Domingo Gimeno - Historial de revisions

Jose2 en 13:15 15 feb 2026

2026-02-15T13:15:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:15 15 feb 2026
Llínea 155:		Llínea 155:
	* [[Josep Àngels Castelló]]		* [[Josep Àngels Castelló]]
	* [[Josep Maria Guinot]]		* [[Josep Maria Guinot]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Cites */

2025-10-13T17:38:22Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 17:38 13 oct 2025
Llínea 125:		Llínea 125:

	En el sigle XXI, disponem d'investigació i mijos técnics suficients per a demostrar sense dubtes la verdadera història de la Corona d'Aragó i de tots els estats que la formaven, pero des de la renaixença, el catalanisme ha pres més en sério les faules creades per cronistes o historiadors romàntics i creadors de falses relíquies que les fonts séries i documentades, perque estes negen absolutament les seues teories, deixant-los en total evidència.\|[[Domingo Gimeno Peña]], en el seu artícul ''El Peno de la Conquista'', publicat en la [[Revista Renou\|revista Renou]] nº 53 (Novembre, [[2005]]) que edita l'associació [[Cardona Vives]]}}		En el sigle XXI, disponem d'investigació i mijos técnics suficients per a demostrar sense dubtes la verdadera història de la Corona d'Aragó i de tots els estats que la formaven, pero des de la renaixença, el catalanisme ha pres més en sério les faules creades per cronistes o historiadors romàntics i creadors de falses relíquies que les fonts séries i documentades, perque estes negen absolutament les seues teories, deixant-los en total evidència.\|[[Domingo Gimeno Peña]], en el seu artícul ''El Peno de la Conquista'', publicat en la [[Revista Renou\|revista Renou]] nº 53 (Novembre, [[2005]]) que edita l'associació [[Cardona Vives]]}}

			{{Cita\|[...] L'orige de les barres es polemic, els historiadors catalanistes en l'obsessio per liderar la Corona d'Arago, no han dubtat en crear llegendes o falsificar heraldiques en murals, escultures, panteons, documents, etc...
			La famosa llegenda de Wifred el Pilos en els dits ensangrentat i l'escut, existent en el 'Llibre dels Feyts d'Armes de Catalunya' es un cumul de desproposits: En l'epoca dels protagonistes no existia l'heraldica, hasta el sigle XIV les barres eren dos i no quatre, els dos protagonistes no eren coetaneus, i recentment ha aparegut una historia castellana anterior, en la que nomes canvien els protagonistes. 'El repetido libro atribuido a Boades, que ha pasado mucho tiempo por auténtico, es como recientemente se ha demostrado, una falsificación perpetrada entre 1673 y 1675, por el mencionado Gaspar y Jolpi, persona avezada en este linaje de supercherías' (F. Almela i Vives. El Escudo de Valencia). [...]\|'Heraldica en la Corona d'Arago', per Domingo Gimeno Peña ([[Revista Renou]], nº 56, novembre 2006), editada per l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló}}

	{{Cita\|Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de [[Lo Rat Penat]], acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de [[1932]], conegudes com a [[Normes de Castelló]] fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. Denunciada dita falsetat documental en un artícul de l'investigador i escritor castellonenc, [[Domingo Gimeno]] (''Falsetat documental'' de 3 de febrer de 2014, publicat en la [[revista Renou]] nº 60, editada per l'[[Cardona i Vives\|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]). També se trobaren unes cartes, en els documents de [[Salvador Guinot]], a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la llengua valenciana (Conferència titulada ''Bases per a l'unificació ortogràfica valenciana. Castelló 1932'', oferida a l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló pel professor de llengua valenciana, [[Joan Sancho]], en l'any [[2007]])}}		{{Cita\|Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de [[Lo Rat Penat]], acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de [[1932]], conegudes com a [[Normes de Castelló]] fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. Denunciada dita falsetat documental en un artícul de l'investigador i escritor castellonenc, [[Domingo Gimeno]] (''Falsetat documental'' de 3 de febrer de 2014, publicat en la [[revista Renou]] nº 60, editada per l'[[Cardona i Vives\|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]). També se trobaren unes cartes, en els documents de [[Salvador Guinot]], a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la llengua valenciana (Conferència titulada ''Bases per a l'unificació ortogràfica valenciana. Castelló 1932'', oferida a l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló pel professor de llengua valenciana, [[Joan Sancho]], en l'any [[2007]])}}

Caro de Segeda en 09:39 30 jul 2025

2025-07-30T09:39:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:39 30 jul 2025
Llínea 163:		Llínea 163:
	[[Categoria:Escritors valencians]]		[[Categoria:Escritors valencians]]
	[[Categoria:Escritors en valencià]]		[[Categoria:Escritors en valencià]]
	[[Categoria:~~Valencianisme~~]]		[[Categoria:Valencianistes]]

Xavier: /* Falsetat documental */

2025-07-05T10:11:36Z

Falsetat documental

← Revisió anterior		Revisió de 10:11 5 jul 2025
Llínea 33:		Llínea 33:

	== Falsetat documental ==		== Falsetat documental ==
			{{AP\|Normes de Castelló}}
	Reproduïm ací l'artícul complet de Domingo Gimeno per la seua importància:		Reproduïm ací l'artícul complet de Domingo Gimeno per la seua importància:

Jose2 en 15:52 29 jun 2025

2025-06-29T15:52:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:52 29 jun 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Domingo Gimeno Peña		\| nom = Domingo Gimeno Peña
	\| image =		\| image = [[Archiu:Domingogimeno.jpg\|250px]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Española]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Española]]

Xavier en 10:12 26 jun 2025

2025-06-26T10:12:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:12 26 jun 2025
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Domingo Gimeno, ha treballat de carnicer en el [[Mercat Central de Castelló]] fins a la seua jubilació. Pero, apart del seu treball professional, tenim que destacar el seu treball cultural i d'investigació.		Domingo Gimeno, naixqué en la ciutat de Castelló de la Plana en l'any 1944. Ha treballat de carnicer en el [[Mercat Central de Castelló]] fins a la seua jubilació. Pero, apart del seu treball professional, tenim que destacar el seu treball cultural i d'investigació.

	== Trayectòria cultural ==		== Trayectòria cultural ==

Xavier: /* Trayectòria cultural */

2025-06-25T17:59:47Z

Trayectòria cultural

← Revisió anterior		Revisió de 17:59 25 jun 2025
Llínea 30:		Llínea 30:
	Domingo Gimeno ha participat en tertúlies i debats en la televisió local, concretament en [[Televisió de Castelló]] i també ha escrit artículs d'opinió en prensa local en el periòdic ''[[Mediterráneo]]'', entre atres.		Domingo Gimeno ha participat en tertúlies i debats en la televisió local, concretament en [[Televisió de Castelló]] i també ha escrit artículs d'opinió en prensa local en el periòdic ''[[Mediterráneo]]'', entre atres.

	{{Cita\|L'anglés tingué el seu sigle d'Or de la llengua en la mateixa Anglaterra (Shakespeare i companyia) i no en aquells territoris a on ha exportat la llengua (Austràlia, Canadà, Estats Units, etc...). El castellà tingué el seu propi sigle d'Or de la llengua en la mateixa Castella (Lope de Vega, Calderón de la Barca, Góngora, Quevedo, etc...) i no ad aquells llocs a on l'exportà (Argentina, Cuba, Mèxic, Perú, etc...) i ara tenim al català, que segons ells, s'exportà la llengua i en canvi tingué el seu sigle d'Or en el Regne de Valéncia. No té sentit.\|Una explicació breu i senzilla sobre la [[llengua valenciana]] que desmonta la teoria de la repoblació catalana oferida per [[Domingo Gimeno]]}}		{{Cita\|L'anglés tingué el seu sigle d'Or de la llengua en la mateixa Anglaterra (Shakespeare i companyia) i no en aquells territoris a on ha exportat la llengua (Austràlia, Canadà, Estats Units, etc...). El castellà tingué el seu propi sigle d'Or de la llengua en la mateixa Castella (Lope de Vega, Calderón de la Barca, Góngora, Quevedo, etc...) i no ad aquells llocs a on l'exportà (Argentina, Cuba, Mèxic, Perú, etc...) i ara tenim al català, que segons ells, s'exportà la llengua i en canvi tingué el seu sigle d'Or en el [[Regne de Valéncia]]. No té sentit.\|Una explicació breu i senzilla sobre la [[llengua valenciana]] que desmonta la teoria de la repoblació catalana oferida per [[Domingo Gimeno]]}}

	== Falsetat documental ==		== Falsetat documental ==

Xavier: /* Trayectòria cultural */

2025-06-25T17:59:02Z

Trayectòria cultural

← Revisió anterior		Revisió de 17:59 25 jun 2025
Llínea 29:		Llínea 29:

	Domingo Gimeno ha participat en tertúlies i debats en la televisió local, concretament en [[Televisió de Castelló]] i també ha escrit artículs d'opinió en prensa local en el periòdic ''[[Mediterráneo]]'', entre atres.		Domingo Gimeno ha participat en tertúlies i debats en la televisió local, concretament en [[Televisió de Castelló]] i també ha escrit artículs d'opinió en prensa local en el periòdic ''[[Mediterráneo]]'', entre atres.

			{{Cita\|L'anglés tingué el seu sigle d'Or de la llengua en la mateixa Anglaterra (Shakespeare i companyia) i no en aquells territoris a on ha exportat la llengua (Austràlia, Canadà, Estats Units, etc...). El castellà tingué el seu propi sigle d'Or de la llengua en la mateixa Castella (Lope de Vega, Calderón de la Barca, Góngora, Quevedo, etc...) i no ad aquells llocs a on l'exportà (Argentina, Cuba, Mèxic, Perú, etc...) i ara tenim al català, que segons ells, s'exportà la llengua i en canvi tingué el seu sigle d'Or en el Regne de Valéncia. No té sentit.\|Una explicació breu i senzilla sobre la [[llengua valenciana]] que desmonta la teoria de la repoblació catalana oferida per [[Domingo Gimeno]]}}

	== Falsetat documental ==		== Falsetat documental ==

Xavier: /* Cites */

2025-06-25T17:58:38Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 17:58 25 jun 2025
Llínea 55:		Llínea 55:

	Resenyem algunes cites dels seus artículs:		Resenyem algunes cites dels seus artículs:

	{{L'anglés tingué el seu sigle d'Or de la llengua en la mateixa Anglaterra (Shakespeare i companyia) i no en aquells territoris a on ha exportat la llengua (Austràlia, Canadà, Estats Units, etc...). El castellà tingué el seu propi sigle d'Or de la llengua en la mateixa Castella (Lope de Vega, Calderón de la Barca, Góngora, Quevedo, etc...) i no ad aquells llocs a on l'exportà (Argentina, Cuba, Mèxic, Perú, etc...) i ara tenim al català, que segons ells, s'exportà la llengua i en canvi tingué el seu sigle d'Or en el Regne de Valéncia. No té sentit.\|Una explicació breu i senzilla sobre la [[llengua valenciana]] que desmonta la teoria de la repoblació catalana oferida per [[Domingo Gimeno]]}}

	{{Cita\|Les Troves de Mossen Febrer, es un llibre en el que l'autor assegure ser coetaneu de Jaume I i en forma poetica nos conta la procedencia i els merits dels cavallers que varen acompanyar al Conquistador en la conquista de Valencia, aixina com la heraldica de tots ells. Les Troves estan escrites en un llenguage massa pulit per a l'epoca, en absolut comparable a atres escrits coetaneus, i nomena toponims i noms inexistents en el seu temps, inclus conta quins varen ser els primers en escalar la muralla, quan tots sabem que Valencia va capitular sense batalla, lo que nos indica clarament la seua falsetat. El primer en no acceptar l'autenticitat de Les Troves va ser l'erudit i poligraf, catala, Manuel Milà i Fontanals, dient que en el sigle XVI se varen compondre vàries obres evidentment apocrifes, entre elles Les Troves, (ad ell no el podien enganyar per que ell va ser el falsificador del Curial i Güelfa, va ser cuiner abans que frare). S'ha demostrat que Les Troves són una falsificacio feta per [[Onofre Esquerdo i Sapena]] (1635-1699), erudit, genealogiste, heraldiste i croniste de la ciutat de Valencia, per lo tant escrites quatre sigles despres de lo que Febrer diu, les afirmacions fetes per ell en Les Troves no tenen puix absolutament cap credibilitat.\|[[Domingo Gimeno]], en un artícul seu titulat ''Troves de Mossen Jaume Febrer''}}		{{Cita\|Les Troves de Mossen Febrer, es un llibre en el que l'autor assegure ser coetaneu de Jaume I i en forma poetica nos conta la procedencia i els merits dels cavallers que varen acompanyar al Conquistador en la conquista de Valencia, aixina com la heraldica de tots ells. Les Troves estan escrites en un llenguage massa pulit per a l'epoca, en absolut comparable a atres escrits coetaneus, i nomena toponims i noms inexistents en el seu temps, inclus conta quins varen ser els primers en escalar la muralla, quan tots sabem que Valencia va capitular sense batalla, lo que nos indica clarament la seua falsetat. El primer en no acceptar l'autenticitat de Les Troves va ser l'erudit i poligraf, catala, Manuel Milà i Fontanals, dient que en el sigle XVI se varen compondre vàries obres evidentment apocrifes, entre elles Les Troves, (ad ell no el podien enganyar per que ell va ser el falsificador del Curial i Güelfa, va ser cuiner abans que frare). S'ha demostrat que Les Troves són una falsificacio feta per [[Onofre Esquerdo i Sapena]] (1635-1699), erudit, genealogiste, heraldiste i croniste de la ciutat de Valencia, per lo tant escrites quatre sigles despres de lo que Febrer diu, les afirmacions fetes per ell en Les Troves no tenen puix absolutament cap credibilitat.\|[[Domingo Gimeno]], en un artícul seu titulat ''Troves de Mossen Jaume Febrer''}}

Xavier: /* Cites */

2025-06-25T17:58:04Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 17:58 25 jun 2025
Llínea 55:		Llínea 55:

	Resenyem algunes cites dels seus artículs:		Resenyem algunes cites dels seus artículs:

			{{L'anglés tingué el seu sigle d'Or de la llengua en la mateixa Anglaterra (Shakespeare i companyia) i no en aquells territoris a on ha exportat la llengua (Austràlia, Canadà, Estats Units, etc...). El castellà tingué el seu propi sigle d'Or de la llengua en la mateixa Castella (Lope de Vega, Calderón de la Barca, Góngora, Quevedo, etc...) i no ad aquells llocs a on l'exportà (Argentina, Cuba, Mèxic, Perú, etc...) i ara tenim al català, que segons ells, s'exportà la llengua i en canvi tingué el seu sigle d'Or en el Regne de Valéncia. No té sentit.\|Una explicació breu i senzilla sobre la [[llengua valenciana]] que desmonta la teoria de la repoblació catalana oferida per [[Domingo Gimeno]]}}

	{{Cita\|Les Troves de Mossen Febrer, es un llibre en el que l'autor assegure ser coetaneu de Jaume I i en forma poetica nos conta la procedencia i els merits dels cavallers que varen acompanyar al Conquistador en la conquista de Valencia, aixina com la heraldica de tots ells. Les Troves estan escrites en un llenguage massa pulit per a l'epoca, en absolut comparable a atres escrits coetaneus, i nomena toponims i noms inexistents en el seu temps, inclus conta quins varen ser els primers en escalar la muralla, quan tots sabem que Valencia va capitular sense batalla, lo que nos indica clarament la seua falsetat. El primer en no acceptar l'autenticitat de Les Troves va ser l'erudit i poligraf, catala, Manuel Milà i Fontanals, dient que en el sigle XVI se varen compondre vàries obres evidentment apocrifes, entre elles Les Troves, (ad ell no el podien enganyar per que ell va ser el falsificador del Curial i Güelfa, va ser cuiner abans que frare). S'ha demostrat que Les Troves són una falsificacio feta per [[Onofre Esquerdo i Sapena]] (1635-1699), erudit, genealogiste, heraldiste i croniste de la ciutat de Valencia, per lo tant escrites quatre sigles despres de lo que Febrer diu, les afirmacions fetes per ell en Les Troves no tenen puix absolutament cap credibilitat.\|[[Domingo Gimeno]], en un artícul seu titulat ''Troves de Mossen Jaume Febrer''}}		{{Cita\|Les Troves de Mossen Febrer, es un llibre en el que l'autor assegure ser coetaneu de Jaume I i en forma poetica nos conta la procedencia i els merits dels cavallers que varen acompanyar al Conquistador en la conquista de Valencia, aixina com la heraldica de tots ells. Les Troves estan escrites en un llenguage massa pulit per a l'epoca, en absolut comparable a atres escrits coetaneus, i nomena toponims i noms inexistents en el seu temps, inclus conta quins varen ser els primers en escalar la muralla, quan tots sabem que Valencia va capitular sense batalla, lo que nos indica clarament la seua falsetat. El primer en no acceptar l'autenticitat de Les Troves va ser l'erudit i poligraf, catala, Manuel Milà i Fontanals, dient que en el sigle XVI se varen compondre vàries obres evidentment apocrifes, entre elles Les Troves, (ad ell no el podien enganyar per que ell va ser el falsificador del Curial i Güelfa, va ser cuiner abans que frare). S'ha demostrat que Les Troves són una falsificacio feta per [[Onofre Esquerdo i Sapena]] (1635-1699), erudit, genealogiste, heraldiste i croniste de la ciutat de Valencia, per lo tant escrites quatre sigles despres de lo que Febrer diu, les afirmacions fetes per ell en Les Troves no tenen puix absolutament cap credibilitat.\|[[Domingo Gimeno]], en un artícul seu titulat ''Troves de Mossen Jaume Febrer''}}

← Revisió anterior		Revisió de 17:38 13 oct 2025
Llínea 125:		Llínea 125:

	En el sigle XXI, disponem d'investigació i mijos técnics suficients per a demostrar sense dubtes la verdadera història de la Corona d'Aragó i de tots els estats que la formaven, pero des de la renaixença, el catalanisme ha pres més en sério les faules creades per cronistes o historiadors romàntics i creadors de falses relíquies que les fonts séries i documentades, perque estes negen absolutament les seues teories, deixant-los en total evidència.\|[[Domingo Gimeno Peña]], en el seu artícul ''El Peno de la Conquista'', publicat en la [[Revista Renou\|revista Renou]] nº 53 (Novembre, [[2005]]) que edita l'associació [[Cardona Vives]]}}		En el sigle XXI, disponem d'investigació i mijos técnics suficients per a demostrar sense dubtes la verdadera història de la Corona d'Aragó i de tots els estats que la formaven, pero des de la renaixença, el catalanisme ha pres més en sério les faules creades per cronistes o historiadors romàntics i creadors de falses relíquies que les fonts séries i documentades, perque estes negen absolutament les seues teories, deixant-los en total evidència.\|[[Domingo Gimeno Peña]], en el seu artícul ''El Peno de la Conquista'', publicat en la [[Revista Renou\|revista Renou]] nº 53 (Novembre, [[2005]]) que edita l'associació [[Cardona Vives]]}}

			{{Cita\|[...] L'orige de les barres es polemic, els historiadors catalanistes en l'obsessio per liderar la Corona d'Arago, no han dubtat en crear llegendes o falsificar heraldiques en murals, escultures, panteons, documents, etc...
			La famosa llegenda de Wifred el Pilos en els dits ensangrentat i l'escut, existent en el 'Llibre dels Feyts d'Armes de Catalunya' es un cumul de desproposits: En l'epoca dels protagonistes no existia l'heraldica, hasta el sigle XIV les barres eren dos i no quatre, els dos protagonistes no eren coetaneus, i recentment ha aparegut una historia castellana anterior, en la que nomes canvien els protagonistes. 'El repetido libro atribuido a Boades, que ha pasado mucho tiempo por auténtico, es como recientemente se ha demostrado, una falsificación perpetrada entre 1673 y 1675, por el mencionado Gaspar y Jolpi, persona avezada en este linaje de supercherías' (F. Almela i Vives. El Escudo de Valencia). [...]\|'Heraldica en la Corona d'Arago', per Domingo Gimeno Peña ([[Revista Renou]], nº 56, novembre 2006), editada per l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló}}

	{{Cita\|Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de [[Lo Rat Penat]], acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de [[1932]], conegudes com a [[Normes de Castelló]] fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. Denunciada dita falsetat documental en un artícul de l'investigador i escritor castellonenc, [[Domingo Gimeno]] (''Falsetat documental'' de 3 de febrer de 2014, publicat en la [[revista Renou]] nº 60, editada per l'[[Cardona i Vives\|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]). També se trobaren unes cartes, en els documents de [[Salvador Guinot]], a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la llengua valenciana (Conferència titulada ''Bases per a l'unificació ortogràfica valenciana. Castelló 1932'', oferida a l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló pel professor de llengua valenciana, [[Joan Sancho]], en l'any [[2007]])}}		{{Cita\|Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de [[Lo Rat Penat]], acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de [[1932]], conegudes com a [[Normes de Castelló]] fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. Denunciada dita falsetat documental en un artícul de l'investigador i escritor castellonenc, [[Domingo Gimeno]] (''Falsetat documental'' de 3 de febrer de 2014, publicat en la [[revista Renou]] nº 60, editada per l'[[Cardona i Vives\|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]). També se trobaren unes cartes, en els documents de [[Salvador Guinot]], a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la llengua valenciana (Conferència titulada ''Bases per a l'unificació ortogràfica valenciana. Castelló 1932'', oferida a l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló pel professor de llengua valenciana, [[Joan Sancho]], en l'any [[2007]])}}