Energia solar fotovoltaica - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'cop ' a 'colp '

2025-08-08T10:14:53Z

Text reemplaça - 'cop ' a 'colp '

← Revisió anterior		Revisió de 10:14 8 ago 2025
Llínea 40:		Llínea 40:
	Tot i la contaminació produïda en la fabricació dels panels solars la producció d'energia no produïx gasos contaminants. Aixina mateix al final del cicle de vida dels panels se'n pot fer una gestió dels residus i actualment es troben en desenroll tecnologies de reciclage dels materials,<ref>Nieuwlaar, Evert and Alsema, Erik. [http://www.energycrisis.com/apollo2/pvenv1997.pdf Environmental Aspects of PV Power Systems]. IEA PVPS Task 1 Workshop, 25–27 June 1997, Utrecht, The Netherlands</ref> aixina com polítiques que incentiven el reciclatge per part dels fabricants d'esta tecnologia.		Tot i la contaminació produïda en la fabricació dels panels solars la producció d'energia no produïx gasos contaminants. Aixina mateix al final del cicle de vida dels panels se'n pot fer una gestió dels residus i actualment es troben en desenroll tecnologies de reciclage dels materials,<ref>Nieuwlaar, Evert and Alsema, Erik. [http://www.energycrisis.com/apollo2/pvenv1997.pdf Environmental Aspects of PV Power Systems]. IEA PVPS Task 1 Workshop, 25–27 June 1997, Utrecht, The Netherlands</ref> aixina com polítiques que incentiven el reciclatge per part dels fabricants d'esta tecnologia.

	Les instalacions fotovoltaiques poden arribar a tindre una vida útil de fins a 100 anys.<ref>[http://www.hienergypeople.com/advantages-and-disadvantages-of-solar-energy/ Advantages and disadvantages of solar energy]. Retrieved on 25 December 2013.</ref> Ademés un ~~cop~~ realisada la instalació tenen un costs operatius i de manteniment molt baixos comparats en atres tecnologies de generació d'electricitat.		Les instalacions fotovoltaiques poden arribar a tindre una vida útil de fins a 100 anys.<ref>[http://www.hienergypeople.com/advantages-and-disadvantages-of-solar-energy/ Advantages and disadvantages of solar energy]. Retrieved on 25 December 2013.</ref> Ademés un colp realisada la instalació tenen un costs operatius i de manteniment molt baixos comparats en atres tecnologies de generació d'electricitat.

	== Centrals d'energia solar fotovoltaica ==		== Centrals d'energia solar fotovoltaica ==

Valencian: Text reemplaça - 'Tanmateix' a 'Ausades'

2023-09-21T01:09:13Z

Text reemplaça - 'Tanmateix' a 'Ausades'

← Revisió anterior		Revisió de 01:09 21 set 2023
Llínea 9:		Llínea 9:

	== Història ==		== Història ==
	L'efecte fotovoltaic es va reconéixer per primera vegada en [[1839]] pel físic [[francés]] [[Antoine Henri Becquerel\|Becquerel]].<ref>[http://www.mrsolar.com/content/photovoltaic_effect.php Photovoltaic Effect]. Mrsolar.com. Retrieved 12 December 2010</ref><ref>[http://encyclobeamia.solarbotics.net/articles/photovoltaic.html The photovoltaic effect]. Encyclobeamia.solarbotics.net. Retrieved on 12 December 2010.</ref> ~~Tanmateix~~, no va ser fins a l'any [[1883]] que va ser construïda la primera cèlula solar per [[Charles Fritts]] en una eficiència d'un 1%. Durant la primera mitat del [[sigle XX]] diverses varen ser les millores per aumentar la seua eficiència. Al [[1946]], [[Russel Ohl]] va patentar la moderna unió entre els materials semiconductors que actualment s'utilisa. Pero l'avanç tecnològic més important va arribar l'any [[1954]] quan els [[Laboratoris Bell]], experimentant en els semiconductors, varen desenrollar la primera [[cèlula fotovoltaica de silici]], en un rendiment del 4,5%.		L'efecte fotovoltaic es va reconéixer per primera vegada en [[1839]] pel físic [[francés]] [[Antoine Henri Becquerel\|Becquerel]].<ref>[http://www.mrsolar.com/content/photovoltaic_effect.php Photovoltaic Effect]. Mrsolar.com. Retrieved 12 December 2010</ref><ref>[http://encyclobeamia.solarbotics.net/articles/photovoltaic.html The photovoltaic effect]. Encyclobeamia.solarbotics.net. Retrieved on 12 December 2010.</ref> Ausades, no va ser fins a l'any [[1883]] que va ser construïda la primera cèlula solar per [[Charles Fritts]] en una eficiència d'un 1%. Durant la primera mitat del [[sigle XX]] diverses varen ser les millores per aumentar la seua eficiència. Al [[1946]], [[Russel Ohl]] va patentar la moderna unió entre els materials semiconductors que actualment s'utilisa. Pero l'avanç tecnològic més important va arribar l'any [[1954]] quan els [[Laboratoris Bell]], experimentant en els semiconductors, varen desenrollar la primera [[cèlula fotovoltaica de silici]], en un rendiment del 4,5%.

	== Tipo ==		== Tipo ==

Valencian: Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs'

2022-06-28T16:28:18Z

Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs'

← Revisió anterior		Revisió de 16:28 28 jun 2022
Llínea 58:		Llínea 58:
	<references />		<references />

	== ~~Vínculs~~ externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://fullvolant.com/2013/05/energia-fotovoltaica/ Energia fotovoltaica]		* [http://fullvolant.com/2013/05/energia-fotovoltaica/ Energia fotovoltaica]

	[[Categoria:Energia solar]]		[[Categoria:Energia solar]]

Jose2: /* Inconvenients de l'energia fotovoltaica */

2019-05-25T11:27:44Z

Inconvenients de l'energia fotovoltaica

← Revisió anterior		Revisió de 11:27 25 maig 2019
Llínea 31:		Llínea 31:

	== Inconvenients de l'energia fotovoltaica ==		== Inconvenients de l'energia fotovoltaica ==
	L'energia solar fotovoltaica ~~tot i~~ ser, en diferència, més neta que qualsevol de les energies no renovables també produïx impactes mediambientals. A pesar de que durant la vida útil de les plaques solars no es produïxca cap mena d'impacte ambientals, durant el seu procés de fabricació, sí que se’n emeten. Els principals impactes que es poden considerar, per la seua naturalea són; químics, abocaments de sòlits, líquits i gasos; físics, tèrmics, climàtics, acústics, visuals; biològics, impactes sobre l'ecosistema i la salut humana; i l'us massiu del terreny i de les matèries primeres. Els materials que s'utilisen o que s'han propost per la fabricació de cèlules solars són variats: silici (cristalisat i amorf), germani, seleni, AsGa, selenurs de coure (SeCu i Se2CuGa), sulfurs diversos i òxits de coure entre d'atres. En la fabricació d'estos materials es produïxen emissions de TeCd, B2H6, BCl3, H2, HF, SeH2, SH2, CH4, PH3, POCl3, P2O5, FH3, F4Si, P2Zn3, entre d'atres i vapors metàlics, alguns tòxics. Per atra banda, encara que l'arsenur de gali (AsGa) no és molt tòxic en el seu estat dissociat, si que ho són els seus composts que poden produir des d'irritacions a la pell fins a problemes naturals més greus. S'estima que per a la producció de sulfur de cadmi, per cèlules que produïxquen 100000 MW/any s'obtindrien unes emissions aproximades de 34 Tm/any (Tm indica tonellada). Per tant, la fabricació de plaques fotovoltaiques és un procés complicat que necessita una gran diversitat de matèries primeres i crea problemes mediambientals. Energèticament pero si que és viable, sempre que estiguen en funcionament més de dos anys. L'inconvenient més important pero, és la seua complicació tècnica que fa que la fabricació de la tecnologia no siga possible artesanalment i que per tant estiga subjecte als preus del mercat.		L'energia solar fotovoltaica a pesar de ser, en diferència, més neta que qualsevol de les energies no renovables també produïx impactes mediambientals. A pesar de que durant la vida útil de les plaques solars no es produïxca cap mena d'impacte ambientals, durant el seu procés de fabricació, sí que se’n emeten. Els principals impactes que es poden considerar, per la seua naturalea són; químics, abocaments de sòlits, líquits i gasos; físics, tèrmics, climàtics, acústics, visuals; biològics, impactes sobre l'ecosistema i la salut humana; i l'us massiu del terreny i de les matèries primeres. Els materials que s'utilisen o que s'han propost per la fabricació de cèlules solars són variats: silici (cristalisat i amorf), germani, seleni, AsGa, selenurs de coure (SeCu i Se2CuGa), sulfurs diversos i òxits de coure entre d'atres. En la fabricació d'estos materials es produïxen emissions de TeCd, B2H6, BCl3, H2, HF, SeH2, SH2, CH4, PH3, POCl3, P2O5, FH3, F4Si, P2Zn3, entre d'atres i vapors metàlics, alguns tòxics. Per atra banda, encara que l'arsenur de gali (AsGa) no és molt tòxic en el seu estat dissociat, si que ho són els seus composts que poden produir des d'irritacions a la pell fins a problemes naturals més greus. S'estima que per a la producció de sulfur de cadmi, per cèlules que produïxquen 100000 MW/any s'obtindrien unes emissions aproximades de 34 Tm/any (Tm indica tonellada). Per tant, la fabricació de plaques fotovoltaiques és un procés complicat que necessita una gran diversitat de matèries primeres i crea problemes mediambientals. Energèticament pero si que és viable, sempre que estiguen en funcionament més de dos anys. L'inconvenient més important pero, és la seua complicació tècnica que fa que la fabricació de la tecnologia no siga possible artesanalment i que per tant estiga subjecte als preus del mercat.

	Un atre inconvenient és el seu cost elevat a causa. de que el silici no es troba en estat pur i existixen diversos elements de difícil eliminació. Per atra banda, s'ha de fondre i fer-se créixer per a formar un monocristal, etapa en la qual s'invertix molt temps i molta energia.		Un atre inconvenient és el seu cost elevat a causa. de que el silici no es troba en estat pur i existixen diversos elements de difícil eliminació. Per atra banda, s'ha de fondre i fer-se créixer per a formar un monocristal, etapa en la qual s'invertix molt temps i molta energia.

Jose2: /* Inconvenients de l'energia fotovoltaica */

2019-04-12T14:45:37Z

Inconvenients de l'energia fotovoltaica

← Revisió anterior		Revisió de 14:45 12 abr 2019
Llínea 31:		Llínea 31:

	== Inconvenients de l'energia fotovoltaica ==		== Inconvenients de l'energia fotovoltaica ==
	L'energia solar fotovoltaica tot i ser, en diferència, més neta que qualsevol de les energies no renovables també produïx impactes mediambientals. ~~Malgrat~~ que durant la vida útil de les plaques solars no es produïxca cap mena d'impacte ambientals, durant el seu procés de fabricació, sí que se’n emeten. Els principals impactes que es poden considerar, per la seua naturalea són; químics, abocaments de sòlits, líquits i gasos; físics, tèrmics, climàtics, acústics, visuals; biològics, impactes sobre l'ecosistema i la salut humana; i l'us massiu del terreny i de les matèries primeres. Els materials que s'utilisen o que s'han propost per la fabricació de cèlules solars són variats: silici (cristalisat i amorf), germani, seleni, AsGa, selenurs de coure (SeCu i Se2CuGa), sulfurs diversos i òxits de coure entre d'atres. En la fabricació d'estos materials es produïxen emissions de TeCd, B2H6, BCl3, H2, HF, SeH2, SH2, CH4, PH3, POCl3, P2O5, FH3, F4Si, P2Zn3, entre d'atres i vapors metàlics, alguns tòxics. Per atra banda, ~~tot i~~ que l'arsenur de gali (AsGa) no és molt tòxic en el seu estat dissociat, si que ho són els seus composts que poden produir des d'irritacions a la pell fins a problemes naturals més greus. S'estima que per a la producció de sulfur de cadmi, per cèlules que produïxquen 100000 MW/any s'obtindrien unes emissions aproximades de 34 Tm/any (Tm indica tonellada). Per tant, la fabricació de plaques fotovoltaiques és un procés complicat que necessita una gran diversitat de matèries primeres i crea problemes mediambientals. Energèticament pero si que és viable, sempre que estiguen en funcionament més de dos anys. L'inconvenient més important pero, és la seua complicació tècnica que fa que la fabricació de la tecnologia no siga possible artesanalment i que per tant estiga subjecte als preus del mercat.		L'energia solar fotovoltaica tot i ser, en diferència, més neta que qualsevol de les energies no renovables també produïx impactes mediambientals. A pesar de que durant la vida útil de les plaques solars no es produïxca cap mena d'impacte ambientals, durant el seu procés de fabricació, sí que se’n emeten. Els principals impactes que es poden considerar, per la seua naturalea són; químics, abocaments de sòlits, líquits i gasos; físics, tèrmics, climàtics, acústics, visuals; biològics, impactes sobre l'ecosistema i la salut humana; i l'us massiu del terreny i de les matèries primeres. Els materials que s'utilisen o que s'han propost per la fabricació de cèlules solars són variats: silici (cristalisat i amorf), germani, seleni, AsGa, selenurs de coure (SeCu i Se2CuGa), sulfurs diversos i òxits de coure entre d'atres. En la fabricació d'estos materials es produïxen emissions de TeCd, B2H6, BCl3, H2, HF, SeH2, SH2, CH4, PH3, POCl3, P2O5, FH3, F4Si, P2Zn3, entre d'atres i vapors metàlics, alguns tòxics. Per atra banda, encara que l'arsenur de gali (AsGa) no és molt tòxic en el seu estat dissociat, si que ho són els seus composts que poden produir des d'irritacions a la pell fins a problemes naturals més greus. S'estima que per a la producció de sulfur de cadmi, per cèlules que produïxquen 100000 MW/any s'obtindrien unes emissions aproximades de 34 Tm/any (Tm indica tonellada). Per tant, la fabricació de plaques fotovoltaiques és un procés complicat que necessita una gran diversitat de matèries primeres i crea problemes mediambientals. Energèticament pero si que és viable, sempre que estiguen en funcionament més de dos anys. L'inconvenient més important pero, és la seua complicació tècnica que fa que la fabricació de la tecnologia no siga possible artesanalment i que per tant estiga subjecte als preus del mercat.

	Un atre inconvenient és el seu cost elevat a causa. de que el silici no es troba en estat pur i existixen diversos elements de difícil eliminació. Per atra banda, s'ha de fondre i fer-se créixer per a formar un monocristal, etapa en la qual s'invertix molt temps i molta energia.		Un atre inconvenient és el seu cost elevat a causa. de que el silici no es troba en estat pur i existixen diversos elements de difícil eliminació. Per atra banda, s'ha de fondre i fer-se créixer per a formar un monocristal, etapa en la qual s'invertix molt temps i molta energia.

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T11:26:33Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 11:26 20 feb 2018
Llínea 44:		Llínea 44:
	== Centrals d'energia solar fotovoltaica ==		== Centrals d'energia solar fotovoltaica ==
	[[Archiu:BarcelonaPlacaFotovoltaicaForum.jpg\|thumb\|El sostre de la plaça del Fòrum de Barcelona és una central fotovoltaica]]		[[Archiu:BarcelonaPlacaFotovoltaicaForum.jpg\|thumb\|El sostre de la plaça del Fòrum de Barcelona és una central fotovoltaica]]
	Alemanya és en l'actualitat el segon productor mundial d'energia solar fotovoltaica despuix de Japó, en prop de 5 millons de metros quadrats de colectors de sol, encara que ~~només~~ representa el 0,03% de la seua producció energètica total. La venda de plafons fotovoltaics ha creixcut al món al ritme anual del 20% en la década dels noranta. A la UE el creiximent mijà anual és del 30%, i Alemanya té el 80% de la potència instalada.		Alemanya és en l'actualitat el segon productor mundial d'energia solar fotovoltaica despuix de Japó, en prop de 5 millons de metros quadrats de colectors de sol, encara que a soles representa el 0,03% de la seua producció energètica total. La venda de plafons fotovoltaics ha creixcut al món al ritme anual del 20% en la década dels noranta. A la UE el creiximent mijà anual és del 30%, i Alemanya té el 80% de la potència instalada.

	El creiximent actual de les instalacions solars fotovoltaiques està llimitat el 2006 per la falta de matèria primera al mercat (silici de qualitat solar) en estar copades les fonts actuals. Diversos plans s'han establet per a noves factories d'este material a tot el món, incloent el Maig de 2006 la possibilitat que se n'instale una a Espanya en la colaboració dels principals actors del mercat.		El creiximent actual de les instalacions solars fotovoltaiques està llimitat el 2006 per la falta de matèria primera al mercat (silici de qualitat solar) en estar copades les fonts actuals. Diversos plans s'han establet per a noves factories d'este material a tot el món, incloent el Maig de 2006 la possibilitat que se n'instale una a Espanya en la colaboració dels principals actors del mercat.

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2016-04-26T11:09:10Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 11:09 26 abr 2016
Llínea 9:		Llínea 9:

	== Història ==		== Història ==
	L'efecte fotovoltaic es va reconéixer per primera vegada en [[1839]] pel físic [[francés]] [[Antoine Henri Becquerel\|Becquerel]].<ref>[http://www.mrsolar.com/content/photovoltaic_effect.php Photovoltaic Effect]. Mrsolar.com. Retrieved 12 December 2010</ref><ref>[http://encyclobeamia.solarbotics.net/articles/photovoltaic.html The photovoltaic effect]. Encyclobeamia.solarbotics.net. Retrieved on 12 December 2010.</ref> Tanmateix, no va ser fins a l'any [[1883]] que va ser construïda la primera cèlula solar per [[Charles Fritts]] en una eficiència d'un 1%. Durant la primera mitat del [[sigle XX]] diverses ~~van~~ ser les millores per aumentar la seua eficiència. Al [[1946]], [[Russel Ohl]] va patentar la moderna unió entre els materials semiconductors que actualment s'utilisa. Pero l'avanç tecnològic més important va arribar l'any [[1954]] quan els [[Laboratoris Bell]], experimentant en els semiconductors, ~~van~~ desenrollar la primera [[cèlula fotovoltaica de silici]], en un rendiment del 4,5%.		L'efecte fotovoltaic es va reconéixer per primera vegada en [[1839]] pel físic [[francés]] [[Antoine Henri Becquerel\|Becquerel]].<ref>[http://www.mrsolar.com/content/photovoltaic_effect.php Photovoltaic Effect]. Mrsolar.com. Retrieved 12 December 2010</ref><ref>[http://encyclobeamia.solarbotics.net/articles/photovoltaic.html The photovoltaic effect]. Encyclobeamia.solarbotics.net. Retrieved on 12 December 2010.</ref> Tanmateix, no va ser fins a l'any [[1883]] que va ser construïda la primera cèlula solar per [[Charles Fritts]] en una eficiència d'un 1%. Durant la primera mitat del [[sigle XX]] diverses varen ser les millores per aumentar la seua eficiència. Al [[1946]], [[Russel Ohl]] va patentar la moderna unió entre els materials semiconductors que actualment s'utilisa. Pero l'avanç tecnològic més important va arribar l'any [[1954]] quan els [[Laboratoris Bell]], experimentant en els semiconductors, varen desenrollar la primera [[cèlula fotovoltaica de silici]], en un rendiment del 4,5%.

	== Tipo ==		== Tipo ==

Jose2: Text reemplaça - 'Aquesta' a 'Esta'

2016-01-22T19:31:09Z

Text reemplaça - 'Aquesta' a 'Esta'

← Revisió anterior		Revisió de 19:31 22 gin 2016
Llínea 36:		Llínea 36:

	== Aventages de l'energia fotovoltaica ==		== Aventages de l'energia fotovoltaica ==
	La [[radiació solar]] que arriba a la superfície terrestre és de 122 [[Vat#Petawatt\|PW]] de potència; quasi 10.000 vegades el consum total d'energia elèctrica a la terra durant l'any 2005.<ref name="Smil">Smil, Vaclav (2006) [http://home.cc.umanitoba.ca/~vsmil/pdf_pubs/oecd.pdf Energy at the Crossroads]. oecd.org. Retrieved on 3 June 2012.</ref> ~~Aquesta~~ abundància energètica fa prevore que en un futur se convertirà la font principal d'[[energia primària]] utilisada per la humanitat.<ref>[http://osumarion.osu.edu/news/dr-gordon-aubrecht-talks-renewables-tedxcolumbus Renewable Energy: Is the Future in Nuclear?] Prof. Gordon Aubrecht (Ohio State at Marion) TEDxColumbus, The Innovators – 18 October 2012</ref> Ademés a més la generació d'electricitat fotovoltaica és l'energia renovable en una major densitat d'energia, en una mijana de 170 W/m<sup>2</sup>.<ref name="Smil" />		La [[radiació solar]] que arriba a la superfície terrestre és de 122 [[Vat#Petawatt\|PW]] de potència; quasi 10.000 vegades el consum total d'energia elèctrica a la terra durant l'any 2005.<ref name="Smil">Smil, Vaclav (2006) [http://home.cc.umanitoba.ca/~vsmil/pdf_pubs/oecd.pdf Energy at the Crossroads]. oecd.org. Retrieved on 3 June 2012.</ref> Esta abundància energètica fa prevore que en un futur se convertirà la font principal d'[[energia primària]] utilisada per la humanitat.<ref>[http://osumarion.osu.edu/news/dr-gordon-aubrecht-talks-renewables-tedxcolumbus Renewable Energy: Is the Future in Nuclear?] Prof. Gordon Aubrecht (Ohio State at Marion) TEDxColumbus, The Innovators – 18 October 2012</ref> Ademés a més la generació d'electricitat fotovoltaica és l'energia renovable en una major densitat d'energia, en una mijana de 170 W/m<sup>2</sup>.<ref name="Smil" />

	Tot i la contaminació produïda en la fabricació dels panels solars la producció d'energia no produïx gasos contaminants. Aixina mateix al final del cicle de vida dels panels se'n pot fer una gestió dels residus i actualment es troben en desenroll tecnologies de reciclage dels materials,<ref>Nieuwlaar, Evert and Alsema, Erik. [http://www.energycrisis.com/apollo2/pvenv1997.pdf Environmental Aspects of PV Power Systems]. IEA PVPS Task 1 Workshop, 25–27 June 1997, Utrecht, The Netherlands</ref> aixina com polítiques que incentiven el reciclatge per part dels fabricants d'esta tecnologia.		Tot i la contaminació produïda en la fabricació dels panels solars la producció d'energia no produïx gasos contaminants. Aixina mateix al final del cicle de vida dels panels se'n pot fer una gestió dels residus i actualment es troben en desenroll tecnologies de reciclage dels materials,<ref>Nieuwlaar, Evert and Alsema, Erik. [http://www.energycrisis.com/apollo2/pvenv1997.pdf Environmental Aspects of PV Power Systems]. IEA PVPS Task 1 Workshop, 25–27 June 1997, Utrecht, The Netherlands</ref> aixina com polítiques que incentiven el reciclatge per part dels fabricants d'esta tecnologia.

Jose2: Text reemplaça - 'muntanya' a 'montanya'

2015-12-06T11:12:15Z

Text reemplaça - 'muntanya' a 'montanya'

← Revisió anterior		Revisió de 11:12 6 dec 2015
Llínea 6:		Llínea 6:
	{{AP\|Cèlula fotoelèctrica}}		{{AP\|Cèlula fotoelèctrica}}
	[[Archiu:Solar cell.png\|thumb\|Cèlula fotovoltaica.]]		[[Archiu:Solar cell.png\|thumb\|Cèlula fotovoltaica.]]
	Les [[Cèlula fotoelèctrica\|cèlules fotoelèctriques]] són el principal component de la placa fotovoltaica. Són uns dispositius [[semiconductor]]s que en rebre radiació solar s'exciten, provoquen salts electrònics i una chicoteta diferència de potencial tipo díode en els seus extrems (corrent elèctric). L'acoplament en série de diversos d'estos díodes òptics permet l'obtenció de voltages majors en configuracions molt senzilles, i aptes per a chicotets dispositius electrònics. A major escala, el corrent elèctric continu que proporcionen les plaques fotovoltaiques es pot transformar en [[corrent alterna]] i injectar en xàrcia, operació que és poc rendable econòmicament i que precisa encara de subvencions per a la seua viabilitat. En entorns aïllats, on es requerix poca corrent elèctrica i l'accés a la xàrcia està penalisat econòmicament per la distància, com [[refugi de ~~muntanya~~\|refugis de ~~muntanya~~]], estacions meteorològiques o de comunicacions, s'ampren les plaques fotovoltaiques com a alternativa [[Viabilitat econòmica\|econòmicament viable]].		Les [[Cèlula fotoelèctrica\|cèlules fotoelèctriques]] són el principal component de la placa fotovoltaica. Són uns dispositius [[semiconductor]]s que en rebre radiació solar s'exciten, provoquen salts electrònics i una chicoteta diferència de potencial tipo díode en els seus extrems (corrent elèctric). L'acoplament en série de diversos d'estos díodes òptics permet l'obtenció de voltages majors en configuracions molt senzilles, i aptes per a chicotets dispositius electrònics. A major escala, el corrent elèctric continu que proporcionen les plaques fotovoltaiques es pot transformar en [[corrent alterna]] i injectar en xàrcia, operació que és poc rendable econòmicament i que precisa encara de subvencions per a la seua viabilitat. En entorns aïllats, on es requerix poca corrent elèctrica i l'accés a la xàrcia està penalisat econòmicament per la distància, com [[refugi de montanya\|refugis de montanya]], estacions meteorològiques o de comunicacions, s'ampren les plaques fotovoltaiques com a alternativa [[Viabilitat econòmica\|econòmicament viable]].

	== Història ==		== Història ==

Katxis en 16:57 22 nov 2015

2015-11-22T16:57:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:57 22 nov 2015
Llínea 54:		Llínea 54:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Energia renovable]]		* [[Energia renovable]]
	* [[Balanç net zero per a l'autoconsum energètic]]

	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

			== Vínculs externs ==
			* [http://fullvolant.com/2013/05/energia-fotovoltaica/ Energia fotovoltaica]

	[[Categoria:Energia solar]]		[[Categoria:Energia solar]]