Editorial Torre - Historial de revisions

Jose2 en 18:25 8 abr 2025

2025-04-08T18:25:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:25 8 abr 2025
Llínea 23:		Llínea 23:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{referències}}		{{referències}}

	[[Categoria:Editorials Valencianes]]		[[Categoria:Editorials Valencianes]]
	[[Categoria:Pancatalanisme]]		[[Categoria:Pancatalanisme]]

Jose2 en 11:38 19 oct 2024

2024-10-19T11:38:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:38 19 oct 2024
Llínea 20:		Llínea 20:

	A partir de l'any [[1966]], [[Xavier Casp]] i [[Miquel Adlert]] patiren una marginació progressiva en l'ambient lliterari valencià i català, fet que explicaria el seu pas al [[secessionisme llingüístic]].		A partir de l'any [[1966]], [[Xavier Casp]] i [[Miquel Adlert]] patiren una marginació progressiva en l'ambient lliterari valencià i català, fet que explicaria el seu pas al [[secessionisme llingüístic]].

	== Referències ==		== Referències ==
	{{referències}}		{{referències}}

Reval en 17:29 7 jun 2024

2024-06-07T17:29:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:29 7 jun 2024
Llínea 10:		Llínea 10:
	En esta editorial publicaren obres [[Jaume Bru i Vidal]], [[Joan Fuster]],<ref>''[http://nti.uji.es/fuster/BibliografiaDF.html Bibliografia de Joan Fuster]. Biblioteca Joan Fuster de texts electrònics''.</ref> [[Josep Iborra i Martínez\|Josep Iborra]], [[Emili Beüt]], [[Enric Valor]], [[Manuel Sanchis Guarner]],<ref>[http://openlibrary.org/a/OL970905A/Manuel_Sanchis_Guarner Bibliografia de Sanchis Guarner] openlibrary.org </ref> [[Maria Beneyto]], [[Vicent Andrés Estellés]],<ref>[http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/entretants/popup/gent.htm Vicent Andrés Estellés] en edu635.cat</ref> i d'atres.<ref>[http://www.loratpenat.org/historia/245-278.pdf pàgina 251] de l'''Història de lo Rat Penat'' de Federico Martínez Roda.</ref>		En esta editorial publicaren obres [[Jaume Bru i Vidal]], [[Joan Fuster]],<ref>''[http://nti.uji.es/fuster/BibliografiaDF.html Bibliografia de Joan Fuster]. Biblioteca Joan Fuster de texts electrònics''.</ref> [[Josep Iborra i Martínez\|Josep Iborra]], [[Emili Beüt]], [[Enric Valor]], [[Manuel Sanchis Guarner]],<ref>[http://openlibrary.org/a/OL970905A/Manuel_Sanchis_Guarner Bibliografia de Sanchis Guarner] openlibrary.org </ref> [[Maria Beneyto]], [[Vicent Andrés Estellés]],<ref>[http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/entretants/popup/gent.htm Vicent Andrés Estellés] en edu635.cat</ref> i d'atres.<ref>[http://www.loratpenat.org/historia/245-278.pdf pàgina 251] de l'''Història de lo Rat Penat'' de Federico Martínez Roda.</ref>

	==Grup Torre==		== Grup Torre ==
	Per '''Grup Torre''' es coneix el grup d'intelectuals i [[lletraferit]]s [[regne de Valéncia\|valencians]] articulats a l'entorn de la tertúlia de [[Xavier Casp]] i [[Miquel Adlert]]. Deu el seu nom a l'editorial Torre. La revista ''[[Esclat (revista)\|Esclat]]'' fon el seu intent efímer de dotar-se d'un orgue de més àmplia difusió.		Per '''Grup Torre''' es coneix el grup d'intelectuals i [[lletraferit]]s [[regne de Valéncia\|valencians]] articulats a l'entorn de la tertúlia de [[Xavier Casp]] i [[Miquel Adlert]]. Deu el seu nom a l'editorial Torre. La revista ''[[Esclat (revista)\|Esclat]]'' fon el seu intent efímer de dotar-se d'un orgue de més àmplia difusió.

Xavier: /* Referències */

2024-05-20T17:05:19Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 17:05 20 maig 2024
Llínea 25:		Llínea 25:

	[[Categoria:Editorials Valencianes]]		[[Categoria:Editorials Valencianes]]
	[[Categoria:~~Catalanisme~~]]		[[Categoria:Pancatalanisme]]

Xavier en 17:05 20 maig 2024

2024-05-20T17:05:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:05 20 maig 2024
Llínea 6:		Llínea 6:
	</noinclude>		</noinclude>

	'''Editorial Torre''' fon una editorial fundada en l'any [[1943]] per [[Xavier Casp]] i [[Miquel Adlert]]. Fon un dels màxims representants del [[~~catalanisme~~]] de la posguerra<ref>Faust Ripoll Domènech, ''Valencianistes en la post-guerra: Estratègies de supervivència i de reproducció cultural'', Catarroja, Afers, 2010, 316 p. ({{ISBN\|978-84-92542-31-4}})</ref> fins al seu tancament en l'any [[1966]]. L'editorial intentà la consolidació de la [[normes de Castelló\|normativa fabriana]] en el [[regne de Valéncia]], per l'atenció en el model llingüístic que els editors posaven i l'èxit de crítica entre els llectors dels territoris de parla [[llengua valenciana\|valenciana]], [[llengua catalana\|catalana]] i [[llengua balear\|balear]], fent de les ''normes de Torre'' (les de [[Pompeu Fabra]]) una referència per a alguns autors jóvens que escrivien en valencià durant la [[década de 1950]].<ref name="represa">[http://editorialafers.blogspot.com.es/2011/01/la-represa-valencianista.html La represa valencianista] ressenya del llibre ''Valencianistes en la postguerra'', d'editorial Afers. Data: 13 de giner de 2011</ref>		'''Editorial Torre''' fon una editorial fundada en l'any [[1943]] per [[Xavier Casp]] i [[Miquel Adlert]]. Fon un dels màxims representants del [[pancatalanisme]] de la posguerra<ref>Faust Ripoll Domènech, ''Valencianistes en la post-guerra: Estratègies de supervivència i de reproducció cultural'', Catarroja, Afers, 2010, 316 p. ({{ISBN\|978-84-92542-31-4}})</ref> fins al seu tancament en l'any [[1966]]. L'editorial intentà la consolidació de la [[normes de Castelló\|normativa fabriana]] en el [[regne de Valéncia]], per l'atenció en el model llingüístic que els editors posaven i l'èxit de crítica entre els llectors dels territoris de parla [[llengua valenciana\|valenciana]], [[llengua catalana\|catalana]] i [[llengua balear\|balear]], fent de les ''normes de Torre'' (les de [[Pompeu Fabra]]) una referència per a alguns autors jóvens que escrivien en valencià durant la [[década de 1950]].<ref name="represa">[http://editorialafers.blogspot.com.es/2011/01/la-represa-valencianista.html La represa valencianista] ressenya del llibre ''Valencianistes en la postguerra'', d'editorial Afers. Data: 13 de giner de 2011</ref>

	En esta editorial publicaren obres [[Jaume Bru i Vidal]], [[Joan Fuster]],<ref>''[http://nti.uji.es/fuster/BibliografiaDF.html Bibliografia de Joan Fuster]. Biblioteca Joan Fuster de texts electrònics''.</ref> [[Josep Iborra i Martínez\|Josep Iborra]], [[Emili Beüt]], [[Enric Valor]], [[Manuel Sanchis Guarner]],<ref>[http://openlibrary.org/a/OL970905A/Manuel_Sanchis_Guarner Bibliografia de Sanchis Guarner] openlibrary.org </ref> [[Maria Beneyto]], [[Vicent Andrés Estellés]],<ref>[http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/entretants/popup/gent.htm Vicent Andrés Estellés] en edu635.cat</ref> i d'atres.<ref>[http://www.loratpenat.org/historia/245-278.pdf pàgina 251] de l'''Història de lo Rat Penat'' de Federico Martínez Roda.</ref>		En esta editorial publicaren obres [[Jaume Bru i Vidal]], [[Joan Fuster]],<ref>''[http://nti.uji.es/fuster/BibliografiaDF.html Bibliografia de Joan Fuster]. Biblioteca Joan Fuster de texts electrònics''.</ref> [[Josep Iborra i Martínez\|Josep Iborra]], [[Emili Beüt]], [[Enric Valor]], [[Manuel Sanchis Guarner]],<ref>[http://openlibrary.org/a/OL970905A/Manuel_Sanchis_Guarner Bibliografia de Sanchis Guarner] openlibrary.org </ref> [[Maria Beneyto]], [[Vicent Andrés Estellés]],<ref>[http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/entretants/popup/gent.htm Vicent Andrés Estellés] en edu635.cat</ref> i d'atres.<ref>[http://www.loratpenat.org/historia/245-278.pdf pàgina 251] de l'''Història de lo Rat Penat'' de Federico Martínez Roda.</ref>

Valencian en 19:32 28 jun 2022

2022-06-28T19:32:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:32 28 jun 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	\| texto = '''Existixen desacorts sobre la [[Proyecte:Punt de vista neutral\|neutralitat en el punt de vista]] de la versió actual d'{{{1\|est artícul}}}'''.<br><small>En [[Discussió:{{PAGENAME}}\|la pàgina de discussió]] pots consultar el debat al respecte.</small>		\| texto = '''Existixen desacorts sobre la [[Proyecte:Punt de vista neutral\|neutralitat en el punt de vista]] de la versió actual d'{{{1\|est artícul}}}'''.<br><small>En [[Discussió:{{PAGENAME}}\|la pàgina de discussió]] pots consultar el debat al respecte.</small>
	}}<includeonly>[[Categoria:Proyecte:No neutral]]</includeonly><noinclude>		}}<includeonly>[[Categoria:Proyecte:No neutral]]</includeonly><noinclude>
	~~[[Categoria:Proyecte:Plantilles de manteniment\|{{PAGENAME}}]]~~
	</noinclude>		</noinclude>

Valencian: Text reemplaça - ' bé' a ' be'

2022-06-03T16:35:34Z

Text reemplaça - ' bé' a ' be'

← Revisió anterior		Revisió de 16:35 3 jun 2022
Llínea 16:		Llínea 16:
	Enfrontats al grup lliterari valencianiste de [[Lo Rat Penat]], a qui acusaven de ''colaboracionistes'' per participar en una entitat controlada pel [[franquisme]], el grup Torre conseguiria en els contactes lliteraris en [[Catalunya]] i [[Illes Balears]] uns lligams com mai abans s'havien tengut.<ref name="represa" /> La seua aposta per la qualitat lliterària i una manera de ser més moderna que l'imperant en la Valéncia dels [[década de 1940\|anys 40]], li varen permetre gojar d'una posició central en el cércol lliterari en llengua valenciana en les catalanistes [[Normes de Castelló]] fins a l'etapa [[1962]]-[[1966]], quan tanca l'editorial. El model del grup Torre, que Fuster reproduiria, consistia en formar grups d'èlits intelectuals de jóvens universitaris.		Enfrontats al grup lliterari valencianiste de [[Lo Rat Penat]], a qui acusaven de ''colaboracionistes'' per participar en una entitat controlada pel [[franquisme]], el grup Torre conseguiria en els contactes lliteraris en [[Catalunya]] i [[Illes Balears]] uns lligams com mai abans s'havien tengut.<ref name="represa" /> La seua aposta per la qualitat lliterària i una manera de ser més moderna que l'imperant en la Valéncia dels [[década de 1940\|anys 40]], li varen permetre gojar d'una posició central en el cércol lliterari en llengua valenciana en les catalanistes [[Normes de Castelló]] fins a l'etapa [[1962]]-[[1966]], quan tanca l'editorial. El model del grup Torre, que Fuster reproduiria, consistia en formar grups d'èlits intelectuals de jóvens universitaris.

	A causa del fort [[catòlic\|catolicisme]] dels seus promotors, [[Joan Fuster]] començà a distanciar-se del grup vora l'any [[1951]], si bé seria un procés gradual que no s'explicitaria fins a les polèmiques de principis de la [[dècada de 1960]]. En l'any [[1959]] se funda l'[[Aula Ausiàs March]] i jóvens com [[Eliseu Climent]], [[Alfons Cucó]] o [[Joan Francesc Mira]] deixaren la tertúlia de Casp a principis dels 60.		A causa del fort [[catòlic\|catolicisme]] dels seus promotors, [[Joan Fuster]] començà a distanciar-se del grup vora l'any [[1951]], si be seria un procés gradual que no s'explicitaria fins a les polèmiques de principis de la [[dècada de 1960]]. En l'any [[1959]] se funda l'[[Aula Ausiàs March]] i jóvens com [[Eliseu Climent]], [[Alfons Cucó]] o [[Joan Francesc Mira]] deixaren la tertúlia de Casp a principis dels 60.

	El trencament Fuster-Casp s'explicaria per una voluntat d'abdós d'hegemonisar el món del [[nacionalisme valencià\|valencianisme]]. Ademés, hi ha el fet de que el [[discurs fusterià]] fora més atractiu per als jóvens pel seu component [[esquerra (política)\|esquerrà]], provocant també que Casp i Adlert se replegaren en unes posicions més [[conservadorisme\|conservadores]] que les que anteriorment tenien.		El trencament Fuster-Casp s'explicaria per una voluntat d'abdós d'hegemonisar el món del [[nacionalisme valencià\|valencianisme]]. Ademés, hi ha el fet de que el [[discurs fusterià]] fora més atractiu per als jóvens pel seu component [[esquerra (política)\|esquerrà]], provocant també que Casp i Adlert se replegaren en unes posicions més [[conservadorisme\|conservadores]] que les que anteriorment tenien.

Xavier: /* Grup Torre */

2022-04-03T16:28:36Z

Grup Torre

← Revisió anterior		Revisió de 16:28 3 abr 2022
Llínea 14:		Llínea 14:
	Per '''Grup Torre''' es coneix el grup d'intelectuals i [[lletraferit]]s [[regne de Valéncia\|valencians]] articulats a l'entorn de la tertúlia de [[Xavier Casp]] i [[Miquel Adlert]]. Deu el seu nom a l'editorial Torre. La revista ''[[Esclat (revista)\|Esclat]]'' fon el seu intent efímer de dotar-se d'un orgue de més àmplia difusió.		Per '''Grup Torre''' es coneix el grup d'intelectuals i [[lletraferit]]s [[regne de Valéncia\|valencians]] articulats a l'entorn de la tertúlia de [[Xavier Casp]] i [[Miquel Adlert]]. Deu el seu nom a l'editorial Torre. La revista ''[[Esclat (revista)\|Esclat]]'' fon el seu intent efímer de dotar-se d'un orgue de més àmplia difusió.

	Enfrontats al grup lliterari valencianiste de [[Lo Rat Penat]], a qui acusaven de ''colaboracionistes'' per participar en una entitat controlada pel [[franquisme]], el grup Torre conseguiria en els contactes lliteraris en [[Catalunya]] i [[Illes Balears]] uns lligams com mai abans s'havien tengut.<ref name="represa" /> La seua aposta per la qualitat lliterària i una manera de ser més moderna que l'imperant en la Valéncia dels [[década de 1940\|anys 40]], li varen permetre gojar d'una posició central en el cércol lliterari en llengua valenciana en les catalanistes Normes de Castelló fins a l'etapa [[1962]]-[[1966]], quan tanca l'editorial. El model del grup Torre, que Fuster reproduiria, consistia en formar grups d'èlits intelectuals de jóvens universitaris.		Enfrontats al grup lliterari valencianiste de [[Lo Rat Penat]], a qui acusaven de ''colaboracionistes'' per participar en una entitat controlada pel [[franquisme]], el grup Torre conseguiria en els contactes lliteraris en [[Catalunya]] i [[Illes Balears]] uns lligams com mai abans s'havien tengut.<ref name="represa" /> La seua aposta per la qualitat lliterària i una manera de ser més moderna que l'imperant en la Valéncia dels [[década de 1940\|anys 40]], li varen permetre gojar d'una posició central en el cércol lliterari en llengua valenciana en les catalanistes [[Normes de Castelló]] fins a l'etapa [[1962]]-[[1966]], quan tanca l'editorial. El model del grup Torre, que Fuster reproduiria, consistia en formar grups d'èlits intelectuals de jóvens universitaris.

	A causa del fort [[catòlic\|catolicisme]] dels seus promotors, [[Joan Fuster]] començà a distanciar-se del grup vora l'any [[1951]], si bé seria un procés gradual que no s'explicitaria fins a les polèmiques de principis de la [[dècada de 1960]]. En l'any [[1959]] se funda l'[[Aula Ausiàs March]] i jóvens com [[Eliseu Climent]], [[Alfons Cucó]] o [[Joan Francesc Mira]] deixaren la tertúlia de Casp a principis dels 60.		A causa del fort [[catòlic\|catolicisme]] dels seus promotors, [[Joan Fuster]] començà a distanciar-se del grup vora l'any [[1951]], si bé seria un procés gradual que no s'explicitaria fins a les polèmiques de principis de la [[dècada de 1960]]. En l'any [[1959]] se funda l'[[Aula Ausiàs March]] i jóvens com [[Eliseu Climent]], [[Alfons Cucó]] o [[Joan Francesc Mira]] deixaren la tertúlia de Casp a principis dels 60.

Jose2 en 11:59 13 jun 2019

2019-06-13T11:59:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:59 13 jun 2019
Llínea 25:		Llínea 25:
	{{referències}}		{{referències}}

	~~[[Categoria:~~[[Categoria:Editorials Valencianes]]		[[Categoria:Editorials Valencianes]]
	[[Categoria:Catalanisme]]		[[Categoria:Catalanisme]]

Jose2: Protegió «Editorial Torre» ([Editar=Només permetre administradors] (indefinit))

2019-06-13T11:47:55Z

Protegió «Editorial Torre» ([Editar=Només permetre administradors] (indefinit))

← Revisió anterior	Revisió de 11:47 13 jun 2019
(Sense diferències)

← Revisió anterior		Revisió de 16:35 3 jun 2022
Llínea 16:		Llínea 16:
	Enfrontats al grup lliterari valencianiste de [[Lo Rat Penat]], a qui acusaven de ''colaboracionistes'' per participar en una entitat controlada pel [[franquisme]], el grup Torre conseguiria en els contactes lliteraris en [[Catalunya]] i [[Illes Balears]] uns lligams com mai abans s'havien tengut.<ref name="represa" /> La seua aposta per la qualitat lliterària i una manera de ser més moderna que l'imperant en la Valéncia dels [[década de 1940\|anys 40]], li varen permetre gojar d'una posició central en el cércol lliterari en llengua valenciana en les catalanistes [[Normes de Castelló]] fins a l'etapa [[1962]]-[[1966]], quan tanca l'editorial. El model del grup Torre, que Fuster reproduiria, consistia en formar grups d'èlits intelectuals de jóvens universitaris.		Enfrontats al grup lliterari valencianiste de [[Lo Rat Penat]], a qui acusaven de ''colaboracionistes'' per participar en una entitat controlada pel [[franquisme]], el grup Torre conseguiria en els contactes lliteraris en [[Catalunya]] i [[Illes Balears]] uns lligams com mai abans s'havien tengut.<ref name="represa" /> La seua aposta per la qualitat lliterària i una manera de ser més moderna que l'imperant en la Valéncia dels [[década de 1940\|anys 40]], li varen permetre gojar d'una posició central en el cércol lliterari en llengua valenciana en les catalanistes [[Normes de Castelló]] fins a l'etapa [[1962]]-[[1966]], quan tanca l'editorial. El model del grup Torre, que Fuster reproduiria, consistia en formar grups d'èlits intelectuals de jóvens universitaris.

	A causa del fort [[catòlic\|catolicisme]] dels seus promotors, [[Joan Fuster]] començà a distanciar-se del grup vora l'any [[1951]], si bé seria un procés gradual que no s'explicitaria fins a les polèmiques de principis de la [[dècada de 1960]]. En l'any [[1959]] se funda l'[[Aula Ausiàs March]] i jóvens com [[Eliseu Climent]], [[Alfons Cucó]] o [[Joan Francesc Mira]] deixaren la tertúlia de Casp a principis dels 60.		A causa del fort [[catòlic\|catolicisme]] dels seus promotors, [[Joan Fuster]] començà a distanciar-se del grup vora l'any [[1951]], si be seria un procés gradual que no s'explicitaria fins a les polèmiques de principis de la [[dècada de 1960]]. En l'any [[1959]] se funda l'[[Aula Ausiàs March]] i jóvens com [[Eliseu Climent]], [[Alfons Cucó]] o [[Joan Francesc Mira]] deixaren la tertúlia de Casp a principis dels 60.

	El trencament Fuster-Casp s'explicaria per una voluntat d'abdós d'hegemonisar el món del [[nacionalisme valencià\|valencianisme]]. Ademés, hi ha el fet de que el [[discurs fusterià]] fora més atractiu per als jóvens pel seu component [[esquerra (política)\|esquerrà]], provocant també que Casp i Adlert se replegaren en unes posicions més [[conservadorisme\|conservadores]] que les que anteriorment tenien.		El trencament Fuster-Casp s'explicaria per una voluntat d'abdós d'hegemonisar el món del [[nacionalisme valencià\|valencianisme]]. Ademés, hi ha el fet de que el [[discurs fusterià]] fora més atractiu per als jóvens pel seu component [[esquerra (política)\|esquerrà]], provocant també que Casp i Adlert se replegaren en unes posicions més [[conservadorisme\|conservadores]] que les que anteriorment tenien.

← Revisió anterior		Revisió de 16:28 3 abr 2022
Llínea 14:		Llínea 14:
	Per '''Grup Torre''' es coneix el grup d'intelectuals i [[lletraferit]]s [[regne de Valéncia\|valencians]] articulats a l'entorn de la tertúlia de [[Xavier Casp]] i [[Miquel Adlert]]. Deu el seu nom a l'editorial Torre. La revista ''[[Esclat (revista)\|Esclat]]'' fon el seu intent efímer de dotar-se d'un orgue de més àmplia difusió.		Per '''Grup Torre''' es coneix el grup d'intelectuals i [[lletraferit]]s [[regne de Valéncia\|valencians]] articulats a l'entorn de la tertúlia de [[Xavier Casp]] i [[Miquel Adlert]]. Deu el seu nom a l'editorial Torre. La revista ''[[Esclat (revista)\|Esclat]]'' fon el seu intent efímer de dotar-se d'un orgue de més àmplia difusió.

	Enfrontats al grup lliterari valencianiste de [[Lo Rat Penat]], a qui acusaven de ''colaboracionistes'' per participar en una entitat controlada pel [[franquisme]], el grup Torre conseguiria en els contactes lliteraris en [[Catalunya]] i [[Illes Balears]] uns lligams com mai abans s'havien tengut.<ref name="represa" /> La seua aposta per la qualitat lliterària i una manera de ser més moderna que l'imperant en la Valéncia dels [[década de 1940\|anys 40]], li varen permetre gojar d'una posició central en el cércol lliterari en llengua valenciana en les catalanistes Normes de Castelló fins a l'etapa [[1962]]-[[1966]], quan tanca l'editorial. El model del grup Torre, que Fuster reproduiria, consistia en formar grups d'èlits intelectuals de jóvens universitaris.		Enfrontats al grup lliterari valencianiste de [[Lo Rat Penat]], a qui acusaven de ''colaboracionistes'' per participar en una entitat controlada pel [[franquisme]], el grup Torre conseguiria en els contactes lliteraris en [[Catalunya]] i [[Illes Balears]] uns lligams com mai abans s'havien tengut.<ref name="represa" /> La seua aposta per la qualitat lliterària i una manera de ser més moderna que l'imperant en la Valéncia dels [[década de 1940\|anys 40]], li varen permetre gojar d'una posició central en el cércol lliterari en llengua valenciana en les catalanistes [[Normes de Castelló]] fins a l'etapa [[1962]]-[[1966]], quan tanca l'editorial. El model del grup Torre, que Fuster reproduiria, consistia en formar grups d'èlits intelectuals de jóvens universitaris.

	A causa del fort [[catòlic\|catolicisme]] dels seus promotors, [[Joan Fuster]] començà a distanciar-se del grup vora l'any [[1951]], si bé seria un procés gradual que no s'explicitaria fins a les polèmiques de principis de la [[dècada de 1960]]. En l'any [[1959]] se funda l'[[Aula Ausiàs March]] i jóvens com [[Eliseu Climent]], [[Alfons Cucó]] o [[Joan Francesc Mira]] deixaren la tertúlia de Casp a principis dels 60.		A causa del fort [[catòlic\|catolicisme]] dels seus promotors, [[Joan Fuster]] començà a distanciar-se del grup vora l'any [[1951]], si bé seria un procés gradual que no s'explicitaria fins a les polèmiques de principis de la [[dècada de 1960]]. En l'any [[1959]] se funda l'[[Aula Ausiàs March]] i jóvens com [[Eliseu Climent]], [[Alfons Cucó]] o [[Joan Francesc Mira]] deixaren la tertúlia de Casp a principis dels 60.