Edat contemporànea - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

2019-09-28T18:36:28Z

Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 18:36 28 set 2019
Llínea 2:		Llínea 2:
	L''''edat contemporànea''' és el concepte que s'aplica a l'últim gran periodo històric i que comprén des de la [[Revolució Francesa]] en l'any ([[1789]]) i que arriba fins a la nostra actualitat. Per tant, cal tindre en conte que este periodo no és, en cap cas, una época llineal, sino complexa i en diferents canvis que la determinen. La podem caracterisar per un marcat procés de creixent econòmic tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un punt de vista qualitatiu (productivitat, mecanisació i industrialisació). Paralelament, l'economia queda determinada en este periodo per procés de [[globalisació]] accelerat, pero en una gran diversitat segons la regió analisada.		L''''edat contemporànea''' és el concepte que s'aplica a l'últim gran periodo històric i que comprén des de la [[Revolució Francesa]] en l'any ([[1789]]) i que arriba fins a la nostra actualitat. Per tant, cal tindre en conte que este periodo no és, en cap cas, una época llineal, sino complexa i en diferents canvis que la determinen. La podem caracterisar per un marcat procés de creixent econòmic tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un punt de vista qualitatiu (productivitat, mecanisació i industrialisació). Paralelament, l'economia queda determinada en este periodo per procés de [[globalisació]] accelerat, pero en una gran diversitat segons la regió analisada.

	Cal tindre en conte que este periodo té dins subdivisions, com els canvis de sigles, o ~~fins i tot~~ acontenyiments fonamentals per a la humanitat com la Revolució Russa o la Segona Guerra Mundial; esta última com a referent d'un periodo, [[Món actual]] que segons els historiadors i la disciplina l'entenen com un atre periodo alie al contemporàneu. Paralelament, des del món anglosaxó veem com existix un atra manera de nomenar el periodo actual a través del concepte [[modern]] tot enllaçant des del [[Renaiximent]] fins a l'actualitat una etapa dividida en la Primera Edat Moderna i la Tardana Edat moderna, a soles dividida per la pròpia [[Revolució Anglesa]] en l'any [[1688]] (un sigle abans de la francesa).		Cal tindre en conte que este periodo té dins subdivisions, com els canvis de sigles, o inclús acontenyiments fonamentals per a la humanitat com la Revolució Russa o la Segona Guerra Mundial; esta última com a referent d'un periodo, [[Món actual]] que segons els historiadors i la disciplina l'entenen com un atre periodo alie al contemporàneu. Paralelament, des del món anglosaxó veem com existix un atra manera de nomenar el periodo actual a través del concepte [[modern]] tot enllaçant des del [[Renaiximent]] fins a l'actualitat una etapa dividida en la Primera Edat Moderna i la Tardana Edat moderna, a soles dividida per la pròpia [[Revolució Anglesa]] en l'any [[1688]] (un sigle abans de la francesa).

	Políticament, sorgix una nova ideologia, el [[comunisme]] i les seues branques [[socialisme\|socialistes]], a partir de l'aparició del [[proletariat]] com a [[classe social]]. És l'época dels [[totalitarisme]]s, de la [[Segona guerra mundial\|guerra mundial]] i no sols entre zones propenques i dels [[genocidi]]s des de l'[[Estat]], pero també de noves [[democràcia\|democràcies]] arreu, de la [[Declaració dels drets humans]] i d'organisacions internacionals com la [[ONU]] o l'[[Unió Europea]].		Políticament, sorgix una nova ideologia, el [[comunisme]] i les seues branques [[socialisme\|socialistes]], a partir de l'aparició del [[proletariat]] com a [[classe social]]. És l'época dels [[totalitarisme]]s, de la [[Segona guerra mundial\|guerra mundial]] i no sols entre zones propenques i dels [[genocidi]]s des de l'[[Estat]], pero també de noves [[democràcia\|democràcies]] arreu, de la [[Declaració dels drets humans]] i d'organisacions internacionals com la [[ONU]] o l'[[Unió Europea]].
Llínea 8:		Llínea 8:
	El [[capitalisme]] s'impongué com a sistema econòmic dominant i les relacions entre els diferents països formen un mercat cada volta més únic. Les diferències de classe, pero, també aumentat i aixina es parla de Primer i [[Tercer Món]] segons els ingressos i el nivell de vida de cada zona. La terciarisació de l'economia i la mecanisació fan possible una societat de l'oci.		El [[capitalisme]] s'impongué com a sistema econòmic dominant i les relacions entre els diferents països formen un mercat cada volta més únic. Les diferències de classe, pero, també aumentat i aixina es parla de Primer i [[Tercer Món]] segons els ingressos i el nivell de vida de cada zona. La terciarisació de l'economia i la mecanisació fan possible una societat de l'oci.

	Els [[mijos de comunicació]] de masses ajuden a donar a conéixer els diferents models culturals, especialment l'occidental, que s'impongué a través de la [[publicitat]] o el [[cine]]. Diferents moviments rebugen esta imposició, a sovint aliats en grups [[antiglobalisació]]. La consciència d'estar esgotant els recursos del planeta fa sorgir l'[[ecologisme]]. En acabant, la societat va experimentar la destrucció de la societat preindustrial i es construïa una societat de classes presidida per una burguesia que va contemplar el decliu dels seus antagonistes tradicionals: els privilegiats i el naiximent i desenroll d'un de nou: el moviment obrer, en nom del qual es varen plantejar diferents alternatives al mateix capitalisme. Més espectaculars varen ser ~~fins i tot~~ les transformacions polítiques i ideològiques (Revolució lliberal, nacionalisme, totalitarismes); aixina com les mutacions del mapa polític mundial i les majors guerres conegudes per l'humanitat.		Els [[mijos de comunicació]] de masses ajuden a donar a conéixer els diferents models culturals, especialment l'occidental, que s'impongué a través de la [[publicitat]] o el [[cine]]. Diferents moviments rebugen esta imposició, a sovint aliats en grups [[antiglobalisació]]. La consciència d'estar esgotant els recursos del planeta fa sorgir l'[[ecologisme]]. En acabant, la societat va experimentar la destrucció de la societat preindustrial i es construïa una societat de classes presidida per una burguesia que va contemplar el decliu dels seus antagonistes tradicionals: els privilegiats i el naiximent i desenroll d'un de nou: el moviment obrer, en nom del qual es varen plantejar diferents alternatives al mateix capitalisme. Més espectaculars varen ser inclús les transformacions polítiques i ideològiques (Revolució lliberal, nacionalisme, totalitarismes); aixina com les mutacions del mapa polític mundial i les majors guerres conegudes per l'humanitat.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2 en 09:45 8 oct 2018

2018-10-08T09:45:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:45 8 oct 2018
Llínea 2:		Llínea 2:
	L''''edat contemporànea''' és el concepte que s'aplica a l'últim gran periodo històric i que comprén des de la [[Revolució Francesa]] en l'any ([[1789]]) i que arriba fins a la nostra actualitat. Per tant, cal tindre en conte que este periodo no és, en cap cas, una época llineal, sino complexa i en diferents canvis que la determinen. La podem caracterisar per un marcat procés de creixent econòmic tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un punt de vista qualitatiu (productivitat, mecanisació i industrialisació). Paralelament, l'economia queda determinada en este periodo per procés de [[globalisació]] accelerat, pero en una gran diversitat segons la regió analisada.		L''''edat contemporànea''' és el concepte que s'aplica a l'últim gran periodo històric i que comprén des de la [[Revolució Francesa]] en l'any ([[1789]]) i que arriba fins a la nostra actualitat. Per tant, cal tindre en conte que este periodo no és, en cap cas, una época llineal, sino complexa i en diferents canvis que la determinen. La podem caracterisar per un marcat procés de creixent econòmic tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un punt de vista qualitatiu (productivitat, mecanisació i industrialisació). Paralelament, l'economia queda determinada en este periodo per procés de [[globalisació]] accelerat, pero en una gran diversitat segons la regió analisada.

	Cal tindre en conte que este periodo té dins subdivisions, com els canvis de sigles, o fins i tot acontenyiments fonamentals per a la humanitat com la Revolució Russa o la Segona Guerra Mundial; esta última com a referent d'un periodo, [[Món actual]] que segons els historiadors i la disciplina l'entenen com un atre periodo alie al contemporàneu. Paralelament, des del món anglosaxó veem com existix un atra manera de nomenar el periodo actual a través del concepte [[modern]] tot enllaçant des del [[Renaiximent]] fins a l'actualitat una etapa dividida en la Primera Edat Moderna i la Tardana Edat moderna, a soles dividida per la pròpia [[Revolució Anglesa]] el [[1688]] (un sigle abans de la francesa).		Cal tindre en conte que este periodo té dins subdivisions, com els canvis de sigles, o fins i tot acontenyiments fonamentals per a la humanitat com la Revolució Russa o la Segona Guerra Mundial; esta última com a referent d'un periodo, [[Món actual]] que segons els historiadors i la disciplina l'entenen com un atre periodo alie al contemporàneu. Paralelament, des del món anglosaxó veem com existix un atra manera de nomenar el periodo actual a través del concepte [[modern]] tot enllaçant des del [[Renaiximent]] fins a l'actualitat una etapa dividida en la Primera Edat Moderna i la Tardana Edat moderna, a soles dividida per la pròpia [[Revolució Anglesa]] en l'any [[1688]] (un sigle abans de la francesa).

	Políticament, sorgix una nova ideologia, el [[comunisme]] i les seues branques [[socialisme\|socialistes]], a partir de l'aparició del [[proletariat]] com a [[classe social]]. És l'época dels [[totalitarisme]]s, de la [[Segona guerra mundial\|guerra mundial]] i no sols entre zones propenques i dels [[genocidi]]s des de l'[[Estat]], pero també de noves [[democràcia\|democràcies]] arreu, de la [[Declaració dels drets humans]] i d'organisacions internacionals com l'[[ONU]] o l'[[Unió Europea]].		Políticament, sorgix una nova ideologia, el [[comunisme]] i les seues branques [[socialisme\|socialistes]], a partir de l'aparició del [[proletariat]] com a [[classe social]]. És l'época dels [[totalitarisme]]s, de la [[Segona guerra mundial\|guerra mundial]] i no sols entre zones propenques i dels [[genocidi]]s des de l'[[Estat]], pero també de noves [[democràcia\|democràcies]] arreu, de la [[Declaració dels drets humans]] i d'organisacions internacionals com la [[ONU]] o l'[[Unió Europea]].

	El [[capitalisme]] s'impongué com a sistema econòmic dominant i les relacions entre els diferents països formen un mercat cada volta més únic. Les diferències de classe, pero, també aumentat i aixina es parla de Primer i [[Tercer Món]] segons els ingressos i el nivell de vida de cada zona. La terciarisació de l'economia i la mecanisació fan possible una societat de l'oci.		El [[capitalisme]] s'impongué com a sistema econòmic dominant i les relacions entre els diferents països formen un mercat cada volta més únic. Les diferències de classe, pero, també aumentat i aixina es parla de Primer i [[Tercer Món]] segons els ingressos i el nivell de vida de cada zona. La terciarisació de l'economia i la mecanisació fan possible una societat de l'oci.

Jose2: Text reemplaça - ' compren ' a ' comprén '

2018-08-07T19:24:49Z

Text reemplaça - ' compren ' a ' comprén '

← Revisió anterior		Revisió de 19:24 7 ago 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Història}}		{{Història}}
	L''''edat contemporànea''' és el concepte que s'aplica a l'últim gran periodo històric i que ~~compren~~ des de la [[Revolució Francesa]] en l'any ([[1789]]) i que arriba fins a la nostra actualitat. Per tant, cal tindre en conte que este periodo no és, en cap cas, una época llineal, sino complexa i en diferents canvis que la determinen. La podem caracterisar per un marcat procés de creixent econòmic tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un punt de vista qualitatiu (productivitat, mecanisació i industrialisació). Paralelament, l'economia queda determinada en este periodo per procés de [[globalisació]] accelerat, pero en una gran diversitat segons la regió analisada.		L''''edat contemporànea''' és el concepte que s'aplica a l'últim gran periodo històric i que comprén des de la [[Revolució Francesa]] en l'any ([[1789]]) i que arriba fins a la nostra actualitat. Per tant, cal tindre en conte que este periodo no és, en cap cas, una época llineal, sino complexa i en diferents canvis que la determinen. La podem caracterisar per un marcat procés de creixent econòmic tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un punt de vista qualitatiu (productivitat, mecanisació i industrialisació). Paralelament, l'economia queda determinada en este periodo per procés de [[globalisació]] accelerat, pero en una gran diversitat segons la regió analisada.

	Cal tindre en conte que este periodo té dins subdivisions, com els canvis de sigles, o fins i tot acontenyiments fonamentals per a la humanitat com la Revolució Russa o la Segona Guerra Mundial; esta última com a referent d'un periodo, [[Món actual]] que segons els historiadors i la disciplina l'entenen com un atre periodo alie al contemporàneu. Paralelament, des del món anglosaxó veem com existix un atra manera de nomenar el periodo actual a través del concepte [[modern]] tot enllaçant des del [[Renaiximent]] fins a l'actualitat una etapa dividida en la Primera Edat Moderna i la Tardana Edat moderna, a soles dividida per la pròpia [[Revolució Anglesa]] el [[1688]] (un sigle abans de la francesa).		Cal tindre en conte que este periodo té dins subdivisions, com els canvis de sigles, o fins i tot acontenyiments fonamentals per a la humanitat com la Revolució Russa o la Segona Guerra Mundial; esta última com a referent d'un periodo, [[Món actual]] que segons els historiadors i la disciplina l'entenen com un atre periodo alie al contemporàneu. Paralelament, des del món anglosaxó veem com existix un atra manera de nomenar el periodo actual a través del concepte [[modern]] tot enllaçant des del [[Renaiximent]] fins a l'actualitat una etapa dividida en la Primera Edat Moderna i la Tardana Edat moderna, a soles dividida per la pròpia [[Revolució Anglesa]] el [[1688]] (un sigle abans de la francesa).

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:36:38Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:36 20 feb 2018
Llínea 2:		Llínea 2:
	L''''edat contemporànea''' és el concepte que s'aplica a l'últim gran periodo històric i que compren des de la [[Revolució Francesa]] en l'any ([[1789]]) i que arriba fins a la nostra actualitat. Per tant, cal tindre en conte que este periodo no és, en cap cas, una época llineal, sino complexa i en diferents canvis que la determinen. La podem caracterisar per un marcat procés de creixent econòmic tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un punt de vista qualitatiu (productivitat, mecanisació i industrialisació). Paralelament, l'economia queda determinada en este periodo per procés de [[globalisació]] accelerat, pero en una gran diversitat segons la regió analisada.		L''''edat contemporànea''' és el concepte que s'aplica a l'últim gran periodo històric i que compren des de la [[Revolució Francesa]] en l'any ([[1789]]) i que arriba fins a la nostra actualitat. Per tant, cal tindre en conte que este periodo no és, en cap cas, una época llineal, sino complexa i en diferents canvis que la determinen. La podem caracterisar per un marcat procés de creixent econòmic tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un punt de vista qualitatiu (productivitat, mecanisació i industrialisació). Paralelament, l'economia queda determinada en este periodo per procés de [[globalisació]] accelerat, pero en una gran diversitat segons la regió analisada.

	Cal tindre en conte que este periodo té dins subdivisions, com els canvis de sigles, o fins i tot acontenyiments fonamentals per a la humanitat com la Revolució Russa o la Segona Guerra Mundial; esta última com a referent d'un periodo, [[Món actual]] que segons els historiadors i la disciplina l'entenen com un atre periodo alie al contemporàneu. Paralelament, des del món anglosaxó veem com existix un atra manera de nomenar el periodo actual a través del concepte [[modern]] tot enllaçant des del [[Renaiximent]] fins a l'actualitat una etapa dividida en la Primera Edat Moderna i la Tardana Edat moderna, ~~només~~ dividida per la pròpia [[Revolució Anglesa]] el [[1688]] (un sigle abans de la francesa).		Cal tindre en conte que este periodo té dins subdivisions, com els canvis de sigles, o fins i tot acontenyiments fonamentals per a la humanitat com la Revolució Russa o la Segona Guerra Mundial; esta última com a referent d'un periodo, [[Món actual]] que segons els historiadors i la disciplina l'entenen com un atre periodo alie al contemporàneu. Paralelament, des del món anglosaxó veem com existix un atra manera de nomenar el periodo actual a través del concepte [[modern]] tot enllaçant des del [[Renaiximent]] fins a l'actualitat una etapa dividida en la Primera Edat Moderna i la Tardana Edat moderna, a soles dividida per la pròpia [[Revolució Anglesa]] el [[1688]] (un sigle abans de la francesa).

	Políticament, sorgix una nova ideologia, el [[comunisme]] i les seues branques [[socialisme\|socialistes]], a partir de l'aparició del [[proletariat]] com a [[classe social]]. És l'época dels [[totalitarisme]]s, de la [[Segona guerra mundial\|guerra mundial]] i no sols entre zones propenques i dels [[genocidi]]s des de l'[[Estat]], pero també de noves [[democràcia\|democràcies]] arreu, de la [[Declaració dels drets humans]] i d'organisacions internacionals com l'[[ONU]] o l'[[Unió Europea]].		Políticament, sorgix una nova ideologia, el [[comunisme]] i les seues branques [[socialisme\|socialistes]], a partir de l'aparició del [[proletariat]] com a [[classe social]]. És l'época dels [[totalitarisme]]s, de la [[Segona guerra mundial\|guerra mundial]] i no sols entre zones propenques i dels [[genocidi]]s des de l'[[Estat]], pero també de noves [[democràcia\|democràcies]] arreu, de la [[Declaració dels drets humans]] i d'organisacions internacionals com l'[[ONU]] o l'[[Unió Europea]].

Jose2: Text reemplaça - 'tambe' a 'també'

2016-04-23T15:31:25Z

Text reemplaça - 'tambe' a 'també'

← Revisió anterior		Revisió de 15:31 23 abr 2016
Llínea 10:		Llínea 10:
	Els [[mijos de comunicació]] de masses ajuden a donar a conéixer els diferents models culturals, especialment l'occidental, que s'impongué a través de la [[publicitat]] o el [[cine]]. Diferents moviments rebugen esta imposició, a sovint aliats en grups [[antiglobalisació]]. La consciència d'estar esgotant els recursos del planeta fa sorgir l'[[ecologisme]]. En acabant, la societat va experimentar la destrucció de la societat preindustrial i es construïa una societat de classes presidida per una burguesia que va contemplar el decliu dels seus antagonistes tradicionals: els privilegiats i el naiximent i desenroll d'un de nou: el moviment obrer, en nom del qual es varen plantejar diferents alternatives al mateix capitalisme. Més espectaculars varen ser fins i tot les transformacions polítiques i ideològiques (Revolució lliberal, nacionalisme, totalitarismes); aixina com les mutacions del mapa polític mundial i les majors guerres conegudes per l'humanitat.		Els [[mijos de comunicació]] de masses ajuden a donar a conéixer els diferents models culturals, especialment l'occidental, que s'impongué a través de la [[publicitat]] o el [[cine]]. Diferents moviments rebugen esta imposició, a sovint aliats en grups [[antiglobalisació]]. La consciència d'estar esgotant els recursos del planeta fa sorgir l'[[ecologisme]]. En acabant, la societat va experimentar la destrucció de la societat preindustrial i es construïa una societat de classes presidida per una burguesia que va contemplar el decliu dels seus antagonistes tradicionals: els privilegiats i el naiximent i desenroll d'un de nou: el moviment obrer, en nom del qual es varen plantejar diferents alternatives al mateix capitalisme. Més espectaculars varen ser fins i tot les transformacions polítiques i ideològiques (Revolució lliberal, nacionalisme, totalitarismes); aixina com les mutacions del mapa polític mundial i les majors guerres conegudes per l'humanitat.

	== Vore ~~tambe~~ ==		== Vore també ==
	* [[Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana]]		* [[Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana]]

	[[Categoria:Edat contemporànea]]		[[Categoria:Edat contemporànea]]

Jose2 en 17:15 2 feb 2016

2016-02-02T17:15:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:15 2 feb 2016
Llínea 2:		Llínea 2:
	L''''edat contemporànea''' és el concepte que s'aplica a l'últim gran periodo històric i que compren des de la [[Revolució Francesa]] en l'any ([[1789]]) i que arriba fins a la nostra actualitat. Per tant, cal tindre en conte que este periodo no és, en cap cas, una época llineal, sino complexa i en diferents canvis que la determinen. La podem caracterisar per un marcat procés de creixent econòmic tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un punt de vista qualitatiu (productivitat, mecanisació i industrialisació). Paralelament, l'economia queda determinada en este periodo per procés de [[globalisació]] accelerat, pero en una gran diversitat segons la regió analisada.		L''''edat contemporànea''' és el concepte que s'aplica a l'últim gran periodo històric i que compren des de la [[Revolució Francesa]] en l'any ([[1789]]) i que arriba fins a la nostra actualitat. Per tant, cal tindre en conte que este periodo no és, en cap cas, una época llineal, sino complexa i en diferents canvis que la determinen. La podem caracterisar per un marcat procés de creixent econòmic tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un punt de vista qualitatiu (productivitat, mecanisació i industrialisació). Paralelament, l'economia queda determinada en este periodo per procés de [[globalisació]] accelerat, pero en una gran diversitat segons la regió analisada.

	Cal tindre en conte que este periodo té dins subdivisions, com els canvis de sigles, o fins i tot acontenyiments fonamentals per a la humanitat com la Revolució Russa o la Segona Guerra Mundial; esta última com a referent d'un periodo, [[Món actual]] que segons els historiadors i la disciplina l'entenen com un atre periodo alie al contemporàneu. Paralelament, des del món anglosaxó veem com existix un atra manera de nomenar el periodo actual a través del concepte [[modern]] tot enllaçant des del [[Renaiximent]] fins a l'actualitat una etapa dividida en la Primera Edat Moderna i la Tardana Edat moderna, només dividida per la pròpia [[Revolució Anglesa]] el [[1688]] (un ~~segle~~ abans de la francesa).		Cal tindre en conte que este periodo té dins subdivisions, com els canvis de sigles, o fins i tot acontenyiments fonamentals per a la humanitat com la Revolució Russa o la Segona Guerra Mundial; esta última com a referent d'un periodo, [[Món actual]] que segons els historiadors i la disciplina l'entenen com un atre periodo alie al contemporàneu. Paralelament, des del món anglosaxó veem com existix un atra manera de nomenar el periodo actual a través del concepte [[modern]] tot enllaçant des del [[Renaiximent]] fins a l'actualitat una etapa dividida en la Primera Edat Moderna i la Tardana Edat moderna, només dividida per la pròpia [[Revolució Anglesa]] el [[1688]] (un sigle abans de la francesa).

	Políticament, sorgix una nova ideologia, el [[comunisme]] i les seues branques [[socialisme\|socialistes]], a partir de l'aparició del [[proletariat]] com a [[classe social]]. És l'época dels [[totalitarisme]]s, de la [[Segona guerra mundial\|guerra mundial]] i no sols entre zones propenques i dels [[genocidi]]s des de l'[[Estat]], pero també de noves [[democràcia\|democràcies]] arreu, de la [[Declaració dels drets humans]] i d'organisacions internacionals com l'[[ONU]] o l'[[Unió Europea]].		Políticament, sorgix una nova ideologia, el [[comunisme]] i les seues branques [[socialisme\|socialistes]], a partir de l'aparició del [[proletariat]] com a [[classe social]]. És l'época dels [[totalitarisme]]s, de la [[Segona guerra mundial\|guerra mundial]] i no sols entre zones propenques i dels [[genocidi]]s des de l'[[Estat]], pero també de noves [[democràcia\|democràcies]] arreu, de la [[Declaració dels drets humans]] i d'organisacions internacionals com l'[[ONU]] o l'[[Unió Europea]].
Llínea 8:		Llínea 8:
	El [[capitalisme]] s'impongué com a sistema econòmic dominant i les relacions entre els diferents països formen un mercat cada volta més únic. Les diferències de classe, pero, també aumentat i aixina es parla de Primer i [[Tercer Món]] segons els ingressos i el nivell de vida de cada zona. La terciarisació de l'economia i la mecanisació fan possible una societat de l'oci.		El [[capitalisme]] s'impongué com a sistema econòmic dominant i les relacions entre els diferents països formen un mercat cada volta més únic. Les diferències de classe, pero, també aumentat i aixina es parla de Primer i [[Tercer Món]] segons els ingressos i el nivell de vida de cada zona. La terciarisació de l'economia i la mecanisació fan possible una societat de l'oci.

	Els [[mijos de comunicació]] de masses ajuden a donar a conéixer els diferents models culturals, especialment l'occidental, que s'impongué a través de la [[publicitat]] o el [[cine]]. Diferents moviments rebugen esta imposició, a sovint aliats en grups [[antiglobalisació]]. La consciència d'estar esgotant els recursos del planeta fa sorgir l'[[ecologisme]]. ~~A la volta~~, la societat va experimentar la destrucció de la societat preindustrial i es construïa una societat de classes presidida per una burguesia que va contemplar el decliu dels seus antagonistes tradicionals: els privilegiats i el naiximent i desenroll d'un de nou: el moviment obrer, en nom del qual es ~~van~~ plantejar diferents alternatives al mateix capitalisme. Més espectaculars ~~van~~ ser fins i tot les transformacions polítiques i ideològiques (Revolució lliberal, nacionalisme, totalitarismes); aixina com les mutacions del mapa polític mundial i les majors guerres conegudes per l'humanitat.		Els [[mijos de comunicació]] de masses ajuden a donar a conéixer els diferents models culturals, especialment l'occidental, que s'impongué a través de la [[publicitat]] o el [[cine]]. Diferents moviments rebugen esta imposició, a sovint aliats en grups [[antiglobalisació]]. La consciència d'estar esgotant els recursos del planeta fa sorgir l'[[ecologisme]]. En acabant, la societat va experimentar la destrucció de la societat preindustrial i es construïa una societat de classes presidida per una burguesia que va contemplar el decliu dels seus antagonistes tradicionals: els privilegiats i el naiximent i desenroll d'un de nou: el moviment obrer, en nom del qual es varen plantejar diferents alternatives al mateix capitalisme. Més espectaculars varen ser fins i tot les transformacions polítiques i ideològiques (Revolució lliberal, nacionalisme, totalitarismes); aixina com les mutacions del mapa polític mundial i les majors guerres conegudes per l'humanitat.

	== Vore tambe ==		== Vore tambe ==

Jose2: Text reemplaça - 'segles' a 'sigles'

2015-12-05T13:10:00Z

Text reemplaça - 'segles' a 'sigles'

← Revisió anterior		Revisió de 13:10 5 dec 2015
Llínea 2:		Llínea 2:
	L''''edat contemporànea''' és el concepte que s'aplica a l'últim gran periodo històric i que compren des de la [[Revolució Francesa]] en l'any ([[1789]]) i que arriba fins a la nostra actualitat. Per tant, cal tindre en conte que este periodo no és, en cap cas, una época llineal, sino complexa i en diferents canvis que la determinen. La podem caracterisar per un marcat procés de creixent econòmic tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un punt de vista qualitatiu (productivitat, mecanisació i industrialisació). Paralelament, l'economia queda determinada en este periodo per procés de [[globalisació]] accelerat, pero en una gran diversitat segons la regió analisada.		L''''edat contemporànea''' és el concepte que s'aplica a l'últim gran periodo històric i que compren des de la [[Revolució Francesa]] en l'any ([[1789]]) i que arriba fins a la nostra actualitat. Per tant, cal tindre en conte que este periodo no és, en cap cas, una época llineal, sino complexa i en diferents canvis que la determinen. La podem caracterisar per un marcat procés de creixent econòmic tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un punt de vista qualitatiu (productivitat, mecanisació i industrialisació). Paralelament, l'economia queda determinada en este periodo per procés de [[globalisació]] accelerat, pero en una gran diversitat segons la regió analisada.

	Cal tindre en conte que este periodo té dins subdivisions, com els canvis de ~~segles~~, o fins i tot acontenyiments fonamentals per a la humanitat com la Revolució Russa o la Segona Guerra Mundial; esta última com a referent d'un periodo, [[Món actual]] que segons els historiadors i la disciplina l'entenen com un atre periodo alie al contemporàneu. Paralelament, des del món anglosaxó veem com existix un atra manera de nomenar el periodo actual a través del concepte [[modern]] tot enllaçant des del [[Renaiximent]] fins a l'actualitat una etapa dividida en la Primera Edat Moderna i la Tardana Edat moderna, només dividida per la pròpia [[Revolució Anglesa]] el [[1688]] (un segle abans de la francesa).		Cal tindre en conte que este periodo té dins subdivisions, com els canvis de sigles, o fins i tot acontenyiments fonamentals per a la humanitat com la Revolució Russa o la Segona Guerra Mundial; esta última com a referent d'un periodo, [[Món actual]] que segons els historiadors i la disciplina l'entenen com un atre periodo alie al contemporàneu. Paralelament, des del món anglosaxó veem com existix un atra manera de nomenar el periodo actual a través del concepte [[modern]] tot enllaçant des del [[Renaiximent]] fins a l'actualitat una etapa dividida en la Primera Edat Moderna i la Tardana Edat moderna, només dividida per la pròpia [[Revolució Anglesa]] el [[1688]] (un segle abans de la francesa).

	Políticament, sorgix una nova ideologia, el [[comunisme]] i les seues branques [[socialisme\|socialistes]], a partir de l'aparició del [[proletariat]] com a [[classe social]]. És l'época dels [[totalitarisme]]s, de la [[Segona guerra mundial\|guerra mundial]] i no sols entre zones propenques i dels [[genocidi]]s des de l'[[Estat]], pero també de noves [[democràcia\|democràcies]] arreu, de la [[Declaració dels drets humans]] i d'organisacions internacionals com l'[[ONU]] o l'[[Unió Europea]].		Políticament, sorgix una nova ideologia, el [[comunisme]] i les seues branques [[socialisme\|socialistes]], a partir de l'aparició del [[proletariat]] com a [[classe social]]. És l'época dels [[totalitarisme]]s, de la [[Segona guerra mundial\|guerra mundial]] i no sols entre zones propenques i dels [[genocidi]]s des de l'[[Estat]], pero també de noves [[democràcia\|democràcies]] arreu, de la [[Declaració dels drets humans]] i d'organisacions internacionals com l'[[ONU]] o l'[[Unió Europea]].

Katxis en 10:59 17 jul 2015

2015-07-17T10:59:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:59 17 jul 2015
Llínea 9:		Llínea 9:

	Els [[mijos de comunicació]] de masses ajuden a donar a conéixer els diferents models culturals, especialment l'occidental, que s'impongué a través de la [[publicitat]] o el [[cine]]. Diferents moviments rebugen esta imposició, a sovint aliats en grups [[antiglobalisació]]. La consciència d'estar esgotant els recursos del planeta fa sorgir l'[[ecologisme]]. A la volta, la societat va experimentar la destrucció de la societat preindustrial i es construïa una societat de classes presidida per una burguesia que va contemplar el decliu dels seus antagonistes tradicionals: els privilegiats i el naiximent i desenroll d'un de nou: el moviment obrer, en nom del qual es van plantejar diferents alternatives al mateix capitalisme. Més espectaculars van ser fins i tot les transformacions polítiques i ideològiques (Revolució lliberal, nacionalisme, totalitarismes); aixina com les mutacions del mapa polític mundial i les majors guerres conegudes per l'humanitat.		Els [[mijos de comunicació]] de masses ajuden a donar a conéixer els diferents models culturals, especialment l'occidental, que s'impongué a través de la [[publicitat]] o el [[cine]]. Diferents moviments rebugen esta imposició, a sovint aliats en grups [[antiglobalisació]]. La consciència d'estar esgotant els recursos del planeta fa sorgir l'[[ecologisme]]. A la volta, la societat va experimentar la destrucció de la societat preindustrial i es construïa una societat de classes presidida per una burguesia que va contemplar el decliu dels seus antagonistes tradicionals: els privilegiats i el naiximent i desenroll d'un de nou: el moviment obrer, en nom del qual es van plantejar diferents alternatives al mateix capitalisme. Més espectaculars van ser fins i tot les transformacions polítiques i ideològiques (Revolució lliberal, nacionalisme, totalitarismes); aixina com les mutacions del mapa polític mundial i les majors guerres conegudes per l'humanitat.

			== Vore tambe ==
			* [[Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana]]

	[[Categoria:Edat contemporànea]]		[[Categoria:Edat contemporànea]]

Sempreval en 11:06 6 jun 2013

2013-06-06T11:06:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:06 6 jun 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Història}}		{{Història}}
	L''''edat ~~contemporània~~''' és el concepte que s'aplica a l'últim gran periodo històric i que compren des de la [[Revolució Francesa]] en l'any ([[1789]]) i que arriba fins a la nostra actualitat. Per tant, cal tindre en conte que este periodo no és, en cap cas, una época llineal, sino complexa i en diferents canvis que la determinen. La podem caracterisar per un marcat procés de creixent econòmic tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un punt de vista qualitatiu (productivitat, mecanisació i industrialisació). Paralelament, l'economia queda determinada en este periodo per procés de [[globalisació]] accelerat, pero en una gran diversitat segons la regió analisada.		L''''edat contemporànea''' és el concepte que s'aplica a l'últim gran periodo històric i que compren des de la [[Revolució Francesa]] en l'any ([[1789]]) i que arriba fins a la nostra actualitat. Per tant, cal tindre en conte que este periodo no és, en cap cas, una época llineal, sino complexa i en diferents canvis que la determinen. La podem caracterisar per un marcat procés de creixent econòmic tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un punt de vista qualitatiu (productivitat, mecanisació i industrialisació). Paralelament, l'economia queda determinada en este periodo per procés de [[globalisació]] accelerat, pero en una gran diversitat segons la regió analisada.

	Cal tindre en conte que este periodo té dins subdivisions, com els canvis de segles, o fins i tot acontenyiments fonamentals per a la humanitat com la Revolució Russa o la Segona Guerra Mundial; esta última com a referent d'un periodo, [[Món actual]] que segons els historiadors i la disciplina l'entenen com un atre periodo alie al contemporàneu. Paralelament, des del món anglosaxó veem com existix un atra manera de nomenar el periodo actual a través del concepte [[modern]] tot enllaçant des del [[Renaiximent]] fins a l'actualitat una etapa dividida en la Primera Edat Moderna i la Tardana Edat moderna, només dividida per la pròpia [[Revolució Anglesa]] el [[1688]] (un segle abans de la francesa).		Cal tindre en conte que este periodo té dins subdivisions, com els canvis de segles, o fins i tot acontenyiments fonamentals per a la humanitat com la Revolució Russa o la Segona Guerra Mundial; esta última com a referent d'un periodo, [[Món actual]] que segons els historiadors i la disciplina l'entenen com un atre periodo alie al contemporàneu. Paralelament, des del món anglosaxó veem com existix un atra manera de nomenar el periodo actual a través del concepte [[modern]] tot enllaçant des del [[Renaiximent]] fins a l'actualitat una etapa dividida en la Primera Edat Moderna i la Tardana Edat moderna, només dividida per la pròpia [[Revolució Anglesa]] el [[1688]] (un segle abans de la francesa).

Valencian en 18:34 5 jun 2013

2013-06-05T18:34:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:34 5 jun 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Història}}		{{Història}}
	L''''edat contemporània''' és el concepte que s'aplica a l'últim gran periodo històric i que compren des de la [[Revolució Francesa]] l'any ([[1789]]) i que arriba fins a la nostra actualitat. Per tant, cal tindre en conte que este periodo no és, en cap cas, una época llineal, sino complexa i en diferents canvis que la determinen. La podem caracterisar per un marcat procés de creixent econòmic tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un punt de vista qualitatiu (productivitat, mecanisació i industrialisació). Paralelament, l'economia queda determinada en este periodo per procés de [[globalisació]] accelerat, pero en una gran diversitat segons la regió analisada.		L''''edat contemporània''' és el concepte que s'aplica a l'últim gran periodo històric i que compren des de la [[Revolució Francesa]] en l'any ([[1789]]) i que arriba fins a la nostra actualitat. Per tant, cal tindre en conte que este periodo no és, en cap cas, una época llineal, sino complexa i en diferents canvis que la determinen. La podem caracterisar per un marcat procés de creixent econòmic tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un punt de vista qualitatiu (productivitat, mecanisació i industrialisació). Paralelament, l'economia queda determinada en este periodo per procés de [[globalisació]] accelerat, pero en una gran diversitat segons la regió analisada.

	Cal ~~tenir~~ en conte que este periodo té dins ~~seu~~ subdivisions, com els canvis de segles, o fins i tot acontenyiments fonamentals per a la humanitat com la Revolució Russa o la Segona Guerra Mundial; ~~este últim~~ com a referent d'un periodo, [[Món actual]] que segons els historiadors i la disciplina l'entenen com un atre periodo ~~aliè~~ al contemporàneu. Paralelament, des del món anglosaxó veem com existix ~~una atre~~ manera de nomenar el periodo actual a través del concepte [[modern]] tot enllaçant des del [[Renaiximent]] fins a l'actualitat una etapa dividida en la Primera Edat Moderna i la Tardana Edat moderna, només dividida per la pròpia [[Revolució Anglesa]] el [[1688]] (un segle abans de la francesa).		Cal tindre en conte que este periodo té dins subdivisions, com els canvis de segles, o fins i tot acontenyiments fonamentals per a la humanitat com la Revolució Russa o la Segona Guerra Mundial; esta última com a referent d'un periodo, [[Món actual]] que segons els historiadors i la disciplina l'entenen com un atre periodo alie al contemporàneu. Paralelament, des del món anglosaxó veem com existix un atra manera de nomenar el periodo actual a través del concepte [[modern]] tot enllaçant des del [[Renaiximent]] fins a l'actualitat una etapa dividida en la Primera Edat Moderna i la Tardana Edat moderna, només dividida per la pròpia [[Revolució Anglesa]] el [[1688]] (un segle abans de la francesa).

	Políticament, sorgix una nova ideologia, el [[comunisme]] i les seues branques [[socialisme\|socialistes]], ~~arran~~ de l'aparició del [[proletariat]] com a [[classe social]]. És l'época dels [[totalitarisme]]s, de la [[Segona guerra mundial\|guerra mundial]] i no sols entre zones propenques i dels [[genocidi]]s des de l'[[Estat]], pero també de noves [[democràcia\|democràcies]] arreu, de la [[Declaració dels drets humans]] i d'organisacions internacionals com la [[ONU]] o la [[Unió Europea]].		Políticament, sorgix una nova ideologia, el [[comunisme]] i les seues branques [[socialisme\|socialistes]], a partir de l'aparició del [[proletariat]] com a [[classe social]]. És l'época dels [[totalitarisme]]s, de la [[Segona guerra mundial\|guerra mundial]] i no sols entre zones propenques i dels [[genocidi]]s des de l'[[Estat]], pero també de noves [[democràcia\|democràcies]] arreu, de la [[Declaració dels drets humans]] i d'organisacions internacionals com l'[[ONU]] o l'[[Unió Europea]].

	El [[capitalisme]] s'impongué com a sistema econòmic dominant i les relacions entre els diferents països formen un mercat cada ~~cop~~ més únic. Les diferències de classe, pero, també aumentat i ~~així~~ es parla de Primer i [[Tercer Món]] segons els ingressos i el nivell de vida de cada zona. La terciarisació de l'economia i la mecanisació fan possible una societat de l'oci.		El [[capitalisme]] s'impongué com a sistema econòmic dominant i les relacions entre els diferents països formen un mercat cada volta més únic. Les diferències de classe, pero, també aumentat i aixina es parla de Primer i [[Tercer Món]] segons els ingressos i el nivell de vida de cada zona. La terciarisació de l'economia i la mecanisació fan possible una societat de l'oci.

	Els [[mijos de comunicació]] de masses ajuden a donar a conéixer els diferents models culturals, especialment l'occidental, que s'impongué a través de la [[publicitat]] o el [[cine]]. Diferents moviments rebugen esta imposició, sovint aliats ab grups [[antiglobalisació]]. La consciència d'estar esgotant els recursos del planeta fa sorgir l'[[ecologisme]]. A la ~~vegada~~, la societat va experimentar la destrucció de la societat preindustrial i es construïa una societat de classes presidida per una burguesia que va contemplar el decliu dels seus antagonistes tradicionals: els privilegiats i el naiximent i desenroll d'un de nou: el moviment obrer, en nom del qual es van plantejar diferents alternatives al mateix capitalisme. Més espectaculars van ser fins i tot les transformacions polítiques i ideològiques (Revolució lliberal, nacionalisme, totalitarismes); aixina com les mutacions del mapa polític mundial i les majors guerres conegudes per l'humanitat.		Els [[mijos de comunicació]] de masses ajuden a donar a conéixer els diferents models culturals, especialment l'occidental, que s'impongué a través de la [[publicitat]] o el [[cine]]. Diferents moviments rebugen esta imposició, a sovint aliats en grups [[antiglobalisació]]. La consciència d'estar esgotant els recursos del planeta fa sorgir l'[[ecologisme]]. A la volta, la societat va experimentar la destrucció de la societat preindustrial i es construïa una societat de classes presidida per una burguesia que va contemplar el decliu dels seus antagonistes tradicionals: els privilegiats i el naiximent i desenroll d'un de nou: el moviment obrer, en nom del qual es van plantejar diferents alternatives al mateix capitalisme. Més espectaculars van ser fins i tot les transformacions polítiques i ideològiques (Revolució lliberal, nacionalisme, totalitarismes); aixina com les mutacions del mapa polític mundial i les majors guerres conegudes per l'humanitat.

	[[Categoria:Edat contemporànea]]		[[Categoria:Edat contemporànea]]