Ehécatl - Historial de revisions

Jose2 en 08:16 25 ago 2025

2025-08-25T08:16:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:16 25 ago 2025
Llínea 4:		Llínea 4:

	És un dels deus principals de la creació i héroe cultural en les mitologies de creació del món. El seu alé inicia el moviment del [[Sol]], anuncia i fa a un costat a la pluja. Du vida a lo que està inerte. Es va enamorar d'una chicona humana nomenada Mayah, i li va donar a la humanitat l'habilitat d'amar per a que el poguera correspondre-li la seua passió i també l'habilitat de volar per a poder alcançar-ho. El seu amor va ser simbolisat en un bell arbre, el qual creix en el lloc en el que va aplegar a la terra.		És un dels deus principals de la creació i héroe cultural en les mitologies de creació del món. El seu alé inicia el moviment del [[Sol]], anuncia i fa a un costat a la pluja. Du vida a lo que està inerte. Es va enamorar d'una chicona humana nomenada Mayah, i li va donar a la humanitat l'habilitat d'amar per a que el poguera correspondre-li la seua passió i també l'habilitat de volar per a poder alcançar-ho. El seu amor va ser simbolisat en un bell arbre, el qual creix en el lloc en el que va aplegar a la terra.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6		* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
Llínea 10:		Llínea 10:
	* Taube, Karl A. (1993). Aztec and Maya Myths (en inglés). University of Texas Press. p. 31. ISBN 9780292781306		* Taube, Karl A. (1993). Aztec and Maya Myths (en inglés). University of Texas Press. p. 31. ISBN 9780292781306

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7		* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
	* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51		* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51

Lluísm en 19:18 13 nov 2024

2024-11-13T19:18:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:18 13 nov 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Ehécatl''' (del [[nàhuatl]]: Ehekatl ‘vent’) en la [[mitologia asteca]] i per a atres cultures de Mesoamérica, era el [[deu]] del [[vent]]. Usualment se li interpreta com una de les manifestacions de [[Quetzalcóatl]], la [[serp]] emplumada, prenent el nom de Ehécatl-Quetzalcoatl, apareixent en l'alé dels sers vius i en els oragets que duen els [[Núvol\|núvols]] en [[pluja]] per als cultius.		'''Ehécatl''' (del [[nàhuatl]]: Ehekatl ‘vent’) en la [[mitologia asteca]] i per a atres cultures de Mesoamérica, era el [[deu]] del [[vent]]. Usualment se li interpreta com una de les manifestacions de [[Quetzalcóatl]], la [[serp]] emplumada, prenent el nom de Ehécatl-Quetzalcoatl, apareixent en l'alé dels sers vius i en els oragets que duen els [[Núvol\|núvols]] en [[pluja]] per als cultius.

	És un dels deus principals de la creació i héroe cultural en les mitologies de creació del món. El seu alé inicia el moviment del [[Sol]], anuncia i fa a un costat a la pluja. Du vida a lo que està inerte. Es va enamorar d'una chicona humana nomenada Mayah, i li va donar a la humanitat l'habilitat d'amar per a que el poguera correspondre-li la seua passió i també l'habilitat de volar per a poder alcançar-ho. El seu amor va ser simbolisat en un bell arbre, el qual creix en el lloc en el que va aplegar a la terra.		És un dels deus principals de la creació i héroe cultural en les mitologies de creació del món. El seu alé inicia el moviment del [[Sol]], anuncia i fa a un costat a la pluja. Du vida a lo que està inerte. Es va enamorar d'una chicona humana nomenada Mayah, i li va donar a la humanitat l'habilitat d'amar per a que el poguera correspondre-li la seua passió i també l'habilitat de volar per a poder alcançar-ho. El seu amor va ser simbolisat en un bell arbre, el qual creix en el lloc en el que va aplegar a la terra.

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T17:34:06Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 17:34 28 ago 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Ehécatl''' (del [[nàhuatl]]: Ehekatl ‘vent’) en la [[mitologia asteca]] i per a atres cultures de Mesoamérica, era el [[deu]] del [[vent]]. Usualment se li interpreta com una de les manifestacions de [[Quetzalcóatl]], la [[serp]] emplumada, prenent el nom de Ehécatl-Quetzalcoatl, apareixent en l'alé dels sers vius i en els oragets que duen els [[Núvol\|núvols]] en [[pluja]] per als cultius.		'''Ehécatl''' (del [[nàhuatl]]: Ehekatl ‘vent’) en la [[mitologia asteca]] i per a atres cultures de Mesoamérica, era el [[deu]] del [[vent]]. Usualment se li interpreta com una de les manifestacions de [[Quetzalcóatl]], la [[serp]] emplumada, prenent el nom de Ehécatl-Quetzalcoatl, apareixent en l'alé dels sers vius i en els oragets que duen els [[Núvol\|núvols]] en [[pluja]] per als cultius.

	És un dels deus principals de la creació i héroe cultural en les mitologies de creació del món. El seu alé inicia el moviment del [[Sol]], anuncia i fa a un costat a la pluja. Du vida a lo que està inerte. Es va enamorar d'una chicona humana ~~cridada~~ Mayah, i li va donar a la humanitat l'habilitat d'amar per a que el poguera correspondre-li la seua passió i també l'habilitat de volar per a poder alcançar-ho. El seu amor va ser simbolisat en un bell arbre, el qual creix en el lloc en el que va aplegar a la terra.		És un dels deus principals de la creació i héroe cultural en les mitologies de creació del món. El seu alé inicia el moviment del [[Sol]], anuncia i fa a un costat a la pluja. Du vida a lo que està inerte. Es va enamorar d'una chicona humana nomenada Mayah, i li va donar a la humanitat l'habilitat d'amar per a que el poguera correspondre-li la seua passió i també l'habilitat de volar per a poder alcançar-ho. El seu amor va ser simbolisat en un bell arbre, el qual creix en el lloc en el que va aplegar a la terra.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

2023-02-27T11:59:18Z

Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

← Revisió anterior		Revisió de 11:59 27 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Ehecatl_2.jpg\|thumb\|250px\|Ilustració de l'hemisferi oest en el [[Còdex Borgia]]]]		[[File:Ehecatl_2.jpg\|thumb\|250px\|Ilustració de l'hemisferi oest en el [[Còdex Borgia]]]]

	'''Ehécatl''' (del [[~~náhuatl~~]]: Ehekatl ‘vent’) en la [[mitologia asteca]] i per a atres cultures de Mesoamérica, era el [[deu]] del [[vent]]. Usualment se li interpreta com una de les manifestacions de [[Quetzalcóatl]], la [[serp]] emplumada, prenent el nom de Ehécatl-Quetzalcoatl, apareixent en l'alé dels sers vius i en els oragets que duen els [[Núvol\|núvols]] en [[pluja]] per als cultius.		'''Ehécatl''' (del [[nàhuatl]]: Ehekatl ‘vent’) en la [[mitologia asteca]] i per a atres cultures de Mesoamérica, era el [[deu]] del [[vent]]. Usualment se li interpreta com una de les manifestacions de [[Quetzalcóatl]], la [[serp]] emplumada, prenent el nom de Ehécatl-Quetzalcoatl, apareixent en l'alé dels sers vius i en els oragets que duen els [[Núvol\|núvols]] en [[pluja]] per als cultius.

	És un dels deus principals de la creació i héroe cultural en les mitologies de creació del món. El seu alé inicia el moviment del [[Sol]], anuncia i fa a un costat a la pluja. Du vida a lo que està inerte. Es va enamorar d'una chicona humana cridada Mayah, i li va donar a la humanitat l'habilitat d'amar per a que el poguera correspondre-li la seua passió i també l'habilitat de volar per a poder alcançar-ho. El seu amor va ser simbolisat en un bell arbre, el qual creix en el lloc en el que va aplegar a la terra.		És un dels deus principals de la creació i héroe cultural en les mitologies de creació del món. El seu alé inicia el moviment del [[Sol]], anuncia i fa a un costat a la pluja. Du vida a lo que està inerte. Es va enamorar d'una chicona humana cridada Mayah, i li va donar a la humanitat l'habilitat d'amar per a que el poguera correspondre-li la seua passió i també l'habilitat de volar per a poder alcançar-ho. El seu amor va ser simbolisat en un bell arbre, el qual creix en el lloc en el que va aplegar a la terra.

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Ilustració de l'hemisferi oest en el [[Còdex Borgia]] '''Ehécatl''' (del náhuatl: Ehekatl ‘vent’) en la mitolo…»

2023-02-26T17:31:21Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Ilustració de l'hemisferi oest en el [[Còdex Borgia]] '''Ehécatl''' (del náhuatl: Ehekatl ‘vent’) en la mitolo…»

Pàgina nova

[[File:Ehecatl_2.jpg|thumb|250px|Ilustració de l'hemisferi oest en el [[Còdex Borgia]]]]

'''Ehécatl''' (del [[náhuatl]]: Ehekatl ‘vent’) en la [[mitologia asteca]] i per a atres cultures de Mesoamérica, era el [[deu]] del [[vent]]. Usualment se li interpreta com una de les manifestacions de [[Quetzalcóatl]], la [[serp]] emplumada, prenent el nom de Ehécatl-Quetzalcoatl, apareixent en l'alé dels sers vius i en els oragets que duen els [[Núvol|núvols]] en [[pluja]] per als cultius.

És un dels deus principals de la creació i héroe cultural en les mitologies de creació del món. El seu alé inicia el moviment del [[Sol]], anuncia i fa a un costat a la pluja. Du vida a lo que està inerte. Es va enamorar d'una chicona humana cridada Mayah, i li va donar a la humanitat l'habilitat d'amar per a que el poguera correspondre-li la seua passió i també l'habilitat de volar per a poder alcançar-ho. El seu amor va ser simbolisat en un bell arbre, el qual creix en el lloc en el que va aplegar a la terra.

== Referències ==
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
* Taube, Karl A. (1993). Aztec and Maya Myths (en inglés). University of Texas Press. p. 31. ISBN 9780292781306

==Bibliografia ==
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

== Enllaçox externs ==
{{Commonscat|Ehecatl}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]