Efecte hivernàcul - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'oposat' a 'opost'

2025-07-23T06:54:11Z

Text reemplaça - 'oposat' a 'opost'

← Revisió anterior		Revisió de 06:54 23 jul 2025
Llínea 305:		Llínea 305:
	=== La Conferència del Canvi Climàtic de Cancun en decembre de 2010 ===		=== La Conferència del Canvi Climàtic de Cancun en decembre de 2010 ===
	{{AP\|XVI Conferència sobre Canvi Climàtic}}		{{AP\|XVI Conferència sobre Canvi Climàtic}}
	Es va conseguir un acort que inclou a 193 països entre ells Japó , EE UU i China que inicialment tenien criteris molt diferents. Solament un país, Bolívia, s'ha ~~oposat~~ ad este acort.<ref name=paisc1>{{Cita web\|url=http://www.elpais.com/articulo/internacional/Cumbre/Clima/pasa/encima/Bolivia/sellar/acuerdo/elpepuint/20101211elpepuint_1/Tes\|editorial= Periódico El País: 11/12/2010\|fechaacceso=11/12/2010 \|título=La Cumbre del Clima pasa por encima de Bolivia para sellar un acuerdo}}</ref>		Es va conseguir un acort que inclou a 193 països entre ells Japó , EE UU i China que inicialment tenien criteris molt diferents. Solament un país, Bolívia, s'ha opost ad este acort.<ref name=paisc1>{{Cita web\|url=http://www.elpais.com/articulo/internacional/Cumbre/Clima/pasa/encima/Bolivia/sellar/acuerdo/elpepuint/20101211elpepuint_1/Tes\|editorial= Periódico El País: 11/12/2010\|fechaacceso=11/12/2010 \|título=La Cumbre del Clima pasa por encima de Bolivia para sellar un acuerdo}}</ref>

	El pacte alcançat pospon per a 2011 la decisió fonamental de si un nou acort substituirà al Protocol de Kioto, la vigència del qual termina en 2012, reconeix els compromisos voluntaris de reducció d'emissions de GEH que els països enviaren a la ONU despuix de la Reunió de Copenhague, ademés s'ha aplegat a un acort per a reduir la deforestació.<ref name=paisc1 />		El pacte alcançat pospon per a 2011 la decisió fonamental de si un nou acort substituirà al Protocol de Kioto, la vigència del qual termina en 2012, reconeix els compromisos voluntaris de reducció d'emissions de GEH que els països enviaren a la ONU despuix de la Reunió de Copenhague, ademés s'ha aplegat a un acort per a reduir la deforestació.<ref name=paisc1 />

Llana: /* Enllaços externs */

2023-03-20T22:00:03Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 22:00 20 març 2023
Llínea 339:		Llínea 339:
	* [http://unfccc.int/resource/docs/convkp/convsp.pdf CONVENCIÓ MARC DE LES NACIONS UNIDES SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC]		* [http://unfccc.int/resource/docs/convkp/convsp.pdf CONVENCIÓ MARC DE LES NACIONS UNIDES SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC]
	* [http://unfccc.int/resource/docs/convkp/kpspan.pdf PROTOCOL DE KYOTO SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC]		* [http://unfccc.int/resource/docs/convkp/kpspan.pdf PROTOCOL DE KYOTO SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC]

			{{Llista artículs destacats}}

	[[Categoria:Ecologia]]		[[Categoria:Ecologia]]
	[[Categoria:Mig ambient]]		[[Categoria:Mig ambient]]
	[[Categoria:Canvi climàtic]]		[[Categoria:Canvi climàtic]]

Valencian: Text reemplaça - 'Rumania' a 'Romania'

2022-10-18T20:04:15Z

Text reemplaça - 'Rumania' a 'Romania'

← Revisió anterior		Revisió de 20:04 18 oct 2022
Llínea 263:		Llínea 263:
	Els països que engloben l'anex I són els països industrialisats que pertanyen a l'Organisació de Cooperació i Desenroll Econòmics (OCDE) més alguns països en economias en transició, com la Federació de Rússia, països Bàltics i un grapat de països d'Europa central i oriental.		Els països que engloben l'anex I són els països industrialisats que pertanyen a l'Organisació de Cooperació i Desenroll Econòmics (OCDE) més alguns països en economias en transició, com la Federació de Rússia, països Bàltics i un grapat de països d'Europa central i oriental.

	Cada país va adquirir un compromís individual de reducció d'emissiones (-x%) o es va possar un llímit superior (+x%) respecte a les emissions que tenia en 1990. Els compromisos adquirits són els següents: Estats Units (-7%), Federació de Rússia (0%), Japó (-6%), Canadà (-6%), Austràlia (+8%), Ucrània (0%), Polònia (-6%), Bulgària (-8%), Croàcia (-5%), Eslovàquia (-8%), Eslovènia (-8%), Estònia (-8%), Hongria (-6%), Islàndia (+10%), Letònia (-8%), Liechtenstein (-8%), Lituània (-8%), Mónaco (-8%), Noruega (+1%), Nova Zelanda (0%), República Checa (-8%), ~~Rumania~~ (-8%) i Suïssa ( -8%).<ref name=cne1>{{Cita web\|url=http://www.cne.es/cne/doc/interes/ratificacion_kyoto.pdf\|editorial=Comissió Nacional d'Energia\|fechaacceso=20/9/2009 \|título=Diari Oficial de les Comunitats Europees. DECISIÓ DEL CONSELL.(2002/358/CE)}}</ref>		Cada país va adquirir un compromís individual de reducció d'emissiones (-x%) o es va possar un llímit superior (+x%) respecte a les emissions que tenia en 1990. Els compromisos adquirits són els següents: Estats Units (-7%), Federació de Rússia (0%), Japó (-6%), Canadà (-6%), Austràlia (+8%), Ucrània (0%), Polònia (-6%), Bulgària (-8%), Croàcia (-5%), Eslovàquia (-8%), Eslovènia (-8%), Estònia (-8%), Hongria (-6%), Islàndia (+10%), Letònia (-8%), Liechtenstein (-8%), Lituània (-8%), Mónaco (-8%), Noruega (+1%), Nova Zelanda (0%), República Checa (-8%), Romania (-8%) i Suïssa ( -8%).<ref name=cne1>{{Cita web\|url=http://www.cne.es/cne/doc/interes/ratificacion_kyoto.pdf\|editorial=Comissió Nacional d'Energia\|fechaacceso=20/9/2009 \|título=Diari Oficial de les Comunitats Europees. DECISIÓ DEL CONSELL.(2002/358/CE)}}</ref>

	L'[[Unió Europea]] va firmar un compromís conjunt i únic en nom de tots els seus països de reduir les seues emissions totals entre 2008-2012 en un 8% respecte de les de 1990. No obstant, l'Unió Europea, internament, ha realisat un repartiment a cada país otorgant un llímite distint en funció de diverses variables econòmiques i mig ambientals segons el principi de «repartiment de la càrrega». Es va acordar de la següent manera: Alemanya (-21%), Àustria (-13%), Bèlgica (-7,5%), Dinamarca (-21%), Itàlia (-6,5%), Luxemburg (-28%), Països Baixos (-6%), Regne Unit (-12,5%), Finlàndia (0,0%), França (0,0%), Espanya (+15%), Grècia (+25%), Irlanda (+13%), Portugal (+27%) i Suècia (+4%).<ref name=cne1 />		L'[[Unió Europea]] va firmar un compromís conjunt i únic en nom de tots els seus països de reduir les seues emissions totals entre 2008-2012 en un 8% respecte de les de 1990. No obstant, l'Unió Europea, internament, ha realisat un repartiment a cada país otorgant un llímite distint en funció de diverses variables econòmiques i mig ambientals segons el principi de «repartiment de la càrrega». Es va acordar de la següent manera: Alemanya (-21%), Àustria (-13%), Bèlgica (-7,5%), Dinamarca (-21%), Itàlia (-6,5%), Luxemburg (-28%), Països Baixos (-6%), Regne Unit (-12,5%), Finlàndia (0,0%), França (0,0%), Espanya (+15%), Grècia (+25%), Irlanda (+13%), Portugal (+27%) i Suècia (+4%).<ref name=cne1 />

Valencian: Text reemplaça - 'Russia ' a 'Rússia'

2022-10-18T20:00:08Z

Text reemplaça - 'Russia ' a 'Rússia'

← Revisió anterior		Revisió de 20:00 18 oct 2022
Llínea 237:		Llínea 237:
	Les emissions s'acordaren llimitar en els següents Gasos Hivernaculs: Diòxit de carbono (CO<sub>2</sub>), Metà (CH<sub>4</sub>), Òxit nitrós (N<sub>2</sub>O), Hexafluorur de sofre (SF<sub>6</sub>), aixina com en dos grups de gasos; Hidrofluorocarbonos (HFC) i Perfluorocarbonos (PFC). Estos gasos deuen llimitar-se en els següents sectors: energia; processos industrials, disolvents i atres productes; agricultura, canvi d'us de la terra i silvicultura; i desfets.<ref name=ccc6>{{Cita web\|url=http://unfccc.int/resource/docs/convkp/kpspan.pdf\|editorial=Secretaria de la Convenció sobre el Canvi Climàtic\|fechaacceso=20/9/2009 \|título=PROTOCOL DE KYOTO }}</ref>		Les emissions s'acordaren llimitar en els següents Gasos Hivernaculs: Diòxit de carbono (CO<sub>2</sub>), Metà (CH<sub>4</sub>), Òxit nitrós (N<sub>2</sub>O), Hexafluorur de sofre (SF<sub>6</sub>), aixina com en dos grups de gasos; Hidrofluorocarbonos (HFC) i Perfluorocarbonos (PFC). Estos gasos deuen llimitar-se en els següents sectors: energia; processos industrials, disolvents i atres productes; agricultura, canvi d'us de la terra i silvicultura; i desfets.<ref name=ccc6>{{Cita web\|url=http://unfccc.int/resource/docs/convkp/kpspan.pdf\|editorial=Secretaria de la Convenció sobre el Canvi Climàtic\|fechaacceso=20/9/2009 \|título=PROTOCOL DE KYOTO }}</ref>

	Per a que el Protocol entrara en vigor devia ser ratificat per països inclosos en l'anex I que representaren per lo menys el 55% del total de emissions de 1990 incloses en el mencionat anex. En la ratificació de ~~Russia en~~ 2004 es va arribar al 55% i el Protocol de Kyoto va entrar en vigor.<ref name=ccc6 />		Per a que el Protocol entrara en vigor devia ser ratificat per països inclosos en l'anex I que representaren per lo menys el 55% del total de emissions de 1990 incloses en el mencionat anex. En la ratificació de Rússiaen 2004 es va arribar al 55% i el Protocol de Kyoto va entrar en vigor.<ref name=ccc6 />

	Actualment ho han firmat 184 parts, 183 països i l'Unió Europea, i tots ho han ratificat excepte dos: Estats Units i Kazakhstan.<ref name=ccc4>{{Cita web\|url=http://unfccc.int/files/kyoto_protocol/status_of_ratification/application/pdf/kp_ratification.pdf\|editorial=Secretaria de la Convenció sobre el Canvi Climàtic\|fechaacceso=13/9/2009 \|título=KYOTO PROTOCOL STATUS OF RATIFICATION}}</ref>		Actualment ho han firmat 184 parts, 183 països i l'Unió Europea, i tots ho han ratificat excepte dos: Estats Units i Kazakhstan.<ref name=ccc4>{{Cita web\|url=http://unfccc.int/files/kyoto_protocol/status_of_ratification/application/pdf/kp_ratification.pdf\|editorial=Secretaria de la Convenció sobre el Canvi Climàtic\|fechaacceso=13/9/2009 \|título=KYOTO PROTOCOL STATUS OF RATIFICATION}}</ref>

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-21T08:40:20Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 08:40 21 set 2022
Llínea 337:		Llínea 337:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Greenhouse effect}}		{{Commonscat\|Greenhouse effect}}
	* [http://unfccc.int/portal_espanol/essential_background/feeling_the_heat/items/3372.php L'efecte hivernàcul i el cicle del carbono (Web de la Convenció Marc sobre el canvi Climàtic)]
	* [http://unfccc.int/resource/docs/convkp/convsp.pdf CONVENCIÓ MARC DE LES NACIONS UNIDES SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC]		* [http://unfccc.int/resource/docs/convkp/convsp.pdf CONVENCIÓ MARC DE LES NACIONS UNIDES SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC]
	* [http://unfccc.int/resource/docs/convkp/kpspan.pdf PROTOCOL DE KYOTO SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC]		* [http://unfccc.int/resource/docs/convkp/kpspan.pdf PROTOCOL DE KYOTO SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC]

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-21T08:37:47Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 08:37 21 set 2022
Llínea 338:		Llínea 338:
	{{Commonscat\|Greenhouse effect}}		{{Commonscat\|Greenhouse effect}}
	* [http://unfccc.int/portal_espanol/essential_background/feeling_the_heat/items/3372.php L'efecte hivernàcul i el cicle del carbono (Web de la Convenció Marc sobre el canvi Climàtic)]		* [http://unfccc.int/portal_espanol/essential_background/feeling_the_heat/items/3372.php L'efecte hivernàcul i el cicle del carbono (Web de la Convenció Marc sobre el canvi Climàtic)]
	* [http://unfccc.int/portal_espanol/essential_background/feeling_the_heat/items/3374.php Efectes futurs de les emissions GEH (Web de la Convenció Marc sobre el canvi Climàtic)]
	* [http://unfccc.int/resource/docs/convkp/convsp.pdf CONVENCIÓ MARC DE LES NACIONS UNIDES SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC]		* [http://unfccc.int/resource/docs/convkp/convsp.pdf CONVENCIÓ MARC DE LES NACIONS UNIDES SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC]
	* [http://unfccc.int/resource/docs/convkp/kpspan.pdf PROTOCOL DE KYOTO SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC]		* [http://unfccc.int/resource/docs/convkp/kpspan.pdf PROTOCOL DE KYOTO SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC]

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-21T08:31:31Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 08:31 21 set 2022
Llínea 341:		Llínea 341:
	* [http://unfccc.int/resource/docs/convkp/convsp.pdf CONVENCIÓ MARC DE LES NACIONS UNIDES SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC]		* [http://unfccc.int/resource/docs/convkp/convsp.pdf CONVENCIÓ MARC DE LES NACIONS UNIDES SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC]
	* [http://unfccc.int/resource/docs/convkp/kpspan.pdf PROTOCOL DE KYOTO SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC]		* [http://unfccc.int/resource/docs/convkp/kpspan.pdf PROTOCOL DE KYOTO SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC]
	* [http://pnd.calderon.presidencia.gob.mx/sustentabilidad-ambiental/cambio-climatico.html Emissions GEH de Mèxic]
	* [http://www.mma.es/secciones/calidad_contaminacion/pdf/Sumario_Inventario_de_Emisiones_GEI-_serie1990-2007.pdf Emissions GEH d'Espanya (1990-2007)]
	* [http://www.mma.es/portal/secciones/cambio_climatico/documentacion_cc/divulgacion/pdf/stern_conclusiones_esp.pdf Resum de l'Informe Stern: anàlisis econòmic sobre el canvi climàtic]

	[[Categoria:Ecologia]]		[[Categoria:Ecologia]]
	[[Categoria:Mig ambient]]		[[Categoria:Mig ambient]]
	[[Categoria:Canvi climàtic]]		[[Categoria:Canvi climàtic]]

Valencian en 08:28 21 set 2022

2022-09-21T08:28:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:28 21 set 2022
Llínea 145:		Llínea 145:
	Es deu tindre en conte que existix una cantitat important de [[vapor d'aigua]] (humitat i núvols) en l'[[atmòsfera terrestre]], i que el vapor d'aigua és un gas d'efecte hivernàcul. Si l'adició de CO<sub>2</sub> a l'atmòsfera aumenta lleument la temperatura, s'espera que més vapor d'aigua s'evapore des de la superfície dels oceans. El vapor d'aigua aixina lliberat a l'atmòsfera aumenta a la vegada l'efecte hivernàcul (el vapor d'aigua és un gas d'hivernàcul més eficient que el CO<sub>2</sub>).{{cita requerida}} Ad este procés se li coneix com a la [[retroalimentació del vapor d'aigua]] (''water vapor feedback'' en anglés). És esta retroalimentació la causant de la major part del calfament que els models de l'atmòsfera prediuen que ocorrerà durant les pròximes décades. La cantitat de vapor d'aigua, aixina com la seua distribució vertical, són claus en el càlcul d'esta retroalimentació.		Es deu tindre en conte que existix una cantitat important de [[vapor d'aigua]] (humitat i núvols) en l'[[atmòsfera terrestre]], i que el vapor d'aigua és un gas d'efecte hivernàcul. Si l'adició de CO<sub>2</sub> a l'atmòsfera aumenta lleument la temperatura, s'espera que més vapor d'aigua s'evapore des de la superfície dels oceans. El vapor d'aigua aixina lliberat a l'atmòsfera aumenta a la vegada l'efecte hivernàcul (el vapor d'aigua és un gas d'hivernàcul més eficient que el CO<sub>2</sub>).{{cita requerida}} Ad este procés se li coneix com a la [[retroalimentació del vapor d'aigua]] (''water vapor feedback'' en anglés). És esta retroalimentació la causant de la major part del calfament que els models de l'atmòsfera prediuen que ocorrerà durant les pròximes décades. La cantitat de vapor d'aigua, aixina com la seua distribució vertical, són claus en el càlcul d'esta retroalimentació.

	[[Image:Mauna Loa Carbon Dioxide-es.svg~~.png~~\|thumb\|Concentració del CO<sub>2</sub> atmosfèric medit en l'observatori de [[Mauna Loa]]: [[Corba de Keeling]].]]		[[Image:Mauna Loa Carbon Dioxide-es.svg\|thumb\|Concentració del CO<sub>2</sub> atmosfèric medit en l'observatori de [[Mauna Loa]]: [[Corba de Keeling]].]]

	El paper dels [[núvol]]s és també crític. Els núvols tenen efectes contradictoris en el clima; qualsevol persona coneix que la temperatura cau quan passa un núvol en un dia solejat d'estiu, que d'atra manera seria més calorós. És a dir: els núvols refreden la superfície reflectint la llum del Sol de nou a l'espai. Pero també se sap que les nits clares d'hivern tendixen a ser més fredes que les nits en el cel cobert. Açò es deu a que els núvols també tornen un poc de calor a la superfície de la Terra. Si el CO<sub>2</sub> canvia la cantitat i distribució dels núvols podria tindre efectes complexos i variats en el clima, ya que una major evaporació dels oceans contribuiria també a la formació d'una major cantitat de núvols.		El paper dels [[núvol]]s és també crític. Els núvols tenen efectes contradictoris en el clima; qualsevol persona coneix que la temperatura cau quan passa un núvol en un dia solejat d'estiu, que d'atra manera seria més calorós. És a dir: els núvols refreden la superfície reflectint la llum del Sol de nou a l'espai. Pero també se sap que les nits clares d'hivern tendixen a ser més fredes que les nits en el cel cobert. Açò es deu a que els núvols també tornen un poc de calor a la superfície de la Terra. Si el CO<sub>2</sub> canvia la cantitat i distribució dels núvols podria tindre efectes complexos i variats en el clima, ya que una major evaporació dels oceans contribuiria també a la formació d'una major cantitat de núvols.

Valencian en 08:25 21 set 2022

2022-09-21T08:25:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:25 21 set 2022
Llínea 41:		Llínea 41:
	{{AP\|Gas d'efecte hivernàcul}}		{{AP\|Gas d'efecte hivernàcul}}
	[[Image:Gases de efecto invernadero.es.png\|250px\|thumb\|Increments en l'atmòsfera dels cinc gasos responsables del 97% de l'efecte hivernàcul antropogènic entre 1976-2003.]]		[[Image:Gases de efecto invernadero.es.png\|250px\|thumb\|Increments en l'atmòsfera dels cinc gasos responsables del 97% de l'efecte hivernàcul antropogènic entre 1976-2003.]]
	[[Image:Radiative-forcings.es.svg~~.png~~\|thumb\|250px\|Forçament radiatiu entre 1750 i 2005 segons estimacions de l'IPCC.]]		[[Image:Radiative-forcings.es.svg\|thumb\|250px\|Forçament radiatiu entre 1750 i 2005 segons estimacions de l'IPCC.]]

	Els denominats gasos d'efecte hivernàcul o gasos hivernàculs, responsables de l'efecte descrit, són:		Els denominats gasos d'efecte hivernàcul o gasos hivernàculs, responsables de l'efecte descrit, són:

Valencian en 08:22 21 set 2022

2022-09-21T08:22:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:22 21 set 2022
Llínea 26:		Llínea 26:
	Encara que l'[[atmòsfera]] seca està composta pràcticament per [[nitrogen]] (78,1%), [[oxigen]] (20,9%) i [[argó]] (0,93%), són gasos molt minoritaris en la seua composició com el [[diòxit de carbono]] (0,035%: 350 ppm), l'[[ozon]] i atres els que desenrollen esta activitat radiativa. Damunt, l'atmòsfera conté vapor d'aigua (1%: 10.000 ppm) que també és un gas radiativament actiu, sent en diferència el gas natural hivernàcul més important. El diòxit de carbono ocupa el segon lloc en importància.		Encara que l'[[atmòsfera]] seca està composta pràcticament per [[nitrogen]] (78,1%), [[oxigen]] (20,9%) i [[argó]] (0,93%), són gasos molt minoritaris en la seua composició com el [[diòxit de carbono]] (0,035%: 350 ppm), l'[[ozon]] i atres els que desenrollen esta activitat radiativa. Damunt, l'atmòsfera conté vapor d'aigua (1%: 10.000 ppm) que també és un gas radiativament actiu, sent en diferència el gas natural hivernàcul més important. El diòxit de carbono ocupa el segon lloc en importància.

	[[Image:Mauna Loa Carbon Dioxide-es.svg~~.png~~\|thumb\|La denominada ''corba Keeling'' mostra el continu creiximent de CO<sub>2</sub> en l'atmòsfera des de 1958. Arreplega les medicions de [[Charles David Keeling\|Keeling]] en l'observatori del [[volcà]] [[Mauna Loa]]. Estes medicions foren la primera evidència significativa del ràpit aument de CO<sub>2</sub> en l'atmòsfera i va atraure l'atenció mundial sobre l'impacte de les emissions dels gasos hivernàculs.<ref name="bbc">{{Cita web\|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/7120770.stm\|editorial=BBC News\|fechaacceso=12/9/2009 \|título=50 years on: The Keeling Curve legacy}}</ref>]]		[[Image:Mauna Loa Carbon Dioxide-es.svg\|thumb\|La denominada ''corba Keeling'' mostra el continu creiximent de CO<sub>2</sub> en l'atmòsfera des de 1958. Arreplega les medicions de [[Charles David Keeling\|Keeling]] en l'observatori del [[volcà]] [[Mauna Loa]]. Estes medicions foren la primera evidència significativa del ràpit aument de CO<sub>2</sub> en l'atmòsfera i va atraure l'atenció mundial sobre l'impacte de les emissions dels gasos hivernàculs.<ref name="bbc">{{Cita web\|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/7120770.stm\|editorial=BBC News\|fechaacceso=12/9/2009 \|título=50 years on: The Keeling Curve legacy}}</ref>]]

	L'efecte hivernàcul és essencial per a la vida del planeta: sense CO<sub>2</sub> ni vapor d'aigua (sense l'efecte hivernàcul) la temperatura mija de la Terra seria uns 33°C menys, de l'orde de 18°C baix zero, lo que faria inviable la vida.<ref name=Rivero2>Rivero, op. cit., p.34</ref>		L'efecte hivernàcul és essencial per a la vida del planeta: sense CO<sub>2</sub> ni vapor d'aigua (sense l'efecte hivernàcul) la temperatura mija de la Terra seria uns 33°C menys, de l'orde de 18°C baix zero, lo que faria inviable la vida.<ref name=Rivero2>Rivero, op. cit., p.34</ref>