Enric Semper i Bondia - Historial de revisions

Reval en 11:42 8 dec 2024

2024-12-08T11:42:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:42 8 dec 2024
Llínea 14:		Llínea 14:
	[[File:Cementeri Catarroja 1.jpg\|centre\|thumb\|Planta i alçat]]		[[File:Cementeri Catarroja 1.jpg\|centre\|thumb\|Planta i alçat]]
	[[File:Cementeri Catarroja 2.jpg\|centre\|thumb\|Seccions]]		[[File:Cementeri Catarroja 2.jpg\|centre\|thumb\|Seccions]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Referències}}		{{Referències}}

Reval en 08:27 28 nov 2023

2023-11-28T08:27:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:27 28 nov 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	== Biografia i obres ==		== Biografia i obres ==

	Estigué matriculat entre [[1869]] i [[1870]] en l'Escola d'Arquitectura de l'[[Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], a on fon companyer de [[Joaquim Maria Arnau i Miramón]]. Al suprimir-se en Valéncia l'ensenyança d'arquitectura (1871) els aspirants valencians a arquitectes es varen vore obligats a prosseguir la seua formació en [[Madrit]].<ref>Ramos Sabater, V. (2013). "Análisis de la calle de la Paz de Valencia", ''Taller Científico-Técnico: el paisaje cultural. Patrimonio y medio ambiente'', pàg. 79. Valéncia: Universitat Politècnica.</ref> Aquell mateix any de 1871 fon comissionat oficialment per a proyectar el "Circ Gallístic" que hi hagué al carrer Maldonado de la ciutat del [[Riu Túria\|Túria]]. Més tart se n'anà a Madrit, a on obtingué el títul d'arquitecte en l'any [[1876]].<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref> Sis anys més tart, en [[1882]], fon nomenat arquitecte municipal de [[Chestalgar]] per acort plenari del seu Ajuntament.<ref>Jiménez Cervera, F. J. (2009). ''Gestalgar: contribución a su historia''. Valéncia: La Sirena, pàgines 216 - 217. ISBN 84-92692-04-0</ref>		Estigué matriculat entre els anys [[1869]] i [[1870]] en l'Escola d'Arquitectura de l'[[Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], a on fon companyer de [[Joaquim Maria Arnau i Miramón]]. Al suprimir-se en Valéncia l'ensenyança d'arquitectura (1871) els aspirants valencians a arquitectes es varen vore obligats a prosseguir la seua formació en [[Madrit]].<ref>Ramos Sabater, V. (2013). "Análisis de la calle de la Paz de Valencia", ''Taller Científico-Técnico: el paisaje cultural. Patrimonio y medio ambiente'', pàg. 79. Valéncia: Universitat Politècnica.</ref> Aquell mateix any de 1871 fon comissionat oficialment per a proyectar el "Circ Gallístic" que hi hagué al carrer Maldonado de la ciutat del [[Riu Túria\|Túria]]. Més tart se n'anà a Madrit, a on obtingué el títul d'arquitecte en l'any [[1876]].<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref> Sis anys més tart, en [[1882]], fon nomenat arquitecte municipal de [[Chestalgar]] per acort plenari del seu Ajuntament.<ref>Jiménez Cervera, F. J. (2009). ''Gestalgar: contribución a su historia''. Valéncia: La Sirena, pàgines 216 - 217. ISBN 84-92692-04-0</ref>

	L'Ajuntament de [[Catarroja]] li encarregà un proyecte per a la construcció d'un nou cementeri, que conclogué en l'any [[1883]], i, eixecutades les obres, el nou cementeri s'inaugurà (1889). El seu estil predominant és [[neogòtic]], encara que també trobem elements [[modernisme\|modernistes]], d'[[arquitectura eclèctica]], i inclús cubistes. De fet, es tracta d'un dels cementeris més importants de les nostres terres.<ref>Besó Ros, Adrià (2015). "El Cementerio Municipal", dins de ''Catarroja: Historia, Geografía y Arte'', volum II, pàgines 319 - 322, coordinat per Jorge Hermosilla. Valéncia: Publicacions de la Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-9740-4 (vol. II) i ISBN 978-84-370-9738-1 (l'obra sancera).</ref>		L'Ajuntament de [[Catarroja]] li encarregà un proyecte per a la construcció d'un nou cementeri, que conclogué en l'any [[1883]], i, eixecutades les obres, el nou cementeri s'inaugurà (1889). El seu estil predominant és [[neogòtic]], encara que també trobem elements [[modernisme\|modernistes]], d'[[arquitectura eclèctica]], i inclús cubistes. De fet, es tracta d'un dels cementeris més importants de les nostres terres.<ref>Besó Ros, Adrià (2015). "El Cementerio Municipal", dins de ''Catarroja: Historia, Geografía y Arte'', volum II, pàgines 319 - 322, coordinat per Jorge Hermosilla. Valéncia: Publicacions de la Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-9740-4 (vol. II) i ISBN 978-84-370-9738-1 (l'obra sancera).</ref>

	En [[1894]] aixecà un edifici per a vivendes d'arrendament al Camí Nou del Grau de Valéncia, l'actual Avinguda del Port. En [[1900]] aplegava a arquitecte municipal de Valéncia. En [[1901]] proyectà un edifici, a on viuria ell mateixa en la seua família, situat al carrer de la Pau, al cantó en el carrer de les Comèdies. Alguns li atribuïxen la construcció del [[Teatre Apolo de Valéncia]]<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref>, edifici inaugurat en [[1876]] i situat al carrer Joan d'Àustria, el qual fon enderrocat en [[1969]] per a alçar un conegut centre comercial ("Galerías Preciados")<ref>http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia/1563791.html (en castellà)</ref>.		En l'any [[1894]] aixecà un edifici per a vivendes d'arrendament al Camí Nou del Grau de Valéncia, l'actual Avinguda del Port. En [[1900]] aplegava a arquitecte municipal de Valéncia. En [[1901]] proyectà un edifici, a on viuria ell mateixa en la seua família, situat al carrer de la Pau, al cantó en el carrer de les Comèdies. Alguns li atribuïxen la construcció del [[Teatre Apolo de Valéncia]]<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref>, edifici inaugurat en [[1876]] i situat al carrer Joan d'Àustria, el qual fon enderrocat en [[1969]] per a alçar un conegut centre comercial ("Galerías Preciados")<ref>http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia/1563791.html (en castellà)</ref>.

	== Plànols ==		== Plànols ==
Llínea 14:		Llínea 14:
	[[File:Cementeri Catarroja 1.jpg\|centre\|thumb\|Planta i alçat]]		[[File:Cementeri Catarroja 1.jpg\|centre\|thumb\|Planta i alçat]]
	[[File:Cementeri Catarroja 2.jpg\|centre\|thumb\|Seccions]]		[[File:Cementeri Catarroja 2.jpg\|centre\|thumb\|Seccions]]




	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'aixecar' a 'alçar'

2022-06-29T20:21:21Z

Text reemplaça - 'aixecar' a 'alçar'

← Revisió anterior		Revisió de 20:21 29 jun 2022
Llínea 7:		Llínea 7:
	L'Ajuntament de [[Catarroja]] li encarregà un proyecte per a la construcció d'un nou cementeri, que conclogué en l'any [[1883]], i, eixecutades les obres, el nou cementeri s'inaugurà (1889). El seu estil predominant és [[neogòtic]], encara que també trobem elements [[modernisme\|modernistes]], d'[[arquitectura eclèctica]], i inclús cubistes. De fet, es tracta d'un dels cementeris més importants de les nostres terres.<ref>Besó Ros, Adrià (2015). "El Cementerio Municipal", dins de ''Catarroja: Historia, Geografía y Arte'', volum II, pàgines 319 - 322, coordinat per Jorge Hermosilla. Valéncia: Publicacions de la Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-9740-4 (vol. II) i ISBN 978-84-370-9738-1 (l'obra sancera).</ref>		L'Ajuntament de [[Catarroja]] li encarregà un proyecte per a la construcció d'un nou cementeri, que conclogué en l'any [[1883]], i, eixecutades les obres, el nou cementeri s'inaugurà (1889). El seu estil predominant és [[neogòtic]], encara que també trobem elements [[modernisme\|modernistes]], d'[[arquitectura eclèctica]], i inclús cubistes. De fet, es tracta d'un dels cementeris més importants de les nostres terres.<ref>Besó Ros, Adrià (2015). "El Cementerio Municipal", dins de ''Catarroja: Historia, Geografía y Arte'', volum II, pàgines 319 - 322, coordinat per Jorge Hermosilla. Valéncia: Publicacions de la Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-9740-4 (vol. II) i ISBN 978-84-370-9738-1 (l'obra sancera).</ref>

	En [[1894]] aixecà un edifici per a vivendes d'arrendament al Camí Nou del Grau de Valéncia, l'actual Avinguda del Port. En [[1900]] aplegava a arquitecte municipal de Valéncia. En [[1901]] proyectà un edifici, a on viuria ell mateixa en la seua família, situat al carrer de la Pau, al cantó en el carrer de les Comèdies. Alguns li atribuïxen la construcció del [[Teatre Apolo de Valéncia]]<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref>, edifici inaugurat en [[1876]] i situat al carrer Joan d'Àustria, el qual fon enderrocat en [[1969]] per a ~~aixecar~~ un conegut centre comercial ("Galerías Preciados")<ref>http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia/1563791.html (en castellà)</ref>.		En [[1894]] aixecà un edifici per a vivendes d'arrendament al Camí Nou del Grau de Valéncia, l'actual Avinguda del Port. En [[1900]] aplegava a arquitecte municipal de Valéncia. En [[1901]] proyectà un edifici, a on viuria ell mateixa en la seua família, situat al carrer de la Pau, al cantó en el carrer de les Comèdies. Alguns li atribuïxen la construcció del [[Teatre Apolo de Valéncia]]<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref>, edifici inaugurat en [[1876]] i situat al carrer Joan d'Àustria, el qual fon enderrocat en [[1969]] per a alçar un conegut centre comercial ("Galerías Preciados")<ref>http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia/1563791.html (en castellà)</ref>.

	== Plànols ==		== Plànols ==

Jose2 en 11:20 31 maig 2022

2022-05-31T11:20:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:20 31 maig 2022
Llínea 26:		Llínea 26:
	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
			[[Categoria:Arquitectes]]
	[[Categoria:Arquitectes valencians]]		[[Categoria:Arquitectes valencians]]

Jose2 en 11:20 31 maig 2022

2022-05-31T11:20:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:20 31 maig 2022
Llínea 24:		Llínea 24:
	* http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia/1563791.html (en castellà)		* http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia/1563791.html (en castellà)

			[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
	[[Categoria:Arquitectes valencians]]		[[Categoria:Arquitectes valencians]]

Cento Corage: Enllaç

2017-07-12T16:12:00Z

Enllaç

← Revisió anterior		Revisió de 16:12 12 jul 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Enric Semper i Bondia''' ([[Valéncia]], sigles [[sigle XIX\|XIX]] - [[sigle XX\|XX]]) fon un arquitecte [[Comunitat Valenciana\|valencià]] que treballà en diferents proyectes arquitectònics i urbanístics i alcançà el càrrec d'arquitecte municipal de la seua ciutat.		'''Enric Semper i Bondia''' ([[Valéncia]], sigles [[sigle XIX\|XIX]] - [[sigle XX\|XX]]) fon un [[arquitecte]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]] que treballà en diferents proyectes arquitectònics i urbanístics i alcançà el càrrec d'arquitecte municipal de la seua ciutat.

	== Biografia i obres ==		== Biografia i obres ==

Cento Corage: Erros corregits

2017-06-19T07:01:30Z

Erros corregits

← Revisió anterior		Revisió de 07:01 19 jun 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Enric Semper i Bondia''' ([[Valéncia]], sigles [[sigle XIX\|XIX]] - [[sigle XX\|XX]]} fon un arquitecte [[Comunitat Valenciana\|valencià]] que treballà en diferents proyectes arquitectònics i urbanístics i alcançà el càrrec d'arquitecte municipal de la seua ciutat.		'''Enric Semper i Bondia''' ([[Valéncia]], sigles [[sigle XIX\|XIX]] - [[sigle XX\|XX]]) fon un arquitecte [[Comunitat Valenciana\|valencià]] que treballà en diferents proyectes arquitectònics i urbanístics i alcançà el càrrec d'arquitecte municipal de la seua ciutat.

	== Biografia i obres ==		== Biografia i obres ==

	Estigué matriculat entre [[1869]] i [[1870]] en l'Escola d'Arquitectura de l'[[Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], a on fon companyer de [[Joaquim Maria Arnau i Miramón]]. Al suprimir-se en Valéncia l'ensenyança d'arquitectura (1871) els aspirants valencians a arquitectes es varen vore obligats a prosseguir la seua formació en [[Madrit]].<ref>Ramos Sabater, V. (2013). "Análisis de la calle de la Paz de Valencia", ''Taller Científico-Técnico: el paisaje cultural. Patrimonio y medio ambiente'', pàg. 79. ~~València~~: Universitat Politècnica.</ref> Aquell mateix any de 1871 fon comissionat oficialment per a proyectar el "Circ Gallístic" que hi hagué al carrer Maldonado de la ciutat del [[Riu Túria\|Túria]]. Més tart se n'anà a Madrit, a on obtingué el títul d'arquitecte en l'any [[1876]].<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref> Sis anys més tart, en [[1882]], fon nomenat arquitecte municipal de [[Chestalgar]] per acort plenari del seu Ajuntament.<ref>Jiménez Cervera, F. J. (2009). ''Gestalgar: contribución a su historia''. Valéncia: La Sirena, pàgines 216 - 217. ISBN 84-92692-04-0</ref>		Estigué matriculat entre [[1869]] i [[1870]] en l'Escola d'Arquitectura de l'[[Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], a on fon companyer de [[Joaquim Maria Arnau i Miramón]]. Al suprimir-se en Valéncia l'ensenyança d'arquitectura (1871) els aspirants valencians a arquitectes es varen vore obligats a prosseguir la seua formació en [[Madrit]].<ref>Ramos Sabater, V. (2013). "Análisis de la calle de la Paz de Valencia", ''Taller Científico-Técnico: el paisaje cultural. Patrimonio y medio ambiente'', pàg. 79. Valéncia: Universitat Politècnica.</ref> Aquell mateix any de 1871 fon comissionat oficialment per a proyectar el "Circ Gallístic" que hi hagué al carrer Maldonado de la ciutat del [[Riu Túria\|Túria]]. Més tart se n'anà a Madrit, a on obtingué el títul d'arquitecte en l'any [[1876]].<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref> Sis anys més tart, en [[1882]], fon nomenat arquitecte municipal de [[Chestalgar]] per acort plenari del seu Ajuntament.<ref>Jiménez Cervera, F. J. (2009). ''Gestalgar: contribución a su historia''. Valéncia: La Sirena, pàgines 216 - 217. ISBN 84-92692-04-0</ref>

	L'Ajuntament de [[Catarroja]] li encarregà un proyecte per a la construcció d'un nou cementeri, que conclogué en l'any [[1883]], i, eixecutades les obres, el nou cementeri s'~~inagurà~~ (1889). El seu estil predominant és [[neogòtic]], encara que també trobem elements [[modernisme\|modernistes]], d'[[arquitectura eclèctica]], i inclús cubistes. De fet, es tracta d'un dels cementeris més importants de les nostres terres.<ref>Besó Ros, Adrià (2015). "El Cementerio Municipal", dins de ''Catarroja: Historia, Geografía y Arte'', volum II, pàgines 319 - 322, coordinat per Jorge Hermosilla. Valéncia: Publicacions de la Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-9740-4 (vol. II) i ISBN 978-84-370-9738-1 (l'obra sancera).</ref>		L'Ajuntament de [[Catarroja]] li encarregà un proyecte per a la construcció d'un nou cementeri, que conclogué en l'any [[1883]], i, eixecutades les obres, el nou cementeri s'inaugurà (1889). El seu estil predominant és [[neogòtic]], encara que també trobem elements [[modernisme\|modernistes]], d'[[arquitectura eclèctica]], i inclús cubistes. De fet, es tracta d'un dels cementeris més importants de les nostres terres.<ref>Besó Ros, Adrià (2015). "El Cementerio Municipal", dins de ''Catarroja: Historia, Geografía y Arte'', volum II, pàgines 319 - 322, coordinat per Jorge Hermosilla. Valéncia: Publicacions de la Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-9740-4 (vol. II) i ISBN 978-84-370-9738-1 (l'obra sancera).</ref>

	En [[1894]] aixecà un edifici per a vivendes d'arrendament al Camí Nou del Grau de Valéncia, l'actual Avinguda del Port. En [[1900]] aplegava a arquitecte municipal de Valéncia. En [[1901]] proyectà un edifici, a on viuria ell mateixa en la seua família, situat al carrer de la Pau, al cantó en el carrer de les Comèdies. Alguns li atribuïxen la construcció del [[Teatre Apolo de Valéncia]]<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref>, edifici ~~inagurat~~ en [[1876]] i situat al carrer Joan d'Àustria, el qual ~~fou~~ enderrocat en [[1969]] per a aixecar un conegut centre comercial ("Galerías Preciados")<ref>http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia/1563791.html (en castellà)</ref>.		En [[1894]] aixecà un edifici per a vivendes d'arrendament al Camí Nou del Grau de Valéncia, l'actual Avinguda del Port. En [[1900]] aplegava a arquitecte municipal de Valéncia. En [[1901]] proyectà un edifici, a on viuria ell mateixa en la seua família, situat al carrer de la Pau, al cantó en el carrer de les Comèdies. Alguns li atribuïxen la construcció del [[Teatre Apolo de Valéncia]]<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref>, edifici inaugurat en [[1876]] i situat al carrer Joan d'Àustria, el qual fon enderrocat en [[1969]] per a aixecar un conegut centre comercial ("Galerías Preciados")<ref>http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia/1563791.html (en castellà)</ref>.

	== Plànols ==		== Plànols ==

	Plànols del Cementeri de Catarroja realisats per Semper i Bondia (1883):		Plànols del Cementeri de Catarroja realisats per Semper i Bondia (1883):
	[[File:Cementeri Catarroja 1.jpg\|centre\|thumb\|Planta i alçat]]		[[File:Cementeri Catarroja 1.jpg\|centre\|thumb\|Planta i alçat]]
	[[File:Cementeri Catarroja 2.jpg\|centre\|thumb\|Seccions]]		[[File:Cementeri Catarroja 2.jpg\|centre\|thumb\|Seccions]]

Jose2 en 11:34 18 jun 2017

2017-06-18T11:34:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:34 18 jun 2017
Llínea 25:		Llínea 25:

	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
			[[Categoria:Arquitectes valencians]]

Jose2 en 11:30 18 jun 2017

2017-06-18T11:30:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:30 18 jun 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Enric Semper i Bondia''' ([[Valéncia]], sigles XIX - XX) fon un arquitecte valencià que treballà en diferents proyectes arquitectònics i urbanístics i alcançà el càrrec d'arquitecte municipal de la seua ciutat.		'''Enric Semper i Bondia''' ([[Valéncia]], sigles [[sigle XIX\|XIX]] - [[sigle XX\|XX]]} fon un arquitecte [[Comunitat Valenciana\|valencià]] que treballà en diferents proyectes arquitectònics i urbanístics i alcançà el càrrec d'arquitecte municipal de la seua ciutat.

	== Biografia i obres ==		== Biografia i obres ==

	Estigué matriculat entre 1869 i 1870 en l'Escola d'Arquitectura de l'[[Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], a on ~~fou~~ companyer de [[Joaquim Maria Arnau i Miramón]]. Al suprimir-se en Valéncia l'ensenyança d'arquitectura (1871) els aspirants valencians a arquitectes es varen vore obligats a prosseguir ~~loa~~ seua formació en [[Madrit]].<ref>Ramos Sabater, V. (2013). "Análisis de la calle de la Paz de Valencia", ''Taller Científico-Técnico: el paisaje cultural. Patrimonio y medio ambiente'', pàg. 79. València: Universitat Politècnica.</ref> Aquell mateix any de 1871 ~~fou~~ comissionat oficialment per a proyectar el "Circ Gallístic" que hi hagué al carrer Maldonado de la ciutat del [[Túria]]. Més tart se n'anà a Madrit, a on obtingué el títul d'arquitecte en l'any 1876.<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref> Sis anys més tart, en 1882, fon nomenat arquitecte municipal de [[Chestalgar]] per acort plenari del seu Ajuntament.<ref>Jiménez Cervera, F. J. (2009). ''Gestalgar: contribución a su historia''. Valéncia: La Sirena, pàgines 216 - 217. ISBN 84-92692-04-0</ref>		Estigué matriculat entre [[1869]] i [[1870]] en l'Escola d'Arquitectura de l'[[Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], a on fon companyer de [[Joaquim Maria Arnau i Miramón]]. Al suprimir-se en Valéncia l'ensenyança d'arquitectura (1871) els aspirants valencians a arquitectes es varen vore obligats a prosseguir la seua formació en [[Madrit]].<ref>Ramos Sabater, V. (2013). "Análisis de la calle de la Paz de Valencia", ''Taller Científico-Técnico: el paisaje cultural. Patrimonio y medio ambiente'', pàg. 79. València: Universitat Politècnica.</ref> Aquell mateix any de 1871 fon comissionat oficialment per a proyectar el "Circ Gallístic" que hi hagué al carrer Maldonado de la ciutat del [[Riu Túria\|Túria]]. Més tart se n'anà a Madrit, a on obtingué el títul d'arquitecte en l'any [[1876]].<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref> Sis anys més tart, en [[1882]], fon nomenat arquitecte municipal de [[Chestalgar]] per acort plenari del seu Ajuntament.<ref>Jiménez Cervera, F. J. (2009). ''Gestalgar: contribución a su historia''. Valéncia: La Sirena, pàgines 216 - 217. ISBN 84-92692-04-0</ref>

	L'Ajuntament de [[Catarroja]] li encarregà un proyecte per a la construcció d'un nou cementeri, que conclogué en l'any 1883, i, eixecutades les obres, el nou cementeri s'inagurà (1889). El seu estil predominant es [[neogòtic]], encara que també trobem elements [[modernisme\|modernistes]], d'[[arquitectura eclèctica]], i inclús cubistes. De fet, es tracta d'un dels cementeris més importants de les nostres terres.<ref>Besó Ros, Adrià (2015). "El Cementerio Municipal", dins de ''Catarroja: Historia, Geografía y Arte'', volum II, pàgines 319 - 322, coordinat per Jorge Hermosilla. Valéncia: Publicacions de la Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-9740-4 (vol. II) i ISBN 978-84-370-9738-1 (l'obra sancera).</ref>		L'Ajuntament de [[Catarroja]] li encarregà un proyecte per a la construcció d'un nou cementeri, que conclogué en l'any [[1883]], i, eixecutades les obres, el nou cementeri s'inagurà (1889). El seu estil predominant és [[neogòtic]], encara que també trobem elements [[modernisme\|modernistes]], d'[[arquitectura eclèctica]], i inclús cubistes. De fet, es tracta d'un dels cementeris més importants de les nostres terres.<ref>Besó Ros, Adrià (2015). "El Cementerio Municipal", dins de ''Catarroja: Historia, Geografía y Arte'', volum II, pàgines 319 - 322, coordinat per Jorge Hermosilla. Valéncia: Publicacions de la Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-9740-4 (vol. II) i ISBN 978-84-370-9738-1 (l'obra sancera).</ref>

	En 1894 aixecà un edifici per a vivendes d'arrendament al Camí Nou del Grau de Valéncia, l'actual Avinguda del Port. En 1900 aplegava a arquitecte municipal de Valéncia. En 1901 proyectà un edifici, a on viuria ell mateixa en la seua família, situat al carrer de la Pau, al cantó en el carrer de les Comèdies. Alguns li atribuïxen la construcció del [[Teatre Apolo de Valéncia]]<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref>, edifici inagurat en 1876 i situat al carrer Joan d'Àustria, el qual fou enderrocat en 1969 per a aixecar un conegut centre comercial ("Galerías Preciados")<ref>http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia/1563791.html (en castellà)</ref>.		En [[1894]] aixecà un edifici per a vivendes d'arrendament al Camí Nou del Grau de Valéncia, l'actual Avinguda del Port. En [[1900]] aplegava a arquitecte municipal de Valéncia. En [[1901]] proyectà un edifici, a on viuria ell mateixa en la seua família, situat al carrer de la Pau, al cantó en el carrer de les Comèdies. Alguns li atribuïxen la construcció del [[Teatre Apolo de Valéncia]]<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref>, edifici inagurat en [[1876]] i situat al carrer Joan d'Àustria, el qual fou enderrocat en [[1969]] per a aixecar un conegut centre comercial ("Galerías Preciados")<ref>http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia/1563791.html (en castellà)</ref>.

	== Plànols ==		== Plànols ==
Llínea 23:		Llínea 23:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia/1563791.html (en castellà)		* http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia/1563791.html (en castellà)

			[[Categoria:Valencians]]

Cento Corage: Articul nou

2017-06-16T14:51:25Z

Articul nou

Pàgina nova

'''Enric Semper i Bondia''' ([[Valéncia]], sigles XIX - XX) fon un arquitecte valencià que treballà en diferents proyectes arquitectònics i urbanístics i alcançà el càrrec d'arquitecte municipal de la seua ciutat.

== Biografia i obres ==

Estigué matriculat entre 1869 i 1870 en l'Escola d'Arquitectura de l'[[Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], a on fou companyer de [[Joaquim Maria Arnau i Miramón]]. Al suprimir-se en Valéncia l'ensenyança d'arquitectura (1871) els aspirants valencians a arquitectes es varen vore obligats a prosseguir loa seua formació en [[Madrit]].<ref>Ramos Sabater, V. (2013). "Análisis de la calle de la Paz de Valencia", ''Taller Científico-Técnico: el paisaje cultural. Patrimonio y medio ambiente'', pàg. 79. València: Universitat Politècnica.</ref> Aquell mateix any de 1871 fou comissionat oficialment per a proyectar el "Circ Gallístic" que hi hagué al carrer Maldonado de la ciutat del [[Túria]]. Més tart se n'anà a Madrit, a on obtingué el títul d'arquitecte en l'any 1876.<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref> Sis anys més tart, en 1882, fon nomenat arquitecte municipal de [[Chestalgar]] per acort plenari del seu Ajuntament.<ref>Jiménez Cervera, F. J. (2009). ''Gestalgar: contribución a su historia''. Valéncia: La Sirena, pàgines 216 - 217. ISBN 84-92692-04-0</ref>

L'Ajuntament de [[Catarroja]] li encarregà un proyecte per a la construcció d'un nou cementeri, que conclogué en l'any 1883, i, eixecutades les obres, el nou cementeri s'inagurà (1889). El seu estil predominant es [[neogòtic]], encara que també trobem elements [[modernisme|modernistes]], d'[[arquitectura eclèctica]], i inclús cubistes. De fet, es tracta d'un dels cementeris més importants de les nostres terres.<ref>Besó Ros, Adrià (2015). "El Cementerio Municipal", dins de ''Catarroja: Historia, Geografía y Arte'', volum II, pàgines 319 - 322, coordinat per Jorge Hermosilla. Valéncia: Publicacions de la Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-9740-4 (vol. II) i ISBN 978-84-370-9738-1 (l'obra sancera).</ref>

En 1894 aixecà un edifici per a vivendes d'arrendament al Camí Nou del Grau de Valéncia, l'actual Avinguda del Port. En 1900 aplegava a arquitecte municipal de Valéncia. En 1901 proyectà un edifici, a on viuria ell mateixa en la seua família, situat al carrer de la Pau, al cantó en el carrer de les Comèdies. Alguns li atribuïxen la construcció del [[Teatre Apolo de Valéncia]]<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref>, edifici inagurat en 1876 i situat al carrer Joan d'Àustria, el qual fou enderrocat en 1969 per a aixecar un conegut centre comercial ("Galerías Preciados")<ref>http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia/1563791.html (en castellà)</ref>.

== Plànols ==

Plànols del Cementeri de Catarroja realisats per Semper i Bondia (1883):
[[File:Cementeri Catarroja 1.jpg|centre|thumb|Planta i alçat]]
[[File:Cementeri Catarroja 2.jpg|centre|thumb|Seccions]]

== Referències ==
{{Referències}}

== Enllaços externs ==
* http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia/1563791.html (en castellà)