Enllaç metàlic - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:41:22Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:41 28 ago 2023
Llínea 21:		Llínea 21:
	== Teoria del gas electrònic ==		== Teoria del gas electrònic ==

	Estes propietats es deuen al fet de que els electrons exteriors estan lligats a soles «llaugerament» als [[àtom]]s, formant una espècie de gas (també ~~cridat~~ «gas electrònic», «núvol electrònic» o «mar d'electrons»), que es coneix com a enllaç metàlic. [[Paul Drude\|Drude]] i Lorentz, varen propondre este model cap a l'any [[1900]].<ref>Élie Lévy, 1993. Diccionari Akal de física. Pàgina 380.</ref>		Estes propietats es deuen al fet de que els electrons exteriors estan lligats a soles «llaugerament» als [[àtom]]s, formant una espècie de gas (també nomenat «gas electrònic», «núvol electrònic» o «mar d'electrons»), que es coneix com a enllaç metàlic. [[Paul Drude\|Drude]] i Lorentz, varen propondre este model cap a l'any [[1900]].<ref>Élie Lévy, 1993. Diccionari Akal de física. Pàgina 380.</ref>

	Per mig de la teoria del «gas electrònic» podem explicar per qué els metals són tan bons conductors de la calor i l'electricitat, pero és necessari comprendre la naturalea de l'enllaç entre els seus àtoms.		Per mig de la teoria del «gas electrònic» podem explicar per qué els metals són tan bons conductors de la calor i l'electricitat, pero és necessari comprendre la naturalea de l'enllaç entre els seus àtoms.

Valencian: Text reemplaça - ' de i' a ' d'i'

2021-12-01T16:01:37Z

Text reemplaça - ' de i' a ' d'i'

← Revisió anterior		Revisió de 16:01 1 dec 2021
Llínea 5:		Llínea 5:
	Estos àtoms s'agrupen de forma molt propenca uns a uns atres, lo que produïx estructures molt compactes. Es tracta de llínees [[tridimensional]]és que adquirixen estructures tals com: la típica de [[empaquetament compacte d'esferes]] (hexagonal compacta), cúbica centrada en les cares o la cúbica centrada en el cos.		Estos àtoms s'agrupen de forma molt propenca uns a uns atres, lo que produïx estructures molt compactes. Es tracta de llínees [[tridimensional]]és que adquirixen estructures tals com: la típica de [[empaquetament compacte d'esferes]] (hexagonal compacta), cúbica centrada en les cares o la cúbica centrada en el cos.

	En este tipo d'estructura cada àtom metàlic està dividit per atres dotze àtoms (sis en el mateix pla, tres per damunt i tres per baix). Ademés, per la baixa [[electronegativitat]] que posseïxen els metals, els electrons de valència són extrets de les seues [[Orbital atòmic\|orbitals]]. Este enllaç a soles pot estar en [[substància\|substàncies]] en [[estat sòlit]].<ref>[http://books.google.es/books ''Tablas químicas para laboratorio de industria.''] Escrito por Wolfgang Helbin. Página 24. (books.google.es).</ref>		En este tipo d'estructura cada àtom metàlic està dividit per atres dotze àtoms (sis en el mateix pla, tres per damunt i tres per baix). Ademés, per la baixa [[electronegativitat]] que posseïxen els metals, els electrons de valència són extrets de les seues [[Orbital atòmic\|orbitals]]. Este enllaç a soles pot estar en [[substància\|substàncies]] en [[estat sòlit]].<ref>[http://books.google.es/books ''Tablas químicas para laboratorio d'industria.''] Escrito por Wolfgang Helbin. Página 24. (books.google.es).</ref>

	Els metals posseïxen algunes propietats característiques que els diferencien dels demés materials. Solen ser sòlits a temperatura ambiente, llevat el mercuri, i tenen un [[punt de fusió]] alt.		Els metals posseïxen algunes propietats característiques que els diferencien dels demés materials. Solen ser sòlits a temperatura ambiente, llevat el mercuri, i tenen un [[punt de fusió]] alt.
Llínea 25:		Llínea 25:
	Per mig de la teoria del «gas electrònic» podem explicar per qué els metals són tan bons conductors de la calor i l'electricitat, pero és necessari comprendre la naturalea de l'enllaç entre els seus àtoms.		Per mig de la teoria del «gas electrònic» podem explicar per qué els metals són tan bons conductors de la calor i l'electricitat, pero és necessari comprendre la naturalea de l'enllaç entre els seus àtoms.

	Un primer intent per a explicar l'enllaç metàlic va consistir en considerar un model en el qual els electrons de valència de cada metal es podien moure lliurement en la ret cristalina. D'esta forma, el retícul metàlic es considera constituït per un conjunt de ions positius (els núcleus rodejats per la seua capa d'electrons) i electrons (els de valència), en lloc d'estar formats per àtoms neutres.		Un primer intent per a explicar l'enllaç metàlic va consistir en considerar un model en el qual els electrons de valència de cada metal es podien moure lliurement en la ret cristalina. D'esta forma, el retícul metàlic es considera constituït per un conjunt d'ions positius (els núcleus rodejats per la seua capa d'electrons) i electrons (els de valència), en lloc d'estar formats per àtoms neutres.

	En definitiva, un element metàlic es considera que està constituït per cations metàlics distribuïts regularment i immersos en un «gas electrònic» de valència deslocalisats, actuant com un aglutinant electrostàtic que manté units als cations metàlics.		En definitiva, un element metàlic es considera que està constituït per cations metàlics distribuïts regularment i immersos en un «gas electrònic» de valència deslocalisats, actuant com un aglutinant electrostàtic que manté units als cations metàlics.

Valencian en 13:15 26 maig 2021

2021-05-26T13:15:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:15 26 maig 2021
Llínea 34:		Llínea 34:

	Per mig de la teoria del «gas electrònic» es poden justificar de forma satisfactòria moltes propietats dels metals, pero no és adequada per a explicar atres aspectes, com la descripció detallada de la variació de la conductivitat entre els elements metàlics.		Per mig de la teoria del «gas electrònic» es poden justificar de forma satisfactòria moltes propietats dels metals, pero no és adequada per a explicar atres aspectes, com la descripció detallada de la variació de la conductivitat entre els elements metàlics.

	~~==Referències==~~
	~~{{Reflist}}~~

	== Vore també ==		== Vore també ==
Llínea 45:		Llínea 42:
	* [[Banda de Valéncia]]		* [[Banda de Valéncia]]
	* [[Deslocalisació electrònica]]		* [[Deslocalisació electrònica]]

			==Referències==
			{{Reflist}}
			{{Traduït de\|es\|Enlace metálico}}

	[[Categoria:Química]]		[[Categoria:Química]]
	[[Categoria:Enllaç químic]]		[[Categoria:Enllaç químic]]
	~~{{Traduït de\|es\|Enlace metálico}}~~

Valencian: /* Vore també */

2021-05-26T13:15:17Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 13:15 26 maig 2021
Llínea 39:		Llínea 39:

	== Vore també ==		== Vore també ==

	* [[Enllaç químic]]		* [[Enllaç químic]]
	** [[Enllaç iònic]]		* [[Enllaç iònic]]
	** [[Enllaç covalent]]		* [[Enllaç covalent]]
	* [[Metal]]		* [[Metal]]
	* [[Banda de Valéncia]]		* [[Banda de Valéncia]]
	* [[Deslocalisació electrònica]]		* [[Deslocalisació electrònica]]



	[[Categoria:Química]]		[[Categoria:Química]]
	[[Categoria:Enllaç químic]]		[[Categoria:Enllaç químic]]

	{{Traduït de\|es\|Enlace metálico}}		{{Traduït de\|es\|Enlace metálico}}

Valencian: /* Notes */

2021-05-26T13:15:02Z

Notes

← Revisió anterior		Revisió de 13:15 26 maig 2021
Llínea 35:		Llínea 35:
	Per mig de la teoria del «gas electrònic» es poden justificar de forma satisfactòria moltes propietats dels metals, pero no és adequada per a explicar atres aspectes, com la descripció detallada de la variació de la conductivitat entre els elements metàlics.		Per mig de la teoria del «gas electrònic» es poden justificar de forma satisfactòria moltes propietats dels metals, pero no és adequada per a explicar atres aspectes, com la descripció detallada de la variació de la conductivitat entre els elements metàlics.

	==~~Notes~~==		==Referències==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Valencian: Text reemplaça - '{{Llistaref}}' a '{{Reflist}}'

2021-05-26T13:02:07Z

Text reemplaça - '{{Llistaref}}' a '{{Reflist}}'

← Revisió anterior		Revisió de 13:02 26 maig 2021
Llínea 36:		Llínea 36:

	==Notes==		==Notes==
	{{~~Llistaref~~}}		{{Reflist}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: /* Teoria del gas electrònic */

2018-12-15T00:02:01Z

Teoria del gas electrònic

← Revisió anterior		Revisió de 00:02 15 dec 2018
Llínea 21:		Llínea 21:
	== Teoria del gas electrònic ==		== Teoria del gas electrònic ==

	Estes propietats es deuen al fet de que els electrons exteriors estan lligats a soles «llaugerament» als [[àtom]]s, formant una espècie de gas (també cridat «gas electrònic», «núvol electrònic» o «mar d'electrons»), que es coneix com a enllaç metàlic. [[Paul Drude\|Drude]] i Lorentz, varen propondre este model cap a [[1900]].<ref>Élie Lévy, 1993. Diccionari Akal de física. Pàgina 380.</ref>		Estes propietats es deuen al fet de que els electrons exteriors estan lligats a soles «llaugerament» als [[àtom]]s, formant una espècie de gas (també cridat «gas electrònic», «núvol electrònic» o «mar d'electrons»), que es coneix com a enllaç metàlic. [[Paul Drude\|Drude]] i Lorentz, varen propondre este model cap a l'any [[1900]].<ref>Élie Lévy, 1993. Diccionari Akal de física. Pàgina 380.</ref>

	Per mig de la teoria del «gas electrònic» podem explicar per qué els metals són tan bons conductors de la calor i l'electricitat, pero és necessari comprendre la naturalea de l'enllaç entre els seus àtoms.		Per mig de la teoria del «gas electrònic» podem explicar per qué els metals són tan bons conductors de la calor i l'electricitat, pero és necessari comprendre la naturalea de l'enllaç entre els seus àtoms.
Llínea 27:		Llínea 27:
	Un primer intent per a explicar l'enllaç metàlic va consistir en considerar un model en el qual els electrons de valència de cada metal es podien moure lliurement en la ret cristalina. D'esta forma, el retícul metàlic es considera constituït per un conjunt de ions positius (els núcleus rodejats per la seua capa d'electrons) i electrons (els de valència), en lloc d'estar formats per àtoms neutres.		Un primer intent per a explicar l'enllaç metàlic va consistir en considerar un model en el qual els electrons de valència de cada metal es podien moure lliurement en la ret cristalina. D'esta forma, el retícul metàlic es considera constituït per un conjunt de ions positius (els núcleus rodejats per la seua capa d'electrons) i electrons (els de valència), en lloc d'estar formats per àtoms neutres.

	En definitiva, un element metàlic es considera que està constituït per cations metàlics distribuïts regularment i immersos en un «gas electrònic» de valència *deslocalizados, actuant com un aglutinant electrostàtic que manté units als cations metàlics.		En definitiva, un element metàlic es considera que està constituït per cations metàlics distribuïts regularment i immersos en un «gas electrònic» de valència deslocalisats, actuant com un aglutinant electrostàtic que manté units als cations metàlics.

	El model del «gas electrònic» permet una explicació qualitativa senzilla de la conductivitat elèctrica i tèrmica dels metals. Ya que els [[electró\|electrons]] són mòvils, es poden traslladar des de l'electrodo negatiu al positiu quan el metal se somet al efect d'una diferència de potencial elèctric. Els electrons mòvils també poden conduir la calor transportant la [[energia cinètica]] d'una part a una atra del cristal. El caràcter dúctil i maleable dels metals està permés pel fet de que l'enllaç deslocalisat s'estén en totes les direccions; és dir, no està llimitat a una orientació determinada, com succeïx en el cas dels sòlits de rets covalent.		El model del «gas electrònic» permet una explicació qualitativa senzilla de la conductivitat elèctrica i tèrmica dels metals. Ya que els [[electró\|electrons]] són mòvils, es poden traslladar des de l'electrodo negatiu al positiu quan el metal se somet al efect d'una diferència de potencial elèctric. Els electrons mòvils també poden conduir la calor transportant la [[energia cinètica]] d'una part a una atra del cristal. El caràcter dúctil i maleable dels metals està permés pel fet de que l'enllaç deslocalisat s'estén en totes les direccions; és dir, no està llimitat a una orientació determinada, com succeïx en el cas dels sòlits de rets covalent.

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T11:44:29Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 11:44 20 feb 2018
Llínea 5:		Llínea 5:
	Estos àtoms s'agrupen de forma molt propenca uns a uns atres, lo que produïx estructures molt compactes. Es tracta de llínees [[tridimensional]]és que adquirixen estructures tals com: la típica de [[empaquetament compacte d'esferes]] (hexagonal compacta), cúbica centrada en les cares o la cúbica centrada en el cos.		Estos àtoms s'agrupen de forma molt propenca uns a uns atres, lo que produïx estructures molt compactes. Es tracta de llínees [[tridimensional]]és que adquirixen estructures tals com: la típica de [[empaquetament compacte d'esferes]] (hexagonal compacta), cúbica centrada en les cares o la cúbica centrada en el cos.

	En este tipo d'estructura cada àtom metàlic està dividit per atres dotze àtoms (sis en el mateix pla, tres per damunt i tres per baix). Ademés, per la baixa [[electronegativitat]] que posseïxen els metals, els electrons de valència són extrets de les seues [[Orbital atòmic\|orbitals]]. Este enllaç ~~només~~ pot estar en [[substància\|substàncies]] en [[estat sòlit]].<ref>[http://books.google.es/books ''Tablas químicas para laboratorio de industria.''] Escrito por Wolfgang Helbin. Página 24. (books.google.es).</ref>		En este tipo d'estructura cada àtom metàlic està dividit per atres dotze àtoms (sis en el mateix pla, tres per damunt i tres per baix). Ademés, per la baixa [[electronegativitat]] que posseïxen els metals, els electrons de valència són extrets de les seues [[Orbital atòmic\|orbitals]]. Este enllaç a soles pot estar en [[substància\|substàncies]] en [[estat sòlit]].<ref>[http://books.google.es/books ''Tablas químicas para laboratorio de industria.''] Escrito por Wolfgang Helbin. Página 24. (books.google.es).</ref>

	Els metals posseïxen algunes propietats característiques que els diferencien dels demés materials. Solen ser sòlits a temperatura ambiente, llevat el mercuri, i tenen un [[punt de fusió]] alt.		Els metals posseïxen algunes propietats característiques que els diferencien dels demés materials. Solen ser sòlits a temperatura ambiente, llevat el mercuri, i tenen un [[punt de fusió]] alt.
Llínea 21:		Llínea 21:
	== Teoria del gas electrònic ==		== Teoria del gas electrònic ==

	Estes propietats es deuen al fet de que els electrons exteriors estan lligats ~~només~~ «llaugerament» als [[àtom]]s, formant una espècie de gas (també cridat «gas electrònic», «núvol electrònic» o «mar d'electrons»), que es coneix com a enllaç metàlic. [[Paul Drude\|Drude]] i Lorentz, varen propondre este model cap a [[1900]].<ref>Élie Lévy, 1993. Diccionari Akal de física. Pàgina 380.</ref>		Estes propietats es deuen al fet de que els electrons exteriors estan lligats a soles «llaugerament» als [[àtom]]s, formant una espècie de gas (també cridat «gas electrònic», «núvol electrònic» o «mar d'electrons»), que es coneix com a enllaç metàlic. [[Paul Drude\|Drude]] i Lorentz, varen propondre este model cap a [[1900]].<ref>Élie Lévy, 1993. Diccionari Akal de física. Pàgina 380.</ref>

	Per mig de la teoria del «gas electrònic» podem explicar per qué els metals són tan bons conductors de la calor i l'electricitat, pero és necessari comprendre la naturalea de l'enllaç entre els seus àtoms.		Per mig de la teoria del «gas electrònic» podem explicar per qué els metals són tan bons conductors de la calor i l'electricitat, pero és necessari comprendre la naturalea de l'enllaç entre els seus àtoms.

Jose2 en 19:51 4 gin 2017

2017-01-04T19:51:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:51 4 gin 2017
Llínea 46:		Llínea 46:
	* [[Banda de Valéncia]]		* [[Banda de Valéncia]]
	* [[Deslocalisació electrònica]]		* [[Deslocalisació electrònica]]



	[[Categoria:Química]]		[[Categoria:Química]]

Jose2 en 12:01 31 oct 2016

2016-10-31T12:01:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:01 31 oct 2016
Llínea 3:		Llínea 3:
	Un '''enllaç metàlic''' és un enllaç químic que manté units els [[àtom]]s (unió entre núcleus atòmics i els [[electrons de valència]], que es junten al voltant d'estos com un núvol) dels [[metal]]s entre sí.		Un '''enllaç metàlic''' és un enllaç químic que manté units els [[àtom]]s (unió entre núcleus atòmics i els [[electrons de valència]], que es junten al voltant d'estos com un núvol) dels [[metal]]s entre sí.

	Estos àtoms s'agrupen de forma molt propenca uns a uns atres, #lo que produïx estructures molt compactes. Es tracta de llínees [[tridimensional]]és que adquirixen estructures tals com: la típica de [[empaquetament compacte d'esferes]] (hexagonal compacta), cúbica centrada en les cares o la cúbica centrada en el cos.		Estos àtoms s'agrupen de forma molt propenca uns a uns atres, lo que produïx estructures molt compactes. Es tracta de llínees [[tridimensional]]és que adquirixen estructures tals com: la típica de [[empaquetament compacte d'esferes]] (hexagonal compacta), cúbica centrada en les cares o la cúbica centrada en el cos.

	En este tipo d'estructura cada àtom metàlic està dividit per atres dotze àtoms (sis en el mateix pla, tres per damunt i tres per baix). Ademés, per la baixa [[electronegativitat]] que posseïxen els metals, els electrons de valència són extrets de les seues [[Orbital atòmic\|orbitals]]. Este enllaç només pot estar en [[substància\|substàncies]] en [[estat sòlit]].<ref>[http://books.google.es/books ''Tablas químicas para laboratorio de industria.''] Escrito por Wolfgang Helbin. Página 24. (books.google.es).</ref>		En este tipo d'estructura cada àtom metàlic està dividit per atres dotze àtoms (sis en el mateix pla, tres per damunt i tres per baix). Ademés, per la baixa [[electronegativitat]] que posseïxen els metals, els electrons de valència són extrets de les seues [[Orbital atòmic\|orbitals]]. Este enllaç només pot estar en [[substància\|substàncies]] en [[estat sòlit]].<ref>[http://books.google.es/books ''Tablas químicas para laboratorio de industria.''] Escrito por Wolfgang Helbin. Página 24. (books.google.es).</ref>
Llínea 9:		Llínea 9:
	Els metals posseïxen algunes propietats característiques que els diferencien dels demés materials. Solen ser sòlits a temperatura ambiente, llevat el mercuri, i tenen un [[punt de fusió]] alt.		Els metals posseïxen algunes propietats característiques que els diferencien dels demés materials. Solen ser sòlits a temperatura ambiente, llevat el mercuri, i tenen un [[punt de fusió]] alt.

	L'enllaç metàlic és característic dels elements metàlics. És un enllaç fort, primari, que es forma entre elements de la mateixa espècie. En estar els àtoms tan propencs uns d'uns atres, interaccionen els seus núcleus junt en els seus núvols electrònics, empaquetant-se en les tres dimensions, per #lo que queden els núcleus rodejats de tals núvols. Estos electrons lliures són els responsables de que els metals presenten una elevada [[conductivitat elèctrica]] i [[Conductivitat tèrmica\|tèrmica]], ya que estos es poden moure en facilitat si es posen en contacte en una font elèctrica. Els metals generalment presenten lluentor i són [[maleable]]s.		L'enllaç metàlic és característic dels elements metàlics. És un enllaç fort, primari, que es forma entre elements de la mateixa espècie. En estar els àtoms tan propencs uns d'uns atres, interaccionen els seus núcleus junt en els seus núvols electrònics, empaquetant-se en les tres dimensions, per lo que queden els núcleus rodejats de tals núvols. Estos electrons lliures són els responsables de que els metals presenten una elevada [[conductivitat elèctrica]] i [[Conductivitat tèrmica\|tèrmica]], ya que estos es poden moure en facilitat si es posen en contacte en una font elèctrica. Els metals generalment presenten lluentor i són [[maleable]]s.
	Els elements en un enllaç metàlic estan compartint un gran número d'electrons de valència, formant una mar d'electrons rodejant un enreixat jagant de [[Catió\|cations]].		Els elements en un enllaç metàlic estan compartint un gran número d'electrons de valència, formant una mar d'electrons rodejant un enreixat jagant de [[Catió\|cations]].
	Molts dels metals tenen punts de fusió més alts que atres elements no metàlics, per #lo que es pot inferir que hi ha enllaços més forts entre els distints àtoms que els componen.
	La vinculació metàlica és no [[Polaritat (química)\|polar]], ~~a penes~~ hi ha diferència de [[electronegativitat]] entre els àtoms que participen en l'interacció de la vinculació (en els metals, elementals puros) o molt poca (en les ~~#aleació~~), i els electrons implicats en lo que constituïx l'interacció a través de l'estructura cristalina del metal. L'enllaç metàlic explica moltes característiques físiques de metals, tals com [[maleabilitat]], [[ductilitat]], bons en la [[conducció de calor]] i electricitat, i en [[Lluminositat\|lluïxc]] o [[llustre]] (tornen la major part de l'energia llumínica que reben).		Molts dels metals tenen punts de fusió més alts que atres elements no metàlics, per lo que es pot inferir que hi ha enllaços més forts entre els distints àtoms que els componen.
			La vinculació metàlica és no [[Polaritat (química)\|polar]], apenes hi ha diferència de [[electronegativitat]] entre els àtoms que participen en l'interacció de la vinculació (en els metals, elementals puros) o molt poca (en les aleacions), i els electrons implicats en lo que constituïx l'interacció a través de l'estructura cristalina del metal. L'enllaç metàlic explica moltes característiques físiques de metals, tals com [[maleabilitat]], [[ductilitat]], bons en la [[conducció de calor]] i electricitat, i en [[Lluminositat\|lluïxc]] o [[llustre]] (tornen la major part de l'energia llumínica que reben).

	La vinculació metàlica és l'atracció electrostàtica entre els àtoms del metal o cations i els electrons deslocalisats. Esta és la raó per la qual es pot explicar una esmonyida de capes, donant per resultat la seua característica maleabilitat i ductilitat.		La vinculació metàlica és l'atracció electrostàtica entre els àtoms del metal o cations i els electrons deslocalisats. Esta és la raó per la qual es pot explicar una esmonyida de capes, donant per resultat la seua característica maleabilitat i ductilitat.
Llínea 20:		Llínea 21:
	== Teoria del gas electrònic ==		== Teoria del gas electrònic ==

	Estes propietats es deuen al fet de que els electrons exteriors estan lligats només «llaugerament» als [[àtom]]s, formant una espècie de gas (també cridat «gas electrònic», «núvol electrònic» o «mar d'electrons»), que es coneix com a enllaç metàlic. [[Paul Drude\|Drude]] i Lorentz, varen propondre este model cap a 1900.<ref>Élie Lévy, 1993. Diccionari Akal de física. Pàgina 380.</ref>		Estes propietats es deuen al fet de que els electrons exteriors estan lligats només «llaugerament» als [[àtom]]s, formant una espècie de gas (també cridat «gas electrònic», «núvol electrònic» o «mar d'electrons»), que es coneix com a enllaç metàlic. [[Paul Drude\|Drude]] i Lorentz, varen propondre este model cap a [[1900]].<ref>Élie Lévy, 1993. Diccionari Akal de física. Pàgina 380.</ref>

	Per mig de la teoria del «gas electrònic» podem explicar per qué els metals són tan bons conductors de la calor i l'electricitat, pero és necessari comprendre la naturalea de l'enllaç entre els seus àtoms.		Per mig de la teoria del «gas electrònic» podem explicar per qué els metals són tan bons conductors de la calor i l'electricitat, pero és necessari comprendre la naturalea de l'enllaç entre els seus àtoms.
Llínea 37:		Llínea 38:
	{{Llistaref}}		{{Llistaref}}

	== ~~Vejau~~ també ==		== Vore també ==

	* [[Enllaç químic]]		* [[Enllaç químic]]
Llínea 46:		Llínea 47:
	* [[Deslocalisació electrònica]]		* [[Deslocalisació electrònica]]

			[[Categoria:Química]]
	[[Categoria:Enllaç químic]]		[[Categoria:Enllaç químic]]

	{{Traduït de\|es\|Enlace metálico}}		{{Traduït de\|es\|Enlace metálico}}