Eixugada - Historial de revisions

Valencian: /* Referències */

2022-09-24T02:01:56Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 02:01 24 set 2022
Llínea 55:		Llínea 55:

	== Referències ==		== Referències ==
			{{listaref}}
	{{*listaref}}		{{Traduït de\|es\|Secado}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-24T02:01:43Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 02:01 24 set 2022
Llínea 64:		Llínea 64:
	[[Categoria:Tècniques culinàries]]		[[Categoria:Tècniques culinàries]]
	[[Categoria:Tecnologia dels aliments]]		[[Categoria:Tecnologia dels aliments]]


	~~{{Traduït de\|es\|Secado}}~~

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-24T02:01:19Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 02:01 24 set 2022
Llínea 59:		Llínea 59:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			* [http://www.clemson.edu/extension/hgic/food/food_safety/preservation/hgic3080.html Instruccions per a l'eixugada d'aliments de la Clemson University Extension School] {{en}}
	* [http://www.clemson.edu/extension/hgic/food/food_safety/preservation/hgic3080.html Instruccions per a l'eixugada d'aliments de la Clemson University Extension School] {{~~Commonscat\|~~ }}

	[[Categoria:Aliments secs\| ]]		[[Categoria:Aliments secs\| ]]

Valencian: Text reemplaça - '(anglés)' a '{{Commonscat| }}'

2022-09-23T22:36:54Z

Text reemplaça - '(anglés)' a '{{Commonscat| }}'

← Revisió anterior		Revisió de 22:36 23 set 2022
Llínea 60:		Llínea 60:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

	* [http://www.clemson.edu/extension/hgic/food/food_safety/preservation/hgic3080.html Instruccions per a l'eixugada d'aliments de la Clemson University Extension School] ~~(anglés)~~		* [http://www.clemson.edu/extension/hgic/food/food_safety/preservation/hgic3080.html Instruccions per a l'eixugada d'aliments de la Clemson University Extension School] {{Commonscat\| }}

	[[Categoria:Aliments secs\| ]]		[[Categoria:Aliments secs\| ]]

Valencian: Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències'

2021-05-26T13:41:20Z

Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències'

← Revisió anterior		Revisió de 13:41 26 maig 2021
Llínea 54:		Llínea 54:
	* [[Sopa instantànea]]		* [[Sopa instantànea]]

	== ~~Notes~~ ==		== Referències ==

	{{*listaref}}		{{*listaref}}

Jose2: Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

2019-09-28T18:35:02Z

Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 18:35 28 set 2019
Llínea 13:		Llínea 13:
	La [[fruta]] canvia completament el seu caràcter quan se seca, com és el cas del [[passa\|raïm]], les [[pruna passa\|prunes]] panses, les [[figues]] i els [[dàtil]]s. L'eixugada rares voltes s'utilisa per a les [[hortaliçes]], ya que elimina les [[vitamines]] que contenen, pero [[bulp (botànica)\|bulps]] tals com el [[all]] i la [[ceba]] se sequen a sovint. També són freqüents els [[pimentons chils]] secs. En [[Itàlia]] són típics les tomates secades al sol, que se solen consumir com ''[[antipasto]]''.		La [[fruta]] canvia completament el seu caràcter quan se seca, com és el cas del [[passa\|raïm]], les [[pruna passa\|prunes]] panses, les [[figues]] i els [[dàtil]]s. L'eixugada rares voltes s'utilisa per a les [[hortaliçes]], ya que elimina les [[vitamines]] que contenen, pero [[bulp (botànica)\|bulps]] tals com el [[all]] i la [[ceba]] se sequen a sovint. També són freqüents els [[pimentons chils]] secs. En [[Itàlia]] són típics les tomates secades al sol, que se solen consumir com ''[[antipasto]]''.

	L'eixugada de verdures, frutes i tot tipo de carns pot realisar-se artesanalment, en o sense l'ajuda de deshidratadors elèctrics. Si no es desija amprar aditius com el [[metabisulfit de potassi]], els productes secs poden almagasenar-se hermèticament si es van a consumir pronte, o en el refrigerador o ~~fins i tot~~ el congelador si es desija conservar-los més temps. Les verdures seques congelades es troben a sovint en tendes especialisades. Les [[bolets menjadors]] i [[Fongos psilocibios\|psilocibias]], aixina com uns atres [[fongo]]s, també se sequen a voltes per a conservar-les, per a modificar la potència dels seus components o per a amprar-les com a condiment.		L'eixugada de verdures, frutes i tot tipo de carns pot realisar-se artesanalment, en o sense l'ajuda de deshidratadors elèctrics. Si no es desija amprar aditius com el [[metabisulfit de potassi]], els productes secs poden almagasenar-se hermèticament si es van a consumir pronte, o en el refrigerador o inclús el congelador si es desija conservar-los més temps. Les verdures seques congelades es troben a sovint en tendes especialisades. Les [[bolets menjadors]] i [[Fongos psilocibios\|psilocibias]], aixina com uns atres [[fongo]]s, també se sequen a voltes per a conservar-les, per a modificar la potència dels seus components o per a amprar-les com a condiment.

	Durant sigles, gran part de la dieta europea va dependre de l'[[abadejo]] sec, conegut com [[abadejo en saladura]]. Va supondre la principal font de proteïna dels esclaus de les plantacions de les Índies Orientals, i va ser una important força econòmica dins del [[comerç triangular]]. Un atre peix sec comú és la [[moixama]] de [[tonyina]]. La carn de [[taburó]] seca, coneguda com ''[[hákarl]]'', és una delícia en [[Islàndia]].		Durant sigles, gran part de la dieta europea va dependre de l'[[abadejo]] sec, conegut com [[abadejo en saladura]]. Va supondre la principal font de proteïna dels esclaus de les plantacions de les Índies Orientals, i va ser una important força econòmica dins del [[comerç triangular]]. Un atre peix sec comú és la [[moixama]] de [[tonyina]]. La carn de [[taburó]] seca, coneguda com ''[[hákarl]]'', és una delícia en [[Islàndia]].

Sempreval: Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

2018-02-23T09:57:49Z

Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

← Revisió anterior		Revisió de 09:57 23 feb 2018
Llínea 18:		Llínea 18:

	== Eixugada de cereals ==		== Eixugada de cereals ==
	Centenars de tonellades de [[blat]], [[dacsa]], [[soja]], [[arròs]] i atres grans com el [[sorgo]], la llavor de [[girasol]], l'[[ordi]], l'[[avena]], etcétera se sequen en deshidratadors de gra.<ref>{{cita libro \| título=Drying and storage of grains and oilseeds \| autor=Brooker, D.B.; Bakker-Arkema, F. B.; Hall, C. W. \| ubicación=Nueva York \| editorial=Van Nostrand Reinhold \| año=1992 \| isbn=9780442205157}}</ref>. En els principals països agrícoles, l'eixugada comprén la reducció d'humitat des d'uns 17-30% per pes a valors entre 8 i 15%, segons el gra. El ~~contengut~~ d'humitat final per a l'eixugada deu adequar-se a l'almagasenage. Quan més [[oli]] tinga el gra, menor serà el ~~contengut~~ d'humitat (encara que la seua humitat inicial també serà menor). Els [[cereals]] se sequen a sovint fins al 14% per pes, mentres les oleoginoses al 12,5% (soja), 8% (girasol) i 9% (cacau). L'eixugada es realisa com a requisit per a un almagasenage segur, de manera que s'inhibixca el creiximent microbià. No obstant, les baixes temperatures d'almagasenage també estan altament recomaneu per a evitar les reaccions de degradació i especialment el creiximent d'insectes i àcars. Una bona temperatura màxima d'almagasenage està sobre els 18°C.		Centenars de tonellades de [[blat]], [[dacsa]], [[soja]], [[arròs]] i atres grans com el [[sorgo]], la llavor de [[girasol]], l'[[ordi]], l'[[avena]], etcétera se sequen en deshidratadors de gra.<ref>{{cita libro \| título=Drying and storage of grains and oilseeds \| autor=Brooker, D.B.; Bakker-Arkema, F. B.; Hall, C. W. \| ubicación=Nueva York \| editorial=Van Nostrand Reinhold \| año=1992 \| isbn=9780442205157}}</ref>. En els principals països agrícoles, l'eixugada comprén la reducció d'humitat des d'uns 17-30% per pes a valors entre 8 i 15%, segons el gra. El contingut d'humitat final per a l'eixugada deu adequar-se a l'almagasenage. Quan més [[oli]] tinga el gra, menor serà el contingut d'humitat (encara que la seua humitat inicial també serà menor). Els [[cereals]] se sequen a sovint fins al 14% per pes, mentres les oleoginoses al 12,5% (soja), 8% (girasol) i 9% (cacau). L'eixugada es realisa com a requisit per a un almagasenage segur, de manera que s'inhibixca el creiximent microbià. No obstant, les baixes temperatures d'almagasenage també estan altament recomaneu per a evitar les reaccions de degradació i especialment el creiximent d'insectes i àcars. Una bona temperatura màxima d'almagasenage està sobre els 18°C.

	Els majors deshidratadors sol usar-se fòra de la granja, en elevadors, i són de tipo continu, podent produir fins a 100 tonellades mètriques de gra sec per hora. L'altura d'aire que el gra deu travessar en els deshidratadors continus varia des d'uns 0,15 m en els de fluix mixt (preferits en Europa) a uns 0,30 en els de fluix creuat (preferits en els Estats Units).		Els majors deshidratadors sol usar-se fòra de la granja, en elevadors, i són de tipo continu, podent produir fins a 100 tonellades mètriques de gra sec per hora. L'altura d'aire que el gra deu travessar en els deshidratadors continus varia des d'uns 0,15 m en els de fluix mixt (preferits en Europa) a uns 0,30 en els de fluix creuat (preferits en els Estats Units).

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T13:19:38Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 13:19 22 feb 2018
Llínea 18:		Llínea 18:

	== Eixugada de cereals ==		== Eixugada de cereals ==
	Centenars de tonellades de [[blat]], [[dacsa]], [[soja]], [[arròs]] i atres grans com el [[sorgo]], la llavor de [[girasol]], l'[[ordi]], l'[[avena]], etcétera se sequen en deshidratadors de gra.<ref>{{cita libro \| título=Drying and storage of grains and oilseeds \| autor=Brooker, D.B.; Bakker-Arkema, F. B.; Hall, C. W. \| ubicación=Nueva York \| editorial=Van Nostrand Reinhold \| año=1992 \| isbn=9780442205157}}</ref>. En els principals països agrícoles, l'eixugada comprén la reducció d'humitat des d'uns 17-30% per pes a valors entre 8 i 15%, segons el gra. El ~~contingut~~ d'humitat final per a l'eixugada deu adequar-se a l'almagasenage. Quan més [[oli]] tinga el gra, menor serà el ~~contingut~~ d'humitat (encara que la seua humitat inicial també serà menor). Els [[cereals]] se sequen a sovint fins al 14% per pes, mentres les oleoginoses al 12,5% (soja), 8% (girasol) i 9% (cacau). L'eixugada es realisa com a requisit per a un almagasenage segur, de manera que s'inhibixca el creiximent microbià. No obstant, les baixes temperatures d'almagasenage també estan altament recomaneu per a evitar les reaccions de degradació i especialment el creiximent d'insectes i àcars. Una bona temperatura màxima d'almagasenage està sobre els 18°C.		Centenars de tonellades de [[blat]], [[dacsa]], [[soja]], [[arròs]] i atres grans com el [[sorgo]], la llavor de [[girasol]], l'[[ordi]], l'[[avena]], etcétera se sequen en deshidratadors de gra.<ref>{{cita libro \| título=Drying and storage of grains and oilseeds \| autor=Brooker, D.B.; Bakker-Arkema, F. B.; Hall, C. W. \| ubicación=Nueva York \| editorial=Van Nostrand Reinhold \| año=1992 \| isbn=9780442205157}}</ref>. En els principals països agrícoles, l'eixugada comprén la reducció d'humitat des d'uns 17-30% per pes a valors entre 8 i 15%, segons el gra. El contengut d'humitat final per a l'eixugada deu adequar-se a l'almagasenage. Quan més [[oli]] tinga el gra, menor serà el contengut d'humitat (encara que la seua humitat inicial també serà menor). Els [[cereals]] se sequen a sovint fins al 14% per pes, mentres les oleoginoses al 12,5% (soja), 8% (girasol) i 9% (cacau). L'eixugada es realisa com a requisit per a un almagasenage segur, de manera que s'inhibixca el creiximent microbià. No obstant, les baixes temperatures d'almagasenage també estan altament recomaneu per a evitar les reaccions de degradació i especialment el creiximent d'insectes i àcars. Una bona temperatura màxima d'almagasenage està sobre els 18°C.

	Els majors deshidratadors sol usar-se fòra de la granja, en elevadors, i són de tipo continu, podent produir fins a 100 tonellades mètriques de gra sec per hora. L'altura d'aire que el gra deu travessar en els deshidratadors continus varia des d'uns 0,15 m en els de fluix mixt (preferits en Europa) a uns 0,30 en els de fluix creuat (preferits en els Estats Units).		Els majors deshidratadors sol usar-se fòra de la granja, en elevadors, i són de tipo continu, podent produir fins a 100 tonellades mètriques de gra sec per hora. L'altura d'aire que el gra deu travessar en els deshidratadors continus varia des d'uns 0,15 m en els de fluix mixt (preferits en Europa) a uns 0,30 en els de fluix creuat (preferits en els Estats Units).

Jose2 en 12:54 21 oct 2016

2016-10-21T12:54:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:54 21 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Jamones pata negra 2.jpg\|thumb\|[[Cuixot ibèric\|~~Cuixots~~ ibèrics]] penjats en un [[sequer]].]]		[[Archiu:Jamones pata negra 2.jpg\|thumb\|[[Cuixot ibèric\|Pernils ibèrics]] penjats en un [[sequer]].]]

	{{Atres usos\|Secat de sòlits}}		{{Atres usos\|Secat de sòlits}}
Llínea 9:		Llínea 9:
	[[Archiu:Pasas.JPG\|thumb\|[[Raïms passes]] [[Sultanina\|sultaninas]] de [[Turquia]].]]		[[Archiu:Pasas.JPG\|thumb\|[[Raïms passes]] [[Sultanina\|sultaninas]] de [[Turquia]].]]

	Molts aliments diferents es preparen deshidratant-los. Són bons eixemples carns com el [[~~cuixot~~]], la ''[[bresaola]]'' i la [[cecina]]; la carn de [[ren]] seca i salada és un aliment tradicional [[lapó]].		Molts aliments diferents es preparen deshidratant-los. Són bons eixemples carns com el [[pernil]], la ''[[bresaola]]'' i la [[cecina]]; la carn de [[ren]] seca i salada és un aliment tradicional [[lapó]].

	La [[fruta]] canvia completament el seu caràcter quan se seca, com és el cas del [[passa\|raïm]], les [[pruna passa\|prunes]] panses, les [[figues]] i els [[dàtil]]s. L'eixugada rares voltes s'utilisa per a les [[hortaliçes]], ya que elimina les [[vitamines]] que contenen, pero [[bulp (botànica)\|bulps]] tals com el [[all]] i la [[ceba]] se sequen a sovint. També són freqüents els [[pimentons chils]] secs. En [[Itàlia]] són típics les tomates secades al sol, que se solen consumir com ''[[antipasto]]''.		La [[fruta]] canvia completament el seu caràcter quan se seca, com és el cas del [[passa\|raïm]], les [[pruna passa\|prunes]] panses, les [[figues]] i els [[dàtil]]s. L'eixugada rares voltes s'utilisa per a les [[hortaliçes]], ya que elimina les [[vitamines]] que contenen, pero [[bulp (botànica)\|bulps]] tals com el [[all]] i la [[ceba]] se sequen a sovint. També són freqüents els [[pimentons chils]] secs. En [[Itàlia]] són típics les tomates secades al sol, que se solen consumir com ''[[antipasto]]''.

Jose2 en 12:53 21 oct 2016

2016-10-21T12:53:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:53 21 oct 2016
Llínea 2:		Llínea 2:

	{{Atres usos\|Secat de sòlits}}		{{Atres usos\|Secat de sòlits}}
	La '''eixugada''' és un método de [[conserva]]sió de [[aliment]]s, consistent en extraure el [[aigua]] d'estos, #lo que inhibix la proliferació de [[microorganisme]]s i dificulta la [[putrefacció]]. L'eixugada d'aliments per mig del [[sol]] i el vent per a evitar la seua deterioració ha segut practicat des de l'antiguetat. L'aigua sol eliminar-se per [[evaporament (física)\|evaporament]] (eixugada a l'aire, al sol, [[fumat]] o al vent) pero, en el cas de la [[liofilisació]], els aliments es [[congelació\|congelen]] en primer lloc i ~~després~~ s'elimina l'aigua per [[sublimació]].		L''''eixugada''' és un método de [[conserva]]sió d'[[aliment]]s, consistent en extraure l'[[aigua]] d'estos, lo que inhibix la proliferació de [[microorganisme]]s i dificulta la [[putrefacció]]. L'eixugada d'aliments per mig del [[sol]] i el vent per a evitar la seua deterioració ha segut practicat des de l'antiguetat. L'aigua sol eliminar-se per [[evaporament (física)\|evaporament]] (eixugada a l'aire, al sol, [[fumat]] o al vent) pero, en el cas de la [[liofilisació]], els aliments es [[congelació\|congelen]] en primer lloc i més tart s'elimina l'aigua per [[sublimació]].

	Les bactèries, rent i fongos necessiten aigua en l'aliment per a créixer. L'eixugada els impedix efectivament sobreviure en ell.		Les bactèries, rent i fongos necessiten aigua en l'aliment per a créixer. L'eixugada els impedix efectivament sobreviure en ell.
Llínea 11:		Llínea 11:
	Molts aliments diferents es preparen deshidratant-los. Són bons eixemples carns com el [[cuixot]], la ''[[bresaola]]'' i la [[cecina]]; la carn de [[ren]] seca i salada és un aliment tradicional [[lapó]].		Molts aliments diferents es preparen deshidratant-los. Són bons eixemples carns com el [[cuixot]], la ''[[bresaola]]'' i la [[cecina]]; la carn de [[ren]] seca i salada és un aliment tradicional [[lapó]].

	La [[fruta]] canvia completament el seu caràcter quan se seca, com és el cas ~~de les~~ [[passa\|~~raïms~~]], les [[pruna passa\|prunes]] panses, ~~els~~ [[~~figa~~]]s i els [[dàtil]]s. L'eixugada rares voltes s'utilisa per a les [[~~hortaliça~~]]s, ya que elimina les [[~~vitamina~~]]s que contenen, pero [[bulp (botànica)\|bulps]] tals com el [[all]] i la [[ceba]] se sequen a sovint. També són freqüents els [[pimentons chils]] secs. En [[Itàlia]] són típics les tomates secades al sol, que se solen consumir com ''[[antipasto]]''.		La [[fruta]] canvia completament el seu caràcter quan se seca, com és el cas del [[passa\|raïm]], les [[pruna passa\|prunes]] panses, les [[figues]] i els [[dàtil]]s. L'eixugada rares voltes s'utilisa per a les [[hortaliçes]], ya que elimina les [[vitamines]] que contenen, pero [[bulp (botànica)\|bulps]] tals com el [[all]] i la [[ceba]] se sequen a sovint. També són freqüents els [[pimentons chils]] secs. En [[Itàlia]] són típics les tomates secades al sol, que se solen consumir com ''[[antipasto]]''.

	L'eixugada de verdures, frutes ~~i fins~~ i tot carns pot realisar-se artesanalment, en o sense l'ajuda de deshidratadors elèctrics. Si no es desija amprar aditius com el [[metabisulfit de potassi]], els productes secs poden almagasenar-se hermèticament si es van a consumir pronte, o en el refrigerador o fins i tot el congelador si es desija conservar-los més temps. Les verdures seques congelades es troben a sovint en tendes especialisades. Les [[bolets menjadors]] i [[Fongos psilocibios\|psilocibias]], aixina com uns atres [[fongo]]s, també se sequen a voltes per a conservar-les, per a modificar la potència dels seus components o per a amprar-les com a condiment.		L'eixugada de verdures, frutes i tot tipo de carns pot realisar-se artesanalment, en o sense l'ajuda de deshidratadors elèctrics. Si no es desija amprar aditius com el [[metabisulfit de potassi]], els productes secs poden almagasenar-se hermèticament si es van a consumir pronte, o en el refrigerador o fins i tot el congelador si es desija conservar-los més temps. Les verdures seques congelades es troben a sovint en tendes especialisades. Les [[bolets menjadors]] i [[Fongos psilocibios\|psilocibias]], aixina com uns atres [[fongo]]s, també se sequen a voltes per a conservar-les, per a modificar la potència dels seus components o per a amprar-les com a condiment.

	Durant sigles, gran part de la dieta europea va dependre ~~del~~ [[abadejo]] sec, conegut com [[abadejo en saladura]]. Va supondre la principal font de proteïna dels esclaus de les plantacions de les Índies Orientals, i va ser una important força econòmica dins del [[comerç triangular]]. Un atre peix sec comú és la [[moixama]] de tonyina. La carn de [[taburó]] seca, coneguda com ''[[hákarl]]'', és una delícia en [[Islàndia]].		Durant sigles, gran part de la dieta europea va dependre de l'[[abadejo]] sec, conegut com [[abadejo en saladura]]. Va supondre la principal font de proteïna dels esclaus de les plantacions de les Índies Orientals, i va ser una important força econòmica dins del [[comerç triangular]]. Un atre peix sec comú és la [[moixama]] de [[tonyina]]. La carn de [[taburó]] seca, coneguda com ''[[hákarl]]'', és una delícia en [[Islàndia]].

	== Eixugada de cereals ==		== Eixugada de cereals ==
	Centenars de tonellades de blat, dacsa, soja, arròs i atres grans com el sorgo, la llavor de girasol, l'ordi, l'avena, etcétera se sequen en deshidratadors de gra.<ref>{{cita libro \| título=Drying and storage of grains and oilseeds \| autor=Brooker, D.B.; Bakker-Arkema, F. B.; Hall, C. W. \| ubicación=Nueva York \| editorial=Van Nostrand Reinhold \| año=1992 \| isbn=9780442205157}}</ref>. En els principals ~~paisos~~ agrícoles, l'eixugada comprén la reducció d'humitat des d'uns 17-30% per pes a valors entre 8 i 15%, segons el gra. El contingut d'humitat final per a l'eixugada deu adequar-se a l'almagasenage. Quan més oli tinga el gra, menor serà el contingut d'humitat (encara que la seua humitat inicial també serà menor). Els cereals se sequen a sovint fins al 14% per pes, mentres les oleoginoses al 12,5% (soja), 8% (girasol) i 9% (cacau). L'eixugada es realisa com a requisit per a un almagasenage segur, de manera que s'inhibixca el creiximent microbià. No obstant, les baixes temperatures ~~de #~~almagasenage també estan altament recomaneu per a evitar les reaccions de degradació i especialment el creiximent d'insectes i àcars. Una bona temperatura màxima d'almagasenage està sobre els 18°C.		Centenars de tonellades de [[blat]], [[dacsa]], [[soja]], [[arròs]] i atres grans com el [[sorgo]], la llavor de [[girasol]], l'[[ordi]], l'[[avena]], etcétera se sequen en deshidratadors de gra.<ref>{{cita libro \| título=Drying and storage of grains and oilseeds \| autor=Brooker, D.B.; Bakker-Arkema, F. B.; Hall, C. W. \| ubicación=Nueva York \| editorial=Van Nostrand Reinhold \| año=1992 \| isbn=9780442205157}}</ref>. En els principals països agrícoles, l'eixugada comprén la reducció d'humitat des d'uns 17-30% per pes a valors entre 8 i 15%, segons el gra. El contingut d'humitat final per a l'eixugada deu adequar-se a l'almagasenage. Quan més [[oli]] tinga el gra, menor serà el contingut d'humitat (encara que la seua humitat inicial també serà menor). Els [[cereals]] se sequen a sovint fins al 14% per pes, mentres les oleoginoses al 12,5% (soja), 8% (girasol) i 9% (cacau). L'eixugada es realisa com a requisit per a un almagasenage segur, de manera que s'inhibixca el creiximent microbià. No obstant, les baixes temperatures d'almagasenage també estan altament recomaneu per a evitar les reaccions de degradació i especialment el creiximent d'insectes i àcars. Una bona temperatura màxima d'almagasenage està sobre els 18°C.

	Els majors deshidratadors sol usar-se fòra de la granja, en elevadors, i són de tipo continu, podent produir fins a 100 tonellades mètriques de gra sec per hora. L'altura d'aire que el gra deu travessar en els deshidratadors continus varia des d'uns 0,15 m en els de fluix mixt (preferits en Europa) a uns 0,30 en els de fluix creuat (preferits en els Estats Units).		Els majors deshidratadors sol usar-se fòra de la granja, en elevadors, i són de tipo continu, podent produir fins a 100 tonellades mètriques de gra sec per hora. L'altura d'aire que el gra deu travessar en els deshidratadors continus varia des d'uns 0,15 m en els de fluix mixt (preferits en Europa) a uns 0,30 en els de fluix creuat (preferits en els Estats Units).

	Els deshidratadors de lot s'usen principalment en la granja, especialment en Estats Units i Europa. Solen consistir en una cuba en aire calfat passant horisontalment des d'un cilindre intern a través d'un full de metal perforada interna, i llavors a través d'un llit de gra anular, d'uns 0,50 m de gruixa (coaxial en el cilindre intern) en direcció radial, i finalment a través del full de metal perforada externa, abans de lliberar-se a l'atmòsfera. Els temps d'eixugada normals oscilen d'1 a 4 h segons la cantitat d'aigua que vullga retirar-se, el tipo de gra, la temperatura de l'aire i la profunditat del gra. En els Estats Units, els deshidratadores continus contracorrent poden trobar-se en la granja, adaptant una cuba per a secar llentament el gra alimentat des de dalt i retirat pel fondo en una [[roll barredora]]. L'eixugada de gra és un àrea activa d'investigació i desenroll.		Els deshidratadors de lot s'usen principalment en la granja, especialment en Estats Units i Europa. Solen consistir en una cuba en aire calfat passant horisontalment des d'un cilindre intern a través d'un full de metal perforada interna, i llavors a través d'un llit de gra anular, d'uns 0,50 m de gruixa (coaxial en el cilindre intern) en direcció radial, i finalment a través del full de metal perforada externa, abans de lliberar-se a l'atmòsfera. Els temps d'eixugada normals oscilen d'1 a 4 h segons la cantitat d'aigua que vullga retirar-se, el tipo de gra, la temperatura de l'aire i la profunditat del gra. En els [[Estats Units]], els deshidratadores continus contracorrent poden trobar-se en la granja, adaptant una cuba per a secar llentament el gra alimentat des de dalt i retirat pel fondo en una [[roll barredora]]. L'eixugada de gra és un àrea activa d'investigació i desenroll.

	== Métodos ==		== Métodos ==
Llínea 38:		Llínea 38:


	== ~~Vejau~~ també ==		== Vore també ==
	[[Archiu:Kipper.JPG\|thumb\|Arenc secat i fumat (''[[kipper]]'').]]		[[Archiu:Kipper.JPG\|thumb\|Arenc secat i fumat (''[[kipper]]'').]]