Empresa pública - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - ' de o' a ' d'o'

2021-12-01T16:26:02Z

Text reemplaça - ' de o' a ' d'o'

← Revisió anterior		Revisió de 16:26 1 dec 2021
Llínea 33:		Llínea 33:
	Este concepte comprén els conceptes de [[interés\|interesses]], [[amortisació]] i beneficis, permetent a l'Estat conéixer qué necessitats financeres presenta cadascuna de les empreses públiques.		Este concepte comprén els conceptes de [[interés\|interesses]], [[amortisació]] i beneficis, permetent a l'Estat conéixer qué necessitats financeres presenta cadascuna de les empreses públiques.

	La busqueda de la rendabilitat per part de l'empresa pública es contempla també com un mig d'estimular l'eficiència tecnològica i de gestió. D'esta forma sabem que si una empresa busca maximisar el seu benefici, això li exigix que minimise els seus costs per a qualsevol nivell de output. No obstant, l'objectiu de la maximizació del benefici s'ha rebujat explícitament per a les empreses públiques, ya que, en general, gogen de poder monopolístic en a lo manco alguns dels mercats en que se suministren els seus productes.		La busqueda de la rendabilitat per part de l'empresa pública es contempla també com un mig d'estimular l'eficiència tecnològica i de gestió. D'esta forma sabem que si una empresa busca maximisar el seu benefici, això li exigix que minimise els seus costs per a qualsevol nivell d'output. No obstant, l'objectiu de la maximizació del benefici s'ha rebujat explícitament per a les empreses públiques, ya que, en general, gogen de poder monopolístic en a lo manco alguns dels mercats en que se suministren els seus productes.

	Des d'un punt de vista financer i econòmic, els fondos que financen l'inversió de l'empresa púbica provenen de dos fonts: de les seues pròpies reserves i de les aportacions que realisa la Facenda Pública. Esta, per la seua banda, obté els fondos principalment dels excedents bruts comercials de les empreses públiques, dels imposts i d'atres fonts. Per això, coneguda l'inversió que té que realisar l'empresa pública, quant menor siga el seu excedent, major té que ser la tributació i la finançació externa; és dir, que no té tanta transcendència cóm es dividix l'excedent entre interessos, amortisació i benefici, lo que importa és la seua quantia total.		Des d'un punt de vista financer i econòmic, els fondos que financen l'inversió de l'empresa púbica provenen de dos fonts: de les seues pròpies reserves i de les aportacions que realisa la Facenda Pública. Esta, per la seua banda, obté els fondos principalment dels excedents bruts comercials de les empreses públiques, dels imposts i d'atres fonts. Per això, coneguda l'inversió que té que realisar l'empresa pública, quant menor siga el seu excedent, major té que ser la tributació i la finançació externa; és dir, que no té tanta transcendència cóm es dividix l'excedent entre interessos, amortisació i benefici, lo que importa és la seua quantia total.

Valencian: Text reemplaça - ' a els' a ' als'

2021-11-29T23:48:31Z

Text reemplaça - ' a els' a ' als'

← Revisió anterior		Revisió de 23:48 29 nov 2021
Llínea 109:		Llínea 109:
	:c) Les entitats estatals de dret públic que no siguen organismes autònoms dependents de l'Administració General de l'Estat i no siguen entitats públiques empresarials (EPE), dependents de l'Administració General de l'Estat, o de qualssevol atres organismes públics vinculats o dependents d'ella.		:c) Les entitats estatals de dret públic que no siguen organismes autònoms dependents de l'Administració General de l'Estat i no siguen entitats públiques empresarials (EPE), dependents de l'Administració General de l'Estat, o de qualssevol atres organismes públics vinculats o dependents d'ella.

	:d) Els [[consorci]]s dotats de personalitat jurídica pròpia ~~a els~~ que es referixen els artículs 6, apartat 5, de la [[Llei 30/1992]], de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i 87 de la [[Llei reguladora de les Bases de Règim Local\|Llei 7/1985]], de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local.		:d) Els [[consorci]]s dotats de personalitat jurídica pròpia als que es referixen els artículs 6, apartat 5, de la [[Llei 30/1992]], de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i 87 de la [[Llei reguladora de les Bases de Règim Local\|Llei 7/1985]], de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local.

	=== Privatisades ===		=== Privatisades ===

Jose2: Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '

2020-05-16T12:30:26Z

Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '

← Revisió anterior		Revisió de 12:30 16 maig 2020
Llínea 11:		Llínea 11:
	A pesar de convergir en la forma d'actuar, hi ha substancials diferències entre l'empresa pública i la privada. A títul d'eixemple, destaquen les següents:		A pesar de convergir en la forma d'actuar, hi ha substancials diferències entre l'empresa pública i la privada. A títul d'eixemple, destaquen les següents:

	* En els seus '''procediments de finançació'''. Esta diferència radica no tant en la possible existència de tractament diferencial en el mercat de capitals públic i privat, tracte que també sol rebre la gran empresa privada –de forma idèntica o molt semblada– en relació en l'empresa privada ~~menuda~~ o mija, sino en la possible [[finançació pública]] en orige en els presuposts que a sovint ve otorgant-se a este tipo d'empreses.		* En els seus '''procediments de finançació'''. Esta diferència radica no tant en la possible existència de tractament diferencial en el mercat de capitals públic i privat, tracte que també sol rebre la gran empresa privada –de forma idèntica o molt semblada– en relació en l'empresa privada chicoteta o mija, sino en la possible [[finançació pública]] en orige en els presuposts que a sovint ve otorgant-se a este tipo d'empreses.

	* La '''persecució del benefici''' i el control a que estan someses pels poders públics. Sense oblidar l'objectiu del benefici, està molt clar que la raó de l'existència de l'empresa pública no és l'obtenció de beneficis. Ací la diferència no és substancial, sino de grau, per quant en les grans empreses privades, ademés de l'objectiu del benefici, concorren atres objectius igualment destacats, com lo són el creiximent i el poder de dites organisacions; circumstàncies que no tenen per qué estar –mediata ni immediatament al servici del benefici–. Per lo que al grau de control es referix, cal senyalar que les empreses públiques estan someses, ademés, al control específic que deriva de la seua pertinença al sector públic. cal puntualisar que el tema del grau d'algunes de les característiques diferenciadores entre empreses privades i empreses públiques no és uniforme dins de l'extensament gama de les empreses públiques, sino que obedix a la major o menor caracterisació de públiques que tinguen este tipo d'empreses.		* La '''persecució del benefici''' i el control a que estan someses pels poders públics. Sense oblidar l'objectiu del benefici, està molt clar que la raó de l'existència de l'empresa pública no és l'obtenció de beneficis. Ací la diferència no és substancial, sino de grau, per quant en les grans empreses privades, ademés de l'objectiu del benefici, concorren atres objectius igualment destacats, com lo són el creiximent i el poder de dites organisacions; circumstàncies que no tenen per qué estar –mediata ni immediatament al servici del benefici–. Per lo que al grau de control es referix, cal senyalar que les empreses públiques estan someses, ademés, al control específic que deriva de la seua pertinença al sector públic. cal puntualisar que el tema del grau d'algunes de les característiques diferenciadores entre empreses privades i empreses públiques no és uniforme dins de l'extensament gama de les empreses públiques, sino que obedix a la major o menor caracterisació de públiques que tinguen este tipo d'empreses.

Jose2: Text reemplaça - 'paisos' a 'països'

2018-03-25T11:18:02Z

Text reemplaça - 'paisos' a 'països'

← Revisió anterior		Revisió de 11:18 25 març 2018
Llínea 76:		Llínea 76:
	Els préstams del Tesoro o atres organismes públics a les empreses públiques té un us més generalisat que les dotacions de capital, sent una modalitat de finançació pràcticament comú a tots els països comunitaris. Per a les ''public corporations'' britàniques estos préstams són des de [[1956]] el principal, casi únic, mig de finançació externa. Els préstams poden ser otorgats directament pel Tesor o a través d'atres organismes públics (FDES en França, Cassa Depositi i Prestiti en Itàlia, etc.). Els interessos aplicats varien considerablement d'uns països a uns atres i d'unes empreses a unes atres.		Els préstams del Tesoro o atres organismes públics a les empreses públiques té un us més generalisat que les dotacions de capital, sent una modalitat de finançació pràcticament comú a tots els països comunitaris. Per a les ''public corporations'' britàniques estos préstams són des de [[1956]] el principal, casi únic, mig de finançació externa. Els préstams poden ser otorgats directament pel Tesor o a través d'atres organismes públics (FDES en França, Cassa Depositi i Prestiti en Itàlia, etc.). Els interessos aplicats varien considerablement d'uns països a uns atres i d'unes empreses a unes atres.

	Com a regla general es considera que les empreses públiques deuen cobrir costs i obtindre un resultat econòmic positiu. D'ahí que, en principi, l'Estat no es comprometa a saldar el dèficit experimentat per una empresa, sino que este es cobrirà en un crèdit o tractarà d'evitar-se per mig de la concessió de determinades ventages (tipo d'interés reduït, exencions tributàries, etc.). Si el dèficit de l'empresa és crònic, en algun moment l'Estat tindrà que fer front al mateix enjugant les pèrdues en que l'empresa haja incorregut. En alguns ~~paisos~~ ([[Dinamarca]], [[Holanda]], etc.) l'Estat s'encarrega de cobrir solament els dèficit de les empreses pertanyents a determinades categories jurídiques.		Com a regla general es considera que les empreses públiques deuen cobrir costs i obtindre un resultat econòmic positiu. D'ahí que, en principi, l'Estat no es comprometa a saldar el dèficit experimentat per una empresa, sino que este es cobrirà en un crèdit o tractarà d'evitar-se per mig de la concessió de determinades ventages (tipo d'interés reduït, exencions tributàries, etc.). Si el dèficit de l'empresa és crònic, en algun moment l'Estat tindrà que fer front al mateix enjugant les pèrdues en que l'empresa haja incorregut. En alguns països ([[Dinamarca]], [[Holanda]], etc.) l'Estat s'encarrega de cobrir solament els dèficit de les empreses pertanyents a determinades categories jurídiques.

	Les subvencions per a borrar els dèficit no són sino una forma de les vàries que poden adoptar les transferències de l'Estat a les empreses públiques, i que es resumixen en els tres grups següents:		Les subvencions per a borrar els dèficit no són sino una forma de les vàries que poden adoptar les transferències de l'Estat a les empreses públiques, i que es resumixen en els tres grups següents:

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T13:14:50Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 13:14 22 feb 2018
Llínea 66:		Llínea 66:

	== La finançació de l'empresa pública ==		== La finançació de l'empresa pública ==
	Les empreses públiques es financen en càrrec als recursos del Tesor Públic, dels procedents del mercat financer i dels ~~obtinguts~~ dels beneficis d'explotació. El grau en que una empresa acodixca a cadascuna d'estes tres fonts de finançació depén de múltiples factors, tant de caràcter “permanent” (forma jurídica de l'empresa, sector d'activitat, etc.) com de naturalea “transitòria” (situació dels mercats financers, política econòmica conjuntural, etc).		Les empreses públiques es financen en càrrec als recursos del Tesor Públic, dels procedents del mercat financer i dels obtenguts dels beneficis d'explotació. El grau en que una empresa acodixca a cadascuna d'estes tres fonts de finançació depén de múltiples factors, tant de caràcter “permanent” (forma jurídica de l'empresa, sector d'activitat, etc.) com de naturalea “transitòria” (situació dels mercats financers, política econòmica conjuntural, etc).

	A grans llínees es troba una correlació entre l'activitat econòmica desenrollada per l'empresa, la forma jurídica de la mateixa i la seua estructura financera. Existixen, no obstant diferències considerables en els mecanismes de finançació de les empreses públiques utilisats en les diferents nacions.		A grans llínees es troba una correlació entre l'activitat econòmica desenrollada per l'empresa, la forma jurídica de la mateixa i la seua estructura financera. Existixen, no obstant diferències considerables en els mecanismes de finançació de les empreses públiques utilisats en les diferents nacions.
Llínea 72:		Llínea 72:
	Els recursos entregats pel Tesor a les empreses públiques, excepció feta dels assignats a subscriure accions, poden ser-ho a títul de fondos de dotació, préstams o subvencions.		Els recursos entregats pel Tesor a les empreses públiques, excepció feta dels assignats a subscriure accions, poden ser-ho a títul de fondos de dotació, préstams o subvencions.

	El fondo de dotació ve a representar lo que el capital en una societat. La pràctica de la concessió de dotacions de capital, molt restringida en un principi, s'ha anat estenent cada volta més. Entre els països comunitaris la seua utilisació ha ~~tingut~~ lloc, bàsicament, en [[França]] i [[Itàlia]].		El fondo de dotació ve a representar lo que el capital en una societat. La pràctica de la concessió de dotacions de capital, molt restringida en un principi, s'ha anat estenent cada volta més. Entre els països comunitaris la seua utilisació ha tengut lloc, bàsicament, en [[França]] i [[Itàlia]].

	Els préstams del Tesoro o atres organismes públics a les empreses públiques té un us més generalisat que les dotacions de capital, sent una modalitat de finançació pràcticament comú a tots els països comunitaris. Per a les ''public corporations'' britàniques estos préstams són des de [[1956]] el principal, casi únic, mig de finançació externa. Els préstams poden ser otorgats directament pel Tesor o a través d'atres organismes públics (FDES en França, Cassa Depositi i Prestiti en Itàlia, etc.). Els interessos aplicats varien considerablement d'uns països a uns atres i d'unes empreses a unes atres.		Els préstams del Tesoro o atres organismes públics a les empreses públiques té un us més generalisat que les dotacions de capital, sent una modalitat de finançació pràcticament comú a tots els països comunitaris. Per a les ''public corporations'' britàniques estos préstams són des de [[1956]] el principal, casi únic, mig de finançació externa. Els préstams poden ser otorgats directament pel Tesor o a través d'atres organismes públics (FDES en França, Cassa Depositi i Prestiti en Itàlia, etc.). Els interessos aplicats varien considerablement d'uns països a uns atres i d'unes empreses a unes atres.
Llínea 83:		Llínea 83:
	# Subvencions d'explotació: per a compensar certes càrregues en l'explotació imposta a una empresa pública.		# Subvencions d'explotació: per a compensar certes càrregues en l'explotació imposta a una empresa pública.

	En la finançació en càrrec al mercat financer devem distinguir els recursos ~~obtinguts~~ per emissió d'accions, emissió d'obligacions i crèdits. L'emissió d'accions realisada per les societats de propietat pública procura a l'empresa fondos estatals destinats a la subscripció d'aquelles. Açò equival a les dotacions de capital analisades anteriorment. En el cas de societats mixtes, una part dels fondos conseguits per l'empresa per mig de l'emissió d'accions procedix del sector privat. L'importància d'estos recursos privats estarà íntimament relacionada, per tant, en el número i tamany de les societats mixtes d'un país. Dels països comunitaris és en Itàlia a on les empreses mixtes juguen un paper més destacat. Per a que el sector privat acodixca a subscriure part del capital d'una empresa pública, esta deurà atindre's en la seua gestió a certes condicions, #lo que no ocorre per a empreses de propietat pública total.		En la finançació en càrrec al mercat financer devem distinguir els recursos obtenguts per emissió d'accions, emissió d'obligacions i crèdits. L'emissió d'accions realisada per les societats de propietat pública procura a l'empresa fondos estatals destinats a la subscripció d'aquelles. Açò equival a les dotacions de capital analisades anteriorment. En el cas de societats mixtes, una part dels fondos conseguits per l'empresa per mig de l'emissió d'accions procedix del sector privat. L'importància d'estos recursos privats estarà íntimament relacionada, per tant, en el número i tamany de les societats mixtes d'un país. Dels països comunitaris és en Itàlia a on les empreses mixtes juguen un paper més destacat. Per a que el sector privat acodixca a subscriure part del capital d'una empresa pública, esta deurà atindre's en la seua gestió a certes condicions, #lo que no ocorre per a empreses de propietat pública total.

	La possibilitat de les empreses públiques d'acodir al mercat financer per a emetre obligacions i conseguir préstams varia, segons els països i les empreses. De forma esquemàtica, s'apunten les quatre alternatives següents:		La possibilitat de les empreses públiques d'acodir al mercat financer per a emetre obligacions i conseguir préstams varia, segons els països i les empreses. De forma esquemàtica, s'apunten les quatre alternatives següents:

Jose2: Text reemplaça - 'vingut' a 'vengut'

2018-02-22T12:46:27Z

Text reemplaça - 'vingut' a 'vengut'

← Revisió anterior		Revisió de 12:46 22 feb 2018
Llínea 48:		Llínea 48:

	A resultes de l'interpretació de l'“interés nacional” que acabem de donar, queda clar que per a ser completa, una especificació d'objectius deu tancar els quatre aspectes rellevants de les decisions de l'empresa pública: eficiència econòmica, rendabilitat, efecte sobre la distribució de la renda i impactes macroeconòmics. No obstant, es donen dos problemes importants referent ad açò. El primer d'ells estriba en que existixen conflictes entre estos quatre aspectes, en el sentit de que els intents per a incrementar el nivell de realisació d'un d'ells pot carrejar efectes adversos, vists des de la perspectiva dels atres. Per tant, una exposició satisfactòria d'objectius deu resoldre estos conflictes atribuint pesos relatius a cadascun dels quatre. Per descontat, esta és una atra forma de dir que deu construir-se algun tipo d'ordenació de preferències, puix a soles en les circumstàncies més senzilles possibles (on a soles es perseguix un objectiu, digam el benefici o el creiximent) pot existir la presa de decisions racionals sense cap conflicte.		A resultes de l'interpretació de l'“interés nacional” que acabem de donar, queda clar que per a ser completa, una especificació d'objectius deu tancar els quatre aspectes rellevants de les decisions de l'empresa pública: eficiència econòmica, rendabilitat, efecte sobre la distribució de la renda i impactes macroeconòmics. No obstant, es donen dos problemes importants referent ad açò. El primer d'ells estriba en que existixen conflictes entre estos quatre aspectes, en el sentit de que els intents per a incrementar el nivell de realisació d'un d'ells pot carrejar efectes adversos, vists des de la perspectiva dels atres. Per tant, una exposició satisfactòria d'objectius deu resoldre estos conflictes atribuint pesos relatius a cadascun dels quatre. Per descontat, esta és una atra forma de dir que deu construir-se algun tipo d'ordenació de preferències, puix a soles en les circumstàncies més senzilles possibles (on a soles es perseguix un objectiu, digam el benefici o el creiximent) pot existir la presa de decisions racionals sense cap conflicte.
	El segon problema residix que la manera en que s'ha ~~vingut~~ eixercint fins ara el control sobre l'empresa pública resulta incompatible en l'especificació d'un conjunt d'objectius consistents, estables i comprensius.		El segon problema residix que la manera en que s'ha vengut eixercint fins ara el control sobre l'empresa pública resulta incompatible en l'especificació d'un conjunt d'objectius consistents, estables i comprensius.

	Els conflictes que sorgixen entre les quatre àrees d'interés polític són:		Els conflictes que sorgixen entre les quatre àrees d'interés polític són:

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T11:21:40Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 11:21 20 feb 2018
Llínea 47:		Llínea 47:
	En formular les polítiques macroeconòmiques, l'atenció se centra en quatre variables objectiu: nivell de [[desocupació]], taxa de [[inflació]], superàvit/dèficit de la [[balança de pagos]] i taxa de creiximent del producte nacional potencial. Alguns aspectes de les activitats de les empreses públiques i, en particular les seues polítiques d'inversió, [[preu]]s i [[salari]]s, semblen afectar els valors de les variables objectiu. Les despeses en inversió poden, a través dels efectes multiplicadors habituals, influir en el nivell agregat de l'activitat econòmica a curt determini, i a llarc determini ajuda a determinar la taxa de creiximent del producte potencial. Estes despeses en inversió, en conjunció en els excedents comercials bruts, també afecten a les necessitats financeres del Govern i, per tant, a les seues necessitats d'endeutament i tributació.		En formular les polítiques macroeconòmiques, l'atenció se centra en quatre variables objectiu: nivell de [[desocupació]], taxa de [[inflació]], superàvit/dèficit de la [[balança de pagos]] i taxa de creiximent del producte nacional potencial. Alguns aspectes de les activitats de les empreses públiques i, en particular les seues polítiques d'inversió, [[preu]]s i [[salari]]s, semblen afectar els valors de les variables objectiu. Les despeses en inversió poden, a través dels efectes multiplicadors habituals, influir en el nivell agregat de l'activitat econòmica a curt determini, i a llarc determini ajuda a determinar la taxa de creiximent del producte potencial. Estes despeses en inversió, en conjunció en els excedents comercials bruts, també afecten a les necessitats financeres del Govern i, per tant, a les seues necessitats d'endeutament i tributació.

	A resultes de l'interpretació de l'“interés nacional” que acabem de donar, queda clar que per a ser completa, una especificació d'objectius deu tancar els quatre aspectes rellevants de les decisions de l'empresa pública: eficiència econòmica, rendabilitat, efecte sobre la distribució de la renda i impactes macroeconòmics. No obstant, es donen dos problemes importants referent ad açò. El primer d'ells estriba en que existixen conflictes entre estos quatre aspectes, en el sentit de que els intents per a incrementar el nivell de realisació d'un d'ells pot carrejar efectes adversos, vists des de la perspectiva dels atres. Per tant, una exposició satisfactòria d'objectius deu resoldre estos conflictes atribuint pesos relatius a cadascun dels quatre. Per descontat, esta és una atra forma de dir que deu construir-se algun tipo d'ordenació de preferències, puix ~~només~~ en les circumstàncies més senzilles possibles (on ~~només~~ es perseguix un objectiu, digam el benefici o el creiximent) pot existir la presa de decisions racionals sense cap conflicte.		A resultes de l'interpretació de l'“interés nacional” que acabem de donar, queda clar que per a ser completa, una especificació d'objectius deu tancar els quatre aspectes rellevants de les decisions de l'empresa pública: eficiència econòmica, rendabilitat, efecte sobre la distribució de la renda i impactes macroeconòmics. No obstant, es donen dos problemes importants referent ad açò. El primer d'ells estriba en que existixen conflictes entre estos quatre aspectes, en el sentit de que els intents per a incrementar el nivell de realisació d'un d'ells pot carrejar efectes adversos, vists des de la perspectiva dels atres. Per tant, una exposició satisfactòria d'objectius deu resoldre estos conflictes atribuint pesos relatius a cadascun dels quatre. Per descontat, esta és una atra forma de dir que deu construir-se algun tipo d'ordenació de preferències, puix a soles en les circumstàncies més senzilles possibles (on a soles es perseguix un objectiu, digam el benefici o el creiximent) pot existir la presa de decisions racionals sense cap conflicte.
	El segon problema residix que la manera en que s'ha vingut eixercint fins ara el control sobre l'empresa pública resulta incompatible en l'especificació d'un conjunt d'objectius consistents, estables i comprensius.		El segon problema residix que la manera en que s'ha vingut eixercint fins ara el control sobre l'empresa pública resulta incompatible en l'especificació d'un conjunt d'objectius consistents, estables i comprensius.

Llínea 87:		Llínea 87:
	La possibilitat de les empreses públiques d'acodir al mercat financer per a emetre obligacions i conseguir préstams varia, segons els països i les empreses. De forma esquemàtica, s'apunten les quatre alternatives següents:		La possibilitat de les empreses públiques d'acodir al mercat financer per a emetre obligacions i conseguir préstams varia, segons els països i les empreses. De forma esquemàtica, s'apunten les quatre alternatives següents:
	# Que no existixca cap disposició que permeta el recurs a atres mijos financers externs que els provinents del Tesor Públic.		# Que no existixca cap disposició que permeta el recurs a atres mijos financers externs que els provinents del Tesor Públic.
	# Que ~~només~~ es permeta l'accés als crèdits a curt determini (public corporations britàniques, empreses municipalisades italianes, etc.).		# Que a soles es permeta l'accés als crèdits a curt determini (public corporations britàniques, empreses municipalisades italianes, etc.).
	# Que ~~només~~ es permeten els emprèstits a llarc determini procedents d'institucions públiques (cas de les ''aziende *autonome'' italianes).		# Que a soles es permeten els emprèstits a llarc determini procedents d'institucions públiques (cas de les ''aziende *autonome'' italianes).
	# Que no existixquen llimitacions especials per al recurs al mercat monetari i de capitals, situació esta la més general en França, Itàlia i [[Alemanya]].		# Que no existixquen llimitacions especials per al recurs al mercat monetari i de capitals, situació esta la més general en França, Itàlia i [[Alemanya]].

Jose2: /* Objectius de l'empresa pública */

2016-10-18T09:52:05Z

Objectius de l'empresa pública

← Revisió anterior		Revisió de 09:52 18 oct 2016
Llínea 20:		Llínea 20:
	== Objectius de l'empresa pública ==		== Objectius de l'empresa pública ==
	Els quatre objectius. L'empresa pública precisa conéixer clarament quins són els objectius d'índole social que s'esperen conseguir per mig de la seua actuació, quina contra-prestació social va a rebre per atendre a eixa finalitat i quins indicadors van a ser utilisats per la societat per a medir els guanys que es deuen realisar {{cita requerida}}.		Els quatre objectius. L'empresa pública precisa conéixer clarament quins són els objectius d'índole social que s'esperen conseguir per mig de la seua actuació, quina contra-prestació social va a rebre per atendre a eixa finalitat i quins indicadors van a ser utilisats per la societat per a medir els guanys que es deuen realisar {{cita requerida}}.
	~~bàsics~~ que deuen alcançar les accions de l'empresa pública són {{cita requerida}}:
			Bàsics que deuen alcançar les accions de l'empresa pública són {{cita requerida}}:

	*Efectes sobre la [[distribució de la renda]].		*Efectes sobre la [[distribució de la renda]].

Jose2 en 09:51 18 oct 2016

2016-10-18T09:51:20Z

Mostrar els canvis

Posmo: /* Efectes sobre la distribució de la renda */

2016-10-17T20:56:50Z

Efectes sobre la distribució de la renda

← Revisió anterior		Revisió de 20:56 17 oct 2016
Llínea 35:		Llínea 35:

	==== Efectes sobre la distribució de la renda ====		==== Efectes sobre la distribució de la renda ====
	L'empresa pública sol actuar sobre la renda dels [[consumidor]]és garantisant un determinat nivell de prestació del servici més elevat o ben aplicant un sistema de preus polítics que possibilita una efectiva distribució real de renda (vore [[Eficiència distributiva]]), a no ser que resulte ~~@perverso~~ la distribució de la càrrega impositiva que facilita la finançació del dèficit en que s'incorre.		L'empresa pública sol actuar sobre la renda dels [[consumidor]]és garantisant un determinat nivell de prestació del servici més elevat o ben aplicant un sistema de preus polítics que possibilita una efectiva distribució real de renda (vore [[Eficiència distributiva]]), a no ser que resulte pervers la distribució de la càrrega impositiva que facilita la finançació del dèficit en que s'incorre.

	Este modo d'actuació és el que tradicionalment ve a aplicar-se al transport colectiu. L'ordenació de preferències en este terreny acostuma a véncer-se a favor de la distribució i en contra de la rendabilitat, en arguments que inclouen també costs privats i socials de la congestió. El risc més greu en que s'incorre en este cas radica que si no s'especifica molt clarament la quantia (implícita o explícita) de la subvenció i quí i cóm va a satisfer-la, la quantia del dèficit pot fer-se absolutament *inmanejable, ~~#lo que afecta~~ de forma definitiva també a l'eficiència tecnològica i de gestió.		Este modo d'actuació és el que tradicionalment ve a aplicar-se al transport colectiu. L'ordenació de preferències en este terreny acostuma a véncer-se a favor de la distribució i en contra de la rendabilitat, en arguments que inclouen també costs privats i socials de la congestió. El risc més greu en que s'incorre en este cas radica que si no s'especifica molt clarament la quantia (implícita o explícita) de la subvenció i quí i cóm va a satisfer-la, la quantia del dèficit pot fer-se absolutament inmanejable, afectant de forma definitiva també a l'eficiència tecnològica i de gestió.

	==== Efectes macroeconòmics ====		==== Efectes macroeconòmics ====