Edith Stein - Historial de revisions

Jose2 en 10:11 30 ago 2022

2022-08-30T10:11:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:11 30 ago 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Edith Stein (ca. 1938-1939).jpg\|thumb\|Edith Stein]]		[[File:Edith Stein (ca. 1938-1939).jpg\|thumb\|Edith Stein]]
	'''Edith Stein''', també coneguda com '''Santa Teresa Benedicta de la Cruz''', ([[Breslau]] [[1891]]- [[Auschwiz]] [[1942]]), fon una monja i màrtir verge de l'Orde de les Carmelites Descalces assessinada en els camps de concentració nazis. Actualment Edith Stein és la patrona d'[[Europa]] junt en [[Caterina de Siena]] i [[Brígida de Suècia]].		'''Edith Stein''', també coneguda com '''Santa Teresa Benedicta de la Cruz''', ([[Breslau]] [[1891]] - † [[Auschwiz]] [[1942]]), fon una monja i màrtir verge de l'Orde de les Carmelites Descalces assessinada en els camps de concentració nazis. Actualment Edith Stein és la patrona d'[[Europa]] junt en [[Caterina de Siena]] i [[Brígida de Suècia]].

	Santa Teresa Benedicta de la Cruz (Edith) Stein, d'orige i educació judeua, despuix d'haver ensenyat filosofia durant alguns anys entre grans dificultats, va rebre pel batisme la nova vida en Crist i la va desenrollar devall el vel de religiosa, fins que, en temps d'un règim hostil a la dignitat de l'home i de la fe, fon desterrada i empresonada, morint en la càmara de gas del camp d'extermini d'Oswiecim o [[Auschwiz]], prop de [[Cracòvia]], en [[Polònia]] ([[1942]]).		Santa Teresa Benedicta de la Cruz (Edith) Stein, d'orige i educació judeua, despuix d'haver ensenyat filosofia durant alguns anys entre grans dificultats, va rebre pel batisme la nova vida en Crist i la va desenrollar devall el vel de religiosa, fins que, en temps d'un règim hostil a la dignitat de l'home i de la fe, fon desterrada i empresonada, morint en la càmara de gas del camp d'extermini d'Oswiecim o [[Auschwiz]], prop de [[Cracòvia]], en [[Polònia]] ([[1942]]).

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:20:51Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:20 24 maig 2021
Llínea 54:		Llínea 54:
	==Edmund Husserl==		==Edmund Husserl==

	En la [[primavera d'hivern]] de [[1918]], Edith Stein va deixar l'activitat d'assistent d'Edmund Husserl perqué desijava treballar independentment. Va tindre en ell una discussió sobre la nova fe de que l'haguera agradat que participara també ell. ~~Després~~ d'això va escriure una frase sorprenent:		En la [[primavera d'hivern]] de [[1918]], Edith Stein va deixar l'activitat d'assistent d'Edmund Husserl perqué desijava treballar independentment. Va tindre en ell una discussió sobre la nova fe de que l'haguera agradat que participara també ell. Despuix d'això va escriure una frase sorprenent:

	{{cita\|"Despuix de cada trobada que em fa sentir l'impossibilitat d'influenciar directament, s'agudisa en mi l'impuls cap al meu propi holocaust".}}		{{cita\|"Despuix de cada trobada que em fa sentir l'impossibilitat d'influenciar directament, s'agudisa en mi l'impuls cap al meu propi holocaust".}}
Llínea 84:		Llínea 84:
	Ara tindrà sempre consciència, i no sols intelectualment, sino de manera tangible, de pertànyer a l'estirp de Crist. En la [[festa de la Candelària]], una festa l'orige de la qual es remonta també a l'Antic Testament, fon confirmada pel Bisbe d'Espira en la seua capella privada.		Ara tindrà sempre consciència, i no sols intelectualment, sino de manera tangible, de pertànyer a l'estirp de Crist. En la [[festa de la Candelària]], una festa l'orige de la qual es remonta també a l'Antic Testament, fon confirmada pel Bisbe d'Espira en la seua capella privada.

	~~Després~~ de la seua conversió, la primera cosa que va fer fon tornar a Breslau.		Despuix de la seua conversió, la primera cosa que va fer fon tornar a Breslau.

	{cita\|"Mamà, sóc catòlica".}}		{cita\|"Mamà, sóc catòlica".}}

Posmo en 11:02 31 gin 2019

2019-01-31T11:02:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:02 31 gin 2019
Llínea 7:		Llínea 7:

	El pare, comerciant de [[fusta\|fustes]], va morir quan Edith no havia complit encara dos anys. La mare, una dona molt religiosa, al quedar-se sola, va haver de fer front tant al manteniment de la família com a la gestió de la gran facenda familiar; pero no va conseguir mantindre en els fills una fe vixca. Edith va perdre la fe en Deu.		El pare, comerciant de [[fusta\|fustes]], va morir quan Edith no havia complit encara dos anys. La mare, una dona molt religiosa, al quedar-se sola, va haver de fer front tant al manteniment de la família com a la gestió de la gran facenda familiar; pero no va conseguir mantindre en els fills una fe vixca. Edith va perdre la fe en Deu.


	{{cita\|"En plena consciència i per lliure elecció vaig deixar de resar".}}		{{cita\|"En plena consciència i per lliure elecció vaig deixar de resar".}}


	Va obtindre brillantment la revàlida en l'any [[1911]] i va començar a estudiar germanistica i història en l'Universitat de Breslau, més per a tindre una base de soport en el futur que per autèntica passió. Pero a Edith lo que realment l'interessava era la filosofia i els problemes de la dona. Va entrar a formar part de l'organisació '''"Associació Prusiana per al Dret Femení al Vot"'''. Més tart escrivia:		Va obtindre brillantment la revàlida en l'any [[1911]] i va començar a estudiar germanistica i història en l'Universitat de Breslau, més per a tindre una base de soport en el futur que per autèntica passió. Pero a Edith lo que realment l'interessava era la filosofia i els problemes de la dona. Va entrar a formar part de l'organisació '''"Associació Prusiana per al Dret Femení al Vot"'''. Més tart escrivia:

Posmo: /* Torna a Breslau */

2019-01-31T11:02:05Z

Torna a Breslau

← Revisió anterior		Revisió de 11:02 31 gin 2019
Llínea 67:		Llínea 67:

	==Torna a Breslau==		==Torna a Breslau==
			[[Archiu:Saint Edith Stein.jpg\|thumb\|250px\|Edith Stein en 1920]]
	Edith Stein torna a Breslau. Escriu artículs en defensa de la sicologia i de les humanitats. Pero llig també el Nou Testament, Kierkegaard i l'opuscul dels Eixercicis espirituals d'Ignaci de Loyola. Edith arriba a la conclusió que un escrit com este no se li pot simplement llegir, sino que és necessari posar-ho en pràctica.		Edith Stein torna a Breslau. Escriu artículs en defensa de la sicologia i de les humanitats. Pero llig també el Nou Testament, Kierkegaard i l'opuscul dels Eixercicis espirituals d'Ignaci de Loyola. Edith arriba a la conclusió que un escrit com este no se li pot simplement llegir, sino que és necessari posar-ho en pràctica.

Llínea 76:		Llínea 76:
	Considerant retrospectivament la seua vida, escrivia més tart:		Considerant retrospectivament la seua vida, escrivia més tart:

	{{cita\|"el meu anhel per la veritat era ya una oració".}}		{{cita\|"el meu anhel per la veritat era ya una oració".}}

	==Batisme==		==Batisme==

Posmo en 11:00 31 gin 2019

2019-01-31T11:00:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:00 31 gin 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Edith Stein (ca. 1938-1939).jpg\|thumb\|Edith Stein]]		[[File:Edith Stein (ca. 1938-1939).jpg\|thumb\|Edith Stein]]
			'''Edith Stein''', també coneguda com '''Santa Teresa Benedicta de la Cruz''', ([[Breslau]] [[1891]]- [[Auschwiz]] [[1942]]), fon una monja i màrtir verge de l'Orde de les Carmelites Descalces assessinada en els camps de concentració nazis. Actualment Edith Stein és la patrona d'[[Europa]] junt en [[Caterina de Siena]] i [[Brígida de Suècia]].
	~~També~~ coneguda com '''Santa Teresa Benedicta de la Cruz ~~Stein~~''', ([[Breslau]] [[1891]]- [[Auschwiz]] [[1942]]), fon una monja i màrtir verge de l'Orde de les Carmelites Descalces assessinada en els camps de concentració nazis. Actualment Edith Stein és la patrona d'[[Europa]] junt en [[Caterina de Siena]] i [[Brígida de Suècia]].

	Santa Teresa Benedicta de la Cruz (Edith) Stein, d'orige i educació judeua, despuix d'haver ensenyat filosofia durant alguns anys entre grans dificultats, va rebre pel batisme la nova vida en Crist i la va desenrollar devall el vel de religiosa, fins que, en temps d'un règim hostil a la dignitat de l'home i de la fe, fon desterrada i empresonada, morint en la càmara de gas del camp d'extermini d'Oswiecim o [[Auschwiz]], prop de [[Cracòvia]], en [[Polònia]] ([[1942]]).		Santa Teresa Benedicta de la Cruz (Edith) Stein, d'orige i educació judeua, despuix d'haver ensenyat filosofia durant alguns anys entre grans dificultats, va rebre pel batisme la nova vida en Crist i la va desenrollar devall el vel de religiosa, fins que, en temps d'un règim hostil a la dignitat de l'home i de la fe, fon desterrada i empresonada, morint en la càmara de gas del camp d'extermini d'Oswiecim o [[Auschwiz]], prop de [[Cracòvia]], en [[Polònia]] ([[1942]]).

Posmo: /* Persecució nazi */

2019-01-24T00:15:51Z

Persecució nazi

← Revisió anterior		Revisió de 00:15 24 gin 2019
Llínea 142:		Llínea 142:

	En Echt, Edith Stein escriurà molt de pressa el seu ensaig sobre [[Juan de la Cruz]], el místic doctor de l'Iglésia, en ocasió del quatre-cents aniversari del seu naiximent, [[1542]]-[[1942]]. En [[1941]] escrivia a una religiosa en qui tenia amistat: "una scientia crucis (la ciència de la creu) només pot ser entesa si es porta tot el pes de la creu. D'això estava convençuda ya des del primer instant i de tot cor he pronunciat: Au, Crux, Spes única (et salude, Cruz, única esperança nostra)". El seu estudi sobre Sant Joan de la Creu porta com a subtítol: " La ciència de la Cruz ".		En Echt, Edith Stein escriurà molt de pressa el seu ensaig sobre [[Juan de la Cruz]], el místic doctor de l'Iglésia, en ocasió del quatre-cents aniversari del seu naiximent, [[1542]]-[[1942]]. En [[1941]] escrivia a una religiosa en qui tenia amistat: "una scientia crucis (la ciència de la creu) només pot ser entesa si es porta tot el pes de la creu. D'això estava convençuda ya des del primer instant i de tot cor he pronunciat: Au, Crux, Spes única (et salude, Cruz, única esperança nostra)". El seu estudi sobre Sant Joan de la Creu porta com a subtítol: " La ciència de la Cruz ".


	El [[2 d'agost]] de [[1942]] arriba la [[Gestapo]]. Edith Stein es troba en la capella en les atres germanes. En cinc minuts ha de presentar-se, junt en la seua germana Rosa, que s'havia batejat en l'Iglésia Catòlica i prestava servici en les Carmelites d'Echt. Les últimes paraules d'Edith Stein que se senten en Echt estan dirigides a Rosa:		El [[2 d'agost]] de [[1942]] arriba la [[Gestapo]]. Edith Stein es troba en la capella en les atres germanes. En cinc minuts ha de presentar-se, junt en la seua germana Rosa, que s'havia batejat en l'Iglésia Catòlica i prestava servici en les Carmelites d'Echt. Les últimes paraules d'Edith Stein que se senten en Echt estan dirigides a Rosa:
Llínea 151:		Llínea 150:

	{{cita\|"Mai havia pensat que els sers humans pogueren arribar a ser aixina, i tampoc podia pensar que les meues germanes i germans hagueren de patir aixina... cada hora rese per ells. ¿Sentirà Deu la meua oració? En tot cas, sent certament els seus llaments".}}		{{cita\|"Mai havia pensat que els sers humans pogueren arribar a ser aixina, i tampoc podia pensar que les meues germanes i germans hagueren de patir aixina... cada hora rese per ells. ¿Sentirà Deu la meua oració? En tot cas, sent certament els seus llaments".}}


	A l'alba del [[7 d'agost]] ix una expedició de 987 judeus cap a Auschwiz. El [[9 d'agost]] sor Teresa Benedicta de la Cruz, junt en la seua germana Rosa i molts atres del seu poble, va morir en les càmares de gas d'Auschwiz.		A l'alba del [[7 d'agost]] ix una expedició de 987 judeus cap a Auschwiz. El [[9 d'agost]] sor Teresa Benedicta de la Cruz, junt en la seua germana Rosa i molts atres del seu poble, va morir en les càmares de gas d'Auschwiz.


	{{cita\|"per a mi, ella és, en un món de negació de Déu, una testimoni de la presència de Déu". Prof. Jan Nota}}		{{cita\|"per a mi, ella és, en un món de negació de Déu, una testimoni de la presència de Déu". Prof. Jan Nota}}

Posmo: /* Edmund Husserl */

2019-01-24T00:15:13Z

Edmund Husserl

← Revisió anterior		Revisió de 00:15 24 gin 2019
Llínea 59:		Llínea 59:
	En la [[primavera d'hivern]] de [[1918]], Edith Stein va deixar l'activitat d'assistent d'Edmund Husserl perqué desijava treballar independentment. Va tindre en ell una discussió sobre la nova fe de que l'haguera agradat que participara també ell. Després d'això va escriure una frase sorprenent:		En la [[primavera d'hivern]] de [[1918]], Edith Stein va deixar l'activitat d'assistent d'Edmund Husserl perqué desijava treballar independentment. Va tindre en ell una discussió sobre la nova fe de que l'haguera agradat que participara també ell. Després d'això va escriure una frase sorprenent:

	{{cita\|"~~Després~~ de cada trobada que em fa sentir l'impossibilitat d'influenciar directament, s'agudisa en mi l'impuls cap al meu propi holocaust".}}		{{cita\|"Despuix de cada trobada que em fa sentir l'impossibilitat d'influenciar directament, s'agudisa en mi l'impuls cap al meu propi holocaust".}}

	Edith Stein dessijava obtindre l'habilitació per a la lliure docència, alguna cosa que, en aquell moment, era inabastable per a una dona. A este respecte, Husserl es pronunciava aixina en un informe:		Edith Stein dessijava obtindre l'habilitació per a la lliure docència, alguna cosa que, en aquell moment, era inabastable per a una dona. A este respecte, Husserl es pronunciava aixina en un informe:

	{{cita\| "Si la carrera universitària es fera accessible a les dones, la podria recomanar encaridament més que a qualsevol atra persona per a l'examen d'habilitació".}}		{{cita\| "Si la carrera universitària es fera accessible a les dones, la podria recomanar encaridament més que a qualsevol atra persona per a l'examen d'habilitació".}}


	Més tart, no obstant, se li negaria l'habilitació a causa del seu orige judeu. Se pot dir que Edith fon una de les primeres dones feministes.		Més tart, no obstant, se li negaria l'habilitació a causa del seu orige judeu. Se pot dir que Edith fon una de les primeres dones feministes.

Posmo: /* Doctora, cristiana i catòlica */

2019-01-24T00:14:45Z

Doctora, cristiana i catòlica

← Revisió anterior		Revisió de 00:14 24 gin 2019
Llínea 44:		Llínea 44:

	{{cita\|"hi ha hagut persones que, despuix d'un canvi imprevist de la seua personalitat, han cregut trobar la misericòrdia divina".}}		{{cita\|"hi ha hagut persones que, despuix d'un canvi imprevist de la seua personalitat, han cregut trobar la misericòrdia divina".}}


	Edith Stein tenia gran amistat en l'assistent de Husserl en Gottinga, [[Adolf Reinach]] i la seua esposa. Adolf Reinach mor en [[Flandes]] en [[novembre]] de [[1917]]. Edith anà a Gottinga. Els Reinach s'havien convertit a l'Evangeli.		Edith Stein tenia gran amistat en l'assistent de Husserl en Gottinga, [[Adolf Reinach]] i la seua esposa. Adolf Reinach mor en [[Flandes]] en [[novembre]] de [[1917]]. Edith anà a Gottinga. Els Reinach s'havien convertit a l'Evangeli.
Llínea 54:		Llínea 53:
	Més tart també escriurà:		Més tart també escriurà:

	{cita\|"lo que no estava en els meus plans estava en els plans de [[Déu]]. Arrela en mi la convicció profunda de qué -vist des del costat de Déu- no hi ha la casualitat; tota la meua vida, fins als més mínims detalls, està ya traçada en els plans de la Providència divina i, davant dels ulls absolutament clarividents de Déu, presenta una coherència perfectament acoblada".}}		{cita\|"lo que no estava en els meus plans estava en els plans de Déu. Arrela en mi la convicció profunda de qué -vist des del costat de Déu- no hi ha la casualitat; tota la meua vida, fins als més mínims detalls, està ya traçada en els plans de la Providència divina i, davant dels ulls absolutament clarividents de Déu, presenta una coherència perfectament acoblada".}}

	==Edmund Husserl==		==Edmund Husserl==

Posmo: /* Primera Guerra */

2019-01-24T00:13:13Z

Primera Guerra

← Revisió anterior		Revisió de 00:13 24 gin 2019
Llínea 33:		Llínea 33:
	{{cita\| "...ara ya no tinc una vida pròpia."}}		{{cita\| "...ara ya no tinc una vida pròpia."}}

			Al tancar l'hospital militar en l'any [[1916]], va seguir a Husserl a [[Friburg]] en [[Brisgovia]], a on va obtindre el doctorat "summa cum laude" en una tesi "Sobre el problema de l'empatia ".
	Al tancar l'hospital militar en l'any [[1916]], va seguir a Husserl a [[Friburg]] en [[Brisgovia]], a on va obtindre el doctorat "summa cum laude" en una tesi "Sobre el problema de l'empatia ".

	==Doctora, cristiana i catòlica==		==Doctora, cristiana i catòlica==

Posmo en 15:35 6 gin 2019

2019-01-06T15:35:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:35 6 gin 2019
Llínea 2:		Llínea 2:

	També coneguda com '''Santa Teresa Benedicta de la Cruz Stein''', ([[Breslau]] [[1891]]- [[Auschwiz]] [[1942]]), fon una monja i màrtir verge de l'Orde de les Carmelites Descalces assessinada en els camps de concentració nazis. Actualment Edith Stein és la patrona d'[[Europa]] junt en [[Caterina de Siena]] i [[Brígida de Suècia]].		També coneguda com '''Santa Teresa Benedicta de la Cruz Stein''', ([[Breslau]] [[1891]]- [[Auschwiz]] [[1942]]), fon una monja i màrtir verge de l'Orde de les Carmelites Descalces assessinada en els camps de concentració nazis. Actualment Edith Stein és la patrona d'[[Europa]] junt en [[Caterina de Siena]] i [[Brígida de Suècia]].


	Santa Teresa Benedicta de la Cruz (Edith) Stein, d'orige i educació judeua, despuix d'haver ensenyat filosofia durant alguns anys entre grans dificultats, va rebre pel batisme la nova vida en Crist i la va desenrollar devall el vel de religiosa, fins que, en temps d'un règim hostil a la dignitat de l'home i de la fe, fon desterrada i empresonada, morint en la càmara de gas del camp d'extermini d'Oswiecim o [[Auschwiz]], prop de [[Cracòvia]], en [[Polònia]] ([[1942]]).		Santa Teresa Benedicta de la Cruz (Edith) Stein, d'orige i educació judeua, despuix d'haver ensenyat filosofia durant alguns anys entre grans dificultats, va rebre pel batisme la nova vida en Crist i la va desenrollar devall el vel de religiosa, fins que, en temps d'un règim hostil a la dignitat de l'home i de la fe, fon desterrada i empresonada, morint en la càmara de gas del camp d'extermini d'Oswiecim o [[Auschwiz]], prop de [[Cracòvia]], en [[Polònia]] ([[1942]]).
Llínea 168:		Llínea 167:
	{{cita\|'''"una filla d'Israel, que durant la persecució dels nazis va permanéixer, com catòlica, unida en fe i amor al Senyor Crucificat, Jesucrist, i, com a judeua, al seu poble ". }}		{{cita\|'''"una filla d'Israel, que durant la persecució dels nazis va permanéixer, com catòlica, unida en fe i amor al Senyor Crucificat, Jesucrist, i, com a judeua, al seu poble ". }}

	==Obra ~~Lliterària~~==		==Obra lliterària==

	*Traduïx les cartes i els diaris del periodo precatòlic de Newmann		*Traduïx les cartes i els diaris del periodo precatòlic de Newmann