Enrique Galarza Moreno - Historial de revisions

84.123.161.167: Pie de foto de la imagen. No es el Cristo del Calvario de Orihuela, sino el Cristo del Perdón de Vélez Rubio (Almería), de gran parecido y realizados, ambos, por Enrique Galarza Moreno.

2024-06-12T11:48:18Z

Pie de foto de la imagen. No es el Cristo del Calvario de Orihuela, sino el Cristo del Perdón de Vélez Rubio (Almería), de gran parecido y realizados, ambos, por Enrique Galarza Moreno.

← Revisió anterior		Revisió de 11:48 12 jun 2024
Llínea 2:		Llínea 2:
	\| nom = Enrique Galarza Moreno		\| nom = Enrique Galarza Moreno
	\| image = [[Archiu:Cristodelcalvario.jpg\|250px]]		\| image = [[Archiu:Cristodelcalvario.jpg\|250px]]
	\| peu = Crist del ~~Calvari~~		\| peu = Crist del Perdó (Vélez Rubio)
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
	\| ocupació = Escultor		\| ocupació = Escultor

Lluísm en 17:57 24 gin 2024

2024-01-24T17:57:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:57 24 gin 2024
Llínea 47:		Llínea 47:

	{{Cita\|''Ha fallecido, a los ciento cuatro años de edad, en la localidad valenciana de Picassent, el escultor Enrique Galarza Moreno. Su obra estaba influenciada por las formas del estilo barroco español. El artista creó innumerables esculturas para iglesias, monasterios y seminarios de toda España e Hispanoamerica. Sus trabajos profanos son menos significativos, a excepción de una escultura del conquistador Francisco Pizarro situada en Lima (Perú). El escultor tambien creó figuras para las fiestas populares valenciana de las Fallas. A pesar de ser operado de los ojos, Galarza no dejó de trabajar hasta los noventa años''}}		{{Cita\|''Ha fallecido, a los ciento cuatro años de edad, en la localidad valenciana de Picassent, el escultor Enrique Galarza Moreno. Su obra estaba influenciada por las formas del estilo barroco español. El artista creó innumerables esculturas para iglesias, monasterios y seminarios de toda España e Hispanoamerica. Sus trabajos profanos son menos significativos, a excepción de una escultura del conquistador Francisco Pizarro situada en Lima (Perú). El escultor tambien creó figuras para las fiestas populares valenciana de las Fallas. A pesar de ser operado de los ojos, Galarza no dejó de trabajar hasta los noventa años''}}

	~~== Bibliografia ==~~

	* VV.AA. ''Enrique Galarza Moreno, imaginero valenciano (1895-2000): 50 aniversario de la ejecución del trono procesional para la "Virgen del Milagro" de Cocentaina: (1951-2001).'' Junta de la Pía Unión de la Virgen del Milagro, Alacant, 2001. ISBN: 978-84-607-1847-5.

	== Referències ==		== Referències ==
Llínea 56:		Llínea 52:
	* [http://cristodelcalvarioycristodelperdon.blogspot.com/2013/01/enrique-galarza-moreno-escultor.html Enrique Galarza Moreno, escultor del Cristo del Calvario de Orihuela y del Cristo del Perdón de Velez Rubio (su reflejo) - Cristo del calvario y Cristo del perdón]		* [http://cristodelcalvarioycristodelperdon.blogspot.com/2013/01/enrique-galarza-moreno-escultor.html Enrique Galarza Moreno, escultor del Cristo del Calvario de Orihuela y del Cristo del Perdón de Velez Rubio (su reflejo) - Cristo del calvario y Cristo del perdón]
	* [https://www.lahornacina.com/articulosorihuela.htm Enrique Galarza Moreno, el gran desconocido - La hornacina]		* [https://www.lahornacina.com/articulosorihuela.htm Enrique Galarza Moreno, el gran desconocido - La hornacina]

			== Bibliografia ==

			* VV.AA. ''Enrique Galarza Moreno, imaginero valenciano (1895-2000): 50 aniversario de la ejecución del trono procesional para la "Virgen del Milagro" de Cocentaina: (1951-2001).'' Junta de la Pía Unión de la Virgen del Milagro, Alacant, 2001. ISBN: 978-84-607-1847-5.

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Valencian: Text reemplaça - 'Novelé' a 'Novetlè'

2023-12-04T00:49:42Z

Text reemplaça - 'Novelé' a 'Novetlè'

← Revisió anterior		Revisió de 00:49 4 dec 2023
Llínea 34:		Llínea 34:
	== Obra ==		== Obra ==

	Estan reconegudes prop de 80 obres en Abarán ([[Múrcia]]), [[Albaida]], [[Alzira]], [[Alcàsser]], [[Alcoy]], [[L'Alcúdia de Crespins]], [[Algemesí]], [[Ayacor]], [[Benimodo]], [[Cocentaina]], [[Conca]], [[Cofrentes]], [[Énova]], [[La Font de la Figuera]], [[Valéncia]], [[Guadassuar]], Fet ([[Osca]]), [[Huelva]], [[Xàtiva]], [[Massamagrell]], [[Montaverner]], [[~~Novelé~~]], [[Llanera de Ranes]], [[L'Olleria]], [[Oriola]], [[Picassent]], Sant Sebastià ([[País Vasc]]), Sao Paulo ([[Brasil]]), Lima ([[Perú]]), Villaviciosa ([[Astúries]]), i recentment també en Velez Rubio ([[Almeria]]).		Estan reconegudes prop de 80 obres en Abarán ([[Múrcia]]), [[Albaida]], [[Alzira]], [[Alcàsser]], [[Alcoy]], [[L'Alcúdia de Crespins]], [[Algemesí]], [[Ayacor]], [[Benimodo]], [[Cocentaina]], [[Conca]], [[Cofrentes]], [[Énova]], [[La Font de la Figuera]], [[Valéncia]], [[Guadassuar]], Fet ([[Osca]]), [[Huelva]], [[Xàtiva]], [[Massamagrell]], [[Montaverner]], [[Novetlè]], [[Llanera de Ranes]], [[L'Olleria]], [[Oriola]], [[Picassent]], Sant Sebastià ([[País Vasc]]), Sao Paulo ([[Brasil]]), Lima ([[Perú]]), Villaviciosa ([[Astúries]]), i recentment també en Velez Rubio ([[Almeria]]).

	== Polifacètic ==		== Polifacètic ==

Jose2 en 16:52 19 set 2022

2022-09-19T16:52:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:52 19 set 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Picassent]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Picassent]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Enrique Galarza Moreno''' ([[Valéncia\|Grau de Valéncia]], [[27 de setembre]] de [[1896]] - [[Picassent]], [[19 de giner]] de [[2000]]) fon un escultor [[Valencians\|valencià]].		'''Enrique Galarza Moreno''' ([[Valéncia\|Grau de Valéncia]], [[27 de setembre]] de [[1896]] - † [[Picassent]], [[19 de giner]] de [[2000]]) fon un escultor [[Valencians\|valencià]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier en 11:24 16 oct 2021

2021-10-16T11:24:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:24 16 oct 2021
Llínea 55:		Llínea 55:

	* [http://cristodelcalvarioycristodelperdon.blogspot.com/2013/01/enrique-galarza-moreno-escultor.html Enrique Galarza Moreno, escultor del Cristo del Calvario de Orihuela y del Cristo del Perdón de Velez Rubio (su reflejo) - Cristo del calvario y Cristo del perdón]		* [http://cristodelcalvarioycristodelperdon.blogspot.com/2013/01/enrique-galarza-moreno-escultor.html Enrique Galarza Moreno, escultor del Cristo del Calvario de Orihuela y del Cristo del Perdón de Velez Rubio (su reflejo) - Cristo del calvario y Cristo del perdón]
			* [https://www.lahornacina.com/articulosorihuela.htm Enrique Galarza Moreno, el gran desconocido - La hornacina]

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Xavier en 11:22 16 oct 2021

2021-10-16T11:22:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:22 16 oct 2021
Llínea 2:		Llínea 2:
	\| nom = Enrique Galarza Moreno		\| nom = Enrique Galarza Moreno
	\| image = [[Archiu:Cristodelcalvario.jpg\|250px]]		\| image = [[Archiu:Cristodelcalvario.jpg\|250px]]
	\| peu = ~~Cristo~~ del Calvari		\| peu = Crist del Calvari
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
	\| ocupació = Escultor		\| ocupació = Escultor
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Enrique Galarza naixqué en el barri del ''Enguerino'' en el si d'una família humilt. Fon el quint de sis germans del matrimoni format per Francisco Galarza Esquerre, que fon guàrdia civil, i Carmen Moreno Oliva. Quedà orfe de pare quan tenia a soles dos anys, tenint que treballar de ben menut. Fon internat en el Colege d'Òrfens Sant Joan de Deu de la [[Malvarrosa]] a on passà dos anys i més tart en la Misericòrdia a on estava internat el seu germà Fernando. En els seu deu anys d'hospici manifestà la seua afició al dibuix.		Enrique Galarza naixqué en el barri del ''Enguerino'' en el sí d'una família humilt. Fon el quint de sis germans del matrimoni format per Francisco Galarza Esquerre, que fon guàrdia civil, i Carmen Moreno Oliva. Quedà orfe de pare quan tenia a soles dos anys, tenint que treballar de ben menut. Fon internat en el Colege d'Òrfens Sant Joan de Deu de la [[Malvarrosa]] a on passà dos anys i més tart en la Misericòrdia a on estava internat el seu germà Fernando. En els seu deu anys d'hospici manifestà la seua afició al dibuix.

	Acabat l'hospici comença a assistir a l'escola del Grau a on el mestre D. Antonio, gran aficionat a les [[Belles Arts]] actuarà com a catalisador i dinamisador d'Enrique, participant en l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]]. En aquella época inicia una gran amistt en Ramón Mateu Montesinos i comença a assistir a l'[[Escola de Belles Arts de Sant Carles]].		Acabat l'hospici comença a assistir a l'escola del Grau a on el mestre D. Antonio, gran aficionat a les [[Belles Arts]] actuarà com a catalisador i dinamisador d'Enrique, participant en l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]]. En aquella época inicia una gran amistt en Ramón Mateu Montesinos i comença a assistir a l'[[Escola de Belles Arts de Sant Carles]].
Llínea 47:		Llínea 47:

	{{Cita\|''Ha fallecido, a los ciento cuatro años de edad, en la localidad valenciana de Picassent, el escultor Enrique Galarza Moreno. Su obra estaba influenciada por las formas del estilo barroco español. El artista creó innumerables esculturas para iglesias, monasterios y seminarios de toda España e Hispanoamerica. Sus trabajos profanos son menos significativos, a excepción de una escultura del conquistador Francisco Pizarro situada en Lima (Perú). El escultor tambien creó figuras para las fiestas populares valenciana de las Fallas. A pesar de ser operado de los ojos, Galarza no dejó de trabajar hasta los noventa años''}}		{{Cita\|''Ha fallecido, a los ciento cuatro años de edad, en la localidad valenciana de Picassent, el escultor Enrique Galarza Moreno. Su obra estaba influenciada por las formas del estilo barroco español. El artista creó innumerables esculturas para iglesias, monasterios y seminarios de toda España e Hispanoamerica. Sus trabajos profanos son menos significativos, a excepción de una escultura del conquistador Francisco Pizarro situada en Lima (Perú). El escultor tambien creó figuras para las fiestas populares valenciana de las Fallas. A pesar de ser operado de los ojos, Galarza no dejó de trabajar hasta los noventa años''}}

			== Bibliografia ==

			* VV.AA. ''Enrique Galarza Moreno, imaginero valenciano (1895-2000): 50 aniversario de la ejecución del trono procesional para la "Virgen del Milagro" de Cocentaina: (1951-2001).'' Junta de la Pía Unión de la Virgen del Milagro, Alacant, 2001. ISBN: 978-84-607-1847-5.

	== Referències ==		== Referències ==

	* [http://cristodelcalvarioycristodelperdon.blogspot.com/2013/01/enrique-galarza-moreno-escultor.html Enrique Galarza Moreno, escultor del Cristo del Calvario de Orihuela y del Cristo del Perdón de Velez Rubio (su reflejo) - Cristo del calvario y Cristo del perdón]		* [http://cristodelcalvarioycristodelperdon.blogspot.com/2013/01/enrique-galarza-moreno-escultor.html Enrique Galarza Moreno, escultor del Cristo del Calvario de Orihuela y del Cristo del Perdón de Velez Rubio (su reflejo) - Cristo del calvario y Cristo del perdón]
	* VV.AA. ''Enrique Galarza Moreno. Imaginero Valenciano (1895 - 2000)'' (Alacant, 2001) ISBN: 978-84-607-1847-5


	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Jose2 en 17:51 21 jul 2021

2021-07-21T17:51:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:51 21 jul 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Enrique Galarza Moreno		\| nom = Enrique Galarza Moreno
	\| image =		\| image = [[Archiu:Cristodelcalvario.jpg\|250px]]
	\| peu =		\| peu = Cristo del Calvari
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
	\| ocupació = Escultor		\| ocupació = Escultor

Jose2 en 13:22 21 jul 2021

2021-07-21T13:22:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:22 21 jul 2021
Llínea 16:		Llínea 16:
	Enrique Galarza naixqué en el barri del ''Enguerino'' en el si d'una família humilt. Fon el quint de sis germans del matrimoni format per Francisco Galarza Esquerre, que fon guàrdia civil, i Carmen Moreno Oliva. Quedà orfe de pare quan tenia a soles dos anys, tenint que treballar de ben menut. Fon internat en el Colege d'Òrfens Sant Joan de Deu de la [[Malvarrosa]] a on passà dos anys i més tart en la Misericòrdia a on estava internat el seu germà Fernando. En els seu deu anys d'hospici manifestà la seua afició al dibuix.		Enrique Galarza naixqué en el barri del ''Enguerino'' en el si d'una família humilt. Fon el quint de sis germans del matrimoni format per Francisco Galarza Esquerre, que fon guàrdia civil, i Carmen Moreno Oliva. Quedà orfe de pare quan tenia a soles dos anys, tenint que treballar de ben menut. Fon internat en el Colege d'Òrfens Sant Joan de Deu de la [[Malvarrosa]] a on passà dos anys i més tart en la Misericòrdia a on estava internat el seu germà Fernando. En els seu deu anys d'hospici manifestà la seua afició al dibuix.

	Acabat l'hospici comença a assistir a l'escola del Grau a on el mestre D. Antonio, gran aficionat a les [[Belles Arts]] actuarà com a ~~catalanisador~~ i dinamisador d'Enrique, participant en l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]]. En aquella época inicia una gran amistt en Ramón Mateu Montesinos i comença a assistir a l'[[Escola de Belles Arts de Sant Carles]].		Acabat l'hospici comença a assistir a l'escola del Grau a on el mestre D. Antonio, gran aficionat a les [[Belles Arts]] actuarà com a catalisador i dinamisador d'Enrique, participant en l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]]. En aquella época inicia una gran amistt en Ramón Mateu Montesinos i comença a assistir a l'[[Escola de Belles Arts de Sant Carles]].

	En a soles tretze anys comença com a aprenent en el taller de Venancio Marcos, en el carrer Cavallers, a on treballava com a oficial Joaquín Climent, rebent d'ell la major part dels coneiximents. Als setze anys entra a treballar en el taller de José María Ponsoda treballant junt a Carmelo Vicent i Julio Belloch, assistint a les classes de modelat en l'Escola d'Oficis i Superior de Belles Arts que impartien Francisco Claret i José Aixa. Allí despertà la seua admiració per l'escultor valencià [[Ignaci Vergara]] que sempre havia admirat i el considerava com el més genial dels escultors. Formà part del grup ''Juventud Artística'' que impulsà [[Sorolla]] i participà en el Círcul de Belles Arts.		En a soles tretze anys comença com a aprenent en el taller de Venancio Marcos, en el carrer Cavallers, a on treballava com a oficial Joaquín Climent, rebent d'ell la major part dels coneiximents. Als setze anys entra a treballar en el taller de José María Ponsoda treballant junt a Carmelo Vicent i Julio Belloch, assistint a les classes de modelat en l'Escola d'Oficis i Superior de Belles Arts que impartien Francisco Claret i José Aixa. Allí despertà la seua admiració per l'escultor valencià [[Ignaci Vergara]] que sempre havia admirat i el considerava com el més genial dels escultors. Formà part del grup ''Juventud Artística'' que impulsà [[Sorolla]] i participà en el Círcul de Belles Arts.

Jose2 en 13:21 21 jul 2021

2021-07-21T13:21:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:21 21 jul 2021
Llínea 56:		Llínea 56:
	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
			[[Categoria:Escultors]]
	[[Categoria:Escultors valencians]]		[[Categoria:Escultors valencians]]

Jose2: Text reemplaça - ' només ' a ' a soles '

2020-06-24T11:12:09Z

Text reemplaça - ' només ' a ' a soles '

← Revisió anterior		Revisió de 11:12 24 jun 2020
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Enrique Galarza naixqué en el barri del ''Enguerino'' en el si d'una família humilt. Fon el quint de sis germans del matrimoni format per Francisco Galarza Esquerre, que fon guàrdia civil, i Carmen Moreno Oliva. Quedà orfe de pare quan tenia ~~només~~ dos anys, tenint que treballar de ben menut. Fon internat en el Colege d'Òrfens Sant Joan de Deu de la [[Malvarrosa]] a on passà dos anys i més tart en la Misericòrdia a on estava internat el seu germà Fernando. En els seu deu anys d'hospici manifestà la seua afició al dibuix.		Enrique Galarza naixqué en el barri del ''Enguerino'' en el si d'una família humilt. Fon el quint de sis germans del matrimoni format per Francisco Galarza Esquerre, que fon guàrdia civil, i Carmen Moreno Oliva. Quedà orfe de pare quan tenia a soles dos anys, tenint que treballar de ben menut. Fon internat en el Colege d'Òrfens Sant Joan de Deu de la [[Malvarrosa]] a on passà dos anys i més tart en la Misericòrdia a on estava internat el seu germà Fernando. En els seu deu anys d'hospici manifestà la seua afició al dibuix.

	Acabat l'hospici comença a assistir a l'escola del Grau a on el mestre D. Antonio, gran aficionat a les [[Belles Arts]] actuarà com a catalanisador i dinamisador d'Enrique, participant en l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]]. En aquella época inicia una gran amistt en Ramón Mateu Montesinos i comença a assistir a l'[[Escola de Belles Arts de Sant Carles]].		Acabat l'hospici comença a assistir a l'escola del Grau a on el mestre D. Antonio, gran aficionat a les [[Belles Arts]] actuarà com a catalanisador i dinamisador d'Enrique, participant en l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]]. En aquella época inicia una gran amistt en Ramón Mateu Montesinos i comença a assistir a l'[[Escola de Belles Arts de Sant Carles]].

	En ~~només~~ tretze anys comença com a aprenent en el taller de Venancio Marcos, en el carrer Cavallers, a on treballava com a oficial Joaquín Climent, rebent d'ell la major part dels coneiximents. Als setze anys entra a treballar en el taller de José María Ponsoda treballant junt a Carmelo Vicent i Julio Belloch, assistint a les classes de modelat en l'Escola d'Oficis i Superior de Belles Arts que impartien Francisco Claret i José Aixa. Allí despertà la seua admiració per l'escultor valencià [[Ignaci Vergara]] que sempre havia admirat i el considerava com el més genial dels escultors. Formà part del grup ''Juventud Artística'' que impulsà [[Sorolla]] i participà en el Círcul de Belles Arts.		En a soles tretze anys comença com a aprenent en el taller de Venancio Marcos, en el carrer Cavallers, a on treballava com a oficial Joaquín Climent, rebent d'ell la major part dels coneiximents. Als setze anys entra a treballar en el taller de José María Ponsoda treballant junt a Carmelo Vicent i Julio Belloch, assistint a les classes de modelat en l'Escola d'Oficis i Superior de Belles Arts que impartien Francisco Claret i José Aixa. Allí despertà la seua admiració per l'escultor valencià [[Ignaci Vergara]] que sempre havia admirat i el considerava com el més genial dels escultors. Formà part del grup ''Juventud Artística'' que impulsà [[Sorolla]] i participà en el Círcul de Belles Arts.

	Als vint anys se trasllada a [[Saragossa]], a petició del mestre Antonio Pérez, per a treballar en un altar barroc, estigué uns catorze mesos. Ya com a oficial i de forma temporal, passà pel taller de Francisco Pablo, en el carrer d'Alboraya. Com a oficial de primera se trasllada al taller de Pío Mollar, sent nomenat, en aquell temps, president del Gremi d'Escultors, associat a la Societat Obrera Sant Vicent Ferrer. Ocupant eixe càrrec passà a dispondre de més temps lliure i a rebre encàrrecs particulars, de manera que s'instalà en [[El Cabanyal]].		Als vint anys se trasllada a [[Saragossa]], a petició del mestre Antonio Pérez, per a treballar en un altar barroc, estigué uns catorze mesos. Ya com a oficial i de forma temporal, passà pel taller de Francisco Pablo, en el carrer d'Alboraya. Com a oficial de primera se trasllada al taller de Pío Mollar, sent nomenat, en aquell temps, president del Gremi d'Escultors, associat a la Societat Obrera Sant Vicent Ferrer. Ocupant eixe càrrec passà a dispondre de més temps lliure i a rebre encàrrecs particulars, de manera que s'instalà en [[El Cabanyal]].
Llínea 24:		Llínea 24:
	Al conéixer a la que sería la seua dòna, Concepción Tarazona Sanchis, natural de [[Picassent]], instalaria el seu taller en [[Valéncia]]. És eixa época de gran activitat, molts encàrrecs. En l'instauració de la [[II República espanyola\|II República]] s'inicia una época de decaiguda del treball. Del matrimoni tindrien dos fills, un fill i una filla.		Al conéixer a la que sería la seua dòna, Concepción Tarazona Sanchis, natural de [[Picassent]], instalaria el seu taller en [[Valéncia]]. És eixa época de gran activitat, molts encàrrecs. En l'instauració de la [[II República espanyola\|II República]] s'inicia una época de decaiguda del treball. Del matrimoni tindrien dos fills, un fill i una filla.

	En l'any [[1921]] Enrique Galarza treballà en el taller valencià de Tena (Casa de Tena). En [[1924]], en motiu de la beatificació del P. Claret, tingué que realizar 22 talles en ~~només~~ un any, a petició dels claretians del Convent del Cor de Maria de [[Xàtiva]]. L'activitat deixarà d'existir quan esclata la [[Guerra Civil]]. Seguint el consell de la seua dòna el matrimoni i els seus fills es traslladarien a [[Picassent]] a casa de la família d'ella, llauradors de professió. Passant Enrique a treballar en l'horta. Una volta acabada la Guerra Civil, en [[1939]], les coses canvien radicalment, se tenia que substituir aquelles imàgens que l'incultura i la barbàrie havien fet desaparéixer, sent uns anys de prosperitat per als tallers d'imagineria religiosa.		En l'any [[1921]] Enrique Galarza treballà en el taller valencià de Tena (Casa de Tena). En [[1924]], en motiu de la beatificació del P. Claret, tingué que realizar 22 talles en a soles un any, a petició dels claretians del Convent del Cor de Maria de [[Xàtiva]]. L'activitat deixarà d'existir quan esclata la [[Guerra Civil]]. Seguint el consell de la seua dòna el matrimoni i els seus fills es traslladarien a [[Picassent]] a casa de la família d'ella, llauradors de professió. Passant Enrique a treballar en l'horta. Una volta acabada la Guerra Civil, en [[1939]], les coses canvien radicalment, se tenia que substituir aquelles imàgens que l'incultura i la barbàrie havien fet desaparéixer, sent uns anys de prosperitat per als tallers d'imagineria religiosa.

	No ha segut Enrique Galarza un desconegut encara que les obres per ell fetes han tengut diferent fortuna, alguns artesants han passat a apropiar-se d'escultures que no ho eren. En tot cas les talles del Crist del Calvari de la Confraria del Perdó d'[[Oriola]], la Verge dels Llíris i el Sant Jordi eqüestre d'[[Alcoy]], durant més de quaranta anys han segut atribuïdes a diferents autors.		No ha segut Enrique Galarza un desconegut encara que les obres per ell fetes han tengut diferent fortuna, alguns artesants han passat a apropiar-se d'escultures que no ho eren. En tot cas les talles del Crist del Calvari de la Confraria del Perdó d'[[Oriola]], la Verge dels Llíris i el Sant Jordi eqüestre d'[[Alcoy]], durant més de quaranta anys han segut atribuïdes a diferents autors.
Llínea 38:		Llínea 38:
	== Polifacètic ==		== Polifacètic ==

	Fon un escultor polifacètic, no ~~només~~ feu escultura religiosa, també alguna escultura profana com l'escultura del conquistador [[Francisco Pizarro]] situada en la ciutat de Lima (Perú) i també fon un artiste faller creant figures per a les festes de les [[Falles]].		Fon un escultor polifacètic, no a soles feu escultura religiosa, també alguna escultura profana com l'escultura del conquistador [[Francisco Pizarro]] situada en la ciutat de Lima (Perú) i també fon un artiste faller creant figures per a les festes de les [[Falles]].

	Fon un gran admirador d'[[Ignaci Vergara]] que denota l'influència dels mestres del [[Barroc\|barroc]]. Destaca la seua producció per l'especial tractament en les teles i la calitat del modelage. Galarza descolla entre els imaginers de la postguerra creant escola pròpia. Entre els seus discípuls es troba [[Efrain Gómez]].		Fon un gran admirador d'[[Ignaci Vergara]] que denota l'influència dels mestres del [[Barroc\|barroc]]. Destaca la seua producció per l'especial tractament en les teles i la calitat del modelage. Galarza descolla entre els imaginers de la postguerra creant escola pròpia. Entre els seus discípuls es troba [[Efrain Gómez]].