<?xml version="1.0"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="vlc">
	<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Enkidu</id>
	<title>Enkidu - Historial de revisions</title>
	<link rel="self" type="application/atom+xml" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Enkidu"/>
	<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Enkidu&amp;action=history"/>
	<updated>2026-04-26T20:21:29Z</updated>
	<subtitle>Historial de revisions per a esta pàgina en la wiki</subtitle>
	<generator>MediaWiki 1.45.1</generator>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Enkidu&amp;diff=401524&amp;oldid=prev</id>
		<title>Lluísm en 18:20 15 abr 2025</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Enkidu&amp;diff=401524&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2025-04-15T18:20:17Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;&lt;/p&gt;
&lt;table style=&quot;background-color: #fff; color: #202122;&quot; data-mw=&quot;interface&quot;&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;tr class=&quot;diff-title&quot; lang=&quot;vlc&quot;&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;← Revisió anterior&lt;/td&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;Revisió de 18:20 15 abr 2025&lt;/td&gt;
				&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l10&quot;&gt;Llínea 10:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Llínea 10:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;No existix fòra de les històries relacionades en Gilgamesh. Segons els coneiximents actuals, mai va ser un deu al que adorar i està absent de les llistes de deiyays de l&amp;#039;antiga [[Mesopotàmia]]. Sembla aparéixer en una invocació de l&amp;#039;era paleobabilònica destinada a silenciar a un bebé que plora, text que també evoca el fet de que s&amp;#039;afirmaria que Enkidu va determinar la mida del pas del temps durant la nit, aparentment en relació en el seu paper com a guardià de la rabera en la nit en l&amp;#039;epopeya.      &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;No existix fòra de les històries relacionades en Gilgamesh. Segons els coneiximents actuals, mai va ser un deu al que adorar i està absent de les llistes de deiyays de l&amp;#039;antiga [[Mesopotàmia]]. Sembla aparéixer en una invocació de l&amp;#039;era paleobabilònica destinada a silenciar a un bebé que plora, text que també evoca el fet de que s&amp;#039;afirmaria que Enkidu va determinar la mida del pas del temps durant la nit, aparentment en relació en el seu paper com a guardià de la rabera en la nit en l&amp;#039;epopeya.      &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;       &lt;/del&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;         &lt;/ins&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Referències ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Referències ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;

&lt;!-- diff cache key lenciclopediaorg:diff:1.41:old-401456:rev-401524:php=table --&gt;
&lt;/table&gt;</summary>
		<author><name>Lluísm</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Enkidu&amp;diff=401456&amp;oldid=prev</id>
		<title>Lluísm en 18:06 15 abr 2025</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Enkidu&amp;diff=401456&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2025-04-15T18:06:49Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;&lt;/p&gt;
&lt;table style=&quot;background-color: #fff; color: #202122;&quot; data-mw=&quot;interface&quot;&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;tr class=&quot;diff-title&quot; lang=&quot;vlc&quot;&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;← Revisió anterior&lt;/td&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;Revisió de 18:06 15 abr 2025&lt;/td&gt;
				&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l10&quot;&gt;Llínea 10:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Llínea 10:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;No existix fòra de les històries relacionades en Gilgamesh. Segons els coneiximents actuals, mai va ser un deu al que adorar i està absent de les llistes de deiyays de l&amp;#039;antiga [[Mesopotàmia]]. Sembla aparéixer en una invocació de l&amp;#039;era paleobabilònica destinada a silenciar a un bebé que plora, text que també evoca el fet de que s&amp;#039;afirmaria que Enkidu va determinar la mida del pas del temps durant la nit, aparentment en relació en el seu paper com a guardià de la rabera en la nit en l&amp;#039;epopeya.      &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;No existix fòra de les històries relacionades en Gilgamesh. Segons els coneiximents actuals, mai va ser un deu al que adorar i està absent de les llistes de deiyays de l&amp;#039;antiga [[Mesopotàmia]]. Sembla aparéixer en una invocació de l&amp;#039;era paleobabilònica destinada a silenciar a un bebé que plora, text que també evoca el fet de que s&amp;#039;afirmaria que Enkidu va determinar la mida del pas del temps durant la nit, aparentment en relació en el seu paper com a guardià de la rabera en la nit en l&amp;#039;epopeya.      &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;     &lt;/del&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;       &lt;/ins&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Referències ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Referències ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;

&lt;!-- diff cache key lenciclopediaorg:diff:1.41:old-401432:rev-401456:php=table --&gt;
&lt;/table&gt;</summary>
		<author><name>Lluísm</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Enkidu&amp;diff=401432&amp;oldid=prev</id>
		<title>Lluísm en 18:01 15 abr 2025</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Enkidu&amp;diff=401432&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2025-04-15T18:01:07Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;&lt;/p&gt;
&lt;table style=&quot;background-color: #fff; color: #202122;&quot; data-mw=&quot;interface&quot;&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;tr class=&quot;diff-title&quot; lang=&quot;vlc&quot;&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;← Revisió anterior&lt;/td&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;Revisió de 18:01 15 abr 2025&lt;/td&gt;
				&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l10&quot;&gt;Llínea 10:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Llínea 10:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;No existix fòra de les històries relacionades en Gilgamesh. Segons els coneiximents actuals, mai va ser un deu al que adorar i està absent de les llistes de deiyays de l&amp;#039;antiga [[Mesopotàmia]]. Sembla aparéixer en una invocació de l&amp;#039;era paleobabilònica destinada a silenciar a un bebé que plora, text que també evoca el fet de que s&amp;#039;afirmaria que Enkidu va determinar la mida del pas del temps durant la nit, aparentment en relació en el seu paper com a guardià de la rabera en la nit en l&amp;#039;epopeya.      &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;No existix fòra de les històries relacionades en Gilgamesh. Segons els coneiximents actuals, mai va ser un deu al que adorar i està absent de les llistes de deiyays de l&amp;#039;antiga [[Mesopotàmia]]. Sembla aparéixer en una invocació de l&amp;#039;era paleobabilònica destinada a silenciar a un bebé que plora, text que també evoca el fet de que s&amp;#039;afirmaria que Enkidu va determinar la mida del pas del temps durant la nit, aparentment en relació en el seu paper com a guardià de la rabera en la nit en l&amp;#039;epopeya.      &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;   &lt;/del&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;     &lt;/ins&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Referències ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Referències ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;

&lt;!-- diff cache key lenciclopediaorg:diff:1.41:old-388667:rev-401432:php=table --&gt;
&lt;/table&gt;</summary>
		<author><name>Lluísm</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Enkidu&amp;diff=388667&amp;oldid=prev</id>
		<title>Lluísm en 17:39 7 març 2025</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Enkidu&amp;diff=388667&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2025-03-07T17:39:37Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;&lt;/p&gt;
&lt;table style=&quot;background-color: #fff; color: #202122;&quot; data-mw=&quot;interface&quot;&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;tr class=&quot;diff-title&quot; lang=&quot;vlc&quot;&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;← Revisió anterior&lt;/td&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;Revisió de 17:39 7 març 2025&lt;/td&gt;
				&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l10&quot;&gt;Llínea 10:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Llínea 10:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;No existix fòra de les històries relacionades en Gilgamesh. Segons els coneiximents actuals, mai va ser un deu al que adorar i està absent de les llistes de deiyays de l&amp;#039;antiga [[Mesopotàmia]]. Sembla aparéixer en una invocació de l&amp;#039;era paleobabilònica destinada a silenciar a un bebé que plora, text que també evoca el fet de que s&amp;#039;afirmaria que Enkidu va determinar la mida del pas del temps durant la nit, aparentment en relació en el seu paper com a guardià de la rabera en la nit en l&amp;#039;epopeya.      &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;No existix fòra de les històries relacionades en Gilgamesh. Segons els coneiximents actuals, mai va ser un deu al que adorar i està absent de les llistes de deiyays de l&amp;#039;antiga [[Mesopotàmia]]. Sembla aparéixer en una invocació de l&amp;#039;era paleobabilònica destinada a silenciar a un bebé que plora, text que també evoca el fet de que s&amp;#039;afirmaria que Enkidu va determinar la mida del pas del temps durant la nit, aparentment en relació en el seu paper com a guardià de la rabera en la nit en l&amp;#039;epopeya.      &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;&lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;   &lt;/ins&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Referències ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Referències ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;/table&gt;</summary>
		<author><name>Lluísm</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Enkidu&amp;diff=342179&amp;oldid=prev</id>
		<title>Jose2 en 10:33 11 ago 2024</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Enkidu&amp;diff=342179&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2024-08-11T10:33:37Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;&lt;/p&gt;
&lt;table style=&quot;background-color: #fff; color: #202122;&quot; data-mw=&quot;interface&quot;&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;tr class=&quot;diff-title&quot; lang=&quot;vlc&quot;&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;← Revisió anterior&lt;/td&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;Revisió de 10:33 11 ago 2024&lt;/td&gt;
				&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l9&quot;&gt;Llínea 9:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Llínea 9:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Enkidu o &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Eabani&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; era un home primitiu i salvage, que vivia cobert de pells d&amp;#039;animals. Va abandonar la seua tasca de pastorejar animals en la ciutat d&amp;#039;Uruk despuix de ser seduït per una sacerdotisa d&amp;#039;[[Ishtar]]. Es va trobar front a Gilgamesh en una lluita, pero despuix es varen tornar amics i varen lluitar junts contra el Bou del Cel ([[Gugalanna]]) i el varen derrotar. Els dos varen colaborar en la renaixença de la ciutat i en el seu enfortiment. Per la seua unió, varen fer progressar i renovar la cultura caldeo-babilònica fa aproximadament 5000 anys. Els contactes de Gilgamesh en els sacerdots i algunes diferències en les pràctiques del santuari d&amp;#039;Ishtar varen fer que estos invocaren als deus i es produïren malalties i molts problemes en la societat. Com a conseqüència, va morir Enkidu. La mort del seu amic va ser un dur colp per a Gilgamesh, que va intentar entendre l&amp;#039;immortalitat de l&amp;#039;ànima.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Enkidu o &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Eabani&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; era un home primitiu i salvage, que vivia cobert de pells d&amp;#039;animals. Va abandonar la seua tasca de pastorejar animals en la ciutat d&amp;#039;Uruk despuix de ser seduït per una sacerdotisa d&amp;#039;[[Ishtar]]. Es va trobar front a Gilgamesh en una lluita, pero despuix es varen tornar amics i varen lluitar junts contra el Bou del Cel ([[Gugalanna]]) i el varen derrotar. Els dos varen colaborar en la renaixença de la ciutat i en el seu enfortiment. Per la seua unió, varen fer progressar i renovar la cultura caldeo-babilònica fa aproximadament 5000 anys. Els contactes de Gilgamesh en els sacerdots i algunes diferències en les pràctiques del santuari d&amp;#039;Ishtar varen fer que estos invocaren als deus i es produïren malalties i molts problemes en la societat. Com a conseqüència, va morir Enkidu. La mort del seu amic va ser un dur colp per a Gilgamesh, que va intentar entendre l&amp;#039;immortalitat de l&amp;#039;ànima.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;No existix fòra de les històries relacionades en Gilgamesh. Segons els coneiximents actuals, mai va ser un deu al que adorar i està absent de les llistes de deiyays de l&#039;antiga [[Mesopotàmia]]. Sembla aparéixer en una invocació de l&#039;era paleobabilònica destinada a silenciar a un bebé que plora, text que també evoca el fet de que s&#039;afirmaria que Enkidu va determinar la mida del pas del temps durant la nit, aparentment en relació en el seu paper com a guardià de la rabera en la nit en l&#039;epopeya. &lt;del style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;  &lt;/del&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;No existix fòra de les històries relacionades en Gilgamesh. Segons els coneiximents actuals, mai va ser un deu al que adorar i està absent de les llistes de deiyays de l&#039;antiga [[Mesopotàmia]]. Sembla aparéixer en una invocació de l&#039;era paleobabilònica destinada a silenciar a un bebé que plora, text que també evoca el fet de que s&#039;afirmaria que Enkidu va determinar la mida del pas del temps durant la nit, aparentment en relació en el seu paper com a guardià de la rabera en la nit en l&#039;epopeya. &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;    &lt;/ins&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Referències ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Referències ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;/table&gt;</summary>
		<author><name>Jose2</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Enkidu&amp;diff=321298&amp;oldid=prev</id>
		<title>Jose2 en 07:47 22 maig 2024</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Enkidu&amp;diff=321298&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2024-05-22T07:47:05Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;&lt;/p&gt;
&lt;table style=&quot;background-color: #fff; color: #202122;&quot; data-mw=&quot;interface&quot;&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;tr class=&quot;diff-title&quot; lang=&quot;vlc&quot;&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;← Revisió anterior&lt;/td&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;Revisió de 07:47 22 maig 2024&lt;/td&gt;
				&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l9&quot;&gt;Llínea 9:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Llínea 9:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Enkidu o &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Eabani&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; era un home primitiu i salvage, que vivia cobert de pells d&amp;#039;animals. Va abandonar la seua tasca de pastorejar animals en la ciutat d&amp;#039;Uruk despuix de ser seduït per una sacerdotisa d&amp;#039;[[Ishtar]]. Es va trobar front a Gilgamesh en una lluita, pero despuix es varen tornar amics i varen lluitar junts contra el Bou del Cel ([[Gugalanna]]) i el varen derrotar. Els dos varen colaborar en la renaixença de la ciutat i en el seu enfortiment. Per la seua unió, varen fer progressar i renovar la cultura caldeo-babilònica fa aproximadament 5000 anys. Els contactes de Gilgamesh en els sacerdots i algunes diferències en les pràctiques del santuari d&amp;#039;Ishtar varen fer que estos invocaren als deus i es produïren malalties i molts problemes en la societat. Com a conseqüència, va morir Enkidu. La mort del seu amic va ser un dur colp per a Gilgamesh, que va intentar entendre l&amp;#039;immortalitat de l&amp;#039;ànima.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Enkidu o &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Eabani&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; era un home primitiu i salvage, que vivia cobert de pells d&amp;#039;animals. Va abandonar la seua tasca de pastorejar animals en la ciutat d&amp;#039;Uruk despuix de ser seduït per una sacerdotisa d&amp;#039;[[Ishtar]]. Es va trobar front a Gilgamesh en una lluita, pero despuix es varen tornar amics i varen lluitar junts contra el Bou del Cel ([[Gugalanna]]) i el varen derrotar. Els dos varen colaborar en la renaixença de la ciutat i en el seu enfortiment. Per la seua unió, varen fer progressar i renovar la cultura caldeo-babilònica fa aproximadament 5000 anys. Els contactes de Gilgamesh en els sacerdots i algunes diferències en les pràctiques del santuari d&amp;#039;Ishtar varen fer que estos invocaren als deus i es produïren malalties i molts problemes en la societat. Com a conseqüència, va morir Enkidu. La mort del seu amic va ser un dur colp per a Gilgamesh, que va intentar entendre l&amp;#039;immortalitat de l&amp;#039;ànima.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;No existix fòra de les històries relacionades en Gilgamesh. Segons els coneiximents actuals, mai va ser un deu al que adorar i està absent de les llistes de deiyays de l&#039;antiga [[Mesopotàmia]]. Sembla aparéixer en una invocació de l&#039;era paleobabilònica destinada a silenciar a un bebé que plora, text que també evoca el fet de que s&#039;afirmaria que Enkidu va determinar la mida del pas del temps durant la nit, aparentment en relació en el seu paper com a guardià de la rabera en la nit en l&#039;epopeya.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;No existix fòra de les històries relacionades en Gilgamesh. Segons els coneiximents actuals, mai va ser un deu al que adorar i està absent de les llistes de deiyays de l&#039;antiga [[Mesopotàmia]]. Sembla aparéixer en una invocació de l&#039;era paleobabilònica destinada a silenciar a un bebé que plora, text que també evoca el fet de que s&#039;afirmaria que Enkidu va determinar la mida del pas del temps durant la nit, aparentment en relació en el seu paper com a guardià de la rabera en la nit en l&#039;epopeya. &lt;ins style=&quot;font-weight: bold; text-decoration: none;&quot;&gt;  &lt;/ins&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Referències ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Referències ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;

&lt;!-- diff cache key lenciclopediaorg:diff:1.41:old-301788:rev-321298:php=table --&gt;
&lt;/table&gt;</summary>
		<author><name>Jose2</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Enkidu&amp;diff=301788&amp;oldid=prev</id>
		<title>Jose2 en 17:54 14 feb 2024</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Enkidu&amp;diff=301788&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2024-02-14T17:54:10Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;&lt;/p&gt;
&lt;table style=&quot;background-color: #fff; color: #202122;&quot; data-mw=&quot;interface&quot;&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-marker&quot; /&gt;
				&lt;col class=&quot;diff-content&quot; /&gt;
				&lt;tr class=&quot;diff-title&quot; lang=&quot;vlc&quot;&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;← Revisió anterior&lt;/td&gt;
				&lt;td colspan=&quot;2&quot; style=&quot;background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;&quot;&gt;Revisió de 17:54 14 feb 2024&lt;/td&gt;
				&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot; id=&quot;mw-diff-left-l9&quot;&gt;Llínea 9:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Llínea 9:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Enkidu o &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Eabani&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; era un home primitiu i salvage, que vivia cobert de pells d&amp;#039;animals. Va abandonar la seua tasca de pastorejar animals en la ciutat d&amp;#039;Uruk despuix de ser seduït per una sacerdotisa d&amp;#039;[[Ishtar]]. Es va trobar front a Gilgamesh en una lluita, pero despuix es varen tornar amics i varen lluitar junts contra el Bou del Cel ([[Gugalanna]]) i el varen derrotar. Els dos varen colaborar en la renaixença de la ciutat i en el seu enfortiment. Per la seua unió, varen fer progressar i renovar la cultura caldeo-babilònica fa aproximadament 5000 anys. Els contactes de Gilgamesh en els sacerdots i algunes diferències en les pràctiques del santuari d&amp;#039;Ishtar varen fer que estos invocaren als deus i es produïren malalties i molts problemes en la societat. Com a conseqüència, va morir Enkidu. La mort del seu amic va ser un dur colp per a Gilgamesh, que va intentar entendre l&amp;#039;immortalitat de l&amp;#039;ànima.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;Enkidu o &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Eabani&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; era un home primitiu i salvage, que vivia cobert de pells d&amp;#039;animals. Va abandonar la seua tasca de pastorejar animals en la ciutat d&amp;#039;Uruk despuix de ser seduït per una sacerdotisa d&amp;#039;[[Ishtar]]. Es va trobar front a Gilgamesh en una lluita, pero despuix es varen tornar amics i varen lluitar junts contra el Bou del Cel ([[Gugalanna]]) i el varen derrotar. Els dos varen colaborar en la renaixença de la ciutat i en el seu enfortiment. Per la seua unió, varen fer progressar i renovar la cultura caldeo-babilònica fa aproximadament 5000 anys. Els contactes de Gilgamesh en els sacerdots i algunes diferències en les pràctiques del santuari d&amp;#039;Ishtar varen fer que estos invocaren als deus i es produïren malalties i molts problemes en la societat. Com a conseqüència, va morir Enkidu. La mort del seu amic va ser un dur colp per a Gilgamesh, que va intentar entendre l&amp;#039;immortalitat de l&amp;#039;ànima.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;−&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;No existix fòra de les històries relacionades en Gilgamesh. Segons els coneiximents actuals, mai va ser un deu al que adorar i està absent de les llistes de deiyays de l&#039;antiga [[Mesopotàmia]]. Sembla aparéixer en una invocació de l&#039;era paleobabilònica destinada a silenciar a un bebé que plora, text que també evoca el fet de que s&#039;afirmaria que Enkidu va determinar la mida del pas del temps durant la nit, aparentment en relació en el seu paper com a guardià de la rabera en la nit en l&#039;epopeya.&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot; data-marker=&quot;+&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;No existix fòra de les històries relacionades en Gilgamesh. Segons els coneiximents actuals, mai va ser un deu al que adorar i està absent de les llistes de deiyays de l&#039;antiga [[Mesopotàmia]]. Sembla aparéixer en una invocació de l&#039;era paleobabilònica destinada a silenciar a un bebé que plora, text que també evoca el fet de que s&#039;afirmaria que Enkidu va determinar la mida del pas del temps durant la nit, aparentment en relació en el seu paper com a guardià de la rabera en la nit en l&#039;epopeya.  &lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;br&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Referències ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class=&quot;diff-marker&quot;&gt;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;== Referències ==&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;/table&gt;</summary>
		<author><name>Jose2</name></author>
	</entry>
	<entry>
		<id>https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Enkidu&amp;diff=262187&amp;oldid=prev</id>
		<title>Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representació d&#039;Enkidu lluitant en un [[lleó]]  &#039;&#039;&#039;Enkidu&#039;&#039;&#039; és un personage de la mitologia sumèria, companyer d&#039;a…»</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Enkidu&amp;diff=262187&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2023-03-30T19:37:04Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Pàgina nova, en el contingut: «&lt;a href=&quot;/wiki/Archiu:Enkidu_leon.jpg&quot; title=&quot;Archiu:Enkidu leon.jpg&quot;&gt;thumb|250px|Representació d&amp;#039;Enkidu lluitant en un [[lleó&lt;/a&gt;]]  &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Enkidu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; és un personage de la &lt;a href=&quot;/wiki/Mitologia_sum%C3%A8ria&quot; title=&quot;Mitologia sumèria&quot;&gt;mitologia sumèria&lt;/a&gt;, companyer d&amp;#039;a…»&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;b&gt;Pàgina nova&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;[[File:Enkidu leon.jpg|thumb|250px|Representació d&amp;#039;Enkidu lluitant en un [[lleó]]]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Enkidu&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; és un personage de la [[mitologia sumèria]], companyer d&amp;#039;aventures del rei i héroe mitològic [[Gilgamesh]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La seua llegenda narra que, en vista de la força i la gran vanitat de Gilgamesh, la [[Deu|deesa]] [[Aruru]] decidix crear una criatura capaç de véncer en combat al rei sumeri. Llavors forma a Enkidu a partir de l&amp;#039;[[argila]] i ho envia a la terra.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Enkidu apareix com un ser primitiu, incivilisat i inclús practicant del bestialisme, encara que no deixa de ser un personage positiu que es convertix en companyer de l&amp;#039;héroe. Representa la naturalea i la vida rural i llauradora front a la civilisació i els valors urbans que representen al seu amic Gilgamesh.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Enkidu o &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Eabani&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039; era un home primitiu i salvage, que vivia cobert de pells d&amp;#039;animals. Va abandonar la seua tasca de pastorejar animals en la ciutat d&amp;#039;Uruk despuix de ser seduït per una sacerdotisa d&amp;#039;[[Ishtar]]. Es va trobar front a Gilgamesh en una lluita, pero despuix es varen tornar amics i varen lluitar junts contra el Bou del Cel ([[Gugalanna]]) i el varen derrotar. Els dos varen colaborar en la renaixença de la ciutat i en el seu enfortiment. Per la seua unió, varen fer progressar i renovar la cultura caldeo-babilònica fa aproximadament 5000 anys. Els contactes de Gilgamesh en els sacerdots i algunes diferències en les pràctiques del santuari d&amp;#039;Ishtar varen fer que estos invocaren als deus i es produïren malalties i molts problemes en la societat. Com a conseqüència, va morir Enkidu. La mort del seu amic va ser un dur colp per a Gilgamesh, que va intentar entendre l&amp;#039;immortalitat de l&amp;#039;ànima.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
No existix fòra de les històries relacionades en Gilgamesh. Segons els coneiximents actuals, mai va ser un deu al que adorar i està absent de les llistes de deiyays de l&amp;#039;antiga [[Mesopotàmia]]. Sembla aparéixer en una invocació de l&amp;#039;era paleobabilònica destinada a silenciar a un bebé que plora, text que també evoca el fet de que s&amp;#039;afirmaria que Enkidu va determinar la mida del pas del temps durant la nit, aparentment en relació en el seu paper com a guardià de la rabera en la nit en l&amp;#039;epopeya.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Referències ==&lt;br /&gt;
* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8&lt;br /&gt;
* J. Renger, 1967: &amp;quot;Untersuchungen zum Priestertum in der altbabylonischen Zeit&amp;quot;, Zeitschrift für Assyriologie und vorderasiatische Archäologie. Vol. 58. p. 118&lt;br /&gt;
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2&lt;br /&gt;
* Lara Peinado, Federico. Poema gilgamesh, Madrid:Tecnos (2010). ISBN 978-84-309-4339-5&lt;br /&gt;
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Bibliografia ==&lt;br /&gt;
* Bottero, J. La epopeya de Gilgamesh, Akal (1998). ISBN 84-460-1017-8&lt;br /&gt;
* Dalglish, Cass (2008). Humming The Blues: Inspired by Nin-Me-Sar-Ra, Enheduanna&amp;#039;s Song to Inanna. Oregon: CALYX Books. ISBN 978-0-934971-92-8&lt;br /&gt;
* Sjoberg, Ake; Bermann, E. (1969). The Collection of the Sumerian Temple Hymns. Locust Valley, J.J. Augustin&lt;br /&gt;
* Sjoberg, Ake (1975). In-nin sa-gur-ra: A Hymn to the Goddess Inanna by the en-Priestess Enheduanna. Zeitschrift für Assyriologie und Vorderasiatische Archaeologie 65: 161–253&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllacos externs ==&lt;br /&gt;
{{Commonscat|Enkidu}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria: Mitologia]] &lt;br /&gt;
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:Mitologia sumèria]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>Lluísm</name></author>
	</entry>
</feed>