Diputació provincial - Historial de revisions

Reval en 12:45 20 març 2025

2025-03-20T12:45:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:45 20 març 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	Una '''diputació''' (del [[llatí]] ''deputatione'') és, ''[[clapixc sensu]]'', un cos de [[diputat]]s d'una assamblea i les seues respectives activitats. En sentit estricte, el terme és hui amprat, sobretot en [[Espanya]], per a designar una '''diputació provincial''', que és l'institució a la que correspon, en est o un atre nom, des de [[1836]], el govern i l'administració autònoma d'una [[Províncies d'Espanya\|província]].		Una '''diputació''' (del [[llatí]] ''deputatione'') és, ''[[clapixc sensu]]'', un cos de [[diputat]]s d'una assamblea i les seues respectives activitats. En sentit estricte, el terme és hui amprat, sobretot en [[Espanya]], per a designar una '''diputació provincial''', que és l'institució a la que correspon, en est o un atre nom, des de [[1836]], el govern i l'administració autònoma d'una [[Províncies d'Espanya\|província]].

	== Comunitats en diputacions ==		== Comunitats en diputacions ==

Lluísm en 17:55 4 ago 2024

2024-08-04T17:55:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:55 4 ago 2024
Llínea 47:		Llínea 47:
	* [[Anex:Composició política de les Diputacions Provincials espanyoles (2015-2019)]]		* [[Anex:Composició política de les Diputacions Provincials espanyoles (2015-2019)]]
	* [[Governador civil]]		* [[Governador civil]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.diba.es/mre/comicis/default.asp?fil=legislacio/proelecdippro.html Procediment d'elecció dels diputats provincials]		* [http://www.diba.es/mre/comicis/default.asp?fil=legislacio/proelecdippro.html Procediment d'elecció dels diputats provincials]

Lluísm en 18:46 12 jun 2024

2024-06-12T18:46:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:46 12 jun 2024
Llínea 39:		Llínea 39:

	La necessitat constituir les juntes generals per elecció directa es justifica per les àmplies competències que les diputacions forals ostenten. Al contrari que les diputacions provincials del restant d'Espanya, les diputacions forals gogen d'alta autonomia i poder d'acció, ya que entre les seues competències es troba la tributació i recaptació d'imposts, les infraestructures de carreteres, benestar social,...		La necessitat constituir les juntes generals per elecció directa es justifica per les àmplies competències que les diputacions forals ostenten. Al contrari que les diputacions provincials del restant d'Espanya, les diputacions forals gogen d'alta autonomia i poder d'acció, ya que entre les seues competències es troba la tributació i recaptació d'imposts, les infraestructures de carreteres, benestar social,...

	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Províncies d'Espanya]]		* [[Províncies d'Espanya]]

Reval en 15:57 18 abr 2024

2024-04-18T15:57:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:57 18 abr 2024
Llínea 47:		Llínea 47:
	* [[Anex:Composició política de les Diputacions Provincials espanyoles (2015-2019)]]		* [[Anex:Composició política de les Diputacions Provincials espanyoles (2015-2019)]]
	* [[Governador civil]]		* [[Governador civil]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.diba.es/mre/comicis/default.asp?fil=legislacio/proelecdippro.html Procediment d'elecció dels diputats provincials]		* [http://www.diba.es/mre/comicis/default.asp?fil=legislacio/proelecdippro.html Procediment d'elecció dels diputats provincials]

Jose2: Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

2021-05-24T19:01:05Z

Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:01 24 maig 2021
Llínea 31:		Llínea 31:
	</div>		</div>

	Els diputats de cada província es repartixen entre els [[Partit judicial (Espanya)\|partits judicials]] per mig del sistema d'otorgar un diputat a cada partit judicial i ~~després~~ distribuir els restants proporcionalment a la població. Una volta que es constituïxen els ajuntaments, es prenen, per a cada partit judicial, els vots de tots els partits que han obtengut representació (a lo manco un regidor). Entre ells es repartixen els escans, segons la [[llei D'Hondt]]. Els diputats provincials s'elegixen, en cada partit judicial, d'entre els regidors de cada partit elegits en algun municipi del partit judicial.		Els diputats de cada província es repartixen entre els [[Partit judicial (Espanya)\|partits judicials]] per mig del sistema d'otorgar un diputat a cada partit judicial i despuix distribuir els restants proporcionalment a la població. Una volta que es constituïxen els ajuntaments, es prenen, per a cada partit judicial, els vots de tots els partits que han obtengut representació (a lo manco un regidor). Entre ells es repartixen els escans, segons la [[llei D'Hondt]]. Els diputats provincials s'elegixen, en cada partit judicial, d'entre els regidors de cada partit elegits en algun municipi del partit judicial.

	===Règim foral===		===Règim foral===

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T12:28:46Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 12:28 22 feb 2018
Llínea 31:		Llínea 31:
	</div>		</div>

	Els diputats de cada província es repartixen entre els [[Partit judicial (Espanya)\|partits judicials]] per mig del sistema d'otorgar un diputat a cada partit judicial i després distribuir els restants proporcionalment a la població. Una volta que es constituïxen els ajuntaments, es prenen, per a cada partit judicial, els vots de tots els partits que han ~~obtingut~~ representació (a lo manco un regidor). Entre ells es repartixen els escans, segons la [[llei D'Hondt]]. Els diputats provincials s'elegixen, en cada partit judicial, d'entre els regidors de cada partit elegits en algun municipi del partit judicial.		Els diputats de cada província es repartixen entre els [[Partit judicial (Espanya)\|partits judicials]] per mig del sistema d'otorgar un diputat a cada partit judicial i després distribuir els restants proporcionalment a la població. Una volta que es constituïxen els ajuntaments, es prenen, per a cada partit judicial, els vots de tots els partits que han obtengut representació (a lo manco un regidor). Entre ells es repartixen els escans, segons la [[llei D'Hondt]]. Els diputats provincials s'elegixen, en cada partit judicial, d'entre els regidors de cada partit elegits en algun municipi del partit judicial.

	===Règim foral===		===Règim foral===

Jose2 en 17:04 12 oct 2016

2016-10-12T17:04:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:04 12 oct 2016
Llínea 7:		Llínea 7:
	Una de les funcions fonamentals de les diputacions és colaborar en la gestió de l'activitat municipal. Integren la diputació provincial, com a òrguens de govern de la mateixa, el [[president]], un o varis [[vicepresident]]s, la junta de govern i el ple.		Una de les funcions fonamentals de les diputacions és colaborar en la gestió de l'activitat municipal. Integren la diputació provincial, com a òrguens de govern de la mateixa, el [[president]], un o varis [[vicepresident]]s, la junta de govern i el ple.

	Les diputacions tenen caràcter territorial i la seua funció és gestionar els interessos econòmic-administratius de les províncies. En les [[illes Canàries]] les funcions de les diputacions les eixercixen en cada illa els [[cabildo (entitat administrativa)\|cabildos insulars]], i en les [[illes Balears]] els [[Consell Insular\|consells insulars]] (en català ''consells insulars''). En alguns térmens municipals espanyols com els de [[Cartagena (Espanya)\|Cartagena]] o [[Lorca\|Lorca]], existixen subdivisions del seu territori #a on es coneixen també baix este nom.		Les diputacions tenen caràcter territorial i la seua funció és gestionar els interessos econòmic-administratius de les províncies. En les [[illes Canàries]] les funcions de les diputacions les eixercixen en cada illa els [[cabildo (entitat administrativa)\|cabildos insulars]], i en les [[illes Balears]] els [[Consell Insular\|consells insulars]] (en català ''consells insulars''). En alguns térmens municipals espanyols com els de [[Cartagena (Espanya)\|Cartagena]] o [[Lorca\|Lorca]], existixen subdivisions del seu territori a on es coneixen també baix este nom.

	== Elecció ==		== Elecció ==
	Les diputacions provincials són òrguens d'elecció indirecta. La composició del seu ple es realisa per elecció pels regidors electes de tots els ajuntaments del partit judicial.		Les diputacions provincials són òrguens d'elecció indirecta. La composició del seu ple es realisa per elecció pels regidors electes de tots els ajuntaments del partit judicial.

	El número de diputats de cada ple depén del número d'habitants de la província i es fixa per llei (art. 204 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General):		El número de diputats de cada ple depén del número d'habitants de la província i es fixa per llei (art. 204 de la Llei Orgànica 5/1985, de [[19 de juny]], del Règim Electoral General):

	<div align="center">		<div align="center">

Jose2: /* Règim foral */

2016-10-12T16:52:06Z

Règim foral

← Revisió anterior		Revisió de 16:52 12 oct 2016
Llínea 34:		Llínea 34:

	===Règim foral===		===Règim foral===
	Les [[Diputació Foral\|diputacions Forals]], per contra, són òrguens d'elecció directa. Les diputacions forals estan formades per dos òrguens, les [[Juntes Generals]], que són un orgue llegislatiu d'elecció directa, i la diputació Foral ''@per se'', que és l'orgue eixecutiu elegit i somés a l'escrutini dels ''*junteros'' (membres de les juntes generals). La ''diputació foral'' està presidida pel [[Diputat General]], que actua com a cap de l'eixecutiu provincial, i les Juntes Generals està presidides per un [[President de les Juntes Generals]]; abdós càrrecs són ostentats per persones diferents. En cadascuna de les províncies forals, els ciutadans voten per mig de sufragi universal directe, sobre la base d'un reduït número de circumscripcions; els junters són ~~després~~ assignats per [[llei D'Hont]].		Les [[Diputació Foral\|diputacions Forals]], per contra, són òrguens d'elecció directa. Les diputacions forals estan formades per dos òrguens, les [[Juntes Generals]], que són un orgue llegislatiu d'elecció directa, i la diputació Foral ''per se'', que és l'orgue eixecutiu elegit i somés a l'escrutini dels ''*junteros'' (membres de les juntes generals). La ''diputació foral'' està presidida pel [[Diputat General]], que actua com a cap de l'eixecutiu provincial, i les Juntes Generals està presidides per un [[President de les Juntes Generals]]; abdós càrrecs són ostentats per persones diferents. En cadascuna de les províncies forals, els ciutadans voten per mig de sufragi universal directe, sobre la base d'un reduït número de circumscripcions; els junters són més tart assignats per [[llei D'Hont]].

	Les eleccions forals se celebren cada quatre anys. En el cas de la [[Comunitat Foral de Navarra]], la diputació foral comprén el [[Govern de Navarra]], per #lo que les eleccions forals navarreses són de fet les eleccions autonòmiques. En el cas dels [[territoris històrics]] de [[Viscaya]], [[Àlaba]] i [[Guipúscoa]], les eleccions forals solen coincidir en les [[eleccions municipals]].		Les eleccions forals se celebren cada quatre anys. En el cas de la [[Comunitat Foral de Navarra]], la diputació foral comprén el [[Govern de Navarra]], per lo que les eleccions forals navarreses són de fet les eleccions autonòmiques. En el cas dels [[territoris històrics]] de [[Viscaya]], [[Àlaba]] i [[Guipúscoa]], les eleccions forals solen coincidir en les [[eleccions municipals]].

	La necessitat constituir les juntes generals per elecció directa es justifica per les àmplies competències que les diputacions forals ostenten. Al contrari que les diputacions provincials del restant d'Espanya, les diputacions forals gogen d'alta autonomia i poder d'acció, ya que entre les seues competències es troba la tributació i recaptació d'imposts, les infraestructures de carreteres, benestar social,...		La necessitat constituir les juntes generals per elecció directa es justifica per les àmplies competències que les diputacions forals ostenten. Al contrari que les diputacions provincials del restant d'Espanya, les diputacions forals gogen d'alta autonomia i poder d'acció, ya que entre les seues competències es troba la tributació i recaptació d'imposts, les infraestructures de carreteres, benestar social,...

EirVal en 08:42 12 oct 2016

2016-10-12T08:42:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:42 12 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	En [[Espanya]], una '''diputació provincial''' és l'institució a que correspon, en ~~este~~ o un atre nom, des de [[1836]], el govern i l'administració autònoma d'una [[~~províncies~~ d'Espanya\|província]]. Actualment totes les províncies espanyoles en este orgue de govern, excepte les que es corresponen en una [[comunitat autònoma]] uniprovincial ([[Comunitat de Madrit]], [[Regió de Múrcia]], [[Cantàbria]], [[Principat d'Astúries]], [[Navarra]] i [[La Rioja (Espanya)\|La Rioja]]), les províncies [[País Vasc\|vasques]] i les insulars, segons lo que dispon la [[Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Basses del Règim Local\|Llei Reguladora de les Basses del Règim Local]] i en els respectius [[Estatut d'autonomia\|estatuts d'autonomia]].		Una '''diputació''' (del [[llatí]] ''deputatione'') és, ''[[clapixc sensu]]'', un cos de [[diputat]]s d'una assamblea i les seues respectives activitats. En sentit estricte, el terme és hui amprat, sobretot en [[Espanya]], per a designar una '''diputació provincial''', que és l'institució a la que correspon, en est o un atre nom, des de [[1836]], el govern i l'administració autònoma d'una [[Províncies d'Espanya\|província]].

	~~Una~~ de les ~~funcions fonamentals~~ de les diputacions ~~és colaborar~~ en ~~la gestió~~ de ~~l'activitat municipal~~. ~~Integren la diputació provincial~~, ~~com a òrguens~~ de ~~govern de la mateixa~~, el [[~~president~~]]~~, un o més~~ [[~~vicepresident~~]]~~s, la junta de govern~~ i ~~el ple~~.		== Comunitats en diputacions ==
			Existixen diputacions provincials en les comunitats de [[Galícia]], [[Aragó]], [[Catalunya]], [[Comunitat Valenciana]], [[Castella i Lleó]], [[Castella-la Mancha]], [[Extremadura]] i [[Andalusia]]. [[País Vasc]] i [[Navarra]] conten en diputacions forals, mentres que en [[Canàries]] i [[Balears]] són els cabildos i consells insulars els que eixercixen funcions similars a les de les diputacions en cada una de les illes. Les comunitats autònomes uniprovincials ([[Astúries]], [[Cantàbria]], [[Comunitat de Madrit]], [[Múrcia]] i [[La Rioja (Espanya)\|La Rioja]]) no tenen diputacions provincials perque en tindre una sola província les seues funcions ya són realisades pels parlaments autonòmics i els seus respectius governs.

	En les ~~comunitats autònomes uniprovincials no hi ha~~ diputacions ~~provincials perqué les competències~~ de la diputació ~~són assumides per~~ la ~~pròpia comunitat autònoma~~.		== Funcions ==
			Una de les funcions fonamentals de les diputacions és colaborar en la gestió de l'activitat municipal. Integren la diputació provincial, com a òrguens de govern de la mateixa, el [[president]], un o varis [[vicepresident]]s, la junta de govern i el ple.

	En les ~~províncies o~~ [[~~territoris històrics~~]] ~~del País Vasc (~~[[~~Àlava~~]], [[~~Guipúscoa~~]] i [[~~Viscaya~~]])~~, l'orgue~~ de ~~govern i administració és la~~ [[~~diputació foral~~]]~~. Ademés de les funcions de el restant de diputacions~~, ~~tenen~~ també ~~atres relacionades en la fiscalitat i, a diferència de les diputacions provincials, són òrguens d'elecció directa~~.		Les diputacions tenen caràcter territorial i la seua funció és gestionar els interessos econòmic-administratius de les províncies. En les [[illes Canàries]] les funcions de les diputacions les eixercixen en cada illa els [[cabildo (entitat administrativa)\|cabildos insulars]], i en les [[illes Balears]] els [[Consell Insular\|consells insulars]] (en català ''consells insulars''). En alguns térmens municipals espanyols com els de [[Cartagena (Espanya)\|Cartagena]] o [[Lorca\|Lorca]], existixen subdivisions del seu territori #a on es coneixen també baix este nom.

	~~En les illes no hi ha les diputacions provincials, perqué al capdavall de cada illa o agrupació d'illes hi ha un [[consell insular]] en [[Balears]], i un [[cabildo insular]] en [[Canàries]].~~		== Elecció ==
			Les diputacions provincials són òrguens d'elecció indirecta. La composició del seu ple es realisa per elecció pels regidors electes de tots els ajuntaments del partit judicial.
	En [[Catalunya]] l'Estatut d'Autonomia de [[2006]] establix en l'artícul 91, paràgraf 3, que els consells de [[vegueria]] substituïxen a les diputacions, per la qual cosa estes estan abocades a la desaparició junt en els actuals consells comarcals, una volta s'elaboren les lleis de transició d'un organisme a un atre.

	==Elecció==
	Les diputacions provincials són òrguens d'elecció indirecta. La composició del seu ple es realisa ~~a partir dels resultats en les eleccions municipals en cada província~~.

	El número de diputats de cada ple depén del número d'habitants de la província i es fixa per llei (art. 204 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General):		El número de diputats de cada ple depén del número d'habitants de la província i es fixa per llei (art. 204 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General):

	<div align="center">		<div align="center">
	{\| ~~{{tablabonita}}~~		{\| class="wikitable"
	\|+		\|+
	\|-		\|-
	\| align="center" \|		\| align="center" \|
	\| align="center" \| '''~~Diputats~~'''		\| align="center" \| '''Diputados'''
	\|-		\|-
	\| ~~Fins a~~ 500.000 ~~habitants~~ \|\| 25		\| Hasta 500 000 habitantes \|\| 25
	\|-		\|-
	\| de 500. 001 a 1.000.000 \|\| 27		\| De 500 001 a 1 000 000 \|\| 27
	\|-		\|-
	\| de 1.000.001 a 3.500.000 \|\| 31		\| De 1 000 001 a 3 500 000 \|\| 31
	\|-		\|-
	\| de 3.500.001 ~~d'ara~~ en ~~avant~~ \|\| 51		\| De 3 500 001 en adelante \|\| 51
	\|}		\|}
	</div>		</div>

	Els diputats de cada província es repartixen ~~proporcionalment~~ entre els [[~~partit~~ judicial\|partits judicials]] ~~que~~ la ~~componen~~. Una ~~vegada~~ que es constituïxen els ajuntaments, es prenen, per a cada partit judicial, els vots de tots els partits que han obtingut representació (~~almenys~~ un regidor). Entre ells es repartixen els escans, segons la llei d'Hondt. Els diputats provincials ~~es trien~~, en cada partit judicial, d'entre els regidors de cada partit ~~triats~~ en algun municipi del partit judicial.		Els diputats de cada província es repartixen entre els [[Partit judicial (Espanya)\|partits judicials]] per mig del sistema d'otorgar un diputat a cada partit judicial i després distribuir els restants proporcionalment a la població. Una volta que es constituïxen els ajuntaments, es prenen, per a cada partit judicial, els vots de tots els partits que han obtingut representació (a lo manco un regidor). Entre ells es repartixen els escans, segons la [[llei D'Hondt]]. Els diputats provincials s'elegixen, en cada partit judicial, d'entre els regidors de cada partit elegits en algun municipi del partit judicial.

			===Règim foral===
			Les [[Diputació Foral\|diputacions Forals]], per contra, són òrguens d'elecció directa. Les diputacions forals estan formades per dos òrguens, les [[Juntes Generals]], que són un orgue llegislatiu d'elecció directa, i la diputació Foral ''@per se'', que és l'orgue eixecutiu elegit i somés a l'escrutini dels ''*junteros'' (membres de les juntes generals). La ''diputació foral'' està presidida pel [[Diputat General]], que actua com a cap de l'eixecutiu provincial, i les Juntes Generals està presidides per un [[President de les Juntes Generals]]; abdós càrrecs són ostentats per persones diferents. En cadascuna de les províncies forals, els ciutadans voten per mig de sufragi universal directe, sobre la base d'un reduït número de circumscripcions; els junters són després assignats per [[llei D'Hont]].

			Les eleccions forals se celebren cada quatre anys. En el cas de la [[Comunitat Foral de Navarra]], la diputació foral comprén el [[Govern de Navarra]], per #lo que les eleccions forals navarreses són de fet les eleccions autonòmiques. En el cas dels [[territoris històrics]] de [[Viscaya]], [[Àlaba]] i [[Guipúscoa]], les eleccions forals solen coincidir en les [[eleccions municipals]].

			La necessitat constituir les juntes generals per elecció directa es justifica per les àmplies competències que les diputacions forals ostenten. Al contrari que les diputacions provincials del restant d'Espanya, les diputacions forals gogen d'alta autonomia i poder d'acció, ya que entre les seues competències es troba la tributació i recaptació d'imposts, les infraestructures de carreteres, benestar social,...

	==Vore també==		== Vore també ==
	*[[~~províncies~~ d'Espanya]]		* [[Províncies d'Espanya]]
	*[[~~Diputació Foral~~]]		* [[Història de l'organisació territorial d'Espanya]]
	*[[Anex:Composició política de les ~~diputacions provincials~~ espanyoles (2007-2011)]]		* [[Anex:Composició política de les Diputacions Provincials espanyoles (2007-2011)]]
			* [[Anex:Composició política de les Diputacions Provincials espanyoles (2011-2015)]]
			* [[Anex:Composició política de les Diputacions Provincials espanyoles (2015-2019)]]
			* [[Governador civil]]

	==Enllaços externs==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.diba.es/mre/comicis/default.asp?fil=legislacio/proelecdippro.~~Html~~ Procediment d'elecció dels diputats provincials]		* [http://www.diba.es/mre/comicis/default.asp?fil=legislacio/proelecdippro.html Procediment d'elecció dels diputats provincials]

	[[Categoria:~~diputacions~~ provincials d'Espanya\| ]]		[[Categoria:Diputacions provincials d'Espanya\| ]]
	[[Categoria:~~Divisió territorial~~]]		[[Categoria:Política d'Espanya]]

Admin: Text reemplaça - 'la resta ' a 'el restant '

2013-06-12T15:57:52Z

Text reemplaça - 'la resta ' a 'el restant '

← Revisió anterior		Revisió de 15:57 12 jun 2013
Llínea 5:		Llínea 5:
	En les comunitats autònomes uniprovincials no hi ha diputacions provincials perqué les competències de la diputació són assumides per la pròpia comunitat autònoma.		En les comunitats autònomes uniprovincials no hi ha diputacions provincials perqué les competències de la diputació són assumides per la pròpia comunitat autònoma.

	En les províncies o [[territoris històrics]] del País Vasc ([[Àlava]], [[Guipúscoa]] i [[Viscaya]]), l'orgue de govern i administració és la [[diputació foral]]. Ademés de les funcions de ~~la resta~~ de diputacions, tenen també atres relacionades en la fiscalitat i, a diferència de les diputacions provincials, són òrguens d'elecció directa.		En les províncies o [[territoris històrics]] del País Vasc ([[Àlava]], [[Guipúscoa]] i [[Viscaya]]), l'orgue de govern i administració és la [[diputació foral]]. Ademés de les funcions de el restant de diputacions, tenen també atres relacionades en la fiscalitat i, a diferència de les diputacions provincials, són òrguens d'elecció directa.

	En les illes no hi ha les diputacions provincials, perqué al capdavall de cada illa o agrupació d'illes hi ha un [[consell insular]] en [[Balears]], i un [[cabildo insular]] en [[Canàries]].		En les illes no hi ha les diputacions provincials, perqué al capdavall de cada illa o agrupació d'illes hi ha un [[consell insular]] en [[Balears]], i un [[cabildo insular]] en [[Canàries]].