Ernest Renan - Historial de revisions

Reval en 17:43 10 abr 2026

2026-04-10T17:43:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:43 10 abr 2026
Llínea 104:		Llínea 104:

	{{Cita\|Els pobles que obliden la seua història, les seues tradicions, la seua llengua i els seus símbols, estan destinats a convertir-se en pols de la seua història\|Joseph Ernest Renan}}		{{Cita\|Els pobles que obliden la seua història, les seues tradicions, la seua llengua i els seus símbols, estan destinats a convertir-se en pols de la seua història\|Joseph Ernest Renan}}

	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

Jose2 en 07:59 8 jul 2025

2025-07-08T07:59:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:59 8 jul 2025
Llínea 104:		Llínea 104:

	{{Cita\|Els pobles que obliden la seua història, les seues tradicions, la seua llengua i els seus símbols, estan destinats a convertir-se en pols de la seua història\|Joseph Ernest Renan}}		{{Cita\|Els pobles que obliden la seua història, les seues tradicions, la seua llengua i els seus símbols, estan destinats a convertir-se en pols de la seua història\|Joseph Ernest Renan}}

	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

Lluísm en 08:54 24 abr 2024

2024-04-24T08:54:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:54 24 abr 2024
Llínea 17:		Llínea 17:
	Aixina mateixa és destacable el seu discurs en l'any [[1882]] intitulat "¿Qué es una Nació?", en el qual dona una idea distinta al voltant del concepte de "nació" a la que atres venien portant, deixant de costat aixina l'importancia racial per a formar-se tal identitat, ni lo ètnic, ni tan se vol el llenguage comú d'un poble. La seua idea de nació va a tractar-se més d'una ''creencia'', de la forma en que un grup de persones forma la seua identitat i se distinguix del restant per haver vixcut una història comú, temps feliços i tràgics, i per voler viure més coses d'eixe modo, units. La religió, la raça, l'idioma, la cultura, el territori i atres coses queden en un segon pla. Sostenia que "l'oblit, també l'erro històric, són factors essencials per a la creació d'una nació, i és per això que el progrés dels estudis històrics és a sovint un perill per a la nacionalitat".<ref>Bestard, J. ''Parentesco y modernidad'', Paidós, Barcelona, 1998, p. 29. ISBN 8449305985</ref>		Aixina mateixa és destacable el seu discurs en l'any [[1882]] intitulat "¿Qué es una Nació?", en el qual dona una idea distinta al voltant del concepte de "nació" a la que atres venien portant, deixant de costat aixina l'importancia racial per a formar-se tal identitat, ni lo ètnic, ni tan se vol el llenguage comú d'un poble. La seua idea de nació va a tractar-se més d'una ''creencia'', de la forma en que un grup de persones forma la seua identitat i se distinguix del restant per haver vixcut una història comú, temps feliços i tràgics, i per voler viure més coses d'eixe modo, units. La religió, la raça, l'idioma, la cultura, el territori i atres coses queden en un segon pla. Sostenia que "l'oblit, també l'erro històric, són factors essencials per a la creació d'una nació, i és per això que el progrés dels estudis històrics és a sovint un perill per a la nacionalitat".<ref>Bestard, J. ''Parentesco y modernidad'', Paidós, Barcelona, 1998, p. 29. ISBN 8449305985</ref>

	Renan fon membre de la [[Acadèmia Francesa]] i administrador del Colege de França.		Renan fon membre de la [[Acadèmia Francesa]] i administrador del Colege de França.

	== Obres ==		== Obres ==

Lluísm en 16:55 22 abr 2024

2024-04-22T16:55:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:55 22 abr 2024
Llínea 104:		Llínea 104:

	{{Cita\|Els pobles que obliden la seua història, les seues tradicions, la seua llengua i els seus símbols, estan destinats a convertir-se en pols de la seua història\|Joseph Ernest Renan}}		{{Cita\|Els pobles que obliden la seua història, les seues tradicions, la seua llengua i els seus símbols, estan destinats a convertir-se en pols de la seua història\|Joseph Ernest Renan}}

	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

Reval en 18:44 11 abr 2024

2024-04-11T18:44:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:44 11 abr 2024
Llínea 103:		Llínea 103:
	== Cites ==		== Cites ==

	{{Cita\|Els pobles que obliden la seua història, les seues tradicions, la seua llengua i els seus símbols, estan destinats a convertir-se en pols de la seua història\|Joseph Ernest Renan}}		{{Cita\|Els pobles que obliden la seua història, les seues tradicions, la seua llengua i els seus símbols, estan destinats a convertir-se en pols de la seua història\|Joseph Ernest Renan}}

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 14:11 9 abr 2024

2024-04-09T14:11:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:11 9 abr 2024
Llínea 17:		Llínea 17:
	Aixina mateixa és destacable el seu discurs en l'any [[1882]] intitulat "¿Qué es una Nació?", en el qual dona una idea distinta al voltant del concepte de "nació" a la que atres venien portant, deixant de costat aixina l'importancia racial per a formar-se tal identitat, ni lo ètnic, ni tan se vol el llenguage comú d'un poble. La seua idea de nació va a tractar-se més d'una ''creencia'', de la forma en que un grup de persones forma la seua identitat i se distinguix del restant per haver vixcut una història comú, temps feliços i tràgics, i per voler viure més coses d'eixe modo, units. La religió, la raça, l'idioma, la cultura, el territori i atres coses queden en un segon pla. Sostenia que "l'oblit, també l'erro històric, són factors essencials per a la creació d'una nació, i és per això que el progrés dels estudis històrics és a sovint un perill per a la nacionalitat".<ref>Bestard, J. ''Parentesco y modernidad'', Paidós, Barcelona, 1998, p. 29. ISBN 8449305985</ref>		Aixina mateixa és destacable el seu discurs en l'any [[1882]] intitulat "¿Qué es una Nació?", en el qual dona una idea distinta al voltant del concepte de "nació" a la que atres venien portant, deixant de costat aixina l'importancia racial per a formar-se tal identitat, ni lo ètnic, ni tan se vol el llenguage comú d'un poble. La seua idea de nació va a tractar-se més d'una ''creencia'', de la forma en que un grup de persones forma la seua identitat i se distinguix del restant per haver vixcut una història comú, temps feliços i tràgics, i per voler viure més coses d'eixe modo, units. La religió, la raça, l'idioma, la cultura, el territori i atres coses queden en un segon pla. Sostenia que "l'oblit, també l'erro històric, són factors essencials per a la creació d'una nació, i és per això que el progrés dels estudis històrics és a sovint un perill per a la nacionalitat".<ref>Bestard, J. ''Parentesco y modernidad'', Paidós, Barcelona, 1998, p. 29. ISBN 8449305985</ref>

	Renan fon membre de la [[Acadèmia Francesa]] i administrador del Colege de França.		Renan fon membre de la [[Acadèmia Francesa]] i administrador del Colege de França.

	== Obres ==		== Obres ==

Lluísm en 19:14 12 feb 2023

2023-02-12T19:14:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:14 12 feb 2023
Llínea 11:		Llínea 11:
	\|firma = Signature of Ernest Renan.svg		\|firma = Signature of Ernest Renan.svg
	}}		}}
	'''Joseph Ernest Renan''', més conegut com a '''Ernest Renan''' ([[Tréguier]], [[27 de febrer]] de [[1823]]-[[París]], [[2 d'octubre]] de [[1892]]) fon un [[escritor]], [[Filologia\|filòlec]], [[filòsof]] i [[historiador]] [[França\|francés]].		'''Joseph Ernest Renan''', més conegut com a '''Ernest Renan''' ([[Tréguier]], [[27 de febrer]] de [[1823]] - † [[París]], [[2 d'octubre]] de [[1892]]) fon un [[escritor]], [[Filologia\|filòlec]], [[filòsof]] i [[historiador]] [[França\|francés]].

	Des del [[racionalisme]], seguí la corrent de l'Escola Lliberal i contribuí a la [[Busca del Jesús històric]] en la seua obra ''La vie de Jésus'' (París, [[1863]]). Esta publicació li valgué ser expulsat del [[Colege de França]] i l'epitet de "blasfem europeu" per part del [[Papa]] [[Pio IX]]. Renan s'atreví a tildar a [[Jesús de Nazaret]] d'[[anarquiste]].		Des del [[racionalisme]], seguí la corrent de l'Escola Lliberal i contribuí a la [[Busca del Jesús històric]] en la seua obra ''La vie de Jésus'' (París, [[1863]]). Esta publicació li valgué ser expulsat del [[Colege de França]] i l'epitet de "blasfem europeu" per part del [[Papa]] [[Pio IX]]. Renan s'atreví a tildar a [[Jesús de Nazaret]] d'[[anarquiste]].
Llínea 111:		Llínea 111:
	{{Commonscat\|Ernest Renan}}		{{Commonscat\|Ernest Renan}}

			[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Escritors]]		[[Categoria:Escritors]]
	[[Categoria:Filòsofs]]		[[Categoria:Filòsofs]]
	[[Categoria:Historiadors]]		[[Categoria:Historiadors]]

Xavier en 12:26 12 feb 2023

2023-02-12T12:26:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:26 12 feb 2023
Llínea 20:		Llínea 20:

	== Obres ==		== Obres ==

	* ''Histoire générale et systèmes comparés des langues sémitiques'' (1845)		* ''Histoire générale et systèmes comparés des langues sémitiques'' (1845)
	* ''Études d'histoire religieuse'' (1857)		* ''Études d'histoire religieuse'' (1857)
Llínea 45:		Llínea 46:

	=== Política ===		=== Política ===

	* ''Questions contemporaines'' (1868)		* ''Questions contemporaines'' (1868)

	=== Literatura ===		=== Literatura ===

	* ''Essais de morale et de critique'' (1859)		* ''Essais de morale et de critique'' (1859)
	* ''Henriette Renan, souvenir pour ceux qui l'ont connue'' (1862)		* ''Henriette Renan, souvenir pour ceux qui l'ont connue'' (1862)
Llínea 59:		Llínea 62:

	=== Filosofia ===		=== Filosofia ===

	* ''Averroës et l'averroisme'' ([[1852]])		* ''Averroës et l'averroisme'' ([[1852]])
	* ''De philosophia peripatetica, apud Syros'' ([[1852]])		* ''De philosophia peripatetica, apud Syros'' ([[1852]])
Llínea 65:		Llínea 69:

	=== Història i religió ===		=== Història i religió ===

	* ''Etude d'histoire religieuse'' (1857)		* ''Etude d'histoire religieuse'' (1857)
	* ''Le livre de Job'' (1858)		* ''Le livre de Job'' (1858)
Llínea 78:		Llínea 83:

	=== Lingüística i arqueologia ===		=== Lingüística i arqueologia ===

	* ''De l'origine du langage'' (1848-1858)		* ''De l'origine du langage'' (1848-1858)
	* ''Histoire générale des langues sémitiques'' (1855)		* ''Histoire générale des langues sémitiques'' (1855)
Llínea 83:		Llínea 89:

	=== Correspondència ===		=== Correspondència ===

	* ''Lettres intimes'' (1896)		* ''Lettres intimes'' (1896)
	* ''Nouvelles lettres intimes'' (1923)		* ''Nouvelles lettres intimes'' (1923)
Llínea 93:		Llínea 100:
	* ''Nouveaux cahiers de jeunesse'' (1907)		* ''Nouveaux cahiers de jeunesse'' (1907)
	* ''Travaux de jeunesse'' (1931)		* ''Travaux de jeunesse'' (1931)

			== Cites ==

			{{Cita\|Els pobles que obliden la seua història, les seues tradicions, la seua llengua i els seus símbols, estan destinats a convertir-se en pols de la seua història\|Joseph Ernest Renan}}

	== Referències ==		== Referències ==

Xavier en 11:07 11 feb 2023

2023-02-11T11:07:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:07 11 feb 2023
Llínea 13:		Llínea 13:
	'''Joseph Ernest Renan''', més conegut com a '''Ernest Renan''' ([[Tréguier]], [[27 de febrer]] de [[1823]]-[[París]], [[2 d'octubre]] de [[1892]]) fon un [[escritor]], [[Filologia\|filòlec]], [[filòsof]] i [[historiador]] [[França\|francés]].		'''Joseph Ernest Renan''', més conegut com a '''Ernest Renan''' ([[Tréguier]], [[27 de febrer]] de [[1823]]-[[París]], [[2 d'octubre]] de [[1892]]) fon un [[escritor]], [[Filologia\|filòlec]], [[filòsof]] i [[historiador]] [[França\|francés]].

	Des del [[racionalisme]], seguí la corrent de l'Escola Lliberal i contribuí a la [[Busca del Jesús històric]] en la seua obra ''La vie de Jésus'' (París, [[1863]]). Esta publicació li valgué ser expulsat del [[Colege de França]] i l'epitet de "blasfem europeu" per part del [[Papa]] [[Pio IX]]. Renan se atreví a tildar a [[Jesús de Nazaret]] d'[[anarquiste]].		Des del [[racionalisme]], seguí la corrent de l'Escola Lliberal i contribuí a la [[Busca del Jesús històric]] en la seua obra ''La vie de Jésus'' (París, [[1863]]). Esta publicació li valgué ser expulsat del [[Colege de França]] i l'epitet de "blasfem europeu" per part del [[Papa]] [[Pio IX]]. Renan s'atreví a tildar a [[Jesús de Nazaret]] d'[[anarquiste]].

	Aixina mateixa és destacable el seu discurs en l'any [[1882]] intitulat "¿Qué es una Nació?", en el qual dona una idea distinta al voltant del concepte de "nació" a la que atres venien portant, deixant de costat aixina l'importancia racial per a formar-se tal identitat, ni lo ètnic, ni tan se vol el llenguage comú d'un poble. La seua idea de nació va a tractar-se més d'una ''creencia'', de la forma en que un grup de persones forma la seua identitat i se distinguix del restant per haver vixcut una història comú, temps feliços i tràgics, i per voler viure més coses d'eixe modo, units. La religió, la raça, l'idioma, la cultura, el territori i atres coses queden en un segon pla. Sostenia que "l'oblit, també l'erro històric, són factors essencials per a la creació d'una nació, i és per això que el progrés dels estudis històrics és a sovint un perill per a la nacionalitat".<ref>Bestard, J. ''Parentesco y modernidad'', Paidós, Barcelona, 1998, p. 29. ISBN 8449305985</ref>		Aixina mateixa és destacable el seu discurs en l'any [[1882]] intitulat "¿Qué es una Nació?", en el qual dona una idea distinta al voltant del concepte de "nació" a la que atres venien portant, deixant de costat aixina l'importancia racial per a formar-se tal identitat, ni lo ètnic, ni tan se vol el llenguage comú d'un poble. La seua idea de nació va a tractar-se més d'una ''creencia'', de la forma en que un grup de persones forma la seua identitat i se distinguix del restant per haver vixcut una història comú, temps feliços i tràgics, i per voler viure més coses d'eixe modo, units. La religió, la raça, l'idioma, la cultura, el territori i atres coses queden en un segon pla. Sostenia que "l'oblit, també l'erro històric, són factors essencials per a la creació d'una nació, i és per això que el progrés dels estudis històrics és a sovint un perill per a la nacionalitat".<ref>Bestard, J. ''Parentesco y modernidad'', Paidós, Barcelona, 1998, p. 29. ISBN 8449305985</ref>

Xavier en 11:06 11 feb 2023

2023-02-11T11:06:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:06 11 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Plantilla:Biografia		{{Plantilla:Biografia
	\|nom = Ernest Renan		\|nom = Joseph Ernest Renan
	\|image = [[File:Ernest-Renan.gif\|250px\|Ernest Renan]]		\|image = [[File:Ernest-Renan.gif\|250px\|Ernest Renan]]
	\|peu =		\|peu =
Llínea 11:		Llínea 11:
	\|firma = Signature of Ernest Renan.svg		\|firma = Signature of Ernest Renan.svg
	}}		}}
	'''Ernest Renan''' ([[Tréguier]], [[27 de febrer]] de [[1823]]-[[París]], [[2 d'octubre]] de [[1892]]) fon un [[escritor]], [[Filologia\|filòlec]], [[filòsof]] i [[historiador]] [[França\|francés]].		'''Joseph Ernest Renan''', més conegut com a '''Ernest Renan''' ([[Tréguier]], [[27 de febrer]] de [[1823]]-[[París]], [[2 d'octubre]] de [[1892]]) fon un [[escritor]], [[Filologia\|filòlec]], [[filòsof]] i [[historiador]] [[França\|francés]].

	Des del [[racionalisme]], seguí la corrent de l'Escola Lliberal i contribuí a la [[Busca del Jesús històric]] en la seua obra ''La vie de Jésus'' (París, [[1863]]). Esta publicació li valgué ser expulsat del [[Colege de França]] i l'epitet de "blasfem europeu" per part del [[Papa]] [[Pio IX]]. Renan se atreví a tildar a [[Jesús de Nazaret]] d'[[anarquiste]].		Des del [[racionalisme]], seguí la corrent de l'Escola Lliberal i contribuí a la [[Busca del Jesús històric]] en la seua obra ''La vie de Jésus'' (París, [[1863]]). Esta publicació li valgué ser expulsat del [[Colege de França]] i l'epitet de "blasfem europeu" per part del [[Papa]] [[Pio IX]]. Renan se atreví a tildar a [[Jesús de Nazaret]] d'[[anarquiste]].