Edifici del Banc de Valéncia - Historial de revisions

Reval en 18:05 12 nov 2025

2025-11-12T18:05:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:05 12 nov 2025
Llínea 34:		Llínea 34:

	* VV.AA. ('' Cèsar Mifsut García '') Registro de Arquitectura del Siglo XX en la Comunidad Valenciana ISBN 84-87233-38-4		* VV.AA. ('' Cèsar Mifsut García '') Registro de Arquitectura del Siglo XX en la Comunidad Valenciana ISBN 84-87233-38-4

			{{Monuments de Valéncia}}

	[[Categoria:Arquitectura]]		[[Categoria:Arquitectura]]
Llínea 39:		Llínea 41:
	[[Categoria:Valéncia]]		[[Categoria:Valéncia]]
	[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]		[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]

	~~{{Monuments de Valéncia}}~~

Reval: /* Referències */

2025-11-12T18:04:55Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 18:04 12 nov 2025
Llínea 33:		Llínea 33:
	== Referències ==		== Referències ==

	VV.AA. ('' Cèsar Mifsut García '') Registro de Arquitectura del Siglo XX en la Comunidad Valenciana ISBN 84-87233-38-4		* VV.AA. ('' Cèsar Mifsut García '') Registro de Arquitectura del Siglo XX en la Comunidad Valenciana ISBN 84-87233-38-4

	[[Categoria:Arquitectura]]		[[Categoria:Arquitectura]]

Reval en 18:04 12 nov 2025

2025-11-12T18:04:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:04 12 nov 2025
Llínea 5:		Llínea 5:
	== Història ==		== Història ==

	Javier Goerlich va presentà el primer disseny de l'edifici del Banc de Valéncia entre 1927 i 1928. Fon un encàrrec de [[Manuel Casanova Llopis]], fundador de l'entitat i pare del que fon president del [[Valéncia CF]], Luis Casanova, i de Vicente Casanova, president de l'històrica productora de cine [[Cifesa]]. Goerlich, que fon cap de planificació urbanística de la ciutat, elaborà un primer disseny d'estil racionaliste i auster, d'acort en els gusts de l'época en Europa. Posterioment fon modificant l'estil per a afegir elements regionalistes i casticistes, més recarregats, del gust dels empresaris valencians que componien el capital del banc.		Javier Goerlich va presentà el primer disseny de l'edifici del Banc de Valéncia entre els anys [[1927]] i [[1928]]. Fon un encàrrec de [[Manuel Casanova Llopis]], fundador de l'entitat i pare del que fon president del [[Valéncia CF]], [[Lluís Casanova\|Luis Casanova]], i de Vicente Casanova, president de l'històrica productora de cine [[Cifesa]]. Goerlich, que fon cap de planificació urbanística de la ciutat, elaborà un primer disseny d'estil racionaliste i auster, d'acort en els gusts de l'época en Europa. Posterioment fon modificant l'estil per a afegir elements regionalistes i casticistes, més recarregats, del gust dels empresaris valencians que componien el capital del banc.

	L'edifici fon construït en l'any [[1942]] en proyecte inicial redactat per [[Francisco Almenar Quinzá]], al qué posteriorment es va afegir [[Francisco Javier Goerlich Lleó]] en [[1935]]. La mort d'Almenar en març de [[1936]] i la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]], varen retardar l'obra, en lo que en continuar-se despuix de la guerra, se li va atribuir sancerament a Goerlich, si be va sofrir distintes modificacions posteriors. Fon la sèu central del [[Banc de Valéncia]], i des de decembre de [[2017]] és de [[Caixabank]].		L'edifici fon construït en l'any [[1942]] en proyecte inicial redactat per [[Francisco Almenar Quinzá]], al qué posteriorment es va afegir [[Francisco Javier Goerlich Lleó]] en [[1935]]. La mort d'Almenar en [[març]] de [[1936]] i la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]], varen retardar l'obra, en lo que en continuar-se despuix de la guerra, se li va atribuir sancerament a Goerlich, si be va sofrir distintes modificacions posteriors. Fon la sèu central del [[Banc de Valéncia]], i des de [[decembre]] de [[2017]] és de [[Caixabank]].

	L'imponent image que mostra este edifici resulta d'un reajust de proyecte respecte a la proposta original. Goerlich realisa una primera proposta en que posa de manifest tot el seu potencial com a arquitecte racionaliste que se sent. Pero el promotor, el Banc de Valéncia, no coincidix en estos moments en les idees de l'autor, acodint a una solució més regionalista i purista, pròpia del moment que s'inicia en [[Espanya]] despuix de la Guerra Civil.		L'imponent image que mostra este edifici resulta d'un reajust de proyecte respecte a la proposta original. Goerlich realisa una primera proposta en que posa de manifest tot el seu potencial com a arquitecte racionaliste que se sent. Pero el promotor, el Banc de Valéncia, no coincidix en estos moments en les idees de l'autor, acodint a una solució més regionalista i purista, pròpia del moment que s'inicia en [[Espanya]] despuix de la Guerra Civil.

Xavier: /* Història */

2025-11-08T13:17:48Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 13:17 8 nov 2025
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Història ==		== Història ==

			Javier Goerlich va presentà el primer disseny de l'edifici del Banc de Valéncia entre 1927 i 1928. Fon un encàrrec de [[Manuel Casanova Llopis]], fundador de l'entitat i pare del que fon president del [[Valéncia CF]], Luis Casanova, i de Vicente Casanova, president de l'històrica productora de cine [[Cifesa]]. Goerlich, que fon cap de planificació urbanística de la ciutat, elaborà un primer disseny d'estil racionaliste i auster, d'acort en els gusts de l'época en Europa. Posterioment fon modificant l'estil per a afegir elements regionalistes i casticistes, més recarregats, del gust dels empresaris valencians que componien el capital del banc.

	L'edifici fon construït en l'any [[1942]] en proyecte inicial redactat per [[Francisco Almenar Quinzá]], al qué posteriorment es va afegir [[Francisco Javier Goerlich Lleó]] en [[1935]]. La mort d'Almenar en març de [[1936]] i la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]], varen retardar l'obra, en lo que en continuar-se despuix de la guerra, se li va atribuir sancerament a Goerlich, si be va sofrir distintes modificacions posteriors. Fon la sèu central del [[Banc de Valéncia]], i des de decembre de [[2017]] és de [[Caixabank]].		L'edifici fon construït en l'any [[1942]] en proyecte inicial redactat per [[Francisco Almenar Quinzá]], al qué posteriorment es va afegir [[Francisco Javier Goerlich Lleó]] en [[1935]]. La mort d'Almenar en març de [[1936]] i la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]], varen retardar l'obra, en lo que en continuar-se despuix de la guerra, se li va atribuir sancerament a Goerlich, si be va sofrir distintes modificacions posteriors. Fon la sèu central del [[Banc de Valéncia]], i des de decembre de [[2017]] és de [[Caixabank]].

	L'imponent image que mostra este edifici resulta d'un reajust de proyecte respecte a la proposta original. Goerlich realisa una primera proposta en que posa de manifest tot el seu potencial com a arquitecte racionaliste que se sent. Pero el promotor, el Banc de Valéncia, no coincidix en estos moments en les idees de l'autor, acodint a una solució més regionalista i purista, pròpia del moment que s'inicia en [[Espanya]] despuix de la Guerra Civil.		L'imponent image que mostra este edifici resulta d'un reajust de proyecte respecte a la proposta original. Goerlich realisa una primera proposta en que posa de manifest tot el seu potencial com a arquitecte racionaliste que se sent. Pero el promotor, el Banc de Valéncia, no coincidix en estos moments en les idees de l'autor, acodint a una solució més regionalista i purista, pròpia del moment que s'inicia en [[Espanya]] despuix de la Guerra Civil.

			L'edifici començà a ser construït en la seua estructura en plena [[II República espanyola\|II República]], pero l'esclat de la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]] va mermar l'oferta d'acer, necessari per a la fabricació de material bèlic, i no es va reprendre en força fins a la posguerra. En coincidir en la [[Segona Guerra Mundial]] els problemes de suministrament es varen repetir, pero es varen solventar important metal des de [[Gran Bretanya]] en permís del [[Franquisme\|nou règim de Franco]] gràcies a l'intercanvi de cítrics, una de les escasses fonts de divises del país en aquells anys, segons relata Andrés Goerlich, nebot net de l'arquitecte i un dels familiars que vela per conservar el seu llegat arquitectònic a través de la [[Fundació Goerlich]].

	=== Descripció ===		=== Descripció ===

Jose2 en 18:08 20 abr 2025

2025-04-20T18:08:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:08 20 abr 2025
Llínea 26:		Llínea 26:

	* [[Banc de Valéncia]]		* [[Banc de Valéncia]]

	=== Referències ===		== Referències ==

	VV.AA. ('' Cèsar Mifsut García '') Registro de Arquitectura del Siglo XX en la Comunidad Valenciana ISBN 84-87233-38-4		VV.AA. ('' Cèsar Mifsut García '') Registro de Arquitectura del Siglo XX en la Comunidad Valenciana ISBN 84-87233-38-4

Xavier en 10:45 14 ago 2024

2024-08-14T10:45:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:45 14 ago 2024
Llínea 31:		Llínea 31:
	VV.AA. ('' Cèsar Mifsut García '') Registro de Arquitectura del Siglo XX en la Comunidad Valenciana ISBN 84-87233-38-4		VV.AA. ('' Cèsar Mifsut García '') Registro de Arquitectura del Siglo XX en la Comunidad Valenciana ISBN 84-87233-38-4

			[[Categoria:Arquitectura]]
			[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
			[[Categoria:Valéncia]]
	[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]		[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]

			{{Monuments de Valéncia}}

Xavier en 10:42 14 ago 2024

2024-08-14T10:42:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:42 14 ago 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Banco de Valencia, Valencia, España, 2014-06-30, DD 134.JPG\|thumb\|right\|250px\|Seu central del Banc de Valéncia en el carrer Pintor Sorolla de Valéncia.]]		[[File:Banco de Valencia, Valencia, España, 2014-06-30, DD 134.JPG\|thumb\|right\|250px\|Seu central del Banc de Valéncia en el carrer Pintor Sorolla de Valéncia.]]

	L''''edifici del [[Banc de Valéncia]] ''' situat en el carrer Pintor Sorolla, cantó en el carrer Joan d'Àustria de la ciutat de [[Valéncia]] ~~fon construït en [[1942]] en proyecte inicial redactat per [[Francisco Javier Goerlich Lleó]] en [[1935]], si be va patir distintes modificacions posteriors~~.		L''''edifici del [[Banc de Valéncia]] ''' situat en el carrer Pintor Sorolla, cantó en el carrer Joan d'Àustria de la ciutat de [[Valéncia]].

	L'imponent image que mostra este edifici resulta d'un reajust de proyecte respecte a la proposta original. Goerlich realisa una primera proposta en que posa de manifest tot el seu potencial com a arquitecte racionaliste que se sent. Pero el promotor, el Banc de Valéncia, no coincidix en estos moments en les idees de l'autor, acodint a una solució més regionalista i purista, pròpia del moment que s'inicia en [[Espanya]] despuix de la [[Guerra Civil]].		== Història ==

			L'edifici fon construït en l'any [[1942]] en proyecte inicial redactat per [[Francisco Almenar Quinzá]], al qué posteriorment es va afegir [[Francisco Javier Goerlich Lleó]] en [[1935]]. La mort d'Almenar en març de [[1936]] i la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]], varen retardar l'obra, en lo que en continuar-se despuix de la guerra, se li va atribuir sancerament a Goerlich, si be va sofrir distintes modificacions posteriors. Fon la sèu central del [[Banc de Valéncia]], i des de decembre de [[2017]] és de [[Caixabank]].

			L'imponent image que mostra este edifici resulta d'un reajust de proyecte respecte a la proposta original. Goerlich realisa una primera proposta en que posa de manifest tot el seu potencial com a arquitecte racionaliste que se sent. Pero el promotor, el Banc de Valéncia, no coincidix en estos moments en les idees de l'autor, acodint a una solució més regionalista i purista, pròpia del moment que s'inicia en [[Espanya]] despuix de la Guerra Civil.

	=== Descripció ===		=== Descripció ===

	El proyecte original constituïa una mostra igualment imponent al resultat final, si be en una adscripció radicalment diferent, on es posen de manifest les tendències racionalistes vigents en el moment. En el proyecte colaboren també, com a equip tècnic a que més tart el propi Banc felicitarà, [[Vicente Traver Tomás]], i [[Antonio Gómez Davó]]. Grup privilegiat en el panorama arquitectònic valencià que va saber respondre en genialitat a les aspiracions artístiques del promotor.		El proyecte original constituïa una mostra igualment imponent al resultat final, si be en una adscripció radicalment diferent, on es posen de manifest les tendències racionalistes vigents en el moment. En el proyecte colaboren també, com a equip tècnic a que més tart el propi Banc felicitarà, [[Vicente Traver Tomás]], i [[Antonio Gómez Davó]]. Grup privilegiat en el panorama arquitectònic valencià que va saber respondre en genialitat a les aspiracions artístiques del promotor.

Llínea 19:		Llínea 24:

	== Vore també ==		== Vore també ==

	* [[Banc de Valéncia]]		* [[Banc de Valéncia]]

	=== Referències ===		=== Referències ===

	VV.AA. ('' Cèsar Mifsut García '') Registro de Arquitectura del Siglo XX en la Comunidad Valenciana ISBN 84-87233-38-4		VV.AA. ('' Cèsar Mifsut García '') Registro de Arquitectura del Siglo XX en la Comunidad Valenciana ISBN 84-87233-38-4

	[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]		[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]

Jose2 en 11:57 7 jul 2024

2024-07-07T11:57:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:57 7 jul 2024
Llínea 19:		Llínea 19:

	== Vore també ==		== Vore també ==
	*[[Banc de Valéncia]]		* [[Banc de Valéncia]]

	=== Referències ===		=== Referències ===

Jose2 en 22:48 20 maig 2021

2021-05-20T22:48:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:48 20 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~Banc_de_Valencia~~.~~jpg~~\|thumb\|right\|250px\|Seu central del Banc de Valéncia en el carrer Pintor Sorolla de Valéncia.]]		[[File:Banco de Valencia, Valencia, España, 2014-06-30, DD 134.JPG\|thumb\|right\|250px\|Seu central del Banc de Valéncia en el carrer Pintor Sorolla de Valéncia.]]

	L''''edifici del [[Banc de Valéncia]] ''' situat en el carrer Pintor Sorolla, cantó en el carrer Joan d'Àustria de la ciutat de [[Valéncia]] fon construït en [[1942]] en proyecte inicial redactat per [[Francisco Javier Goerlich Lleó]] en [[1935]], si be va patir distintes modificacions posteriors.		L''''edifici del [[Banc de Valéncia]] ''' situat en el carrer Pintor Sorolla, cantó en el carrer Joan d'Àustria de la ciutat de [[Valéncia]] fon construït en [[1942]] en proyecte inicial redactat per [[Francisco Javier Goerlich Lleó]] en [[1935]], si be va patir distintes modificacions posteriors.

	L'imponent image que mostra este edifici resulta d'un reajust de proyecte respecte a la proposta original. Goerlich realisa una primera proposta en que posa de manifest tot el seu potencial com a arquitecte racionaliste que se sent. Pero el promotor, el Banc de Valéncia, no coincidix en estos moments en les idees de l'autor, acodint a una solució més regionalista i purista, pròpia del moment que s'inicia en [[Espanya]] despuix de la [[Guerra Civil]].		L'imponent image que mostra este edifici resulta d'un reajust de proyecte respecte a la proposta original. Goerlich realisa una primera proposta en que posa de manifest tot el seu potencial com a arquitecte racionaliste que se sent. Pero el promotor, el Banc de Valéncia, no coincidix en estos moments en les idees de l'autor, acodint a una solució més regionalista i purista, pròpia del moment que s'inicia en [[Espanya]] despuix de la [[Guerra Civil]].

	=== Descripció ===		=== Descripció ===

Jose2: Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

2020-01-19T11:12:04Z

Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

← Revisió anterior		Revisió de 11:12 19 gin 2020
Llínea 10:		Llínea 10:
	L'edifici arreplega, d'esta manera, la nova tendència desencadenada en el moment, que busca una arquitectura local, puriste, en una monumentalitat i signes de la pròpia cultura. Es tracta d'un edifici de tall clàssic, en la frontera de la qual mostra una composició clàssica de cossos, en una base, un cos central i un remat. Adquirix una imponent presència en un volum de deu plantes d'altura, sent característic, a la mateixa vegada, la solució corba de la cantonada.		L'edifici arreplega, d'esta manera, la nova tendència desencadenada en el moment, que busca una arquitectura local, puriste, en una monumentalitat i signes de la pròpia cultura. Es tracta d'un edifici de tall clàssic, en la frontera de la qual mostra una composició clàssica de cossos, en una base, un cos central i un remat. Adquirix una imponent presència en un volum de deu plantes d'altura, sent característic, a la mateixa vegada, la solució corba de la cantonada.

	La base de l'edifici, de dos plantes d'altura, es materialisa en un sòcol de gran dimensió sobre el qual recolza una ~~serie~~ de columnes clàssiques. Entre elles apareix l'enreixat que oferix l'image de protecció buscada pel Banc. El cos central, sis altures, arreplega una distribució específica dels finestrals, en la presència de miradors esvelts cap als carrers laterals i una composició en cantonada centrada en l'eix de la parcela. L'arrematada de l'edifici es concreta per mig de reculades en les dos últimes plantes i la coronació en templet circular sobre la cantonada.		La base de l'edifici, de dos plantes d'altura, es materialisa en un sòcol de gran dimensió sobre el qual recolza una série de columnes clàssiques. Entre elles apareix l'enreixat que oferix l'image de protecció buscada pel Banc. El cos central, sis altures, arreplega una distribució específica dels finestrals, en la presència de miradors esvelts cap als carrers laterals i una composició en cantonada centrada en l'eix de la parcela. L'arrematada de l'edifici es concreta per mig de reculades en les dos últimes plantes i la coronació en templet circular sobre la cantonada.

	D'esta manera, l'image de conjunt que oferix en la cantonada curva la seua màxima expressió, en una cascada de motius perfectament articulada i graduada en altura, a on la decoració protagonisa la màxima atenció. Eixe punt de trobada entre els carrers és el que arreplega la major inversió i profusió en la decoració.		D'esta manera, l'image de conjunt que oferix en la cantonada curva la seua màxima expressió, en una cascada de motius perfectament articulada i graduada en altura, a on la decoració protagonisa la màxima atenció. Eixe punt de trobada entre els carrers és el que arreplega la major inversió i profusió en la decoració.