Escultura romana - Historial de revisions

Reval en 11:56 30 abr 2024

2024-04-30T11:56:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:56 30 abr 2024
Llínea 2:		Llínea 2:
	L’'''escultura romana''' comprén l'obra [[escultura\|escultòrica]] que es va desenrollar en tota l'àrea d'influència de l'[[Imperi Romà]], en el foco central en [[Roma]]; això succeí entre el [[sigle VI aC]] i el [[sigle V]]. Originàriament derivà de l'[[escultura grega]], principalment a través de l'herència de l'[[escultura etrusca]] i, posteriorment, ya d'una manera directa durant el [[periodo helenístic]], per contacte en les colònies de la [[Magna Grècia]] i de la pròpia [[Grècia]].		L’'''escultura romana''' comprén l'obra [[escultura\|escultòrica]] que es va desenrollar en tota l'àrea d'influència de l'[[Imperi Romà]], en el foco central en [[Roma]]; això succeí entre el [[sigle VI aC]] i el [[sigle V]]. Originàriament derivà de l'[[escultura grega]], principalment a través de l'herència de l'[[escultura etrusca]] i, posteriorment, ya d'una manera directa durant el [[periodo helenístic]], per contacte en les colònies de la [[Magna Grècia]] i de la pròpia [[Grècia]].

	La tradició grega va ser una referència constant a lo llarc de l'història de Roma, pero contradient una creença antiga i força estesa que afirma que els romans varen ser més imitadors que creadors, actualment es reconeix que no a soles varen ser capaços d'assimilar i desenrollar les seues fonts en mestrage, sino que també varen contribuir d'una manera original a esta tradició. Esta afirmació és especialment rellevant en l'art del [[retrat]], gènero en el que varen conseguir un gran prestigi i varen deixar eixemples singulars d'un gran mestrage tècnic i expressivitat; i també, en l'àmbit de l'escultura decorativa, obra present en els grans monuments públics, i en la que varen desenrollar un estil narratiu de molta força i d'un caràcter típicament romà.<ref>Barral i Altet (1987), pàg. 260-261</ref>		La tradició grega va ser una referència constant a lo llarc de l'història de Roma, pero contradient una creença antiga i força estesa que afirma que els romans varen ser més imitadors que creadors, actualment es reconeix que no a soles varen ser capaços d'assimilar i desenrollar les seues fonts en mestrage, sino que també varen contribuir d'una manera original a esta tradició. Esta afirmació és especialment rellevant en l'art del [[retrat]], gènero en el que varen conseguir un gran prestigi i varen deixar eixemples singulars d'un gran mestrage tècnic i expressivitat; i també, en l'àmbit de l'escultura decorativa, obra present en els grans monuments públics, i en la que varen desenrollar un estil narratiu de molta força i d'un caràcter típicament romà.<ref>Barral i Altet (1987), pàg. 260-261</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs'

2022-06-28T16:23:21Z

Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs'

← Revisió anterior		Revisió de 16:23 28 jun 2022
Llínea 7:		Llínea 7:
	<references/>		<references/>

	== ~~Vínculs~~ externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.cvrlab.org/ Cultural VR Lab] - Reconstruccions virtuals de l'Antiga Roma		* [http://www.cvrlab.org/ Cultural VR Lab] - Reconstruccions virtuals de l'Antiga Roma
	* [http://www.metmuseum.org/toah/hi/te_index.asp?i=20 ''Greek and Roman Art in the Ancient World''. The Metropolitan Museum of Art] - Articles sobre l'art grec i romà		* [http://www.metmuseum.org/toah/hi/te_index.asp?i=20 ''Greek and Roman Art in the Ancient World''. The Metropolitan Museum of Art] - Articles sobre l'art grec i romà

Jose2: Text reemplaça - ' genero ' a ' gènero '

2018-08-07T19:39:24Z

Text reemplaça - ' genero ' a ' gènero '

← Revisió anterior		Revisió de 19:39 7 ago 2018
Llínea 2:		Llínea 2:
	L’'''escultura romana''' comprén l'obra [[escultura\|escultòrica]] que es va desenrollar en tota l'àrea d'influència de l'[[Imperi Romà]], en el foco central en [[Roma]]; això succeí entre el [[sigle VI aC]] i el [[sigle V]]. Originàriament derivà de l'[[escultura grega]], principalment a través de l'herència de l'[[escultura etrusca]] i, posteriorment, ya d'una manera directa durant el [[periodo helenístic]], per contacte en les colònies de la [[Magna Grècia]] i de la pròpia [[Grècia]].		L’'''escultura romana''' comprén l'obra [[escultura\|escultòrica]] que es va desenrollar en tota l'àrea d'influència de l'[[Imperi Romà]], en el foco central en [[Roma]]; això succeí entre el [[sigle VI aC]] i el [[sigle V]]. Originàriament derivà de l'[[escultura grega]], principalment a través de l'herència de l'[[escultura etrusca]] i, posteriorment, ya d'una manera directa durant el [[periodo helenístic]], per contacte en les colònies de la [[Magna Grècia]] i de la pròpia [[Grècia]].

	La tradició grega va ser una referència constant a lo llarc de l'història de Roma, pero contradient una creença antiga i força estesa que afirma que els romans varen ser més imitadors que creadors, actualment es reconeix que no a soles varen ser capaços d'assimilar i desenrollar les seues fonts en mestrage, sino que també varen contribuir d'una manera original a esta tradició. Esta afirmació és especialment rellevant en l'art del [[retrat]], ~~genero~~ en el que varen conseguir un gran prestigi i varen deixar eixemples singulars d'un gran mestrage tècnic i expressivitat; i també, en l'àmbit de l'escultura decorativa, obra present en els grans monuments públics, i en la que varen desenrollar un estil narratiu de molta força i d'un caràcter típicament romà.<ref>Barral i Altet (1987), pàg. 260-261</ref>		La tradició grega va ser una referència constant a lo llarc de l'història de Roma, pero contradient una creença antiga i força estesa que afirma que els romans varen ser més imitadors que creadors, actualment es reconeix que no a soles varen ser capaços d'assimilar i desenrollar les seues fonts en mestrage, sino que també varen contribuir d'una manera original a esta tradició. Esta afirmació és especialment rellevant en l'art del [[retrat]], gènero en el que varen conseguir un gran prestigi i varen deixar eixemples singulars d'un gran mestrage tècnic i expressivitat; i també, en l'àmbit de l'escultura decorativa, obra present en els grans monuments públics, i en la que varen desenrollar un estil narratiu de molta força i d'un caràcter típicament romà.<ref>Barral i Altet (1987), pàg. 260-261</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T11:35:21Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 11:35 20 feb 2018
Llínea 2:		Llínea 2:
	L’'''escultura romana''' comprén l'obra [[escultura\|escultòrica]] que es va desenrollar en tota l'àrea d'influència de l'[[Imperi Romà]], en el foco central en [[Roma]]; això succeí entre el [[sigle VI aC]] i el [[sigle V]]. Originàriament derivà de l'[[escultura grega]], principalment a través de l'herència de l'[[escultura etrusca]] i, posteriorment, ya d'una manera directa durant el [[periodo helenístic]], per contacte en les colònies de la [[Magna Grècia]] i de la pròpia [[Grècia]].		L’'''escultura romana''' comprén l'obra [[escultura\|escultòrica]] que es va desenrollar en tota l'àrea d'influència de l'[[Imperi Romà]], en el foco central en [[Roma]]; això succeí entre el [[sigle VI aC]] i el [[sigle V]]. Originàriament derivà de l'[[escultura grega]], principalment a través de l'herència de l'[[escultura etrusca]] i, posteriorment, ya d'una manera directa durant el [[periodo helenístic]], per contacte en les colònies de la [[Magna Grècia]] i de la pròpia [[Grècia]].

	La tradició grega va ser una referència constant a lo llarc de l'història de Roma, pero contradient una creença antiga i força estesa que afirma que els romans varen ser més imitadors que creadors, actualment es reconeix que no ~~només~~ varen ser capaços d'assimilar i desenrollar les seues fonts en mestrage, sino que també varen contribuir d'una manera original a esta tradició. Esta afirmació és especialment rellevant en l'art del [[retrat]], genero en el que varen conseguir un gran prestigi i varen deixar eixemples singulars d'un gran mestrage tècnic i expressivitat; i també, en l'àmbit de l'escultura decorativa, obra present en els grans monuments públics, i en la que varen desenrollar un estil narratiu de molta força i d'un caràcter típicament romà.<ref>Barral i Altet (1987), pàg. 260-261</ref>		La tradició grega va ser una referència constant a lo llarc de l'història de Roma, pero contradient una creença antiga i força estesa que afirma que els romans varen ser més imitadors que creadors, actualment es reconeix que no a soles varen ser capaços d'assimilar i desenrollar les seues fonts en mestrage, sino que també varen contribuir d'una manera original a esta tradició. Esta afirmació és especialment rellevant en l'art del [[retrat]], genero en el que varen conseguir un gran prestigi i varen deixar eixemples singulars d'un gran mestrage tècnic i expressivitat; i també, en l'àmbit de l'escultura decorativa, obra present en els grans monuments públics, i en la que varen desenrollar un estil narratiu de molta força i d'un caràcter típicament romà.<ref>Barral i Altet (1987), pàg. 260-261</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 23:20 9 oct 2015

2015-10-09T23:20:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:20 9 oct 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Statue-Augustus.jpg\|thumb\|250px\|''[[August de Prima Porta]]'' ([[Museus Vaticans]])]]		[[Archiu:Statue-Augustus.jpg\|thumb\|250px\|''[[August de Prima Porta]]'' ([[Museus Vaticans]])]]
	L’'''escultura romana''' comprén l'obra [[escultura\|escultòrica]] que es va desenrollar en tota l'àrea d'influència de l'[[Imperi Romà]], en el ~~focus~~ central en [[Roma]]; això succeí entre el [[~~segle~~ VI aC]] i el [[~~segle~~ V]]. Originàriament derivà de l'[[escultura grega]], principalment a través de l'herència de l'[[escultura etrusca]] i, posteriorment, ya d'una manera directa durant el [[periodo helenístic]], per contacte en les colònies de la [[Magna Grècia]] i de la pròpia [[Grècia]].		L’'''escultura romana''' comprén l'obra [[escultura\|escultòrica]] que es va desenrollar en tota l'àrea d'influència de l'[[Imperi Romà]], en el foco central en [[Roma]]; això succeí entre el [[sigle VI aC]] i el [[sigle V]]. Originàriament derivà de l'[[escultura grega]], principalment a través de l'herència de l'[[escultura etrusca]] i, posteriorment, ya d'una manera directa durant el [[periodo helenístic]], per contacte en les colònies de la [[Magna Grècia]] i de la pròpia [[Grècia]].

	La tradició grega va ser una referència constant a lo llarc de la història de Roma, pero contradient una creença antiga i força estesa que afirma que els romans varen ser més imitadors que creadors, actualment es reconeix que no només varen ser capaços d'assimilar i desenrollar les seues fonts en mestrage, sino que també varen contribuir d'una manera original a esta tradició. Esta afirmació és especialment rellevant en l'art del [[retrat]], genero en el que varen conseguir un gran prestigi i varen deixar eixemples singulars d'un gran mestrage tècnic i expressivitat; i també, en l'àmbit de l'escultura decorativa, obra present en els grans monuments públics, i en la que varen desenrollar un estil narratiu de molta força i d'un caràcter típicament romà.<ref>Barral i Altet (1987), pàg. 260-261</ref>		La tradició grega va ser una referència constant a lo llarc de l'història de Roma, pero contradient una creença antiga i força estesa que afirma que els romans varen ser més imitadors que creadors, actualment es reconeix que no només varen ser capaços d'assimilar i desenrollar les seues fonts en mestrage, sino que també varen contribuir d'una manera original a esta tradició. Esta afirmació és especialment rellevant en l'art del [[retrat]], genero en el que varen conseguir un gran prestigi i varen deixar eixemples singulars d'un gran mestrage tècnic i expressivitat; i també, en l'àmbit de l'escultura decorativa, obra present en els grans monuments públics, i en la que varen desenrollar un estil narratiu de molta força i d'un caràcter típicament romà.<ref>Barral i Altet (1987), pàg. 260-261</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 14:14 16 nov 2013

2013-11-16T14:14:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:14 16 nov 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Statue-Augustus.jpg\|thumb\|250px\|''[[August de Prima Porta]]'' ([[Museus Vaticans]])]]		[[Archiu:Statue-Augustus.jpg\|thumb\|250px\|''[[August de Prima Porta]]'' ([[Museus Vaticans]])]]
	L’'''escultura romana''' comprén l'obra [[escultura\|escultòrica]] que es va desenrollar a tota l'àrea d'influència de l'[[Imperi Romà]], en el focus central a [[Roma]]; això succeí entre el [[segle VI aC]] i el [[segle V]]. Originàriament derivà de l'[[escultura grega]], principalment a través de l'herència de l'[[escultura etrusca]] i, posteriorment, ya d'una manera directa durant el [[periodo helenístic]], per contacte en les colònies de la [[Magna Grècia]] i de la pròpia [[Grècia]].		L’'''escultura romana''' comprén l'obra [[escultura\|escultòrica]] que es va desenrollar en tota l'àrea d'influència de l'[[Imperi Romà]], en el focus central en [[Roma]]; això succeí entre el [[segle VI aC]] i el [[segle V]]. Originàriament derivà de l'[[escultura grega]], principalment a través de l'herència de l'[[escultura etrusca]] i, posteriorment, ya d'una manera directa durant el [[periodo helenístic]], per contacte en les colònies de la [[Magna Grècia]] i de la pròpia [[Grècia]].

	La tradició grega va ser una referència constant al llarc de la història de Roma, pero contradient una creença antiga i força estesa que afirma que els romans ~~van~~ ser més imitadors que creadors, actualment es reconeix que no només ~~van~~ ser capaços d'assimilar i desenrollar les seues fonts en mestrage, sino que també ~~van~~ contribuir d'una manera original a esta tradició. Esta afirmació és especialment rellevant en l'art del [[retrat]], ~~genere~~ en el que ~~van~~ conseguir un gran prestigi i ~~van~~ deixar eixemples singulars d'un gran mestrage tècnic i expressivitat; i també, en l'àmbit de l'escultura decorativa, obra present en els grans monuments públics, i en la que ~~van~~ desenrollar un estil narratiu de molta força i d'un caràcter típicament romà.<ref>Barral i Altet (1987), pàg. 260-261</ref>		La tradició grega va ser una referència constant a lo llarc de la història de Roma, pero contradient una creença antiga i força estesa que afirma que els romans varen ser més imitadors que creadors, actualment es reconeix que no només varen ser capaços d'assimilar i desenrollar les seues fonts en mestrage, sino que també varen contribuir d'una manera original a esta tradició. Esta afirmació és especialment rellevant en l'art del [[retrat]], genero en el que varen conseguir un gran prestigi i varen deixar eixemples singulars d'un gran mestrage tècnic i expressivitat; i també, en l'àmbit de l'escultura decorativa, obra present en els grans monuments públics, i en la que varen desenrollar un estil narratiu de molta força i d'un caràcter típicament romà.<ref>Barral i Altet (1987), pàg. 260-261</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «''[[August de Prima Porta'' (Museus Vaticans)]] L’'''escultura romana''' comprén l'obra [[escultura|escultòr...».

2013-11-15T13:07:42Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|''[[August de Prima Porta'' (Museus Vaticans)]] L’'''escultura romana''' comprén l'obra [[escultura|escultòr...».

Pàgina nova

[[Archiu:Statue-Augustus.jpg|thumb|250px|''[[August de Prima Porta]]'' ([[Museus Vaticans]])]]
L’'''escultura romana''' comprén l'obra [[escultura|escultòrica]] que es va desenrollar a tota l'àrea d'influència de l'[[Imperi Romà]], en el focus central a [[Roma]]; això succeí entre el [[segle VI aC]] i el [[segle V]]. Originàriament derivà de l'[[escultura grega]], principalment a través de l'herència de l'[[escultura etrusca]] i, posteriorment, ya d'una manera directa durant el [[periodo helenístic]], per contacte en les colònies de la [[Magna Grècia]] i de la pròpia [[Grècia]].

La tradició grega va ser una referència constant al llarc de la història de Roma, pero contradient una creença antiga i força estesa que afirma que els romans van ser més imitadors que creadors, actualment es reconeix que no només van ser capaços d'assimilar i desenrollar les seues fonts en mestrage, sino que també van contribuir d'una manera original a esta tradició. Esta afirmació és especialment rellevant en l'art del [[retrat]], genere en el que van conseguir un gran prestigi i van deixar eixemples singulars d'un gran mestrage tècnic i expressivitat; i també, en l'àmbit de l'escultura decorativa, obra present en els grans monuments públics, i en la que van desenrollar un estil narratiu de molta força i d'un caràcter típicament romà.<ref>Barral i Altet (1987), pàg. 260-261</ref>

== Referències ==
<references/>

== Vínculs externs ==
* [http://www.cvrlab.org/ Cultural VR Lab] - Reconstruccions virtuals de l'Antiga Roma
* [http://www.metmuseum.org/toah/hi/te_index.asp?i=20 ''Greek and Roman Art in the Ancient World''. The Metropolitan Museum of Art] - Articles sobre l'art grec i romà
* [http://www.visual-arts-cork.com/roman-art.htm Encyclopedia of Irish and World Art] - Articles detallats sobre art romà
* [http://www.all-art.org/history100.html Art of the Roman Empire] - Panorama general de l'art romà
* [http://www.britannica.com/EBchecked/topic/530221/Western-sculpture ''Western Sculpture: Roman and Early Christian''. Encyclopaedia Britannica online] - Escultura romana

[[Categoria:Escultura]]