Divisió territorial d'Espanya en 1833 - Historial de revisions

Xavier: /* Vore també */

2023-05-21T11:20:00Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 11:20 21 maig 2023
Llínea 40:		Llínea 40:

	== Vore també ==		== Vore també ==

			* [[Província]]
	* [[Províncies d'Espanya]]		* [[Províncies d'Espanya]]
	* [[Proyectes de divisió territorial d'Espanya]]		* [[Proyectes de divisió territorial d'Espanya]]

Valencian: Desfeta la revisió 192561 de Valencian (disc.)

2021-12-01T16:01:19Z

Desfeta la revisió 192561 de Valencian (disc.)

← Revisió anterior		Revisió de 16:01 1 dec 2021
Llínea 37:		Llínea 37:
	L'històric [[Regne de Valéncia]] es va dividir en les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló, considerant-se eixa divisió l'acabament del Regne de Valéncia i no la [[Guerra de Successió]] de l'any [[1707]] conforme ho diu [[Federico Martínez Roda]] en el seu llibre, titulat: ''La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833)'' (RACV, Valéncia, 2011).		L'històric [[Regne de Valéncia]] es va dividir en les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló, considerant-se eixa divisió l'acabament del Regne de Valéncia i no la [[Guerra de Successió]] de l'any [[1707]] conforme ho diu [[Federico Martínez Roda]] en el seu llibre, titulat: ''La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833)'' (RACV, Valéncia, 2011).

	{{Cita\|''La división provincial, y no 1707, acabó con el Reino de Valencia y lo desvalencianizó. El Reino de Valencia no desaparece a efectos jurídicos en 1707 sino con la división provincial de 1833. Éste es uno de los objetivos del libro: corregir un error que está muy extendido. Lo que desaparece con el decreto de 29 de junio de 1707 son las leyes forales y las Corts Valencianes. Pero el Reino de Valencia permanece como entidad política y administrativa, aunque tenga las leyes de Castilla por decisión de Felipe V. Y será con la división provincial de 1833 cuando desaparece. Ahí ya no existe el Reino de Valencia, sino tres provincias en pla d'igualdad con respecto al poder central [de Madrid]. Eso sí: el decreto de 1833 mantiene la palabra Reino de Valencia como denominación histórica, antigua.''}}		{{Cita\|''La división provincial, y no 1707, acabó con el Reino de Valencia y lo desvalencianizó. El Reino de Valencia no desaparece a efectos jurídicos en 1707 sino con la división provincial de 1833. Éste es uno de los objetivos del libro: corregir un error que está muy extendido. Lo que desaparece con el decreto de 29 de junio de 1707 son las leyes forales y las Corts Valencianes. Pero el Reino de Valencia permanece como entidad política y administrativa, aunque tenga las leyes de Castilla por decisión de Felipe V. Y será con la división provincial de 1833 cuando desaparece. Ahí ya no existe el Reino de Valencia, sino tres provincias en pla de igualdad con respecto al poder central [de Madrid]. Eso sí: el decreto de 1833 mantiene la palabra Reino de Valencia como denominación histórica, antigua.''}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian: Text reemplaça - ' de i' a ' d'i'

2021-12-01T16:00:38Z

Text reemplaça - ' de i' a ' d'i'

← Revisió anterior		Revisió de 16:00 1 dec 2021
Llínea 37:		Llínea 37:
	L'històric [[Regne de Valéncia]] es va dividir en les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló, considerant-se eixa divisió l'acabament del Regne de Valéncia i no la [[Guerra de Successió]] de l'any [[1707]] conforme ho diu [[Federico Martínez Roda]] en el seu llibre, titulat: ''La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833)'' (RACV, Valéncia, 2011).		L'històric [[Regne de Valéncia]] es va dividir en les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló, considerant-se eixa divisió l'acabament del Regne de Valéncia i no la [[Guerra de Successió]] de l'any [[1707]] conforme ho diu [[Federico Martínez Roda]] en el seu llibre, titulat: ''La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833)'' (RACV, Valéncia, 2011).

	{{Cita\|''La división provincial, y no 1707, acabó con el Reino de Valencia y lo desvalencianizó. El Reino de Valencia no desaparece a efectos jurídicos en 1707 sino con la división provincial de 1833. Éste es uno de los objetivos del libro: corregir un error que está muy extendido. Lo que desaparece con el decreto de 29 de junio de 1707 son las leyes forales y las Corts Valencianes. Pero el Reino de Valencia permanece como entidad política y administrativa, aunque tenga las leyes de Castilla por decisión de Felipe V. Y será con la división provincial de 1833 cuando desaparece. Ahí ya no existe el Reino de Valencia, sino tres provincias en pla de igualdad con respecto al poder central [de Madrid]. Eso sí: el decreto de 1833 mantiene la palabra Reino de Valencia como denominación histórica, antigua.''}}		{{Cita\|''La división provincial, y no 1707, acabó con el Reino de Valencia y lo desvalencianizó. El Reino de Valencia no desaparece a efectos jurídicos en 1707 sino con la división provincial de 1833. Éste es uno de los objetivos del libro: corregir un error que está muy extendido. Lo que desaparece con el decreto de 29 de junio de 1707 son las leyes forales y las Corts Valencianes. Pero el Reino de Valencia permanece como entidad política y administrativa, aunque tenga las leyes de Castilla por decisión de Felipe V. Y será con la división provincial de 1833 cuando desaparece. Ahí ya no existe el Reino de Valencia, sino tres provincias en pla d'igualdad con respecto al poder central [de Madrid]. Eso sí: el decreto de 1833 mantiene la palabra Reino de Valencia como denominación histórica, antigua.''}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: Text reemplaça - ' plano ' a ' pla '

2020-06-15T18:17:34Z

Text reemplaça - ' plano ' a ' pla '

← Revisió anterior		Revisió de 18:17 15 jun 2020
Llínea 37:		Llínea 37:
	L'històric [[Regne de Valéncia]] es va dividir en les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló, considerant-se eixa divisió l'acabament del Regne de Valéncia i no la [[Guerra de Successió]] de l'any [[1707]] conforme ho diu [[Federico Martínez Roda]] en el seu llibre, titulat: ''La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833)'' (RACV, Valéncia, 2011).		L'històric [[Regne de Valéncia]] es va dividir en les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló, considerant-se eixa divisió l'acabament del Regne de Valéncia i no la [[Guerra de Successió]] de l'any [[1707]] conforme ho diu [[Federico Martínez Roda]] en el seu llibre, titulat: ''La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833)'' (RACV, Valéncia, 2011).

	{{Cita\|''La división provincial, y no 1707, acabó con el Reino de Valencia y lo desvalencianizó. El Reino de Valencia no desaparece a efectos jurídicos en 1707 sino con la división provincial de 1833. Éste es uno de los objetivos del libro: corregir un error que está muy extendido. Lo que desaparece con el decreto de 29 de junio de 1707 son las leyes forales y las Corts Valencianes. Pero el Reino de Valencia permanece como entidad política y administrativa, aunque tenga las leyes de Castilla por decisión de Felipe V. Y será con la división provincial de 1833 cuando desaparece. Ahí ya no existe el Reino de Valencia, sino tres provincias en ~~plano~~ de igualdad con respecto al poder central [de Madrid]. Eso sí: el decreto de 1833 mantiene la palabra Reino de Valencia como denominación histórica, antigua.''}}		{{Cita\|''La división provincial, y no 1707, acabó con el Reino de Valencia y lo desvalencianizó. El Reino de Valencia no desaparece a efectos jurídicos en 1707 sino con la división provincial de 1833. Éste es uno de los objetivos del libro: corregir un error que está muy extendido. Lo que desaparece con el decreto de 29 de junio de 1707 son las leyes forales y las Corts Valencianes. Pero el Reino de Valencia permanece como entidad política y administrativa, aunque tenga las leyes de Castilla por decisión de Felipe V. Y será con la división provincial de 1833 cuando desaparece. Ahí ya no existe el Reino de Valencia, sino tres provincias en pla de igualdad con respecto al poder central [de Madrid]. Eso sí: el decreto de 1833 mantiene la palabra Reino de Valencia como denominación histórica, antigua.''}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2 en 23:08 10 abr 2019

2019-04-10T23:08:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:08 10 abr 2019
Llínea 2:		Llínea 2:
	Immediatament despuix de la mort de [[Fernando VII d'Espanya\|Fernando VII]]<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/fernando7.shtml], La Monarquía Hispánica, Biblioteca Virtual Miguel Cervantes. Fecha de acceso 2000-12-30.</ref>es va tractar d'aplegar a un acort en els partidaris del pretenent al tro don [[Carlos María Isidro de Borbón\|Carlos María Isidro]] sense perdre el respal, a l'atre costat, dels lliberals. Eixa va ser la missió que se li va confiar a [[Francisco Cea Bermúdez]], líder d'un govern que va durar a penes tres mesos. No obstant, encara que els esforços per atraure's als [[carlisme\|carlistes]] varen ser obertures, el seu govern va mamprendre una reforma de gran envergadura: la divisió d'[[Espanya]] en [[Províncies d'Espanya\|províncies]] i regions.<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1954/10/06/019.html Calle Cea Bermúdez], ''ABC'', 1954-10-06, p. 17. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref><ref>Carlos Marichal, ''Spain, 1834-1844: A New Society'' (1970), Colección Tamesis Serie A Monografias, Volume 72, ISBN 0729300579, p. 52 ''et. seq.'' La fuente usa intercambiable los apellidos his surnames inconsistently as ''Cea Bermúdez'' o ''Zea Bermúdez''.</ref> Les primeres seguixen estant vigents en l'actualitat en l'única excepció de [[Província de Canàries\|Canàries]], que originalment constituïa una sola província.		Immediatament despuix de la mort de [[Fernando VII d'Espanya\|Fernando VII]]<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/fernando7.shtml], La Monarquía Hispánica, Biblioteca Virtual Miguel Cervantes. Fecha de acceso 2000-12-30.</ref>es va tractar d'aplegar a un acort en els partidaris del pretenent al tro don [[Carlos María Isidro de Borbón\|Carlos María Isidro]] sense perdre el respal, a l'atre costat, dels lliberals. Eixa va ser la missió que se li va confiar a [[Francisco Cea Bermúdez]], líder d'un govern que va durar a penes tres mesos. No obstant, encara que els esforços per atraure's als [[carlisme\|carlistes]] varen ser obertures, el seu govern va mamprendre una reforma de gran envergadura: la divisió d'[[Espanya]] en [[Províncies d'Espanya\|províncies]] i regions.<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1954/10/06/019.html Calle Cea Bermúdez], ''ABC'', 1954-10-06, p. 17. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref><ref>Carlos Marichal, ''Spain, 1834-1844: A New Society'' (1970), Colección Tamesis Serie A Monografias, Volume 72, ISBN 0729300579, p. 52 ''et. seq.'' La fuente usa intercambiable los apellidos his surnames inconsistently as ''Cea Bermúdez'' o ''Zea Bermúdez''.</ref> Les primeres seguixen estant vigents en l'actualitat en l'única excepció de [[Província de Canàries\|Canàries]], que originalment constituïa una sola província.

	Per mig d'una simple circular en [[novembre]] de [[1833]], la seua [[secretari d'Estat]] de Foment, [[Javier de Burgos]], va crear un [[Estat]] centralisat,<ref name=Moreno-12>Luis Moreno, [http://web.archive.org/web/http://www.ipp.csic.es/doctrab1/dt-9310.pdf Ethnoterritorial Concurrence and Imperfect Federalism in Spain], Instituto de Estudios Sociales Avanzados ([[Spanish National Research Council\|CSIC]]) Working Paper 93-10, p. 12. Fecha de acceso 2000-12-30. En [[anglés]].</ref> dividit en 49 províncies i 15 regions. Les províncies varen rebre el nom de les seues capitals (llevat quatre d'elles, que varen conservar les seues antigues denominacions: [[Navarra]], en capital en [[Pamplona]], [[Àlaba]] en [[Vitòria]], [[Guipúscoa]] en [[Sant Sebastià]] i [[Viscaya]] en [[Bilbao]]).		Per mig d'una simple circular en [[novembre]] de l'any [[1833]], la seua [[secretari d'Estat]] de Foment, [[Javier de Burgos]], va crear un [[Estat]] centralisat,<ref name=Moreno-12>Luis Moreno, [http://web.archive.org/web/http://www.ipp.csic.es/doctrab1/dt-9310.pdf Ethnoterritorial Concurrence and Imperfect Federalism in Spain], Instituto de Estudios Sociales Avanzados ([[Spanish National Research Council\|CSIC]]) Working Paper 93-10, p. 12. Fecha de acceso 2000-12-30. En [[anglés]].</ref> dividit en 49 províncies i 15 regions. Les províncies varen rebre el nom de les seues capitals (llevat quatre d'elles, que varen conservar les seues antigues denominacions: [[Navarra]], en capital en [[Pamplona]], [[Àlaba]] en [[Vitòria]], [[Guipúscoa]] en [[Sant Sebastià]] i [[Viscaya]] en [[Bilbao]]).
	<ref name=Decreto>[[:m:s:es:Real_Decreto_de_30_de_noviembre_de_1833\|''Real Decreto de 30 de noviembre de 1833'']] en Wikisource;<br />[http://web.archive.org/web/http://www.gobiernodecanarias.org/tuestatuto/docs/1833-12-03%20Decreto%20de%20division%20provincial.pdf ''Real Decreto de 30 de noviembre de 1833''] en la red oficial de las Canarias. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref>		<ref name=Decreto>[[:m:s:es:Real_Decreto_de_30_de_noviembre_de_1833\|''Real Decreto de 30 de noviembre de 1833'']] en Wikisource;<br />[http://web.archive.org/web/http://www.gobiernodecanarias.org/tuestatuto/docs/1833-12-03%20Decreto%20de%20division%20provincial.pdf ''Real Decreto de 30 de noviembre de 1833''] en la red oficial de las Canarias. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref>

Jose2: Text reemplaça - ' continua ' a ' contínua '

2018-11-20T21:01:45Z

Text reemplaça - ' continua ' a ' contínua '

← Revisió anterior		Revisió de 21:01 20 nov 2018
Llínea 21:		Llínea 21:
	* El '''regne d'[[Aragó]],''' es dividix en tres províncies, a saber: [[província d'Osca\|Osca]], [[província de Terol\|Terol]] i [[província de Saragossa\|Saragossa]].		* El '''regne d'[[Aragó]],''' es dividix en tres províncies, a saber: [[província d'Osca\|Osca]], [[província de Terol\|Terol]] i [[província de Saragossa\|Saragossa]].
	* El '''principat de [[Astúries]],''' forma la [[província d'Oviedo]].		* El '''principat de [[Astúries]],''' forma la [[província d'Oviedo]].
	* '''[[Castella la Nova]]:''' ~~continua~~ dividida en les cinc províncies: [[província de Ciudad Real\|Ciudad Real]], [[província de Conca\|Conca]], [[província de Guadalajara\|Guadalajara]], [[província de Madrit\|Madrit]] i [[província de Toledo\|Toledo]].		* '''[[Castella la Nova]]:''' contínua dividida en les cinc províncies: [[província de Ciudad Real\|Ciudad Real]], [[província de Conca\|Conca]], [[província de Guadalajara\|Guadalajara]], [[província de Madrit\|Madrit]] i [[província de Toledo\|Toledo]].
	* '''[[Castella la Vella]]:''' [[província d'Àvila\|Àvila]], [[província de Burgos\|Burgos]], [[província de Logronyo\|Logronyo]], [[província de Palència\|Palència]], [[província de Santander (Espanya)\|Santander]], [[província de Segòvia\|Segòvia]], [[província de Sòria\|Sòria]] i [[província de Valladolit\|Valladolit]].		* '''[[Castella la Vella]]:''' [[província d'Àvila\|Àvila]], [[província de Burgos\|Burgos]], [[província de Logronyo\|Logronyo]], [[província de Palència\|Palència]], [[província de Santander (Espanya)\|Santander]], [[província de Segòvia\|Segòvia]], [[província de Sòria\|Sòria]] i [[província de Valladolit\|Valladolit]].
	*'''[[Catalunya]]: '''[[província de Barcelona\|Barcelona]], [[província de Girona\|Girona]], [[província de Lleida\|Lleida]] i [[província de Tarragona\|Tarragona]].		*'''[[Catalunya]]: '''[[província de Barcelona\|Barcelona]], [[província de Girona\|Girona]], [[província de Lleida\|Lleida]] i [[província de Tarragona\|Tarragona]].

Jose2: /* Divisió provincial i regional */

2018-08-29T07:40:58Z

Divisió provincial i regional

← Revisió anterior		Revisió de 07:40 29 ago 2018
Llínea 9:		Llínea 9:

	== Divisió provincial i regional ==		== Divisió provincial i regional ==
	La divisió territorial de [[Javier de Burgos]] de [[1833]] incloïa 49 províncies. El detall de 43 de dites províncies es feya aludint a la seua pertinença a 11 [[regions històriques]] que apareixien nomenades per orde alfabètic, mentres que les 6 províncies restants de: Canàries, Palma de Mallorca, Navarra, Àlava, Guipúscoa i Viscaya varen ser llistades de manera independent a regió alguna i a soles en les décades posteriors a l'entrada en vigor del Decret passarien a ser considerades a nivell pràctic també com a regions (de caràcter uniprovincial en el cas de Canàries, Balears i Navarra; de caràcter pluriprovincial en el cas de Vascongadas agrupant a les províncies d'Àlava, Guipúscoa i Viscaya), elevant el número total de regions a 15.		La divisió territorial de [[Javier de Burgos]] de l'any [[1833]] incloïa 49 províncies. El detall de 43 de dites províncies es feya aludint a la seua pertinença a 11 [[regions històriques]] que apareixien nomenades per orde alfabètic, mentres que les 6 províncies restants de: Canàries, Palma de Mallorca, Navarra, Àlava, Guipúscoa i Viscaya varen ser llistades de manera independent a regió alguna i a soles en les décades posteriors a l'entrada en vigor del Decret passarien a ser considerades a nivell pràctic també com a regions (de caràcter uniprovincial en el cas de Canàries, Balears i Navarra; de caràcter pluriprovincial en el cas de Vascongadas agrupant a les províncies d'Àlava, Guipúscoa i Viscaya), elevant el número total de regions a 15.

	D'esta manera, el decret de '''Javier de Burgos''' adscrivia, de forma intencionada, un nivell superior al provincial, en fer referència expressa de vàries províncies a un ent definit, en independència de si a tal ent supraprovincial se li atribuïen, en tal moment o en moments posteriors, o no funcions administratives.		D'esta manera, el decret de '''Javier de Burgos''' adscrivia, de forma intencionada, un nivell superior al provincial, en fer referència expressa de vàries províncies a un ent definit, en independència de si a tal ent supraprovincial se li atribuïen, en tal moment o en moments posteriors, o no funcions administratives.

Jose2: Text reemplaça - ' Còrdova ' a ' Córdova '

2018-08-11T08:24:37Z

Text reemplaça - ' Còrdova ' a ' Córdova '

← Revisió anterior		Revisió de 08:24 11 ago 2018
Llínea 18:		Llínea 18:
	}}		}}
	[[Archiu:Cuatro Reinos de Andalucía.svg\|250px\|thumb\|right\|Els quatre regnes d'Andalusia.]]		[[Archiu:Cuatro Reinos de Andalucía.svg\|250px\|thumb\|right\|Els quatre regnes d'Andalusia.]]
	* L''''[[Andalusia]] ,''' que comprén els regnes de [[Regne de ~~Còrdova~~ (Corona de Castella)\|Còrdova]], [[Regne de Granada (Corona de Castella)\|Granada]], [[Regne de Jaén (Corona de Castella)\|Jaén]] i [[Regne de Sevilla (Corona de Castella)\|Sevilla]], es dividix en les huit províncies següents: [[província d'Almeria\|Almeria]], [[província de Cadis\|Cadis]], [[província de ~~Còrdova~~ (Espanya)\|Còrdova]], [[província de Granada\|Granada]], [[província d'Huelva\|Huelva]], [[província de Jaén (Espanya)\|Jaén]], [[província de Màlaga\|Màlaga]] i [[província de Sevilla\|Sevilla]].		* L''''[[Andalusia]] ,''' que comprén els regnes de [[Regne de Córdova (Corona de Castella)\|Còrdova]], [[Regne de Granada (Corona de Castella)\|Granada]], [[Regne de Jaén (Corona de Castella)\|Jaén]] i [[Regne de Sevilla (Corona de Castella)\|Sevilla]], es dividix en les huit províncies següents: [[província d'Almeria\|Almeria]], [[província de Cadis\|Cadis]], [[província de Córdova (Espanya)\|Còrdova]], [[província de Granada\|Granada]], [[província d'Huelva\|Huelva]], [[província de Jaén (Espanya)\|Jaén]], [[província de Màlaga\|Màlaga]] i [[província de Sevilla\|Sevilla]].
	* El '''regne d'[[Aragó]],''' es dividix en tres províncies, a saber: [[província d'Osca\|Osca]], [[província de Terol\|Terol]] i [[província de Saragossa\|Saragossa]].		* El '''regne d'[[Aragó]],''' es dividix en tres províncies, a saber: [[província d'Osca\|Osca]], [[província de Terol\|Terol]] i [[província de Saragossa\|Saragossa]].
	* El '''principat de [[Astúries]],''' forma la [[província d'Oviedo]].		* El '''principat de [[Astúries]],''' forma la [[província d'Oviedo]].

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T11:52:57Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 11:52 20 feb 2018
Llínea 9:		Llínea 9:

	== Divisió provincial i regional ==		== Divisió provincial i regional ==
	La divisió territorial de [[Javier de Burgos]] de [[1833]] incloïa 49 províncies. El detall de 43 de dites províncies es feya aludint a la seua pertinença a 11 [[regions històriques]] que apareixien nomenades per orde alfabètic, mentres que les 6 províncies restants de: Canàries, Palma de Mallorca, Navarra, Àlava, Guipúscoa i Viscaya varen ser llistades de manera independent a regió alguna i ~~només~~ en les décades posteriors a l'entrada en vigor del Decret passarien a ser considerades a nivell pràctic també com a regions (de caràcter uniprovincial en el cas de Canàries, Balears i Navarra; de caràcter pluriprovincial en el cas de Vascongadas agrupant a les províncies d'Àlava, Guipúscoa i Viscaya), elevant el número total de regions a 15.		La divisió territorial de [[Javier de Burgos]] de [[1833]] incloïa 49 províncies. El detall de 43 de dites províncies es feya aludint a la seua pertinença a 11 [[regions històriques]] que apareixien nomenades per orde alfabètic, mentres que les 6 províncies restants de: Canàries, Palma de Mallorca, Navarra, Àlava, Guipúscoa i Viscaya varen ser llistades de manera independent a regió alguna i a soles en les décades posteriors a l'entrada en vigor del Decret passarien a ser considerades a nivell pràctic també com a regions (de caràcter uniprovincial en el cas de Canàries, Balears i Navarra; de caràcter pluriprovincial en el cas de Vascongadas agrupant a les províncies d'Àlava, Guipúscoa i Viscaya), elevant el número total de regions a 15.

	D'esta manera, el decret de '''Javier de Burgos''' adscrivia, de forma intencionada, un nivell superior al provincial, en fer referència expressa de vàries províncies a un ent definit, en independència de si a tal ent supraprovincial se li atribuïen, en tal moment o en moments posteriors, o no funcions administratives.		D'esta manera, el decret de '''Javier de Burgos''' adscrivia, de forma intencionada, un nivell superior al provincial, en fer referència expressa de vàries províncies a un ent definit, en independència de si a tal ent supraprovincial se li atribuïen, en tal moment o en moments posteriors, o no funcions administratives.

Xavier en 12:00 18 dec 2017

2017-12-18T12:00:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:00 18 dec 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:España - División provincial y regional de 1833.svg\|thumb\|300px\|Mapa de la divisió provincial i regional de Espanya.]]		[[Archiu:España - División provincial y regional de 1833.svg\|thumb\|300px\|Mapa de la divisió provincial i regional de Espanya.]]
	Immediatament despuix de la mort de [[Fernando VII d'Espanya\|Fernando VII]]<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/fernando7.shtml], La Monarquía Hispánica, Biblioteca Virtual Miguel Cervantes. Fecha de acceso 2000-12-30.</ref>es va tractar d'aplegar a un acort en els partidaris del pretenent al tro don [[Carlos María Isidro de Borbón\|Carlos María Isidro]] sense perdre el respal, a l'atre costat, dels lliberals. Eixa va ser la missió que se li va confiar a [[Francisco *Cea Bermúdez]], líder d'un govern que va durar a penes tres mesos. No obstant, encara que els esforços per atraure's als [[carlisme\|carlistes]] varen ser obertures, el seu govern va mamprendre una reforma de gran envergadura: la divisió d'[[Espanya]] en [[Províncies d'Espanya\|províncies]] i regions.<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1954/10/06/019.html Calle Cea Bermúdez], ''ABC'', 1954-10-06, p. 17. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref><ref>Carlos Marichal, ''Spain, 1834-1844: A New Society'' (1970), Colección Tamesis Serie A Monografias, Volume 72, ISBN 0729300579, p. 52 ''et. seq.'' La fuente usa intercambiable los apellidos his surnames inconsistently as ''Cea Bermúdez'' o ''Zea Bermúdez''.</ref> Les primeres seguixen estant vigents en l'actualitat en l'única excepció de [[Província de Canàries\|Canàries]], que originalment constituïa una sola província.		Immediatament despuix de la mort de [[Fernando VII d'Espanya\|Fernando VII]]<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/fernando7.shtml], La Monarquía Hispánica, Biblioteca Virtual Miguel Cervantes. Fecha de acceso 2000-12-30.</ref>es va tractar d'aplegar a un acort en els partidaris del pretenent al tro don [[Carlos María Isidro de Borbón\|Carlos María Isidro]] sense perdre el respal, a l'atre costat, dels lliberals. Eixa va ser la missió que se li va confiar a [[Francisco Cea Bermúdez]], líder d'un govern que va durar a penes tres mesos. No obstant, encara que els esforços per atraure's als [[carlisme\|carlistes]] varen ser obertures, el seu govern va mamprendre una reforma de gran envergadura: la divisió d'[[Espanya]] en [[Províncies d'Espanya\|províncies]] i regions.<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1954/10/06/019.html Calle Cea Bermúdez], ''ABC'', 1954-10-06, p. 17. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref><ref>Carlos Marichal, ''Spain, 1834-1844: A New Society'' (1970), Colección Tamesis Serie A Monografias, Volume 72, ISBN 0729300579, p. 52 ''et. seq.'' La fuente usa intercambiable los apellidos his surnames inconsistently as ''Cea Bermúdez'' o ''Zea Bermúdez''.</ref> Les primeres seguixen estant vigents en l'actualitat en l'única excepció de [[Província de Canàries\|Canàries]], que originalment constituïa una sola província.

	Per mig d'una simple circular en [[novembre]] de [[1833]], la seua [[secretari d'Estat]] de Foment, [[Javier de Burgos]], va crear un [[Estat]] centralisat,<ref name=Moreno-12>Luis Moreno, [http://web.archive.org/web/http://www.ipp.csic.es/doctrab1/dt-9310.pdf Ethnoterritorial Concurrence and Imperfect Federalism in Spain], Instituto de Estudios Sociales Avanzados ([[Spanish National Research Council\|CSIC]]) Working Paper 93-10, p. 12. Fecha de acceso 2000-12-30. En [[anglés]].</ref> dividit en 49 províncies i 15 regions. Les províncies varen rebre el nom de les seues capitals (llevat quatre d'elles, que varen conservar les seues antigues denominacions: [[Navarra]], en capital en [[Pamplona]], [[Àlaba]] en [[Vitòria]], [[Guipúscoa]] en [[Sant Sebastià]] i [[Viscaya]] en [[Bilbao]]).		Per mig d'una simple circular en [[novembre]] de [[1833]], la seua [[secretari d'Estat]] de Foment, [[Javier de Burgos]], va crear un [[Estat]] centralisat,<ref name=Moreno-12>Luis Moreno, [http://web.archive.org/web/http://www.ipp.csic.es/doctrab1/dt-9310.pdf Ethnoterritorial Concurrence and Imperfect Federalism in Spain], Instituto de Estudios Sociales Avanzados ([[Spanish National Research Council\|CSIC]]) Working Paper 93-10, p. 12. Fecha de acceso 2000-12-30. En [[anglés]].</ref> dividit en 49 províncies i 15 regions. Les províncies varen rebre el nom de les seues capitals (llevat quatre d'elles, que varen conservar les seues antigues denominacions: [[Navarra]], en capital en [[Pamplona]], [[Àlaba]] en [[Vitòria]], [[Guipúscoa]] en [[Sant Sebastià]] i [[Viscaya]] en [[Bilbao]]).

← Revisió anterior		Revisió de 23:08 10 abr 2019
Llínea 2:		Llínea 2:
	Immediatament despuix de la mort de [[Fernando VII d'Espanya\|Fernando VII]]<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/fernando7.shtml], La Monarquía Hispánica, Biblioteca Virtual Miguel Cervantes. Fecha de acceso 2000-12-30.</ref>es va tractar d'aplegar a un acort en els partidaris del pretenent al tro don [[Carlos María Isidro de Borbón\|Carlos María Isidro]] sense perdre el respal, a l'atre costat, dels lliberals. Eixa va ser la missió que se li va confiar a [[Francisco Cea Bermúdez]], líder d'un govern que va durar a penes tres mesos. No obstant, encara que els esforços per atraure's als [[carlisme\|carlistes]] varen ser obertures, el seu govern va mamprendre una reforma de gran envergadura: la divisió d'[[Espanya]] en [[Províncies d'Espanya\|províncies]] i regions.<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1954/10/06/019.html Calle Cea Bermúdez], ''ABC'', 1954-10-06, p. 17. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref><ref>Carlos Marichal, ''Spain, 1834-1844: A New Society'' (1970), Colección Tamesis Serie A Monografias, Volume 72, ISBN 0729300579, p. 52 ''et. seq.'' La fuente usa intercambiable los apellidos his surnames inconsistently as ''Cea Bermúdez'' o ''Zea Bermúdez''.</ref> Les primeres seguixen estant vigents en l'actualitat en l'única excepció de [[Província de Canàries\|Canàries]], que originalment constituïa una sola província.		Immediatament despuix de la mort de [[Fernando VII d'Espanya\|Fernando VII]]<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/fernando7.shtml], La Monarquía Hispánica, Biblioteca Virtual Miguel Cervantes. Fecha de acceso 2000-12-30.</ref>es va tractar d'aplegar a un acort en els partidaris del pretenent al tro don [[Carlos María Isidro de Borbón\|Carlos María Isidro]] sense perdre el respal, a l'atre costat, dels lliberals. Eixa va ser la missió que se li va confiar a [[Francisco Cea Bermúdez]], líder d'un govern que va durar a penes tres mesos. No obstant, encara que els esforços per atraure's als [[carlisme\|carlistes]] varen ser obertures, el seu govern va mamprendre una reforma de gran envergadura: la divisió d'[[Espanya]] en [[Províncies d'Espanya\|províncies]] i regions.<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1954/10/06/019.html Calle Cea Bermúdez], ''ABC'', 1954-10-06, p. 17. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref><ref>Carlos Marichal, ''Spain, 1834-1844: A New Society'' (1970), Colección Tamesis Serie A Monografias, Volume 72, ISBN 0729300579, p. 52 ''et. seq.'' La fuente usa intercambiable los apellidos his surnames inconsistently as ''Cea Bermúdez'' o ''Zea Bermúdez''.</ref> Les primeres seguixen estant vigents en l'actualitat en l'única excepció de [[Província de Canàries\|Canàries]], que originalment constituïa una sola província.

	Per mig d'una simple circular en [[novembre]] de [[1833]], la seua [[secretari d'Estat]] de Foment, [[Javier de Burgos]], va crear un [[Estat]] centralisat,<ref name=Moreno-12>Luis Moreno, [http://web.archive.org/web/http://www.ipp.csic.es/doctrab1/dt-9310.pdf Ethnoterritorial Concurrence and Imperfect Federalism in Spain], Instituto de Estudios Sociales Avanzados ([[Spanish National Research Council\|CSIC]]) Working Paper 93-10, p. 12. Fecha de acceso 2000-12-30. En [[anglés]].</ref> dividit en 49 províncies i 15 regions. Les províncies varen rebre el nom de les seues capitals (llevat quatre d'elles, que varen conservar les seues antigues denominacions: [[Navarra]], en capital en [[Pamplona]], [[Àlaba]] en [[Vitòria]], [[Guipúscoa]] en [[Sant Sebastià]] i [[Viscaya]] en [[Bilbao]]).		Per mig d'una simple circular en [[novembre]] de l'any [[1833]], la seua [[secretari d'Estat]] de Foment, [[Javier de Burgos]], va crear un [[Estat]] centralisat,<ref name=Moreno-12>Luis Moreno, [http://web.archive.org/web/http://www.ipp.csic.es/doctrab1/dt-9310.pdf Ethnoterritorial Concurrence and Imperfect Federalism in Spain], Instituto de Estudios Sociales Avanzados ([[Spanish National Research Council\|CSIC]]) Working Paper 93-10, p. 12. Fecha de acceso 2000-12-30. En [[anglés]].</ref> dividit en 49 províncies i 15 regions. Les províncies varen rebre el nom de les seues capitals (llevat quatre d'elles, que varen conservar les seues antigues denominacions: [[Navarra]], en capital en [[Pamplona]], [[Àlaba]] en [[Vitòria]], [[Guipúscoa]] en [[Sant Sebastià]] i [[Viscaya]] en [[Bilbao]]).
	<ref name=Decreto>[[:m:s:es:Real_Decreto_de_30_de_noviembre_de_1833\|''Real Decreto de 30 de noviembre de 1833'']] en Wikisource;<br />[http://web.archive.org/web/http://www.gobiernodecanarias.org/tuestatuto/docs/1833-12-03%20Decreto%20de%20division%20provincial.pdf ''Real Decreto de 30 de noviembre de 1833''] en la red oficial de las Canarias. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref>		<ref name=Decreto>[[:m:s:es:Real_Decreto_de_30_de_noviembre_de_1833\|''Real Decreto de 30 de noviembre de 1833'']] en Wikisource;<br />[http://web.archive.org/web/http://www.gobiernodecanarias.org/tuestatuto/docs/1833-12-03%20Decreto%20de%20division%20provincial.pdf ''Real Decreto de 30 de noviembre de 1833''] en la red oficial de las Canarias. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref>

← Revisió anterior		Revisió de 21:01 20 nov 2018
Llínea 21:		Llínea 21:
	* El '''regne d'[[Aragó]],''' es dividix en tres províncies, a saber: [[província d'Osca\|Osca]], [[província de Terol\|Terol]] i [[província de Saragossa\|Saragossa]].		* El '''regne d'[[Aragó]],''' es dividix en tres províncies, a saber: [[província d'Osca\|Osca]], [[província de Terol\|Terol]] i [[província de Saragossa\|Saragossa]].
	* El '''principat de [[Astúries]],''' forma la [[província d'Oviedo]].		* El '''principat de [[Astúries]],''' forma la [[província d'Oviedo]].
	* '''[[Castella la Nova]]:''' ~~continua~~ dividida en les cinc províncies: [[província de Ciudad Real\|Ciudad Real]], [[província de Conca\|Conca]], [[província de Guadalajara\|Guadalajara]], [[província de Madrit\|Madrit]] i [[província de Toledo\|Toledo]].		* '''[[Castella la Nova]]:''' contínua dividida en les cinc províncies: [[província de Ciudad Real\|Ciudad Real]], [[província de Conca\|Conca]], [[província de Guadalajara\|Guadalajara]], [[província de Madrit\|Madrit]] i [[província de Toledo\|Toledo]].
	* '''[[Castella la Vella]]:''' [[província d'Àvila\|Àvila]], [[província de Burgos\|Burgos]], [[província de Logronyo\|Logronyo]], [[província de Palència\|Palència]], [[província de Santander (Espanya)\|Santander]], [[província de Segòvia\|Segòvia]], [[província de Sòria\|Sòria]] i [[província de Valladolit\|Valladolit]].		* '''[[Castella la Vella]]:''' [[província d'Àvila\|Àvila]], [[província de Burgos\|Burgos]], [[província de Logronyo\|Logronyo]], [[província de Palència\|Palència]], [[província de Santander (Espanya)\|Santander]], [[província de Segòvia\|Segòvia]], [[província de Sòria\|Sòria]] i [[província de Valladolit\|Valladolit]].
	*'''[[Catalunya]]: '''[[província de Barcelona\|Barcelona]], [[província de Girona\|Girona]], [[província de Lleida\|Lleida]] i [[província de Tarragona\|Tarragona]].		*'''[[Catalunya]]: '''[[província de Barcelona\|Barcelona]], [[província de Girona\|Girona]], [[província de Lleida\|Lleida]] i [[província de Tarragona\|Tarragona]].

← Revisió anterior		Revisió de 12:00 18 dec 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:España - División provincial y regional de 1833.svg\|thumb\|300px\|Mapa de la divisió provincial i regional de Espanya.]]		[[Archiu:España - División provincial y regional de 1833.svg\|thumb\|300px\|Mapa de la divisió provincial i regional de Espanya.]]
	Immediatament despuix de la mort de [[Fernando VII d'Espanya\|Fernando VII]]<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/fernando7.shtml], La Monarquía Hispánica, Biblioteca Virtual Miguel Cervantes. Fecha de acceso 2000-12-30.</ref>es va tractar d'aplegar a un acort en els partidaris del pretenent al tro don [[Carlos María Isidro de Borbón\|Carlos María Isidro]] sense perdre el respal, a l'atre costat, dels lliberals. Eixa va ser la missió que se li va confiar a [[Francisco *Cea Bermúdez]], líder d'un govern que va durar a penes tres mesos. No obstant, encara que els esforços per atraure's als [[carlisme\|carlistes]] varen ser obertures, el seu govern va mamprendre una reforma de gran envergadura: la divisió d'[[Espanya]] en [[Províncies d'Espanya\|províncies]] i regions.<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1954/10/06/019.html Calle Cea Bermúdez], ''ABC'', 1954-10-06, p. 17. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref><ref>Carlos Marichal, ''Spain, 1834-1844: A New Society'' (1970), Colección Tamesis Serie A Monografias, Volume 72, ISBN 0729300579, p. 52 ''et. seq.'' La fuente usa intercambiable los apellidos his surnames inconsistently as ''Cea Bermúdez'' o ''Zea Bermúdez''.</ref> Les primeres seguixen estant vigents en l'actualitat en l'única excepció de [[Província de Canàries\|Canàries]], que originalment constituïa una sola província.		Immediatament despuix de la mort de [[Fernando VII d'Espanya\|Fernando VII]]<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/fernando7.shtml], La Monarquía Hispánica, Biblioteca Virtual Miguel Cervantes. Fecha de acceso 2000-12-30.</ref>es va tractar d'aplegar a un acort en els partidaris del pretenent al tro don [[Carlos María Isidro de Borbón\|Carlos María Isidro]] sense perdre el respal, a l'atre costat, dels lliberals. Eixa va ser la missió que se li va confiar a [[Francisco Cea Bermúdez]], líder d'un govern que va durar a penes tres mesos. No obstant, encara que els esforços per atraure's als [[carlisme\|carlistes]] varen ser obertures, el seu govern va mamprendre una reforma de gran envergadura: la divisió d'[[Espanya]] en [[Províncies d'Espanya\|províncies]] i regions.<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1954/10/06/019.html Calle Cea Bermúdez], ''ABC'', 1954-10-06, p. 17. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref><ref>Carlos Marichal, ''Spain, 1834-1844: A New Society'' (1970), Colección Tamesis Serie A Monografias, Volume 72, ISBN 0729300579, p. 52 ''et. seq.'' La fuente usa intercambiable los apellidos his surnames inconsistently as ''Cea Bermúdez'' o ''Zea Bermúdez''.</ref> Les primeres seguixen estant vigents en l'actualitat en l'única excepció de [[Província de Canàries\|Canàries]], que originalment constituïa una sola província.

	Per mig d'una simple circular en [[novembre]] de [[1833]], la seua [[secretari d'Estat]] de Foment, [[Javier de Burgos]], va crear un [[Estat]] centralisat,<ref name=Moreno-12>Luis Moreno, [http://web.archive.org/web/http://www.ipp.csic.es/doctrab1/dt-9310.pdf Ethnoterritorial Concurrence and Imperfect Federalism in Spain], Instituto de Estudios Sociales Avanzados ([[Spanish National Research Council\|CSIC]]) Working Paper 93-10, p. 12. Fecha de acceso 2000-12-30. En [[anglés]].</ref> dividit en 49 províncies i 15 regions. Les províncies varen rebre el nom de les seues capitals (llevat quatre d'elles, que varen conservar les seues antigues denominacions: [[Navarra]], en capital en [[Pamplona]], [[Àlaba]] en [[Vitòria]], [[Guipúscoa]] en [[Sant Sebastià]] i [[Viscaya]] en [[Bilbao]]).		Per mig d'una simple circular en [[novembre]] de [[1833]], la seua [[secretari d'Estat]] de Foment, [[Javier de Burgos]], va crear un [[Estat]] centralisat,<ref name=Moreno-12>Luis Moreno, [http://web.archive.org/web/http://www.ipp.csic.es/doctrab1/dt-9310.pdf Ethnoterritorial Concurrence and Imperfect Federalism in Spain], Instituto de Estudios Sociales Avanzados ([[Spanish National Research Council\|CSIC]]) Working Paper 93-10, p. 12. Fecha de acceso 2000-12-30. En [[anglés]].</ref> dividit en 49 províncies i 15 regions. Les províncies varen rebre el nom de les seues capitals (llevat quatre d'elles, que varen conservar les seues antigues denominacions: [[Navarra]], en capital en [[Pamplona]], [[Àlaba]] en [[Vitòria]], [[Guipúscoa]] en [[Sant Sebastià]] i [[Viscaya]] en [[Bilbao]]).