Dumuzid - Historial de revisions

Lluísm en 11:41 22 maig 2025

2025-05-22T11:41:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:41 22 maig 2025
Llínea 6:		Llínea 6:

	Poemes i himnes d'oració posteriors indiquen que Dumuzid va ser considerat més alvance com una deitat, un precursor del deu babiloni [[Tammuz]]. En la tablilla 6 del babilonio [[Gilgamesh\|Poema de Gilgamesh]], Gilgamesh rebuja a [[Ishtar]], recordant-li que ella havia colpejat a Tammuz (Dumuzid), l'amant de la seua joventut (d'ella), decretant que devia seguir plorant any rere any. Representat pictóricament com un pardal en un ala trencada, Dumuzid es queda en el bosc, llamentant-se.		Poemes i himnes d'oració posteriors indiquen que Dumuzid va ser considerat més alvance com una deitat, un precursor del deu babiloni [[Tammuz]]. En la tablilla 6 del babilonio [[Gilgamesh\|Poema de Gilgamesh]], Gilgamesh rebuja a [[Ishtar]], recordant-li que ella havia colpejat a Tammuz (Dumuzid), l'amant de la seua joventut (d'ella), decretant que devia seguir plorant any rere any. Representat pictóricament com un pardal en un ala trencada, Dumuzid es queda en el bosc, llamentant-se.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Babylonian liturgies: Sumerian texts from the early period and from the library of Ashurbanipal, p. 87. Geushner. 1913		* Babylonian liturgies: Sumerian texts from the early period and from the library of Ashurbanipal, p. 87. Geushner. 1913

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T15:46:37Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:46 28 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Dumuzid''' o '''Dumuzi''', ~~cridat~~ el pastor, de Bad-tibira en Sumer, va ser, segons la Llista Real Sumèria, el quint rei predinàstic en el periodo llegendari abans del [[diluvi universal]]. La llista afirma que Dumuzid va regnar durant 36.000 anys.		'''Dumuzid''' o '''Dumuzi''', nomenat el pastor, de Bad-tibira en Sumer, va ser, segons la Llista Real Sumèria, el quint rei predinàstic en el periodo llegendari abans del [[diluvi universal]]. La llista afirma que Dumuzid va regnar durant 36.000 anys.

	Dumuzid, el pastor és el subjecte d'una série de poemes èpics en la Lliteratura sumèria. No obstant, és descrit en les tablilles, com a rei d'Uruk, el títul donat en la Llista Real a ''Dumuzid, el peixcador'', un rei posterior post-diluvi, en el que no cal confondre.		Dumuzid, el pastor és el subjecte d'una série de poemes èpics en la Lliteratura sumèria. No obstant, és descrit en les tablilles, com a rei d'Uruk, el títul donat en la Llista Real a ''Dumuzid, el peixcador'', un rei posterior post-diluvi, en el que no cal confondre.

Lluísm en 17:48 1 abr 2023

2023-04-01T17:48:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:48 1 abr 2023
Llínea 5:		Llínea 5:
	Sembla que varen confluir dos divinitats diferents en esta figura per això se'l representa com un peixcador o un pastor. En tot cas, és el dèu de la fertilitat i el creiximent.		Sembla que varen confluir dos divinitats diferents en esta figura per això se'l representa com un peixcador o un pastor. En tot cas, és el dèu de la fertilitat i el creiximent.

	Poemes i himnes d'oració posteriors indiquen que Dumuzid va ser considerat més alvance com una deitat, un precursor del deu babiloni [[Tammuz]]. En la tablilla 6 del babilonio [[Gilgamesh\|Poema de Gilgamesh]], Gilgamesh rebuja a [[Ishtar]], recordant-li que ella havia colpejat a ~~Tamuz~~ (Dumuzid), l'amant de la seua joventut (d'ella), decretant que devia seguir plorant any rere any. Representat pictóricament com un pardal en un ala trencada, Dumuzid es queda en el bosc, llamentant-se.		Poemes i himnes d'oració posteriors indiquen que Dumuzid va ser considerat més alvance com una deitat, un precursor del deu babiloni [[Tammuz]]. En la tablilla 6 del babilonio [[Gilgamesh\|Poema de Gilgamesh]], Gilgamesh rebuja a [[Ishtar]], recordant-li que ella havia colpejat a Tammuz (Dumuzid), l'amant de la seua joventut (d'ella), decretant que devia seguir plorant any rere any. Representat pictóricament com un pardal en un ala trencada, Dumuzid es queda en el bosc, llamentant-se.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 19:42 29 març 2023

2023-03-29T19:42:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:42 29 març 2023
Llínea 2:		Llínea 2:

	Dumuzid, el pastor és el subjecte d'una série de poemes èpics en la Lliteratura sumèria. No obstant, és descrit en les tablilles, com a rei d'Uruk, el títul donat en la Llista Real a ''Dumuzid, el peixcador'', un rei posterior post-diluvi, en el que no cal confondre.		Dumuzid, el pastor és el subjecte d'una série de poemes èpics en la Lliteratura sumèria. No obstant, és descrit en les tablilles, com a rei d'Uruk, el títul donat en la Llista Real a ''Dumuzid, el peixcador'', un rei posterior post-diluvi, en el que no cal confondre.

			Sembla que varen confluir dos divinitats diferents en esta figura per això se'l representa com un peixcador o un pastor. En tot cas, és el dèu de la fertilitat i el creiximent.

	Poemes i himnes d'oració posteriors indiquen que Dumuzid va ser considerat més alvance com una deitat, un precursor del deu babiloni [[Tammuz]]. En la tablilla 6 del babilonio [[Gilgamesh\|Poema de Gilgamesh]], Gilgamesh rebuja a [[Ishtar]], recordant-li que ella havia colpejat a Tamuz (Dumuzid), l'amant de la seua joventut (d'ella), decretant que devia seguir plorant any rere any. Representat pictóricament com un pardal en un ala trencada, Dumuzid es queda en el bosc, llamentant-se.		Poemes i himnes d'oració posteriors indiquen que Dumuzid va ser considerat més alvance com una deitat, un precursor del deu babiloni [[Tammuz]]. En la tablilla 6 del babilonio [[Gilgamesh\|Poema de Gilgamesh]], Gilgamesh rebuja a [[Ishtar]], recordant-li que ella havia colpejat a Tamuz (Dumuzid), l'amant de la seua joventut (d'ella), decretant que devia seguir plorant any rere any. Representat pictóricament com un pardal en un ala trencada, Dumuzid es queda en el bosc, llamentant-se.

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «'''Dumuzid''' o '''Dumuzi''', cridat el pastor, de Bad-tibira en Sumer, va ser, segons la Llista Real Sumèria, el quint rei predinàstic en el periodo llegenda…»

2023-03-29T19:35:39Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Dumuzid''' o '''Dumuzi''', cridat el pastor, de Bad-tibira en Sumer, va ser, segons la Llista Real Sumèria, el quint rei predinàstic en el periodo llegenda…»

Pàgina nova

'''Dumuzid''' o '''Dumuzi''', cridat el pastor, de Bad-tibira en Sumer, va ser, segons la Llista Real Sumèria, el quint rei predinàstic en el periodo llegendari abans del [[diluvi universal]]. La llista afirma que Dumuzid va regnar durant 36.000 anys.

Dumuzid, el pastor és el subjecte d'una série de poemes èpics en la Lliteratura sumèria. No obstant, és descrit en les tablilles, com a rei d'Uruk, el títul donat en la Llista Real a ''Dumuzid, el peixcador'', un rei posterior post-diluvi, en el que no cal confondre.

Poemes i himnes d'oració posteriors indiquen que Dumuzid va ser considerat més alvance com una deitat, un precursor del deu babiloni [[Tammuz]]. En la tablilla 6 del babilonio [[Gilgamesh|Poema de Gilgamesh]], Gilgamesh rebuja a [[Ishtar]], recordant-li que ella havia colpejat a Tamuz (Dumuzid), l'amant de la seua joventut (d'ella), decretant que devia seguir plorant any rere any. Representat pictóricament com un pardal en un ala trencada, Dumuzid es queda en el bosc, llamentant-se.

== Referències ==
* Babylonian liturgies: Sumerian texts from the early period and from the library of Ashurbanipal, p. 87. Geushner. 1913
* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
* Sandars, Nancy K., The Epic of Gilgamesh, Penguin Books, Harmondsworth, 1960, 1972, p. 86

== Bibliografia ==
* Brigitte Groneberg: Die Götter des Zweistromlandes. Kulte, Mythen, Epen. Artemis & Winkler, Stuttgart 2004, ISBN 3-7608-2306-8
* Dalley, Stephanie (tr.), Myths from Mesopotamia, Oxford University Press, Oxford, 1991, p. 129, n. 56
* Helmut Freydank u. a.: Lexikon Alter Orient. Ägypten Indien China Vorderasien. VMA-Verlag, Wiesbaden 1997, ISBN 3-928127-40-3
* Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion

[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria:Mitologia sumèria]]