Enciclopèdia - Historial de revisions

Alacanti: /* Vore també */

2022-10-13T03:03:11Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 03:03 13 oct 2022
Llínea 123:		Llínea 123:

	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[L'Enciclopèdia]]		* [[L'Enciclopèdia en valencià]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - 'escriptors' a 'escritors'

2022-06-03T17:49:36Z

Text reemplaça - 'escriptors' a 'escritors'

← Revisió anterior		Revisió de 17:49 3 jun 2022
Llínea 82:		Llínea 82:
	== Enciclopèdies en Espanya ==		== Enciclopèdies en Espanya ==

	Prescindint d'antecedents més o menys prestigiosos, com les ''Etimologies'' de [[Sant Isidor]] 627-630, redactades en llatí, les enciclopèdies espanyoles «modernes» apareixen en la segona mitat del [[sigle XIX]], en forma d'obres extenses i de calitat variable. Entre les primeres mostres es troben el ''[[Manual enciclopèdic o repertori universal de notícies interessants, curioses i instructives...]] '' ([[Madrit]], [[1842]]); la ''[[Enciclopedia Moderna. Diccionario universal de lliteratura, ciència, arte, agricultura, indústria y comercio]] '' (Madrit: [[1851]]-[[1855]], 37 volums) de [[Francisco de Paula Oscat]], on varen participar com a redactors importants ~~escriptors~~ espanyols de l'época; el ''[[Diccionari universal de la llengua castellana, ciències i arts]] '' (Madrit, [[1875]]-[[1881]]); i, sobretot, el ''[[Diccionario Enciclopédico Hispanoamericano de lliteratura, ciencias y arte]] '' ([[Barcelona]], [[Montaner i Simón]], [[1887]]-[[1898]]), autèntica primera enciclopèdia espanyola «moderna». A pesar de la seua importància i calitat, la seua vigència fon breu puix en els escomençaments del [[sigle XX]] (en [[1905]]) va sorgir la [[Enciclopèdia Espasa\|''Enciclopèdia universal ilustrada europeo-americana'']], coneguda com «Espasa» pel seu editor, el català [[José Espasa Anguera]].		Prescindint d'antecedents més o menys prestigiosos, com les ''Etimologies'' de [[Sant Isidor]] 627-630, redactades en llatí, les enciclopèdies espanyoles «modernes» apareixen en la segona mitat del [[sigle XIX]], en forma d'obres extenses i de calitat variable. Entre les primeres mostres es troben el ''[[Manual enciclopèdic o repertori universal de notícies interessants, curioses i instructives...]] '' ([[Madrit]], [[1842]]); la ''[[Enciclopedia Moderna. Diccionario universal de lliteratura, ciència, arte, agricultura, indústria y comercio]] '' (Madrit: [[1851]]-[[1855]], 37 volums) de [[Francisco de Paula Oscat]], on varen participar com a redactors importants escritors espanyols de l'época; el ''[[Diccionari universal de la llengua castellana, ciències i arts]] '' (Madrit, [[1875]]-[[1881]]); i, sobretot, el ''[[Diccionario Enciclopédico Hispanoamericano de lliteratura, ciencias y arte]] '' ([[Barcelona]], [[Montaner i Simón]], [[1887]]-[[1898]]), autèntica primera enciclopèdia espanyola «moderna». A pesar de la seua importància i calitat, la seua vigència fon breu puix en els escomençaments del [[sigle XX]] (en [[1905]]) va sorgir la [[Enciclopèdia Espasa\|''Enciclopèdia universal ilustrada europeo-americana'']], coneguda com «Espasa» pel seu editor, el català [[José Espasa Anguera]].

	L'Espasa, que fon publicant-se a lo llarc del primer terç del [[sigle XX]], consta en l'actualitat de 70 volums més 10 d'Apèndix i numerosos suplements bianuals, lo que la convertix en l'enciclopèdia més extensa de les existents actualment (117 volums de 17,5 x 25,3 cm., i 175.000 pàgines, editada per última vegada en [[2006]]). No obstant, l'enciclopèdia Espasa ha rebut moltes crítiques perqué no està posada al dia i les senyes que conté es referixen als que es varen recopilar per a la primera edició. Els artículs no estan firmats, encara que en l'últim tom s'inclou una relació de colaboradors. Un atre motiu d'impopularitat és que, inspirada en enciclopèdies alemanes, la bibliografia que acompanya als artículs extensos està constituïda bàsicament per texts alemans.		L'Espasa, que fon publicant-se a lo llarc del primer terç del [[sigle XX]], consta en l'actualitat de 70 volums més 10 d'Apèndix i numerosos suplements bianuals, lo que la convertix en l'enciclopèdia més extensa de les existents actualment (117 volums de 17,5 x 25,3 cm., i 175.000 pàgines, editada per última vegada en [[2006]]). No obstant, l'enciclopèdia Espasa ha rebut moltes crítiques perqué no està posada al dia i les senyes que conté es referixen als que es varen recopilar per a la primera edició. Els artículs no estan firmats, encara que en l'últim tom s'inclou una relació de colaboradors. Un atre motiu d'impopularitat és que, inspirada en enciclopèdies alemanes, la bibliografia que acompanya als artículs extensos està constituïda bàsicament per texts alemans.

Valencian: Text reemplaça - 'de un' a 'd'un'

2022-06-01T13:26:16Z

Text reemplaça - 'de un' a 'd'un'

← Revisió anterior		Revisió de 13:26 1 jun 2022
Llínea 86:		Llínea 86:
	L'Espasa, que fon publicant-se a lo llarc del primer terç del [[sigle XX]], consta en l'actualitat de 70 volums més 10 d'Apèndix i numerosos suplements bianuals, lo que la convertix en l'enciclopèdia més extensa de les existents actualment (117 volums de 17,5 x 25,3 cm., i 175.000 pàgines, editada per última vegada en [[2006]]). No obstant, l'enciclopèdia Espasa ha rebut moltes crítiques perqué no està posada al dia i les senyes que conté es referixen als que es varen recopilar per a la primera edició. Els artículs no estan firmats, encara que en l'últim tom s'inclou una relació de colaboradors. Un atre motiu d'impopularitat és que, inspirada en enciclopèdies alemanes, la bibliografia que acompanya als artículs extensos està constituïda bàsicament per texts alemans.		L'Espasa, que fon publicant-se a lo llarc del primer terç del [[sigle XX]], consta en l'actualitat de 70 volums més 10 d'Apèndix i numerosos suplements bianuals, lo que la convertix en l'enciclopèdia més extensa de les existents actualment (117 volums de 17,5 x 25,3 cm., i 175.000 pàgines, editada per última vegada en [[2006]]). No obstant, l'enciclopèdia Espasa ha rebut moltes crítiques perqué no està posada al dia i les senyes que conté es referixen als que es varen recopilar per a la primera edició. Els artículs no estan firmats, encara que en l'últim tom s'inclou una relació de colaboradors. Un atre motiu d'impopularitat és que, inspirada en enciclopèdies alemanes, la bibliografia que acompanya als artículs extensos està constituïda bàsicament per texts alemans.

	Aixina i tot, hi ha prou components de l'enciclopèdia que la fan útil inclús hui en dia, a voltes, precisament, per haver-se mantengut inalterable durant un sigle. En este sentit, s'aludix a sovint a les fotografies, que permeten conéixer edificis, monuments i conjunts urbans actualment desapareguts. Alguna cosa semblant ocorre en els plans de ciutats, que permeten conéixer llocs ara molt canviats. Pero el valor major que té hui en dia l'enciclopèdia Espasa radica en l'inclusió de biografies d'un enorme número de personages espanyols, molts de segona o tercera fila, lo que la convertix en el repertori biogràfic més extens en llengua espanyola. El llibre de [[Philippe Castellano]] ''[[Enciclopedia Espasa, història de una aventura editorial]] '' (Madrit, Espasa Calpe, 2000, 582 pàgines) permet trobar una molt abundant cantitat de senyes sobre esta enciclopèdia monumental.		Aixina i tot, hi ha prou components de l'enciclopèdia que la fan útil inclús hui en dia, a voltes, precisament, per haver-se mantengut inalterable durant un sigle. En este sentit, s'aludix a sovint a les fotografies, que permeten conéixer edificis, monuments i conjunts urbans actualment desapareguts. Alguna cosa semblant ocorre en els plans de ciutats, que permeten conéixer llocs ara molt canviats. Pero el valor major que té hui en dia l'enciclopèdia Espasa radica en l'inclusió de biografies d'un enorme número de personages espanyols, molts de segona o tercera fila, lo que la convertix en el repertori biogràfic més extens en llengua espanyola. El llibre de [[Philippe Castellano]] ''[[Enciclopedia Espasa, història d'una aventura editorial]] '' (Madrit, Espasa Calpe, 2000, 582 pàgines) permet trobar una molt abundant cantitat de senyes sobre esta enciclopèdia monumental.

	Contemporànea a l'Espasa és l'[[Enciclopedia ilustrada Segui\|''Enciclopèdia ilustrada Segui. Diccionari Universal en totes les veus i locucions usades en Espanya i en l'Amèrica Llatina'']] (Barcelona, Segui, [[1910]]), molt més breu (14 volums) pero potser la més popular. Un atra de les empreses prestigioses en el camp de les enciclopèdies és l'editorial [[Salvat]], que s'inicia en [[1906]] en el [[Diccionario enciclopedico popular ilustrado Salvat\|''Diccionario enciclopedico popular ilustrado'']], en 12 volums. A partir de llavors, Salvat ha editat numeroses enciclopèdies generals (també moltes temàtiques) entre les que destaca, com la més completa i de major calitat, el ''Diccionario enciclopedico Salvat'' conegut també com ''[[Salvat Universal]] '', en 20 volums. Una de les enciclopèdies més populars fon l'[[Enciclopèdia Monitor\|''Monitor'']], de gran difusió per la seua distribució en [[fascícul]]s. Les enciclopèdies de Salvat inclouen numerosíssimes entrades, en texts generalment breus pero que permeten localisar ràpidament senyes concretes, a la manera de la «[[Micropaedia]]» de la «Britannica 3».		Contemporànea a l'Espasa és l'[[Enciclopedia ilustrada Segui\|''Enciclopèdia ilustrada Segui. Diccionari Universal en totes les veus i locucions usades en Espanya i en l'Amèrica Llatina'']] (Barcelona, Segui, [[1910]]), molt més breu (14 volums) pero potser la més popular. Un atra de les empreses prestigioses en el camp de les enciclopèdies és l'editorial [[Salvat]], que s'inicia en [[1906]] en el [[Diccionario enciclopedico popular ilustrado Salvat\|''Diccionario enciclopedico popular ilustrado'']], en 12 volums. A partir de llavors, Salvat ha editat numeroses enciclopèdies generals (també moltes temàtiques) entre les que destaca, com la més completa i de major calitat, el ''Diccionario enciclopedico Salvat'' conegut també com ''[[Salvat Universal]] '', en 20 volums. Una de les enciclopèdies més populars fon l'[[Enciclopèdia Monitor\|''Monitor'']], de gran difusió per la seua distribució en [[fascícul]]s. Les enciclopèdies de Salvat inclouen numerosíssimes entrades, en texts generalment breus pero que permeten localisar ràpidament senyes concretes, a la manera de la «[[Micropaedia]]» de la «Britannica 3».

Jose2: /* Enciclopèdies en la Comunitat Valenciana */

2022-04-03T15:17:42Z

Enciclopèdies en la Comunitat Valenciana

← Revisió anterior		Revisió de 15:17 3 abr 2022
Llínea 71:		Llínea 71:

	== Enciclopèdies en la Comunitat Valenciana ==		== Enciclopèdies en la Comunitat Valenciana ==
	[[~~Image~~:~~GERV~~.jpg\|thumb\|250px\|Portada d'un tom de la '''Gran Enciclopedia de la Región Valenciana''', publicada en 1973.]]		[[Archiu:Encloregiv.jpg\|thumb\|250px\|Portada d'un tom de la '''Gran Enciclopedia de la Región Valenciana''', publicada en 1973]]
	*Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, publicada en [[1973]], dirigida per Manuel Mas. ISBN: 8430055398. Disponia de 12 volums. Es tractava d'una enciclopèdia sobre la [[Comunitat Valenciana]] en una completa informació sobre els municipis, tradicions, productes típics, art, història valenciana, etc. Disponia de mapes i ilustracions a color.		*Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, publicada en [[1973]], dirigida per Manuel Mas. ISBN: 8430055398. Disponia de 12 volums. Es tractava d'una enciclopèdia sobre la [[Comunitat Valenciana]] en una completa informació sobre els municipis, tradicions, productes típics, art, història valenciana, etc. Disponia de mapes i ilustracions a color.
	*Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, GECV. [[Levante-EMV]], 2005.		*Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, GECV. [[Levante-EMV]], 2005.

Jose2: /* Principals enciclopèdies modernes */

2022-04-03T15:14:18Z

Principals enciclopèdies modernes

← Revisió anterior		Revisió de 15:14 3 abr 2022
Llínea 13:		Llínea 13:
	* De parla castellana, la [[Enciclopèdia Espasa]] i el ''Gran diccionario enciclopèdico universal''.		* De parla castellana, la [[Enciclopèdia Espasa]] i el ''Gran diccionario enciclopèdico universal''.

	* De parla anglesa, l'[[Enciclopèdia ~~Britannica~~]] (''Encyclopaedia Britannica''), la ''Encyclopaedia Americana'' i la ''Collier's Encyclopaedia''.		* De parla anglesa, l'[[Enciclopèdia Britànica]] (''Encyclopaedia Britannica''), la ''Encyclopaedia Americana'' i la ''Collier's Encyclopaedia''.

	* De parla francesa, l'[[Enciclopèdia Larousse]] (''Grand Larousse'') i ''Encyclopedie Universalis''.		* De parla francesa, l'[[Enciclopèdia Larousse]] (''Grand Larousse'') i ''Encyclopedie Universalis''.

Jose2 en 15:13 3 abr 2022

2022-04-03T15:13:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:13 3 abr 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~Enciclopedia-~~Lueger.jpg\|thumb\|250px\|<center>Toms d'una '''enciclopèdia'''.</center>]]		[[File:Lueger.jpg\|thumb\|250px\|<center>Toms d'una '''enciclopèdia'''.</center>]]

	Una '''enciclopèdia''' ([[grec]]: ἐνκύκλιos παιδεία [enkyklios paideia], ''instrucció en un círcul'') és un text que busca compendiar el coneiximent humà. L'enciclopèdia reunix i divulga senyes especialisades o disperses que no podrien ser trobats en facilitat i que presenten un important servici a la cultura moderna.		Una '''enciclopèdia''' ([[grec]]: ἐνκύκλιos παιδεία [enkyklios paideia], ''instrucció en un círcul'') és un text que busca compendiar el coneiximent humà. L'enciclopèdia reunix i divulga senyes especialisades o disperses que no podrien ser trobats en facilitat i que presenten un important servici a la cultura moderna.

	La noció més moderna d'enciclopèdia de propòsit general i d'àmplia distribució data de l'época de [[Denis Diderot]] i els [[enciclopedistes del sigle XVIII]]. El major èxit del periodo de l'[[Ilustració]] del [[sigle XVIII]] és la ''[[Encyclopédie]] '' compilada per un grup d'escritors i hòmens de ciència francesos. De manera plenament conscient, estos hòmens estaven donant l'esquena tant a la [[religió]] com a la [[metafísica]] com a fonts de coneiximent, veent en la [[ciència]] pura una nova força motriu intelectual. ~~Van~~ reunir en una vasta obra tots els coneiximents científics de l'época, no com un simple registre alfabètic, sino com un relat del modo científic d'enfrontar-se al món.		La noció més moderna d'enciclopèdia de propòsit general i d'àmplia distribució data de l'época de [[Denis Diderot]] i els [[enciclopedistes del sigle XVIII]]. El major èxit del periodo de l'[[Ilustració]] del [[sigle XVIII]] és la ''[[Encyclopédie]] '' compilada per un grup d'escritors i hòmens de ciència francesos. De manera plenament conscient, estos hòmens estaven donant l'esquena tant a la [[religió]] com a la [[metafísica]] com a fonts de coneiximent, veent en la [[ciència]] pura una nova força motriu intelectual. Varen reunir en una vasta obra tots els coneiximents científics de l'época, no com un simple registre alfabètic, sino com un relat del modo científic d'enfrontar-se al món.

	Estos escritors esperaven forjar un poderós instrument per a lluitar contra l'[[obscurantisme]] de les autoritats polítiques i religioses. La majoria de les figures culturals i científiques de l'época varen colaborar en eixa empresa, destacant [[Jean Li Rond d'Alembert\|D'Alembert]], [[Diderot]] i [[Voltaire]].		Estos escritors esperaven forjar un poderós instrument per a lluitar contra l'[[obscurantisme]] de les autoritats polítiques i religioses. La majoria de les figures culturals i científiques de l'época varen colaborar en eixa empresa, destacant [[Jean Li Rond d'Alembert\|D'Alembert]], [[Diderot]] i [[Voltaire]].

Valencian: Text reemplaça - 'multimedia' a 'multimèdia'

2021-11-11T17:17:30Z

Text reemplaça - 'multimedia' a 'multimèdia'

← Revisió anterior		Revisió de 17:17 11 nov 2021
Llínea 109:		Llínea 109:
	== Enciclopèdies electròniques en espanyol ==		== Enciclopèdies electròniques en espanyol ==

	Les enciclopèdies [[~~multimedia~~\|electròniques]] [[Revisió per pares\|revisades per experts]] en espanyol més extenses són: [[Enciclonet]],<ref>[http://www.enciclonet.com/ Lloc web d'Enciclonet.]</ref> de l'editorial [[Micronet]], en edició contínua, i la seua versió en [[DVD-ROM]]: [[Enciclopèdia Universal Micronet]], publicada en [[Madrit]] en 2008, en més de 185.000 artículs.		Les enciclopèdies [[multimèdia\|electròniques]] [[Revisió per pares\|revisades per experts]] en espanyol més extenses són: [[Enciclonet]],<ref>[http://www.enciclonet.com/ Lloc web d'Enciclonet.]</ref> de l'editorial [[Micronet]], en edició contínua, i la seua versió en [[DVD-ROM]]: [[Enciclopèdia Universal Micronet]], publicada en [[Madrit]] en 2008, en més de 185.000 artículs.

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències'

2021-05-26T13:43:06Z

Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències'

← Revisió anterior		Revisió de 13:43 26 maig 2021
Llínea 111:		Llínea 111:
	Les enciclopèdies [[multimedia\|electròniques]] [[Revisió per pares\|revisades per experts]] en espanyol més extenses són: [[Enciclonet]],<ref>[http://www.enciclonet.com/ Lloc web d'Enciclonet.]</ref> de l'editorial [[Micronet]], en edició contínua, i la seua versió en [[DVD-ROM]]: [[Enciclopèdia Universal Micronet]], publicada en [[Madrit]] en 2008, en més de 185.000 artículs.		Les enciclopèdies [[multimedia\|electròniques]] [[Revisió per pares\|revisades per experts]] en espanyol més extenses són: [[Enciclonet]],<ref>[http://www.enciclonet.com/ Lloc web d'Enciclonet.]</ref> de l'editorial [[Micronet]], en edició contínua, i la seua versió en [[DVD-ROM]]: [[Enciclopèdia Universal Micronet]], publicada en [[Madrit]] en 2008, en més de 185.000 artículs.

	== ~~Notes~~ ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Jose2: Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

2020-01-19T11:24:02Z

Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

← Revisió anterior		Revisió de 11:24 19 gin 2020
Llínea 53:		Llínea 53:
	== Característiques d'un text enciclopèdic ==		== Característiques d'un text enciclopèdic ==

	Els artículs enciclopèdics presenten una ~~serie~~ de característiques que els distinguixen d'atres formats textuals:		Els artículs enciclopèdics presenten una série de característiques que els distinguixen d'atres formats textuals:

	* Són molt sintètics, tractant de condensar al màxim l'informació.		* Són molt sintètics, tractant de condensar al màxim l'informació.
Llínea 63:		Llínea 63:
	== Continguts d'una enciclopèdia ==		== Continguts d'una enciclopèdia ==

	Els continguts d'una enciclopèdia, independentment del tema que tracten, complixen sempre una ~~serie~~ de requisits:		Els continguts d'una enciclopèdia, independentment del tema que tracten, complixen sempre una série de requisits:

	* Són d'interés universal: poden interessar a qualsevol ser humà, en independència de qualsevol atra consideració. Aixina, no hi ha continguts d'interés purament local o personal.		* Són d'interés universal: poden interessar a qualsevol ser humà, en independència de qualsevol atra consideració. Aixina, no hi ha continguts d'interés purament local o personal.

Jose2: Text reemplaça - ' Contenguts ' a ' Continguts '

2019-06-12T19:14:46Z

Text reemplaça - ' Contenguts ' a ' Continguts '

← Revisió anterior		Revisió de 19:14 12 jun 2019
Llínea 61:		Llínea 61:
	* Una enciclopèdia sol tindre diversos autors, podent arribar el seu número a decenes i centenars.		* Una enciclopèdia sol tindre diversos autors, podent arribar el seu número a decenes i centenars.

	== ~~Contenguts~~ d'una enciclopèdia ==		== Continguts d'una enciclopèdia ==

	Els continguts d'una enciclopèdia, independentment del tema que tracten, complixen sempre una serie de requisits:		Els continguts d'una enciclopèdia, independentment del tema que tracten, complixen sempre una serie de requisits: