Ductilitat - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - ' de a' a ' d'a'

2021-11-30T03:00:24Z

Text reemplaça - ' de a' a ' d'a'

← Revisió anterior		Revisió de 03:00 30 nov 2021
Llínea 22:		Llínea 22:
	\|\|left}}		\|\|left}}
	A on ''L<sub>f</sub>'' és la distància entre les marques calibrades despuix de la falla de la mostra.		A on ''L<sub>f</sub>'' és la distància entre les marques calibrades despuix de la falla de la mostra.
	* La '''reducció percentual de l'àrea''' consistix en medir el canvi en l'àrea de la secció travessera en el punt de fractura abans i despuix de la prova. Descriu puix, la cantitat de adelgazament sofrit per l'espècimen durant la prova:		* La '''reducció percentual de l'àrea''' consistix en medir el canvi en l'àrea de la secció travessera en el punt de fractura abans i despuix de la prova. Descriu puix, la cantitat d'adelgazament sofrit per l'espècimen durant la prova:

	{{equació\|		{{equació\|

Jose2: Text reemplaça - 'On ' a 'A on '

2021-05-24T19:44:55Z

Text reemplaça - 'On ' a 'A on '

← Revisió anterior		Revisió de 19:44 24 maig 2021
Llínea 21:		Llínea 21:
	<math>% \text{percentaje d'elongació} = \frac{L_f - L_0}{L_0}\cdot100</math>		<math>% \text{percentaje d'elongació} = \frac{L_f - L_0}{L_0}\cdot100</math>
	\|\|left}}		\|\|left}}
	On ''L<sub>f</sub>'' és la distància entre les marques calibrades despuix de la falla de la mostra.		A on ''L<sub>f</sub>'' és la distància entre les marques calibrades despuix de la falla de la mostra.
	* La '''reducció percentual de l'àrea''' consistix en medir el canvi en l'àrea de la secció travessera en el punt de fractura abans i despuix de la prova. Descriu puix, la cantitat de adelgazament sofrit per l'espècimen durant la prova:		* La '''reducció percentual de l'àrea''' consistix en medir el canvi en l'àrea de la secció travessera en el punt de fractura abans i despuix de la prova. Descriu puix, la cantitat de adelgazament sofrit per l'espècimen durant la prova:

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T11:28:44Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 11:28 20 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Ductility.svg\|thumb\|Esquema de la resposta d'una barra cilíndrica de metal a una força de tracció de direcció oposta als seus extrems. (a) Fractura fràgil. (b) Fractura dúctil. (c) Fractura totalment dúctil.]]		[[Archiu:Ductility.svg\|thumb\|Esquema de la resposta d'una barra cilíndrica de metal a una força de tracció de direcció oposta als seus extrems. (a) Fractura fràgil. (b) Fractura dúctil. (c) Fractura totalment dúctil.]]
	La '''ductilitat''' és una propietat que presenten alguns [[material]]és, com les [[aleació\|aleacio]]ns [[metal\|metàliques]] o materials asfàltics, els quals baix l'acció d'una força, poden deformar-se [[plasticitat (mecànica de sòlits)\|plàsticament]] de manera sostenible sense trencar-se,<ref>{{Google books\|TKwTAKb4e00C\|Diseño sismorresistente de edificios – Luis M. Bozzo Rotondo, Alex H. Barbat\|page=104}}</ref> permetent obtindre [[aram]]s o [[fil]]s de dit material. Als materials que presenten esta propietat se'ls denomina ''dúctils''. Els materials no dúctils es califiquen com [[fragilitat\|fràgils]]. Encara que els materials dúctils també poden aplegar a trencar-se baix l'esforç adequat, este trencament ~~només~~ succeïx despuix de produir-se grans deformacions.		La '''ductilitat''' és una propietat que presenten alguns [[material]]és, com les [[aleació\|aleacio]]ns [[metal\|metàliques]] o materials asfàltics, els quals baix l'acció d'una força, poden deformar-se [[plasticitat (mecànica de sòlits)\|plàsticament]] de manera sostenible sense trencar-se,<ref>{{Google books\|TKwTAKb4e00C\|Diseño sismorresistente de edificios – Luis M. Bozzo Rotondo, Alex H. Barbat\|page=104}}</ref> permetent obtindre [[aram]]s o [[fil]]s de dit material. Als materials que presenten esta propietat se'ls denomina ''dúctils''. Els materials no dúctils es califiquen com [[fragilitat\|fràgils]]. Encara que els materials dúctils també poden aplegar a trencar-se baix l'esforç adequat, este trencament a soles succeïx despuix de produir-se grans deformacions.

	En atres térmens, un material és dúctil quan la relació entre l'allargament llongitudinal produït per una tracció i la disminució de la [[secció (geometria)\|secció]] travessera és molt elevada.		En atres térmens, un material és dúctil quan la relació entre l'allargament llongitudinal produït per una tracció i la disminució de la [[secció (geometria)\|secció]] travessera és molt elevada.

	== Introducció ==		== Introducció ==
	En l'àmbit de la [[metalúrgia]] s'entén per metal dúctil aquell que sofrix grans deformacions abans de trencar-se, sent l'opost al metal [[Fragilitat\|fràgil]], que es trenca sense a penes deformació. Note's que la ductilitat és un fenomen observable ~~només~~ en [[plasticitat (mecànica de sòlits)\|règim plàstic]].		En l'àmbit de la [[metalúrgia]] s'entén per metal dúctil aquell que sofrix grans deformacions abans de trencar-se, sent l'opost al metal [[Fragilitat\|fràgil]], que es trenca sense a penes deformació. Note's que la ductilitat és un fenomen observable a soles en [[plasticitat (mecànica de sòlits)\|règim plàstic]].

	No deu confondre's dúctil en bla, ya que la ductilitat és una propietat que com tal es manifesta una volta que el material està soportant una força considerable, suficient per a produir plastificació. Açò és, mentres la càrrega siga menuda, la deformació també ho serà i en general la deformació serà [[elasticitat (mecànica de sòlits)\|elàstica]] i [[deformació reversible\|reversible]], no obstant, alcançat cert punt el material cedix fluïx per plastificació, deformant-se en molta major mesura de lo que ho havia fet fins llavors pero sense aplegar a trencar-se.		No deu confondre's dúctil en bla, ya que la ductilitat és una propietat que com tal es manifesta una volta que el material està soportant una força considerable, suficient per a produir plastificació. Açò és, mentres la càrrega siga menuda, la deformació també ho serà i en general la deformació serà [[elasticitat (mecànica de sòlits)\|elàstica]] i [[deformació reversible\|reversible]], no obstant, alcançat cert punt el material cedix fluïx per plastificació, deformant-se en molta major mesura de lo que ho havia fet fins llavors pero sense aplegar a trencar-se.

Jose2: /* Introducció */

2017-11-09T19:09:12Z

Introducció

← Revisió anterior		Revisió de 19:09 9 nov 2017
Llínea 13:		Llínea 13:
	*En l'us: presenten deformacions notòries abans de trencar-se. Per contra, el major problema que presenten els materials fràgils és que es trenquen sense previ avís, mentres que els materials dúctils sofrixen primer una acusada deformació, conservant encara una certa reserva de resistència, per #lo que despuix serà necessari que la força aplicada seguixca aumentant per a que es provoque el trencament.		*En l'us: presenten deformacions notòries abans de trencar-se. Per contra, el major problema que presenten els materials fràgils és que es trenquen sense previ avís, mentres que els materials dúctils sofrixen primer una acusada deformació, conservant encara una certa reserva de resistència, per #lo que despuix serà necessari que la força aplicada seguixca aumentant per a que es provoque el trencament.

	La ductilitat d'un metal es valora de forma indirecta a través de la [[Resiliència (ingenieria)\|resiliència]]. La ductilitat és la propietat dels metals per a formar arams o fils de diferents ~~#gruixa~~. Els [[metal]]és es caracterisen per la seua elevada ductilitat, la que s'explica perque els [[àtom]]s dels metals es disponen de manera tal que és possible que s'esgolen uns sobre uns atres i per això es poden estirar sense trencar-se.		La ductilitat d'un metal es valora de forma indirecta a través de la [[Resiliència (ingenieria)\|resiliència]]. La ductilitat és la propietat dels metals per a formar arams o fils de diferents grosors. Els [[metal]]s es caracterisen per la seua elevada ductilitat, la que s'explica perque els [[àtom]]s dels metals es disponen de manera tal que és possible que s'esgolen uns sobre uns atres i per això es poden estirar sense trencar-se.

	== Mesures de ductilitat ==		== Mesures de ductilitat ==

Jose2 en 09:31 9 set 2016

2016-09-09T09:31:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:31 9 set 2016
Llínea 46:		Llínea 46:
	{{wikcionario}}		{{wikcionario}}

			[[Categoria:Física]]
	[[Categoria:Propietats mecàniques dels materials]]		[[Categoria:Propietats mecàniques dels materials]]
	[[Categoria:Materials en ingenieria]]		[[Categoria:Materials en ingenieria]]
	{{Traduït de\|es\|Ductilidad}}		{{Traduït de\|es\|Ductilidad}}

Jose2: /* Vore també */

2016-09-09T08:58:04Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 08:58 9 set 2016
Llínea 36:		Llínea 36:
	* [[Elongació (física)\|Elongació]]		* [[Elongació (física)\|Elongació]]
	* [[Plasticitat (mecànica de sòlits)\|Plasticitat]]		* [[Plasticitat (mecànica de sòlits)\|Plasticitat]]
	* [[Resiliència]]		* [[Resiliència (ingenieria)\|Resiliència]]

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: /* Vejau també */

2016-09-09T08:57:19Z

Vejau també

← Revisió anterior		Revisió de 08:57 9 set 2016
Llínea 30:		Llínea 30:
	on Af és l'àrea de la secció travessera final en la superfície de la fractura.		on Af és l'àrea de la secció travessera final en la superfície de la fractura.

	== ~~Vejau~~ també ==		== Vore també ==
	* [[Aleació]]		* [[Aleació]]
	* [[Metalúrgia]]		* [[Metalúrgia]]

EirVal en 23:22 8 set 2016

2016-09-08T23:22:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:22 8 set 2016
Llínea 19:		Llínea 19:
	* El '''percentage d'elongació''' quantifica la deformació permanent en el trencament ([[deformació plàstica]]), és dir, no s'inclou la deformació recuperada despuix de la fractura ([[deformació elàstica]]). D'esta manera, es medix la distància entre les mesures calibrades en la mostra abans i despuix de la prova. S'observa que la deformació despuix de la falla (trencament) és menor que la deformació en el punt de ruptura, degut a que l'esforç elàstic es recupera quan cessa la càrrega. El percentage d'elongació pot escriure's com:		* El '''percentage d'elongació''' quantifica la deformació permanent en el trencament ([[deformació plàstica]]), és dir, no s'inclou la deformació recuperada despuix de la fractura ([[deformació elàstica]]). D'esta manera, es medix la distància entre les mesures calibrades en la mostra abans i despuix de la prova. S'observa que la deformació despuix de la falla (trencament) és menor que la deformació en el punt de ruptura, degut a que l'esforç elàstic es recupera quan cessa la càrrega. El percentage d'elongació pot escriure's com:
	{{equació\|		{{equació\|
	<math>% \text{percentaje d'elongació} = \frac{L_f - L_0}{L_0}\</math>		<math>% \text{percentaje d'elongació} = \frac{L_f - L_0}{L_0}\cdot100</math>
	\|\|left}}		\|\|left}}
	On ''L<sub>f</sub>'' és la distància entre les marques calibrades despuix de la falla de la mostra.		On ''L<sub>f</sub>'' és la distància entre les marques calibrades despuix de la falla de la mostra.
Llínea 25:		Llínea 25:

	{{equació\|		{{equació\|
	<math>% \text{percentage de reducció de l'área} = \frac{A_0 - A_f}{A_0}\</math>		<math>% \text{percentage de reducció de l'área} = \frac{A_0 - A_f}{A_0}\cdot100</math>
	\|\|left}}		\|\|left}}

EirVal en 23:21 8 set 2016

2016-09-08T23:21:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:21 8 set 2016
Llínea 19:		Llínea 19:
	* El '''percentage d'elongació''' quantifica la deformació permanent en el trencament ([[deformació plàstica]]), és dir, no s'inclou la deformació recuperada despuix de la fractura ([[deformació elàstica]]). D'esta manera, es medix la distància entre les mesures calibrades en la mostra abans i despuix de la prova. S'observa que la deformació despuix de la falla (trencament) és menor que la deformació en el punt de ruptura, degut a que l'esforç elàstic es recupera quan cessa la càrrega. El percentage d'elongació pot escriure's com:		* El '''percentage d'elongació''' quantifica la deformació permanent en el trencament ([[deformació plàstica]]), és dir, no s'inclou la deformació recuperada despuix de la fractura ([[deformació elàstica]]). D'esta manera, es medix la distància entre les mesures calibrades en la mostra abans i despuix de la prova. S'observa que la deformació despuix de la falla (trencament) és menor que la deformació en el punt de ruptura, degut a que l'esforç elàstic es recupera quan cessa la càrrega. El percentage d'elongació pot escriure's com:
	{{equació\|		{{equació\|
	<math>% \text{percentaje d'elongació} = \frac{L_f - L_0}{L_0}\~~cdot 100~~</math>		<math>% \text{percentaje d'elongació} = \frac{L_f - L_0}{L_0}\</math>
	\|\|left}}		\|\|left}}
	On ''L<sub>f</sub>'' és la distància entre les marques calibrades despuix de la falla de la mostra.		On ''L<sub>f</sub>'' és la distància entre les marques calibrades despuix de la falla de la mostra.
Llínea 25:		Llínea 25:

	{{equació\|		{{equació\|
	<math>% \text{percentage de reducció de l'área} = \frac{A_0 - A_f}{A_0}\~~cdot 100~~</math>		<math>% \text{percentage de reducció de l'área} = \frac{A_0 - A_f}{A_0}\</math>
	\|\|left}}		\|\|left}}

EirVal en 23:18 8 set 2016

2016-09-08T23:18:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:18 8 set 2016
Llínea 18:		Llínea 18:
	Despuix d'una prova de tensió, o [[Ensaig de tracció\|prova de tracció]], són dos les ''mesures'' que nos proporcionen informació sobre la ''ductilitat'' d'un material: el percentage d'elongació i la reducció percentual en l'àrea.		Despuix d'una prova de tensió, o [[Ensaig de tracció\|prova de tracció]], són dos les ''mesures'' que nos proporcionen informació sobre la ''ductilitat'' d'un material: el percentage d'elongació i la reducció percentual en l'àrea.
	* El '''percentage d'elongació''' quantifica la deformació permanent en el trencament ([[deformació plàstica]]), és dir, no s'inclou la deformació recuperada despuix de la fractura ([[deformació elàstica]]). D'esta manera, es medix la distància entre les mesures calibrades en la mostra abans i despuix de la prova. S'observa que la deformació despuix de la falla (trencament) és menor que la deformació en el punt de ruptura, degut a que l'esforç elàstic es recupera quan cessa la càrrega. El percentage d'elongació pot escriure's com:		* El '''percentage d'elongació''' quantifica la deformació permanent en el trencament ([[deformació plàstica]]), és dir, no s'inclou la deformació recuperada despuix de la fractura ([[deformació elàstica]]). D'esta manera, es medix la distància entre les mesures calibrades en la mostra abans i despuix de la prova. S'observa que la deformació despuix de la falla (trencament) és menor que la deformació en el punt de ruptura, degut a que l'esforç elàstic es recupera quan cessa la càrrega. El percentage d'elongació pot escriure's com:

	{{equació\|		{{equació\|
	<math>% \text{~~percentage~~ d'elongació} = \frac{L_f - L_0}{L_0}\cdot 100</math>		<math>% \text{percentaje d'elongació} = \frac{L_f - L_0}{L_0}\cdot 100</math>
	\|\|left}}		\|\|left}}

	On ''L<sub>f</sub>'' és la distància entre les marques calibrades despuix de la falla de la mostra.		On ''L<sub>f</sub>'' és la distància entre les marques calibrades despuix de la falla de la mostra.
	* La '''reducció percentual de l'àrea''' consistix en medir el canvi en l'àrea de la secció travessera en el punt de fractura abans i despuix de la prova. Descriu puix, la cantitat de adelgazament sofrit per l'espècimen durant la prova:		* La '''reducció percentual de l'àrea''' consistix en medir el canvi en l'àrea de la secció travessera en el punt de fractura abans i despuix de la prova. Descriu puix, la cantitat de adelgazament sofrit per l'espècimen durant la prova:

← Revisió anterior		Revisió de 11:28 20 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Ductility.svg\|thumb\|Esquema de la resposta d'una barra cilíndrica de metal a una força de tracció de direcció oposta als seus extrems. (a) Fractura fràgil. (b) Fractura dúctil. (c) Fractura totalment dúctil.]]		[[Archiu:Ductility.svg\|thumb\|Esquema de la resposta d'una barra cilíndrica de metal a una força de tracció de direcció oposta als seus extrems. (a) Fractura fràgil. (b) Fractura dúctil. (c) Fractura totalment dúctil.]]
	La '''ductilitat''' és una propietat que presenten alguns [[material]]és, com les [[aleació\|aleacio]]ns [[metal\|metàliques]] o materials asfàltics, els quals baix l'acció d'una força, poden deformar-se [[plasticitat (mecànica de sòlits)\|plàsticament]] de manera sostenible sense trencar-se,<ref>{{Google books\|TKwTAKb4e00C\|Diseño sismorresistente de edificios – Luis M. Bozzo Rotondo, Alex H. Barbat\|page=104}}</ref> permetent obtindre [[aram]]s o [[fil]]s de dit material. Als materials que presenten esta propietat se'ls denomina ''dúctils''. Els materials no dúctils es califiquen com [[fragilitat\|fràgils]]. Encara que els materials dúctils també poden aplegar a trencar-se baix l'esforç adequat, este trencament ~~només~~ succeïx despuix de produir-se grans deformacions.		La '''ductilitat''' és una propietat que presenten alguns [[material]]és, com les [[aleació\|aleacio]]ns [[metal\|metàliques]] o materials asfàltics, els quals baix l'acció d'una força, poden deformar-se [[plasticitat (mecànica de sòlits)\|plàsticament]] de manera sostenible sense trencar-se,<ref>{{Google books\|TKwTAKb4e00C\|Diseño sismorresistente de edificios – Luis M. Bozzo Rotondo, Alex H. Barbat\|page=104}}</ref> permetent obtindre [[aram]]s o [[fil]]s de dit material. Als materials que presenten esta propietat se'ls denomina ''dúctils''. Els materials no dúctils es califiquen com [[fragilitat\|fràgils]]. Encara que els materials dúctils també poden aplegar a trencar-se baix l'esforç adequat, este trencament a soles succeïx despuix de produir-se grans deformacions.

	En atres térmens, un material és dúctil quan la relació entre l'allargament llongitudinal produït per una tracció i la disminució de la [[secció (geometria)\|secció]] travessera és molt elevada.		En atres térmens, un material és dúctil quan la relació entre l'allargament llongitudinal produït per una tracció i la disminució de la [[secció (geometria)\|secció]] travessera és molt elevada.

	== Introducció ==		== Introducció ==
	En l'àmbit de la [[metalúrgia]] s'entén per metal dúctil aquell que sofrix grans deformacions abans de trencar-se, sent l'opost al metal [[Fragilitat\|fràgil]], que es trenca sense a penes deformació. Note's que la ductilitat és un fenomen observable ~~només~~ en [[plasticitat (mecànica de sòlits)\|règim plàstic]].		En l'àmbit de la [[metalúrgia]] s'entén per metal dúctil aquell que sofrix grans deformacions abans de trencar-se, sent l'opost al metal [[Fragilitat\|fràgil]], que es trenca sense a penes deformació. Note's que la ductilitat és un fenomen observable a soles en [[plasticitat (mecànica de sòlits)\|règim plàstic]].

	No deu confondre's dúctil en bla, ya que la ductilitat és una propietat que com tal es manifesta una volta que el material està soportant una força considerable, suficient per a produir plastificació. Açò és, mentres la càrrega siga menuda, la deformació també ho serà i en general la deformació serà [[elasticitat (mecànica de sòlits)\|elàstica]] i [[deformació reversible\|reversible]], no obstant, alcançat cert punt el material cedix fluïx per plastificació, deformant-se en molta major mesura de lo que ho havia fet fins llavors pero sense aplegar a trencar-se.		No deu confondre's dúctil en bla, ya que la ductilitat és una propietat que com tal es manifesta una volta que el material està soportant una força considerable, suficient per a produir plastificació. Açò és, mentres la càrrega siga menuda, la deformació també ho serà i en general la deformació serà [[elasticitat (mecànica de sòlits)\|elàstica]] i [[deformació reversible\|reversible]], no obstant, alcançat cert punt el material cedix fluïx per plastificació, deformant-se en molta major mesura de lo que ho havia fet fins llavors pero sense aplegar a trencar-se.