Difracció de Fresnel - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '

2020-05-16T12:33:00Z

Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '

← Revisió anterior		Revisió de 12:33 16 maig 2020
Llínea 23:		Llínea 23:

	=== La difracció de Fresnel ===		=== La difracció de Fresnel ===
	La condició de validea és algo dèbil i permet que els paràmetros de dimensió de l'obstàcul tinguen valors comparables: l'apertura és ~~menuda~~ comparada en el [[camí òptic]]. D'esta forma és interessant investigar en el comportament del [[camp elèctric]] a soles en una ~~menuda~~ porció d'àrea propenca a l'orige de la font lluminosa, és dir per a valors de ''x'' i ''i'' molt més chicotets que ''z'', en este cas es pot assumir que		La condició de validea és algo dèbil i permet que els paràmetros de dimensió de l'obstàcul tinguen valors comparables: l'apertura és chicoteta comparada en el [[camí òptic]]. D'esta forma és interessant investigar en el comportament del [[camp elèctric]] a soles en una chicoteta porció d'àrea propenca a l'orige de la font lluminosa, és dir per a valors de ''x'' i ''i'' molt més chicotets que ''z'', en este cas es pot assumir que

	<math>\theta \approx 0</math>, açò ve a significar que: <math>\cos \theta \approx 1</math>.		<math>\theta \approx 0</math>, açò ve a significar que: <math>\cos \theta \approx 1</math>.

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:38:41Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:38 20 feb 2018
Llínea 23:		Llínea 23:

	=== La difracció de Fresnel ===		=== La difracció de Fresnel ===
	La condició de validea és algo dèbil i permet que els paràmetros de dimensió de l'obstàcul tinguen valors comparables: l'apertura és menuda comparada en el [[camí òptic]]. D'esta forma és interessant investigar en el comportament del [[camp elèctric]] ~~només~~ en una menuda porció d'àrea propenca a l'orige de la font lluminosa, és dir per a valors de ''x'' i ''i'' molt més chicotets que ''z'', en este cas es pot assumir que		La condició de validea és algo dèbil i permet que els paràmetros de dimensió de l'obstàcul tinguen valors comparables: l'apertura és menuda comparada en el [[camí òptic]]. D'esta forma és interessant investigar en el comportament del [[camp elèctric]] a soles en una menuda porció d'àrea propenca a l'orige de la font lluminosa, és dir per a valors de ''x'' i ''i'' molt més chicotets que ''z'', en este cas es pot assumir que

	<math>\theta \approx 0</math>, açò ve a significar que: <math>\cos \theta \approx 1</math>.		<math>\theta \approx 0</math>, açò ve a significar que: <math>\cos \theta \approx 1</math>.
Llínea 31:		Llínea 31:
	{{equació\|<math> E(x,y,z)=-{i \over \lambda}{e^{ikz} \over z}\iint E(x',y',0)e^{{ik \over 2z}[(x-x')^2+(y-y')^2]}dx'dy' </math> }}		{{equació\|<math> E(x,y,z)=-{i \over \lambda}{e^{ikz} \over z}\iint E(x',y',0)e^{{ik \over 2z}[(x-x')^2+(y-y')^2]}dx'dy' </math> }}

	Esta és l'integral de difracció de Fresnel; i ve a significar que si l'aproximació de Fresnel és vàlida, el camp propagat és una [[ona esfèrica]], originada en l'apertura i movent-se a lo llarc de l'eix Z. L'integral modula l'amplitut i la fase d'una ona esfèrica. La solució analítica d'esta expressió és ~~només~~ possible en casos molt rars. Per a casos molt simples, en els que hi ha distàncies molt més grans deu vore's la [[difracció de Fraunhofer]].		Esta és l'integral de difracció de Fresnel; i ve a significar que si l'aproximació de Fresnel és vàlida, el camp propagat és una [[ona esfèrica]], originada en l'apertura i movent-se a lo llarc de l'eix Z. L'integral modula l'amplitut i la fase d'una ona esfèrica. La solució analítica d'esta expressió és a soles possible en casos molt rars. Per a casos molt simples, en els que hi ha distàncies molt més grans deu vore's la [[difracció de Fraunhofer]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: Text reemplaça - 'menuts' a 'chicotets'

2017-01-03T16:41:07Z

Text reemplaça - 'menuts' a 'chicotets'

← Revisió anterior		Revisió de 16:41 3 gin 2017
Llínea 23:		Llínea 23:

	=== La difracció de Fresnel ===		=== La difracció de Fresnel ===
	La condició de validea és algo dèbil i permet que els paràmetros de dimensió de l'obstàcul tinguen valors comparables: l'apertura és menuda comparada en el [[camí òptic]]. D'esta forma és interessant investigar en el comportament del [[camp elèctric]] només en una menuda porció d'àrea propenca a l'orige de la font lluminosa, és dir per a valors de ''x'' i ''i'' molt més ~~menuts~~ que ''z'', en este cas es pot assumir que		La condició de validea és algo dèbil i permet que els paràmetros de dimensió de l'obstàcul tinguen valors comparables: l'apertura és menuda comparada en el [[camí òptic]]. D'esta forma és interessant investigar en el comportament del [[camp elèctric]] només en una menuda porció d'àrea propenca a l'orige de la font lluminosa, és dir per a valors de ''x'' i ''i'' molt més chicotets que ''z'', en este cas es pot assumir que

	<math>\theta \approx 0</math>, açò ve a significar que: <math>\cos \theta \approx 1</math>.		<math>\theta \approx 0</math>, açò ve a significar que: <math>\cos \theta \approx 1</math>.

Jose2 en 20:09 23 nov 2016

2016-11-23T20:09:25Z

EirVal en 18:20 23 nov 2016

2016-11-23T18:20:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:20 23 nov 2016
Llínea 38:		Llínea 38:
	* [[Zona de Fresnel]]		* [[Zona de Fresnel]]
	* [[número de Fresnel]]		* [[número de Fresnel]]
	* [[*Augustin-Jean Fresnel]]		* [[Augustin-Jean Fresnel]]

	[[Categoria:Difracció]]		[[Categoria:Difracció]]

EirVal en 18:19 23 nov 2016

2016-11-23T18:19:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:19 23 nov 2016
Llínea 3:		Llínea 3:
	[[Image:Diffraction geometry.svg\|thumb\|350px\|Geometria de la difracció, mostrant els plans de l'apertura (o objecte *difractor) i de l'image en un sistema de coordenades.]]		[[Image:Diffraction geometry.svg\|thumb\|350px\|Geometria de la difracció, mostrant els plans de l'apertura (o objecte *difractor) i de l'image en un sistema de coordenades.]]

	La '''difracció de Fresnel''' o també '''difracció del camp propenc''' és un patró de [[difracció]] d'una [[ona electromagnètica]] obtinguda molt prop de l'objecte causant de la difracció (a sovint una font o [[apertura]]). Més precisament, es pot definir com el fenomen de difracció causat quan el [[número de Fresnel]] és gran i per lo tant no pot ser usada la [[difracció de Fraunhofer\|aproximació *Fraunhofer]] (difracció de rajos paralels).		La '''difracció de Fresnel''' o també '''difracció del camp propenc''' és un patró de [[difracció]] d'una [[ona electromagnètica]] obtinguda molt prop de l'objecte causant de la difracció (a sovint una font o [[apertura]]). Més precisament, es pot definir com el fenomen de difracció causat quan el [[número de Fresnel]] és gran i per lo tant no pot ser usada la [[difracció de Fraunhofer\|aproximació *Fraunhofer]] (difracció de rajos paralels).

	== Historia ==		== Historia ==

EirVal: Pàgina nova, en el contingut: «File:Difracción de fresnel en forma de cuadro.jpg|thumb|Làser difractat usant una lent i un clavill en forma de quadro. Foto presa en el laboratori d'òptic...»

2016-11-23T18:19:03Z

Pàgina nova, en el contingut: «File:Difracción de fresnel en forma de cuadro.jpg|thumb|Làser difractat usant una lent i un clavill en forma de quadro. Foto presa en el laboratori d'òptic...»

Pàgina nova

[[File:Difracción de fresnel en forma de cuadro.jpg|thumb|Làser difractat usant una lent i un clavill en forma de quadro. Foto presa en el laboratori d'òptica de la facultat de ciències de la unam.]]
[[File:Difracción de fresnel hexagonal.jpg|thumb|Làser difractat usant una lent i un clavill en forma de hexàgon. Foto presa en el laboratori d'òptica de la facultat de ciències de la unam.]]
[[Image:Diffraction geometry.svg|thumb|350px|Geometria de la difracció, mostrant els plans de l'apertura (o objecte *difractor) i de l'image en un sistema de coordenades.]]

La '''difracció de Fresnel''' o també '''difracció del camp propenc''' és un patró de [[difracció]] d'una [[ona electromagnètica]] obtinguda molt prop de l'objecte causant de la difracció (a sovint una font o [[apertura]]). Més precisament, es pot definir com el fenomen de difracció causat quan el [[número de *Fresnel]] és gran i per lo tant no pot ser usada la [[difracció de *Fraunhofer|aproximació *Fraunhofer]] (difracció de rajos paralels).

== Historia ==
El físic francés [[Augustin-Jean Fresnel]] (1788 – 1827) investiga els fenomens de la llum en el camp de la [[òptica]], i deriva este principi de [[difracció]] en l'any [[1816]].

== L'integral de Difracció de Fresnel ==

El patró de difracció del camp elèctric en el punt (''x, i, z'') està donat per:

{{equació|<math> E(x,y,z)=-{i \over \lambda} \iint{ E(x',y',0) \frac{e^{ikr}}{r} \cos \theta}dx'dy' </math>}}

a on:

* <math> r=\sqrt{(x-x')^2+(y-y')^2+z^2} </math>
* <math> i \,</math> és la [[unitat imaginària]], i
* <math>\cos \theta = \frac{z}{r}</math> és el cosen del àngul entre ''z'' y ''r''.

La solució analítica d'esta integral és impossible llevat para les #geometria de difracció més simples. Per lo tant esta integral es deurà,per a atres casos, calcular numèricament.

=== La difracció de Fresnel ===
La condició de validea és alguna cosa dèbil i permet que els paràmetros de dimensió de l'obstàcul tinguen valors comparables: l'apertura és menuda comparada en el [[camí òptic]]. D'esta forma és interessant investigar en el comportament del [[camp elèctric]] només en una menuda porció d'àrea propenca a l'orige de la font lluminosa, és dir per a valors de ''x'' i ''i'' molt més menuts que ''z'', en este cas es pot assumir que

<math>\theta \approx 0</math>, açò ve a significar que: <math>\cos \theta \approx 1</math>.

D'esta forma, de la mateixa manera que la [[difracció de Fraunhofer]], la difracció de Fresnel ocorre per la curvatura del [[front d'ona]]. Per a la difracció Fresnel el camp elèctric en un punt ubicat en ''(x, y, z)'' està donat per:

{{equació|<math> E(x,y,z)=-{i \over \lambda}{e^{ikz} \over z}\iint E(x',y',0)e^{{ik \over 2z}[(x-x')^2+(y-y')^2]}dx'dy' </math> }}

Esta és l'integral de difracció de Fresnel; i ve a significar que si l'aproximació de Fresnel és vàlida, el camp propagat és una [[ona esfèrica]], originada en l'apertura i movent-se a lo llarc de l'eix Z. L'integral modula l'amplitut i la fase d'una ona esfèrica. La solució analítica d'esta expressió és només possible en casos molt rars. Per a casos molt simples, en els que hi ha distàncies molt més grans deu vore's la [[difracció de Fraunhofer]].

== Vore també ==
* [[Difracció de Fraunhofer]]
* [[Integral de Fresnel]]
* [[Zona de Fresnel]]
* [[número de Fresnel]]
* [[*Augustin-Jean Fresnel]]

[[Categoria:Difracció]]
[[Categoria:Epònims relatius a fenomens físics]]
[[Categoria:Ciència de 1816]]

{{Traduït de|es|Difracción de Fresnel}}

← Revisió anterior		Revisió de 20:09 23 nov 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Difracción de fresnel en forma de cuadro.jpg\|thumb\|Làser difractat usant una lent i un clavill en forma de quadro. Foto presa en el laboratori d'òptica de la facultat de ciències de la unam.]]		[[File:Difracción de fresnel en forma de cuadro.jpg\|thumb\|Làser difractat usant una lent i un clavill en forma de quadro. Foto presa en el laboratori d'òptica de la facultat de ciències de la unam.]]
	[[File:Difracción de fresnel hexagonal.jpg\|thumb\|Làser difractat usant una lent i un clavill en forma de hexàgon. Foto presa en el laboratori d'òptica de la facultat de ciències de la unam.]]		[[File:Difracción de fresnel hexagonal.jpg\|thumb\|Làser difractat usant una lent i un clavill en forma de hexàgon. Foto presa en el laboratori d'òptica de la facultat de ciències de la unam.]]
	[[Image:Diffraction geometry.svg\|thumb\|350px\|Geometria de la difracció, mostrant els plans de l'apertura (o objecte *difractor) i de l'image en un sistema de coordenades.]]		[[Image:Diffraction geometry.svg\|thumb\|350px\|Geometria de la difracció, mostrant els plans de l'apertura (o objecte difractor) i de l'image en un sistema de coordenades.]]

	La '''difracció de Fresnel''' o també '''difracció del camp propenc''' és un patró de [[difracció]] d'una [[ona electromagnètica]] obtinguda molt prop de l'objecte causant de la difracció (a sovint una font o [[apertura]]). Més precisament, es pot definir com el fenomen de difracció causat quan el [[número de Fresnel]] és gran i per lo tant no pot ser usada la [[difracció de Fraunhofer\|aproximació *Fraunhofer]] (difracció de rajos paralels).		La '''difracció de Fresnel''' o també '''difracció del camp propenc''' és un patró de [[difracció]] d'una [[ona electromagnètica]] obtinguda molt prop de l'objecte causant de la difracció (a sovint una font o [[apertura]]). Més precisament, es pot definir com el fenomen de difracció causat quan el [[número de Fresnel]] és gran i per lo tant no pot ser usada la [[difracció de Fraunhofer\|aproximació Fraunhofer]] (difracció de rajos paralels).

	== ~~Historia~~ ==		== Història ==
	El físic francés [[Augustin-Jean Fresnel]] (1788 – 1827) investiga els fenomens de la llum en el camp de la [[òptica]], i deriva este principi de [[difracció]] en l'any [[1816]].		El físic francés [[Augustin-Jean Fresnel]] ([[1788]] – [[1827]]) investiga els fenomens de la llum en el camp de l'[[òptica]], i deriva este principi de [[difracció]] en l'any [[1816]].

	== L'integral de Difracció de Fresnel ==		== L'integral de Difracció de Fresnel ==
Llínea 20:		Llínea 20:
	* <math>\cos \theta = \frac{z}{r}</math> és el cosen del àngul entre ''z'' y ''r''.		* <math>\cos \theta = \frac{z}{r}</math> és el cosen del àngul entre ''z'' y ''r''.

	La solució analítica d'esta integral és impossible llevat para les ~~#geometria~~ de difracció més simples. Per lo tant esta integral es deurà,per a atres casos, calcular numèricament.		La solució analítica d'esta integral és impossible llevat para les geometries de difracció més simples. Per lo tant esta integral es deurà, per a atres casos, calcular numèricament.

	=== La difracció de Fresnel ===		=== La difracció de Fresnel ===
	La condició de validea és ~~alguna cosa~~ dèbil i permet que els paràmetros de dimensió de l'obstàcul tinguen valors comparables: l'apertura és menuda comparada en el [[camí òptic]]. D'esta forma és interessant investigar en el comportament del [[camp elèctric]] només en una menuda porció d'àrea propenca a l'orige de la font lluminosa, és dir per a valors de ''x'' i ''i'' molt més menuts que ''z'', en este cas es pot assumir que		La condició de validea és algo dèbil i permet que els paràmetros de dimensió de l'obstàcul tinguen valors comparables: l'apertura és menuda comparada en el [[camí òptic]]. D'esta forma és interessant investigar en el comportament del [[camp elèctric]] només en una menuda porció d'àrea propenca a l'orige de la font lluminosa, és dir per a valors de ''x'' i ''i'' molt més menuts que ''z'', en este cas es pot assumir que

	<math>\theta \approx 0</math>, açò ve a significar que: <math>\cos \theta \approx 1</math>.		<math>\theta \approx 0</math>, açò ve a significar que: <math>\cos \theta \approx 1</math>.