Enllaç iònic - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - ' de i' a ' d'i'

2021-12-01T16:00:31Z

Text reemplaça - ' de i' a ' d'i'

← Revisió anterior		Revisió de 16:00 1 dec 2021
Llínea 5:		Llínea 5:


	En [[Química]], un '''enllaç iònic''' o '''electrovalent''' és l'unió de [[àtoms]] que resulta de la presència d'atracció [[electrostàtica]] entre els [[ió\|ións de distint signe, és dir, un fortament [[electropositiu]] (baixa [[energia de ionisació]]) i un atre fortament [[electronegatiu]] (alta [[afinitat electrònica]]).<ref>[https://books.google.es/books?id=fovdRFMao-AC&pg=PA114&dq=un+enlace+i%C3%B3nico&hl=es&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=un%20enlace%20i%C3%B3nico&f=false ''Física y Química 1º Bachillerato'', pág 108, en Google libros]</ref>Això es dona quan en l'enllaç, un dels [[Àtom\|àtoms]] capta [[Electrons\|electrons]] de l'atre. L'atracció electrostàtica entre els ions de càrrega oposta causa que s'unixquen i formen un [[compost]] químic simple, ací no es fusionen; sino que un dona i un atre rep. Per a que un enllaç iònic es genere, és necessari que la diferència (delta) d'electronegativitat siga més que 1, 7 ([[Escala de Pauling]])<ref>[https://books.google.es/books?id=qx7Tw_7XxM4C&pg=PA47&dq=1, 7+Escala+de+Pauling&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjstqWr5ovKAhXHaRQKHayRD6AQ6AEIJTAB#v=onepage&q=1%2C7%20Escala%20de%20Pauling&f=false ''Fisica Y Quimica. Vol. III: Quimica I. Profesores de Educacion Secundaria ...'', pág 47, Google libros]</ref>.		En [[Química]], un '''enllaç iònic''' o '''electrovalent''' és l'unió de [[àtoms]] que resulta de la presència d'atracció [[electrostàtica]] entre els [[ió\|ións de distint signe, és dir, un fortament [[electropositiu]] (baixa [[energia d'ionisació]]) i un atre fortament [[electronegatiu]] (alta [[afinitat electrònica]]).<ref>[https://books.google.es/books?id=fovdRFMao-AC&pg=PA114&dq=un+enlace+i%C3%B3nico&hl=es&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=un%20enlace%20i%C3%B3nico&f=false ''Física y Química 1º Bachillerato'', pág 108, en Google libros]</ref>Això es dona quan en l'enllaç, un dels [[Àtom\|àtoms]] capta [[Electrons\|electrons]] de l'atre. L'atracció electrostàtica entre els ions de càrrega oposta causa que s'unixquen i formen un [[compost]] químic simple, ací no es fusionen; sino que un dona i un atre rep. Per a que un enllaç iònic es genere, és necessari que la diferència (delta) d'electronegativitat siga més que 1, 7 ([[Escala de Pauling]])<ref>[https://books.google.es/books?id=qx7Tw_7XxM4C&pg=PA47&dq=1, 7+Escala+de+Pauling&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjstqWr5ovKAhXHaRQKHayRD6AQ6AEIJTAB#v=onepage&q=1%2C7%20Escala%20de%20Pauling&f=false ''Fisica Y Quimica. Vol. III: Quimica I. Profesores de Educacion Secundaria ...'', pág 47, Google libros]</ref>.

	Cal resaltar que cap enllaç és totalment iònic, sempre hi haurà una contribució en l'enllaç que se li puga atribuir al compartiment dels electrons en el mateix enllaç (covalencia).<ref>[https://books.google.es/books?id=okQZdnD_MvQC&pg=PA34&dq=enlace+es+totalmente+i%C3%B3nico&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwji7d2crvrKAhVFWxQKHW2DA2kQ6AEIIzAB#v=onepage&q=enlace%20es%20totalmente%20i%C3%B3nico&f=false ''Quimica Orgánica, '' pag 34, en google libros]</ref>		Cal resaltar que cap enllaç és totalment iònic, sempre hi haurà una contribució en l'enllaç que se li puga atribuir al compartiment dels electrons en el mateix enllaç (covalencia).<ref>[https://books.google.es/books?id=okQZdnD_MvQC&pg=PA34&dq=enlace+es+totalmente+i%C3%B3nico&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwji7d2crvrKAhVFWxQKHW2DA2kQ6AEIIzAB#v=onepage&q=enlace%20es%20totalmente%20i%C3%B3nico&f=false ''Quimica Orgánica, '' pag 34, en google libros]</ref>

Jose2: Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

2021-05-24T19:22:36Z

Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:22 24 maig 2021
Llínea 13:		Llínea 13:
	Ya que els elements implicats tenen elevades diferències d'electronegativitat, este enllaç sol donar-se entre un [[Metaloide\|compost metàlic]] i un [[No metal\|no metàlic]].<ref>[https://books.google.es/books?id=sjizVaqQA8gC&pg=PA503&dq=i%C3%B3nico+entre+un+compuesto+met%C3%A1lico+y+uno+no+met%C3%A1lico&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwik9Z-gr_rKAhUEthQKHfbYAxwQ6AEITTAJ#v=onepage&q=i%C3%B3nico%20entre%20un%20compuesto%20met%C3%A1lico%20y%20uno%20no%20met%C3%A1lico&f=false ''Electrotecnia, '' pag 503 en Google libros]</ref> Es produïx una transferència electrònica total d'un àtom<ref>[https://books.google.es/books?id=rXvW2Y2130wC&pg=PA14&dq=enlace+i%C3%B3nico+transferencia+electr%C3%B3nica+total&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwip_-qGmLTMAhUCRhQKHZKRDzUQ6AEILjAD#v=onepage&q=enlace%20i%C3%B3nico%20transferencia%20electr%C3%B3nica%20total&f=false ''Química orgánica: conceptos y aplicaciones, '' pag 14 en Google libros]</ref> a un atre formant-se ions de diferent signe. El [[metal]] dona un o més electrons formant ions en càrrega positiva o [[catió\|cations]] en una [[configuració electrònica]] estable.<ref>[https://books.google.es/books?id=yiY6AgAAQBAJ&pg=PA9&dq=enlace+i%C3%B3nico+metal+dona++electrones&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiYgfrrsfrKAhUH1xQKHXsuB1wQ6AEIHDAA#v=onepage&q=enlace%20i%C3%B3nico%20metal%20dona%20%20electrones&f=false ''MÓDULO 2 FÍSICA, '' pag 9, en Google libros]</ref>		Ya que els elements implicats tenen elevades diferències d'electronegativitat, este enllaç sol donar-se entre un [[Metaloide\|compost metàlic]] i un [[No metal\|no metàlic]].<ref>[https://books.google.es/books?id=sjizVaqQA8gC&pg=PA503&dq=i%C3%B3nico+entre+un+compuesto+met%C3%A1lico+y+uno+no+met%C3%A1lico&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwik9Z-gr_rKAhUEthQKHfbYAxwQ6AEITTAJ#v=onepage&q=i%C3%B3nico%20entre%20un%20compuesto%20met%C3%A1lico%20y%20uno%20no%20met%C3%A1lico&f=false ''Electrotecnia, '' pag 503 en Google libros]</ref> Es produïx una transferència electrònica total d'un àtom<ref>[https://books.google.es/books?id=rXvW2Y2130wC&pg=PA14&dq=enlace+i%C3%B3nico+transferencia+electr%C3%B3nica+total&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwip_-qGmLTMAhUCRhQKHZKRDzUQ6AEILjAD#v=onepage&q=enlace%20i%C3%B3nico%20transferencia%20electr%C3%B3nica%20total&f=false ''Química orgánica: conceptos y aplicaciones, '' pag 14 en Google libros]</ref> a un atre formant-se ions de diferent signe. El [[metal]] dona un o més electrons formant ions en càrrega positiva o [[catió\|cations]] en una [[configuració electrònica]] estable.<ref>[https://books.google.es/books?id=yiY6AgAAQBAJ&pg=PA9&dq=enlace+i%C3%B3nico+metal+dona++electrones&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiYgfrrsfrKAhUH1xQKHXsuB1wQ6AEIHDAA#v=onepage&q=enlace%20i%C3%B3nico%20metal%20dona%20%20electrones&f=false ''MÓDULO 2 FÍSICA, '' pag 9, en Google libros]</ref>

	Estos electrons ~~després~~ ingressen en el no metal, originant un ió carregat negativament o [[anió]], que també té configuració electrònica estable. Són estables puix abdós, segons la [[regla de l'octet]] o per la [[estructura de Lewis]] adquirixen 8 electrons en la seua capa més exterior ([[capa de valència]]), encara que açò no és del tot cert ya que contem en vàries excepcions, la del [[hidrogen]] (H) que s'aplega a l'octet en dos electrons, el [[berili]] (Be) en 4, el [[alumini]] (Al) i el [[bor]] (B) que es rodegen de sis (estes últimes dos espècies formen aductos àcit-base per a aplegar a l'octet convencional de 8 electrons).		Estos electrons despuix ingressen en el no metal, originant un ió carregat negativament o [[anió]], que també té configuració electrònica estable. Són estables puix abdós, segons la [[regla de l'octet]] o per la [[estructura de Lewis]] adquirixen 8 electrons en la seua capa més exterior ([[capa de valència]]), encara que açò no és del tot cert ya que contem en vàries excepcions, la del [[hidrogen]] (H) que s'aplega a l'octet en dos electrons, el [[berili]] (Be) en 4, el [[alumini]] (Al) i el [[bor]] (B) que es rodegen de sis (estes últimes dos espècies formen aductos àcit-base per a aplegar a l'octet convencional de 8 electrons).

	Els [[compost iònic\|composts iònics]] formen rets cristalines constituïdes per N. ions de càrrega oposta, units per forces electrostàtiques. Este tipo d'atracció determina les propietats observades. Si l'atracció electrostàtica és forta, es formen sòlits cristalins d'elevat [[punt de fusió]] i insolubles en [[aigua]]; si l'atracció és menor, com en el cas del [[clorur sòdic\|NaCl]], el punt de fusió també és menor i, en general, són solubles en aigua i insolubles en líquits [[apolar]]s, com el [[benzé]] o el [[disulfur de carbono]].<ref>Jimeno, ''et al. '' 1999. ''Biología II''. Santillana, Barcelona. ISBN 84-7911-813-X</ref>		Els [[compost iònic\|composts iònics]] formen rets cristalines constituïdes per N. ions de càrrega oposta, units per forces electrostàtiques. Este tipo d'atracció determina les propietats observades. Si l'atracció electrostàtica és forta, es formen sòlits cristalins d'elevat [[punt de fusió]] i insolubles en [[aigua]]; si l'atracció és menor, com en el cas del [[clorur sòdic\|NaCl]], el punt de fusió també és menor i, en general, són solubles en aigua i insolubles en líquits [[apolar]]s, com el [[benzé]] o el [[disulfur de carbono]].<ref>Jimeno, ''et al. '' 1999. ''Biología II''. Santillana, Barcelona. ISBN 84-7911-813-X</ref>

Jose2 en 11:40 1 nov 2016

2016-11-01T11:40:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:40 1 nov 2016
Llínea 5:		Llínea 5:


	En [[Química]], un '''enllaç iònic''' o '''electrovalent''' és l'unió de [[àtoms]] que resulta de la presència d'atracció [[electrostàtica]] entre els [[ió~~]]és~~ de distint signe, és dir, un fortament [[electropositiu]] (baixa [[energia de ionisació]]) i un atre fortament [[electronegatiu]] (alta [[afinitat electrònica]]).<ref>[https://books.google.es/books?id=fovdRFMao-AC&pg=PA114&dq=un+enlace+i%C3%B3nico&hl=es&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=un%20enlace%20i%C3%B3nico&f=false ''Física y Química 1º Bachillerato'', pág 108, en Google libros]</ref>Això es dona quan en l'enllaç, un dels [[Àtom\|àtoms]] capta [[Electrons\|electrons]] de l'atre. L'atracció electrostàtica entre els ions de càrrega oposta causa que s'unixquen i formen un [[compost]] químic simple, ací no es fusionen; sino que un dona i un atre rep. Per a que un enllaç iònic es genere és necessari que la diferència (delta) d'electronegativitat siga més que 1, 7 ([[Escala de Pauling]])<ref>[https://books.google.es/books?id=qx7Tw_7XxM4C&pg=PA47&dq=1, 7+Escala+de+Pauling&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjstqWr5ovKAhXHaRQKHayRD6AQ6AEIJTAB#v=onepage&q=1%2C7%20Escala%20de%20Pauling&f=false ''Fisica Y Quimica. Vol. III: Quimica I. Profesores de Educacion Secundaria ...'', pág 47, Google libros]</ref>.		En [[Química]], un '''enllaç iònic''' o '''electrovalent''' és l'unió de [[àtoms]] que resulta de la presència d'atracció [[electrostàtica]] entre els [[ió\|ións de distint signe, és dir, un fortament [[electropositiu]] (baixa [[energia de ionisació]]) i un atre fortament [[electronegatiu]] (alta [[afinitat electrònica]]).<ref>[https://books.google.es/books?id=fovdRFMao-AC&pg=PA114&dq=un+enlace+i%C3%B3nico&hl=es&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=un%20enlace%20i%C3%B3nico&f=false ''Física y Química 1º Bachillerato'', pág 108, en Google libros]</ref>Això es dona quan en l'enllaç, un dels [[Àtom\|àtoms]] capta [[Electrons\|electrons]] de l'atre. L'atracció electrostàtica entre els ions de càrrega oposta causa que s'unixquen i formen un [[compost]] químic simple, ací no es fusionen; sino que un dona i un atre rep. Per a que un enllaç iònic es genere, és necessari que la diferència (delta) d'electronegativitat siga més que 1, 7 ([[Escala de Pauling]])<ref>[https://books.google.es/books?id=qx7Tw_7XxM4C&pg=PA47&dq=1, 7+Escala+de+Pauling&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjstqWr5ovKAhXHaRQKHayRD6AQ6AEIJTAB#v=onepage&q=1%2C7%20Escala%20de%20Pauling&f=false ''Fisica Y Quimica. Vol. III: Quimica I. Profesores de Educacion Secundaria ...'', pág 47, Google libros]</ref>.

	Cal resaltar que cap enllaç és totalment iònic, sempre hi haurà una contribució en l'enllaç que se li puga atribuir al compartiment dels electrons en el mateix enllaç (covalencia).<ref>[https://books.google.es/books?id=okQZdnD_MvQC&pg=PA34&dq=enlace+es+totalmente+i%C3%B3nico&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwji7d2crvrKAhVFWxQKHW2DA2kQ6AEIIzAB#v=onepage&q=enlace%20es%20totalmente%20i%C3%B3nico&f=false ''Quimica Orgánica, '' pag 34, en google libros]</ref>		Cal resaltar que cap enllaç és totalment iònic, sempre hi haurà una contribució en l'enllaç que se li puga atribuir al compartiment dels electrons en el mateix enllaç (covalencia).<ref>[https://books.google.es/books?id=okQZdnD_MvQC&pg=PA34&dq=enlace+es+totalmente+i%C3%B3nico&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwji7d2crvrKAhVFWxQKHW2DA2kQ6AEIIzAB#v=onepage&q=enlace%20es%20totalmente%20i%C3%B3nico&f=false ''Quimica Orgánica, '' pag 34, en google libros]</ref>
Llínea 13:		Llínea 13:
	Ya que els elements implicats tenen elevades diferències d'electronegativitat, este enllaç sol donar-se entre un [[Metaloide\|compost metàlic]] i un [[No metal\|no metàlic]].<ref>[https://books.google.es/books?id=sjizVaqQA8gC&pg=PA503&dq=i%C3%B3nico+entre+un+compuesto+met%C3%A1lico+y+uno+no+met%C3%A1lico&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwik9Z-gr_rKAhUEthQKHfbYAxwQ6AEITTAJ#v=onepage&q=i%C3%B3nico%20entre%20un%20compuesto%20met%C3%A1lico%20y%20uno%20no%20met%C3%A1lico&f=false ''Electrotecnia, '' pag 503 en Google libros]</ref> Es produïx una transferència electrònica total d'un àtom<ref>[https://books.google.es/books?id=rXvW2Y2130wC&pg=PA14&dq=enlace+i%C3%B3nico+transferencia+electr%C3%B3nica+total&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwip_-qGmLTMAhUCRhQKHZKRDzUQ6AEILjAD#v=onepage&q=enlace%20i%C3%B3nico%20transferencia%20electr%C3%B3nica%20total&f=false ''Química orgánica: conceptos y aplicaciones, '' pag 14 en Google libros]</ref> a un atre formant-se ions de diferent signe. El [[metal]] dona un o més electrons formant ions en càrrega positiva o [[catió\|cations]] en una [[configuració electrònica]] estable.<ref>[https://books.google.es/books?id=yiY6AgAAQBAJ&pg=PA9&dq=enlace+i%C3%B3nico+metal+dona++electrones&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiYgfrrsfrKAhUH1xQKHXsuB1wQ6AEIHDAA#v=onepage&q=enlace%20i%C3%B3nico%20metal%20dona%20%20electrones&f=false ''MÓDULO 2 FÍSICA, '' pag 9, en Google libros]</ref>		Ya que els elements implicats tenen elevades diferències d'electronegativitat, este enllaç sol donar-se entre un [[Metaloide\|compost metàlic]] i un [[No metal\|no metàlic]].<ref>[https://books.google.es/books?id=sjizVaqQA8gC&pg=PA503&dq=i%C3%B3nico+entre+un+compuesto+met%C3%A1lico+y+uno+no+met%C3%A1lico&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwik9Z-gr_rKAhUEthQKHfbYAxwQ6AEITTAJ#v=onepage&q=i%C3%B3nico%20entre%20un%20compuesto%20met%C3%A1lico%20y%20uno%20no%20met%C3%A1lico&f=false ''Electrotecnia, '' pag 503 en Google libros]</ref> Es produïx una transferència electrònica total d'un àtom<ref>[https://books.google.es/books?id=rXvW2Y2130wC&pg=PA14&dq=enlace+i%C3%B3nico+transferencia+electr%C3%B3nica+total&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwip_-qGmLTMAhUCRhQKHZKRDzUQ6AEILjAD#v=onepage&q=enlace%20i%C3%B3nico%20transferencia%20electr%C3%B3nica%20total&f=false ''Química orgánica: conceptos y aplicaciones, '' pag 14 en Google libros]</ref> a un atre formant-se ions de diferent signe. El [[metal]] dona un o més electrons formant ions en càrrega positiva o [[catió\|cations]] en una [[configuració electrònica]] estable.<ref>[https://books.google.es/books?id=yiY6AgAAQBAJ&pg=PA9&dq=enlace+i%C3%B3nico+metal+dona++electrones&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiYgfrrsfrKAhUH1xQKHXsuB1wQ6AEIHDAA#v=onepage&q=enlace%20i%C3%B3nico%20metal%20dona%20%20electrones&f=false ''MÓDULO 2 FÍSICA, '' pag 9, en Google libros]</ref>

	Estos electrons després ingressen en el no metal, originant un ió carregat negativament o [[anió]], que també té configuració electrònica estable. Són estables puix abdós, segons la [[regla de l'octet]] o per la [[estructura de Lewis]] adquirixen 8 electrons en la seua capa més exterior ([[capa de valència]]), encara que açò no és del tot cert ya que contem en vàries excepcions, la del [[hidrogen]] (H) que s'aplega a l'octet en dos electrons, el [[berili]] (Be) en 4, el [[alumini]] (Al) i el [[bor]] (B) que es rodegen de sis (estes últimes dos espècies formen *aductos àcit-base per a aplegar a l'octet convencional de 8 electrons).		Estos electrons després ingressen en el no metal, originant un ió carregat negativament o [[anió]], que també té configuració electrònica estable. Són estables puix abdós, segons la [[regla de l'octet]] o per la [[estructura de Lewis]] adquirixen 8 electrons en la seua capa més exterior ([[capa de valència]]), encara que açò no és del tot cert ya que contem en vàries excepcions, la del [[hidrogen]] (H) que s'aplega a l'octet en dos electrons, el [[berili]] (Be) en 4, el [[alumini]] (Al) i el [[bor]] (B) que es rodegen de sis (estes últimes dos espècies formen aductos àcit-base per a aplegar a l'octet convencional de 8 electrons).

	Els [[compost iònic\|composts iònics]] formen rets cristalines constituïdes per N. ions de càrrega oposta, units per forces electrostàtiques. Este tipo d'atracció determina les propietats observades. Si l'atracció electrostàtica és forta, es formen sòlits cristalins d'elevat [[punt de fusió]] i insolubles en [[aigua]]; si l'atracció és menor, com en el cas del [[clorur sòdic\|NaCl]], el punt de fusió també és menor i, en general, són solubles en aigua i insolubles en líquits [[apolar]]s, com el [[benzé]] o el [[disulfur de carbono]].<ref>Jimeno, ''et al. '' 1999. ''Biología II''. Santillana, Barcelona. ISBN 84-7911-813-X</ref>		Els [[compost iònic\|composts iònics]] formen rets cristalines constituïdes per N. ions de càrrega oposta, units per forces electrostàtiques. Este tipo d'atracció determina les propietats observades. Si l'atracció electrostàtica és forta, es formen sòlits cristalins d'elevat [[punt de fusió]] i insolubles en [[aigua]]; si l'atracció és menor, com en el cas del [[clorur sòdic\|NaCl]], el punt de fusió també és menor i, en general, són solubles en aigua i insolubles en líquits [[apolar]]s, com el [[benzé]] o el [[disulfur de carbono]].<ref>Jimeno, ''et al. '' 1999. ''Biología II''. Santillana, Barcelona. ISBN 84-7911-813-X</ref>
Llínea 27:		Llínea 27:
	* Alts [[punt de fusió\|punts de fusió]] (entre 300&*nbsp; [[Grau Celsius\|°C]] i 1000°C) i [[ebullició]] (Si l'enllaç té un caràcter covalent alt, pot ser que estos valors disminuïxquen abruptament)		* Alts [[punt de fusió\|punts de fusió]] (entre 300&*nbsp; [[Grau Celsius\|°C]] i 1000°C) i [[ebullició]] (Si l'enllaç té un caràcter covalent alt, pot ser que estos valors disminuïxquen abruptament)
	* Són enllaços resultants de l'interacció entre els [[metal]]és dels [[Grup de la taula periòdica\|grups]] [[Alcalí\|I]] i [[Alcalinotérreo\|II]] i els no metals dels grups [[Anfígeno\|VI]] i [[Halogen\|VII]].		* Són enllaços resultants de l'interacció entre els [[metal]]és dels [[Grup de la taula periòdica\|grups]] [[Alcalí\|I]] i [[Alcalinotérreo\|II]] i els no metals dels grups [[Anfígeno\|VI]] i [[Halogen\|VII]].
	* Són [[solubilitat\|solubles]] en [[aigua]] i atres dissolucions aquoses pel [[dipol elèctric]] que presenten les [[molècula d'aigua\|molècules d'aigua]]; capaços de solvatar als ions, compensant aixina l'energia de ret cristalina. (No tots els composts iònics es poden solubilizar fàcilment en aigua, ya siga per la poca energia d'solvatació dels ions o pel caràcter covalent del compost iònic):		* Són [[solubilitat\|solubles]] en [[aigua]] i atres dissolucions aquoses pel [[dipol elèctric]] que presenten les [[molècula d'aigua\|molècules d'aigua]]; capaços de solvatar als ions, compensant aixina l'energia de ret cristalina. (No tots els composts iònics es poden solubilisar fàcilment en [[aigua]], ya siga per la poca energia d'solvatació dels ions o pel caràcter covalent del compost iònic):
	* Una volta en [[dissolució aquosa]] són excelents conductors de [[electricitat]], ya que llavors els ions queden lliures. (Hi ha una gran varietat de composts iònics que són poc o molt poc solubles en dissolució aquosa, també pel caràcter covalent del compost i que no permet que l'aigua separe fàcilment la ret cristalina, resultant aixina en una molt pobra conductivitat en dissolució)		* Una volta en [[dissolució aquosa]] són excelents conductors de [[electricitat]], ya que llavors els ions queden lliures. (Hi ha una gran varietat de composts iònics que són poc o molt poc solubles en dissolució aquosa, també pel caràcter covalent del compost i que no permet que l'aigua separe fàcilment la ret cristalina, resultant aixina en una molt pobra conductivitat en dissolució)
	* En [[estat sòlit]] no conduïxen l'electricitat, ya que els ions ocupen posicions molt fixes en la ret. Si utilisem un bloc de [[Sal (condiment)\|sal]] com a part d'un circuit en lloc del cable, el circuit no funcionarà. Aixina tampoc funcionarà una pera si utilisem com a part d'un [[circuit]] una gaveta de [[aigua]], pero si dissolem sal en abundància en dita gaveta, la pera del circuit s'encendrà. Açò es deu a que els ions dissolts de la sal són capaces d'acodir al pol opost (al seu signe) de la [[Pila elèctrica\|pila]] del circuit i, per això, est funciona.<ref>[https://books.google.es/books?id=fovdRFMao-AC&pg=PA107&dq=no+sigue+regla+del+octeto&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjA_Ivos_rKAhWEVhQKHfk3ADoQ6AEIJjAB#v=onepage&q=no%20sigue%20regla%20del%20octeto&f=false ''Física y Química 1º Bachillerato, '' pág. 111.] En Google Libros.</ref>		* En [[estat sòlit]] no conduïxen l'electricitat, ya que els ions ocupen posicions molt fixes en la ret. Si utilisem un bloc de [[Sal (condiment)\|sal]] com a part d'un circuit en lloc del cable, el circuit no funcionarà. Aixina tampoc funcionarà una pera si utilisem com a part d'un [[circuit]] una gaveta de [[aigua]], pero si dissolem sal en abundància en dita gaveta, la pera del circuit s'encendrà. Açò es deu a que els ions dissolts de la sal són capaces d'acodir al pol opost (al seu signe) de la [[Pila elèctrica\|pila]] del circuit i, per això, est funciona.<ref>[https://books.google.es/books?id=fovdRFMao-AC&pg=PA107&dq=no+sigue+regla+del+octeto&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjA_Ivos_rKAhWEVhQKHfk3ADoQ6AEIJjAB#v=onepage&q=no%20sigue%20regla%20del%20octeto&f=false ''Física y Química 1º Bachillerato, '' pág. 111.] En Google Libros.</ref>
Llínea 35:		Llínea 35:
	Els ions es classifiquen en dos tipos:		Els ions es classifiquen en dos tipos:

	a) [[Anió]]: És un ió en [[càrrega elèctrica]] negativa, #lo que significa que els àtoms que ho conformen tenen un excés de [[electrons]]. ~~Comunament~~ els ~~anió~~ estan formats per [[no metal]]és, encara que hi ha certs ~~#anió~~ formats per metals i no metals. Els ~~#anió~~ més habituals són (el número entre paréntesis indica la càrrega):		a) [[Anió]]: És un ió en [[càrrega elèctrica]] negativa, lo que significa que els àtoms que ho conformen tenen un excés d'[[electrons]]. Comunment els anions estan formats per [[no metal]]s, encara que hi ha certs anions formats per metals i no metals. Els anions més habituals són (el número entre paréntesis indica la càrrega):

	* F<sup>-</sup> [[fluorur]].		* F<sup>-</sup> [[fluorur]].
Llínea 87:		Llínea 87:
	{{listaref}}		{{listaref}}

			[[Categoria:Química]]
	[[Categoria:Enllaç químic]]		[[Categoria:Enllaç químic]]
	[[Categoria:Ions]]		[[Categoria:Ions]]
	{{Traduït de\|es\|Enlce iónico}}		{{Traduït de\|es\|Enlce iónico}}

EirVal en 16:46 31 oct 2016

2016-10-31T16:46:03Z

Mostrar els canvis

Jose2 en 16:37 31 oct 2016

2016-10-31T16:37:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:37 31 oct 2016
Llínea 5:		Llínea 5:


	En [[Química]], un '''enllaç iònic''' o '''electrovalent''' és l'unió de [[àtoms]] que resulta de la presència d'atracció [[electrostàtica]] entre els [[ió]]és de distint signe, és dir, un fortament [[electropositiu]] (baixa [[energia de ionisació]]) i un atre fortament [[electronegatiu]] (alta [[afinitat electrònica]]).<ref>[https://books.google.es/books?id=fovdRFMao-AC&pg=PA114&dq=un+enlace+i%C3%B3nico&hl=es&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=un%20enlace%20i%C3%B3nico&f=false ''Física y Química 1º Bachillerato'', pág 108, en Google libros]</ref>Això es dona quan en l'enllaç, un dels [[Àtom\|àtoms]] capta [[Electrons\|electrons]] de l'atre. L'atracció electrostàtica entre els ions de càrrega oposta causa que s'unixquen i formen un [[compost]] químic simple, ací no es fusionen; sino que un dona i un atre rep. Per a que un enllaç iònic es genere és necessari que la diferència (delta) d'electronegativitat siga més que 1, 7 ([[Escala de Pauling]])<ref>[https://books.google.es/books?id=qx7Tw_7XxM4C&pg=PA47&dq=1, 7+Escala+de+Pauling&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjstqWr5ovKAhXHaRQKHayRD6AQ6AEIJTAB#v=onepage&q=1%2C7%20Escala%20de%20Pauling&f=false ''Fisica Y Quimica. Vol. III: Quimica I. Profesores de Educacion Secundaria ...'', pág 47, Google libros]</ref>.		En [[Química]], un '''enllaç iònic''' o '''electrovalent''' és l'unió de [[àtoms]] que resulta de la presència d'atracció [[electrostàtica]] entre els [[ió]]ns de distint signe, és dir, un fortament [[electropositiu]] (baixa [[energia de ionisació]]) i un atre fortament [[electronegatiu]] (alta [[afinitat electrònica]]).<ref>[https://books.google.es/books?id=fovdRFMao-AC&pg=PA114&dq=un+enlace+i%C3%B3nico&hl=es&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=un%20enlace%20i%C3%B3nico&f=false ''Física y Química 1º Bachillerato'', pág 108, en Google libros]</ref>Això es dona quan en l'enllaç, un dels [[Àtom\|àtoms]] capta [[Electrons\|electrons]] de l'atre. L'atracció electrostàtica entre els ions de càrrega oposta causa que s'unixquen i formen un [[compost]] químic simple, ací no es fusionen; sino que un dona i un atre rep. Per a que un enllaç iònic es genere és necessari que la diferència (delta) d'electronegativitat siga més que 1, 7 ([[Escala de Pauling]])<ref>[https://books.google.es/books?id=qx7Tw_7XxM4C&pg=PA47&dq=1, 7+Escala+de+Pauling&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjstqWr5ovKAhXHaRQKHayRD6AQ6AEIJTAB#v=onepage&q=1%2C7%20Escala%20de%20Pauling&f=false ''Fisica Y Quimica. Vol. III: Quimica I. Profesores de Educacion Secundaria ...'', pág 47, Google libros]</ref>.

	Cal resaltar que cap enllaç és totalment iònic, sempre hi haurà una contribució en l'enllaç que se li puga atribuir al compartiment dels electrons en el mateix enllaç (covalencia).<ref>[https://books.google.es/books?id=okQZdnD_MvQC&pg=PA34&dq=enlace+es+totalmente+i%C3%B3nico&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwji7d2crvrKAhVFWxQKHW2DA2kQ6AEIIzAB#v=onepage&q=enlace%20es%20totalmente%20i%C3%B3nico&f=false ''Quimica Orgánica, '' pag 34, en google libros]</ref>		Cal resaltar que cap enllaç és totalment iònic, sempre hi haurà una contribució en l'enllaç que se li puga atribuir al compartiment dels electrons en el mateix enllaç (covalencia).<ref>[https://books.google.es/books?id=okQZdnD_MvQC&pg=PA34&dq=enlace+es+totalmente+i%C3%B3nico&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwji7d2crvrKAhVFWxQKHW2DA2kQ6AEIIzAB#v=onepage&q=enlace%20es%20totalmente%20i%C3%B3nico&f=false ''Quimica Orgánica, '' pag 34, en google libros]</ref>
Llínea 13:		Llínea 13:
	Ya que els elements implicats tenen elevades diferències d'electronegativitat, este enllaç sol donar-se entre un [[Metaloide\|compost metàlic]] i un [[No metal\|no metàlic]].<ref>[https://books.google.es/books?id=sjizVaqQA8gC&pg=PA503&dq=i%C3%B3nico+entre+un+compuesto+met%C3%A1lico+y+uno+no+met%C3%A1lico&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwik9Z-gr_rKAhUEthQKHfbYAxwQ6AEITTAJ#v=onepage&q=i%C3%B3nico%20entre%20un%20compuesto%20met%C3%A1lico%20y%20uno%20no%20met%C3%A1lico&f=false ''Electrotecnia, '' pag 503 en Google libros]</ref> Es produïx una transferència electrònica total d'un àtom<ref>[https://books.google.es/books?id=rXvW2Y2130wC&pg=PA14&dq=enlace+i%C3%B3nico+transferencia+electr%C3%B3nica+total&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwip_-qGmLTMAhUCRhQKHZKRDzUQ6AEILjAD#v=onepage&q=enlace%20i%C3%B3nico%20transferencia%20electr%C3%B3nica%20total&f=false ''Química orgánica: conceptos y aplicaciones, '' pag 14 en Google libros]</ref> a un atre formant-se ions de diferent signe. El [[metal]] dona un o més electrons formant ions en càrrega positiva o [[catió\|cations]] en una [[configuració electrònica]] estable.<ref>[https://books.google.es/books?id=yiY6AgAAQBAJ&pg=PA9&dq=enlace+i%C3%B3nico+metal+dona++electrones&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiYgfrrsfrKAhUH1xQKHXsuB1wQ6AEIHDAA#v=onepage&q=enlace%20i%C3%B3nico%20metal%20dona%20%20electrones&f=false ''MÓDULO 2 FÍSICA, '' pag 9, en Google libros]</ref>		Ya que els elements implicats tenen elevades diferències d'electronegativitat, este enllaç sol donar-se entre un [[Metaloide\|compost metàlic]] i un [[No metal\|no metàlic]].<ref>[https://books.google.es/books?id=sjizVaqQA8gC&pg=PA503&dq=i%C3%B3nico+entre+un+compuesto+met%C3%A1lico+y+uno+no+met%C3%A1lico&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwik9Z-gr_rKAhUEthQKHfbYAxwQ6AEITTAJ#v=onepage&q=i%C3%B3nico%20entre%20un%20compuesto%20met%C3%A1lico%20y%20uno%20no%20met%C3%A1lico&f=false ''Electrotecnia, '' pag 503 en Google libros]</ref> Es produïx una transferència electrònica total d'un àtom<ref>[https://books.google.es/books?id=rXvW2Y2130wC&pg=PA14&dq=enlace+i%C3%B3nico+transferencia+electr%C3%B3nica+total&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwip_-qGmLTMAhUCRhQKHZKRDzUQ6AEILjAD#v=onepage&q=enlace%20i%C3%B3nico%20transferencia%20electr%C3%B3nica%20total&f=false ''Química orgánica: conceptos y aplicaciones, '' pag 14 en Google libros]</ref> a un atre formant-se ions de diferent signe. El [[metal]] dona un o més electrons formant ions en càrrega positiva o [[catió\|cations]] en una [[configuració electrònica]] estable.<ref>[https://books.google.es/books?id=yiY6AgAAQBAJ&pg=PA9&dq=enlace+i%C3%B3nico+metal+dona++electrones&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiYgfrrsfrKAhUH1xQKHXsuB1wQ6AEIHDAA#v=onepage&q=enlace%20i%C3%B3nico%20metal%20dona%20%20electrones&f=false ''MÓDULO 2 FÍSICA, '' pag 9, en Google libros]</ref>

	Estos electrons després ingressen en el no metal, originant un ió carregat negativament o [[anió]], que també té configuració electrònica estable. Són estables puix abdós, segons la [[regla de l'octet]] o per la [[estructura de Lewis]] adquirixen 8 electrons en la seua capa més exterior ([[capa de valència]]), encara que açò no és del tot cert ya que contem en vàries excepcions, la del [[hidrogen]] (H) que s'aplega a l'octet en dos electrons, el [[berili]] (Be) en 4, el [[alumini]] (Al) i el [[bor]] (B) que es rodegen de sis (estes últimes dos espècies formen *aductos àcit-base per a aplegar a l'octet convencional de 8 electrons).		Estos electrons després ingressen en el no metal, originant un ió carregat negativament o [[anió]], que també té configuració electrònica estable. Són estables puix abdós, segons la [[regla de l'octet]] o per la [[estructura de Lewis]] adquirixen 8 electrons en la seua capa més exterior ([[capa de valència]]), encara que açò no és del tot cert ya que contem en vàries excepcions, la del [[hidrogen]] (H) que s'aplega a l'octet en dos electrons, el [[berili]] (Be) en 4, el [[alumini]] (Al) i el [[bor]] (B) que es rodegen de sis (estes últimes dos espècies formen aductes àcit-base per a aplegar a l'octet convencional de 8 electrons).

	Els [[compost iònic\|composts iònics]] formen rets cristalines constituïdes per N. ions de càrrega oposta, units per forces electrostàtiques. Este tipo d'atracció determina les propietats observades. Si l'atracció electrostàtica és forta, es formen sòlits cristalins d'elevat [[punt de fusió]] i insolubles en [[aigua]]; si l'atracció és menor, com en el cas del [[clorur sòdic\|NaCl]], el punt de fusió també és menor i, en general, són solubles en aigua i insolubles en líquits [[apolar]]s, com el [[benzé]] o el [[disulfur de carbono]].<ref>Jimeno, ''et al. '' 1999. ''Biología II''. Santillana, Barcelona. ISBN 84-7911-813-X</ref>		Els [[compost iònic\|composts iònics]] formen rets cristalines constituïdes per N. ions de càrrega oposta, units per forces electrostàtiques. Este tipo d'atracció determina les propietats observades. Si l'atracció electrostàtica és forta, es formen sòlits cristalins d'elevat [[punt de fusió]] i insolubles en [[aigua]]; si l'atracció és menor, com en el cas del [[clorur sòdic\|NaCl]], el punt de fusió també és menor i, en general, són solubles en aigua i insolubles en líquits [[apolar]]s, com el [[benzé]] o el [[disulfur de carbono]].<ref>Jimeno, ''et al. '' 1999. ''Biología II''. Santillana, Barcelona. ISBN 84-7911-813-X</ref>
Llínea 24:		Llínea 24:


			[[Categoria:Química]]


















	[[Categoria:Enllaç químic]]		[[Categoria:Enllaç químic]]
	[[Categoria:Ions]]		[[Categoria:Ions]]
	{{Traduït de\|es\|Enlce iónico}}		{{Traduït de\|es\|Enlce iónico}}

EirVal en 16:34 31 oct 2016

2016-10-31T16:34:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:34 31 oct 2016
Llínea 5:		Llínea 5:


	En [[Química]], un '''enllaç iònic''' o '''electrovalente''' és l'unió de [[àtoms]] que resulta de la presència d'atracció [[electrostàtica]] entre els [[ió]]és de distint signe, és dir, un fortament [[electropositivo]] (baixa [[energia de ionisació]]) i un atre fortament [[electronegatiu]] (alta [[afinitat electrònica]]).		En [[Química]], un '''enllaç iònic''' o '''electrovalent''' és l'unió de [[àtoms]] que resulta de la presència d'atracció [[electrostàtica]] entre els [[ió]]és de distint signe, és dir, un fortament [[electropositiu]] (baixa [[energia de ionisació]]) i un atre fortament [[electronegatiu]] (alta [[afinitat electrònica]]).<ref>[https://books.google.es/books?id=fovdRFMao-AC&pg=PA114&dq=un+enlace+i%C3%B3nico&hl=es&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=un%20enlace%20i%C3%B3nico&f=false ''Física y Química 1º Bachillerato'', pág 108, en Google libros]</ref>Això es dona quan en l'enllaç, un dels [[Àtom\|àtoms]] capta [[Electrons\|electrons]] de l'atre. L'atracció electrostàtica entre els ions de càrrega oposta causa que s'unixquen i formen un [[compost]] químic simple, ací no es fusionen; sino que un dona i un atre rep. Per a que un enllaç iònic es genere és necessari que la diferència (delta) d'electronegativitat siga més que 1, 7 ([[Escala de Pauling]])<ref>[https://books.google.es/books?id=qx7Tw_7XxM4C&pg=PA47&dq=1, 7+Escala+de+Pauling&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjstqWr5ovKAhXHaRQKHayRD6AQ6AEIJTAB#v=onepage&q=1%2C7%20Escala%20de%20Pauling&f=false ''Fisica Y Quimica. Vol. III: Quimica I. Profesores de Educacion Secundaria ...'', pág 47, Google libros]</ref>.

			Cal resaltar que cap enllaç és totalment iònic, sempre hi haurà una contribució en l'enllaç que se li puga atribuir al compartiment dels electrons en el mateix enllaç (covalencia).<ref>[https://books.google.es/books?id=okQZdnD_MvQC&pg=PA34&dq=enlace+es+totalmente+i%C3%B3nico&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwji7d2crvrKAhVFWxQKHW2DA2kQ6AEIIzAB#v=onepage&q=enlace%20es%20totalmente%20i%C3%B3nico&f=false ''Quimica Orgánica, '' pag 34, en google libros]</ref>

			El model de l'enllaç iònic és una exageració que resulta convenient ya que moltes senyes termodinàmiques es poden obtindre en molt bona precisió si es pensa que els àtoms són ions i no hi ha compartiment d'electrons.

			Ya que els elements implicats tenen elevades diferències d'electronegativitat, este enllaç sol donar-se entre un [[Metaloide\|compost metàlic]] i un [[No metal\|no metàlic]].<ref>[https://books.google.es/books?id=sjizVaqQA8gC&pg=PA503&dq=i%C3%B3nico+entre+un+compuesto+met%C3%A1lico+y+uno+no+met%C3%A1lico&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwik9Z-gr_rKAhUEthQKHfbYAxwQ6AEITTAJ#v=onepage&q=i%C3%B3nico%20entre%20un%20compuesto%20met%C3%A1lico%20y%20uno%20no%20met%C3%A1lico&f=false ''Electrotecnia, '' pag 503 en Google libros]</ref> Es produïx una transferència electrònica total d'un àtom<ref>[https://books.google.es/books?id=rXvW2Y2130wC&pg=PA14&dq=enlace+i%C3%B3nico+transferencia+electr%C3%B3nica+total&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwip_-qGmLTMAhUCRhQKHZKRDzUQ6AEILjAD#v=onepage&q=enlace%20i%C3%B3nico%20transferencia%20electr%C3%B3nica%20total&f=false ''Química orgánica: conceptos y aplicaciones, '' pag 14 en Google libros]</ref> a un atre formant-se ions de diferent signe. El [[metal]] dona un o més electrons formant ions en càrrega positiva o [[catió\|cations]] en una [[configuració electrònica]] estable.<ref>[https://books.google.es/books?id=yiY6AgAAQBAJ&pg=PA9&dq=enlace+i%C3%B3nico+metal+dona++electrones&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiYgfrrsfrKAhUH1xQKHXsuB1wQ6AEIHDAA#v=onepage&q=enlace%20i%C3%B3nico%20metal%20dona%20%20electrones&f=false ''MÓDULO 2 FÍSICA, '' pag 9, en Google libros]</ref>

			Estos electrons després ingressen en el no metal, originant un ió carregat negativament o [[anió]], que també té configuració electrònica estable. Són estables puix abdós, segons la [[regla de l'octet]] o per la [[estructura de Lewis]] adquirixen 8 electrons en la seua capa més exterior ([[capa de valència]]), encara que açò no és del tot cert ya que contem en vàries excepcions, la del [[hidrogen]] (H) que s'aplega a l'octet en dos electrons, el [[berili]] (Be) en 4, el [[alumini]] (Al) i el [[bor]] (B) que es rodegen de sis (estes últimes dos espècies formen *aductos àcit-base per a aplegar a l'octet convencional de 8 electrons).

			Els [[compost iònic\|composts iònics]] formen rets cristalines constituïdes per N. ions de càrrega oposta, units per forces electrostàtiques. Este tipo d'atracció determina les propietats observades. Si l'atracció electrostàtica és forta, es formen sòlits cristalins d'elevat [[punt de fusió]] i insolubles en [[aigua]]; si l'atracció és menor, com en el cas del [[clorur sòdic\|NaCl]], el punt de fusió també és menor i, en general, són solubles en aigua i insolubles en líquits [[apolar]]s, com el [[benzé]] o el [[disulfur de carbono]].<ref>Jimeno, ''et al. '' 1999. ''Biología II''. Santillana, Barcelona. ISBN 84-7911-813-X</ref>

			== Característiques ==

			[[Archiu:Sodium-chloride-3D-ionic.png\|thumb\|Enllaç iònic en un cristal de NaCl.]]

EirVal en 16:10 31 oct 2016

2016-10-31T16:10:05Z

← Revisió anterior	Revisió de 16:10 31 oct 2016
Llínea 5:	Llínea 5:


		En [[Química]], un '''enllaç iònic''' o '''electrovalente''' és l'unió de [[àtoms]] que resulta de la presència d'atracció [[electrostàtica]] entre els [[ió]]és de distint signe, és dir, un fortament [[electropositivo]] (baixa [[energia de ionisació]]) i un atre fortament [[electronegatiu]] (alta [[afinitat electrònica]]).

EirVal: Pàgina nova, en el contingut: « El [[flúor y el liti unint-se iónicament per a formar fluorur de liti.]] File:NaF.gif|thumb|Enllaç iònic del...»

2016-10-31T13:10:53Z

Pàgina nova, en el contingut: « thumb|El [[flúor y el liti unint-se iónicament per a formar fluorur de liti.]] File:NaF.gif|thumb|Enllaç iònic del...»

Pàgina nova

[[Archiu:Ionic bonding.svg|thumb|El [[flúor]] y el [[liti]] unint-se iónicament per a formar [[fluorur de liti]].]]

[[File:NaF.gif|thumb|Enllaç iònic del fluorur de sodi.]]

[[Categoria:Enllaç químic]]
[[Categoria:Ions]]
{{Traduït de|es|Enlce iónico}}