Dominica - Historial de revisions

Valencian en 11:33 25 set 2023

2023-09-25T11:33:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:33 25 set 2023
Llínea 56:		Llínea 56:
	\| matrícula_avió=		\| matrícula_avió=
	}}		}}
	'''Dominica''' és un estat insular d'[[Amèrica Central]], en les [[~~Chicotetes~~ Antilles]], format per l'illa homònima. Està banyat a l'oest pel [[mar Carip]] i a l'est per l'[[oceà Atlàntic]]; al nort està separat de l'illa [[França\|francesa]] de [[Guadalupe]] pel pas de Dominica, i al sur el pas de la [[Martinica]] el separa d'esta atra illa francesa. La seua capital és [[Roseau]].		'''Dominica''' és un estat insular d'[[Amèrica Central]], en les [[Antilles Menors]], format per l'illa homònima. Està banyat a l'oest pel [[mar Carip]] i a l'est per l'[[oceà Atlàntic]]; al nort està separat de l'illa [[França\|francesa]] de [[Guadalupe]] pel pas de Dominica, i al sur el pas de la [[Martinica]] el separa d'esta atra illa francesa. La seua capital és [[Roseau]].

	== Història ==		== Història ==
Llínea 77:		Llínea 77:
	En el [[17 de setembre]] de [[2012]] [[Eliud Thaddeus Williams]] fon nombrat president, substituint al Dr. [[Nicholas Liverpool]] qui hauria segut destituït del seu càrrec per motius de salut, Williams va ser electe pel Parlament, com establix la constitució, va assumir com a president en mig de controvèrsies despuix que l'opositor Partit dels Treballadors Units (UWP) va qüestionar el procés que va conduir al seu nomenament, no va assistir a la votació i va realisar una protesta prop de l'edifici del Parlament per a manifestar el seu desacort.		En el [[17 de setembre]] de [[2012]] [[Eliud Thaddeus Williams]] fon nombrat president, substituint al Dr. [[Nicholas Liverpool]] qui hauria segut destituït del seu càrrec per motius de salut, Williams va ser electe pel Parlament, com establix la constitució, va assumir com a president en mig de controvèrsies despuix que l'opositor Partit dels Treballadors Units (UWP) va qüestionar el procés que va conduir al seu nomenament, no va assistir a la votació i va realisar una protesta prop de l'edifici del Parlament per a manifestar el seu desacort.

	{{~~Països d'Amèrica~~}}		== Referències ==
			{{Traduït de\|ca\|Dominica}}

	{{~~Traduït de\|ca~~\|Dominica}}		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Dominica}}

			{{Països d'Amèrica}}
	[[Categoria:Dominica]]		[[Categoria:Dominica]]
	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]
	[[Categoria:Països d'Amèrica]]		[[Categoria:Països d'Amèrica]]

Valencian en 14:04 19 ago 2023

2023-08-19T14:04:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:04 19 ago 2023
Llínea 56:		Llínea 56:
	\| matrícula_avió=		\| matrícula_avió=
	}}		}}
	'''Dominica''' és un estat insular d'[[Amèrica Central]], en les [[Chicotetes Antilles]], format per l'illa homònima. Està banyat a l'oest pel [[mar Carip]] i a l'est per l'[[oceà Atlàntic]]; al nort està separat de l'illa [[França\|francesa]] de [[Guadalupe]] pel pas de Dominica, i al sur el pas de la [[Martinica]] el separa d'esta atra illa francesa. La capital és [[Roseau]].		'''Dominica''' és un estat insular d'[[Amèrica Central]], en les [[Chicotetes Antilles]], format per l'illa homònima. Està banyat a l'oest pel [[mar Carip]] i a l'est per l'[[oceà Atlàntic]]; al nort està separat de l'illa [[França\|francesa]] de [[Guadalupe]] pel pas de Dominica, i al sur el pas de la [[Martinica]] el separa d'esta atra illa francesa. La seua capital és [[Roseau]].

	== Història ==		== Història ==

Valencian: Text reemplaça - '{{Amèrica}}' a '{{Països d'Amèrica}}'

2022-10-19T02:15:39Z

Text reemplaça - '{{Amèrica}}' a '{{Països d'Amèrica}}'

← Revisió anterior		Revisió de 02:15 19 oct 2022
Llínea 77:		Llínea 77:
	En el [[17 de setembre]] de [[2012]] [[Eliud Thaddeus Williams]] fon nombrat president, substituint al Dr. [[Nicholas Liverpool]] qui hauria segut destituït del seu càrrec per motius de salut, Williams va ser electe pel Parlament, com establix la constitució, va assumir com a president en mig de controvèrsies despuix que l'opositor Partit dels Treballadors Units (UWP) va qüestionar el procés que va conduir al seu nomenament, no va assistir a la votació i va realisar una protesta prop de l'edifici del Parlament per a manifestar el seu desacort.		En el [[17 de setembre]] de [[2012]] [[Eliud Thaddeus Williams]] fon nombrat president, substituint al Dr. [[Nicholas Liverpool]] qui hauria segut destituït del seu càrrec per motius de salut, Williams va ser electe pel Parlament, com establix la constitució, va assumir com a president en mig de controvèrsies despuix que l'opositor Partit dels Treballadors Units (UWP) va qüestionar el procés que va conduir al seu nomenament, no va assistir a la votació i va realisar una protesta prop de l'edifici del Parlament per a manifestar el seu desacort.

	{{Amèrica}}		{{Països d'Amèrica}}

	{{Traduït de\|ca\|Dominica}}		{{Traduït de\|ca\|Dominica}}

Caro de Segeda en 16:34 7 oct 2022

2022-10-07T16:34:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:34 7 oct 2022
Llínea 81:		Llínea 81:
	{{Traduït de\|ca\|Dominica}}		{{Traduït de\|ca\|Dominica}}

			[[Categoria:Dominica]]
	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]
	[[Categoria:Països d'Amèrica]]		[[Categoria:Països d'Amèrica]]

Valencian: Text reemplaça - 'Carib' a 'Carip'

2022-08-30T23:28:57Z

Text reemplaça - 'Carib' a 'Carip'

← Revisió anterior		Revisió de 23:28 30 ago 2022
Llínea 41:		Llínea 41:
	\| IDH_lloc = 93		\| IDH_lloc = 93
	\| IDH_categoria = <font color="#00CC00">'''Alt'''</font>		\| IDH_categoria = <font color="#00CC00">'''Alt'''</font>
	\| moneda = [[Dólar del ~~Carib~~ Oriental]] (EC$, <code>[[ISO 4217\|XCD]]</code>)		\| moneda = [[Dólar del Carip Oriental]] (EC$, <code>[[ISO 4217\|XCD]]</code>)
	\| gentilici =		\| gentilici =
	\| horari = UTC-4		\| horari = UTC-4
Llínea 49:		Llínea 49:
	\| prefix_radiofònic = J7A-J7Z		\| prefix_radiofònic = J7A-J7Z
	\| còdic_ISO = 212 / DMA / DM		\| còdic_ISO = 212 / DMA / DM
	\| membre_de = [[Mancomunitat de Nacions]], [[CARICOM]], [[Nacions Unides\|ONU]], [[OECS]], [[OEA]], [[ALBA]], [[Petrocaribe]], [[Associació d'Estats del ~~Carib~~\|AEC]]		\| membre_de = [[Mancomunitat de Nacions]], [[CARICOM]], [[Nacions Unides\|ONU]], [[OECS]], [[OEA]], [[ALBA]], [[Petrocaribe]], [[Associació d'Estats del Carip\|AEC]]
	\| Ciutats importants:		\| Ciutats importants:
	\| División administrativa:		\| División administrativa:
Llínea 56:		Llínea 56:
	\| matrícula_avió=		\| matrícula_avió=
	}}		}}
	'''Dominica''' és un estat insular d'[[Amèrica Central]], en les [[Chicotetes Antilles]], format per l'illa homònima. Està banyat a l'oest pel [[mar ~~Carib~~]] i a l'est per l'[[oceà Atlàntic]]; al nort està separat de l'illa [[França\|francesa]] de [[Guadalupe]] pel pas de Dominica, i al sur el pas de la [[Martinica]] el separa d'esta atra illa francesa. La capital és [[Roseau]].		'''Dominica''' és un estat insular d'[[Amèrica Central]], en les [[Chicotetes Antilles]], format per l'illa homònima. Està banyat a l'oest pel [[mar Carip]] i a l'est per l'[[oceà Atlàntic]]; al nort està separat de l'illa [[França\|francesa]] de [[Guadalupe]] pel pas de Dominica, i al sur el pas de la [[Martinica]] el separa d'esta atra illa francesa. La capital és [[Roseau]].

	== Història ==		== Història ==
Llínea 67:		Llínea 67:
	Durant casi un [[sigle]] Dominica va permanéixer aïllada i encara aplegaven més indis carips d'atres illes a assentar-se en Dominica, despuix d'abandonar les illes veïnes i refugiar-se en Dominica degut a que els europeus dominaven la regió. França formalment va cedir la possessió de l'illa al Regne Unit en [[1763]], que va convertir l'illa en [[colónia (administrativa)\|colónia]] en [[1805]] i per fi un govern va ser establit pels britànics.		Durant casi un [[sigle]] Dominica va permanéixer aïllada i encara aplegaven més indis carips d'atres illes a assentar-se en Dominica, despuix d'abandonar les illes veïnes i refugiar-se en Dominica degut a que els europeus dominaven la regió. França formalment va cedir la possessió de l'illa al Regne Unit en [[1763]], que va convertir l'illa en [[colónia (administrativa)\|colónia]] en [[1805]] i per fi un govern va ser establit pels britànics.

	L'emancipació dels esclaus africans provoca l'interrupció de relacions en l'Imperi Britànic en [[1834]] i en [[1838]] es convertix en la primera i única colónia britànica del ~~Carib~~ en tindre una llegislatura dominada per negres. En [[1896]], els britànics reprenen el control de l'illa i és convertida en [[Colónia de la Corona]]. Mig sigle despuix es convertix en província de la [[Federació de les Índies Occidentals]] de [[1958]] a [[1962]].		L'emancipació dels esclaus africans provoca l'interrupció de relacions en l'Imperi Britànic en [[1834]] i en [[1838]] es convertix en la primera i única colónia britànica del Carip en tindre una llegislatura dominada per negres. En [[1896]], els britànics reprenen el control de l'illa i és convertida en [[Colónia de la Corona]]. Mig sigle despuix es convertix en província de la [[Federació de les Índies Occidentals]] de [[1958]] a [[1962]].

	Posteriorment a la dissolució de la federació, Dominica es va convertir, en [[1967]], en un estat associat del Regne Unit i es va fer càrrec formalment dels seus assunts interns. El 3 de novembre de 1978, el Regne Unit va concedir l'independència a la Mancomunitat de Dominica, dins de la [[Mancomunitat Britànica de Nacions]].		Posteriorment a la dissolució de la federació, Dominica es va convertir, en [[1967]], en un estat associat del Regne Unit i es va fer càrrec formalment dels seus assunts interns. El 3 de novembre de 1978, el Regne Unit va concedir l'independència a la Mancomunitat de Dominica, dins de la [[Mancomunitat Britànica de Nacions]].

	L'independència va fer poc per a resoldre els problemes que varen resultar de sigles de subdesenroll econòmic i, a mitan [[1979]], el descontent polític va portar a la formació d'un govern interí. Este va ser reemplaçat despuix de les eleccions de [[1980]] per un govern dirigit pel Partit de la Llibertat de Dominica, baixe la primera ministra [[Eugenia Charles]], la primera dòna en ocupar eixe càrrec en el ~~Carib~~. Els problemes econòmics crònics es varen complicar pel greu impacte dels [[huracà\|huracans]] en [[1979]] i [[1980]]. A finals de la década de [[1980]], l'economia va gojar d'una saludable recuperació, que es va debilitar en la década de 1990 per una baixa en els preus de les bananes.		L'independència va fer poc per a resoldre els problemes que varen resultar de sigles de subdesenroll econòmic i, a mitan [[1979]], el descontent polític va portar a la formació d'un govern interí. Este va ser reemplaçat despuix de les eleccions de [[1980]] per un govern dirigit pel Partit de la Llibertat de Dominica, baixe la primera ministra [[Eugenia Charles]], la primera dòna en ocupar eixe càrrec en el Carip. Els problemes econòmics crònics es varen complicar pel greu impacte dels [[huracà\|huracans]] en [[1979]] i [[1980]]. A finals de la década de [[1980]], l'economia va gojar d'una saludable recuperació, que es va debilitar en la década de 1990 per una baixa en els preus de les bananes.

	En les eleccions de febrer de [[2000]], el Partit de Treballadors Units de Edison James (UWP) va ser derrotat pel Partit Laborista de Dominica (DLP), dirigit per Roosevelt P. "Rosie" Douglas. Douglas va fallir despuix de solament alguns mesos d'haver assumit el mando i va ser reemplaçat per [[Pierre Charles]], també del DLP.		En les eleccions de febrer de [[2000]], el Partit de Treballadors Units de Edison James (UWP) va ser derrotat pel Partit Laborista de Dominica (DLP), dirigit per Roosevelt P. "Rosie" Douglas. Douglas va fallir despuix de solament alguns mesos d'haver assumit el mando i va ser reemplaçat per [[Pierre Charles]], també del DLP.

Jose2: Text reemplaça - ' mitan de ' a ' mitan '

2019-02-21T20:42:57Z

Text reemplaça - ' mitan de ' a ' mitan '

← Revisió anterior		Revisió de 20:42 21 feb 2019
Llínea 71:		Llínea 71:
	Posteriorment a la dissolució de la federació, Dominica es va convertir, en [[1967]], en un estat associat del Regne Unit i es va fer càrrec formalment dels seus assunts interns. El 3 de novembre de 1978, el Regne Unit va concedir l'independència a la Mancomunitat de Dominica, dins de la [[Mancomunitat Britànica de Nacions]].		Posteriorment a la dissolució de la federació, Dominica es va convertir, en [[1967]], en un estat associat del Regne Unit i es va fer càrrec formalment dels seus assunts interns. El 3 de novembre de 1978, el Regne Unit va concedir l'independència a la Mancomunitat de Dominica, dins de la [[Mancomunitat Britànica de Nacions]].

	L'independència va fer poc per a resoldre els problemes que varen resultar de sigles de subdesenroll econòmic i, a mitan de [[1979]], el descontent polític va portar a la formació d'un govern interí. Este va ser reemplaçat despuix de les eleccions de [[1980]] per un govern dirigit pel Partit de la Llibertat de Dominica, baixe la primera ministra [[Eugenia Charles]], la primera dòna en ocupar eixe càrrec en el Carib. Els problemes econòmics crònics es varen complicar pel greu impacte dels [[huracà\|huracans]] en [[1979]] i [[1980]]. A finals de la década de [[1980]], l'economia va gojar d'una saludable recuperació, que es va debilitar en la década de 1990 per una baixa en els preus de les bananes.		L'independència va fer poc per a resoldre els problemes que varen resultar de sigles de subdesenroll econòmic i, a mitan [[1979]], el descontent polític va portar a la formació d'un govern interí. Este va ser reemplaçat despuix de les eleccions de [[1980]] per un govern dirigit pel Partit de la Llibertat de Dominica, baixe la primera ministra [[Eugenia Charles]], la primera dòna en ocupar eixe càrrec en el Carib. Els problemes econòmics crònics es varen complicar pel greu impacte dels [[huracà\|huracans]] en [[1979]] i [[1980]]. A finals de la década de [[1980]], l'economia va gojar d'una saludable recuperació, que es va debilitar en la década de 1990 per una baixa en els preus de les bananes.

	En les eleccions de febrer de [[2000]], el Partit de Treballadors Units de Edison James (UWP) va ser derrotat pel Partit Laborista de Dominica (DLP), dirigit per Roosevelt P. "Rosie" Douglas. Douglas va fallir despuix de solament alguns mesos d'haver assumit el mando i va ser reemplaçat per [[Pierre Charles]], també del DLP.		En les eleccions de febrer de [[2000]], el Partit de Treballadors Units de Edison James (UWP) va ser derrotat pel Partit Laborista de Dominica (DLP), dirigit per Roosevelt P. "Rosie" Douglas. Douglas va fallir despuix de solament alguns mesos d'haver assumit el mando i va ser reemplaçat per [[Pierre Charles]], també del DLP.

Jose2: Text reemplaça - ' continua ' a ' contínua '

2018-11-20T21:09:59Z

Text reemplaça - ' continua ' a ' contínua '

← Revisió anterior		Revisió de 21:09 20 nov 2018
Llínea 63:		Llínea 63:
	En [[1627]] els [[Regne Unit\|britànics]] també varen fallar en intentar capturar l'illa.		En [[1627]] els [[Regne Unit\|britànics]] també varen fallar en intentar capturar l'illa.

	Els primers europeus en conseguir colonisar l'illa varen ser els francesos. En el [[sigle XVII]] varen arribar a la zona llenyaters francesos que varen rebatejar un poblat caribe en el nom de Roseau desenrollant una ciutat que hui és la capital del país. La nova colónia va conseguir tindre la seua pròpia iglésia en [[1730]], la que hui és la catedral [[catòlica]]. Encara que els britànics varen prendre l'illa per la força un sigle despuix, la presència francesa va transcendir el pas dels anys, ya que hui es ~~continua~~ parlant, com es vorà més avall, un idioma derivat del [[idioma francés\|francés]] i aixina mateix, la majoria de la població professa el [[catolicisme]].		Els primers europeus en conseguir colonisar l'illa varen ser els francesos. En el [[sigle XVII]] varen arribar a la zona llenyaters francesos que varen rebatejar un poblat caribe en el nom de Roseau desenrollant una ciutat que hui és la capital del país. La nova colónia va conseguir tindre la seua pròpia iglésia en [[1730]], la que hui és la catedral [[catòlica]]. Encara que els britànics varen prendre l'illa per la força un sigle despuix, la presència francesa va transcendir el pas dels anys, ya que hui es contínua parlant, com es vorà més avall, un idioma derivat del [[idioma francés\|francés]] i aixina mateix, la majoria de la població professa el [[catolicisme]].

	Durant casi un [[sigle]] Dominica va permanéixer aïllada i encara aplegaven més indis carips d'atres illes a assentar-se en Dominica, despuix d'abandonar les illes veïnes i refugiar-se en Dominica degut a que els europeus dominaven la regió. França formalment va cedir la possessió de l'illa al Regne Unit en [[1763]], que va convertir l'illa en [[colónia (administrativa)\|colónia]] en [[1805]] i per fi un govern va ser establit pels britànics.		Durant casi un [[sigle]] Dominica va permanéixer aïllada i encara aplegaven més indis carips d'atres illes a assentar-se en Dominica, despuix d'abandonar les illes veïnes i refugiar-se en Dominica degut a que els europeus dominaven la regió. França formalment va cedir la possessió de l'illa al Regne Unit en [[1763]], que va convertir l'illa en [[colónia (administrativa)\|colónia]] en [[1805]] i per fi un govern va ser establit pels britànics.

Jose2: /* Història */

2016-07-20T08:44:21Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 08:44 20 jul 2016
Llínea 69:		Llínea 69:
	L'emancipació dels esclaus africans provoca l'interrupció de relacions en l'Imperi Britànic en [[1834]] i en [[1838]] es convertix en la primera i única colónia britànica del Carib en tindre una llegislatura dominada per negres. En [[1896]], els britànics reprenen el control de l'illa i és convertida en [[Colónia de la Corona]]. Mig sigle despuix es convertix en província de la [[Federació de les Índies Occidentals]] de [[1958]] a [[1962]].		L'emancipació dels esclaus africans provoca l'interrupció de relacions en l'Imperi Britànic en [[1834]] i en [[1838]] es convertix en la primera i única colónia britànica del Carib en tindre una llegislatura dominada per negres. En [[1896]], els britànics reprenen el control de l'illa i és convertida en [[Colónia de la Corona]]. Mig sigle despuix es convertix en província de la [[Federació de les Índies Occidentals]] de [[1958]] a [[1962]].

	~~Després de~~ la dissolució de la federació, Dominica es va convertir, en [[1967]], en un estat associat del Regne Unit i es va fer càrrec formalment dels seus assunts interns. El 3 de novembre de 1978, el Regne Unit va concedir l'independència a la Mancomunitat de Dominica, dins de la [[Mancomunitat Britànica de Nacions]].		Posteriorment a la dissolució de la federació, Dominica es va convertir, en [[1967]], en un estat associat del Regne Unit i es va fer càrrec formalment dels seus assunts interns. El 3 de novembre de 1978, el Regne Unit va concedir l'independència a la Mancomunitat de Dominica, dins de la [[Mancomunitat Britànica de Nacions]].

	L'independència va fer poc per a resoldre els problemes que varen resultar de sigles de subdesenroll econòmic i, a mitan de [[1979]], el descontent polític va portar a la formació d'un govern interí. Este va ser reemplaçat despuix de les eleccions de [[1980]] per un govern dirigit pel Partit de la Llibertat de Dominica, baixe la primera ministra [[Eugenia Charles]], la primera dòna en ocupar eixe càrrec en el Carib. Els problemes econòmics crònics es varen complicar pel greu impacte dels [[huracà\|huracans]] en [[1979]] i [[1980]]. A finals de la década de [[1980]], l'economia va gojar d'una saludable recuperació, que es va debilitar en la década de 1990 per una baixa en els preus de les bananes.		L'independència va fer poc per a resoldre els problemes que varen resultar de sigles de subdesenroll econòmic i, a mitan de [[1979]], el descontent polític va portar a la formació d'un govern interí. Este va ser reemplaçat despuix de les eleccions de [[1980]] per un govern dirigit pel Partit de la Llibertat de Dominica, baixe la primera ministra [[Eugenia Charles]], la primera dòna en ocupar eixe càrrec en el Carib. Els problemes econòmics crònics es varen complicar pel greu impacte dels [[huracà\|huracans]] en [[1979]] i [[1980]]. A finals de la década de [[1980]], l'economia va gojar d'una saludable recuperació, que es va debilitar en la década de 1990 per una baixa en els preus de les bananes.

Chabi en 11:13 19 jul 2016

2016-07-19T11:13:10Z

@@ Llínea 57: / Llínea 57: @@
 }}
 '''Dominica''' és un estat insular d'[[Amèrica Central]], en les [[Chicotetes Antilles]], format per l'illa homònima. Està banyat a l'oest pel [[mar Carib]] i a l'est per l'[[oceà Atlàntic]]; al nort està separat de l'illa [[França|francesa]] de [[Guadalupe]] pel pas de Dominica, i al sur el pas de la [[Martinica]] el separa d'esta atra illa francesa. La capital és [[Roseau]].
 {{Amèrica}}

Katxis en 11:04 15 dec 2015

2015-12-15T11:04:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:04 15 dec 2015
Llínea 3:		Llínea 3:
	\| image_bandera = Flag of Dominica.svg		\| image_bandera = Flag of Dominica.svg
	\| image_escut = Dominica-arms.PNG		\| image_escut = Dominica-arms.PNG
	\| image_escut_tamany =		\| image_escut_tamany = 90px
	\| image_mapa = Dominica in its region.svg		\| image_mapa = Dominica in its region.svg
	\| lema_nacional = ''Après le Bon Dieu, c'est la Terre''<br />(En [[idioma francés\|francés]]: «Despuix del bon Deu, està la Terra»)		\| lema_nacional = ''Après le Bon Dieu, c'est la Terre''<br />(En [[idioma francés\|francés]]: «Despuix del bon Deu, està la Terra»)
Llínea 17:		Llínea 17:
	\| dirigents_títuls = [[President de Dominica\|President]]<br>[[Primer ministre de Dominica\|Primer ministre]]		\| dirigents_títuls = [[President de Dominica\|President]]<br>[[Primer ministre de Dominica\|Primer ministre]]
	\| dirigents_noms = [[Charles Savarin]]<br>[[Roosevelt Skerrit]]		\| dirigents_noms = [[Charles Savarin]]<br>[[Roosevelt Skerrit]]
	\| fundació =		\| fundació = [[Independència]]
	\| fundació_hites =		\| fundació_hites = • Data
	\| fundació_dates =		\| fundació_dates = del [[Regne Unit]]<br />[[3 de novembre]] de [[1978]]
	\| superfície = 754		\| superfície = 754
	\| superfície_lloc = 170		\| superfície_lloc = 170

← Revisió anterior		Revisió de 21:09 20 nov 2018
Llínea 63:		Llínea 63:
	En [[1627]] els [[Regne Unit\|britànics]] també varen fallar en intentar capturar l'illa.		En [[1627]] els [[Regne Unit\|britànics]] també varen fallar en intentar capturar l'illa.

	Els primers europeus en conseguir colonisar l'illa varen ser els francesos. En el [[sigle XVII]] varen arribar a la zona llenyaters francesos que varen rebatejar un poblat caribe en el nom de Roseau desenrollant una ciutat que hui és la capital del país. La nova colónia va conseguir tindre la seua pròpia iglésia en [[1730]], la que hui és la catedral [[catòlica]]. Encara que els britànics varen prendre l'illa per la força un sigle despuix, la presència francesa va transcendir el pas dels anys, ya que hui es ~~continua~~ parlant, com es vorà més avall, un idioma derivat del [[idioma francés\|francés]] i aixina mateix, la majoria de la població professa el [[catolicisme]].		Els primers europeus en conseguir colonisar l'illa varen ser els francesos. En el [[sigle XVII]] varen arribar a la zona llenyaters francesos que varen rebatejar un poblat caribe en el nom de Roseau desenrollant una ciutat que hui és la capital del país. La nova colónia va conseguir tindre la seua pròpia iglésia en [[1730]], la que hui és la catedral [[catòlica]]. Encara que els britànics varen prendre l'illa per la força un sigle despuix, la presència francesa va transcendir el pas dels anys, ya que hui es contínua parlant, com es vorà més avall, un idioma derivat del [[idioma francés\|francés]] i aixina mateix, la majoria de la població professa el [[catolicisme]].

	Durant casi un [[sigle]] Dominica va permanéixer aïllada i encara aplegaven més indis carips d'atres illes a assentar-se en Dominica, despuix d'abandonar les illes veïnes i refugiar-se en Dominica degut a que els europeus dominaven la regió. França formalment va cedir la possessió de l'illa al Regne Unit en [[1763]], que va convertir l'illa en [[colónia (administrativa)\|colónia]] en [[1805]] i per fi un govern va ser establit pels britànics.		Durant casi un [[sigle]] Dominica va permanéixer aïllada i encara aplegaven més indis carips d'atres illes a assentar-se en Dominica, despuix d'abandonar les illes veïnes i refugiar-se en Dominica degut a que els europeus dominaven la regió. França formalment va cedir la possessió de l'illa al Regne Unit en [[1763]], que va convertir l'illa en [[colónia (administrativa)\|colónia]] en [[1805]] i per fi un govern va ser establit pels britànics.