Economia de Valéncia - Historial de revisions

Reval en 10:54 27 abr 2024

2024-04-27T10:54:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:54 27 abr 2024
Llínea 37:		Llínea 37:
	== Infraestructures ==		== Infraestructures ==
	* [[Port de Valéncia]]: El port comercial de Valéncia és, segons fonts del [http://www.valenciaport.com/cultures/es-es/ Ministeri de Foment], el primer port espanyol en tràfic de contenedors i el primer en volum de mercaderies<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070518/economia/puerto-crece-hasta-marzo_20070518.html]</ref> i es troba entre els 10 primers d'Europa quant a tràfic de mercaderies.		* [[Port de Valéncia]]: El port comercial de Valéncia és, segons fonts del [http://www.valenciaport.com/cultures/es-es/ Ministeri de Foment], el primer port espanyol en tràfic de contenedors i el primer en volum de mercaderies<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070518/economia/puerto-crece-hasta-marzo_20070518.html]</ref> i es troba entre els 10 primers d'Europa quant a tràfic de mercaderies.
	* [[Fira Valéncia]]: És la primera institució firal d'estes característiques fundada en Espanya en [[1917]].		* [[Fira Valéncia]]: És la primera institució firal d'estes característiques fundada en Espanya en [[1917]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: /* Textil */

2023-11-30T15:58:25Z

Textil

← Revisió anterior		Revisió de 15:58 30 nov 2023
Llínea 19:		Llínea 19:

	=== Textil ===		=== Textil ===
	Este sector ha patit pel fet de la competència de tercers països. En Valéncia ciutat no ha segut tan cridaner, a causa de que em Valéncia es defineix per la seua qualitat, sobretot per lo que fa als teixits de [[seda]], la seua qualitat és reconeguda en tot el món i també té una llarga història, el gremi de sederos conegut com el ''Gremi de Velluters'' data de principis del [[sigle XIV]], teles i confeccions han vestit a famílies reals d'[[Espanya]] i [[Europa]] a lo llarc dels temps, que dir que en les noces del llavors Príncep d'Astúries i actual rei [[Felipe VI d'Espanya]], la nóvia vestia un vestit confeccionat em seda valenciana.		Este sector ha patit pel fet de la competència de tercers països. En Valéncia ciutat no ha segut tan cridaner, a causa de que em Valéncia es defineix per la seua qualitat, sobretot per lo que fa als teixits de [[seda]], la seua qualitat és reconeguda en tot el món i també té una llarga història, el gremi de sederos conegut com el ''Gremi de Velluters'' data de principis del [[sigle XIV]], teles i confeccions han vestit a famílies reals d'[[Espanya]] i [[Europa]] a lo llarc dels temps, que dir que en les noces del llavors Príncep d'Astúries i actual rei [[Felipe VI\|Felipe VI d'Espanya]], la nóvia vestia un vestit confeccionat em seda valenciana.

	=== Indústria ===		=== Indústria ===

Jose2: /* Infraestructures */

2023-11-30T15:57:47Z

Infraestructures

← Revisió anterior		Revisió de 15:57 30 nov 2023
Llínea 36:		Llínea 36:

	== Infraestructures ==		== Infraestructures ==
	* [[Port de ~~València~~]]: El ~~[[Port de Valéncia\|~~port comercial de Valéncia]] és, segons fonts del [http://www.valenciaport.com/cultures/es-es/ Ministeri de Foment], el primer port espanyol en tràfic de contenedors i el primer en volum de mercaderies<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070518/economia/puerto-crece-hasta-marzo_20070518.html]</ref> i es troba entre els 10 primers d'Europa quant a tràfic de mercaderies.		* [[Port de Valéncia]]: El port comercial de Valéncia és, segons fonts del [http://www.valenciaport.com/cultures/es-es/ Ministeri de Foment], el primer port espanyol en tràfic de contenedors i el primer en volum de mercaderies<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070518/economia/puerto-crece-hasta-marzo_20070518.html]</ref> i es troba entre els 10 primers d'Europa quant a tràfic de mercaderies.
	* [[Fira Valéncia]]: És la primera institució firal d'estes característiques fundada en Espanya en [[1917]].		* [[Fira Valéncia]]: És la primera institució firal d'estes característiques fundada en Espanya en [[1917]].

Jose2: /* Infraestructures */

2023-11-30T15:57:27Z

Infraestructures

← Revisió anterior		Revisió de 15:57 30 nov 2023
Llínea 36:		Llínea 36:

	== Infraestructures ==		== Infraestructures ==
	* [[Port de València]]: El port comercial de Valéncia és, segons fonts del [http://www.valenciaport.com/cultures/es-es/ Ministeri de Foment], el primer port espanyol en tràfic de contenedors i el primer en volum de mercaderies<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070518/economia/puerto-crece-hasta-marzo_20070518.html]</ref> i es troba entre els 10 primers d'Europa quant a tràfic de mercaderies.		* [[Port de València]]: El [[Port de Valéncia\|port comercial de Valéncia]] és, segons fonts del [http://www.valenciaport.com/cultures/es-es/ Ministeri de Foment], el primer port espanyol en tràfic de contenedors i el primer en volum de mercaderies<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070518/economia/puerto-crece-hasta-marzo_20070518.html]</ref> i es troba entre els 10 primers d'Europa quant a tràfic de mercaderies.
	* [[~~Fira Mostrari Internacional de Valéncia\|~~Fira Valéncia]]~~'''~~: És la primera institució firal d'estes característiques fundada en Espanya en [[1917]].		* [[Fira Valéncia]]: És la primera institució firal d'estes característiques fundada en Espanya en [[1917]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian: Text reemplaça - 'bressol' a 'breçol'

2023-09-26T07:30:59Z

Text reemplaça - 'bressol' a 'breçol'

← Revisió anterior		Revisió de 07:30 26 set 2023
Llínea 22:		Llínea 22:

	=== Indústria ===		=== Indústria ===
	Històricament, a partir de la revolució industrial en el [[sigle XIX]], Valéncia, dins del seu mateix terme municipal, ha segut ~~bressol~~ de numeroses empreses de diferents sectors industrials, com l'indústria pesada, la fabricació de mobles, la fabricació de productes ceràmics, diversos tipos d'indústria alimentària i més posteriorment s'instalaria allí la indústria automobilística. Hui en dia, la presència industrial dins de la ciutat és bàsicament simbòlica, solament deixant espai per a les PIMES i empreses familiars, ya que les grans empreses, a causa de les legislacions actuals varen haver d'emigrar a les localitats llimítrofes patint estes un creiximent exponencial, com podem observar en els casos de: [[Manises]] vinculat fortament en el sector ceràmic, [[Benetússer]] i [[Sedaví]] en el sector del moble, [[Xixona]] en la indústria alimentària basada en el [[torró]] o [[Paterna]], albergant la pràctica totalitat de la indústria pesada en l'àmbit de la Comunitat Valenciana en la creació del polígon Font del Picher, un dels polígons pioners més grans d'Espanya, i el seu parc tecnològic, un dels més desenrollats del país. Bé és cert que en l'actualitat el 11% de la població activa valenciana treballa en el sector de la construcció sent esta indústria, actualment una de les més significatives de la comunitat, representant un 30% de l'indústria total Valenciana que és una de les més potents d'Espanya en quasi un 30% de la població activa en la seua haver-hi. Com atres indústries menors en Valéncia és just destacar la indústria tèxtil, que encara que ha patit grans pèrdues en els últims anys a causa de la competència deslleal de tercers països encara mou grans cantitats de capital a causa de la seua reconeguda qualitat en els mercats internacionals.		Històricament, a partir de la revolució industrial en el [[sigle XIX]], Valéncia, dins del seu mateix terme municipal, ha segut breçol de numeroses empreses de diferents sectors industrials, com l'indústria pesada, la fabricació de mobles, la fabricació de productes ceràmics, diversos tipos d'indústria alimentària i més posteriorment s'instalaria allí la indústria automobilística. Hui en dia, la presència industrial dins de la ciutat és bàsicament simbòlica, solament deixant espai per a les PIMES i empreses familiars, ya que les grans empreses, a causa de les legislacions actuals varen haver d'emigrar a les localitats llimítrofes patint estes un creiximent exponencial, com podem observar en els casos de: [[Manises]] vinculat fortament en el sector ceràmic, [[Benetússer]] i [[Sedaví]] en el sector del moble, [[Xixona]] en la indústria alimentària basada en el [[torró]] o [[Paterna]], albergant la pràctica totalitat de la indústria pesada en l'àmbit de la Comunitat Valenciana en la creació del polígon Font del Picher, un dels polígons pioners més grans d'Espanya, i el seu parc tecnològic, un dels més desenrollats del país. Bé és cert que en l'actualitat el 11% de la població activa valenciana treballa en el sector de la construcció sent esta indústria, actualment una de les més significatives de la comunitat, representant un 30% de l'indústria total Valenciana que és una de les més potents d'Espanya en quasi un 30% de la població activa en la seua haver-hi. Com atres indústries menors en Valéncia és just destacar la indústria tèxtil, que encara que ha patit grans pèrdues en els últims anys a causa de la competència deslleal de tercers països encara mou grans cantitats de capital a causa de la seua reconeguda qualitat en els mercats internacionals.

	=== Comerci ===		=== Comerci ===

Valencian: Text reemplaça - 'nombroses' a 'numeroses'

2023-09-26T07:23:19Z

Text reemplaça - 'nombroses' a 'numeroses'

← Revisió anterior		Revisió de 07:23 26 set 2023
Llínea 22:		Llínea 22:

	=== Indústria ===		=== Indústria ===
	Històricament, a partir de la revolució industrial en el [[sigle XIX]], Valéncia, dins del seu mateix terme municipal, ha segut bressol de ~~nombroses~~ empreses de diferents sectors industrials, com l'indústria pesada, la fabricació de mobles, la fabricació de productes ceràmics, diversos tipos d'indústria alimentària i més posteriorment s'instalaria allí la indústria automobilística. Hui en dia, la presència industrial dins de la ciutat és bàsicament simbòlica, solament deixant espai per a les PIMES i empreses familiars, ya que les grans empreses, a causa de les legislacions actuals varen haver d'emigrar a les localitats llimítrofes patint estes un creiximent exponencial, com podem observar en els casos de: [[Manises]] vinculat fortament en el sector ceràmic, [[Benetússer]] i [[Sedaví]] en el sector del moble, [[Xixona]] en la indústria alimentària basada en el [[torró]] o [[Paterna]], albergant la pràctica totalitat de la indústria pesada en l'àmbit de la Comunitat Valenciana en la creació del polígon Font del Picher, un dels polígons pioners més grans d'Espanya, i el seu parc tecnològic, un dels més desenrollats del país. Bé és cert que en l'actualitat el 11% de la població activa valenciana treballa en el sector de la construcció sent esta indústria, actualment una de les més significatives de la comunitat, representant un 30% de l'indústria total Valenciana que és una de les més potents d'Espanya en quasi un 30% de la població activa en la seua haver-hi. Com atres indústries menors en Valéncia és just destacar la indústria tèxtil, que encara que ha patit grans pèrdues en els últims anys a causa de la competència deslleal de tercers països encara mou grans cantitats de capital a causa de la seua reconeguda qualitat en els mercats internacionals.		Històricament, a partir de la revolució industrial en el [[sigle XIX]], Valéncia, dins del seu mateix terme municipal, ha segut bressol de numeroses empreses de diferents sectors industrials, com l'indústria pesada, la fabricació de mobles, la fabricació de productes ceràmics, diversos tipos d'indústria alimentària i més posteriorment s'instalaria allí la indústria automobilística. Hui en dia, la presència industrial dins de la ciutat és bàsicament simbòlica, solament deixant espai per a les PIMES i empreses familiars, ya que les grans empreses, a causa de les legislacions actuals varen haver d'emigrar a les localitats llimítrofes patint estes un creiximent exponencial, com podem observar en els casos de: [[Manises]] vinculat fortament en el sector ceràmic, [[Benetússer]] i [[Sedaví]] en el sector del moble, [[Xixona]] en la indústria alimentària basada en el [[torró]] o [[Paterna]], albergant la pràctica totalitat de la indústria pesada en l'àmbit de la Comunitat Valenciana en la creació del polígon Font del Picher, un dels polígons pioners més grans d'Espanya, i el seu parc tecnològic, un dels més desenrollats del país. Bé és cert que en l'actualitat el 11% de la població activa valenciana treballa en el sector de la construcció sent esta indústria, actualment una de les més significatives de la comunitat, representant un 30% de l'indústria total Valenciana que és una de les més potents d'Espanya en quasi un 30% de la població activa en la seua haver-hi. Com atres indústries menors en Valéncia és just destacar la indústria tèxtil, que encara que ha patit grans pèrdues en els últims anys a causa de la competència deslleal de tercers països encara mou grans cantitats de capital a causa de la seua reconeguda qualitat en els mercats internacionals.

	=== Comerci ===		=== Comerci ===

Valencian: Text reemplaça - ' limítrofes' a ' llimítrofes'

2023-09-09T19:00:50Z

Text reemplaça - ' limítrofes' a ' llimítrofes'

← Revisió anterior		Revisió de 19:00 9 set 2023
Llínea 22:		Llínea 22:

	=== Indústria ===		=== Indústria ===
	Històricament, a partir de la revolució industrial en el [[sigle XIX]], Valéncia, dins del seu mateix terme municipal, ha segut bressol de nombroses empreses de diferents sectors industrials, com l'indústria pesada, la fabricació de mobles, la fabricació de productes ceràmics, diversos tipos d'indústria alimentària i més posteriorment s'instalaria allí la indústria automobilística. Hui en dia, la presència industrial dins de la ciutat és bàsicament simbòlica, solament deixant espai per a les PIMES i empreses familiars, ya que les grans empreses, a causa de les legislacions actuals varen haver d'emigrar a les localitats ~~limítrofes~~ patint estes un creiximent exponencial, com podem observar en els casos de: [[Manises]] vinculat fortament en el sector ceràmic, [[Benetússer]] i [[Sedaví]] en el sector del moble, [[Xixona]] en la indústria alimentària basada en el [[torró]] o [[Paterna]], albergant la pràctica totalitat de la indústria pesada en l'àmbit de la Comunitat Valenciana en la creació del polígon Font del Picher, un dels polígons pioners més grans d'Espanya, i el seu parc tecnològic, un dels més desenrollats del país. Bé és cert que en l'actualitat el 11% de la població activa valenciana treballa en el sector de la construcció sent esta indústria, actualment una de les més significatives de la comunitat, representant un 30% de l'indústria total Valenciana que és una de les més potents d'Espanya en quasi un 30% de la població activa en la seua haver-hi. Com atres indústries menors en Valéncia és just destacar la indústria tèxtil, que encara que ha patit grans pèrdues en els últims anys a causa de la competència deslleal de tercers països encara mou grans cantitats de capital a causa de la seua reconeguda qualitat en els mercats internacionals.		Històricament, a partir de la revolució industrial en el [[sigle XIX]], Valéncia, dins del seu mateix terme municipal, ha segut bressol de nombroses empreses de diferents sectors industrials, com l'indústria pesada, la fabricació de mobles, la fabricació de productes ceràmics, diversos tipos d'indústria alimentària i més posteriorment s'instalaria allí la indústria automobilística. Hui en dia, la presència industrial dins de la ciutat és bàsicament simbòlica, solament deixant espai per a les PIMES i empreses familiars, ya que les grans empreses, a causa de les legislacions actuals varen haver d'emigrar a les localitats llimítrofes patint estes un creiximent exponencial, com podem observar en els casos de: [[Manises]] vinculat fortament en el sector ceràmic, [[Benetússer]] i [[Sedaví]] en el sector del moble, [[Xixona]] en la indústria alimentària basada en el [[torró]] o [[Paterna]], albergant la pràctica totalitat de la indústria pesada en l'àmbit de la Comunitat Valenciana en la creació del polígon Font del Picher, un dels polígons pioners més grans d'Espanya, i el seu parc tecnològic, un dels més desenrollats del país. Bé és cert que en l'actualitat el 11% de la població activa valenciana treballa en el sector de la construcció sent esta indústria, actualment una de les més significatives de la comunitat, representant un 30% de l'indústria total Valenciana que és una de les més potents d'Espanya en quasi un 30% de la població activa en la seua haver-hi. Com atres indústries menors en Valéncia és just destacar la indústria tèxtil, que encara que ha patit grans pèrdues en els últims anys a causa de la competència deslleal de tercers països encara mou grans cantitats de capital a causa de la seua reconeguda qualitat en els mercats internacionals.

	=== Comerci ===		=== Comerci ===

Valencian: Text reemplaça - 'desenrroll' a 'desenroll'

2022-06-30T17:58:23Z

Text reemplaça - 'desenrroll' a 'desenroll'

← Revisió anterior		Revisió de 17:58 30 jun 2022
Llínea 22:		Llínea 22:

	=== Indústria ===		=== Indústria ===
	Històricament, a partir de la revolució industrial en el [[sigle XIX]], Valéncia, dins del seu mateix terme municipal, ha segut bressol de nombroses empreses de diferents sectors industrials, com l'indústria pesada, la fabricació de mobles, la fabricació de productes ceràmics, diversos tipos d'indústria alimentària i més posteriorment s'instalaria allí la indústria automobilística. Hui en dia, la presència industrial dins de la ciutat és bàsicament simbòlica, solament deixant espai per a les PIMES i empreses familiars, ya que les grans empreses, a causa de les legislacions actuals varen haver d'emigrar a les localitats limítrofes patint estes un creiximent exponencial, com podem observar en els casos de: [[Manises]] vinculat fortament en el sector ceràmic, [[Benetússer]] i [[Sedaví]] en el sector del moble, [[Xixona]] en la indústria alimentària basada en el [[torró]] o [[Paterna]], albergant la pràctica totalitat de la indústria pesada en l'àmbit de la Comunitat Valenciana en la creació del polígon Font del Picher, un dels polígons pioners més grans d'Espanya, i el seu parc tecnològic, un dels més ~~desenrrollats~~ del país. Bé és cert que en l'actualitat el 11% de la població activa valenciana treballa en el sector de la construcció sent esta indústria, actualment una de les més significatives de la comunitat, representant un 30% de l'indústria total Valenciana que és una de les més potents d'Espanya en quasi un 30% de la població activa en la seua haver-hi. Com atres indústries menors en Valéncia és just destacar la indústria tèxtil, que encara que ha patit grans pèrdues en els últims anys a causa de la competència deslleal de tercers països encara mou grans cantitats de capital a causa de la seua reconeguda qualitat en els mercats internacionals.		Històricament, a partir de la revolució industrial en el [[sigle XIX]], Valéncia, dins del seu mateix terme municipal, ha segut bressol de nombroses empreses de diferents sectors industrials, com l'indústria pesada, la fabricació de mobles, la fabricació de productes ceràmics, diversos tipos d'indústria alimentària i més posteriorment s'instalaria allí la indústria automobilística. Hui en dia, la presència industrial dins de la ciutat és bàsicament simbòlica, solament deixant espai per a les PIMES i empreses familiars, ya que les grans empreses, a causa de les legislacions actuals varen haver d'emigrar a les localitats limítrofes patint estes un creiximent exponencial, com podem observar en els casos de: [[Manises]] vinculat fortament en el sector ceràmic, [[Benetússer]] i [[Sedaví]] en el sector del moble, [[Xixona]] en la indústria alimentària basada en el [[torró]] o [[Paterna]], albergant la pràctica totalitat de la indústria pesada en l'àmbit de la Comunitat Valenciana en la creació del polígon Font del Picher, un dels polígons pioners més grans d'Espanya, i el seu parc tecnològic, un dels més desenrollats del país. Bé és cert que en l'actualitat el 11% de la població activa valenciana treballa en el sector de la construcció sent esta indústria, actualment una de les més significatives de la comunitat, representant un 30% de l'indústria total Valenciana que és una de les més potents d'Espanya en quasi un 30% de la població activa en la seua haver-hi. Com atres indústries menors en Valéncia és just destacar la indústria tèxtil, que encara que ha patit grans pèrdues en els últims anys a causa de la competència deslleal de tercers països encara mou grans cantitats de capital a causa de la seua reconeguda qualitat en els mercats internacionals.

	=== Comerci ===		=== Comerci ===

Valencian: Text reemplaça - 'compta' a 'conta'

2022-06-23T15:45:08Z

Text reemplaça - 'compta' a 'conta'

← Revisió anterior		Revisió de 15:45 23 jun 2022
Llínea 16:		Llínea 16:
	En l'actualitat, este sector quasi es redueix al merament simbòlic, ya que estem parlant de la ciutat. Les noves instalacions portuàries han acabat en la zona sur-est de l'horta, aixina com al sur i oest de la ciutat l'ampliació pròpia de la ciutat, la construcció de la nova ciutat sanitària, nous vials i cinturons de la ciutat, pràcticament han acabat en els camps de cultius. Actualment queda al nort també l'últim reducte de l'[[horta valenciana\|horta]], que està amenaçada pels nous cinturons nort de la ciutat.		En l'actualitat, este sector quasi es redueix al merament simbòlic, ya que estem parlant de la ciutat. Les noves instalacions portuàries han acabat en la zona sur-est de l'horta, aixina com al sur i oest de la ciutat l'ampliació pròpia de la ciutat, la construcció de la nova ciutat sanitària, nous vials i cinturons de la ciutat, pràcticament han acabat en els camps de cultius. Actualment queda al nort també l'últim reducte de l'[[horta valenciana\|horta]], que està amenaçada pels nous cinturons nort de la ciutat.

	No obstant açò, la major concentració del comerç agrícola es realisa en Valéncia, ya que per les seues infraestructures està preparada per a la comercialització dels productes peribles provinents del camp. Tant les instalacions portuàries, i de ferrocarrils, són vies ràpides per al seu comerç, també ~~compta~~ en un centre de venda majorista, este és Mercavalencia, en ell es troba la societat d'asentadores de fruites en més de 70 anys d'antiguetat, sent esta la seua actual ubicació ya que va començar en ell hui ''antic mercat de proveïments'', també podem trobar ''la tira d'explicar'', que finalment va ser reconegut com a propi, el mercat de venda directa de l'agricultor.		No obstant açò, la major concentració del comerç agrícola es realisa en Valéncia, ya que per les seues infraestructures està preparada per a la comercialització dels productes peribles provinents del camp. Tant les instalacions portuàries, i de ferrocarrils, són vies ràpides per al seu comerç, també conta en un centre de venda majorista, este és Mercavalencia, en ell es troba la societat d'asentadores de fruites en més de 70 anys d'antiguetat, sent esta la seua actual ubicació ya que va començar en ell hui ''antic mercat de proveïments'', també podem trobar ''la tira d'explicar'', que finalment va ser reconegut com a propi, el mercat de venda directa de l'agricultor.

	=== Textil ===		=== Textil ===

Coca antoñina en 14:23 14 jun 2022

2022-06-14T14:23:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:23 14 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Feria de Muestras Valencia.jpg\|thumb\|350px\|right\|Fira mostrari Internacional València.]]		[[Archiu:Feria de Muestras Valencia.jpg\|thumb\|350px\|right\|Fira mostrari Internacional València.]]

	Els inicis de la ciutat varen ser com a centre de comerç ~~del~~ [[imperi romà]], que despuix més tart en l'arribada de la cultura islàmica, es varen crear multitut d'infraestructures per a facilitar el dessecat i facilitar el reg dels camps de l'entorn de la ciutat, convertint la ciutat en el centre d'un autèntic vergel de camps i hortes.		Els inicis de la ciutat varen ser com a centre de comerç de l'[[imperi romà]], que despuix més tart en l'arribada de la cultura islàmica, es varen crear multitut d'infraestructures per a facilitar el dessecat i facilitar el reg dels camps de l'entorn de la ciutat, convertint la ciutat en el centre d'un autèntic vergel de camps i hortes.

	També [[Valéncia]] igual que [[Toledo]], es va convertir en una de les ciutats fronterenques més importants, ya que es va produir un gran increment del comerç entre les dos cultures reinants en la península, creant-se institucions dedicades al comerç i encunyant i tot moneda pròpia.		També [[Valéncia]] igual que [[Toledo]], es va convertir en una de les ciutats fronterenques més importants, ya que es va produir un gran increment del comerç entre les dos cultures reinants en la península, creant-se institucions dedicades al comerç i encunyant i tot moneda pròpia.