Empresa - Historial de revisions

Jose2 en 11:29 1 jul 2025

2025-07-01T11:29:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:29 1 jul 2025
Llínea 49:		Llínea 49:
	* [[Triple resultat]]		* [[Triple resultat]]
	* [[Public company (Estats Units)]]		* [[Public company (Estats Units)]]

	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:43:54Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:43 28 ago 2023
Llínea 20:		Llínea 20:
	== Percepcions de la funció social de les empreses ==		== Percepcions de la funció social de les empreses ==

	[[Adam Smith]] es troba entre els primers en teorisar al respecte. Per a ell una empresa és l'organisació que permet la "internacionalisació" de les formes de producció: per un costat permet que els factors de producció (capital, treball, recursos) es troben i per l'atre permet la [[divisió del treball]]. Encara quan para Smith la forma "natural" i [[eficient]] de tal organisació era aquella motivada per l'interés privat -per eixemple: «És aixina que l'interés privat i les passions dels individus els disponen naturalment a tornar les seues possessions (estoc en l'original) cap a l'ocupació que en el cas ordinari són més ventajosos per a la comunitat»<ref> Adam Smith: [http://books.google.co.uk/books?vid=0cdNHpySvm5-28tL&id=OJIBAAAAQAAJ&printsec=toc#v=snippet&q=sovereign%20duties&f=false An inquiry into the nature and causes of the wealth of nations.] book IV, cap IX, p 396 (en anglés)</ref> - Smith propon que hi ha també una necessitat o àrea que demanda acció pública: «D'acort al sistema de Llibertat Natural, el [[monarca\|Sobirà]] a soles té tres deures que atendre, tercer, l'obligació de realisar i conservar determinades [[Obra pública\|obres públiques]] i determinades [[institucions]] públiques, la realisació de les quals i manteniment no poden ser mai d'interés per a un individu particular o per a un chicotet número d'individus, perque el [[Benefici econòmic\|benefici]] de les mateixes no podria mai reembossar de la seua despesa a cap individu particular o a cap chicotet grup d'individus, encara que en freqüència reembossen en molt excés a una gran societat» (op. cit p 490 (en anglés) - establint aixina les bases de lo que alguns han ~~cridat~~ la “Teoria de les empreses públiques”.<ref> por ejemplo: William J. Baumol (1983) [http://pages.stern.nyu.edu/~wbaumol/TowardATheoryOfPublicEnterprise.pdf Towards a Theory of Public Enterprise] </ref>		[[Adam Smith]] es troba entre els primers en teorisar al respecte. Per a ell una empresa és l'organisació que permet la "internacionalisació" de les formes de producció: per un costat permet que els factors de producció (capital, treball, recursos) es troben i per l'atre permet la [[divisió del treball]]. Encara quan para Smith la forma "natural" i [[eficient]] de tal organisació era aquella motivada per l'interés privat -per eixemple: «És aixina que l'interés privat i les passions dels individus els disponen naturalment a tornar les seues possessions (estoc en l'original) cap a l'ocupació que en el cas ordinari són més ventajosos per a la comunitat»<ref> Adam Smith: [http://books.google.co.uk/books?vid=0cdNHpySvm5-28tL&id=OJIBAAAAQAAJ&printsec=toc#v=snippet&q=sovereign%20duties&f=false An inquiry into the nature and causes of the wealth of nations.] book IV, cap IX, p 396 (en anglés)</ref> - Smith propon que hi ha també una necessitat o àrea que demanda acció pública: «D'acort al sistema de Llibertat Natural, el [[monarca\|Sobirà]] a soles té tres deures que atendre, tercer, l'obligació de realisar i conservar determinades [[Obra pública\|obres públiques]] i determinades [[institucions]] públiques, la realisació de les quals i manteniment no poden ser mai d'interés per a un individu particular o per a un chicotet número d'individus, perque el [[Benefici econòmic\|benefici]] de les mateixes no podria mai reembossar de la seua despesa a cap individu particular o a cap chicotet grup d'individus, encara que en freqüència reembossen en molt excés a una gran societat» (op. cit p 490 (en anglés) - establint aixina les bases de lo que alguns han nomenat la “Teoria de les empreses públiques”.<ref> por ejemplo: William J. Baumol (1983) [http://pages.stern.nyu.edu/~wbaumol/TowardATheoryOfPublicEnterprise.pdf Towards a Theory of Public Enterprise] </ref>

	El raonament de Smith és que és el cas que hi ha certs bens i servicis l'existència dels quals o recapte implica beneficis que s'estenen a la comunitat sancera, inclús als qui no paguen per ells (vore Externalitat positiva en [[Externalitat]]). Açò dona orige -en la percepció de Smith- al [[problema del polissó]], és dir, al problema de que els individus d'eixa societat estan en la posició de beneficiar-se, contribuïxquen o no als costs. Conseqüentment Smith propon que la manera apropiada i justa de proveir i finançar eixos bens i servicis és a través de [[imposts]] i [[empreses públiques]]. (vore op cit)		El raonament de Smith és que és el cas que hi ha certs bens i servicis l'existència dels quals o recapte implica beneficis que s'estenen a la comunitat sancera, inclús als qui no paguen per ells (vore Externalitat positiva en [[Externalitat]]). Açò dona orige -en la percepció de Smith- al [[problema del polissó]], és dir, al problema de que els individus d'eixa societat estan en la posició de beneficiar-se, contribuïxquen o no als costs. Conseqüentment Smith propon que la manera apropiada i justa de proveir i finançar eixos bens i servicis és a través de [[imposts]] i [[empreses públiques]]. (vore op cit)

Valencian: Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|'

2022-07-06T13:11:10Z

Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|'

← Revisió anterior		Revisió de 13:11 6 jul 2022
Llínea 55:		Llínea 55:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat}}		{{Commonscat}}
	* {{DGLV\|Empresa}}		{{DGLV\|Empresa}}
	* [http://economia.elpais.com/economia/2014/07/18/actualidad/1405693478_164835.html Clara Blanchar, "La empresa más antigua de España" (la papelera J. Vilaseca de Capellades)], ''El País'', 20 de julio de 2014.		* [http://economia.elpais.com/economia/2014/07/18/actualidad/1405693478_164835.html Clara Blanchar, "La empresa más antigua de España" (la papelera J. Vilaseca de Capellades)], ''El País'', 20 de julio de 2014.

Valencian: Text reemplaça - ' a els' a ' als'

2021-11-29T23:46:21Z

Text reemplaça - ' a els' a ' als'

← Revisió anterior		Revisió de 23:46 29 nov 2021
Llínea 22:		Llínea 22:
	[[Adam Smith]] es troba entre els primers en teorisar al respecte. Per a ell una empresa és l'organisació que permet la "internacionalisació" de les formes de producció: per un costat permet que els factors de producció (capital, treball, recursos) es troben i per l'atre permet la [[divisió del treball]]. Encara quan para Smith la forma "natural" i [[eficient]] de tal organisació era aquella motivada per l'interés privat -per eixemple: «És aixina que l'interés privat i les passions dels individus els disponen naturalment a tornar les seues possessions (estoc en l'original) cap a l'ocupació que en el cas ordinari són més ventajosos per a la comunitat»<ref> Adam Smith: [http://books.google.co.uk/books?vid=0cdNHpySvm5-28tL&id=OJIBAAAAQAAJ&printsec=toc#v=snippet&q=sovereign%20duties&f=false An inquiry into the nature and causes of the wealth of nations.] book IV, cap IX, p 396 (en anglés)</ref> - Smith propon que hi ha també una necessitat o àrea que demanda acció pública: «D'acort al sistema de Llibertat Natural, el [[monarca\|Sobirà]] a soles té tres deures que atendre, tercer, l'obligació de realisar i conservar determinades [[Obra pública\|obres públiques]] i determinades [[institucions]] públiques, la realisació de les quals i manteniment no poden ser mai d'interés per a un individu particular o per a un chicotet número d'individus, perque el [[Benefici econòmic\|benefici]] de les mateixes no podria mai reembossar de la seua despesa a cap individu particular o a cap chicotet grup d'individus, encara que en freqüència reembossen en molt excés a una gran societat» (op. cit p 490 (en anglés) - establint aixina les bases de lo que alguns han cridat la “Teoria de les empreses públiques”.<ref> por ejemplo: William J. Baumol (1983) [http://pages.stern.nyu.edu/~wbaumol/TowardATheoryOfPublicEnterprise.pdf Towards a Theory of Public Enterprise] </ref>		[[Adam Smith]] es troba entre els primers en teorisar al respecte. Per a ell una empresa és l'organisació que permet la "internacionalisació" de les formes de producció: per un costat permet que els factors de producció (capital, treball, recursos) es troben i per l'atre permet la [[divisió del treball]]. Encara quan para Smith la forma "natural" i [[eficient]] de tal organisació era aquella motivada per l'interés privat -per eixemple: «És aixina que l'interés privat i les passions dels individus els disponen naturalment a tornar les seues possessions (estoc en l'original) cap a l'ocupació que en el cas ordinari són més ventajosos per a la comunitat»<ref> Adam Smith: [http://books.google.co.uk/books?vid=0cdNHpySvm5-28tL&id=OJIBAAAAQAAJ&printsec=toc#v=snippet&q=sovereign%20duties&f=false An inquiry into the nature and causes of the wealth of nations.] book IV, cap IX, p 396 (en anglés)</ref> - Smith propon que hi ha també una necessitat o àrea que demanda acció pública: «D'acort al sistema de Llibertat Natural, el [[monarca\|Sobirà]] a soles té tres deures que atendre, tercer, l'obligació de realisar i conservar determinades [[Obra pública\|obres públiques]] i determinades [[institucions]] públiques, la realisació de les quals i manteniment no poden ser mai d'interés per a un individu particular o per a un chicotet número d'individus, perque el [[Benefici econòmic\|benefici]] de les mateixes no podria mai reembossar de la seua despesa a cap individu particular o a cap chicotet grup d'individus, encara que en freqüència reembossen en molt excés a una gran societat» (op. cit p 490 (en anglés) - establint aixina les bases de lo que alguns han cridat la “Teoria de les empreses públiques”.<ref> por ejemplo: William J. Baumol (1983) [http://pages.stern.nyu.edu/~wbaumol/TowardATheoryOfPublicEnterprise.pdf Towards a Theory of Public Enterprise] </ref>

	El raonament de Smith és que és el cas que hi ha certs bens i servicis l'existència dels quals o recapte implica beneficis que s'estenen a la comunitat sancera, inclús ~~a els~~ qui no paguen per ells (vore Externalitat positiva en [[Externalitat]]). Açò dona orige -en la percepció de Smith- al [[problema del polissó]], és dir, al problema de que els individus d'eixa societat estan en la posició de beneficiar-se, contribuïxquen o no als costs. Conseqüentment Smith propon que la manera apropiada i justa de proveir i finançar eixos bens i servicis és a través de [[imposts]] i [[empreses públiques]]. (vore op cit)		El raonament de Smith és que és el cas que hi ha certs bens i servicis l'existència dels quals o recapte implica beneficis que s'estenen a la comunitat sancera, inclús als qui no paguen per ells (vore Externalitat positiva en [[Externalitat]]). Açò dona orige -en la percepció de Smith- al [[problema del polissó]], és dir, al problema de que els individus d'eixa societat estan en la posició de beneficiar-se, contribuïxquen o no als costs. Conseqüentment Smith propon que la manera apropiada i justa de proveir i finançar eixos bens i servicis és a través de [[imposts]] i [[empreses públiques]]. (vore op cit)

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2 en 22:44 21 ago 2021

2021-08-21T22:44:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:44 21 ago 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~{{En desenroll}}~~


	[[Archiu:Apple Headquarters in Cupertino.jpg\|thumb\|220px\|Sèu de la companyia [[Apple]] en [[Cupertino (Califòrnia)\|Cupertino]], [[Califòrnia]], [[Estats Units]].]]		[[Archiu:Apple Headquarters in Cupertino.jpg\|thumb\|220px\|Sèu de la companyia [[Apple]] en [[Cupertino (Califòrnia)\|Cupertino]], [[Califòrnia]], [[Estats Units]].]]
	[[Archiu:Empresa Industrial de Chapelaria.jpg\|thumb\|220px\|Empresa Industrial de Capells (1914), [[São João de Madeira]], [[Portugal]].]]		[[Archiu:Empresa Industrial de Chapelaria.jpg\|thumb\|220px\|Empresa Industrial de Capells (1914), [[São João de Madeira]], [[Portugal]].]]

Jose2: Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

2019-09-28T18:45:13Z

Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 18:45 28 set 2019
Llínea 25:		Llínea 25:
	[[Adam Smith]] es troba entre els primers en teorisar al respecte. Per a ell una empresa és l'organisació que permet la "internacionalisació" de les formes de producció: per un costat permet que els factors de producció (capital, treball, recursos) es troben i per l'atre permet la [[divisió del treball]]. Encara quan para Smith la forma "natural" i [[eficient]] de tal organisació era aquella motivada per l'interés privat -per eixemple: «És aixina que l'interés privat i les passions dels individus els disponen naturalment a tornar les seues possessions (estoc en l'original) cap a l'ocupació que en el cas ordinari són més ventajosos per a la comunitat»<ref> Adam Smith: [http://books.google.co.uk/books?vid=0cdNHpySvm5-28tL&id=OJIBAAAAQAAJ&printsec=toc#v=snippet&q=sovereign%20duties&f=false An inquiry into the nature and causes of the wealth of nations.] book IV, cap IX, p 396 (en anglés)</ref> - Smith propon que hi ha també una necessitat o àrea que demanda acció pública: «D'acort al sistema de Llibertat Natural, el [[monarca\|Sobirà]] a soles té tres deures que atendre, tercer, l'obligació de realisar i conservar determinades [[Obra pública\|obres públiques]] i determinades [[institucions]] públiques, la realisació de les quals i manteniment no poden ser mai d'interés per a un individu particular o per a un chicotet número d'individus, perque el [[Benefici econòmic\|benefici]] de les mateixes no podria mai reembossar de la seua despesa a cap individu particular o a cap chicotet grup d'individus, encara que en freqüència reembossen en molt excés a una gran societat» (op. cit p 490 (en anglés) - establint aixina les bases de lo que alguns han cridat la “Teoria de les empreses públiques”.<ref> por ejemplo: William J. Baumol (1983) [http://pages.stern.nyu.edu/~wbaumol/TowardATheoryOfPublicEnterprise.pdf Towards a Theory of Public Enterprise] </ref>		[[Adam Smith]] es troba entre els primers en teorisar al respecte. Per a ell una empresa és l'organisació que permet la "internacionalisació" de les formes de producció: per un costat permet que els factors de producció (capital, treball, recursos) es troben i per l'atre permet la [[divisió del treball]]. Encara quan para Smith la forma "natural" i [[eficient]] de tal organisació era aquella motivada per l'interés privat -per eixemple: «És aixina que l'interés privat i les passions dels individus els disponen naturalment a tornar les seues possessions (estoc en l'original) cap a l'ocupació que en el cas ordinari són més ventajosos per a la comunitat»<ref> Adam Smith: [http://books.google.co.uk/books?vid=0cdNHpySvm5-28tL&id=OJIBAAAAQAAJ&printsec=toc#v=snippet&q=sovereign%20duties&f=false An inquiry into the nature and causes of the wealth of nations.] book IV, cap IX, p 396 (en anglés)</ref> - Smith propon que hi ha també una necessitat o àrea que demanda acció pública: «D'acort al sistema de Llibertat Natural, el [[monarca\|Sobirà]] a soles té tres deures que atendre, tercer, l'obligació de realisar i conservar determinades [[Obra pública\|obres públiques]] i determinades [[institucions]] públiques, la realisació de les quals i manteniment no poden ser mai d'interés per a un individu particular o per a un chicotet número d'individus, perque el [[Benefici econòmic\|benefici]] de les mateixes no podria mai reembossar de la seua despesa a cap individu particular o a cap chicotet grup d'individus, encara que en freqüència reembossen en molt excés a una gran societat» (op. cit p 490 (en anglés) - establint aixina les bases de lo que alguns han cridat la “Teoria de les empreses públiques”.<ref> por ejemplo: William J. Baumol (1983) [http://pages.stern.nyu.edu/~wbaumol/TowardATheoryOfPublicEnterprise.pdf Towards a Theory of Public Enterprise] </ref>

	El raonament de Smith és que és el cas que hi ha certs bens i servicis l'existència dels quals o recapte implica beneficis que s'estenen a la comunitat sancera, ~~fins i tot~~ a els qui no paguen per ells (vore Externalitat positiva en [[Externalitat]]). Açò dona orige -en la percepció de Smith- al [[problema del polissó]], és dir, al problema de que els individus d'eixa societat estan en la posició de beneficiar-se, contribuïxquen o no als costs. Conseqüentment Smith propon que la manera apropiada i justa de proveir i finançar eixos bens i servicis és a través de [[imposts]] i [[empreses públiques]]. (vore op cit)		El raonament de Smith és que és el cas que hi ha certs bens i servicis l'existència dels quals o recapte implica beneficis que s'estenen a la comunitat sancera, inclús a els qui no paguen per ells (vore Externalitat positiva en [[Externalitat]]). Açò dona orige -en la percepció de Smith- al [[problema del polissó]], és dir, al problema de que els individus d'eixa societat estan en la posició de beneficiar-se, contribuïxquen o no als costs. Conseqüentment Smith propon que la manera apropiada i justa de proveir i finançar eixos bens i servicis és a través de [[imposts]] i [[empreses públiques]]. (vore op cit)

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T11:31:59Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 11:31 20 feb 2018
Llínea 23:		Llínea 23:
	== Percepcions de la funció social de les empreses ==		== Percepcions de la funció social de les empreses ==

	[[Adam Smith]] es troba entre els primers en teorisar al respecte. Per a ell una empresa és l'organisació que permet la "internacionalisació" de les formes de producció: per un costat permet que els factors de producció (capital, treball, recursos) es troben i per l'atre permet la [[divisió del treball]]. Encara quan para Smith la forma "natural" i [[eficient]] de tal organisació era aquella motivada per l'interés privat -per eixemple: «És aixina que l'interés privat i les passions dels individus els disponen naturalment a tornar les seues possessions (estoc en l'original) cap a l'ocupació que en el cas ordinari són més ventajosos per a la comunitat»<ref> Adam Smith: [http://books.google.co.uk/books?vid=0cdNHpySvm5-28tL&id=OJIBAAAAQAAJ&printsec=toc#v=snippet&q=sovereign%20duties&f=false An inquiry into the nature and causes of the wealth of nations.] book IV, cap IX, p 396 (en anglés)</ref> - Smith propon que hi ha també una necessitat o àrea que demanda acció pública: «D'acort al sistema de Llibertat Natural, el [[monarca\|Sobirà]] ~~només~~ té tres deures que atendre, tercer, l'obligació de realisar i conservar determinades [[Obra pública\|obres públiques]] i determinades [[institucions]] públiques, la realisació de les quals i manteniment no poden ser mai d'interés per a un individu particular o per a un chicotet número d'individus, perque el [[Benefici econòmic\|benefici]] de les mateixes no podria mai reembossar de la seua despesa a cap individu particular o a cap chicotet grup d'individus, encara que en freqüència reembossen en molt excés a una gran societat» (op. cit p 490 (en anglés) - establint aixina les bases de lo que alguns han cridat la “Teoria de les empreses públiques”.<ref> por ejemplo: William J. Baumol (1983) [http://pages.stern.nyu.edu/~wbaumol/TowardATheoryOfPublicEnterprise.pdf Towards a Theory of Public Enterprise] </ref>		[[Adam Smith]] es troba entre els primers en teorisar al respecte. Per a ell una empresa és l'organisació que permet la "internacionalisació" de les formes de producció: per un costat permet que els factors de producció (capital, treball, recursos) es troben i per l'atre permet la [[divisió del treball]]. Encara quan para Smith la forma "natural" i [[eficient]] de tal organisació era aquella motivada per l'interés privat -per eixemple: «És aixina que l'interés privat i les passions dels individus els disponen naturalment a tornar les seues possessions (estoc en l'original) cap a l'ocupació que en el cas ordinari són més ventajosos per a la comunitat»<ref> Adam Smith: [http://books.google.co.uk/books?vid=0cdNHpySvm5-28tL&id=OJIBAAAAQAAJ&printsec=toc#v=snippet&q=sovereign%20duties&f=false An inquiry into the nature and causes of the wealth of nations.] book IV, cap IX, p 396 (en anglés)</ref> - Smith propon que hi ha també una necessitat o àrea que demanda acció pública: «D'acort al sistema de Llibertat Natural, el [[monarca\|Sobirà]] a soles té tres deures que atendre, tercer, l'obligació de realisar i conservar determinades [[Obra pública\|obres públiques]] i determinades [[institucions]] públiques, la realisació de les quals i manteniment no poden ser mai d'interés per a un individu particular o per a un chicotet número d'individus, perque el [[Benefici econòmic\|benefici]] de les mateixes no podria mai reembossar de la seua despesa a cap individu particular o a cap chicotet grup d'individus, encara que en freqüència reembossen en molt excés a una gran societat» (op. cit p 490 (en anglés) - establint aixina les bases de lo que alguns han cridat la “Teoria de les empreses públiques”.<ref> por ejemplo: William J. Baumol (1983) [http://pages.stern.nyu.edu/~wbaumol/TowardATheoryOfPublicEnterprise.pdf Towards a Theory of Public Enterprise] </ref>

	El raonament de Smith és que és el cas que hi ha certs bens i servicis l'existència dels quals o recapte implica beneficis que s'estenen a la comunitat sancera, fins i tot a els qui no paguen per ells (vore Externalitat positiva en [[Externalitat]]). Açò dona orige -en la percepció de Smith- al [[problema del polissó]], és dir, al problema de que els individus d'eixa societat estan en la posició de beneficiar-se, contribuïxquen o no als costs. Conseqüentment Smith propon que la manera apropiada i justa de proveir i finançar eixos bens i servicis és a través de [[imposts]] i [[empreses públiques]]. (vore op cit)		El raonament de Smith és que és el cas que hi ha certs bens i servicis l'existència dels quals o recapte implica beneficis que s'estenen a la comunitat sancera, fins i tot a els qui no paguen per ells (vore Externalitat positiva en [[Externalitat]]). Açò dona orige -en la percepció de Smith- al [[problema del polissó]], és dir, al problema de que els individus d'eixa societat estan en la posició de beneficiar-se, contribuïxquen o no als costs. Conseqüentment Smith propon que la manera apropiada i justa de proveir i finançar eixos bens i servicis és a través de [[imposts]] i [[empreses públiques]]. (vore op cit)

Jose2: Text reemplaça - 'menut' a 'chicotet'

2017-01-03T16:44:54Z

Text reemplaça - 'menut' a 'chicotet'

← Revisió anterior		Revisió de 16:44 3 gin 2017
Llínea 23:		Llínea 23:
	== Percepcions de la funció social de les empreses ==		== Percepcions de la funció social de les empreses ==

	[[Adam Smith]] es troba entre els primers en teorisar al respecte. Per a ell una empresa és l'organisació que permet la "internacionalisació" de les formes de producció: per un costat permet que els factors de producció (capital, treball, recursos) es troben i per l'atre permet la [[divisió del treball]]. Encara quan para Smith la forma "natural" i [[eficient]] de tal organisació era aquella motivada per l'interés privat -per eixemple: «És aixina que l'interés privat i les passions dels individus els disponen naturalment a tornar les seues possessions (estoc en l'original) cap a l'ocupació que en el cas ordinari són més ventajosos per a la comunitat»<ref> Adam Smith: [http://books.google.co.uk/books?vid=0cdNHpySvm5-28tL&id=OJIBAAAAQAAJ&printsec=toc#v=snippet&q=sovereign%20duties&f=false An inquiry into the nature and causes of the wealth of nations.] book IV, cap IX, p 396 (en anglés)</ref> - Smith propon que hi ha també una necessitat o àrea que demanda acció pública: «D'acort al sistema de Llibertat Natural, el [[monarca\|Sobirà]] només té tres deures que atendre, tercer, l'obligació de realisar i conservar determinades [[Obra pública\|obres públiques]] i determinades [[institucions]] públiques, la realisació de les quals i manteniment no poden ser mai d'interés per a un individu particular o per a un ~~menut~~ número d'individus, perque el [[Benefici econòmic\|benefici]] de les mateixes no podria mai reembossar de la seua despesa a cap individu particular o a cap ~~menut~~ grup d'individus, encara que en freqüència reembossen en molt excés a una gran societat» (op. cit p 490 (en anglés) - establint aixina les bases de lo que alguns han cridat la “Teoria de les empreses públiques”.<ref> por ejemplo: William J. Baumol (1983) [http://pages.stern.nyu.edu/~wbaumol/TowardATheoryOfPublicEnterprise.pdf Towards a Theory of Public Enterprise] </ref>		[[Adam Smith]] es troba entre els primers en teorisar al respecte. Per a ell una empresa és l'organisació que permet la "internacionalisació" de les formes de producció: per un costat permet que els factors de producció (capital, treball, recursos) es troben i per l'atre permet la [[divisió del treball]]. Encara quan para Smith la forma "natural" i [[eficient]] de tal organisació era aquella motivada per l'interés privat -per eixemple: «És aixina que l'interés privat i les passions dels individus els disponen naturalment a tornar les seues possessions (estoc en l'original) cap a l'ocupació que en el cas ordinari són més ventajosos per a la comunitat»<ref> Adam Smith: [http://books.google.co.uk/books?vid=0cdNHpySvm5-28tL&id=OJIBAAAAQAAJ&printsec=toc#v=snippet&q=sovereign%20duties&f=false An inquiry into the nature and causes of the wealth of nations.] book IV, cap IX, p 396 (en anglés)</ref> - Smith propon que hi ha també una necessitat o àrea que demanda acció pública: «D'acort al sistema de Llibertat Natural, el [[monarca\|Sobirà]] només té tres deures que atendre, tercer, l'obligació de realisar i conservar determinades [[Obra pública\|obres públiques]] i determinades [[institucions]] públiques, la realisació de les quals i manteniment no poden ser mai d'interés per a un individu particular o per a un chicotet número d'individus, perque el [[Benefici econòmic\|benefici]] de les mateixes no podria mai reembossar de la seua despesa a cap individu particular o a cap chicotet grup d'individus, encara que en freqüència reembossen en molt excés a una gran societat» (op. cit p 490 (en anglés) - establint aixina les bases de lo que alguns han cridat la “Teoria de les empreses públiques”.<ref> por ejemplo: William J. Baumol (1983) [http://pages.stern.nyu.edu/~wbaumol/TowardATheoryOfPublicEnterprise.pdf Towards a Theory of Public Enterprise] </ref>

	El raonament de Smith és que és el cas que hi ha certs bens i servicis l'existència dels quals o recapte implica beneficis que s'estenen a la comunitat sancera, fins i tot a els qui no paguen per ells (vore Externalitat positiva en [[Externalitat]]). Açò dona orige -en la percepció de Smith- al [[problema del polissó]], és dir, al problema de que els individus d'eixa societat estan en la posició de beneficiar-se, contribuïxquen o no als costs. Conseqüentment Smith propon que la manera apropiada i justa de proveir i finançar eixos bens i servicis és a través de [[imposts]] i [[empreses públiques]]. (vore op cit)		El raonament de Smith és que és el cas que hi ha certs bens i servicis l'existència dels quals o recapte implica beneficis que s'estenen a la comunitat sancera, fins i tot a els qui no paguen per ells (vore Externalitat positiva en [[Externalitat]]). Açò dona orige -en la percepció de Smith- al [[problema del polissó]], és dir, al problema de que els individus d'eixa societat estan en la posició de beneficiar-se, contribuïxquen o no als costs. Conseqüentment Smith propon que la manera apropiada i justa de proveir i finançar eixos bens i servicis és a través de [[imposts]] i [[empreses públiques]]. (vore op cit)

EirVal en 21:00 24 nov 2016

2016-11-24T21:00:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:00 24 nov 2016
Llínea 11:		Llínea 11:
	==Definicions==		==Definicions==

	Es pot considerar que una definició d'us comú en círculs comercials és la següent: “Una empresa és un sistema en el seu entorn definit com l'indústria en la qual es materialisa una idea, de forma planificada, donant satisfacció a demandes i desijos de clients, a través d'una activitat comercial". Requerix d'una [[Motivació\|raó de ser]], una [[Missió empresarial\|missió]], una [[Estratègia empresària\|estratègia]], objectius, [[tàctica]]s i polítiques d'actuació. Es necessita d'una visió prèvia, i d'una formulació i desenroll estratègic de l'empresa. Es deu partir d'una bona definició de la missió, i la [[planificació]] posterior està condicionada per dita definició.<ref> Oficina del Emprendedor de Base Tecnológica Madrid: [http://www.madrimasd.org/emprendedores/servicios_emprendedores/guia_autoevaluacion/etapa1/concepto.aspx ¿Qué es una Empresa?] </ref>		Es pot considerar que una definició d'us comú en círculs comercials és la següent: “Una empresa és un sistema en el seu entorn definit com l'indústria en la qual es materialisa una idea, de forma planificada, donant satisfacció a demandes i desijos de clients, a través d'una activitat comercial". Requerix d'una [[Motivació\|raó de ser]], una [[Missió empresarial\|missió]], una [[Estratègia empresària\|estratègia]], objectius, [[tàctica\|tàctique]]s i polítiques d'actuació. Es necessita d'una visió prèvia, i d'una formulació i desenroll estratègic de l'empresa. Es deu partir d'una bona definició de la missió, i la [[planificació]] posterior està condicionada per dita definició.<ref> Oficina del Emprendedor de Base Tecnológica Madrid: [http://www.madrimasd.org/emprendedores/servicios_emprendedores/guia_autoevaluacion/etapa1/concepto.aspx ¿Qué es una Empresa?] </ref>

	La Comissió de l'[[Unió Europea]] sugerix la següent definició: «Es considerarà empresa tota [[entitat]], independentment de la seua forma jurídica, que eixercixca una activitat econòmica. En particular, es consideraran empreses les entitats que eixercixquen una activitat [[artesania\|artesanal]] o atres activitats a títul individual o familiar, les [[Societat (Dret)\|societats]] de persones, i les [[associacions]] que eixercixquen una activitat econòmica de forma regular».<ref> Comisión de la Unión Europea: [http://www.naviaporcia.com/images/documentos/documento_14.pdf DEFINICIÓN DE MICRO-EMPRESAS, PEQUEÑAS Y MEDIANAS EMPRESAS ADOPTADA POR LA COMISIÓN], art I </ref>		La Comissió de l'[[Unió Europea]] sugerix la següent definició: «Es considerarà empresa tota [[entitat]], independentment de la seua forma jurídica, que eixercixca una activitat econòmica. En particular, es consideraran empreses les entitats que eixercixquen una activitat [[artesania\|artesanal]] o atres activitats a títul individual o familiar, les [[Societat (Dret)\|societats]] de persones, i les [[associacions]] que eixercixquen una activitat econòmica de forma regular».<ref> Comisión de la Unión Europea: [http://www.naviaporcia.com/images/documentos/documento_14.pdf DEFINICIÓN DE MICRO-EMPRESAS, PEQUEÑAS Y MEDIANAS EMPRESAS ADOPTADA POR LA COMISIÓN], art I </ref>

EirVal en 20:59 24 nov 2016

2016-11-24T20:59:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:59 24 nov 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{En desenroll}}


	[[Archiu:Apple Headquarters in Cupertino.jpg\|thumb\|220px\|Sèu de la companyia [[Apple]] en [[Cupertino (Califòrnia)\|Cupertino]], [[Califòrnia]], [[Estats Units]].]]		[[Archiu:Apple Headquarters in Cupertino.jpg\|thumb\|220px\|Sèu de la companyia [[Apple]] en [[Cupertino (Califòrnia)\|Cupertino]], [[Califòrnia]], [[Estats Units]].]]
	[[Archiu:Empresa Industrial de Chapelaria.jpg\|thumb\|220px\|Empresa Industrial de Capells (1914), [[São João de Madeira]], [[Portugal]].]]		[[Archiu:Empresa Industrial de Chapelaria.jpg\|thumb\|220px\|Empresa Industrial de Capells (1914), [[São João de Madeira]], [[Portugal]].]]