Emilio Lledó - Historial de revisions

Xavier: /* Enllaços externs */

2026-03-31T12:01:04Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 12:01 31 març 2026
Llínea 65:		Llínea 65:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Emilio_Lled%C3%B3 Emilio Lledó en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Emilio_Lled%C3%B3 Emilio Lledó en Wikipedia]
			* [https://www.informacion.es/finanzas-personales/2026/03/28/emilio-lledo-filosofo-sevillano-dv-128456137.html Emilio Lledó, filósofo: "La gran riqueza de un pueblo no es la economía, sino la cultura y la educación" - ''Información'']

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Xavier: /* Cites */

2026-03-31T12:00:12Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 12:00 31 març 2026
Llínea 58:		Llínea 58:
	== Cites ==		== Cites ==

	{{Cita\|A mi em crida l'atenció que sempre es parla, i en raó, de llibertat d'expressió. És obvi que cal tindre això, pero lo que cal tindre, principal i primordialment, és llibertat de pensament. ¿Qué m'importa a mi la llibertat d'expressió si no dic més que imbecilitats? ¿Per a qué servix si no saps pensar, si no tens sentit crític, si no saps ser lliure intelectualment?\|Emilio Lledó}}		{{Cita\|A mi em crida l'atenció que sempre es parla, i en raó, de llibertat d'expressió. És obvi que cal tindre això, pero lo que cal tindre, principal i primordialment, és llibertat de pensament. ¿Qué m'importa a mi la llibertat d'expressió si no dic més que imbecilitats? ¿Per a qué servix si no saps pensar, si no tens sentit crític, si no saps ser lliure intelectualment?\|Emilio Lledó}}

			{{Cita\|La gran riquea d'un poble no és l'economia, sino la cultura i l'educació.\|Emilio Lledó}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Enllaços externs */

2025-09-07T11:04:00Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 11:04 7 set 2025
Llínea 66:		Llínea 66:
	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Filòsofs]]		[[Categoria:Filòsofs]]
	[[Categoria:Escritors]]		[[Categoria:Filòsofs espanyols]]
			[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
			[[Categoria:Sigle XX]]
			[[Categoria:Sigle XXI]]

Xavier en 10:14 21 jun 2024

2024-06-21T10:14:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:14 21 jun 2024
Llínea 54:		Llínea 54:
	* Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2020)		* Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2020)

	En el poble del seus pares (Salteras, Sevilla) s'inaugurà una biblioteca en el seu nom		En el poble del seus pares (Salteras, Sevilla) s'inaugurà una biblioteca en el seu nom.

			== Cites ==

			{{Cita\|A mi em crida l'atenció que sempre es parla, i en raó, de llibertat d'expressió. És obvi que cal tindre això, pero lo que cal tindre, principal i primordialment, és llibertat de pensament. ¿Qué m'importa a mi la llibertat d'expressió si no dic més que imbecilitats? ¿Per a qué servix si no saps pensar, si no tens sentit crític, si no saps ser lliure intelectualment?\|Emilio Lledó}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm: Text reemplaça - ' menut ' a ' chicotet '

2023-07-27T15:36:51Z

Text reemplaça - ' menut ' a ' chicotet '

← Revisió anterior		Revisió de 15:36 27 jul 2023
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Els seus pares eren del municipi sevillà de [[Salteras]], Emilio Lledó naixqué en el barri de Triana de Sevilla en l'any [[1927]], encara que en sis anys es va traslladar a [[Vicálvaro]], per llavors un poble ~~menut~~ de [[Madrit]]. Allí estudià la primària en un mestre que recordarà de per vida, el qual va tindre que fugir en concloure la [[Guerra Civil Espanyola]].		Els seus pares eren del municipi sevillà de [[Salteras]], Emilio Lledó naixqué en el barri de Triana de Sevilla en l'any [[1927]], encara que en sis anys es va traslladar a [[Vicálvaro]], per llavors un poble chicotet de [[Madrit]]. Allí estudià la primària en un mestre que recordarà de per vida, el qual va tindre que fugir en concloure la [[Guerra Civil Espanyola]].

	Cursà l'ensenyança secundària en l'Institut Cervantes de Madrit i es va llicenciar en filosofia en l'Universitat de Madrit en [[1952]], a on fon recolzat per un jove de nom [[Julián Marías]]. De colp i repent es va anar a [[Alemània]], i va proseguir els seus estudis en mestres alemans; en filosofia, Hans-Georg Gadamer sobretot, ademés de Karl Löwith; Otto Regenbogen, qui el va encaminar cap a la filologia clàssica. Va poder concloure allí la seua tesis doctoral en conseguir-li Gadamer una beca de la "Alexander von Humboldt Stiftung".		Cursà l'ensenyança secundària en l'Institut Cervantes de Madrit i es va llicenciar en filosofia en l'Universitat de Madrit en [[1952]], a on fon recolzat per un jove de nom [[Julián Marías]]. De colp i repent es va anar a [[Alemània]], i va proseguir els seus estudis en mestres alemans; en filosofia, Hans-Georg Gadamer sobretot, ademés de Karl Löwith; Otto Regenbogen, qui el va encaminar cap a la filologia clàssica. Va poder concloure allí la seua tesis doctoral en conseguir-li Gadamer una beca de la "Alexander von Humboldt Stiftung".

Xavier: /* Reconeiximents */

2022-09-08T18:14:21Z

Reconeiximents

← Revisió anterior		Revisió de 18:14 8 set 2022
Llínea 46:		Llínea 46:
	== Reconeiximents ==		== Reconeiximents ==

	(~~Secció~~ per ~~completar~~)		Emilio Lledó ha rebut innumerables premis, guardons i reconeiximents en tota la seua trayectòria professional, podem destacar, entre atres:

			* Premi de Cultura María Zambrano (2008) concedit per la Junta d'Andalusia.
			* Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2014)
			* Premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats (2015)
			* Medalla d'Or de la Comunitat de Madrit (2018)
			* Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2020)

			En el poble del seus pares (Salteras, Sevilla) s'inaugurà una biblioteca en el seu nom

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Obra */

2022-09-08T17:05:30Z

Obra

← Revisió anterior		Revisió de 17:05 8 set 2022
Llínea 32:		Llínea 32:
	== Obra ==		== Obra ==

	(~~Secció~~ per ~~completar~~)		Emilio Lledó traduí de jove el clàssic de Wilhelm Capelle, ''Història de la filosofia grega'' (última edició, Gredos, 2003). Més tart, prologà extensament edicions de [[Plató]] (de qui havia traduït varis diàlecs) i d'[[Aristóteles]]. Per una atra part, va colaborar en treballs colectius per a la difusió de la filosofia. I ha dirigit una colecció selecta de pensament per al Círcul de Llectors (en castellà, ''Círculo de Lectores'').

			Publicà molt pronte, la seua tesis doctoral ''El concepto 'poiesis' en la filosofia griega'' ([[1961]]), que solament s'ha difòs recentment, en [[2010]], en traduccions dels texts clàssics i noves paraules introductòries.

			Pero en una primera etapa de treballs Lledó, sobretot, escrigué dos llibres que definixen el seu personal modo de treballar en la filosofia i la seua evolució reflexionant sobre la llengua i de l'història: ''Filosofía y lenguaje'' ([[1971]]) i ''Lenguaje e historia'' ([[1978]]), abdós molt reeditats. Aixina mateix feu un balanç sobre el pensament d'eixos anys d'ebullició en ''La filosofía, hoy'' ([[1975]]).

			En els huitanta, entregà la seua monografia sobre ''El epicureísmo'', molt reeditada i intensa, i atres dos llibres que varen donar nou impuls al seu treball: ''La memoria del logos'', que és un minuciós recorregut sobre els diàlecs de Plató, i ''Memoria de la ética'', que gira entorn a la moral d'Aristóteles (abdós són autors de referència per ad ell, junt a Kant o Nietzsche). Sobre eixa base, construirà recentment ''El origen del diálogo y de la ética. Una introducción al pensamiento de Platón y Aristóteles'', en [[2011]].

			Un atre tipo d'ensajos, de [[1991]] i [[1992]], definixen més la seua expressió actual, cada volta més oberta. Aixina, ''El silencio de la escritura'', que va obtindre el Premi Nacional d'Ensaig, i ''El surco del tiempo'', treball nou sobre el Fedro platònic.

			Despuix, en [[1998]], va recopilar un voluminós llibre d'artículs, ''Imágenes y palabras: ensayos de humanidades'', a on donava conte de la seua àmplia llabor indagadora. Prèviament, en ''Días i libros'' ([[1994]]) —hui en la colecció Austral 2018— havia arreplegat un abundant número de texts breus com a comentariste de la filosofia i de la cultura en general. Aixina mateix, va agrupar les seues conversacions fins a 1997 en el volum ''Palabras entrevistas''.

	== Reconeiximents ==		== Reconeiximents ==

Xavier en 18:51 7 set 2022

2022-09-07T18:51:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:51 7 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Emilio Lledó Íñigo
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Filòsof i escritor.
			\| data_naix = [[5 de novembre]] de [[1927]]
			\| lloc_naix = [[Sevilla]], [[Andalusia]], [[Espanya]]
			\| data_mort =
			\| lloc_mort =
			}}
	'''Emilio Lledó Íñigo''' ([[Sevilla]], [[5 de novembre]] de [[1927]]) és un filòsof i escritor espanyol format en [[Alemània]], que ha segut professor de les universitats de Heidelberg, La Laguna, Barcelona i Madrit ([[UNED]]). És membre des de [[1994]] de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), en la que ocupa el silló "ele" minúscula.		'''Emilio Lledó Íñigo''' ([[Sevilla]], [[5 de novembre]] de [[1927]]) és un filòsof i escritor espanyol format en [[Alemània]], que ha segut professor de les universitats de Heidelberg, La Laguna, Barcelona i Madrit ([[UNED]]). És membre des de [[1994]] de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), en la que ocupa el silló "ele" minúscula.

Xavier en 18:50 7 set 2022

2022-09-07T18:50:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:50 7 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Emilio Lledó Íñigo''' ([[Sevilla]], [[5 de novembre]] de [[1927]]) és un filòsof espanyol format en [[Alemània]], que ha segut professor de les universitats de Heidelberg, La Laguna, Barcelona i Madrit ([[UNED]]). És membre des de [[1994]] de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), en la que ocupa el silló "ele" minúscula.		'''Emilio Lledó Íñigo''' ([[Sevilla]], [[5 de novembre]] de [[1927]]) és un filòsof i escritor espanyol format en [[Alemània]], que ha segut professor de les universitats de Heidelberg, La Laguna, Barcelona i Madrit ([[UNED]]). És membre des de [[1994]] de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), en la que ocupa el silló "ele" minúscula.

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 30:		Llínea 30:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Emilio_Lled%C3%B3 Emilio Lledó en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Emilio_Lled%C3%B3 Emilio Lledó en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Filòsofs]]
			[[Categoria:Escritors]]

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''Emilio Lledó Íñigo''' (Sevilla, 5 de novembre de 1927) és un filòsof espanyol format en Alemània, que ha segut professor de les univers…»

2022-09-07T18:48:58Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Emilio Lledó Íñigo''' (Sevilla, 5 de novembre de 1927) és un filòsof espanyol format en Alemània, que ha segut professor de les univers…»

Pàgina nova

'''Emilio Lledó Íñigo''' ([[Sevilla]], [[5 de novembre]] de [[1927]]) és un filòsof espanyol format en [[Alemània]], que ha segut professor de les universitats de Heidelberg, La Laguna, Barcelona i Madrit ([[UNED]]). És membre des de [[1994]] de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), en la que ocupa el silló "ele" minúscula.

== Biografia ==

Els seus pares eren del municipi sevillà de [[Salteras]], Emilio Lledó naixqué en el barri de Triana de Sevilla en l'any [[1927]], encara que en sis anys es va traslladar a [[Vicálvaro]], per llavors un poble menut de [[Madrit]]. Allí estudià la primària en un mestre que recordarà de per vida, el qual va tindre que fugir en concloure la [[Guerra Civil Espanyola]].

Cursà l'ensenyança secundària en l'Institut Cervantes de Madrit i es va llicenciar en filosofia en l'Universitat de Madrit en [[1952]], a on fon recolzat per un jove de nom [[Julián Marías]]. De colp i repent es va anar a [[Alemània]], i va proseguir els seus estudis en mestres alemans; en filosofia, Hans-Georg Gadamer sobretot, ademés de Karl Löwith; Otto Regenbogen, qui el va encaminar cap a la filologia clàssica. Va poder concloure allí la seua tesis doctoral en conseguir-li Gadamer una beca de la "Alexander von Humboldt Stiftung".

En [[1955]] es va incorporar a l'Universitat de Madrit com a ajudant de Santiago Montero Díaz. Pero va retornar a Alemània, casat. Gadamer era decà de la Facultat i li va comunicar que hi havia un lloc per ad ell en [[Heidelberg]]. I, si be en [[1958]] va obtindre una càtedra de secundària, va demanar l'excedència per a tornar de nou a Alemània, a on estaria dèu anys en total, durant eixa etapa.

En [[1962]] va retornar a [[Espanya]], ya que, finalment, es va incorporar a la docència secundària en l'Institut Núñez de Arce en [[Valladolit]], en la seua dòna, [[Montserrat Macau Matas]] (fallida en [[1971]], als 39 anys d'edat), catedràtica d'alemà. Als dos anys, en [[1964]], Lledó va obtindre la càtedra de Fonaments de filosofia i Història dels sistemes filosòfics de l'Universitat de La Laguna ([[Tenerife]]), a on es va traslladar, lo que fon una experiència decisiva en la seua vida.

Poc despuix, en [[1967]], oposità a la càtedra d'Història de la Filosofia de l'Universitat de Barcelona, la va obtindre i va permanéixer onze anys molt fructífers en la capital catalana.

L'activitat docent ha segut fonamental en la trayectòria de Lledó. Una mostra molt significativa de la seua vida activa en els alumnes ha segut el número de treballs d'investigació que ha dirigit en els seus anys universitaris: sumen 31 tesis doctorals i 95 tesines de llicenciatura. Molts d'ells són hui llibres de pes.

En [[1978]] es va traslladar a la UNED de Madrit. I en la [[UNED]] ha desenrollat una activitat notable fins a la seua jubilació, si be va tornar a Alemània durant un temps com a investigador, puix en [[1988]] fon nomenat membre vitalici (''fellow'') de l'Institut per a Estudis Alvançats de Berlín (''Wissenschaftskolleg''), i es va establir allí durant tres anys, ya que també estigué en l'Universitat lliure d'eixa ciutat. Precisament allí va escriure dos de les seues grans monografies: ''El silencio de la escritura'' i El surco del tiempo.

Fon elegit el 11 de novembre de l'any [[1993]], membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE); va prendre possessió el 27 de novembre de [[1994]], i ocupa el silló "l" (ele) minúscula; en eixa institució va eixercitar el càrrec d'Acadèmic Bibliotecari ([[1998]]-[[2006]]) i colabora activament en ella.

== Obra ==

(Secció per completar)

== Reconeiximents ==

(Secció per completar)

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Emilio_Lled%C3%B3 Emilio Lledó en Wikipedia]