El Crit de la llengua - Historial de revisions

Xavier: /* Cites */

2026-03-13T11:12:01Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:12 13 març 2026
Llínea 48:		Llínea 48:

	La societat valencianista Valencia 2000 fa la 1ª edicio de l'obra '[[El Crit de la Llengua]]' del llingüiste i Academic de la RACV [[Josep Alminyana i Vallés\|Josep Alminyana Vallés]] i [[Joan Alarcó i Preciado]]. Una primera recopilacio de testimonis en defensa de la Llengua Valenciana que aporta importants documents originals dels nostres autors entre els sigles XIV i XVIII. Els originals, presentat pel llingüiste Alminyana, acrediten l'incomparable valor historic de l´indiscutible Idioma Valencià.\|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX.'', per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferrre]] (Valéncia, 2005)}}		La societat valencianista Valencia 2000 fa la 1ª edicio de l'obra '[[El Crit de la Llengua]]' del llingüiste i Academic de la RACV [[Josep Alminyana i Vallés\|Josep Alminyana Vallés]] i [[Joan Alarcó i Preciado]]. Una primera recopilacio de testimonis en defensa de la Llengua Valenciana que aporta importants documents originals dels nostres autors entre els sigles XIV i XVIII. Els originals, presentat pel llingüiste Alminyana, acrediten l'incomparable valor historic de l´indiscutible Idioma Valencià.\|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX.'', per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferrre]] (Valéncia, 2005)}}

			{{Cita\|Fon fa vinticinc anys, per mà de l'estudiós i docte Josep Almiñana i l'aportació documental de Joan Alarcó, quan aquell esclatar d'alguna burguesia valenciana -sempre massa poregosa- encapçalada per Paco Domingo des de Valencia 2000, li feu d'editor a l'obra (''[[El crit de la llengua]]''). Este llibre és peça cantonera imprescindible, per a tot aquell que vullga tingre alguna base documental veraç, a la fi de no seguir, minso corderet, la veu dels falsos pastors, que hui detenten càtedres d'història sense base i que pretenen l'exclusiva del 'cientifisme' per a pontificar si és o no és el nostre idioma. El Valencià, sense precisar de cap d'afegitó, unitat, ni norma forana que al remat el mate. Perque això és lo que es ven en les escoles: la desvalencianisació.\|'Del crit a l'escandalera' (''[[Las Provincias]]'', 24.10.2006), per [[Vicent Ramon Calatayud]]}}

	== Cites del llibre ==		== Cites del llibre ==

Valencian: /* Cites */

2025-08-15T11:08:48Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:08 15 ago 2025
Llínea 45:		Llínea 45:
	{{Cita\|''[[Onofre Pou]], gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra '[[Thesaurus Puerilis]]', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV -la Edad de Oro de las letras valencianas- no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino 'las diferenciaban entre sí' (Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'.''\|'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), [[Juan Ferrando Badía]]. Cita reseñada en el libro '[[Judes Valentins]]' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}		{{Cita\|''[[Onofre Pou]], gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra '[[Thesaurus Puerilis]]', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV -la Edad de Oro de las letras valencianas- no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino 'las diferenciaban entre sí' (Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'.''\|'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), [[Juan Ferrando Badía]]. Cita reseñada en el libro '[[Judes Valentins]]' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}

	{{Cita\|1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] (RACV) tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig\|Real Monasteri ~~del Puig~~ de Santa Maria]]. Estes [[Normes del Puig]], nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià.		{{Cita\|1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] (RACV) tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig\|Real Monasteri de Santa Maria d'El Puig]]. Estes [[Normes del Puig]], nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià.

	La societat valencianista Valencia 2000 fa la 1ª edicio de l'obra '[[El Crit de la Llengua]]' del llingüiste i Academic de la RACV [[Josep Alminyana i Vallés\|Josep Alminyana Vallés]] i [[Joan Alarcó i Preciado]]. Una primera recopilacio de testimonis en defensa de la Llengua Valenciana que aporta importants documents originals dels nostres autors entre els sigles XIV i XVIII. Els originals, presentat pel llingüiste Alminyana, acrediten l'incomparable valor historic de l´indiscutible Idioma Valencià.\|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX.'', per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferrre]] (Valéncia, 2005)}}		La societat valencianista Valencia 2000 fa la 1ª edicio de l'obra '[[El Crit de la Llengua]]' del llingüiste i Academic de la RACV [[Josep Alminyana i Vallés\|Josep Alminyana Vallés]] i [[Joan Alarcó i Preciado]]. Una primera recopilacio de testimonis en defensa de la Llengua Valenciana que aporta importants documents originals dels nostres autors entre els sigles XIV i XVIII. Els originals, presentat pel llingüiste Alminyana, acrediten l'incomparable valor historic de l´indiscutible Idioma Valencià.\|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX.'', per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferrre]] (Valéncia, 2005)}}

Valencian: Text reemplaça - 'Monasteri d'El Puig' a 'Monasteri de Santa Maria d'El Puig'

2025-08-15T11:01:07Z

Text reemplaça - 'Monasteri d'El Puig' a 'Monasteri de Santa Maria d'El Puig'

← Revisió anterior		Revisió de 11:01 15 ago 2025
Llínea 45:		Llínea 45:
	{{Cita\|''[[Onofre Pou]], gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra '[[Thesaurus Puerilis]]', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV -la Edad de Oro de las letras valencianas- no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino 'las diferenciaban entre sí' (Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'.''\|'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), [[Juan Ferrando Badía]]. Cita reseñada en el libro '[[Judes Valentins]]' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}		{{Cita\|''[[Onofre Pou]], gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra '[[Thesaurus Puerilis]]', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV -la Edad de Oro de las letras valencianas- no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino 'las diferenciaban entre sí' (Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'.''\|'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), [[Juan Ferrando Badía]]. Cita reseñada en el libro '[[Judes Valentins]]' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}

	{{Cita\|1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] (RACV) tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el [[Monasteri d'El Puig\|Real Monasteri del Puig de Santa Maria]]. Estes [[Normes del Puig]], nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià.		{{Cita\|1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] (RACV) tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig\|Real Monasteri del Puig de Santa Maria]]. Estes [[Normes del Puig]], nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià.

	La societat valencianista Valencia 2000 fa la 1ª edicio de l'obra '[[El Crit de la Llengua]]' del llingüiste i Academic de la RACV [[Josep Alminyana i Vallés\|Josep Alminyana Vallés]] i [[Joan Alarcó i Preciado]]. Una primera recopilacio de testimonis en defensa de la Llengua Valenciana que aporta importants documents originals dels nostres autors entre els sigles XIV i XVIII. Els originals, presentat pel llingüiste Alminyana, acrediten l'incomparable valor historic de l´indiscutible Idioma Valencià.\|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX.'', per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferrre]] (Valéncia, 2005)}}		La societat valencianista Valencia 2000 fa la 1ª edicio de l'obra '[[El Crit de la Llengua]]' del llingüiste i Academic de la RACV [[Josep Alminyana i Vallés\|Josep Alminyana Vallés]] i [[Joan Alarcó i Preciado]]. Una primera recopilacio de testimonis en defensa de la Llengua Valenciana que aporta importants documents originals dels nostres autors entre els sigles XIV i XVIII. Els originals, presentat pel llingüiste Alminyana, acrediten l'incomparable valor historic de l´indiscutible Idioma Valencià.\|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX.'', per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferrre]] (Valéncia, 2005)}}

Jose2: Text reemplaça - ' a poc a poc ' a ' poc a poc '

2025-06-14T09:00:41Z

Text reemplaça - ' a poc a poc ' a ' poc a poc '

← Revisió anterior		Revisió de 09:00 14 jun 2025
Llínea 11:		Llínea 11:
	El ''Crit de la llengua'', sería reeditat en dos ocasions més: en l'any [[1999]] per l'entitat [[Lo Rat Penat]] i en l'any [[2006]] per la [[Diputació de Valéncia]].		El ''Crit de la llengua'', sería reeditat en dos ocasions més: en l'any [[1999]] per l'entitat [[Lo Rat Penat]] i en l'any [[2006]] per la [[Diputació de Valéncia]].

	{{Cita\|Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d´acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.\|En el pròlec de Josep Alminyana i Vallés en el llibre ''El Crit de la llengua''}}		{{Cita\|Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d´acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.\|En el pròlec de Josep Alminyana i Vallés en el llibre ''El Crit de la llengua''}}

	És famosa la frase de Josep Alminyana:		És famosa la frase de Josep Alminyana:
Llínea 53:		Llínea 53:
	{{Cita\|La Llengua Valenciana te existencia propia i independent de les del seu entorn geografic, que no es, ni mai potser, una variant del catala, pretenciosament importat pels qui acompanyaren a En Jaume I en la Conquista de Valencia, sino una llengua autoctona que, si be en sa formacio va rebre la influencia eficaç del llati i de les atres llengües romaniques,...\|(''[[El Crit de la llengua]]'', Valencia 2000, Valéncia, 1981), per Josep Alminyana i Vallés}}		{{Cita\|La Llengua Valenciana te existencia propia i independent de les del seu entorn geografic, que no es, ni mai potser, una variant del catala, pretenciosament importat pels qui acompanyaren a En Jaume I en la Conquista de Valencia, sino una llengua autoctona que, si be en sa formacio va rebre la influencia eficaç del llati i de les atres llengües romaniques,...\|(''[[El Crit de la llengua]]'', Valencia 2000, Valéncia, 1981), per Josep Alminyana i Vallés}}

	{{Cita\|Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d'acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.\|Pròlec de l'autor del llibre ''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}		{{Cita\|Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d'acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.\|Pròlec de l'autor del llibre ''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}

	{{Cita\|La llengua valenciana es la primera de les d'Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l'Edat seua d'Or.\|''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}		{{Cita\|La llengua valenciana es la primera de les d'Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l'Edat seua d'Or.\|''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}

Xavier: /* Cites */

2025-05-31T10:10:11Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 10:10 31 maig 2025
Llínea 43:		Llínea 43:
	== Cites ==		== Cites ==

	{{Cita\|''[[Onofre Pou]], gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra '[[Thesaurus ~~puerilis~~]]', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV -la Edad de Oro de las letras valencianas- no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino 'las diferenciaban entre sí' (Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'.''\|'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), [[Juan Ferrando Badía]]. Cita reseñada en el libro '[[Judes Valentins]]' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}		{{Cita\|''[[Onofre Pou]], gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra '[[Thesaurus Puerilis]]', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV -la Edad de Oro de las letras valencianas- no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino 'las diferenciaban entre sí' (Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'.''\|'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), [[Juan Ferrando Badía]]. Cita reseñada en el libro '[[Judes Valentins]]' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}

	{{Cita\|1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] (RACV) tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el [[Monasteri d'El Puig\|Real Monasteri del Puig de Santa Maria]]. Estes [[Normes del Puig]], nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià.		{{Cita\|1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] (RACV) tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el [[Monasteri d'El Puig\|Real Monasteri del Puig de Santa Maria]]. Estes [[Normes del Puig]], nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià.

Xavier: /* Cites */

2025-05-31T10:09:17Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 10:09 31 maig 2025
Llínea 42:		Llínea 42:

	== Cites ==		== Cites ==

			{{Cita\|''[[Onofre Pou]], gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra '[[Thesaurus puerilis]]', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV -la Edad de Oro de las letras valencianas- no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino 'las diferenciaban entre sí' (Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'.''\|'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), [[Juan Ferrando Badía]]. Cita reseñada en el libro '[[Judes Valentins]]' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}

	{{Cita\|1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] (RACV) tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el [[Monasteri d'El Puig\|Real Monasteri del Puig de Santa Maria]]. Estes [[Normes del Puig]], nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià.		{{Cita\|1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] (RACV) tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el [[Monasteri d'El Puig\|Real Monasteri del Puig de Santa Maria]]. Estes [[Normes del Puig]], nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià.

Xavier: /* Cites del llibre */

2025-01-26T12:22:03Z

Cites del llibre

← Revisió anterior		Revisió de 12:22 26 gin 2025
Llínea 55:		Llínea 55:
	{{Cita\|La llengua valenciana es la primera de les d'Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l'Edat seua d'Or.\|''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}		{{Cita\|La llengua valenciana es la primera de les d'Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l'Edat seua d'Or.\|''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}

	{{Cita\|Llengua polida (la [[Llengua Valenciana]]), dolça i bonica de la que diu [[Ramón Menéndez Pidal\|Menéndez i Pidal]]: ''Ya fue clásica antes de que entrara el Renacimiento en España'', i a la que li dedicà un dia estes paraules el mateixíssim [[Miguel de Cervantes\|Cervantes]]: ''Graciosa lengua con quien solo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable''.\|''El Crit de la Llengua'' (Valéncia, 1981), de Josep Alminyana i Vallés}}		{{Cita\|Llengua polida (la [[Llengua Valenciana]]), dolça i bonica de la que diu [[Ramón Menéndez Pidal\|Menéndez i Pidal]]: ''Ya fue clásica antes de que entrara el Renacimiento en España'', i a la que li dedicà un dia estes paraules el mateixíssim [[Miguel de Cervantes\|Cervantes]]: ''Graciosa lengua con quien solo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable''.\|''[[El Crit de la Llengua]]'' (Valéncia, 1981), de Josep Alminyana i Vallés}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier: /* Cites del llibre */

2025-01-26T12:21:39Z

Cites del llibre

← Revisió anterior		Revisió de 12:21 26 gin 2025
Llínea 48:		Llínea 48:

	== Cites del llibre ==		== Cites del llibre ==

			{{Cita\|La Llengua Valenciana te existencia propia i independent de les del seu entorn geografic, que no es, ni mai potser, una variant del catala, pretenciosament importat pels qui acompanyaren a En Jaume I en la Conquista de Valencia, sino una llengua autoctona que, si be en sa formacio va rebre la influencia eficaç del llati i de les atres llengües romaniques,...\|(''[[El Crit de la llengua]]'', Valencia 2000, Valéncia, 1981), per Josep Alminyana i Vallés}}

	{{Cita\|Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d'acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.\|Pròlec de l'autor del llibre ''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}		{{Cita\|Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d'acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.\|Pròlec de l'autor del llibre ''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}

	{{Cita\|La llengua valenciana es la primera de les d'Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l'Edat seua d'Or.\|''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}		{{Cita\|La llengua valenciana es la primera de les d'Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l'Edat seua d'Or.\|''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}

	{{Cita\|La Llengua Valenciana te existencia pròpia i independent de les del seu entorn geografic, que no es, ni mai potser, una variant del catala, pretenciosament importat pels qui acompanyaren a En Jaume I en la Conquista de Valencia, sino una llengua autoctona que, si be en sa formacio va rebre la influencia eficaç del llati i de les atres llengües romaniques,...\|''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}

	{{Cita\|Llengua polida (la [[Llengua Valenciana]]), dolça i bonica de la que diu [[Ramón Menéndez Pidal\|Menéndez i Pidal]]: ''Ya fue clásica antes de que entrara el Renacimiento en España'', i a la que li dedicà un dia estes paraules el mateixíssim [[Miguel de Cervantes\|Cervantes]]: ''Graciosa lengua con quien solo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable''.\|''El Crit de la Llengua'' (Valéncia, 1981), de Josep Alminyana i Vallés}}		{{Cita\|Llengua polida (la [[Llengua Valenciana]]), dolça i bonica de la que diu [[Ramón Menéndez Pidal\|Menéndez i Pidal]]: ''Ya fue clásica antes de que entrara el Renacimiento en España'', i a la que li dedicà un dia estes paraules el mateixíssim [[Miguel de Cervantes\|Cervantes]]: ''Graciosa lengua con quien solo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable''.\|''El Crit de la Llengua'' (Valéncia, 1981), de Josep Alminyana i Vallés}}

Xavier en 10:57 13 nov 2024

2024-11-13T10:57:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:57 13 nov 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Critllen.jpg\|thumb\|200px\|Portada del llibre]]		[[Archiu:Critllen.jpg\|thumb\|200px\|Portada del llibre]]

	El '''''Crit de la llengua''''' és un llibre de [[Josep Alminyana i Vallés]] ([[Cerdà]], [[1916]]-[[Torrella]], [[2006]]), una obra mestra de la [[llengua valenciana]].		El '''''Crit de la llengua''''' és un llibre de [[Josep Alminyana i Vallés]] ([[Cerdà]], [[1916]] - [[Torrella]], [[2006]]), una obra mestra de la [[llengua valenciana]].

	== Història ==		== Història ==
Llínea 54:		Llínea 54:

	{{Cita\|La Llengua Valenciana te existencia pròpia i independent de les del seu entorn geografic, que no es, ni mai potser, una variant del catala, pretenciosament importat pels qui acompanyaren a En Jaume I en la Conquista de Valencia, sino una llengua autoctona que, si be en sa formacio va rebre la influencia eficaç del llati i de les atres llengües romaniques,...\|''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}		{{Cita\|La Llengua Valenciana te existencia pròpia i independent de les del seu entorn geografic, que no es, ni mai potser, una variant del catala, pretenciosament importat pels qui acompanyaren a En Jaume I en la Conquista de Valencia, sino una llengua autoctona que, si be en sa formacio va rebre la influencia eficaç del llati i de les atres llengües romaniques,...\|''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}

			{{Cita\|Llengua polida (la [[Llengua Valenciana]]), dolça i bonica de la que diu [[Ramón Menéndez Pidal\|Menéndez i Pidal]]: ''Ya fue clásica antes de que entrara el Renacimiento en España'', i a la que li dedicà un dia estes paraules el mateixíssim [[Miguel de Cervantes\|Cervantes]]: ''Graciosa lengua con quien solo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable''.\|''El Crit de la Llengua'' (Valéncia, 1981), de Josep Alminyana i Vallés}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Lluísm en 15:03 19 oct 2024

2024-10-19T15:03:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:03 19 oct 2024
Llínea 58:		Llínea 58:

	* [[Josep Alminyana i Vallés]]		* [[Josep Alminyana i Vallés]]

	== Referències ==		== Referències ==

← Revisió anterior		Revisió de 11:08 15 ago 2025
Llínea 45:		Llínea 45:
	{{Cita\|''[[Onofre Pou]], gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra '[[Thesaurus Puerilis]]', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV -la Edad de Oro de las letras valencianas- no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino 'las diferenciaban entre sí' (Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'.''\|'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), [[Juan Ferrando Badía]]. Cita reseñada en el libro '[[Judes Valentins]]' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}		{{Cita\|''[[Onofre Pou]], gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra '[[Thesaurus Puerilis]]', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV -la Edad de Oro de las letras valencianas- no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino 'las diferenciaban entre sí' (Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'.''\|'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), [[Juan Ferrando Badía]]. Cita reseñada en el libro '[[Judes Valentins]]' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}

	{{Cita\|1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] (RACV) tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig\|Real Monasteri ~~del Puig~~ de Santa Maria]]. Estes [[Normes del Puig]], nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià.		{{Cita\|1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] (RACV) tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig\|Real Monasteri de Santa Maria d'El Puig]]. Estes [[Normes del Puig]], nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià.

	La societat valencianista Valencia 2000 fa la 1ª edicio de l'obra '[[El Crit de la Llengua]]' del llingüiste i Academic de la RACV [[Josep Alminyana i Vallés\|Josep Alminyana Vallés]] i [[Joan Alarcó i Preciado]]. Una primera recopilacio de testimonis en defensa de la Llengua Valenciana que aporta importants documents originals dels nostres autors entre els sigles XIV i XVIII. Els originals, presentat pel llingüiste Alminyana, acrediten l'incomparable valor historic de l´indiscutible Idioma Valencià.\|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX.'', per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferrre]] (Valéncia, 2005)}}		La societat valencianista Valencia 2000 fa la 1ª edicio de l'obra '[[El Crit de la Llengua]]' del llingüiste i Academic de la RACV [[Josep Alminyana i Vallés\|Josep Alminyana Vallés]] i [[Joan Alarcó i Preciado]]. Una primera recopilacio de testimonis en defensa de la Llengua Valenciana que aporta importants documents originals dels nostres autors entre els sigles XIV i XVIII. Els originals, presentat pel llingüiste Alminyana, acrediten l'incomparable valor historic de l´indiscutible Idioma Valencià.\|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX.'', per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferrre]] (Valéncia, 2005)}}

← Revisió anterior		Revisió de 11:01 15 ago 2025
Llínea 45:		Llínea 45:
	{{Cita\|''[[Onofre Pou]], gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra '[[Thesaurus Puerilis]]', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV -la Edad de Oro de las letras valencianas- no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino 'las diferenciaban entre sí' (Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'.''\|'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), [[Juan Ferrando Badía]]. Cita reseñada en el libro '[[Judes Valentins]]' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}		{{Cita\|''[[Onofre Pou]], gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra '[[Thesaurus Puerilis]]', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV -la Edad de Oro de las letras valencianas- no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino 'las diferenciaban entre sí' (Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'.''\|'Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana' (26.3.1988), [[Juan Ferrando Badía]]. Cita reseñada en el libro '[[Judes Valentins]]' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}

	{{Cita\|1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] (RACV) tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el [[Monasteri d'El Puig\|Real Monasteri del Puig de Santa Maria]]. Estes [[Normes del Puig]], nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià.		{{Cita\|1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] (RACV) tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig\|Real Monasteri del Puig de Santa Maria]]. Estes [[Normes del Puig]], nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià.

	La societat valencianista Valencia 2000 fa la 1ª edicio de l'obra '[[El Crit de la Llengua]]' del llingüiste i Academic de la RACV [[Josep Alminyana i Vallés\|Josep Alminyana Vallés]] i [[Joan Alarcó i Preciado]]. Una primera recopilacio de testimonis en defensa de la Llengua Valenciana que aporta importants documents originals dels nostres autors entre els sigles XIV i XVIII. Els originals, presentat pel llingüiste Alminyana, acrediten l'incomparable valor historic de l´indiscutible Idioma Valencià.\|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX.'', per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferrre]] (Valéncia, 2005)}}		La societat valencianista Valencia 2000 fa la 1ª edicio de l'obra '[[El Crit de la Llengua]]' del llingüiste i Academic de la RACV [[Josep Alminyana i Vallés\|Josep Alminyana Vallés]] i [[Joan Alarcó i Preciado]]. Una primera recopilacio de testimonis en defensa de la Llengua Valenciana que aporta importants documents originals dels nostres autors entre els sigles XIV i XVIII. Els originals, presentat pel llingüiste Alminyana, acrediten l'incomparable valor historic de l´indiscutible Idioma Valencià.\|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX.'', per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferrre]] (Valéncia, 2005)}}

← Revisió anterior		Revisió de 12:21 26 gin 2025
Llínea 48:		Llínea 48:

	== Cites del llibre ==		== Cites del llibre ==

			{{Cita\|La Llengua Valenciana te existencia propia i independent de les del seu entorn geografic, que no es, ni mai potser, una variant del catala, pretenciosament importat pels qui acompanyaren a En Jaume I en la Conquista de Valencia, sino una llengua autoctona que, si be en sa formacio va rebre la influencia eficaç del llati i de les atres llengües romaniques,...\|(''[[El Crit de la llengua]]'', Valencia 2000, Valéncia, 1981), per Josep Alminyana i Vallés}}

	{{Cita\|Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d'acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.\|Pròlec de l'autor del llibre ''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}		{{Cita\|Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d'acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.\|Pròlec de l'autor del llibre ''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}

	{{Cita\|La llengua valenciana es la primera de les d'Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l'Edat seua d'Or.\|''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}		{{Cita\|La llengua valenciana es la primera de les d'Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l'Edat seua d'Or.\|''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}

	{{Cita\|La Llengua Valenciana te existencia pròpia i independent de les del seu entorn geografic, que no es, ni mai potser, una variant del catala, pretenciosament importat pels qui acompanyaren a En Jaume I en la Conquista de Valencia, sino una llengua autoctona que, si be en sa formacio va rebre la influencia eficaç del llati i de les atres llengües romaniques,...\|''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}}

	{{Cita\|Llengua polida (la [[Llengua Valenciana]]), dolça i bonica de la que diu [[Ramón Menéndez Pidal\|Menéndez i Pidal]]: ''Ya fue clásica antes de que entrara el Renacimiento en España'', i a la que li dedicà un dia estes paraules el mateixíssim [[Miguel de Cervantes\|Cervantes]]: ''Graciosa lengua con quien solo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable''.\|''El Crit de la Llengua'' (Valéncia, 1981), de Josep Alminyana i Vallés}}		{{Cita\|Llengua polida (la [[Llengua Valenciana]]), dolça i bonica de la que diu [[Ramón Menéndez Pidal\|Menéndez i Pidal]]: ''Ya fue clásica antes de que entrara el Renacimiento en España'', i a la que li dedicà un dia estes paraules el mateixíssim [[Miguel de Cervantes\|Cervantes]]: ''Graciosa lengua con quien solo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable''.\|''El Crit de la Llengua'' (Valéncia, 1981), de Josep Alminyana i Vallés}}