Ernesto Sabato - Historial de revisions

Jose2 en 17:57 7 dec 2025

2025-12-07T17:57:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:57 7 dec 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Ernesto Roque Sabato		\| nom = Ernesto Roque Sabato
	\| image =		\| image = [[File:ErnestoSabato001.JPG\|200px]]
	\| peu =		\| peu = Ernesto Sabato en l'any [[1970]]
	\| nacionalitat = [[Argentina]]		\| nacionalitat = [[Argentina]]
	\| ocupació = Escritor i polític.		\| ocupació = Escritor i polític.
Llínea 82:		Llínea 82:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Ernesto Sabato}}

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ernesto_Sabato Ernesto Sabato en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ernesto_Sabato Ernesto Sabato en Wikipedia]

Jose2 en 17:56 7 dec 2025

2025-12-07T17:56:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:56 7 dec 2025
Llínea 14:		Llínea 14:
	La seua llarga existència el dugué a ser un autor molt present durant el sigle XX i també durant la primera década del [[Sigle XXI\|XXI]]. Encara que es va preparar per a dedicar-se a la física i a l'investigació en este camp, el seu acostament al moviment surrealiste, especialment ad alguns escritors i artistes d'esta corrent, va endoblegar d'alguna manera el seu destí i acabà per donar-li regna solta a la seua inquietut com a autor. La seua visió existencialista —reflectida en les trames tenebroses de les seues noveles poblades de personages extraviats dels seus valors morals—, la seua manera d'expondre idees i conceptes, la seua facilitat retòrica i la sapiència a l'hora d'introduir-se en la sicologia dels individus, el varen erigir en una de les grans plomes del seu temps i del seu país.		La seua llarga existència el dugué a ser un autor molt present durant el sigle XX i també durant la primera década del [[Sigle XXI\|XXI]]. Encara que es va preparar per a dedicar-se a la física i a l'investigació en este camp, el seu acostament al moviment surrealiste, especialment ad alguns escritors i artistes d'esta corrent, va endoblegar d'alguna manera el seu destí i acabà per donar-li regna solta a la seua inquietut com a autor. La seua visió existencialista —reflectida en les trames tenebroses de les seues noveles poblades de personages extraviats dels seus valors morals—, la seua manera d'expondre idees i conceptes, la seua facilitat retòrica i la sapiència a l'hora d'introduir-se en la sicologia dels individus, el varen erigir en una de les grans plomes del seu temps i del seu país.

	En política, fon president de la [[Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones]] (CONADEP) i va publicar un informe conegut per la famosa expressió "Mai més" (també nomenat "Informe Sabato"). L'idea era [[Juí a les Juntes militars\|jujar a les Juntes militars de la dictadura cívic-militar que va governar el país entre 1976 i 1983]], el [[terrorisme d'Estat]] ocorregut entre els anys [[1970]] i [[1980]] i la [[Desaparició forçada\|desaparició de persones]] ocorreguda durant eixa época. També es va aplegar a detindre a [[José López Rega]], excomissari general de la [[Policia Federal Argentina]] i líder del grup terroriste parapolicial [[Triple A]].		En política, fon president de la [[Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones]] (CONADEP) i va publicar un informe conegut per la famosa expressió "Mai més" (també nomenat "Informe Sabato"). L'idea era [[Juí a les Juntes militars\|jujar a les Juntes militars de la dictadura cívic-militar que va governar el país entre els anys [[1976]] i [[1983]]]], el [[terrorisme d'Estat]] ocorregut entre els anys [[1970]] i [[1980]] i la [[Desaparició forçada\|desaparició de persones]] ocorreguda durant eixa época. També es va aplegar a detindre a [[José López Rega]], excomissari general de la [[Policia Federal Argentina]] i líder del grup terroriste parapolicial [[Triple A]].

	A lo llarc de l'obra, Sabato reflexiona sobre la condició humana, la soletat, el pas del temps, l'existència del mal, la ciència i la tecnologia, entre atres temes. L'autor qüestiona la complexitat de l'existència i oferix una visió introspectiva sobre la naturalea humana i el seu lloc en el cosmos.		A lo llarc de l'obra, Sabato reflexiona sobre la condició humana, la soletat, el pas del temps, l'existència del mal, la ciència i la tecnologia, entre atres temes. L'autor qüestiona la complexitat de l'existència i oferix una visió introspectiva sobre la naturalea humana i el seu lloc en el cosmos.

Jose2 en 17:55 7 dec 2025

2025-12-07T17:55:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:55 7 dec 2025
Llínea 12:		Llínea 12:
	'''Ernesto Roque Sabato''' ([[Rojas]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 de juny]] de [[1911]] - † [[30 d'abril]] de [[2011]], [[Santos Lugares]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]]), fon un escritor, pintor, físic i polític argentí. La seua obra narrativa consistix en tres noveles: ''El túnel'', ''Sobre héroes i tombes'' i ''Abaddón l'exterminador''. També es va destacar com a ensagiste en llibres com ''Un i l'Univers'', ''Hòmens i engranages'', ''L'escritor i els seus fantasmes'' i ''Apologia i rebujos'', en els que reflexiona sobre la condició humana, la vocació de l'escritura o els problemes culturals del [[sigle XX]]. Fon el segon argentí guardonat en el [[Premis Miguel de Cervantes\|Premi Miguel de Cervantes]] ([[1984]]) despuix de [[Jorge Luis Borges]] ([[1979]]).		'''Ernesto Roque Sabato''' ([[Rojas]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 de juny]] de [[1911]] - † [[30 d'abril]] de [[2011]], [[Santos Lugares]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]]), fon un escritor, pintor, físic i polític argentí. La seua obra narrativa consistix en tres noveles: ''El túnel'', ''Sobre héroes i tombes'' i ''Abaddón l'exterminador''. També es va destacar com a ensagiste en llibres com ''Un i l'Univers'', ''Hòmens i engranages'', ''L'escritor i els seus fantasmes'' i ''Apologia i rebujos'', en els que reflexiona sobre la condició humana, la vocació de l'escritura o els problemes culturals del [[sigle XX]]. Fon el segon argentí guardonat en el [[Premis Miguel de Cervantes\|Premi Miguel de Cervantes]] ([[1984]]) despuix de [[Jorge Luis Borges]] ([[1979]]).

	La seua llarga existència el dugué a ser un autor molt present durant el sigle XX i també durant la primera década del XXI. Encara que es va preparar per a dedicar-se a la física i a l'investigació en este camp, el seu acostament al moviment surrealiste, especialment ad alguns escritors i artistes d'esta corrent, va endoblegar d'alguna manera el seu destí i acabà per donar-li regna solta a la seua inquietut com a autor. La seua visió existencialista —reflectida en les trames tenebroses de les seues noveles poblades de personages extraviats dels seus valors morals—, la seua manera d'expondre idees i conceptes, la seua facilitat retòrica i la sapiència a l'hora d'introduir-se en la sicologia dels individus, el varen erigir en una de les grans plomes del seu temps i del seu país.		La seua llarga existència el dugué a ser un autor molt present durant el sigle XX i també durant la primera década del [[Sigle XXI\|XXI]]. Encara que es va preparar per a dedicar-se a la física i a l'investigació en este camp, el seu acostament al moviment surrealiste, especialment ad alguns escritors i artistes d'esta corrent, va endoblegar d'alguna manera el seu destí i acabà per donar-li regna solta a la seua inquietut com a autor. La seua visió existencialista —reflectida en les trames tenebroses de les seues noveles poblades de personages extraviats dels seus valors morals—, la seua manera d'expondre idees i conceptes, la seua facilitat retòrica i la sapiència a l'hora d'introduir-se en la sicologia dels individus, el varen erigir en una de les grans plomes del seu temps i del seu país.

	En política, fon president de la [[Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones]] (CONADEP) i va publicar un informe conegut per la famosa expressió "Mai més" (també nomenat "Informe Sabato"). L'idea era [[Juí a les Juntes militars\|jujar a les Juntes militars de la dictadura cívic-militar que va governar el país entre 1976 i 1983]], el [[terrorisme d'Estat]] ocorregut entre els anys [[1970]] i [[1980]] i la [[Desaparició forçada\|desaparició de persones]] ocorreguda durant eixa época. També es va aplegar a detindre a [[José López Rega]], excomissari general de la [[Policia Federal Argentina]] i líder del grup terroriste parapolicial [[Triple A]].		En política, fon president de la [[Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones]] (CONADEP) i va publicar un informe conegut per la famosa expressió "Mai més" (també nomenat "Informe Sabato"). L'idea era [[Juí a les Juntes militars\|jujar a les Juntes militars de la dictadura cívic-militar que va governar el país entre 1976 i 1983]], el [[terrorisme d'Estat]] ocorregut entre els anys [[1970]] i [[1980]] i la [[Desaparició forçada\|desaparició de persones]] ocorreguda durant eixa época. També es va aplegar a detindre a [[José López Rega]], excomissari general de la [[Policia Federal Argentina]] i líder del grup terroriste parapolicial [[Triple A]].

Jose2 en 17:54 7 dec 2025

2025-12-07T17:54:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:54 7 dec 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Santos Lugares]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]]		\| lloc_mort = [[Santos Lugares]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]]
	}}		}}
	'''Ernesto Roque Sabato''' ([[Rojas]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 de juny]] de [[1911]] - [[30 d'abril]] de [[2011]], [[Santos Lugares]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]]), fon un escritor, pintor, físic i polític argentí. La seua obra narrativa consistix en tres noveles: ''El túnel'', ''Sobre héroes i tombes'' i ''Abaddón l'exterminador''. També es va destacar com a ensagiste en llibres com ''Un i l'Univers'', ''Hòmens i engranages'', ''L'escritor i els seus fantasmes'' i ''Apologia i rebujos'', en els que reflexiona sobre la condició humana, la vocació de l'escritura o els problemes culturals del [[sigle XX]]. Fon el segon argentí guardonat en el [[Premis Miguel de Cervantes\|Premi Miguel de Cervantes]] ([[1984]]) despuix de [[Jorge Luis Borges]] ([[1979]]).		'''Ernesto Roque Sabato''' ([[Rojas]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 de juny]] de [[1911]] - † [[30 d'abril]] de [[2011]], [[Santos Lugares]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]]), fon un escritor, pintor, físic i polític argentí. La seua obra narrativa consistix en tres noveles: ''El túnel'', ''Sobre héroes i tombes'' i ''Abaddón l'exterminador''. També es va destacar com a ensagiste en llibres com ''Un i l'Univers'', ''Hòmens i engranages'', ''L'escritor i els seus fantasmes'' i ''Apologia i rebujos'', en els que reflexiona sobre la condició humana, la vocació de l'escritura o els problemes culturals del [[sigle XX]]. Fon el segon argentí guardonat en el [[Premis Miguel de Cervantes\|Premi Miguel de Cervantes]] ([[1984]]) despuix de [[Jorge Luis Borges]] ([[1979]]).

	La seua llarga existència el dugué a ser un autor molt present durant el sigle XX i també durant la primera década del XXI. Encara que es va preparar per a dedicar-se a la física i a l'investigació en este camp, el seu acostament al moviment surrealiste, especialment ad alguns escritors i artistes d'esta corrent, va endoblegar d'alguna manera el seu destí i acabà per donar-li regna solta a la seua inquietut com a autor. La seua visió existencialista —reflectida en les trames tenebroses de les seues noveles poblades de personages extraviats dels seus valors morals—, la seua manera d'expondre idees i conceptes, la seua facilitat retòrica i la sapiència a l'hora d'introduir-se en la sicologia dels individus, el varen erigir en una de les grans plomes del seu temps i del seu país.		La seua llarga existència el dugué a ser un autor molt present durant el sigle XX i també durant la primera década del XXI. Encara que es va preparar per a dedicar-se a la física i a l'investigació en este camp, el seu acostament al moviment surrealiste, especialment ad alguns escritors i artistes d'esta corrent, va endoblegar d'alguna manera el seu destí i acabà per donar-li regna solta a la seua inquietut com a autor. La seua visió existencialista —reflectida en les trames tenebroses de les seues noveles poblades de personages extraviats dels seus valors morals—, la seua manera d'expondre idees i conceptes, la seua facilitat retòrica i la sapiència a l'hora d'introduir-se en la sicologia dels individus, el varen erigir en una de les grans plomes del seu temps i del seu país.

Xavier en 18:17 30 nov 2025

2025-11-30T18:17:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:17 30 nov 2025
Llínea 17:		Llínea 17:

	A lo llarc de l'obra, Sabato reflexiona sobre la condició humana, la soletat, el pas del temps, l'existència del mal, la ciència i la tecnologia, entre atres temes. L'autor qüestiona la complexitat de l'existència i oferix una visió introspectiva sobre la naturalea humana i el seu lloc en el cosmos.		A lo llarc de l'obra, Sabato reflexiona sobre la condició humana, la soletat, el pas del temps, l'existència del mal, la ciència i la tecnologia, entre atres temes. L'autor qüestiona la complexitat de l'existència i oferix una visió introspectiva sobre la naturalea humana i el seu lloc en el cosmos.

			== Obra ==

			=== Noveles ===

			* 1948: ''El túnel (novela)\|El túnel''
			* 1961: ''Sobre héroes y tumbas''
			* 1974: ''Abaddón el exterminador''

			=== Ensajos ===

			* 1945: ''Uno y el Universo''
			* 1951: ''Hombres y engranajes''
			* 1952: ''Heterodoxia''
			* 1956: ''El otro rostro del peronismo''
			* 1956: ''El caso Sábato: torturas y libertad de prensa. Carta abierta al general Aramburu''
			* 1963: ''El escritor y sus fantasmas''
			* 1963: ''Tango, discusión y clave''
			* 1967: ''Pedro Henríquez Ureña''
			* 1968: ''Tres aproximaciones a la literatura''
			* 1974: ''Eduardo Falú''
			* 1975: ''Carta a un joven escritor''
			* 1976: ''Diálogos con Jorge Luis Borges''
			* 1976: ''La cultura en la encrucijada nacional''
			* 1979: ''Apologías y rechazos''
			* 1979: ''Los libros y su misión en la liberación e integración de la América Latina''
			* 1985: ''Nunca más: informe de la Comisión Nacional sobre la Desaparición de Personas (CONADEP)''
			* 1988: ''Entre la letra y la sangre''
			* 1990: ''Querido y remoto muchacho''
			* 1998: ''Antes del fin''
			* 2000: ''La resistencia''
			* 2002: ''El horizonte ante el abismo''
			* 2002: ''Confesiones de un viejo escritor''
			* 2004: ''España en los diarios de mi vejez''

			=== Antologies ===

			* 1967: ''¿Qué es el existencialismo?''
			* 1967: ''El pensamiento nacional y la encíclica Popularum Progressio''
			* 1969: ''Itinerario''
			* 1969: ''La convulsión política de nuestro tiempo. Enfrentamientos y coincidencias de una dramática selección de textos, frases, citas y aforismos''
			* 1971: ''Claves políticas''
			* 1973: ''La cultura en la encrucijada nacional''
			* 1974: ''Páginas vivas''
			* 1975: ''Antología''
			* 1981: ''La robotización del hombre y otras páginas''
			* 1982: ''Narrativa completa''
			* 1985: ''Páginas de Ernesto Sábato''
			* 1986: ''Sábato: cultura y educación''
			* 1989: ''Lo mejor de Ernesto Sábato''
			* 1995: ''Ernesto Sábato: pintura''

			=== Com antologador ===

			* 1999: ''Cuentos que me apasionaron 1''
			* 1999: ''Cuentos que me apasionaron 2''

			=== Obres completes ===

			* 1966 ''Obras de ficción''
			* 1970 ''Obras de ensayo''
			* 1997 ''Obras completas. Ensayos''
			* 1997 ''Obras completas. Narrativa''

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 17:39 30 nov 2025

2025-11-30T17:39:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:39 30 nov 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Ernesto Roque Sabato''' ([[Rojas]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 de juny]] de [[1911]] - [[~~Santos Lugares~~]], [[~~Buenos Aires~~]], [[~~Argentina~~]], [[~~30 d'abril~~]] de [[~~2011~~]]), fon un escritor, pintor, físic i polític argentí. La seua obra narrativa consistix en tres noveles: ''El túnel'', ''Sobre héroes i tombes'' i ''Abaddón l'exterminador''. També es va destacar com a ensagiste en llibres com ''Un i l'Univers'', ''Hòmens i engranages'', ''L'escritor i els seus fantasmes'' i ''Apologia i rebujos'', en els que reflexiona sobre la condició humana, la vocació de l'escritura o els problemes culturals del [[sigle XX]]. Fon el segon argentí guardonat en el [[Premis Miguel de Cervantes\|Premi Miguel de Cervantes]] ([[1984]]) despuix de [[Jorge Luis Borges]] ([[1979]]).		{{Biografia\|
			\| nom = Ernesto Roque Sabato
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Argentina]]
			\| ocupació = Escritor i polític.
			\| data_naix = [[24 de juny]] de [[1911]]
			\| lloc_naix = [[Rojas]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]]
			\| data_mort = [[30 d'abril]] de [[2011]]
			\| lloc_mort = [[Santos Lugares]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]]
			}}
			'''Ernesto Roque Sabato''' ([[Rojas]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 de juny]] de [[1911]] - [[30 d'abril]] de [[2011]], [[Santos Lugares]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]]), fon un escritor, pintor, físic i polític argentí. La seua obra narrativa consistix en tres noveles: ''El túnel'', ''Sobre héroes i tombes'' i ''Abaddón l'exterminador''. També es va destacar com a ensagiste en llibres com ''Un i l'Univers'', ''Hòmens i engranages'', ''L'escritor i els seus fantasmes'' i ''Apologia i rebujos'', en els que reflexiona sobre la condició humana, la vocació de l'escritura o els problemes culturals del [[sigle XX]]. Fon el segon argentí guardonat en el [[Premis Miguel de Cervantes\|Premi Miguel de Cervantes]] ([[1984]]) despuix de [[Jorge Luis Borges]] ([[1979]]).

	La seua llarga existència el dugué a ser un autor molt present durant el sigle XX i també durant la primera década del XXI. Encara que es va preparar per a dedicar-se a la física i a l'investigació en este camp, el seu acostament al moviment surrealiste, especialment ad alguns escritors i artistes d'esta corrent, va endoblegar d'alguna manera el seu destí i acabà per donar-li regna solta a la seua inquietut com a autor. La seua visió existencialista —reflectida en les trames tenebroses de les seues noveles poblades de personages extraviats dels seus valors morals—, la seua manera d'expondre idees i conceptes, la seua facilitat retòrica i la sapiència a l'hora d'introduir-se en la sicologia dels individus, el varen erigir en una de les grans plomes del seu temps i del seu país.		La seua llarga existència el dugué a ser un autor molt present durant el sigle XX i també durant la primera década del XXI. Encara que es va preparar per a dedicar-se a la física i a l'investigació en este camp, el seu acostament al moviment surrealiste, especialment ad alguns escritors i artistes d'esta corrent, va endoblegar d'alguna manera el seu destí i acabà per donar-li regna solta a la seua inquietut com a autor. La seua visió existencialista —reflectida en les trames tenebroses de les seues noveles poblades de personages extraviats dels seus valors morals—, la seua manera d'expondre idees i conceptes, la seua facilitat retòrica i la sapiència a l'hora d'introduir-se en la sicologia dels individus, el varen erigir en una de les grans plomes del seu temps i del seu país.

Xavier en 17:35 30 nov 2025

2025-11-30T17:35:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:35 30 nov 2025
Llínea 10:		Llínea 10:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ernesto_Sabato Ernesto Sabato en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ernesto_Sabato Ernesto Sabato en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Argentins]]
			[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Pintors]]
			[[Categoria:Físics]]
			[[Categoria:Polítics]]
			[[Categoria:Sigle XX]]

Xavier en 17:32 30 nov 2025

2025-11-30T17:32:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:32 30 nov 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Ernesto Roque Sabato''' ([[Rojas]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 de juny]] de [[1911]] - [[Santos Lugares]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[30 d'abril]] de [[2011]]), fon un escritor, pintor, físic i polític argentí. La seua obra narrativa consistix en tres noveles: ''El túnel'', ''Sobre héroes i tombes'' i ''Abaddón l'exterminador''. També es va destacar com a ensagiste en llibres com Un i ~~''L~~'Univers'', ''Hòmens i engranages'', ''L'escritor i els seus fantasmes'' i ''Apologia i rebujos'', en els que reflexiona sobre la condició humana, la vocació de l'escritura o els problemes culturals del [[sigle XX]]. Fon el segon argentí guardonat en el [[Premis Miguel de Cervantes\|Premi Miguel de Cervantes]] ([[1984]]) despuix de [[Jorge Luis Borges]] ([[1979]]).		'''Ernesto Roque Sabato''' ([[Rojas]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 de juny]] de [[1911]] - [[Santos Lugares]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[30 d'abril]] de [[2011]]), fon un escritor, pintor, físic i polític argentí. La seua obra narrativa consistix en tres noveles: ''El túnel'', ''Sobre héroes i tombes'' i ''Abaddón l'exterminador''. També es va destacar com a ensagiste en llibres com ''Un i l'Univers'', ''Hòmens i engranages'', ''L'escritor i els seus fantasmes'' i ''Apologia i rebujos'', en els que reflexiona sobre la condició humana, la vocació de l'escritura o els problemes culturals del [[sigle XX]]. Fon el segon argentí guardonat en el [[Premis Miguel de Cervantes\|Premi Miguel de Cervantes]] ([[1984]]) despuix de [[Jorge Luis Borges]] ([[1979]]).

	La seua llarga existència el dugué a ser un autor molt present durant el sigle XX i també durant la primera década del XXI. Encara que es va preparar per a dedicar-se a la física i a l'investigació en este camp, el seu acostament al moviment surrealiste, especialment ad alguns escritors i artistes d'esta corrent, va endoblegar d'alguna manera el seu destí i acabà per donar-li regna solta a la seua inquietut com a autor. La seua visió existencialista —reflectida en les trames tenebroses de les seues noveles poblades de personages extraviats dels seus valors morals—, la seua manera d'expondre idees i conceptes, la seua facilitat retòrica i la sapiència a l'hora d'introduir-se en la sicologia dels individus, el varen erigir en una de les grans plomes del seu temps i del seu país.		La seua llarga existència el dugué a ser un autor molt present durant el sigle XX i també durant la primera década del XXI. Encara que es va preparar per a dedicar-se a la física i a l'investigació en este camp, el seu acostament al moviment surrealiste, especialment ad alguns escritors i artistes d'esta corrent, va endoblegar d'alguna manera el seu destí i acabà per donar-li regna solta a la seua inquietut com a autor. La seua visió existencialista —reflectida en les trames tenebroses de les seues noveles poblades de personages extraviats dels seus valors morals—, la seua manera d'expondre idees i conceptes, la seua facilitat retòrica i la sapiència a l'hora d'introduir-se en la sicologia dels individus, el varen erigir en una de les grans plomes del seu temps i del seu país.

Xavier en 17:31 30 nov 2025

2025-11-30T17:31:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:31 30 nov 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Ernesto Roque Sabato''' ([[Rojas]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 de juny]] de [[1911]] - [[Santos Lugares]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[30 d'abril]] de [[2011]]), fon un escritor, pintor i ~~físic~~ argentí. La seua obra narrativa consistix en tres noveles: ''El túnel'', ''Sobre héroes i tombes'' i ''Abaddón l'exterminador''. També es va destacar com a ensagiste en llibres com Un i ''L'Univers'', ''Hòmens i engranages'', ''L'escritor i els seus fantasmes'' i ''Apologia i rebujos'', en els que reflexiona sobre la condició humana, la vocació de l'escritura o els problemes culturals del [[sigle XX]]. Fon el segon argentí guardonat en el [[Premis Miguel de Cervantes\|Premi Miguel de Cervantes]] ([[1984]]) despuix de [[Jorge Luis Borges]] ([[1979]]).		'''Ernesto Roque Sabato''' ([[Rojas]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 de juny]] de [[1911]] - [[Santos Lugares]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[30 d'abril]] de [[2011]]), fon un escritor, pintor, físic i polític argentí. La seua obra narrativa consistix en tres noveles: ''El túnel'', ''Sobre héroes i tombes'' i ''Abaddón l'exterminador''. També es va destacar com a ensagiste en llibres com Un i ''L'Univers'', ''Hòmens i engranages'', ''L'escritor i els seus fantasmes'' i ''Apologia i rebujos'', en els que reflexiona sobre la condició humana, la vocació de l'escritura o els problemes culturals del [[sigle XX]]. Fon el segon argentí guardonat en el [[Premis Miguel de Cervantes\|Premi Miguel de Cervantes]] ([[1984]]) despuix de [[Jorge Luis Borges]] ([[1979]]).

	La seua llarga existència el dugué a ser un autor molt present durant el sigle XX i també durant la primera década del XXI. Encara que es va preparar per a dedicar-se a la física i a l'investigació en este camp, el seu acostament al moviment surrealiste, especialment ad alguns escritors i artistes d'esta corrent, va endoblegar d'alguna manera el seu destí i acabà per donar-li regna solta a la seua inquietut com a autor. La seua visió existencialista —reflectida en les trames tenebroses de les seues noveles poblades de personages extraviats dels seus valors morals—, la seua manera d'expondre idees i conceptes, la seua facilitat retòrica i la sapiència a l'hora d'introduir-se en la sicologia dels individus, el varen erigir en una de les grans plomes del seu temps i del seu país.		La seua llarga existència el dugué a ser un autor molt present durant el sigle XX i també durant la primera década del XXI. Encara que es va preparar per a dedicar-se a la física i a l'investigació en este camp, el seu acostament al moviment surrealiste, especialment ad alguns escritors i artistes d'esta corrent, va endoblegar d'alguna manera el seu destí i acabà per donar-li regna solta a la seua inquietut com a autor. La seua visió existencialista —reflectida en les trames tenebroses de les seues noveles poblades de personages extraviats dels seus valors morals—, la seua manera d'expondre idees i conceptes, la seua facilitat retòrica i la sapiència a l'hora d'introduir-se en la sicologia dels individus, el varen erigir en una de les grans plomes del seu temps i del seu país.

			En política, fon president de la [[Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones]] (CONADEP) i va publicar un informe conegut per la famosa expressió "Mai més" (també nomenat "Informe Sabato"). L'idea era [[Juí a les Juntes militars\|jujar a les Juntes militars de la dictadura cívic-militar que va governar el país entre 1976 i 1983]], el [[terrorisme d'Estat]] ocorregut entre els anys [[1970]] i [[1980]] i la [[Desaparició forçada\|desaparició de persones]] ocorreguda durant eixa época. També es va aplegar a detindre a [[José López Rega]], excomissari general de la [[Policia Federal Argentina]] i líder del grup terroriste parapolicial [[Triple A]].

			A lo llarc de l'obra, Sabato reflexiona sobre la condició humana, la soletat, el pas del temps, l'existència del mal, la ciència i la tecnologia, entre atres temes. L'autor qüestiona la complexitat de l'existència i oferix una visió introspectiva sobre la naturalea humana i el seu lloc en el cosmos.

			== Enllaços externs ==

			* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ernesto_Sabato Ernesto Sabato en Wikipedia]

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''Ernesto Roque Sabato''' (Rojas, Buenos Aires, Argentina, 24 de juny de 1911 - Santos Lugares, Buenos Aires, Argentina, 30 d…»

2025-11-30T17:21:37Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Ernesto Roque Sabato''' (Rojas, Buenos Aires, Argentina, 24 de juny de 1911 - Santos Lugares, Buenos Aires, Argentina, 30 d…»

Pàgina nova

'''Ernesto Roque Sabato''' ([[Rojas]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 de juny]] de [[1911]] - [[Santos Lugares]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[30 d'abril]] de [[2011]]), fon un escritor, pintor i físic argentí. La seua obra narrativa consistix en tres noveles: ''El túnel'', ''Sobre héroes i tombes'' i ''Abaddón l'exterminador''. També es va destacar com a ensagiste en llibres com Un i ''L'Univers'', ''Hòmens i engranages'', ''L'escritor i els seus fantasmes'' i ''Apologia i rebujos'', en els que reflexiona sobre la condició humana, la vocació de l'escritura o els problemes culturals del [[sigle XX]]. Fon el segon argentí guardonat en el [[Premis Miguel de Cervantes|Premi Miguel de Cervantes]] ([[1984]]) despuix de [[Jorge Luis Borges]] ([[1979]]).

La seua llarga existència el dugué a ser un autor molt present durant el sigle XX i també durant la primera década del XXI. Encara que es va preparar per a dedicar-se a la física i a l'investigació en este camp, el seu acostament al moviment surrealiste, especialment ad alguns escritors i artistes d'esta corrent, va endoblegar d'alguna manera el seu destí i acabà per donar-li regna solta a la seua inquietut com a autor. La seua visió existencialista —reflectida en les trames tenebroses de les seues noveles poblades de personages extraviats dels seus valors morals—, la seua manera d'expondre idees i conceptes, la seua facilitat retòrica i la sapiència a l'hora d'introduir-se en la sicologia dels individus, el varen erigir en una de les grans plomes del seu temps i del seu país.