Escut de Palma de Mallorca - Historial de revisions

Reval en 16:40 25 set 2025

2025-09-25T16:40:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:40 25 set 2025
Llínea 19:		Llínea 19:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	*Antonio I. Alomar, ''Les armes mítiques de Jaume I procedents de Mallorca'', Palma de Mallorca, 1994.		* Antonio I. Alomar, ''Les armes mítiques de Jaume I procedents de Mallorca'', Palma de Mallorca, 1994
	*Consejo General Interinsular, ''Recull de senyes sobre la bandera de les Illes Balears'', Palma de Mallorca, 1980.		* Benet Pons Fabregas, ''La bandera de la Ciudad de Mallorca'', Palma, 1985
	*Benet Pons Fabregas, ''La bandera de la Ciudad de Mallorca'', Palma, 1985.		* Benet Pons Fabregas, ''La bandera de Mallorca. El sello y el estandarte'', Palma de Mallorca, 1976
	*Benet Pons Fabregas, ''La bandera de Mallorca. El sello y el estandarte'', Palma de Mallorca, 1976.		* Consejo General Interinsular, ''Recull de senyes sobre la bandera de les Illes Balears'', Palma de Mallorca, 1980
	*Ramón Rosselló Vaquer, ''La bandera, l'escut...'', Mallorca, 1981.		* Ramón Rosselló Vaquer, ''La bandera, l'escut...'', Mallorca, 1981
	*Ramón Rosselló Vaquer, ''La bandera, l'escut... (II)'', Mallorca, 1983.		* Ramón Rosselló Vaquer, ''La bandera, l'escut... (II)'', Mallorca, 1983

	[[Categoria:Palma de Mallorca]]		[[Categoria:Palma de Mallorca]]
	[[Categoria:Illes Balears]]		[[Categoria:Illes Balears]]

Lluísm: /* Heràldica */

2023-11-15T11:11:02Z

Heràldica

← Revisió anterior		Revisió de 11:11 15 nov 2023
Llínea 2:		Llínea 2:

	== Heràldica ==		== Heràldica ==
	L' '''escut de Palma de Mallorca''' te ~~son~~ orige en la [[Edat Mija]] i apareix per primera volta en l'any [[1269]]. Es dividix en quatre quartells a on figuren, en el segon i tercer sobre [[assur]], un castell d'[[argent]] i una palmera sobre el mar, i en el primer i quart, els quatre pals de gules sobre camp d'or típics de la Corona d'Aragó. Ademés, existixen numeroses variants en una, dos, tres, o inclús cinc barres verticals en cada quartell. El conjunt va coronat, senya de la dignitat real de la ciutat, i soporta un [[mosseguello]] en les ales obertes, igual que els escuts tradicionals de poblacions com [[Valéncia]],[[Terol]] o [[Fraga]], i atres ciutats de la Corona d'Aragó.		L' '''escut de Palma de Mallorca''' te el seu orige en l'[[Edat Mija]] i apareix per primera volta en l'any [[1269]]. Es dividix en quatre quartells a on figuren, en el segon i tercer sobre [[assur]], un castell d'[[argent]] i una palmera sobre el mar, i en el primer i quart, els quatre pals de gules sobre camp d'or típics de la Corona d'Aragó. Ademés, existixen numeroses variants en una, dos, tres, o inclús cinc barres verticals en cada quartell. El conjunt va coronat, senya de la dignitat real de la ciutat, i soporta un [[mosseguello]] en les ales obertes, igual que els escuts tradicionals de poblacions com [[Valéncia]],[[Terol]] o [[Fraga]], i atres ciutats de la Corona d'Aragó.

	La forma de l'escut és caironada (és dir, "en cairó", formant un àngul en l'horisontal) forma habitual en els escuts municipals de la Corona d'Aragó. La corona real indica que fon capital del [[Regne de Mallorca]], i els pals indiquen que fon part de la Corona d'Aragó. El castell sobre el mar indicava que Mallorca era un regne sobre el mar; símbol associat, tal volta, al castell de la Almudaina de Palma. La palmera sobre el castell és un símbol humaniste afegit durant el [[sigle XV]] quan es relacionà a [[Palma de Mallorca]] en la ''Palma romana''. El mosseguello superior és provablement una degeneració de la [[vibra]] (o drac alat) que simbolisava als monarques de la Corona aragonesa des de [[Pere IV d'Aragó\|Pere IV]] a [[Carles I]], per lo que, junt als pals de gules,		La forma de l'escut és caironada (és dir, "en cairó", formant un àngul en l'horisontal) forma habitual en els escuts municipals de la Corona d'Aragó. La corona real indica que fon capital del [[Regne de Mallorca]], i els pals indiquen que fon part de la Corona d'Aragó. El castell sobre el mar indicava que Mallorca era un regne sobre el mar; símbol associat, tal volta, al castell de la Almudaina de Palma. La palmera sobre el castell és un símbol humaniste afegit durant el [[sigle XV]] quan es relacionà a [[Palma de Mallorca]] en la ''Palma romana''. El mosseguello superior és provablement una degeneració de la [[vibra]] (o drac alat) que simbolisava als monarques de la Corona aragonesa des de [[Pere IV d'Aragó\|Pere IV]] a [[Carles I]], per lo que, junt als pals de gules, era una forma de remarcar que Palma era súbdita de la casa real aragonesa.

	era una forma de remarcar que Palma era súbdita de la casa real aragonesa.

	== Història ==		== Història ==

81.202.251.206 en 20:21 29 gin 2023

2023-01-29T20:21:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:21 29 gin 2023
Llínea 2:		Llínea 2:

	== Heràldica ==		== Heràldica ==
	L' '''escut de Palma de Mallorca''' te son orige en la [[Edat Mija]] i apareix per primera volta en [[1269]]. Es dividix en quatre quartells a on figuren, en el segon i tercer sobre [[assur]], un castell d'[[argent]] i una palmera sobre el mar, i en el primer i quart, els quatre pals de gules sobre camp d'or típics de la Corona d'Aragó. Ademés, existixen numeroses variants en una, dos, tres, o inclús cinc barres verticals en cada quartell. El conjunt va coronat, senya de la dignitat real de la ciutat, i soporta un [[mosseguello]] en les ales obertes, igual que els escuts tradicionals de poblacions com [[Valéncia]],[[Terol]] o [[Fraga]], i atres ciutats de la Corona d'Aragó.		L' '''escut de Palma de Mallorca''' te son orige en la [[Edat Mija]] i apareix per primera volta en l'any [[1269]]. Es dividix en quatre quartells a on figuren, en el segon i tercer sobre [[assur]], un castell d'[[argent]] i una palmera sobre el mar, i en el primer i quart, els quatre pals de gules sobre camp d'or típics de la Corona d'Aragó. Ademés, existixen numeroses variants en una, dos, tres, o inclús cinc barres verticals en cada quartell. El conjunt va coronat, senya de la dignitat real de la ciutat, i soporta un [[mosseguello]] en les ales obertes, igual que els escuts tradicionals de poblacions com [[Valéncia]],[[Terol]] o [[Fraga]], i atres ciutats de la Corona d'Aragó.

	La forma de l'escut és caironada (és dir, "en cairó", formant un àngul en l'horisontal) forma habitual en els escuts municipals de la Corona d'Aragó. La corona real indica que fon capital del [[Regne de Mallorca]], i els pals indiquen que fon part de la Corona d'Aragó. El castell sobre el mar indicava que Mallorca era un regne sobre el mar; símbol associat, tal volta, al castell de la Almudaina de Palma. La palmera sobre el castell és un símbol humaniste afegit durant el [[sigle XV]] quan es relacionà a [[Palma de Mallorca]] en la ''Palma romana''. El mosseguello superior és provablement una degeneració de la [[vibra]] (o drac alat) que simbolisava als monarques de la Corona aragonesa des de [[Pere IV d'Aragó\|Pere IV]] a [[Carles I]], per lo que, junt als pals de gules,		La forma de l'escut és caironada (és dir, "en cairó", formant un àngul en l'horisontal) forma habitual en els escuts municipals de la Corona d'Aragó. La corona real indica que fon capital del [[Regne de Mallorca]], i els pals indiquen que fon part de la Corona d'Aragó. El castell sobre el mar indicava que Mallorca era un regne sobre el mar; símbol associat, tal volta, al castell de la Almudaina de Palma. La palmera sobre el castell és un símbol humaniste afegit durant el [[sigle XV]] quan es relacionà a [[Palma de Mallorca]] en la ''Palma romana''. El mosseguello superior és provablement una degeneració de la [[vibra]] (o drac alat) que simbolisava als monarques de la Corona aragonesa des de [[Pere IV d'Aragó\|Pere IV]] a [[Carles I]], per lo que, junt als pals de gules,
Llínea 9:		Llínea 9:

	== Història ==		== Història ==
	L'escut procedix del sagell otorgat per [[Jaume I d'Aragó]] als prohoms de [[Mallorca]] en [[1269]], concessió confirmada per [[Sancho I de Mallorca]] en [[1312]], quan est afegí l'escut real i estengué l'us de l'escut i la bandera. Fins la [[Guerra de Successió]] l'escut fon el de l'Universitat de la ciutat i Regne de Mallorca, en jurisdicció sobre tota l'illa, i en acabant l'escut es convertí en el de la Ciutat de Mallorca, ara nomenada Palma. Despuix de la concessió a l'Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca per [[Martí I d'Aragón\|Martí I]] del privilegi d'usar la [[vibra]] o divisa real com cimera en la Festa de l'Estandart, el jurat d'esta institució usà esta divisa sobre son propi escut a lo llarc del [[sigle XVI]]. Esta cimera, basada en la vibra real, s'identifica en [[Jaume I]], i des del [[sigle XVII]] consistix en un mosseguello o rat penat, un símbol present tant en els escuts de diverses poblacions i institucions civils.		L'escut procedix del sagell otorgat per [[Jaume I d'Aragó]] als prohoms de [[Mallorca]] en [[1269]], concessió confirmada per [[Sancho I de Mallorca]] en l'any [[1312]], quan est afegí l'escut real i estengué l'us de l'escut i la bandera. Fins la [[Guerra de Successió]] l'escut fon el de l'Universitat de la ciutat i Regne de Mallorca, en jurisdicció sobre tota l'illa, i en acabant l'escut es convertí en el de la Ciutat de Mallorca, ara nomenada Palma. Despuix de la concessió a l'Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca per [[Martí I d'Aragón\|Martí I]] del privilegi d'usar la [[vibra]] o divisa real com cimera en la Festa de l'Estandart, el jurat d'esta institució usà esta divisa sobre son propi escut a lo llarc del [[sigle XVI]]. Esta cimera, basada en la vibra real, s'identifica en [[Jaume I]], i des del [[sigle XVII]] consistix en un mosseguello o rat penat, un símbol present tant en els escuts de diverses poblacions i institucions civils.

	Ademés, l'escut de Palma s'ha usat com escut de la Diputació Provincial de les Balears, tant en quatre pals com en dos, i hui s'usa pel [[Consell Insular de Mallorca]]; pero, en est últim cas, s'han fet algunes modificacions modernes de clara intencionalitat pancatalanista. Per eixemple, la superposició d'escuts i l'us de la corona comtal és una imitació de l'actual escut de la Diputació Provincial de Barcelona; i hui l' escut de Palma ostenta quatre pals, i el Consell Insular de Mallorca, dos, en lloc de les tres que tenia quan Mallorca fon un regne.		Ademés, l'escut de Palma s'ha usat com escut de la Diputació Provincial de les Balears, tant en quatre pals com en dos, i hui s'usa pel [[Consell Insular de Mallorca]]; pero, en est últim cas, s'han fet algunes modificacions modernes de clara intencionalitat pancatalanista. Per eixemple, la superposició d'escuts i l'us de la corona comtal és una imitació de l'actual escut de la Diputació Provincial de Barcelona; i hui l' escut de Palma ostenta quatre pals, i el Consell Insular de Mallorca, dos, en lloc de les tres que tenia quan Mallorca fon un regne.

Valencian: /* Bibliografia */

2022-09-16T22:27:26Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 22:27 16 set 2022
Llínea 29:		Llínea 29:

	[[Categoria:Palma de Mallorca]]		[[Categoria:Palma de Mallorca]]
	[[Categoria:Balears]]		[[Categoria:Illes Balears]]

Valencian en 22:27 16 set 2022

2022-09-16T22:27:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:27 16 set 2022
Llínea 29:		Llínea 29:

	[[Categoria:Palma de Mallorca]]		[[Categoria:Palma de Mallorca]]
	[[Categoria:~~Escuts de les~~ Balears]]		[[Categoria:Balears]]

Valencian: /* Història */

2022-09-16T22:27:05Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 22:27 16 set 2022
Llínea 9:		Llínea 9:

	== Història ==		== Història ==
	~~[[Image:Catedral Palma.jpg\|thumb\|left\|250px\|<center>Escuts tribarrats en la catedral de Palma</center>]]~~
	L'escut procedix del sagell otorgat per [[Jaume I d'Aragó]] als prohoms de [[Mallorca]] en [[1269]], concessió confirmada per [[Sancho I de Mallorca]] en [[1312]], quan est afegí l'escut real i estengué l'us de l'escut i la bandera. Fins la [[Guerra de Successió]] l'escut fon el de l'Universitat de la ciutat i Regne de Mallorca, en jurisdicció sobre tota l'illa, i en acabant l'escut es convertí en el de la Ciutat de Mallorca, ara nomenada Palma. Despuix de la concessió a l'Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca per [[Martí I d'Aragón\|Martí I]] del privilegi d'usar la [[vibra]] o divisa real com cimera en la Festa de l'Estandart, el jurat d'esta institució usà esta divisa sobre son propi escut a lo llarc del [[sigle XVI]]. Esta cimera, basada en la vibra real, s'identifica en [[Jaume I]], i des del [[sigle XVII]] consistix en un mosseguello o rat penat, un símbol present tant en els escuts de diverses poblacions i institucions civils.		L'escut procedix del sagell otorgat per [[Jaume I d'Aragó]] als prohoms de [[Mallorca]] en [[1269]], concessió confirmada per [[Sancho I de Mallorca]] en [[1312]], quan est afegí l'escut real i estengué l'us de l'escut i la bandera. Fins la [[Guerra de Successió]] l'escut fon el de l'Universitat de la ciutat i Regne de Mallorca, en jurisdicció sobre tota l'illa, i en acabant l'escut es convertí en el de la Ciutat de Mallorca, ara nomenada Palma. Despuix de la concessió a l'Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca per [[Martí I d'Aragón\|Martí I]] del privilegi d'usar la [[vibra]] o divisa real com cimera en la Festa de l'Estandart, el jurat d'esta institució usà esta divisa sobre son propi escut a lo llarc del [[sigle XVI]]. Esta cimera, basada en la vibra real, s'identifica en [[Jaume I]], i des del [[sigle XVII]] consistix en un mosseguello o rat penat, un símbol present tant en els escuts de diverses poblacions i institucions civils.

Valencian en 22:26 16 set 2022

2022-09-16T22:26:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:26 16 set 2022
Llínea 9:		Llínea 9:

	== Història ==		== Història ==

	[[Image:Catedral Palma.jpg\|thumb\|left\|250px\|<center>Escuts tribarrats en la catedral de Palma</center>]]		[[Image:Catedral Palma.jpg\|thumb\|left\|250px\|<center>Escuts tribarrats en la catedral de Palma</center>]]

	L'escut procedix del sagell otorgat per [[Jaume I d'Aragó]] als prohoms de [[Mallorca]] en [[1269]], concessió confirmada per [[Sancho I de Mallorca]] en [[1312]], quan est afegí l'escut real i estengué l'us de l'escut i la bandera. Fins la [[Guerra de Successió]] l'escut fon el de l'Universitat de la ciutat i Regne de Mallorca, en jurisdicció sobre tota l'illa, i en acabant l'escut es convertí en el de la Ciutat de Mallorca, ara nomenada Palma. Despuix de la concessió a l'Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca per [[Martí I d'Aragón\|Martí I]] del privilegi d'usar la [[vibra]] o divisa real com cimera en la Festa de l'Estandart, el jurat d'esta institució usà esta divisa sobre son propi escut a lo llarc del [[sigle XVI]]. Esta cimera, basada en la vibra real, s'identifica en [[Jaume I]], i des del [[sigle XVII]] consistix en un mosseguello o rat penat, un símbol present tant en els escuts de diverses poblacions i institucions civils.		L'escut procedix del sagell otorgat per [[Jaume I d'Aragó]] als prohoms de [[Mallorca]] en [[1269]], concessió confirmada per [[Sancho I de Mallorca]] en [[1312]], quan est afegí l'escut real i estengué l'us de l'escut i la bandera. Fins la [[Guerra de Successió]] l'escut fon el de l'Universitat de la ciutat i Regne de Mallorca, en jurisdicció sobre tota l'illa, i en acabant l'escut es convertí en el de la Ciutat de Mallorca, ara nomenada Palma. Despuix de la concessió a l'Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca per [[Martí I d'Aragón\|Martí I]] del privilegi d'usar la [[vibra]] o divisa real com cimera en la Festa de l'Estandart, el jurat d'esta institució usà esta divisa sobre son propi escut a lo llarc del [[sigle XVI]]. Esta cimera, basada en la vibra real, s'identifica en [[Jaume I]], i des del [[sigle XVII]] consistix en un mosseguello o rat penat, un símbol present tant en els escuts de diverses poblacions i institucions civils.

Valencian en 22:26 16 set 2022

2022-09-16T22:26:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:26 16 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:~~Escut~~ de Palma de Mallorca.~~png~~\|thumb\|right\|250px\|<center>Escut actual de Palma de Mallorca</center>]]		[[Image:Escudo de Palma de Mallorca.svg\|thumb\|right\|250px\|<center>Escut actual de Palma de Mallorca</center>]]

	== Heràldica ==		== Heràldica ==
			L' '''escut de Palma de Mallorca''' te son orige en la [[Edat Mija]] i apareix per primera volta en [[1269]]. Es dividix en quatre quartells a on figuren, en el segon i tercer sobre [[assur]], un castell d'[[argent]] i una palmera sobre el mar, i en el primer i quart, els quatre pals de gules sobre camp d'or típics de la Corona d'Aragó. Ademés, existixen numeroses variants en una, dos, tres, o inclús cinc barres verticals en cada quartell. El conjunt va coronat, senya de la dignitat real de la ciutat, i soporta un [[mosseguello]] en les ales obertes, igual que els escuts tradicionals de poblacions com [[Valéncia]],[[Terol]] o [[Fraga]], i atres ciutats de la Corona d'Aragó.

	L' '''escut de Palma de Mallorca''' te son orige en la [[Edat Mija]] i apareix per primera volta en [[1269]]. Es dividix en quatre quartells aon figuren, en el segon i tercer sobre [[assur]], un castell d'[[argent]] i una palmera sobre el mar, i en el primer i quart, els quatre pals de gules sobre camp d'or típics de la Corona d'Aragó. Ademés, existixen numeroses variants en una, dos, tres, o inclús cinc barres verticals en cada quartell. El conjunt va coronat, senya de la dignitat real de la ciutat, i soporta un [[mosseguello]] en les ales obertes, igual que els escuts tradicionals de poblacions com [[Valéncia]],[[Terol]] o [[Fraga]], i atres ciutats de la Corona d'Aragó.		La forma de l'escut és caironada (és dir, "en cairó", formant un àngul en l'horisontal) forma habitual en els escuts municipals de la Corona d'Aragó. La corona real indica que fon capital del [[Regne de Mallorca]], i els pals indiquen que fon part de la Corona d'Aragó. El castell sobre el mar indicava que Mallorca era un regne sobre el mar; símbol associat, tal volta, al castell de la Almudaina de Palma. La palmera sobre el castell és un símbol humaniste afegit durant el [[sigle XV]] quan es relacionà a [[Palma de Mallorca]] en la ''Palma romana''. El mosseguello superior és provablement una degeneració de la [[vibra]] (o drac alat) que simbolisava als monarques de la Corona aragonesa des de [[Pere IV d'Aragó\|Pere IV]] a [[Carles I]], per lo que, junt als pals de gules,

	La forma de l'escut és caironada (és dir, "en cairó", formant un àngul en l'horisontal) forma habitual en els escuts municipals de la Corona d'Aragó. La corona real indica que fon capital del [[Regne de Mallorca]], i els pals indiquen que fon part de la Corona d'Aragó. El castell sobre el mar indicava que Mallorca era un regne sobre el mar; símbol associat, tal volta, al castell de la Almudaina de Palma. La palmera sobre el castell és un símbol humaniste afegit durant el [[sigle XV]] quan es relacionà a [[Palma de Mallorca]] en la ''Palma romana''. El mosseguello superior és ~~probablement~~ una degeneració de la [[vibra]] (o drac alat) que simbolisava als monarques de la Corona aragonesa des de [[Pere IV d'Aragó\|Pere IV]] a [[Carles I]], per lo que, junt als pals de gules,

	era una forma de remarcar que Palma era súbdita de la casa real aragonesa.		era una forma de remarcar que Palma era súbdita de la casa real aragonesa.
Llínea 13:		Llínea 12:
	[[Image:Catedral Palma.jpg\|thumb\|left\|250px\|<center>Escuts tribarrats en la catedral de Palma</center>]]		[[Image:Catedral Palma.jpg\|thumb\|left\|250px\|<center>Escuts tribarrats en la catedral de Palma</center>]]

	L'escut procedix del sagell otorgat per [[Jaume I d'Aragó]] als ~~prohomens~~ de [[Mallorca]] en [[1269]], concessió confirmada per [[Sancho I de Mallorca]] en [[1312]], quan est afegí l'escut real i estengué l'us de l'escut i la bandera. Fins la [[Guerra de Successió]] l'escut fon el de l'Universitat de la ciutat i Regne de Mallorca, en jurisdicció sobre tota l'illa, i en acabant l'escut es convertí en el de la Ciutat de Mallorca, ara nomenada Palma. Despuix de la concessió a l'Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca per [[Martí I d'Aragón\|Martí I]] del privilegi d'usar la [[vibra]] o divisa real com cimera en la Festa de l'Estandart, el jurat d'esta institució usà esta divisa sobre son propi escut a lo llarc del [[sigle XVI]]. Esta cimera, basada en la vibra real, s'identifica en [[Jaume I]], i des del [[sigle XVII]] consistix en un mosseguello o rat penat, un símbol present tant en els escuts de diverses poblacions i institucions civils.		L'escut procedix del sagell otorgat per [[Jaume I d'Aragó]] als prohoms de [[Mallorca]] en [[1269]], concessió confirmada per [[Sancho I de Mallorca]] en [[1312]], quan est afegí l'escut real i estengué l'us de l'escut i la bandera. Fins la [[Guerra de Successió]] l'escut fon el de l'Universitat de la ciutat i Regne de Mallorca, en jurisdicció sobre tota l'illa, i en acabant l'escut es convertí en el de la Ciutat de Mallorca, ara nomenada Palma. Despuix de la concessió a l'Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca per [[Martí I d'Aragón\|Martí I]] del privilegi d'usar la [[vibra]] o divisa real com cimera en la Festa de l'Estandart, el jurat d'esta institució usà esta divisa sobre son propi escut a lo llarc del [[sigle XVI]]. Esta cimera, basada en la vibra real, s'identifica en [[Jaume I]], i des del [[sigle XVII]] consistix en un mosseguello o rat penat, un símbol present tant en els escuts de diverses poblacions i institucions civils.

	Ademés, l'escut de Palma s'ha usat com escut de la Diputació Provincial de les Balears, tant en quatre pals com en dos, i hui s'usa pel [[Consell Insular de Mallorca]]; pero, en est últim cas, s'han fet algunes modificacions modernes de clara intencionalitat pancatalanista. Per eixemple, la superposició d'escuts i l'us de la corona comtal és una imitació de l'actual escut de la Diputació Provincial de Barcelona; i hui l' escut de Palma ostenta quatre pals, i el Consell Insular de Mallorca, dos, en lloc de les tres que tenia quan Mallorca fon un regne.		Ademés, l'escut de Palma s'ha usat com escut de la Diputació Provincial de les Balears, tant en quatre pals com en dos, i hui s'usa pel [[Consell Insular de Mallorca]]; pero, en est últim cas, s'han fet algunes modificacions modernes de clara intencionalitat pancatalanista. Per eixemple, la superposició d'escuts i l'us de la corona comtal és una imitació de l'actual escut de la Diputació Provincial de Barcelona; i hui l' escut de Palma ostenta quatre pals, i el Consell Insular de Mallorca, dos, en lloc de les tres que tenia quan Mallorca fon un regne.

	L'[[Palma de Mallorca#Ajuntament\|Ajuntament de Palma de Mallorca]] ha adaptat l'escut a sa image corporativa. Est escut porta un mosseguello d'igual color que la corona (dorat), i canvia el [[ribet]] empleat en la segona mitat del [[sigle XX]] per un més senzill, dorat i separat dels ~~margens~~ de l'escut.		L'[[Palma de Mallorca#Ajuntament\|Ajuntament de Palma de Mallorca]] ha adaptat l'escut a sa image corporativa. Est escut porta un mosseguello d'igual color que la corona (dorat), i canvia el [[ribet]] empleat en la segona mitat del [[sigle XX]] per un més senzill, dorat i separat dels màrgens de l'escut.

	En esta versió, tampoc es tanca la corona en diademes.		En esta versió, tampoc es tanca la corona en diademes.

	== Vore ~~ademés~~ ==		== Vore també ==

	* [[Cimera de la Casa d'Aragó‎]]		* [[Cimera de la Casa d'Aragó‎]]

	== ~~Bibliografía~~ ==		== Bibliografia ==

	*Antonio I. Alomar, ''Les armes mítiques de Jaume I procedents de Mallorca'', Palma de Mallorca, 1994.		*Antonio I. Alomar, ''Les armes mítiques de Jaume I procedents de Mallorca'', Palma de Mallorca, 1994.
	*Consejo General Interinsular, ''Recull de senyes sobre la bandera de les Illes Balears'', Palma de Mallorca, 1980.		*Consejo General Interinsular, ''Recull de senyes sobre la bandera de les Illes Balears'', Palma de Mallorca, 1980.
Llínea 33:		Llínea 30:
	*Ramón Rosselló Vaquer, ''La bandera, l'escut...'', Mallorca, 1981.		*Ramón Rosselló Vaquer, ''La bandera, l'escut...'', Mallorca, 1981.
	*Ramón Rosselló Vaquer, ''La bandera, l'escut... (II)'', Mallorca, 1983.		*Ramón Rosselló Vaquer, ''La bandera, l'escut... (II)'', Mallorca, 1983.


	[[Categoria:Palma de Mallorca]]		[[Categoria:Palma de Mallorca]]
	[[Categoria:Escuts de les Balears]]		[[Categoria:Escuts de les Balears]]

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:02:50Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:02 24 maig 2021
Llínea 13:		Llínea 13:
	[[Image:Catedral Palma.jpg\|thumb\|left\|250px\|<center>Escuts tribarrats en la catedral de Palma</center>]]		[[Image:Catedral Palma.jpg\|thumb\|left\|250px\|<center>Escuts tribarrats en la catedral de Palma</center>]]

	L'escut procedix del sagell otorgat per [[Jaume I d'Aragó]] als prohomens de [[Mallorca]] en [[1269]], concessió confirmada per [[Sancho I de Mallorca]] en [[1312]], quan est afegí l'escut real i estengué l'us de l'escut i la bandera. Fins la [[Guerra de Successió]] l'escut fon el de l'Universitat de la ciutat i Regne de Mallorca, en jurisdicció sobre tota l'illa, i en acabant l'escut es convertí en el de la Ciutat de Mallorca, ara nomenada Palma. ~~Després~~ de la concessió a l'Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca per [[Martí I d'Aragón\|Martí I]] del privilegi d'usar la [[vibra]] o divisa real com cimera en la Festa de l'Estandart, el jurat d'esta institució usà esta divisa sobre son propi escut a lo llarc del [[sigle XVI]]. Esta cimera, basada en la vibra real, s'identifica en [[Jaume I]], i des del [[sigle XVII]] consistix en un mosseguello o rat penat, un símbol present tant en els escuts de diverses poblacions i institucions civils.		L'escut procedix del sagell otorgat per [[Jaume I d'Aragó]] als prohomens de [[Mallorca]] en [[1269]], concessió confirmada per [[Sancho I de Mallorca]] en [[1312]], quan est afegí l'escut real i estengué l'us de l'escut i la bandera. Fins la [[Guerra de Successió]] l'escut fon el de l'Universitat de la ciutat i Regne de Mallorca, en jurisdicció sobre tota l'illa, i en acabant l'escut es convertí en el de la Ciutat de Mallorca, ara nomenada Palma. Despuix de la concessió a l'Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca per [[Martí I d'Aragón\|Martí I]] del privilegi d'usar la [[vibra]] o divisa real com cimera en la Festa de l'Estandart, el jurat d'esta institució usà esta divisa sobre son propi escut a lo llarc del [[sigle XVI]]. Esta cimera, basada en la vibra real, s'identifica en [[Jaume I]], i des del [[sigle XVII]] consistix en un mosseguello o rat penat, un símbol present tant en els escuts de diverses poblacions i institucions civils.

	Ademés, l'escut de Palma s'ha usat com escut de la Diputació Provincial de les Balears, tant en quatre pals com en dos, i hui s'usa pel [[Consell Insular de Mallorca]]; pero, en est últim cas, s'han fet algunes modificacions modernes de clara intencionalitat pancatalanista. Per eixemple, la superposició d'escuts i l'us de la corona comtal és una imitació de l'actual escut de la Diputació Provincial de Barcelona; i hui l' escut de Palma ostenta quatre pals, i el Consell Insular de Mallorca, dos, en lloc de les tres que tenia quan Mallorca fon un regne.		Ademés, l'escut de Palma s'ha usat com escut de la Diputació Provincial de les Balears, tant en quatre pals com en dos, i hui s'usa pel [[Consell Insular de Mallorca]]; pero, en est últim cas, s'han fet algunes modificacions modernes de clara intencionalitat pancatalanista. Per eixemple, la superposició d'escuts i l'us de la corona comtal és una imitació de l'actual escut de la Diputació Provincial de Barcelona; i hui l' escut de Palma ostenta quatre pals, i el Consell Insular de Mallorca, dos, en lloc de les tres que tenia quan Mallorca fon un regne.

Jose2: Text reemplaça - ' dades ' a ' senyes '

2020-03-02T15:36:29Z

Text reemplaça - ' dades ' a ' senyes '

← Revisió anterior		Revisió de 15:36 2 març 2020
Llínea 28:		Llínea 28:

	*Antonio I. Alomar, ''Les armes mítiques de Jaume I procedents de Mallorca'', Palma de Mallorca, 1994.		*Antonio I. Alomar, ''Les armes mítiques de Jaume I procedents de Mallorca'', Palma de Mallorca, 1994.
	*Consejo General Interinsular, ''Recull de ~~dades~~ sobre la bandera de les Illes Balears'', Palma de Mallorca, 1980.		*Consejo General Interinsular, ''Recull de senyes sobre la bandera de les Illes Balears'', Palma de Mallorca, 1980.
	*Benet Pons Fabregas, ''La bandera de la Ciudad de Mallorca'', Palma, 1985.		*Benet Pons Fabregas, ''La bandera de la Ciudad de Mallorca'', Palma, 1985.
	*Benet Pons Fabregas, ''La bandera de Mallorca. El sello y el estandarte'', Palma de Mallorca, 1976.		*Benet Pons Fabregas, ''La bandera de Mallorca. El sello y el estandarte'', Palma de Mallorca, 1976.