Dmitar Mrnjavčević - Historial de revisions

Jose2 en 09:26 19 dec 2019

2019-12-19T09:26:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:26 19 dec 2019
Llínea 12:		Llínea 12:
	'''Dmitar Mrnjavčević''' ([[1376]]-[[1407]]), conegut en la poesia èpica com '''Dmitar Kraljević''' (Дмитар Краљевић), va ser un noble [[serbi]], membre de la [[Casa de Mrnjavčević\|família Mrnjavčević]], que va servir al [[Regne d'Hongria (migeval)\|Regne d'Hongria]]. Era el fill de [[Vukašin Mrnjavčević]] i germà de [[Marko Mrnjavčević\|Marko]] i [[Andrijaš Mrnjavčević\|Andrijaš]]. És un personage de la [[poesia èpica sèrbia]].		'''Dmitar Mrnjavčević''' ([[1376]]-[[1407]]), conegut en la poesia èpica com '''Dmitar Kraljević''' (Дмитар Краљевић), va ser un noble [[serbi]], membre de la [[Casa de Mrnjavčević\|família Mrnjavčević]], que va servir al [[Regne d'Hongria (migeval)\|Regne d'Hongria]]. Era el fill de [[Vukašin Mrnjavčević]] i germà de [[Marko Mrnjavčević\|Marko]] i [[Andrijaš Mrnjavčević\|Andrijaš]]. És un personage de la [[poesia èpica sèrbia]].

	Dmitar és mencionat en un document de l'Iglésia de Sant Demetrio prop de [[Skopie]] (en l'actual [[República de Macedònia]]) en 1376-[[1377]]. Els germans Mrnjavčević varen tindre bones relacions fins que el conflicte va sorgir quan Marko es va reunir en el [[sultà]] [[Bayezid I]] en l'[[hivern]] de [[1393]]-[[1394]] i es va mantindre lleal a ell, mentres que Andrijaš i Dmitar es varen negar a servir al sultà. Els germans estaven en [[República de Ragusa\|Ragusa]] a finals de [[juliol]] de 1394, rebent el tesor que el seu pare havia depositat en la ciutat.<ref name="SrejovićGavrilović1982">{{cite book\|author1=Dragoslav Srejović\|author2=Slavko Gavrilović\|author3=Alvenc M. Ćirković\|title=Istorija srpskog naroda: knj. Od najstarijih vremena do Maričke bitke (1371)\|url=http://books.google.com/books?id=mbrxaaaayaaj\|year=1982\|publisher=Srpska književna zadruga}}</ref> ~~Després de~~ la [[batalla de Rovine]], els dos germans es varen dividir el tesor del seu pare.		Dmitar és mencionat en un document de l'Iglésia de Sant Demetrio prop de [[Skopie]] (en l'actual [[República de Macedònia]]) en 1376-[[1377]]. Els germans Mrnjavčević varen tindre bones relacions fins que el conflicte va sorgir quan Marko es va reunir en el [[sultà]] [[Bayezid I]] en l'[[hivern]] de [[1393]]-[[1394]] i es va mantindre lleal a ell, mentres que Andrijaš i Dmitar es varen negar a servir al sultà. Els germans estaven en [[República de Ragusa\|Ragusa]] a finals de [[juliol]] de 1394, rebent el tesor que el seu pare havia depositat en la ciutat.<ref name="SrejovićGavrilović1982">{{cite book\|author1=Dragoslav Srejović\|author2=Slavko Gavrilović\|author3=Alvenc M. Ćirković\|title=Istorija srpskog naroda: knj. Od najstarijih vremena do Maričke bitke (1371)\|url=http://books.google.com/books?id=mbrxaaaayaaj\|year=1982\|publisher=Srpska književna zadruga}}</ref> Posteriorment a la [[batalla de Rovine]], els dos germans es varen dividir el tesor del seu pare.

	En els anys [[1399]] i [[1400]] Dmitar estava en Ragusa, com a diplomàtic del [[rei d'Hongria]].{{sfn\|Fostikov\|2002}} Apareix novament en [[decembre]] de [[1402]] i [[març]] de [[1403]], com [[dominus]] Dmitrius quan rebia un tribut (pago) en Ragusa per al rei [[Segismundo de Luxemburc\|Segismundo]], en Rafael Gučetić (fill de Marin Gučetić) recolectant-ho en nom de Dmitar.{{sfn\|Fostikov\|2002}} Dmitar més ~~tar~~ s'en va anar a viure a Hongria, a on es va instalar junt en els refugiats serbis. Va servir en l'eixèrcit hongarés i tenia el títul de gran [[župa]] de [[Zărand]], i va ser nomenat [[castellà]] de la ciutat de Világos ([[Şiria]]) per Segismundo a principis de [[1402]].		En els anys [[1399]] i [[1400]] Dmitar estava en Ragusa, com a diplomàtic del [[rei d'Hongria]].{{sfn\|Fostikov\|2002}} Apareix novament en [[decembre]] de [[1402]] i [[març]] de [[1403]], com [[dominus]] Dmitrius quan rebia un tribut (pago) en Ragusa per al rei [[Segismundo de Luxemburc\|Segismundo]], en Rafael Gučetić (fill de Marin Gučetić) recolectant-ho en nom de Dmitar.{{sfn\|Fostikov\|2002}} Dmitar més tart s'en va anar a viure a Hongria, a on es va instalar junt en els refugiats serbis. Va servir en l'eixèrcit hongarés i tenia el títul de gran [[župa]] de [[Zărand]], i va ser nomenat [[castellà]] de la ciutat de Világos ([[Şiria]]) per Segismundo a principis de [[1402]].

	Va morir despuix del [[30 de juny]] de 1407 i abans de [[1410]], provablement durant les lluites de [[1409]], en el bando del déspota [[Esteban Lazarević]], contra el germà de Lazarević, [[Vuk Lazarević\|Vuk]], i el [[Imperi otomà]]. Va mantindre bones relacions en Hongria i els raguseos, especialment en la [[família Gučetić]].{{sfn\|Fostikov\|2002}}		Va morir despuix del [[30 de juny]] de 1407 i abans de [[1410]], provablement durant les lluites de l'any [[1409]], en el bando del déspota [[Esteban Lazarević]], contra el germà de Lazarević, [[Vuk Lazarević\|Vuk]], i el [[Imperi otomà]]. Va mantindre bones relacions en Hongria i els raguseos, especialment en la [[família Gučetić]].{{sfn\|Fostikov\|2002}}

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 16:19 15 dec 2019

2019-12-15T16:19:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:19 15 dec 2019
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Floruit]]		\| lloc_mort = [[Floruit]]
	}}		}}
	'''Dmitar Mrnjavčević''' (~~[[Floruit\|fl.]]~~ [[1376]]-[[1407]]), conegut en la poesia èpica com '''Dmitar Kraljević''' (Дмитар Краљевић), va ser un noble [[serbi]], membre de la [[Casa de Mrnjavčević\|família Mrnjavčević]], que va servir al [[Regne d'Hongria (migeval)\|Regne d'Hongria]]. Era el fill de [[Vukašin Mrnjavčević]] i germà de [[Marko Mrnjavčević\|Marko]] i [[Andrijaš Mrnjavčević\|Andrijaš]]. És un personage de la [[poesia èpica sèrbia]].		'''Dmitar Mrnjavčević''' ([[1376]]-[[1407]]), conegut en la poesia èpica com '''Dmitar Kraljević''' (Дмитар Краљевић), va ser un noble [[serbi]], membre de la [[Casa de Mrnjavčević\|família Mrnjavčević]], que va servir al [[Regne d'Hongria (migeval)\|Regne d'Hongria]]. Era el fill de [[Vukašin Mrnjavčević]] i germà de [[Marko Mrnjavčević\|Marko]] i [[Andrijaš Mrnjavčević\|Andrijaš]]. És un personage de la [[poesia èpica sèrbia]].

	Dmitar és mencionat en un document de l'Iglésia de Sant Demetrio prop de [[Skopie]] (en l'actual [[República de Macedònia]]) en 1376-[[1377]]. Els germans Mrnjavčević varen tindre bones relacions fins que el conflicte va sorgir quan Marko es va reunir en el [[sultà]] [[Bayezid I]] en l'[[hivern]] de [[1393]]-[[1394]] i es va mantindre lleal a ell, mentres que Andrijaš i Dmitar es varen negar a servir al sultà. Els germans estaven en [[República de Ragusa\|Ragusa]] a finals de juliol de 1394, rebent el tesor que el seu pare havia depositat en la ciutat.<ref name="SrejovićGavrilović1982">{{cite book\|author1=Dragoslav Srejović\|author2=Slavko Gavrilović\|author3=Alvenc M. Ćirković\|title=Istorija srpskog naroda: knj. Od najstarijih vremena do Maričke bitke (1371)\|url=http://books.google.com/books?id=mbrxaaaayaaj\|year=1982\|publisher=Srpska književna zadruga}}</ref> Després de la [[batalla de Rovine]], els dos germans es varen dividir el tesor del seu pare. En els anys [[1399]] i [[1400]] Dmitar estava en Ragusa, com a diplomàtic del [[rei d'Hongria]].{{sfn\|Fostikov\|2002}} Apareix novament en [[decembre]] de [[1402]] i [[març]] de [[1403]], com [[dominus]] Dmitrius quan rebia un tribut (pago) en Ragusa per al rei [[Segismundo de Luxemburc\|Segismundo]], en Rafael Gučetić (fill de Marin Gučetić) recolectant-ho en nom de Dmitar.{{sfn\|Fostikov\|2002}} Dmitar més tar s'en va anar a viure a Hongria, a on es va instalar junt en els refugiats serbis. Va servir en l'eixèrcit hongarés i tenia el títul de gran [[župa]] de [[Zărand]], i va ser nomenat [[castellà]] de la ciutat de Világos ([[Şiria]]) per Segismundo a principis de [[1402]]. Va morir despuix del [[30 de juny]] de 1407 i abans de [[1410]], provablement durant les lluites de [[1409]], en el bando del déspota [[Esteban Lazarević]], contra el germà de Lazarević, [[Vuk Lazarević\|Vuk]], i el [[Imperi otomà]]. Va mantindre bones relacions en Hongria i els raguseos, especialment en la [[família Gučetić]].{{sfn\|Fostikov\|2002}}		Dmitar és mencionat en un document de l'Iglésia de Sant Demetrio prop de [[Skopie]] (en l'actual [[República de Macedònia]]) en 1376-[[1377]]. Els germans Mrnjavčević varen tindre bones relacions fins que el conflicte va sorgir quan Marko es va reunir en el [[sultà]] [[Bayezid I]] en l'[[hivern]] de [[1393]]-[[1394]] i es va mantindre lleal a ell, mentres que Andrijaš i Dmitar es varen negar a servir al sultà. Els germans estaven en [[República de Ragusa\|Ragusa]] a finals de [[juliol]] de 1394, rebent el tesor que el seu pare havia depositat en la ciutat.<ref name="SrejovićGavrilović1982">{{cite book\|author1=Dragoslav Srejović\|author2=Slavko Gavrilović\|author3=Alvenc M. Ćirković\|title=Istorija srpskog naroda: knj. Od najstarijih vremena do Maričke bitke (1371)\|url=http://books.google.com/books?id=mbrxaaaayaaj\|year=1982\|publisher=Srpska književna zadruga}}</ref> Després de la [[batalla de Rovine]], els dos germans es varen dividir el tesor del seu pare.

			En els anys [[1399]] i [[1400]] Dmitar estava en Ragusa, com a diplomàtic del [[rei d'Hongria]].{{sfn\|Fostikov\|2002}} Apareix novament en [[decembre]] de [[1402]] i [[març]] de [[1403]], com [[dominus]] Dmitrius quan rebia un tribut (pago) en Ragusa per al rei [[Segismundo de Luxemburc\|Segismundo]], en Rafael Gučetić (fill de Marin Gučetić) recolectant-ho en nom de Dmitar.{{sfn\|Fostikov\|2002}} Dmitar més tar s'en va anar a viure a Hongria, a on es va instalar junt en els refugiats serbis. Va servir en l'eixèrcit hongarés i tenia el títul de gran [[župa]] de [[Zărand]], i va ser nomenat [[castellà]] de la ciutat de Világos ([[Şiria]]) per Segismundo a principis de [[1402]].

			Va morir despuix del [[30 de juny]] de 1407 i abans de [[1410]], provablement durant les lluites de [[1409]], en el bando del déspota [[Esteban Lazarević]], contra el germà de Lazarević, [[Vuk Lazarević\|Vuk]], i el [[Imperi otomà]]. Va mantindre bones relacions en Hongria i els raguseos, especialment en la [[família Gučetić]].{{sfn\|Fostikov\|2002}}

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 08:48 6 set 2018

2018-09-06T08:48:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:48 6 set 2018
Llínea 12:		Llínea 12:
	'''Dmitar Mrnjavčević''' ([[Floruit\|fl.]] [[1376]]-[[1407]]), conegut en la poesia èpica com '''Dmitar Kraljević''' (Дмитар Краљевић), va ser un noble [[serbi]], membre de la [[Casa de Mrnjavčević\|família Mrnjavčević]], que va servir al [[Regne d'Hongria (migeval)\|Regne d'Hongria]]. Era el fill de [[Vukašin Mrnjavčević]] i germà de [[Marko Mrnjavčević\|Marko]] i [[Andrijaš Mrnjavčević\|Andrijaš]]. És un personage de la [[poesia èpica sèrbia]].		'''Dmitar Mrnjavčević''' ([[Floruit\|fl.]] [[1376]]-[[1407]]), conegut en la poesia èpica com '''Dmitar Kraljević''' (Дмитар Краљевић), va ser un noble [[serbi]], membre de la [[Casa de Mrnjavčević\|família Mrnjavčević]], que va servir al [[Regne d'Hongria (migeval)\|Regne d'Hongria]]. Era el fill de [[Vukašin Mrnjavčević]] i germà de [[Marko Mrnjavčević\|Marko]] i [[Andrijaš Mrnjavčević\|Andrijaš]]. És un personage de la [[poesia èpica sèrbia]].

	Dmitar és mencionat en un document de l'Iglésia de Sant Demetrio prop de [[Skopie]] (en l'actual [[República de Macedònia]]) en 1376-[[1377]]. Els germans Mrnjavčević varen tindre bones relacions fins que el conflicte va sorgir quan Marko es va reunir en el [[sultà]] [[Bayezid I]] en l'[[hivern]] de [[1393]]-[[1394]] i es va mantindre lleal a ell, mentres que Andrijaš i Dmitar es varen negar a servir al sultà. Els germans estaven en [[República de Ragusa\|Ragusa]] a finals de juliol de 1394, rebent el tesor que el seu pare havia depositat en la ciutat.<ref name="SrejovićGavrilović1982">{{cite book\|author1=Dragoslav Srejović\|author2=Slavko Gavrilović\|author3=Alvenc M. Ćirković\|title=Istorija srpskog naroda: knj. Od najstarijih vremena do Maričke bitke (1371)\|url=http://books.google.com/books?id=mbrxaaaayaaj\|year=1982\|publisher=Srpska književna zadruga}}</ref> Després de la [[batalla de Rovine]], els dos germans es varen dividir el tesor del seu pare. En [[1399]] i [[1400]] Dmitar estava en Ragusa, com a diplomàtic del [[rei d'Hongria]].{{sfn\|Fostikov\|2002}} Apareix novament en [[decembre]] de [[1402]] i [[març]] de [[1403]], com [[dominus]] Dmitrius quan rebia un tribut (pago) en Ragusa per al rei [[Segismundo de Luxemburc\|Segismundo]], en Rafael Gučetić (fill de Marin Gučetić) recolectant-ho en nom de Dmitar.{{sfn\|Fostikov\|2002}} Dmitar més tar s'en va anar a viure a Hongria, a on es va instalar junt en els refugiats serbis. Va servir en l'eixèrcit hongarés i tenia el títul de gran [[župa]] de [[Zărand]], i va ser nomenat [[castellà]] de la ciutat de Világos ([[Şiria]]) per Segismundo a principis de [[1402]]. Va morir despuix del [[30 de juny]] de 1407 i abans de [[1410]], provablement durant les lluites de [[1409]], en el bando del déspota [[Esteban Lazarević]], contra el germà de Lazarević, [[Vuk Lazarević\|Vuk]], i el [[Imperi otomà]]. Va mantindre bones relacions en Hongria i els raguseos, especialment en la [[família Gučetić]].{{sfn\|Fostikov\|2002}}		Dmitar és mencionat en un document de l'Iglésia de Sant Demetrio prop de [[Skopie]] (en l'actual [[República de Macedònia]]) en 1376-[[1377]]. Els germans Mrnjavčević varen tindre bones relacions fins que el conflicte va sorgir quan Marko es va reunir en el [[sultà]] [[Bayezid I]] en l'[[hivern]] de [[1393]]-[[1394]] i es va mantindre lleal a ell, mentres que Andrijaš i Dmitar es varen negar a servir al sultà. Els germans estaven en [[República de Ragusa\|Ragusa]] a finals de juliol de 1394, rebent el tesor que el seu pare havia depositat en la ciutat.<ref name="SrejovićGavrilović1982">{{cite book\|author1=Dragoslav Srejović\|author2=Slavko Gavrilović\|author3=Alvenc M. Ćirković\|title=Istorija srpskog naroda: knj. Od najstarijih vremena do Maričke bitke (1371)\|url=http://books.google.com/books?id=mbrxaaaayaaj\|year=1982\|publisher=Srpska književna zadruga}}</ref> Després de la [[batalla de Rovine]], els dos germans es varen dividir el tesor del seu pare. En els anys [[1399]] i [[1400]] Dmitar estava en Ragusa, com a diplomàtic del [[rei d'Hongria]].{{sfn\|Fostikov\|2002}} Apareix novament en [[decembre]] de [[1402]] i [[març]] de [[1403]], com [[dominus]] Dmitrius quan rebia un tribut (pago) en Ragusa per al rei [[Segismundo de Luxemburc\|Segismundo]], en Rafael Gučetić (fill de Marin Gučetić) recolectant-ho en nom de Dmitar.{{sfn\|Fostikov\|2002}} Dmitar més tar s'en va anar a viure a Hongria, a on es va instalar junt en els refugiats serbis. Va servir en l'eixèrcit hongarés i tenia el títul de gran [[župa]] de [[Zărand]], i va ser nomenat [[castellà]] de la ciutat de Világos ([[Şiria]]) per Segismundo a principis de [[1402]]. Va morir despuix del [[30 de juny]] de 1407 i abans de [[1410]], provablement durant les lluites de [[1409]], en el bando del déspota [[Esteban Lazarević]], contra el germà de Lazarević, [[Vuk Lazarević\|Vuk]], i el [[Imperi otomà]]. Va mantindre bones relacions en Hongria i els raguseos, especialment en la [[família Gučetić]].{{sfn\|Fostikov\|2002}}

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

2018-02-18T00:18:05Z

Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

← Revisió anterior		Revisió de 00:18 18 feb 2018
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Floruit]]		\| lloc_mort = [[Floruit]]
	}}		}}
	'''Dmitar Mrnjavčević''' ([[Floruit\|fl.]] [[1376]]-[[1407]]), conegut en la poesia èpica com '''Dmitar Kraljević''' (Дмитар Краљевић), va ser un noble [[serbi]], membre de la [[Casa de Mrnjavčević\|família Mrnjavčević]], que va servir al [[Regne d'Hongria (~~medieval~~)\|Regne d'Hongria]]. Era el fill de [[Vukašin Mrnjavčević]] i germà de [[Marko Mrnjavčević\|Marko]] i [[Andrijaš Mrnjavčević\|Andrijaš]]. És un personage de la [[poesia èpica sèrbia]].		'''Dmitar Mrnjavčević''' ([[Floruit\|fl.]] [[1376]]-[[1407]]), conegut en la poesia èpica com '''Dmitar Kraljević''' (Дмитар Краљевић), va ser un noble [[serbi]], membre de la [[Casa de Mrnjavčević\|família Mrnjavčević]], que va servir al [[Regne d'Hongria (migeval)\|Regne d'Hongria]]. Era el fill de [[Vukašin Mrnjavčević]] i germà de [[Marko Mrnjavčević\|Marko]] i [[Andrijaš Mrnjavčević\|Andrijaš]]. És un personage de la [[poesia èpica sèrbia]].

	Dmitar és mencionat en un document de l'Iglésia de Sant Demetrio prop de [[Skopie]] (en l'actual [[República de Macedònia]]) en 1376-[[1377]]. Els germans Mrnjavčević varen tindre bones relacions fins que el conflicte va sorgir quan Marko es va reunir en el [[sultà]] [[Bayezid I]] en l'[[hivern]] de [[1393]]-[[1394]] i es va mantindre lleal a ell, mentres que Andrijaš i Dmitar es varen negar a servir al sultà. Els germans estaven en [[República de Ragusa\|Ragusa]] a finals de juliol de 1394, rebent el tesor que el seu pare havia depositat en la ciutat.<ref name="SrejovićGavrilović1982">{{cite book\|author1=Dragoslav Srejović\|author2=Slavko Gavrilović\|author3=Alvenc M. Ćirković\|title=Istorija srpskog naroda: knj. Od najstarijih vremena do Maričke bitke (1371)\|url=http://books.google.com/books?id=mbrxaaaayaaj\|year=1982\|publisher=Srpska književna zadruga}}</ref> Després de la [[batalla de Rovine]], els dos germans es varen dividir el tesor del seu pare. En [[1399]] i [[1400]] Dmitar estava en Ragusa, com a diplomàtic del [[rei d'Hongria]].{{sfn\|Fostikov\|2002}} Apareix novament en [[decembre]] de [[1402]] i [[març]] de [[1403]], com [[dominus]] Dmitrius quan rebia un tribut (pago) en Ragusa per al rei [[Segismundo de Luxemburc\|Segismundo]], en Rafael Gučetić (fill de Marin Gučetić) recolectant-ho en nom de Dmitar.{{sfn\|Fostikov\|2002}} Dmitar més tar s'en va anar a viure a Hongria, a on es va instalar junt en els refugiats serbis. Va servir en l'eixèrcit hongarés i tenia el títul de gran [[župa]] de [[Zărand]], i va ser nomenat [[castellà]] de la ciutat de Világos ([[Şiria]]) per Segismundo a principis de [[1402]]. Va morir despuix del [[30 de juny]] de 1407 i abans de [[1410]], provablement durant les lluites de [[1409]], en el bando del déspota [[Esteban Lazarević]], contra el germà de Lazarević, [[Vuk Lazarević\|Vuk]], i el [[Imperi otomà]]. Va mantindre bones relacions en Hongria i els raguseos, especialment en la [[família Gučetić]].{{sfn\|Fostikov\|2002}}		Dmitar és mencionat en un document de l'Iglésia de Sant Demetrio prop de [[Skopie]] (en l'actual [[República de Macedònia]]) en 1376-[[1377]]. Els germans Mrnjavčević varen tindre bones relacions fins que el conflicte va sorgir quan Marko es va reunir en el [[sultà]] [[Bayezid I]] en l'[[hivern]] de [[1393]]-[[1394]] i es va mantindre lleal a ell, mentres que Andrijaš i Dmitar es varen negar a servir al sultà. Els germans estaven en [[República de Ragusa\|Ragusa]] a finals de juliol de 1394, rebent el tesor que el seu pare havia depositat en la ciutat.<ref name="SrejovićGavrilović1982">{{cite book\|author1=Dragoslav Srejović\|author2=Slavko Gavrilović\|author3=Alvenc M. Ćirković\|title=Istorija srpskog naroda: knj. Od najstarijih vremena do Maričke bitke (1371)\|url=http://books.google.com/books?id=mbrxaaaayaaj\|year=1982\|publisher=Srpska književna zadruga}}</ref> Després de la [[batalla de Rovine]], els dos germans es varen dividir el tesor del seu pare. En [[1399]] i [[1400]] Dmitar estava en Ragusa, com a diplomàtic del [[rei d'Hongria]].{{sfn\|Fostikov\|2002}} Apareix novament en [[decembre]] de [[1402]] i [[març]] de [[1403]], com [[dominus]] Dmitrius quan rebia un tribut (pago) en Ragusa per al rei [[Segismundo de Luxemburc\|Segismundo]], en Rafael Gučetić (fill de Marin Gučetić) recolectant-ho en nom de Dmitar.{{sfn\|Fostikov\|2002}} Dmitar més tar s'en va anar a viure a Hongria, a on es va instalar junt en els refugiats serbis. Va servir en l'eixèrcit hongarés i tenia el títul de gran [[župa]] de [[Zărand]], i va ser nomenat [[castellà]] de la ciutat de Világos ([[Şiria]]) per Segismundo a principis de [[1402]]. Va morir despuix del [[30 de juny]] de 1407 i abans de [[1410]], provablement durant les lluites de [[1409]], en el bando del déspota [[Esteban Lazarević]], contra el germà de Lazarević, [[Vuk Lazarević\|Vuk]], i el [[Imperi otomà]]. Va mantindre bones relacions en Hongria i els raguseos, especialment en la [[família Gučetić]].{{sfn\|Fostikov\|2002}}

Jose2 en 11:53 2 gin 2017

2017-01-02T11:53:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:53 2 gin 2017
Llínea 12:		Llínea 12:
	'''Dmitar Mrnjavčević''' ([[Floruit\|fl.]] [[1376]]-[[1407]]), conegut en la poesia èpica com '''Dmitar Kraljević''' (Дмитар Краљевић), va ser un noble [[serbi]], membre de la [[Casa de Mrnjavčević\|família Mrnjavčević]], que va servir al [[Regne d'Hongria (medieval)\|Regne d'Hongria]]. Era el fill de [[Vukašin Mrnjavčević]] i germà de [[Marko Mrnjavčević\|Marko]] i [[Andrijaš Mrnjavčević\|Andrijaš]]. És un personage de la [[poesia èpica sèrbia]].		'''Dmitar Mrnjavčević''' ([[Floruit\|fl.]] [[1376]]-[[1407]]), conegut en la poesia èpica com '''Dmitar Kraljević''' (Дмитар Краљевић), va ser un noble [[serbi]], membre de la [[Casa de Mrnjavčević\|família Mrnjavčević]], que va servir al [[Regne d'Hongria (medieval)\|Regne d'Hongria]]. Era el fill de [[Vukašin Mrnjavčević]] i germà de [[Marko Mrnjavčević\|Marko]] i [[Andrijaš Mrnjavčević\|Andrijaš]]. És un personage de la [[poesia èpica sèrbia]].

	Dmitar és mencionat en un document de l'Iglésia de Sant Demetrio prop de [[Skopie]] (en l'actual [[República de Macedònia]]) en 1376-[[1377]]. Els germans Mrnjavčević varen tindre bones relacions fins que el conflicte va sorgir quan Marko es va reunir en el [[sultà]] [[Bayezid I]] en l'[[hivern]] de [[1393]]-[[1394]] i es va mantindre lleal a ell, mentres que Andrijaš i Dmitar es varen negar a servir al sultà. Els germans estaven en [[República de Ragusa\|Ragusa]] a finals de juliol de 1394, rebent el tesor que el seu pare havia depositat en la ciutat.<ref name="SrejovićGavrilović1982">{{cite book\|author1=Dragoslav Srejović\|author2=Slavko Gavrilović\|author3=Alvenc M. Ćirković\|title=Istorija srpskog naroda: knj. Od najstarijih vremena do Maričke bitke (1371)\|url=http://books.google.com/books?id=mbrxaaaayaaj\|year=1982\|publisher=Srpska književna zadruga}}</ref> Després de la [[batalla de Rovine]], els dos germans es varen dividir el tesor del seu pare. En [[1399]] i [[1400]] Dmitar estava en Ragusa, com a diplomàtic del [[rei d'Hongria]].{{sfn\|Fostikov\|2002}} Apareix novament en decembre de [[1402]] i [[març]] de [[1403]], com [[dominus]] Dmitrius quan rebia un tribut (pago) en Ragusa per al rei [[Segismundo de Luxemburc\|Segismundo]], en Rafael Gučetić (fill de Marin Gučetić) recolectant-ho en nom de Dmitar.{{sfn\|Fostikov\|2002}} Dmitar més tar s'en va anar a viure a Hongria, a on es va instalar junt en els refugiats serbis. Va servir en l'eixèrcit hongarés i tenia el títul de gran [[župa]] de [[Zărand]], i va ser nomenat [[castellà]] de la ciutat de Világos ([[Şiria]]) per Segismundo a principis de [[1402]]. Va morir despuix del [[30 de juny]] de 1407 i abans de [[1410]], provablement durant les lluites de [[1409]], en el bando del déspota [[Esteban Lazarević]], contra el germà de Lazarević, [[Vuk Lazarević\|Vuk]], i el [[Imperi otomà]]. Va mantindre bones relacions en Hongria i els raguseos, especialment en la [[família Gučetić]].{{sfn\|Fostikov\|2002}}		Dmitar és mencionat en un document de l'Iglésia de Sant Demetrio prop de [[Skopie]] (en l'actual [[República de Macedònia]]) en 1376-[[1377]]. Els germans Mrnjavčević varen tindre bones relacions fins que el conflicte va sorgir quan Marko es va reunir en el [[sultà]] [[Bayezid I]] en l'[[hivern]] de [[1393]]-[[1394]] i es va mantindre lleal a ell, mentres que Andrijaš i Dmitar es varen negar a servir al sultà. Els germans estaven en [[República de Ragusa\|Ragusa]] a finals de juliol de 1394, rebent el tesor que el seu pare havia depositat en la ciutat.<ref name="SrejovićGavrilović1982">{{cite book\|author1=Dragoslav Srejović\|author2=Slavko Gavrilović\|author3=Alvenc M. Ćirković\|title=Istorija srpskog naroda: knj. Od najstarijih vremena do Maričke bitke (1371)\|url=http://books.google.com/books?id=mbrxaaaayaaj\|year=1982\|publisher=Srpska književna zadruga}}</ref> Després de la [[batalla de Rovine]], els dos germans es varen dividir el tesor del seu pare. En [[1399]] i [[1400]] Dmitar estava en Ragusa, com a diplomàtic del [[rei d'Hongria]].{{sfn\|Fostikov\|2002}} Apareix novament en [[decembre]] de [[1402]] i [[març]] de [[1403]], com [[dominus]] Dmitrius quan rebia un tribut (pago) en Ragusa per al rei [[Segismundo de Luxemburc\|Segismundo]], en Rafael Gučetić (fill de Marin Gučetić) recolectant-ho en nom de Dmitar.{{sfn\|Fostikov\|2002}} Dmitar més tar s'en va anar a viure a Hongria, a on es va instalar junt en els refugiats serbis. Va servir en l'eixèrcit hongarés i tenia el títul de gran [[župa]] de [[Zărand]], i va ser nomenat [[castellà]] de la ciutat de Világos ([[Şiria]]) per Segismundo a principis de [[1402]]. Va morir despuix del [[30 de juny]] de 1407 i abans de [[1410]], provablement durant les lluites de [[1409]], en el bando del déspota [[Esteban Lazarević]], contra el germà de Lazarević, [[Vuk Lazarević\|Vuk]], i el [[Imperi otomà]]. Va mantindre bones relacions en Hongria i els raguseos, especialment en la [[família Gučetić]].{{sfn\|Fostikov\|2002}}

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 19:21 9 oct 2016

2016-10-09T19:21:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:21 9 oct 2016
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Floruit]]		\| lloc_mort = [[Floruit]]
	}}		}}
	'''Dmitar Mrnjavčević''' ([[Floruit\|fl.]] 1376-1407), conegut en la poesia èpica com '''Dmitar Kraljević''' (Дмитар Краљевић), va ~~anar~~ un noble [[serbi]], membre de la [[Casa de Mrnjavčević\|família Mrnjavčević]], que va servir al [[Regne d'Hongria (medieval)\|Regne d'Hongria]]. Era el fill de [[Vukašin Mrnjavčević]] i germà de [[Marko Mrnjavčević\|Marko]] i [[Andrijaš Mrnjavčević\|Andrijaš]]. És un personage de la [[poesia èpica sèrbia]].		'''Dmitar Mrnjavčević''' ([[Floruit\|fl.]] [[1376]]-[[1407]]), conegut en la poesia èpica com '''Dmitar Kraljević''' (Дмитар Краљевић), va ser un noble [[serbi]], membre de la [[Casa de Mrnjavčević\|família Mrnjavčević]], que va servir al [[Regne d'Hongria (medieval)\|Regne d'Hongria]]. Era el fill de [[Vukašin Mrnjavčević]] i germà de [[Marko Mrnjavčević\|Marko]] i [[Andrijaš Mrnjavčević\|Andrijaš]]. És un personage de la [[poesia èpica sèrbia]].

	Dmitar és mencionat en un document de l'Iglésia de Sant Demetrio prop de [[Skopie]] (en l'actual [[República de Macedònia]]) en 1376/1377. Els germans Mrnjavčević varen tindre bones relacions fins que el conflicte va sorgir quan Marko es va reunir en el [[sultà]] [[Bayezid I]] en l'hivern de 1393-1394 i es va mantindre lleal a ell, mentres que Andrijaš i Dmitar es varen negar a servir al sultà. Els germans estaven en [[República de Ragusa\|Ragusa]] a finals de juliol de 1394, rebent el tesor que el seu pare havia depositat en la ciutat.<ref name="SrejovićGavrilović1982">{{cite book\|author1=Dragoslav Srejović\|author2=Slavko Gavrilović\|author3=Alvenc M. Ćirković\|title=Istorija srpskog naroda: knj. Od najstarijih vremena do Maričke bitke (1371)\|url=http://books.google.com/books?id=mbrxaaaayaaj\|year=1982\|publisher=Srpska književna zadruga}}</ref> Després de la [[batalla de Rovine]], els dos germans es varen dividir el tesor del seu pare. En 1399 i 1400 Dmitar estava en Ragusa, com a diplomàtic del [[rei d'Hongria]].{{sfn\|Fostikov\|2002}} Apareix novament en decembre de 1402 i març de 1403, com [[dominus]] Dmitrius quan rebia un tribut (pago) en Ragusa per al rei [[Segismundo de Luxemburc\|Segismundo]], en Rafael Gučetić (fill de Marin Gučetić) recolectant-ho en nom de Dmitar.{{sfn\|Fostikov\|2002}} Dmitar ~~després~~ va ~~ser~~ a viure en Hongria, on es va instalar junt en els refugiats serbis. Va servir en l'eixèrcit hongarés i tenia el títul de gran [[župa]] de [[Zărand]], i va ser nomenat [[castellà]] de la ciutat de Világos ([[Şiria]]) per Segismundo a principis de 1402. Va morir despuix del 30 de juny de 1407 i abans de 1410, provablement durant les lluites de 1409, en el bando del déspota [[Esteban Lazarević]], contra el germà de Lazarević, [[Vuk Lazarević\|Vuk]], i el [[Imperi otomà]]. Va mantindre bones relacions en Hongria i els raguseos, especialment en la [[família Gučetić]].{{sfn\|Fostikov\|2002}}		Dmitar és mencionat en un document de l'Iglésia de Sant Demetrio prop de [[Skopie]] (en l'actual [[República de Macedònia]]) en 1376-[[1377]]. Els germans Mrnjavčević varen tindre bones relacions fins que el conflicte va sorgir quan Marko es va reunir en el [[sultà]] [[Bayezid I]] en l'[[hivern]] de [[1393]]-[[1394]] i es va mantindre lleal a ell, mentres que Andrijaš i Dmitar es varen negar a servir al sultà. Els germans estaven en [[República de Ragusa\|Ragusa]] a finals de juliol de 1394, rebent el tesor que el seu pare havia depositat en la ciutat.<ref name="SrejovićGavrilović1982">{{cite book\|author1=Dragoslav Srejović\|author2=Slavko Gavrilović\|author3=Alvenc M. Ćirković\|title=Istorija srpskog naroda: knj. Od najstarijih vremena do Maričke bitke (1371)\|url=http://books.google.com/books?id=mbrxaaaayaaj\|year=1982\|publisher=Srpska književna zadruga}}</ref> Després de la [[batalla de Rovine]], els dos germans es varen dividir el tesor del seu pare. En [[1399]] i [[1400]] Dmitar estava en Ragusa, com a diplomàtic del [[rei d'Hongria]].{{sfn\|Fostikov\|2002}} Apareix novament en decembre de [[1402]] i [[març]] de [[1403]], com [[dominus]] Dmitrius quan rebia un tribut (pago) en Ragusa per al rei [[Segismundo de Luxemburc\|Segismundo]], en Rafael Gučetić (fill de Marin Gučetić) recolectant-ho en nom de Dmitar.{{sfn\|Fostikov\|2002}} Dmitar més tar s'en va anar a viure a Hongria, a on es va instalar junt en els refugiats serbis. Va servir en l'eixèrcit hongarés i tenia el títul de gran [[župa]] de [[Zărand]], i va ser nomenat [[castellà]] de la ciutat de Világos ([[Şiria]]) per Segismundo a principis de [[1402]]. Va morir despuix del [[30 de juny]] de 1407 i abans de [[1410]], provablement durant les lluites de [[1409]], en el bando del déspota [[Esteban Lazarević]], contra el germà de Lazarević, [[Vuk Lazarević\|Vuk]], i el [[Imperi otomà]]. Va mantindre bones relacions en Hongria i els raguseos, especialment en la [[família Gučetić]].{{sfn\|Fostikov\|2002}}

	== Referències ==		== Referències ==

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «{{Biografia| | nom = Dmitar Mrnjavčević | image = | peu = | nacionalitat = Sèrbia | ocupació = Noble | data_naix = 1376 | lloc_naix = Floruit | da...»

2016-10-09T07:55:55Z

Pàgina nova, en el contingut: «{{Biografia| | nom = Dmitar Mrnjavčević | image = | peu = | nacionalitat = Sèrbia | ocupació = Noble | data_naix = 1376 | lloc_naix = Floruit | da...»

Pàgina nova

{{Biografia|
| nom = Dmitar Mrnjavčević
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Sèrbia]]
| ocupació = Noble
| data_naix = 1376
| lloc_naix = [[Floruit]]
| data_mort = 1407
| lloc_mort = [[Floruit]]
}}
'''Dmitar Mrnjavčević''' ([[Floruit|fl.]] 1376-1407), conegut en la poesia èpica com '''Dmitar Kraljević''' (Дмитар Краљевић), va anar un noble [[serbi]], membre de la [[Casa de Mrnjavčević|família Mrnjavčević]], que va servir al [[Regne d'Hongria (medieval)|Regne d'Hongria]]. Era el fill de [[Vukašin Mrnjavčević]] i germà de [[Marko Mrnjavčević|Marko]] i [[Andrijaš Mrnjavčević|Andrijaš]]. És un personage de la [[poesia èpica sèrbia]].

Dmitar és mencionat en un document de l'Iglésia de Sant Demetrio prop de [[Skopie]] (en l'actual [[República de Macedònia]]) en 1376/1377. Els germans Mrnjavčević varen tindre bones relacions fins que el conflicte va sorgir quan Marko es va reunir en el [[sultà]] [[Bayezid I]] en l'hivern de 1393-1394 i es va mantindre lleal a ell, mentres que Andrijaš i Dmitar es varen negar a servir al sultà. Els germans estaven en [[República de Ragusa|Ragusa]] a finals de juliol de 1394, rebent el tesor que el seu pare havia depositat en la ciutat.<ref name="SrejovićGavrilović1982">{{cite book|author1=Dragoslav Srejović|author2=Slavko Gavrilović|author3=Alvenc M. Ćirković|title=Istorija srpskog naroda: knj. Od najstarijih vremena do Maričke bitke (1371)|url=http://books.google.com/books?id=mbrxaaaayaaj|year=1982|publisher=Srpska književna zadruga}}</ref> Després de la [[batalla de Rovine]], els dos germans es varen dividir el tesor del seu pare. En 1399 i 1400 Dmitar estava en Ragusa, com a diplomàtic del [[rei d'Hongria]].{{sfn|Fostikov|2002}} Apareix novament en decembre de 1402 i març de 1403, com [[dominus]] Dmitrius quan rebia un tribut (pago) en Ragusa per al rei [[Segismundo de Luxemburc|Segismundo]], en Rafael Gučetić (fill de Marin Gučetić) recolectant-ho en nom de Dmitar.{{sfn|Fostikov|2002}} Dmitar després va ser a viure en Hongria, on es va instalar junt en els refugiats serbis. Va servir en l'eixèrcit hongarés i tenia el títul de gran [[župa]] de [[Zărand]], i va ser nomenat [[castellà]] de la ciutat de Világos ([[Şiria]]) per Segismundo a principis de 1402. Va morir despuix del 30 de juny de 1407 i abans de 1410, provablement durant les lluites de 1409, en el bando del déspota [[Esteban Lazarević]], contra el germà de Lazarević, [[Vuk Lazarević|Vuk]], i el [[Imperi otomà]]. Va mantindre bones relacions en Hongria i els raguseos, especialment en la [[família Gučetić]].{{sfn|Fostikov|2002}}

== Referències ==
{{listaref}}

== Bibliografia ==
*{{cita publicació|last=Fostikov|first=A.|title=About Dmitar Kraljević|journal=Историјски часопис|issue=49|year=2002|url=http://www.iib.ac.rs/docs/istorijskicasopis49%282002%29.pdf|pages=47-65}}

[[Categoria:Serbis del sigle XIV]]
[[Categoria:Personages de l'èpica sèrbia]]

← Revisió anterior		Revisió de 09:26 19 dec 2019
Llínea 12:		Llínea 12:
	'''Dmitar Mrnjavčević''' ([[1376]]-[[1407]]), conegut en la poesia èpica com '''Dmitar Kraljević''' (Дмитар Краљевић), va ser un noble [[serbi]], membre de la [[Casa de Mrnjavčević\|família Mrnjavčević]], que va servir al [[Regne d'Hongria (migeval)\|Regne d'Hongria]]. Era el fill de [[Vukašin Mrnjavčević]] i germà de [[Marko Mrnjavčević\|Marko]] i [[Andrijaš Mrnjavčević\|Andrijaš]]. És un personage de la [[poesia èpica sèrbia]].		'''Dmitar Mrnjavčević''' ([[1376]]-[[1407]]), conegut en la poesia èpica com '''Dmitar Kraljević''' (Дмитар Краљевић), va ser un noble [[serbi]], membre de la [[Casa de Mrnjavčević\|família Mrnjavčević]], que va servir al [[Regne d'Hongria (migeval)\|Regne d'Hongria]]. Era el fill de [[Vukašin Mrnjavčević]] i germà de [[Marko Mrnjavčević\|Marko]] i [[Andrijaš Mrnjavčević\|Andrijaš]]. És un personage de la [[poesia èpica sèrbia]].

	Dmitar és mencionat en un document de l'Iglésia de Sant Demetrio prop de [[Skopie]] (en l'actual [[República de Macedònia]]) en 1376-[[1377]]. Els germans Mrnjavčević varen tindre bones relacions fins que el conflicte va sorgir quan Marko es va reunir en el [[sultà]] [[Bayezid I]] en l'[[hivern]] de [[1393]]-[[1394]] i es va mantindre lleal a ell, mentres que Andrijaš i Dmitar es varen negar a servir al sultà. Els germans estaven en [[República de Ragusa\|Ragusa]] a finals de [[juliol]] de 1394, rebent el tesor que el seu pare havia depositat en la ciutat.<ref name="SrejovićGavrilović1982">{{cite book\|author1=Dragoslav Srejović\|author2=Slavko Gavrilović\|author3=Alvenc M. Ćirković\|title=Istorija srpskog naroda: knj. Od najstarijih vremena do Maričke bitke (1371)\|url=http://books.google.com/books?id=mbrxaaaayaaj\|year=1982\|publisher=Srpska književna zadruga}}</ref> ~~Després de~~ la [[batalla de Rovine]], els dos germans es varen dividir el tesor del seu pare.		Dmitar és mencionat en un document de l'Iglésia de Sant Demetrio prop de [[Skopie]] (en l'actual [[República de Macedònia]]) en 1376-[[1377]]. Els germans Mrnjavčević varen tindre bones relacions fins que el conflicte va sorgir quan Marko es va reunir en el [[sultà]] [[Bayezid I]] en l'[[hivern]] de [[1393]]-[[1394]] i es va mantindre lleal a ell, mentres que Andrijaš i Dmitar es varen negar a servir al sultà. Els germans estaven en [[República de Ragusa\|Ragusa]] a finals de [[juliol]] de 1394, rebent el tesor que el seu pare havia depositat en la ciutat.<ref name="SrejovićGavrilović1982">{{cite book\|author1=Dragoslav Srejović\|author2=Slavko Gavrilović\|author3=Alvenc M. Ćirković\|title=Istorija srpskog naroda: knj. Od najstarijih vremena do Maričke bitke (1371)\|url=http://books.google.com/books?id=mbrxaaaayaaj\|year=1982\|publisher=Srpska književna zadruga}}</ref> Posteriorment a la [[batalla de Rovine]], els dos germans es varen dividir el tesor del seu pare.

	En els anys [[1399]] i [[1400]] Dmitar estava en Ragusa, com a diplomàtic del [[rei d'Hongria]].{{sfn\|Fostikov\|2002}} Apareix novament en [[decembre]] de [[1402]] i [[març]] de [[1403]], com [[dominus]] Dmitrius quan rebia un tribut (pago) en Ragusa per al rei [[Segismundo de Luxemburc\|Segismundo]], en Rafael Gučetić (fill de Marin Gučetić) recolectant-ho en nom de Dmitar.{{sfn\|Fostikov\|2002}} Dmitar més ~~tar~~ s'en va anar a viure a Hongria, a on es va instalar junt en els refugiats serbis. Va servir en l'eixèrcit hongarés i tenia el títul de gran [[župa]] de [[Zărand]], i va ser nomenat [[castellà]] de la ciutat de Világos ([[Şiria]]) per Segismundo a principis de [[1402]].		En els anys [[1399]] i [[1400]] Dmitar estava en Ragusa, com a diplomàtic del [[rei d'Hongria]].{{sfn\|Fostikov\|2002}} Apareix novament en [[decembre]] de [[1402]] i [[març]] de [[1403]], com [[dominus]] Dmitrius quan rebia un tribut (pago) en Ragusa per al rei [[Segismundo de Luxemburc\|Segismundo]], en Rafael Gučetić (fill de Marin Gučetić) recolectant-ho en nom de Dmitar.{{sfn\|Fostikov\|2002}} Dmitar més tart s'en va anar a viure a Hongria, a on es va instalar junt en els refugiats serbis. Va servir en l'eixèrcit hongarés i tenia el títul de gran [[župa]] de [[Zărand]], i va ser nomenat [[castellà]] de la ciutat de Világos ([[Şiria]]) per Segismundo a principis de [[1402]].

	Va morir despuix del [[30 de juny]] de 1407 i abans de [[1410]], provablement durant les lluites de [[1409]], en el bando del déspota [[Esteban Lazarević]], contra el germà de Lazarević, [[Vuk Lazarević\|Vuk]], i el [[Imperi otomà]]. Va mantindre bones relacions en Hongria i els raguseos, especialment en la [[família Gučetić]].{{sfn\|Fostikov\|2002}}		Va morir despuix del [[30 de juny]] de 1407 i abans de [[1410]], provablement durant les lluites de l'any [[1409]], en el bando del déspota [[Esteban Lazarević]], contra el germà de Lazarević, [[Vuk Lazarević\|Vuk]], i el [[Imperi otomà]]. Va mantindre bones relacions en Hongria i els raguseos, especialment en la [[família Gučetić]].{{sfn\|Fostikov\|2002}}

	== Referències ==		== Referències ==