Dret romà - Historial de revisions

Jose2: /* Bibliografia */

2023-10-15T18:37:40Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 18:37 15 oct 2023
Llínea 65:		Llínea 65:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
			*Guzmán Brito, Alejandro. Derecho Privado Romano, Tomos I y II, Editorial Jurídica de Chile, Santiago, 1996, ISBN 978-956-10-1127-4
	* Iglesias, Juan. Las fuentes del Derecho Romano, Editorial CIVITAS, Pamplona 2016. ISBN: 9788491355700		* Iglesias, Juan. Las fuentes del Derecho Romano, Editorial CIVITAS, Pamplona 2016. ISBN: 9788491355700
	* Panero, Ricardo. Derecho Romano, Tirant lo Blanch, Valencia, 4ed. 2008, ISBN 978-84-9876-291-4		* Panero, Ricardo. Derecho Romano, Tirant lo Blanch, Valencia, 4ed. 2008, ISBN 978-84-9876-291-4
	* Peter G. ~~Stein,~~ El Derecho Romano en la Historia de Europa, Siglo Veintiuno de España Editores 1999, ISBN 84-323-1060-3		* Stein, Peter G. El Derecho Romano en la Historia de Europa, Siglo Veintiuno de España Editores 1999, ISBN 84-323-1060-3

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 18:36 15 oct 2023

2023-10-15T18:36:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:36 15 oct 2023
Llínea 62:		Llínea 62:
	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>
			* Ignacio Morales, José (1998). ''Derecho Romano''. Trillas

			== Bibliografia ==
			* Iglesias, Juan. Las fuentes del Derecho Romano, Editorial CIVITAS, Pamplona 2016. ISBN: 9788491355700
			* Panero, Ricardo. Derecho Romano, Tirant lo Blanch, Valencia, 4ed. 2008, ISBN 978-84-9876-291-4
			* Peter G. Stein, El Derecho Romano en la Historia de Europa, Siglo Veintiuno de España Editores 1999, ISBN 84-323-1060-3

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 18:33 15 oct 2023

2023-10-15T18:33:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:33 15 oct 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma a lo llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, l'història de [[Antiga Roma\|Roma]] (principalment les diferents fases i migs que faran estes normes s'exteriorisen, és dir, les fonts de producció d'este Dret, i d'atra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i mos va transmetre.<ref> ~~PANERO~~, Ricardo, ''Derecho Romano'' 4ªed. Valéncia, Tirant lo Blanch. 2008. ISBN 978-84-9876-291-4</ref>		'''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma a lo llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, l'història de [[Antiga Roma\|Roma]] (principalment les diferents fases i migs que faran estes normes s'exteriorisen, és dir, les fonts de producció d'este Dret, i d'atra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i mos va transmetre.<ref> Panero, Ricardo, ''Derecho Romano'' 4ªed. Valéncia, Tirant lo Blanch. 2008. ISBN 978-84-9876-291-4</ref>

	La jurisdicció en [[Roma]] es concentra en la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (dies fasti) seent en la nomenada Cadira Curul ([[Sella Curulis]]) auxiliat pels [[aguasil]]s ([[lictores]]) i enfront de les parts llitigants ([[rei]]).		La jurisdicció en [[Roma]] es concentra en la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (dies fasti) seent en la nomenada Cadira Curul ([[Sella Curulis]]) auxiliat pels [[aguasil]]s ([[lictores]]) i enfront de les parts llitigants ([[rei]]).

Jose2 en 18:33 15 oct 2023

2023-10-15T18:33:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:33 15 oct 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma a lo llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, l'història de [[Antiga Roma\|Roma]] (principalment les diferents fases i migs que faran estes normes s'exteriorisen, és dir, les fonts de producció d'este Dret, i d'atra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i mos va transmetre.<ref> ~~Panero~~, Ricardo, ''Derecho Romano'' 4ªed. Valéncia, Tirant lo Blanch. 2008. ISBN 978-84-9876-291-4</ref>		'''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma a lo llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, l'història de [[Antiga Roma\|Roma]] (principalment les diferents fases i migs que faran estes normes s'exteriorisen, és dir, les fonts de producció d'este Dret, i d'atra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i mos va transmetre.<ref> PANERO, Ricardo, ''Derecho Romano'' 4ªed. Valéncia, Tirant lo Blanch. 2008. ISBN 978-84-9876-291-4</ref>

	La jurisdicció en [[Roma]] es concentra en la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (dies fasti) seent en la nomenada Cadira Curul ([[Sella Curulis]]) auxiliat pels [[aguasil]]s ([[lictores]]) i enfront de les parts llitigants ([[rei]]).		La jurisdicció en [[Roma]] es concentra en la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (dies fasti) seent en la nomenada Cadira Curul ([[Sella Curulis]]) auxiliat pels [[aguasil]]s ([[lictores]]) i enfront de les parts llitigants ([[rei]]).

Jose2 en 18:33 15 oct 2023

2023-10-15T18:33:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:33 15 oct 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma a lo llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, l'història de [[Antiga Roma\|Roma]] (principalment les diferents fases i migs que faran estes normes s'exteriorisen, és dir, les fonts de producció d'este Dret, i d'atra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i mos va transmetre.<ref> ~~PANERO~~, Ricardo, ''Derecho Romano'' 4ªed. Valéncia, Tirant lo Blanch. 2008. ISBN 978-84-9876-291-4</ref>		'''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma a lo llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, l'història de [[Antiga Roma\|Roma]] (principalment les diferents fases i migs que faran estes normes s'exteriorisen, és dir, les fonts de producció d'este Dret, i d'atra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i mos va transmetre.<ref> Panero, Ricardo, ''Derecho Romano'' 4ªed. Valéncia, Tirant lo Blanch. 2008. ISBN 978-84-9876-291-4</ref>

	La jurisdicció en [[Roma]] es concentra en la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (dies fasti) seent en la nomenada Cadira Curul ([[Sella Curulis]]) auxiliat pels [[aguasil]]s ([[lictores]]) i enfront de les parts llitigants ([[rei]]).		La jurisdicció en [[Roma]] es concentra en la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (dies fasti) seent en la nomenada Cadira Curul ([[Sella Curulis]]) auxiliat pels [[aguasil]]s ([[lictores]]) i enfront de les parts llitigants ([[rei]]).

Valencian: Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs'

2022-06-28T16:21:59Z

Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs'

← Revisió anterior		Revisió de 16:21 28 jun 2022
Llínea 63:		Llínea 63:
	<references/>		<references/>

	== ~~Vínculs~~ externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.iuscivile.com Plana del professor Ernest Metzger]. {{en}}		* [http://www.iuscivile.com Plana del professor Ernest Metzger]. {{en}}
	* [http://web.upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak ''The Roman Law Library''] (Yves Lassard, Alexandr Koptev). {{en}}		* [http://web.upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak ''The Roman Law Library''] (Yves Lassard, Alexandr Koptev). {{en}}

Jose2: Text reemplaça - ' altre ' a ' atre '

2020-06-04T19:06:04Z

Text reemplaça - ' altre ' a ' atre '

← Revisió anterior		Revisió de 19:06 4 jun 2020
Llínea 55:		Llínea 55:
	Per a les causes civils menors en les ciutats subjectes (''civites sine suffragio'') es varen establir uns magistrats nomenats Juges Menors, dels quals la competència es va estendre també despuix a tota Itàlia.		Per a les causes civils menors en les ciutats subjectes (''civites sine suffragio'') es varen establir uns magistrats nomenats Juges Menors, dels quals la competència es va estendre també despuix a tota Itàlia.

	Els magistrats definien el punt del dret (''ius'') pero la seua aplicació (judicium) corresponia a un ~~altre~~ ciutadà. Pero els judicis lents i complicats es llimitaven als casos destacats, i per a esclaus i gent de classe social baixa s'aplicava un procediment més curt.		Els magistrats definien el punt del dret (''ius'') pero la seua aplicació (judicium) corresponia a un atre ciutadà. Pero els judicis lents i complicats es llimitaven als casos destacats, i per a esclaus i gent de classe social baixa s'aplicava un procediment més curt.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: Text reemplaça - 'però' a 'pero'

2018-02-20T10:51:53Z

Text reemplaça - 'però' a 'pero'

← Revisió anterior		Revisió de 10:51 20 feb 2018
Llínea 7:		Llínea 7:
	* [[Ius Quiritium]]; el nom deriva de "Quirites", sinònim de "Romans". estava constituït d'un conjunt de costums ancestrals no escrits. S'aplicava en l'àmbit del dret de família, matrimoni, pàtria potestat i propietat privada. És el nucleu del [[ius civile]].		* [[Ius Quiritium]]; el nom deriva de "Quirites", sinònim de "Romans". estava constituït d'un conjunt de costums ancestrals no escrits. S'aplicava en l'àmbit del dret de família, matrimoni, pàtria potestat i propietat privada. És el nucleu del [[ius civile]].
	* [[Ius civile]], el conjunt de les normes que regulaven els ciutadans romans (cives romani)		* [[Ius civile]], el conjunt de les normes que regulaven els ciutadans romans (cives romani)
	* [[Ius honorarium]] o [[ius praetorium]], sobre les situacions de dret no recollides al ius civile, ~~però~~ reglamentades en els [[Magistrat]]s dotada de [[iurisdictio]].		* [[Ius honorarium]] o [[ius praetorium]], sobre les situacions de dret no recollides al ius civile, pero reglamentades en els [[Magistrat]]s dotada de [[iurisdictio]].
	* [[Ius legitimum]], el seu nom deriva de ''lex'' (llei) acabà extinguint-se confonent-se en el [[ius civile]].		* [[Ius legitimum]], el seu nom deriva de ''lex'' (llei) acabà extinguint-se confonent-se en el [[ius civile]].
	* [[Ius gentium]], tot el que trobava tutela més allà del ordenament romà.		* [[Ius gentium]], tot el que trobava tutela més allà del ordenament romà.

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2016-04-26T11:04:27Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 11:04 26 abr 2016
Llínea 42:		Llínea 42:
	En cas de furt el lladre podia pagar una reparació satisfactòria. Si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau del robat. En els casos d'injúries es concertava una indemnisació. En els casos de lesions podia reclamar-se el [[Talió]] (és a dir provocar el mateix dany).		En cas de furt el lladre podia pagar una reparació satisfactòria. Si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau del robat. En els casos d'injúries es concertava una indemnisació. En els casos de lesions podia reclamar-se el [[Talió]] (és a dir provocar el mateix dany).

	Les lleis ~~van~~ anar evolucionant i aixina veem que el lladre sorprés in fragranti podia deslliurar-se d'una condena pagant el doble d'allò robat.		Les lleis varen anar evolucionant i aixina veem que el lladre sorprés in fragranti podia deslliurar-se d'una condena pagant el doble d'allò robat.

	La [[Llei Petalia]] va modificar també el procediment eixecutiu contra els deutors.		La [[Llei Petalia]] va modificar també el procediment eixecutiu contra els deutors.
Llínea 52:		Llínea 52:
	L'establiment d'un magistrat especial de Policia (el seu àmbit d'actuació es va estendre pronte a tota Itàlia) nomenat ''Edil'', va traspassar a este la potestat sobre llitigis relatius a compres i vendes en mercats públics (de productes, esclaus...). La seua jurisdicció s'estenia també a atres qüestions d'orde que podien ser sancionades en multes.		L'establiment d'un magistrat especial de Policia (el seu àmbit d'actuació es va estendre pronte a tota Itàlia) nomenat ''Edil'', va traspassar a este la potestat sobre llitigis relatius a compres i vendes en mercats públics (de productes, esclaus...). La seua jurisdicció s'estenia també a atres qüestions d'orde que podien ser sancionades en multes.

	Per a les classes més baixes, i per a certs delictes menors, existien els ''Triunviri'' o Juges Nocturns (''Tres viri nocturni'') dels quals les competències ~~van~~ anar aumentant, i ~~van~~ passar a ser elegits en el Comicis tribunats des del [[289 aC]].		Per a les classes més baixes, i per a certs delictes menors, existien els ''Triunviri'' o Juges Nocturns (''Tres viri nocturni'') dels quals les competències varen anar aumentant, i varen passar a ser elegits en el Comicis tribunats des del [[289 aC]].
	Per a les causes civils menors en les ciutats subjectes (''civites sine suffragio'') es ~~van~~ establir uns magistrats nomenats Juges Menors, dels quals la competència es va estendre també despuix a tota Itàlia.		Per a les causes civils menors en les ciutats subjectes (''civites sine suffragio'') es varen establir uns magistrats nomenats Juges Menors, dels quals la competència es va estendre també despuix a tota Itàlia.

	Els magistrats definien el punt del dret (''ius'') pero la seua aplicació (judicium) corresponia a un altre ciutadà. Pero els judicis lents i complicats es llimitaven als casos destacats, i per a esclaus i gent de classe social baixa s'aplicava un procediment més curt.		Els magistrats definien el punt del dret (''ius'') pero la seua aplicació (judicium) corresponia a un altre ciutadà. Pero els judicis lents i complicats es llimitaven als casos destacats, i per a esclaus i gent de classe social baixa s'aplicava un procediment més curt.

Jose2: Text reemplaça - 'la història' a 'l'història'

2016-01-03T12:17:33Z

Text reemplaça - 'la història' a 'l'història'

← Revisió anterior		Revisió de 12:17 3 gin 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma a lo llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, la història de [[Antiga Roma\|Roma]] (principalment les diferents fases i migs que faran estes normes s'exteriorisen, és dir, les fonts de producció d'este Dret, i d'atra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i mos va transmetre.<ref> PANERO, Ricardo, ''Derecho Romano'' 4ªed. Valéncia, Tirant lo Blanch. 2008. ISBN 978-84-9876-291-4</ref>		'''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma a lo llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, l'història de [[Antiga Roma\|Roma]] (principalment les diferents fases i migs que faran estes normes s'exteriorisen, és dir, les fonts de producció d'este Dret, i d'atra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i mos va transmetre.<ref> PANERO, Ricardo, ''Derecho Romano'' 4ªed. Valéncia, Tirant lo Blanch. 2008. ISBN 978-84-9876-291-4</ref>

	La jurisdicció en [[Roma]] es concentra en la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (dies fasti) seent en la nomenada Cadira Curul ([[Sella Curulis]]) auxiliat pels [[aguasil]]s ([[lictores]]) i enfront de les parts llitigants ([[rei]]).		La jurisdicció en [[Roma]] es concentra en la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (dies fasti) seent en la nomenada Cadira Curul ([[Sella Curulis]]) auxiliat pels [[aguasil]]s ([[lictores]]) i enfront de les parts llitigants ([[rei]]).