és el [[frau electoral]].		La [[dictadura constitucional]] és la [[forma de govern]] en la que, encara que aparentment es respecta la [[Constitució]], en realitat el poder es concentra de manera absoluta en les mans d'un dictador (i a vegades, en les mans dels seus còmplices), controlant este, directament o indirectament, els poders [[poder llegislatiu\|Llegislatiu]], [[poder eixecutiu\|Eixecutiu]] i [[poder judicial\|Judicial]]. El mecanisme per mig del qual es manté l'aparent respecte a la Constitució es denomina [[frau constitucional]]: un eixemple és el [[frau electoral]].

	== ~~Veja~~ també ==		== Vore també ==
	* [[Cesarisme]]		* [[Cesarisme]]
	* [[monarquia absoluta]]		* [[monarquia absoluta]]

← Revisió anterior		Revisió de 08:43 13 ago 2018
Llínea 94:		Llínea 94:
	\|}		\|}
	La '''dictadura''' (del [[idioma llatí\|llatí]] ''dictatura'') és una [[forma de govern]] en la qual el [[poder absolut\|poder]] es concentra entorn de la figura d'un sol individu ('''dictador'''), generalment a través de la consolidació d'un [[govern]] ''[[de facto]] '', que es caracterisa per una absència de [[divisió de poders]], una propensió a eixercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, l'inexistència de [[consentiment]] alguna per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment [[institució\|institucionalisat]] l'[[oposició]] arribe al poder.		La '''dictadura''' (del [[idioma llatí\|llatí]] ''dictatura'') és una [[forma de govern]] en la qual el [[poder absolut\|poder]] es concentra entorn de la figura d'un sol individu ('''dictador'''), generalment a través de la consolidació d'un [[govern]] ''[[de facto]] '', que es caracterisa per una absència de [[divisió de poders]], una propensió a eixercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, l'inexistència de [[consentiment]] alguna per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment [[institució\|institucionalisat]] l'[[oposició]] arribe al poder.
	Històricament, '''dictadura''' fa també referència a la [[magistratura romana\|magistratura extraordinària]] de l'[[Antiga república romana]], d'on cobra el seu orige. El [[Senat romà]] en ~~cassos~~ de [[guerra]] o [[estat d'emergència\|estats d'emergència]] dotava un home de poders absoluts durant un periodo de temps determinat sense que per això quedara derogat l'[[ordenament polític]] i [[ordenament jurídic\|jurídic]] existent. D'esta manera hui en dia és freqüent que s'apele a una situació extraordinària per a llegitimar la duració, normalment vitalícia, d'una dictadura (guerra, confrontació, perill, crisis, etc.). Igualment sol enaltir-se al dictador com algú sacrificat capaç d'entregar la seua pròpia vida pel seu poble, i a sovint se li rodeja d'una certa sobrenaturalitat de caràcter militar i religiosa; i especialment en estos ~~cassos~~ es pretén la successió en un atre dictador.<ref name="Ig"/> Segons les característiques que presente pot ser una [[Dictadura#Dictadura autoritària i totalitària\|dictadura autoritària o totalitària]].		Històricament, '''dictadura''' fa també referència a la [[magistratura romana\|magistratura extraordinària]] de l'[[Antiga república romana]], d'on cobra el seu orige. El [[Senat romà]] en casos de [[guerra]] o [[estat d'emergència\|estats d'emergència]] dotava un home de poders absoluts durant un periodo de temps determinat sense que per això quedara derogat l'[[ordenament polític]] i [[ordenament jurídic\|jurídic]] existent. D'esta manera hui en dia és freqüent que s'apele a una situació extraordinària per a llegitimar la duració, normalment vitalícia, d'una dictadura (guerra, confrontació, perill, crisis, etc.). Igualment sol enaltir-se al dictador com algú sacrificat capaç d'entregar la seua pròpia vida pel seu poble, i a sovint se li rodeja d'una certa sobrenaturalitat de caràcter militar i religiosa; i especialment en estos casos es pretén la successió en un atre dictador.<ref name="Ig"/> Segons les característiques que presente pot ser una [[Dictadura#Dictadura autoritària i totalitària\|dictadura autoritària o totalitària]].

	Algunes [[constitució\|constitucions]] democràtiques com l'[[Alemanya\|alemana]] de [[constitució de Weimar\|Weimar]] preveïen situacions excepcionals que la justificaven, com a excepcions a l'utilisació del terme com a forma de govern contrapost a la [[democràcia]].<ref name="Ig"/>		Algunes [[constitució\|constitucions]] democràtiques com l'[[Alemanya\|alemana]] de [[constitució de Weimar\|Weimar]] preveïen situacions excepcionals que la justificaven, com a excepcions a l'utilisació del terme com a forma de govern contrapost a la [[democràcia]].<ref name="Ig"/>
Llínea 101:		Llínea 101:
	=== La dictadura romana ===		=== La dictadura romana ===
	[[Image:428px-Cincinnatus statue.jpg\|thumb\|240px\|[[Cincinato]], arquetip del dictador romà.]]		[[Image:428px-Cincinnatus statue.jpg\|thumb\|240px\|[[Cincinato]], arquetip del dictador romà.]]
	La dictadura romana era el govern extraordinari que conferia a una persona, el dictador, una autoritat suprema en els moments difícils, especialment en els ~~cassos~~ de guerra; la dictadura va nàixer, segons pareix a proposta de [[Tito Larcio]], qui fon ademés el primer a eixercir el càrrec. El dictador era nomenat per un dels [[cònsul romà\|cònsuls]] en virtut d'una orde del [[Senat]] que tenia la potestat de determinar quan era necessari el nomenament i qui havia d'ocupar el càrrec. En un principi, a soles els [[patrici]]s podien ser nomenats dictadors, pero l'any [[356 a. C.\|356 a. C.]] se'ls va reconéixer eixe mateix dret als [[plebeus]].		La dictadura romana era el govern extraordinari que conferia a una persona, el dictador, una autoritat suprema en els moments difícils, especialment en els casos de guerra; la dictadura va nàixer, segons pareix a proposta de [[Tito Larcio]], qui fon ademés el primer a eixercir el càrrec. El dictador era nomenat per un dels [[cònsul romà\|cònsuls]] en virtut d'una orde del [[Senat]] que tenia la potestat de determinar quan era necessari el nomenament i qui havia d'ocupar el càrrec. En un principi, a soles els [[patrici]]s podien ser nomenats dictadors, pero l'any [[356 a. C.\|356 a. C.]] se'ls va reconéixer eixe mateix dret als [[plebeus]].

	El magistrat suprem rebia els noms de "dictador" i "senador del poble" (''dictator, magister populi'' ) i eixercia la seua autoritat per espai de sis mesos com a màxim, periodo en que quedaven en [[suspens]] tots els procediments ordinaris, els magistrats, inclús els [[Tribú de la plebe\|tribuns de la plebe]] s'abstenien en l'eixercici de la seua jurisdicció. Ningú podia criticar, censurar ni discutir les órdens del dictador. Per a demostrar el seu superior magisteri, el dictador anava precedit de 24 [[lictor]]s, enfront dels 12 que acompanyaven als cònsuls.		El magistrat suprem rebia els noms de "dictador" i "senador del poble" (''dictator, magister populi'' ) i eixercia la seua autoritat per espai de sis mesos com a màxim, periodo en que quedaven en [[suspens]] tots els procediments ordinaris, els magistrats, inclús els [[Tribú de la plebe\|tribuns de la plebe]] s'abstenien en l'eixercici de la seua jurisdicció. Ningú podia criticar, censurar ni discutir les órdens del dictador. Per a demostrar el seu superior magisteri, el dictador anava precedit de 24 [[lictor]]s, enfront dels 12 que acompanyaven als cònsuls.