Erasmisme - Historial de revisions

Jose2 en 18:16 11 ago 2025

2025-08-11T18:16:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:16 11 ago 2025
Llínea 19:		Llínea 19:
	El seu èxit fon molt ràpit entre els allumenats, els intelectuals i els humanistes, pero no va tindre temps d'estendre's a les masses; de fet, es va constituir en un grup de pressió propenc a l'Emperador, format pels germans Juan de Valdés i sobretot Alfonso de Valdés, a qui alguns han aplegat a cridar "més erasmiste que Erasme", a causa de la combativitat en que va assumir la seua doctrina, aixina com alguns prestigiosos humanistes; pero, al final, la gran majoria tingué que eixir d'Espanya. El moviment s'haguera reforçat si, com pretenien els seguidors espanyols d'Erasme, el sabi neerlandés haguera viajat a Espanya; pero és sabuda la resposta del mateix a eixa invitació: ''"non placet Hispania"'' (No m'agrada Espanya). Preferia marchar a [[Alemanya]]; es conta que, despuix, es va arrepenedir de la seua decisió.		El seu èxit fon molt ràpit entre els allumenats, els intelectuals i els humanistes, pero no va tindre temps d'estendre's a les masses; de fet, es va constituir en un grup de pressió propenc a l'Emperador, format pels germans Juan de Valdés i sobretot Alfonso de Valdés, a qui alguns han aplegat a cridar "més erasmiste que Erasme", a causa de la combativitat en que va assumir la seua doctrina, aixina com alguns prestigiosos humanistes; pero, al final, la gran majoria tingué que eixir d'Espanya. El moviment s'haguera reforçat si, com pretenien els seguidors espanyols d'Erasme, el sabi neerlandés haguera viajat a Espanya; pero és sabuda la resposta del mateix a eixa invitació: ''"non placet Hispania"'' (No m'agrada Espanya). Preferia marchar a [[Alemanya]]; es conta que, despuix, es va arrepenedir de la seua decisió.

	Gràcies a l'Emperador, l'erasmisme va poder superar la consideració de heregia en l'any [[1527]], quan [[Carles I]], pressionat per l'[[Inquisició]], va convocar una junta de teòlecs en [[Valladolit]], la Conferència de Valladolit, per a debatre entorn a les idees erasmistes, que es varen considerar lliures de heregies. Pero la mort d'Erasme, ocorreguda en [[1536]], determina que en Espanya es prohibixca la difusió de les seues obres i, en morir l'arquebisbe Manrique, dos anys despuix, l'auge de l'erasmisme inicia una decidida decadència, encara que no varen desaparéixer del tot les seues chafades lliteràries o intelectuals, que s'observen inclús en [[Miguel de Cervantes\|Cervantes]], qui va tindre per mestre a un decidit erasmiste, Juan López de Hoyos.		Gràcies a l'Emperador, l'erasmisme va poder superar la consideració de heregia en l'any [[1527]], quan [[Carles I]], pressionat per l'[[Inquisició]], va convocar una junta de teòlecs en [[Valladolit]], la Conferència de Valladolit, per a debatre entorn a les idees erasmistes, que es varen considerar lliures de heregies. Pero la mort d'Erasme, ocorreguda en [[1536]], determina que en Espanya es prohibixca la difusió de les seues obres i, en morir l'arquebisbe Manrique, dos anys despuix, l'auge de l'erasmisme inicia una decidida decadència, encara que no varen desaparéixer del tot les seues chafades lliteràries o intelectuals, que s'observen inclús en [[Miguel de Cervantes\|Cervantes]], qui va tindre per mestre a un decidit erasmiste, Juan López de Hoyos.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 17:06 22 set 2024

2024-09-22T17:06:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:06 22 set 2024
Llínea 20:		Llínea 20:

	Gràcies a l'Emperador, l'erasmisme va poder superar la consideració de heregia en l'any [[1527]], quan [[Carles I]], pressionat per l'[[Inquisició]], va convocar una junta de teòlecs en [[Valladolit]], la Conferència de Valladolit, per a debatre entorn a les idees erasmistes, que es varen considerar lliures de heregies. Pero la mort d'Erasme, ocorreguda en [[1536]], determina que en Espanya es prohibixca la difusió de les seues obres i, en morir l'arquebisbe Manrique, dos anys despuix, l'auge de l'erasmisme inicia una decidida decadència, encara que no varen desaparéixer del tot les seues chafades lliteràries o intelectuals, que s'observen inclús en [[Miguel de Cervantes\|Cervantes]], qui va tindre per mestre a un decidit erasmiste, Juan López de Hoyos.		Gràcies a l'Emperador, l'erasmisme va poder superar la consideració de heregia en l'any [[1527]], quan [[Carles I]], pressionat per l'[[Inquisició]], va convocar una junta de teòlecs en [[Valladolit]], la Conferència de Valladolit, per a debatre entorn a les idees erasmistes, que es varen considerar lliures de heregies. Pero la mort d'Erasme, ocorreguda en [[1536]], determina que en Espanya es prohibixca la difusió de les seues obres i, en morir l'arquebisbe Manrique, dos anys despuix, l'auge de l'erasmisme inicia una decidida decadència, encara que no varen desaparéixer del tot les seues chafades lliteràries o intelectuals, que s'observen inclús en [[Miguel de Cervantes\|Cervantes]], qui va tindre per mestre a un decidit erasmiste, Juan López de Hoyos.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 12:02 27 jun 2024

2024-06-27T12:02:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:02 27 jun 2024
Llínea 19:		Llínea 19:
	El seu èxit fon molt ràpit entre els allumenats, els intelectuals i els humanistes, pero no va tindre temps d'estendre's a les masses; de fet, es va constituir en un grup de pressió propenc a l'Emperador, format pels germans Juan de Valdés i sobretot Alfonso de Valdés, a qui alguns han aplegat a cridar "més erasmiste que Erasme", a causa de la combativitat en que va assumir la seua doctrina, aixina com alguns prestigiosos humanistes; pero, al final, la gran majoria tingué que eixir d'Espanya. El moviment s'haguera reforçat si, com pretenien els seguidors espanyols d'Erasme, el sabi neerlandés haguera viajat a Espanya; pero és sabuda la resposta del mateix a eixa invitació: ''"non placet Hispania"'' (No m'agrada Espanya). Preferia marchar a [[Alemanya]]; es conta que, despuix, es va arrepenedir de la seua decisió.		El seu èxit fon molt ràpit entre els allumenats, els intelectuals i els humanistes, pero no va tindre temps d'estendre's a les masses; de fet, es va constituir en un grup de pressió propenc a l'Emperador, format pels germans Juan de Valdés i sobretot Alfonso de Valdés, a qui alguns han aplegat a cridar "més erasmiste que Erasme", a causa de la combativitat en que va assumir la seua doctrina, aixina com alguns prestigiosos humanistes; pero, al final, la gran majoria tingué que eixir d'Espanya. El moviment s'haguera reforçat si, com pretenien els seguidors espanyols d'Erasme, el sabi neerlandés haguera viajat a Espanya; pero és sabuda la resposta del mateix a eixa invitació: ''"non placet Hispania"'' (No m'agrada Espanya). Preferia marchar a [[Alemanya]]; es conta que, despuix, es va arrepenedir de la seua decisió.

	Gràcies a l'Emperador, l'erasmisme va poder superar la consideració de heregia en l'any [[1527]], quan [[Carles I]], pressionat per l'[[Inquisició]], va convocar una junta de teòlecs en [[Valladolit]], la Conferència de Valladolit, per a debatre entorn a les idees erasmistes, que es varen considerar lliures de heregies. Pero la mort d'Erasme, ocorreguda en [[1536]], determina que en Espanya es prohibixca la difusió de les seues obres i, en morir l'arquebisbe Manrique, dos anys despuix, l'auge de l'erasmisme inicia una decidida decadència, encara que no varen desaparéixer del tot les seues chafades lliteràries o intelectuals, que s'observen inclús en [[Miguel de Cervantes\|Cervantes]], qui va tindre per mestre a un decidit erasmiste, Juan López de Hoyos.		Gràcies a l'Emperador, l'erasmisme va poder superar la consideració de heregia en l'any [[1527]], quan [[Carles I]], pressionat per l'[[Inquisició]], va convocar una junta de teòlecs en [[Valladolit]], la Conferència de Valladolit, per a debatre entorn a les idees erasmistes, que es varen considerar lliures de heregies. Pero la mort d'Erasme, ocorreguda en [[1536]], determina que en Espanya es prohibixca la difusió de les seues obres i, en morir l'arquebisbe Manrique, dos anys despuix, l'auge de l'erasmisme inicia una decidida decadència, encara que no varen desaparéixer del tot les seues chafades lliteràries o intelectuals, que s'observen inclús en [[Miguel de Cervantes\|Cervantes]], qui va tindre per mestre a un decidit erasmiste, Juan López de Hoyos.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 18:11 21 jun 2024

2024-06-21T18:11:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:11 21 jun 2024
Llínea 20:		Llínea 20:

	Gràcies a l'Emperador, l'erasmisme va poder superar la consideració de heregia en l'any [[1527]], quan [[Carles I]], pressionat per l'[[Inquisició]], va convocar una junta de teòlecs en [[Valladolit]], la Conferència de Valladolit, per a debatre entorn a les idees erasmistes, que es varen considerar lliures de heregies. Pero la mort d'Erasme, ocorreguda en [[1536]], determina que en Espanya es prohibixca la difusió de les seues obres i, en morir l'arquebisbe Manrique, dos anys despuix, l'auge de l'erasmisme inicia una decidida decadència, encara que no varen desaparéixer del tot les seues chafades lliteràries o intelectuals, que s'observen inclús en [[Miguel de Cervantes\|Cervantes]], qui va tindre per mestre a un decidit erasmiste, Juan López de Hoyos.		Gràcies a l'Emperador, l'erasmisme va poder superar la consideració de heregia en l'any [[1527]], quan [[Carles I]], pressionat per l'[[Inquisició]], va convocar una junta de teòlecs en [[Valladolit]], la Conferència de Valladolit, per a debatre entorn a les idees erasmistes, que es varen considerar lliures de heregies. Pero la mort d'Erasme, ocorreguda en [[1536]], determina que en Espanya es prohibixca la difusió de les seues obres i, en morir l'arquebisbe Manrique, dos anys despuix, l'auge de l'erasmisme inicia una decidida decadència, encara que no varen desaparéixer del tot les seues chafades lliteràries o intelectuals, que s'observen inclús en [[Miguel de Cervantes\|Cervantes]], qui va tindre per mestre a un decidit erasmiste, Juan López de Hoyos.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 09:27 31 maig 2024

2024-05-31T09:27:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:27 31 maig 2024
Llínea 19:		Llínea 19:
	El seu èxit fon molt ràpit entre els allumenats, els intelectuals i els humanistes, pero no va tindre temps d'estendre's a les masses; de fet, es va constituir en un grup de pressió propenc a l'Emperador, format pels germans Juan de Valdés i sobretot Alfonso de Valdés, a qui alguns han aplegat a cridar "més erasmiste que Erasme", a causa de la combativitat en que va assumir la seua doctrina, aixina com alguns prestigiosos humanistes; pero, al final, la gran majoria tingué que eixir d'Espanya. El moviment s'haguera reforçat si, com pretenien els seguidors espanyols d'Erasme, el sabi neerlandés haguera viajat a Espanya; pero és sabuda la resposta del mateix a eixa invitació: ''"non placet Hispania"'' (No m'agrada Espanya). Preferia marchar a [[Alemanya]]; es conta que, despuix, es va arrepenedir de la seua decisió.		El seu èxit fon molt ràpit entre els allumenats, els intelectuals i els humanistes, pero no va tindre temps d'estendre's a les masses; de fet, es va constituir en un grup de pressió propenc a l'Emperador, format pels germans Juan de Valdés i sobretot Alfonso de Valdés, a qui alguns han aplegat a cridar "més erasmiste que Erasme", a causa de la combativitat en que va assumir la seua doctrina, aixina com alguns prestigiosos humanistes; pero, al final, la gran majoria tingué que eixir d'Espanya. El moviment s'haguera reforçat si, com pretenien els seguidors espanyols d'Erasme, el sabi neerlandés haguera viajat a Espanya; pero és sabuda la resposta del mateix a eixa invitació: ''"non placet Hispania"'' (No m'agrada Espanya). Preferia marchar a [[Alemanya]]; es conta que, despuix, es va arrepenedir de la seua decisió.

	Gràcies a l'Emperador, l'erasmisme va poder superar la consideració de heregia en l'any [[1527]], quan [[Carles I]], pressionat per l'[[Inquisició]], va convocar una junta de teòlecs en [[Valladolit]], la Conferència de Valladolit, per a debatre entorn a les idees erasmistes, que es varen considerar lliures de heregies. Pero la mort d'Erasme, ocorreguda en [[1536]], determina que en Espanya es prohibixca la difusió de les seues obres i, en morir l'arquebisbe Manrique, dos anys despuix, l'auge de l'erasmisme inicia una decidida decadència, encara que no varen desaparéixer del tot les seues chafades lliteràries o intelectuals, que s'observen inclús en [[Miguel de Cervantes\|Cervantes]], qui va tindre per mestre a un decidit erasmiste, Juan López de Hoyos.		Gràcies a l'Emperador, l'erasmisme va poder superar la consideració de heregia en l'any [[1527]], quan [[Carles I]], pressionat per l'[[Inquisició]], va convocar una junta de teòlecs en [[Valladolit]], la Conferència de Valladolit, per a debatre entorn a les idees erasmistes, que es varen considerar lliures de heregies. Pero la mort d'Erasme, ocorreguda en [[1536]], determina que en Espanya es prohibixca la difusió de les seues obres i, en morir l'arquebisbe Manrique, dos anys despuix, l'auge de l'erasmisme inicia una decidida decadència, encara que no varen desaparéixer del tot les seues chafades lliteràries o intelectuals, que s'observen inclús en [[Miguel de Cervantes\|Cervantes]], qui va tindre per mestre a un decidit erasmiste, Juan López de Hoyos.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - 'Alemània' a 'Alemanya'

2022-06-23T19:12:39Z

Text reemplaça - 'Alemània' a 'Alemanya'

← Revisió anterior		Revisió de 19:12 23 jun 2022
Llínea 17:		Llínea 17:
	{{Cita\|Si els lligen molts, com em diuen que passa, llevarà als flares molt de la seua antiga tirania.}}		{{Cita\|Si els lligen molts, com em diuen que passa, llevarà als flares molt de la seua antiga tirania.}}

	El seu èxit fon molt ràpit entre els allumenats, els intelectuals i els humanistes, pero no va tindre temps d'estendre's a les masses; de fet, es va constituir en un grup de pressió propenc a l'Emperador, format pels germans Juan de Valdés i sobretot Alfonso de Valdés, a qui alguns han aplegat a cridar "més erasmiste que Erasme", a causa de la combativitat en que va assumir la seua doctrina, aixina com alguns prestigiosos humanistes; pero, al final, la gran majoria tingué que eixir d'Espanya. El moviment s'haguera reforçat si, com pretenien els seguidors espanyols d'Erasme, el sabi neerlandés haguera viajat a Espanya; pero és sabuda la resposta del mateix a eixa invitació: ''"non placet Hispania"'' (No m'agrada Espanya). Preferia marchar a [[~~Alemània~~]]; es conta que, despuix, es va arrepenedir de la seua decisió.		El seu èxit fon molt ràpit entre els allumenats, els intelectuals i els humanistes, pero no va tindre temps d'estendre's a les masses; de fet, es va constituir en un grup de pressió propenc a l'Emperador, format pels germans Juan de Valdés i sobretot Alfonso de Valdés, a qui alguns han aplegat a cridar "més erasmiste que Erasme", a causa de la combativitat en que va assumir la seua doctrina, aixina com alguns prestigiosos humanistes; pero, al final, la gran majoria tingué que eixir d'Espanya. El moviment s'haguera reforçat si, com pretenien els seguidors espanyols d'Erasme, el sabi neerlandés haguera viajat a Espanya; pero és sabuda la resposta del mateix a eixa invitació: ''"non placet Hispania"'' (No m'agrada Espanya). Preferia marchar a [[Alemanya]]; es conta que, despuix, es va arrepenedir de la seua decisió.

	Gràcies a l'Emperador, l'erasmisme va poder superar la consideració de heregia en l'any [[1527]], quan [[Carles I]], pressionat per l'[[Inquisició]], va convocar una junta de teòlecs en [[Valladolit]], la Conferència de Valladolit, per a debatre entorn a les idees erasmistes, que es varen considerar lliures de heregies. Pero la mort d'Erasme, ocorreguda en [[1536]], determina que en Espanya es prohibixca la difusió de les seues obres i, en morir l'arquebisbe Manrique, dos anys despuix, l'auge de l'erasmisme inicia una decidida decadència, encara que no varen desaparéixer del tot les seues chafades lliteràries o intelectuals, que s'observen inclús en [[Miguel de Cervantes\|Cervantes]], qui va tindre per mestre a un decidit erasmiste, Juan López de Hoyos.		Gràcies a l'Emperador, l'erasmisme va poder superar la consideració de heregia en l'any [[1527]], quan [[Carles I]], pressionat per l'[[Inquisició]], va convocar una junta de teòlecs en [[Valladolit]], la Conferència de Valladolit, per a debatre entorn a les idees erasmistes, que es varen considerar lliures de heregies. Pero la mort d'Erasme, ocorreguda en [[1536]], determina que en Espanya es prohibixca la difusió de les seues obres i, en morir l'arquebisbe Manrique, dos anys despuix, l'auge de l'erasmisme inicia una decidida decadència, encara que no varen desaparéixer del tot les seues chafades lliteràries o intelectuals, que s'observen inclús en [[Miguel de Cervantes\|Cervantes]], qui va tindre per mestre a un decidit erasmiste, Juan López de Hoyos.

Jose2 en 19:51 17 jun 2019

2019-06-17T19:51:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:51 17 jun 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''erasmisme''' fon una corrent ideològica i estètica dins de l'[[Humanisme\|humanisme]] [[Renaiximent\|renaixentiste]], centrada en les idees de l'holandés [[Erasme de Rotterdam]] (1466-1536).		L''''erasmisme''' fon una corrent ideològica i estètica dins de l'[[Humanisme\|humanisme]] [[Renaiximent\|renaixentiste]], centrada en les idees de l'holandés [[Erasme de Rotterdam]] ([[1466]]-[[1536]]).

	== Ideologia ==		== Ideologia ==
Llínea 13:		Llínea 13:
	Recolzat per l'emperador [[Carles V]], l'erasmisme tingué gran predicament en tota Europa fins que les tensions entre [[Catòlic\|catòlics]] i [[Protestant\|protestants]] varen provocar un clima general de sospites cap a les corrents intelectuals i religioses que recolzaven la reforma de l'Iglésia i de l'espiritualitat.		Recolzat per l'emperador [[Carles V]], l'erasmisme tingué gran predicament en tota Europa fins que les tensions entre [[Catòlic\|catòlics]] i [[Protestant\|protestants]] varen provocar un clima general de sospites cap a les corrents intelectuals i religioses que recolzaven la reforma de l'Iglésia i de l'espiritualitat.

	Data clau per a l'introducció de l'erasmismo en [[Espanya]], on Erasme tingué més influència que en qualsevol atre país, inclós el seu, és la de la traducció de llibres d'Erasme al castellà des de 1516-1517; Diego López de Cortegana va realisar la primera traducció d'un llibre seu al castellà, la ''Querela Pacis''. Alonso Fernández de Madrid, canonge de la Catedral de [[Palència]], feu una versió del ''Enchiridion'' o ''Manual del cavaller cristià'' que es va imprimir en [[1526]], dedicada a l'arquebisbe de [[Sevilla]] i [[Inquisició\|inquisidor]] general Alonso Manrique. [[Lluís Vives]] escrivia a Erasme en 1526 sobre l'èxit de les seues traduccions en Espanya:		Data clau per a l'introducció de l'erasmismo en [[Espanya]], a on Erasme tingué més influència que en qualsevol atre país, inclós el seu, és la de la traducció de llibres d'Erasme al castellà des de 1516-1517; Diego López de Cortegana va realisar la primera traducció d'un llibre seu al castellà, la ''Querela Pacis''. Alonso Fernández de Madrid, canonge de la Catedral de [[Palència]], feu una versió del ''Enchiridion'' o ''Manual del cavaller cristià'' que es va imprimir en l'any [[1526]], dedicada a l'arquebisbe de [[Sevilla]] i [[Inquisició\|inquisidor]] general Alonso Manrique. [[Lluís Vives]] escrivia a Erasme en 1526 sobre l'èxit de les seues traduccions en Espanya:

	{{Cita\|Si els lligen molts, com em diuen que passa, llevarà als flares molt de la seua antiga tirania.}}		{{Cita\|Si els lligen molts, com em diuen que passa, llevarà als flares molt de la seua antiga tirania.}}
Llínea 19:		Llínea 19:
	El seu èxit fon molt ràpit entre els allumenats, els intelectuals i els humanistes, pero no va tindre temps d'estendre's a les masses; de fet, es va constituir en un grup de pressió propenc a l'Emperador, format pels germans Juan de Valdés i sobretot Alfonso de Valdés, a qui alguns han aplegat a cridar "més erasmiste que Erasme", a causa de la combativitat en que va assumir la seua doctrina, aixina com alguns prestigiosos humanistes; pero, al final, la gran majoria tingué que eixir d'Espanya. El moviment s'haguera reforçat si, com pretenien els seguidors espanyols d'Erasme, el sabi neerlandés haguera viajat a Espanya; pero és sabuda la resposta del mateix a eixa invitació: ''"non placet Hispania"'' (No m'agrada Espanya). Preferia marchar a [[Alemània]]; es conta que, despuix, es va arrepenedir de la seua decisió.		El seu èxit fon molt ràpit entre els allumenats, els intelectuals i els humanistes, pero no va tindre temps d'estendre's a les masses; de fet, es va constituir en un grup de pressió propenc a l'Emperador, format pels germans Juan de Valdés i sobretot Alfonso de Valdés, a qui alguns han aplegat a cridar "més erasmiste que Erasme", a causa de la combativitat en que va assumir la seua doctrina, aixina com alguns prestigiosos humanistes; pero, al final, la gran majoria tingué que eixir d'Espanya. El moviment s'haguera reforçat si, com pretenien els seguidors espanyols d'Erasme, el sabi neerlandés haguera viajat a Espanya; pero és sabuda la resposta del mateix a eixa invitació: ''"non placet Hispania"'' (No m'agrada Espanya). Preferia marchar a [[Alemània]]; es conta que, despuix, es va arrepenedir de la seua decisió.

	Gràcies a l'Emperador, l'erasmisme va poder superar la consideració de heregia en l'any [[1527]], quan [[Carles I]], pressionat per l'[[Inquisició]], va convocar una junta de teòlecs en [[Valladolit]], la Conferència de Valladolit, per a debatre entorn a les idees erasmistes, que es varen considerar lliures de heregies. Pero la mort d'Erasme, ocorreguda en [[1536]], determina que en Espanya es prohibixca la difusió de les seues obres i, en morir l'arquebisbe Manrique, dos anys despuix, l'auge de l'erasmisme inicia una decidida decadència, encara que no varen desaparéixer del tot les seues chafades lliteràries o intelectuals, que s'observen ~~fins i tot~~ en [[Miguel de Cervantes\|Cervantes]], qui va tindre per mestre a un decidit erasmiste, Juan López de Hoyos.		Gràcies a l'Emperador, l'erasmisme va poder superar la consideració de heregia en l'any [[1527]], quan [[Carles I]], pressionat per l'[[Inquisició]], va convocar una junta de teòlecs en [[Valladolit]], la Conferència de Valladolit, per a debatre entorn a les idees erasmistes, que es varen considerar lliures de heregies. Pero la mort d'Erasme, ocorreguda en [[1536]], determina que en Espanya es prohibixca la difusió de les seues obres i, en morir l'arquebisbe Manrique, dos anys despuix, l'auge de l'erasmisme inicia una decidida decadència, encara que no varen desaparéixer del tot les seues chafades lliteràries o intelectuals, que s'observen inclús en [[Miguel de Cervantes\|Cervantes]], qui va tindre per mestre a un decidit erasmiste, Juan López de Hoyos.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 18:54 17 jun 2019

2019-06-17T18:54:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:54 17 jun 2019
Llínea 24:		Llínea 24:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Erasmismo Erasmisme en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Erasmismo Erasmisme en Wikipedia]

			[[Categoria:Antropologia]]
			[[Categoria:Filosofia de l'edat moderna]]

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «L''''erasmisme''' fon una corrent ideològica i estètica dins de l'humanisme renaixentiste, centrada en les idees de l'holandés...»

2019-06-17T18:53:04Z

Pàgina nova, en el contingut: «L''''erasmisme''' fon una corrent ideològica i estètica dins de l'humanisme renaixentiste, centrada en les idees de l'holandés...»

Pàgina nova

L''''erasmisme''' fon una corrent ideològica i estètica dins de l'[[Humanisme|humanisme]] [[Renaiximent|renaixentiste]], centrada en les idees de l'holandés [[Erasme de Rotterdam]] (1466-1536).

== Ideologia ==

En els aspectes ideològics, l'erasmisme propugna un compromís entre el protestantisme i el papat. Critica la corrupció del clero, especialment la del clero regular, la pietat supersticiosa i els aspectes més exteriors de la religiositat catòlica (cult als sants, relíquies, etc.) perque preferix una religiositat interior i espiritual, fundada en l'oració mental i inspirada en la ''Devotio'' moderna.

Per una atra part, per mig de l'irenisme o pacifisme es declara en contra de les guerres, sobretot de les guerres de religió i per mig del paulisme vol reinterpretar la teologia continguda en les Cartes de [[Sant Pau]] en sentit més flexible. És partidari de l'existència d'un poder polític de caràcter temporal en [[Europa]], que identifica en l'imperi, i d'un atre poder fort espiritual representat pel [[Papa]]. Per això el Papa deu deixar el poder temporal en mans d'uns atres.

En el terreny filològic, Erasme era partidari de l'imitació eclèctica en lloc de l'imitació ciceroniana: el millor estil es guanyarà imitant lo millor de cada autor llatí, en lloc d'imitar a un solament: Marco Tulio Cicerón.

== Difusió ==

Recolzat per l'emperador [[Carles V]], l'erasmisme tingué gran predicament en tota Europa fins que les tensions entre [[Catòlic|catòlics]] i [[Protestant|protestants]] varen provocar un clima general de sospites cap a les corrents intelectuals i religioses que recolzaven la reforma de l'Iglésia i de l'espiritualitat.

Data clau per a l'introducció de l'erasmismo en [[Espanya]], on Erasme tingué més influència que en qualsevol atre país, inclós el seu, és la de la traducció de llibres d'Erasme al castellà des de 1516-1517; Diego López de Cortegana va realisar la primera traducció d'un llibre seu al castellà, la ''Querela Pacis''. Alonso Fernández de Madrid, canonge de la Catedral de [[Palència]], feu una versió del ''Enchiridion'' o ''Manual del cavaller cristià'' que es va imprimir en [[1526]], dedicada a l'arquebisbe de [[Sevilla]] i [[Inquisició|inquisidor]] general Alonso Manrique. [[Lluís Vives]] escrivia a Erasme en 1526 sobre l'èxit de les seues traduccions en Espanya:

{{Cita|Si els lligen molts, com em diuen que passa, llevarà als flares molt de la seua antiga tirania.}}

El seu èxit fon molt ràpit entre els allumenats, els intelectuals i els humanistes, pero no va tindre temps d'estendre's a les masses; de fet, es va constituir en un grup de pressió propenc a l'Emperador, format pels germans Juan de Valdés i sobretot Alfonso de Valdés, a qui alguns han aplegat a cridar "més erasmiste que Erasme", a causa de la combativitat en que va assumir la seua doctrina, aixina com alguns prestigiosos humanistes; pero, al final, la gran majoria tingué que eixir d'Espanya. El moviment s'haguera reforçat si, com pretenien els seguidors espanyols d'Erasme, el sabi neerlandés haguera viajat a Espanya; pero és sabuda la resposta del mateix a eixa invitació: ''"non placet Hispania"'' (No m'agrada Espanya). Preferia marchar a [[Alemània]]; es conta que, despuix, es va arrepenedir de la seua decisió.

Gràcies a l'Emperador, l'erasmisme va poder superar la consideració de heregia en l'any [[1527]], quan [[Carles I]], pressionat per l'[[Inquisició]], va convocar una junta de teòlecs en [[Valladolit]], la Conferència de Valladolit, per a debatre entorn a les idees erasmistes, que es varen considerar lliures de heregies. Pero la mort d'Erasme, ocorreguda en [[1536]], determina que en Espanya es prohibixca la difusió de les seues obres i, en morir l'arquebisbe Manrique, dos anys despuix, l'auge de l'erasmisme inicia una decidida decadència, encara que no varen desaparéixer del tot les seues chafades lliteràries o intelectuals, que s'observen fins i tot en [[Miguel de Cervantes|Cervantes]], qui va tindre per mestre a un decidit erasmiste, Juan López de Hoyos.

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Erasmismo Erasmisme en Wikipedia]