Ernest Lluch - Historial de revisions

Xavier: /* Cites */

2025-07-23T16:01:27Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 16:01 23 jul 2025
Llínea 42:		Llínea 42:
	{{Cita\|Puix la llengua valenciana, que és oficial com la castellana, en el nostre Estatut d'Autonomia, en les demés autonomies i institucions nacionals l'han desterrat i, com un insult més, desapareix del mapa. Clar, que tot açò té un principi com totes les coses del món. ¿Quants catedràtics valencians han hagut en les universitats catalanes? Yo crec que cap. En canvi, en els anys 50/60, en l'Universitat de Valéncia hi havia cinc catedràtics catalans! A saber: [[Joan Reglà\|Reglà]], [[Miquel Tarradell\|Tarradell]], [[Emili Giralt\|Giralt]], [[Miquel Dolç i Dolç\|Dolç]] i [[Ernest Lluch]]. Ells foren els que deixaren el camp sembrat i abonat, i gràcies als indolents, incapacitats i abandonats polítics valencians no els falta la collita de Bromera, Tres i Quatre i la Conselleria d'Educació, Cultura i Deport o l'Institució Alfons el Magnànim...}}		{{Cita\|Puix la llengua valenciana, que és oficial com la castellana, en el nostre Estatut d'Autonomia, en les demés autonomies i institucions nacionals l'han desterrat i, com un insult més, desapareix del mapa. Clar, que tot açò té un principi com totes les coses del món. ¿Quants catedràtics valencians han hagut en les universitats catalanes? Yo crec que cap. En canvi, en els anys 50/60, en l'Universitat de Valéncia hi havia cinc catedràtics catalans! A saber: [[Joan Reglà\|Reglà]], [[Miquel Tarradell\|Tarradell]], [[Emili Giralt\|Giralt]], [[Miquel Dolç i Dolç\|Dolç]] i [[Ernest Lluch]]. Ells foren els que deixaren el camp sembrat i abonat, i gràcies als indolents, incapacitats i abandonats polítics valencians no els falta la collita de Bromera, Tres i Quatre i la Conselleria d'Educació, Cultura i Deport o l'Institució Alfons el Magnànim...}}

	{{Cita\|I el poble seguix callant i contemplant la destrossa. Perque el càncer catalaniste, ya ha entrat també en les falles. Per això yo acuse, als militants de l'Opus del Govern, d'incúria, apatia, negligència, perea i falta de patriotisme. I, com yo no soc sant, no perdonaré mai la seua falsetat i sa total falta d'amor a sa mare Valéncia i a son maltractat poble.\|"Yo acuse" (''[[Las Provincias]]'', 12.9.2008) per Anfós Ramon}}		{{Cita\|I el poble seguix callant i contemplant la destrossa. Perque el càncer catalaniste, ya ha entrat també en les falles. Per això yo acuse, als militants de l'Opus del Govern, d'incúria, apatia, negligència, perea i falta de patriotisme. I, com yo no soc sant, no perdonaré mai la seua falsetat i sa total falta d'amor a sa mare Valéncia i a son maltractat poble.\|'Yo acuse' (''[[Las Provincias]]'', 12.9.2008) per Anfós Ramon}}

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==

Xavier: /* Cites */

2025-07-23T16:00:46Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 16:00 23 jul 2025
Llínea 37:		Llínea 37:

	{{Cita\|''En mi larga estancia valenciana aprendí que por cada catalanista que se conquista se fabrican diez anticatalanistas: los nacionalismos radicales son con mucha frecuencia contraproducentes. Ernest Lluch, ex-ministro de Sanidad'' (''[[Las Provincias]]'', dissabte 17.12.1988), citat en el llibre ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}		{{Cita\|''En mi larga estancia valenciana aprendí que por cada catalanista que se conquista se fabrican diez anticatalanistas: los nacionalismos radicales son con mucha frecuencia contraproducentes. Ernest Lluch, ex-ministro de Sanidad'' (''[[Las Provincias]]'', dissabte 17.12.1988), citat en el llibre ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}

			{{Cita\|El poble valencià no mereix tindre esta classe de polítics tan despreciables per inofensius, inoperants i descastats, que segurament, per no seguir la doctrina de Jesús, són incapaços de llançar als nous mercaders que estan malbaratant la nostra llengua, història i cultura en el "Temple" d'Espanya.}}

			{{Cita\|Puix la llengua valenciana, que és oficial com la castellana, en el nostre Estatut d'Autonomia, en les demés autonomies i institucions nacionals l'han desterrat i, com un insult més, desapareix del mapa. Clar, que tot açò té un principi com totes les coses del món. ¿Quants catedràtics valencians han hagut en les universitats catalanes? Yo crec que cap. En canvi, en els anys 50/60, en l'Universitat de Valéncia hi havia cinc catedràtics catalans! A saber: [[Joan Reglà\|Reglà]], [[Miquel Tarradell\|Tarradell]], [[Emili Giralt\|Giralt]], [[Miquel Dolç i Dolç\|Dolç]] i [[Ernest Lluch]]. Ells foren els que deixaren el camp sembrat i abonat, i gràcies als indolents, incapacitats i abandonats polítics valencians no els falta la collita de Bromera, Tres i Quatre i la Conselleria d'Educació, Cultura i Deport o l'Institució Alfons el Magnànim...}}

			{{Cita\|I el poble seguix callant i contemplant la destrossa. Perque el càncer catalaniste, ya ha entrat també en les falles. Per això yo acuse, als militants de l'Opus del Govern, d'incúria, apatia, negligència, perea i falta de patriotisme. I, com yo no soc sant, no perdonaré mai la seua falsetat i sa total falta d'amor a sa mare Valéncia i a son maltractat poble.\|"Yo acuse" (''[[Las Provincias]]'', 12.9.2008) per Anfós Ramon}}

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==

Xavier: /* Cites */

2024-06-17T10:45:45Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 10:45 17 jun 2024
Llínea 36:		Llínea 36:
	==Cites==		==Cites==

	{{Cita\|''En mi larga estancia valenciana aprendí que por cada catalanista que se conquista se fabrican diez anticatalanistas: los nacionalismos radicales son con mucha frecuencia contraproducentes. Ernest Lluch, ex-ministro de Sanidad'' (''[[Las Provincias]]'', dissabte 17.12.1988)}}		{{Cita\|''En mi larga estancia valenciana aprendí que por cada catalanista que se conquista se fabrican diez anticatalanistas: los nacionalismos radicales son con mucha frecuencia contraproducentes. Ernest Lluch, ex-ministro de Sanidad'' (''[[Las Provincias]]'', dissabte 17.12.1988), citat en el llibre ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==

Xavier en 10:43 17 jun 2024

2024-06-17T10:43:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:43 17 jun 2024
Llínea 4:		Llínea 4:
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
	\| ocupació = ~~Professor~~ i polític.		\| ocupació = Economiste, professor i polític.
	\| data_naix = [[21 de giner]] de [[1937]]		\| data_naix = [[21 de giner]] de [[1937]]
	\| lloc_naix = [[Vilassar de Mar]], [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]		\| lloc_naix = [[Vilassar de Mar]], [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Ernest Lluch Martín''' ([[Vilassar de Mar]], [[província de Barcelona\|Barcelona]], [[21 de giner]] de [[1937]] - † [[Barcelona]], [[21 de novembre]] de [[2000]]). Fon un professor i polític espanyol del Partit Socialiste de Catalunya (PSC). Ministre de Sanitat i Consum entre els anys [[1982]] i [[1986]]. Fon assessinat per la banda terrorista [[ETA]] quan tenia 63 anys i estava retirat de la vida política.		'''Ernest Lluch Martín''' ([[Vilassar de Mar]], [[província de Barcelona\|Barcelona]], [[21 de giner]] de [[1937]] - † [[Barcelona]], [[21 de novembre]] de [[2000]]). Fon un economiste, professor i polític espanyol del Partit Socialiste de Catalunya (PSC). Ministre de Sanitat i Consum entre els anys [[1982]] i [[1986]]. Fon assessinat per la banda terrorista [[ETA]] quan tenia 63 anys i estava retirat de la vida política.

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 46:		Llínea 46:

	[[categoria:Biografies]]		[[categoria:Biografies]]
			[[categoria:Economistes]]
			[[categoria:Economistes espanyols]]
	[[categoria:Polítics]]		[[categoria:Polítics]]
	[[categoria:Polítics d'Espanya]]		[[categoria:Polítics d'Espanya]]

Xavier: /* Enllaços externs */

2024-06-17T10:42:00Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 10:42 17 jun 2024
Llínea 46:		Llínea 46:

	[[categoria:Biografies]]		[[categoria:Biografies]]
			[[categoria:Polítics]]
	[[categoria:Polítics d'Espanya]]		[[categoria:Polítics d'Espanya]]
	[[categoria:Ministres d'Espanya]]		[[categoria:Ministres d'Espanya]]

Xavier: /* Cites */

2024-06-17T10:41:20Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 10:41 17 jun 2024
Llínea 36:		Llínea 36:
	==Cites==		==Cites==

	{{Cita\|''En mi larga estancia valenciana aprendí que por cada catalanista que se conquista se fabrican diez anticatalanistas: los nacionalismos radicales son con mucha frecuencia contraproducentes. Ernest Lluch, ex-ministro de Sanidad'' (''Las Provincias'', dissabte 17.12.1988)}}		{{Cita\|''En mi larga estancia valenciana aprendí que por cada catalanista que se conquista se fabrican diez anticatalanistas: los nacionalismos radicales son con mucha frecuencia contraproducentes. Ernest Lluch, ex-ministro de Sanidad'' (''[[Las Provincias]]'', dissabte 17.12.1988)}}

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==

Jose2 en 08:52 21 set 2022

2022-09-21T08:52:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:52 21 set 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Ernest Lluch Martín''' ([[Vilassar de Mar]], [[província de Barcelona\|Barcelona]], [[21 de giner]] de [[1937]] - [[Barcelona]], [[21 de novembre]] de [[2000]]). Fon un professor i polític espanyol del Partit Socialiste de Catalunya (PSC). Ministre de Sanitat i Consum entre els anys [[1982]] i [[1986]]. Fon assessinat per la banda terrorista [[ETA]] quan tenia 63 anys i estava retirat de la vida política.		'''Ernest Lluch Martín''' ([[Vilassar de Mar]], [[província de Barcelona\|Barcelona]], [[21 de giner]] de [[1937]] - † [[Barcelona]], [[21 de novembre]] de [[2000]]). Fon un professor i polític espanyol del Partit Socialiste de Catalunya (PSC). Ministre de Sanitat i Consum entre els anys [[1982]] i [[1986]]. Fon assessinat per la banda terrorista [[ETA]] quan tenia 63 anys i estava retirat de la vida política.

	== Biografia ==		== Biografia ==

Valencian: Text reemplaça - 'Fons' a 'Fondo'

2022-08-31T00:06:55Z

Text reemplaça - 'Fons' a 'Fondo'

← Revisió anterior		Revisió de 00:06 31 ago 2022
Llínea 41:		Llínea 41:

	*[http://www.fundacioernestlluch.org/index.php?lang=es Fundació Ernest Lluch].		*[http://www.fundacioernestlluch.org/index.php?lang=es Fundació Ernest Lluch].
	*[http://www.bib.ub.edu/recursos-informacio/colleccions/colleccions-especials/ernest-lluch/ ~~Fons~~ Ernest Lluch]. Centre de Recursos per a l'Aprenentage i la Investigació (CRAI), Universitat de Barcelona.		*[http://www.bib.ub.edu/recursos-informacio/colleccions/colleccions-especials/ernest-lluch/ Fondo Ernest Lluch]. Centre de Recursos per a l'Aprenentage i la Investigació (CRAI), Universitat de Barcelona.
	* [http://www.cuimpb.es/cuimpb/index_esp.html/ Centre Ernest Lluch]. Consorci Universitari Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona. Centre Ernest Lluch		* [http://www.cuimpb.es/cuimpb/index_esp.html/ Centre Ernest Lluch]. Consorci Universitari Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona. Centre Ernest Lluch
	*http://www.teresafreedom.com/images/articles/catalunya/ernest_lluch_frase.Jpg Reflexió despuix de la seua estada en Valéncia. Les províncies 1988]		*http://www.teresafreedom.com/images/articles/catalunya/ernest_lluch_frase.Jpg Reflexió despuix de la seua estada en Valéncia. Les províncies 1988]

Coca antoñina: /* Biografia */

2022-06-21T18:29:53Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 18:29 21 jun 2022
Llínea 16:		Llínea 16:
	Doctor en Ciències Econòmiques per l'[[Universitat de Barcelona]], va ampliar estudis en [[La Sorbona]] de [[Paris]]. Sent professor ajudant en l'Universitat de Barcelona, fon expedientat, detengut en diverses ocasions i expulsat de l'Universitat per la seua activitat política antifranquista.		Doctor en Ciències Econòmiques per l'[[Universitat de Barcelona]], va ampliar estudis en [[La Sorbona]] de [[Paris]]. Sent professor ajudant en l'Universitat de Barcelona, fon expedientat, detengut en diverses ocasions i expulsat de l'Universitat per la seua activitat política antifranquista.

	Catedràtic d'Economia en l'[[Universitat de Valéncia]] ([[1974]]) i d'Història de Doctrines Econòmiques de l'Universitat Central de Barcelona. El seu últim càrrec oficial fon el de rector de l'[[Universitat Internacional Menéndez Pelayo]] de [[~~Santander (Cantàbria)\|~~Santander]], ya que va eixercir des de l'any [[1989]] fins a l'any [[1995]].		Catedràtic d'Economia en l'[[Universitat de Valéncia]] ([[1974]]) i d'Història de Doctrines Econòmiques de l'Universitat Central de Barcelona. El seu últim càrrec oficial fon el de rector de l'[[Universitat Internacional Menéndez Pelayo]] de [[Santander]], ya que va eixercir des de l'any [[1989]] fins a l'any [[1995]].

	En [[abril]] de l'any [[1980]] fon triat portaveu dels socialistes catalans en el Congrés i dos anys més tart, en les eleccions d'[[octubre]] de [[1982]], va resultar triat diputat pel [[Partit dels Socialistes de Catalunya\|PSC]]-[[PSOE]]. [[Felipe González]] el va nomenar ministre de Sanitat i Consum en el primer govern socialiste, lloc en que va estar fins a l'any [[1986]].		En [[abril]] de l'any [[1980]] fon triat portaveu dels socialistes catalans en el Congrés i dos anys més tart, en les eleccions d'[[octubre]] de [[1982]], va resultar triat diputat pel [[Partit dels Socialistes de Catalunya\|PSC]]-[[PSOE]]. [[Felipe González]] el va nomenar ministre de Sanitat i Consum en el primer govern socialiste, lloc en que va estar fins a l'any [[1986]].

Jose2 en 18:16 21 jun 2022

2022-06-21T18:16:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:16 21 jun 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Ernest Lluch Martín''' ([[Vilassar de Mar]], [[província de Barcelona\|Barcelona]], [[21 de giner]] de [[1937]] - [[Barcelona]], [[21 de novembre]] de [[2000]]). Fon un professor i polític espanyol del Partit Socialiste de Catalunya (PSC). Ministre de Sanitat i Consum entre [[1982]] i [[1986]]. Fon assessinat per la banda terrorista [[ETA]] quan tenia 63 anys i estava retirat de la vida política.		'''Ernest Lluch Martín''' ([[Vilassar de Mar]], [[província de Barcelona\|Barcelona]], [[21 de giner]] de [[1937]] - [[Barcelona]], [[21 de novembre]] de [[2000]]). Fon un professor i polític espanyol del Partit Socialiste de Catalunya (PSC). Ministre de Sanitat i Consum entre els anys [[1982]] i [[1986]]. Fon assessinat per la banda terrorista [[ETA]] quan tenia 63 anys i estava retirat de la vida política.

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 16:		Llínea 16:
	Doctor en Ciències Econòmiques per l'[[Universitat de Barcelona]], va ampliar estudis en [[La Sorbona]] de [[Paris]]. Sent professor ajudant en l'Universitat de Barcelona, fon expedientat, detengut en diverses ocasions i expulsat de l'Universitat per la seua activitat política antifranquista.		Doctor en Ciències Econòmiques per l'[[Universitat de Barcelona]], va ampliar estudis en [[La Sorbona]] de [[Paris]]. Sent professor ajudant en l'Universitat de Barcelona, fon expedientat, detengut en diverses ocasions i expulsat de l'Universitat per la seua activitat política antifranquista.

	Catedràtic d'Economia en l'[[Universitat de Valéncia]] ([[1974]]) i d'Història de Doctrines Econòmiques de l'Universitat Central de Barcelona. El seu últim càrrec oficial fon el de rector de l'[[Universitat Internacional Menéndez Pelayo]] de [[Santander (Cantàbria)\|Santander]], ya que va eixercir des de [[1989]] fins a [[1995]].		Catedràtic d'Economia en l'[[Universitat de Valéncia]] ([[1974]]) i d'Història de Doctrines Econòmiques de l'Universitat Central de Barcelona. El seu últim càrrec oficial fon el de rector de l'[[Universitat Internacional Menéndez Pelayo]] de [[Santander (Cantàbria)\|Santander]], ya que va eixercir des de l'any [[1989]] fins a l'any [[1995]].

	En [[abril]] de [[1980]] fon triat portaveu dels socialistes catalans en el Congrés i dos anys més tart, en les eleccions d'[[octubre]] de [[1982]], va resultar triat diputat pel [[Partit dels Socialistes de Catalunya\|PSC]]-[[PSOE]]. [[Felipe González]] el va nomenar ministre de Sanitat i Consum en el primer govern socialiste, lloc en que va estar fins a l'any [[1986]].		En [[abril]] de l'any [[1980]] fon triat portaveu dels socialistes catalans en el Congrés i dos anys més tart, en les eleccions d'[[octubre]] de [[1982]], va resultar triat diputat pel [[Partit dels Socialistes de Catalunya\|PSC]]-[[PSOE]]. [[Felipe González]] el va nomenar ministre de Sanitat i Consum en el primer govern socialiste, lloc en que va estar fins a l'any [[1986]].

	En [[maig]] de [[1986]] es va retirar del primer pla polític per a reincorporar-se a la càtedra d'Història de Doctrines Econòmiques de l'[[Universitat Central de Barcelona]]. El [[2 de giner]] de [[1989]], va prendre possessió com a rector de l'Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander (UIMP).		En [[maig]] de l'any [[1986]] es va retirar del primer pla polític per a reincorporar-se a la càtedra d'Història de Doctrines Econòmiques de l'[[Universitat Central de Barcelona]]. El [[2 de giner]] de [[1989]], va prendre possessió com a rector de l'Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander (UIMP).

	Fon assessinat per la banda terrorista [[ETA]] de dos tirs en el [[cap]], en l'aparcament del seu domicili, el [[21 de novembre]] de l'any [[2000]].		Fon assessinat per la banda terrorista [[ETA]] de dos tirs en el [[cap]], en l'aparcament del seu domicili, el [[21 de novembre]] de l'any [[2000]].