Espanya - Historial de revisions

Caro de Segeda en 12:20 29 ago 2025

2025-08-29T12:20:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:20 29 ago 2025
Llínea 311:		Llínea 311:

	{{Països Europa}}		{{Països Europa}}
			{{Espanya}}

	{{UE}}		{{UE}}

Xavier: /* Sigle XX */

2025-08-02T16:28:21Z

Sigle XX

← Revisió anterior		Revisió de 16:28 2 ago 2025
Llínea 218:		Llínea 218:
	El dictador va morir el [[20 de novembre]] de [[1975]] i [[Joan Carles I d'Espanya\|Juan Carlos]] fon proclamat rei dos dies despuix en el nom de Joan Carles I d'Espanya. Es va obrir un periodo conegut com [[Transició Espanyola\|Transició]]. Culminà en l'establiment d'una [[monarquia parlamentària]] en [[1978]], despuix de la renúncia als seus drets històrics realisada per D. [[Juan de Borbó i Battenberg\|Juan de Borbó]], pare del rei. Despuix de les primeres eleccions democràtiques, [[Adolfo Suárez]], del partit [[Unión de Centro Democrático (Espanya)\|Unión de Centro Democrático]] (centredreta), fon triat president de Govern. Va dur a terme importants reformes polítiques i va iniciar les negociacions per a l'entrada d'Espanya en la [[Comunitat Econòmica Europea]]. Va dimitir en [[1981]]. Durant este periodo la banda terrorista vasca [[ETA]] cometé un gran número d'atentats, especialment contra membres de l'eixèrcit i de les forces de seguritat, aixina com atres de caràcter indiscriminat. Durant la sessió de votació d'investidura del successor de Suárez, [[Leopoldo Calvo-Sotelo]] (UCD), el [[Colp d'Estat en Espanya de 1981\|23 de febrer]] (23-F), va tindre lloc un intent de [[Colp d'Estat de 1981 (Espanya)\|colp d'Estat]] promogut per alts comandaments militars. El Congrés de Diputats fon pres pel tinent coronel [[Antonio Tejero\|Tejero]]. L'intent fon abortat el mateix dia, tenint lloc la intervenció del rei Joan Carles en defensa de l'orde constitucional. En 1981 es firmà en Brusseles el protocol d'adhesió a l'[[OTAN]], donant inici al procés d'integració en l'Aliança que va acabar en la primavera de 1982, durant el govern d'UCD.		El dictador va morir el [[20 de novembre]] de [[1975]] i [[Joan Carles I d'Espanya\|Juan Carlos]] fon proclamat rei dos dies despuix en el nom de Joan Carles I d'Espanya. Es va obrir un periodo conegut com [[Transició Espanyola\|Transició]]. Culminà en l'establiment d'una [[monarquia parlamentària]] en [[1978]], despuix de la renúncia als seus drets històrics realisada per D. [[Juan de Borbó i Battenberg\|Juan de Borbó]], pare del rei. Despuix de les primeres eleccions democràtiques, [[Adolfo Suárez]], del partit [[Unión de Centro Democrático (Espanya)\|Unión de Centro Democrático]] (centredreta), fon triat president de Govern. Va dur a terme importants reformes polítiques i va iniciar les negociacions per a l'entrada d'Espanya en la [[Comunitat Econòmica Europea]]. Va dimitir en [[1981]]. Durant este periodo la banda terrorista vasca [[ETA]] cometé un gran número d'atentats, especialment contra membres de l'eixèrcit i de les forces de seguritat, aixina com atres de caràcter indiscriminat. Durant la sessió de votació d'investidura del successor de Suárez, [[Leopoldo Calvo-Sotelo]] (UCD), el [[Colp d'Estat en Espanya de 1981\|23 de febrer]] (23-F), va tindre lloc un intent de [[Colp d'Estat de 1981 (Espanya)\|colp d'Estat]] promogut per alts comandaments militars. El Congrés de Diputats fon pres pel tinent coronel [[Antonio Tejero\|Tejero]]. L'intent fon abortat el mateix dia, tenint lloc la intervenció del rei Joan Carles en defensa de l'orde constitucional. En 1981 es firmà en Brusseles el protocol d'adhesió a l'[[OTAN]], donant inici al procés d'integració en l'Aliança que va acabar en la primavera de 1982, durant el govern d'UCD.

	[[File:España-crecimiento-08-98.png\|thumb\|Creiximent ~~d ela~~ població en Espanya entre els anys [[2008]] i [[2018]]]]		[[File:España-crecimiento-08-98.png\|thumb\|Creiximent de la població en Espanya entre els anys [[2008]] i [[2018]]]]

	En les eleccions següents ([[1982]]), va véncer el [[Partido Socialista Obrero Español]], en [[Felipe González Márquez\|Felipe González]] com a president de govern. Es va mantindre en el poder durant les tres següents llegislatures. En [[1986]] Espanya es va incorporar a la [[Comunitat Econòmica Europea]], precursora de l'[[Unió Europea]] i eixe mateix any es celebrà un referèndum en que es va consultar al poble sobre la permanència o no en l'OTAN. El PSOE va defendre el sí. En [[1992]] Espanya va aparéixer de forma cridanera en l'escenari internacional en la celebració dels Jocs Olímpics en [[Barcelona]], la declaració de [[Madrit]] com a Ciutat Cultural Europea i la celebració en [[Sevilla]] de la [[Exposició Universal]] ''[[Exposició Universal de Sevilla 1992\|EXPO 92]] ''.		En les eleccions següents ([[1982]]), va véncer el [[Partido Socialista Obrero Español]], en [[Felipe González Márquez\|Felipe González]] com a president de govern. Es va mantindre en el poder durant les tres següents llegislatures. En [[1986]] Espanya es va incorporar a la [[Comunitat Econòmica Europea]], precursora de l'[[Unió Europea]] i eixe mateix any es celebrà un referèndum en que es va consultar al poble sobre la permanència o no en l'OTAN. El PSOE va defendre el sí. En [[1992]] Espanya va aparéixer de forma cridanera en l'escenari internacional en la celebració dels Jocs Olímpics en [[Barcelona]], la declaració de [[Madrit]] com a Ciutat Cultural Europea i la celebració en [[Sevilla]] de la [[Exposició Universal]] ''[[Exposició Universal de Sevilla 1992\|EXPO 92]] ''.

Lluísm en 11:20 20 oct 2024

2024-10-20T11:20:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:20 20 oct 2024
Llínea 308:		Llínea 308:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Spain}}		{{commonscat\|Spain}}


	{{Països Europa}}		{{Països Europa}}

Lluísm en 11:20 20 oct 2024

2024-10-20T11:20:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:20 20 oct 2024
Llínea 310:		Llínea 310:

	{{Països Europa}}		{{Països Europa}}

	{{UE}}		{{UE}}

Lluísm en 11:19 20 oct 2024

2024-10-20T11:19:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:19 20 oct 2024
Llínea 308:		Llínea 308:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Spain}}		{{commonscat\|Spain}}
	~~{{Traduït de\|es\|España}}~~

	{{Països Europa}}		{{Països Europa}}

46.193.7.7 en 21:48 19 oct 2024

2024-10-19T21:48:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:48 19 oct 2024
Llínea 17:		Llínea 17:
	\| govern = [[monarquia parlamentària]]		\| govern = [[monarquia parlamentària]]
	\| dirigents_títuls = [[Rei d'Espanya\|Rei]]<br />[[president del Govern d'Espanya\|President del Govern]]		\| dirigents_títuls = [[Rei d'Espanya\|Rei]]<br />[[president del Govern d'Espanya\|President del Govern]]
	\| dirigents_noms = [[~~Joan Carles I~~]]<br />[[~~Mariano Rajoy~~]]		\| dirigents_noms = [[Felip VI]]<br />[[Pedro Sánchez]]
	\| fundació = Formació		\| fundació = Formació
	\| fundació_hites =		\| fundació_hites =

Valencian: Text reemplaça - ' mica' a 'miqueta'

2023-09-09T09:14:31Z

Text reemplaça - ' mica' a 'miqueta'

← Revisió anterior		Revisió de 09:14 9 set 2023
Llínea 298:		Llínea 298:
	Els climes àrits o semiárits (menys de 300 mm anuals) els trobem en certs punts peninsulars de l'est: [[Província d'Almeria\|Almeria]] (famós el [[desert de Tavernes]]) o el [[Parc Natural del Cap de Gata-Níjar]] (on es registren menys de 200 mm anuals), [[Província de Granada\|Granada]] ([[Guadix (Granada)\|Guadix]]), [[Regió de Múrcia\|Múrcia]], [[Província d'Alacant\|Alacant]] i [[Vall de l'Ebre]] on el [[efecte Foehn]] és el principal causant de tan baixes precipitacions.		Els climes àrits o semiárits (menys de 300 mm anuals) els trobem en certs punts peninsulars de l'est: [[Província d'Almeria\|Almeria]] (famós el [[desert de Tavernes]]) o el [[Parc Natural del Cap de Gata-Níjar]] (on es registren menys de 200 mm anuals), [[Província de Granada\|Granada]] ([[Guadix (Granada)\|Guadix]]), [[Regió de Múrcia\|Múrcia]], [[Província d'Alacant\|Alacant]] i [[Vall de l'Ebre]] on el [[efecte Foehn]] és el principal causant de tan baixes precipitacions.

	El caràcter [[subtropical]] és característic de les [[Illes Canàries]], en unes temperatures càlides durant tot l'any i poques precipitacions (més abundants a les illes occidentals). No obstant això, este clima també es dona en les costes meridionals de la península ([[Província de Màlaga\|Màlaga]], [[Província de Granada\|Granada]], [[Província d'Almeria\|Almeria]]), on tenen temperatures relativament suaus durant tot l'any, encara que les precipitacions són ~~una mica~~ més abundants que a Canàries.		El caràcter [[subtropical]] és característic de les [[Illes Canàries]], en unes temperatures càlides durant tot l'any i poques precipitacions (més abundants a les illes occidentals). No obstant això, este clima també es dona en les costes meridionals de la península ([[Província de Màlaga\|Màlaga]], [[Província de Granada\|Granada]], [[Província d'Almeria\|Almeria]]), on tenen temperatures relativament suaus durant tot l'any, encara que les precipitacions són unamiqueta més abundants que a Canàries.

	=== Sistemes montanyosos ===		=== Sistemes montanyosos ===

Valencian: Text reemplaça - 'la illa' a 'l'illa'

2023-09-05T02:12:32Z

Text reemplaça - 'la illa' a 'l'illa'

← Revisió anterior		Revisió de 02:12 5 set 2023
Llínea 275:		Llínea 275:
	D'atra banda, [[Portugal]] no reconeix la sobirania espanyola sobre la comarca d'[[Olivenza (Badajoz)\|Olivenza]], que inclou els municipis d'Olivenza i [[Táliga]] (si ben no reclama activament la seua sobirania), cedida per Portugal a Espanya per mig del [[tractat de Badajoz (1801)\|tractat de Badajoz]] ([[1801]]). Les resolucions del [[Congrés de Viena]] són interpretades de forma divergent per tots dos països. Mentres que Portugal estima que aquelles obligaven a Espanya a retornar Olivenza, Espanya opina que es tracta d'una simple declaració de bons desijos, sense capacitat resolutiva, raó per la qual Olivenza va seguir unida a Espanya. Finalment, Espanya no reconeix les pretensions de sobirania de Portugal sobre les [[illes Salvages]].		D'atra banda, [[Portugal]] no reconeix la sobirania espanyola sobre la comarca d'[[Olivenza (Badajoz)\|Olivenza]], que inclou els municipis d'Olivenza i [[Táliga]] (si ben no reclama activament la seua sobirania), cedida per Portugal a Espanya per mig del [[tractat de Badajoz (1801)\|tractat de Badajoz]] ([[1801]]). Les resolucions del [[Congrés de Viena]] són interpretades de forma divergent per tots dos països. Mentres que Portugal estima que aquelles obligaven a Espanya a retornar Olivenza, Espanya opina que es tracta d'una simple declaració de bons desijos, sense capacitat resolutiva, raó per la qual Olivenza va seguir unida a Espanya. Finalment, Espanya no reconeix les pretensions de sobirania de Portugal sobre les [[illes Salvages]].

	També la sobirania sobre el deshabitat [[Illa Perejil\|illot de Perejil]] es troba disputada en el Marroc. Encara que desallojada despuix del [[incident de la illa Perejil]] ([[2002]]), per acord entre tots dos països no es troba assentada allí cap força militar o policial, sense que cap de les parts haja renunciat a les seues pretensions de sobirania. D'atra banda, [[el Marroc]] reclama informalment la cessió dels territoris de [[Ceuta]] i [[Melilla]], aixina com les denominades [[places de sobirania]] en el continent africà. Alguns moviments [[irredentisme\|irredentistes]] al Marroc, com el partit [[Istiqlal]], reclamen la inclusió en el denominat "el [[Gran Marroc]]" de les [[illes Canàries]].		També la sobirania sobre el deshabitat [[Illa Perejil\|illot de Perejil]] es troba disputada en el Marroc. Encara que desallojada despuix del [[incident de l'illa Perejil]] ([[2002]]), per acord entre tots dos països no es troba assentada allí cap força militar o policial, sense que cap de les parts haja renunciat a les seues pretensions de sobirania. D'atra banda, [[el Marroc]] reclama informalment la cessió dels territoris de [[Ceuta]] i [[Melilla]], aixina com les denominades [[places de sobirania]] en el continent africà. Alguns moviments [[irredentisme\|irredentistes]] al Marroc, com el partit [[Istiqlal]], reclamen la inclusió en el denominat "el [[Gran Marroc]]" de les [[illes Canàries]].

	=== Independentisme ===		=== Independentisme ===

Valencian: Text reemplaça - 'la Història' a 'l'Història'

2023-09-05T01:53:10Z

Text reemplaça - 'la Història' a 'l'Història'

← Revisió anterior		Revisió de 01:53 5 set 2023
Llínea 83:		Llínea 83:
	Atres hipòtesis suponien que tant Híspalis com Hispània eren derivacions dels noms de dos reis llegendaris d'Espanya, Hispalo i el seu fill Hispà o Hispan, fill i net respectivament de [[Hèrcules]].<ref>[descàrregues.cervantesvirtual.Com/servlet/SirveObras/35727252323249052754491/003278_3.Pdf] Transcripció i Edició del Catàlec Real de Castella, autógraf inèdit de Gonzalo Fernández d'Oviedo i Valdés. Universitat de Califòrnia </ref>		Atres hipòtesis suponien que tant Híspalis com Hispània eren derivacions dels noms de dos reis llegendaris d'Espanya, Hispalo i el seu fill Hispà o Hispan, fill i net respectivament de [[Hèrcules]].<ref>[descàrregues.cervantesvirtual.Com/servlet/SirveObras/35727252323249052754491/003278_3.Pdf] Transcripció i Edició del Catàlec Real de Castella, autógraf inèdit de Gonzalo Fernández d'Oviedo i Valdés. Universitat de Califòrnia </ref>

	A partir del periodo visigot, el terme ''Hispània'', fins llavors usat geogràficament, escomençà a gastar-se també en una connotació política, com a mostra l'us de l'expressió ''Laus Hispaniae'' per a descriure l'història dels pobles de la península en les cròniques d'[[Isidoro de Sevilla]]. Hi ha diverses teories sobre com va sorgir el propi gentilici "espanyol"; segons una d'elles, el sufix "-ol" és característic de les llengües romanços [[idioma provençal\|provençals]] i poc freqüent en les llengües romanços parlades llavors en la península, per lo qual considera que hauria segut importat a partir del [[sigle IX]] en el desenroll del fenomen dels pelegrinages migevals a [[Santiago de Compostela]], pels numerosos visitants [[franc]]s que varen recórrer la península, favorint que en el temps es divulgara l'adaptació del nom llatí ''hispani'' a partir del "espagnol" o "espanyol" en el que ells designaven als [[cristianisme\|cristians]] de l'antiga Hispània. Posteriorment, hauria segut la llabor de divulgació de les èlits formades les que promocionaren l'us de "espanyol" i "espanyols": la paraula ''espanyols'' apareix vint-i-quatre vegades en el [[cartulari]] de la [[catedral d'Osca]], manuscrit de 1139-1221,<ref>Benito Ruà, Eloy, 1997. ''Espanya, reflexions sobre el ser d'Espanya'', pg. 25, Real Acadèmia de la Història, ISBN 84-89512-04-3</ref> mentres que en el capítul ''[[Estoria d'España\|Estoria d'Espanna]] '' de la ''Crònica General'' redactada entre 1260 i 1274 per iniciativa de [[Alfons X de Castella\|Alfonso X el Sabi]], s'utilisà exclusivament el [[gentilici]] ''espannoles'', adaptació ya al [[idioma castellà\|castellà]] de llavors que progressivament evolucionà fins a ser la llengua oficial d'Espanya.<ref>José Álvarez Junc, ''Mater Dolorosa: l'idea d'Espanya en el sigle XIX'', cap. 1 ''Antecedents remots: de "Hispània" a "Espanya".'' ps.35-45, Ed. Taurus, Madrid, 2002, ISBN 84-306-0441-3</ref>		A partir del periodo visigot, el terme ''Hispània'', fins llavors usat geogràficament, escomençà a gastar-se també en una connotació política, com a mostra l'us de l'expressió ''Laus Hispaniae'' per a descriure l'història dels pobles de la península en les cròniques d'[[Isidoro de Sevilla]]. Hi ha diverses teories sobre com va sorgir el propi gentilici "espanyol"; segons una d'elles, el sufix "-ol" és característic de les llengües romanços [[idioma provençal\|provençals]] i poc freqüent en les llengües romanços parlades llavors en la península, per lo qual considera que hauria segut importat a partir del [[sigle IX]] en el desenroll del fenomen dels pelegrinages migevals a [[Santiago de Compostela]], pels numerosos visitants [[franc]]s que varen recórrer la península, favorint que en el temps es divulgara l'adaptació del nom llatí ''hispani'' a partir del "espagnol" o "espanyol" en el que ells designaven als [[cristianisme\|cristians]] de l'antiga Hispània. Posteriorment, hauria segut la llabor de divulgació de les èlits formades les que promocionaren l'us de "espanyol" i "espanyols": la paraula ''espanyols'' apareix vint-i-quatre vegades en el [[cartulari]] de la [[catedral d'Osca]], manuscrit de 1139-1221,<ref>Benito Ruà, Eloy, 1997. ''Espanya, reflexions sobre el ser d'Espanya'', pg. 25, Real Acadèmia de l'Història, ISBN 84-89512-04-3</ref> mentres que en el capítul ''[[Estoria d'España\|Estoria d'Espanna]] '' de la ''Crònica General'' redactada entre 1260 i 1274 per iniciativa de [[Alfons X de Castella\|Alfonso X el Sabi]], s'utilisà exclusivament el [[gentilici]] ''espannoles'', adaptació ya al [[idioma castellà\|castellà]] de llavors que progressivament evolucionà fins a ser la llengua oficial d'Espanya.<ref>José Álvarez Junc, ''Mater Dolorosa: l'idea d'Espanya en el sigle XIX'', cap. 1 ''Antecedents remots: de "Hispània" a "Espanya".'' ps.35-45, Ed. Taurus, Madrid, 2002, ISBN 84-306-0441-3</ref>
	El territori peninsular compartix fronteres terrestres en [[França]] i en el [[Andorra\|principat d'Andorra]] al nort, en [[Portugal]] a l'oest i en el [[Territori Britànic d'Ultramar\|territori britànic]] de [[Gibraltar]] al sur. En els seus territoris [[Àfrica\|africans]], compartix fronteres terrestres i marítimes en [[Marroc]]. Compartix en França la [[sobirania]] sobre l'[[illa dels Faisans]] en la desembocadura del riu [[Bidasoa (riu)\|Bidasoa]] i cinc [[faceries]] pirinenques.<ref>Dites faceries no són estrictament un acort de co-sobirania, ya que afecten territori espanyol, sino un acort d'aprofitament compartit dels recursos.</ref>		El territori peninsular compartix fronteres terrestres en [[França]] i en el [[Andorra\|principat d'Andorra]] al nort, en [[Portugal]] a l'oest i en el [[Territori Britànic d'Ultramar\|territori britànic]] de [[Gibraltar]] al sur. En els seus territoris [[Àfrica\|africans]], compartix fronteres terrestres i marítimes en [[Marroc]]. Compartix en França la [[sobirania]] sobre l'[[illa dels Faisans]] en la desembocadura del riu [[Bidasoa (riu)\|Bidasoa]] i cinc [[faceries]] pirinenques.<ref>Dites faceries no són estrictament un acort de co-sobirania, ya que afecten territori espanyol, sino un acort d'aprofitament compartit dels recursos.</ref>

Valencian: Text reemplaça - 'Chafarinas' a 'Chafarines'

2023-09-03T02:14:13Z

Text reemplaça - 'Chafarinas' a 'Chafarines'

← Revisió anterior		Revisió de 02:14 3 set 2023
Llínea 283:		Llínea 283:

	== Geografia ==		== Geografia ==
	Situada a Europa Occidental i en el nort d'Àfrica, ocupa la major part de la [[península ibèrica]] i, fora d'ella, dos archipèlecs principals (el de les [[illes Canàries]] en el [[oceà Atlàntic]] i el de les [[illes Balears]] en el [[mar Mediterràneu]]), dos ciutats, [[Ceuta]] i [[Melilla]], en el nort d'[[Àfrica]], la [[illa d'Alborán]] i una série d'illes i illots es troben enfront de les costes peninsulars, com les [[illes Columbretes]]. Ademés, consta de territoris menors no continentals com les [[illes ~~Chafarinas~~]], el [[penyó de Vélez de la Gomera]] i el [[penyó d'Espígols]], tots enfront de la costa africana.		Situada a Europa Occidental i en el nort d'Àfrica, ocupa la major part de la [[península ibèrica]] i, fora d'ella, dos archipèlecs principals (el de les [[illes Canàries]] en el [[oceà Atlàntic]] i el de les [[illes Balears]] en el [[mar Mediterràneu]]), dos ciutats, [[Ceuta]] i [[Melilla]], en el nort d'[[Àfrica]], la [[illa d'Alborán]] i una série d'illes i illots es troben enfront de les costes peninsulars, com les [[illes Columbretes]]. Ademés, consta de territoris menors no continentals com les [[illes Chafarines]], el [[penyó de Vélez de la Gomera]] i el [[penyó d'Espígols]], tots enfront de la costa africana.

	En extensió territorial és el quart país d'Europa, per darrere de [[Rússia]] (que és el major, inclús tenint en conte solament el territori contingut a Europa), [[Ucrània]] i [[França]], i el segon de la [[Unió Europea]].		En extensió territorial és el quart país d'Europa, per darrere de [[Rússia]] (que és el major, inclús tenint en conte solament el territori contingut a Europa), [[Ucrània]] i [[França]], i el segon de la [[Unió Europea]].

← Revisió anterior		Revisió de 16:28 2 ago 2025
Llínea 218:		Llínea 218:
	El dictador va morir el [[20 de novembre]] de [[1975]] i [[Joan Carles I d'Espanya\|Juan Carlos]] fon proclamat rei dos dies despuix en el nom de Joan Carles I d'Espanya. Es va obrir un periodo conegut com [[Transició Espanyola\|Transició]]. Culminà en l'establiment d'una [[monarquia parlamentària]] en [[1978]], despuix de la renúncia als seus drets històrics realisada per D. [[Juan de Borbó i Battenberg\|Juan de Borbó]], pare del rei. Despuix de les primeres eleccions democràtiques, [[Adolfo Suárez]], del partit [[Unión de Centro Democrático (Espanya)\|Unión de Centro Democrático]] (centredreta), fon triat president de Govern. Va dur a terme importants reformes polítiques i va iniciar les negociacions per a l'entrada d'Espanya en la [[Comunitat Econòmica Europea]]. Va dimitir en [[1981]]. Durant este periodo la banda terrorista vasca [[ETA]] cometé un gran número d'atentats, especialment contra membres de l'eixèrcit i de les forces de seguritat, aixina com atres de caràcter indiscriminat. Durant la sessió de votació d'investidura del successor de Suárez, [[Leopoldo Calvo-Sotelo]] (UCD), el [[Colp d'Estat en Espanya de 1981\|23 de febrer]] (23-F), va tindre lloc un intent de [[Colp d'Estat de 1981 (Espanya)\|colp d'Estat]] promogut per alts comandaments militars. El Congrés de Diputats fon pres pel tinent coronel [[Antonio Tejero\|Tejero]]. L'intent fon abortat el mateix dia, tenint lloc la intervenció del rei Joan Carles en defensa de l'orde constitucional. En 1981 es firmà en Brusseles el protocol d'adhesió a l'[[OTAN]], donant inici al procés d'integració en l'Aliança que va acabar en la primavera de 1982, durant el govern d'UCD.		El dictador va morir el [[20 de novembre]] de [[1975]] i [[Joan Carles I d'Espanya\|Juan Carlos]] fon proclamat rei dos dies despuix en el nom de Joan Carles I d'Espanya. Es va obrir un periodo conegut com [[Transició Espanyola\|Transició]]. Culminà en l'establiment d'una [[monarquia parlamentària]] en [[1978]], despuix de la renúncia als seus drets històrics realisada per D. [[Juan de Borbó i Battenberg\|Juan de Borbó]], pare del rei. Despuix de les primeres eleccions democràtiques, [[Adolfo Suárez]], del partit [[Unión de Centro Democrático (Espanya)\|Unión de Centro Democrático]] (centredreta), fon triat president de Govern. Va dur a terme importants reformes polítiques i va iniciar les negociacions per a l'entrada d'Espanya en la [[Comunitat Econòmica Europea]]. Va dimitir en [[1981]]. Durant este periodo la banda terrorista vasca [[ETA]] cometé un gran número d'atentats, especialment contra membres de l'eixèrcit i de les forces de seguritat, aixina com atres de caràcter indiscriminat. Durant la sessió de votació d'investidura del successor de Suárez, [[Leopoldo Calvo-Sotelo]] (UCD), el [[Colp d'Estat en Espanya de 1981\|23 de febrer]] (23-F), va tindre lloc un intent de [[Colp d'Estat de 1981 (Espanya)\|colp d'Estat]] promogut per alts comandaments militars. El Congrés de Diputats fon pres pel tinent coronel [[Antonio Tejero\|Tejero]]. L'intent fon abortat el mateix dia, tenint lloc la intervenció del rei Joan Carles en defensa de l'orde constitucional. En 1981 es firmà en Brusseles el protocol d'adhesió a l'[[OTAN]], donant inici al procés d'integració en l'Aliança que va acabar en la primavera de 1982, durant el govern d'UCD.

	[[File:España-crecimiento-08-98.png\|thumb\|Creiximent ~~d ela~~ població en Espanya entre els anys [[2008]] i [[2018]]]]		[[File:España-crecimiento-08-98.png\|thumb\|Creiximent de la població en Espanya entre els anys [[2008]] i [[2018]]]]

	En les eleccions següents ([[1982]]), va véncer el [[Partido Socialista Obrero Español]], en [[Felipe González Márquez\|Felipe González]] com a president de govern. Es va mantindre en el poder durant les tres següents llegislatures. En [[1986]] Espanya es va incorporar a la [[Comunitat Econòmica Europea]], precursora de l'[[Unió Europea]] i eixe mateix any es celebrà un referèndum en que es va consultar al poble sobre la permanència o no en l'OTAN. El PSOE va defendre el sí. En [[1992]] Espanya va aparéixer de forma cridanera en l'escenari internacional en la celebració dels Jocs Olímpics en [[Barcelona]], la declaració de [[Madrit]] com a Ciutat Cultural Europea i la celebració en [[Sevilla]] de la [[Exposició Universal]] ''[[Exposició Universal de Sevilla 1992\|EXPO 92]] ''.		En les eleccions següents ([[1982]]), va véncer el [[Partido Socialista Obrero Español]], en [[Felipe González Márquez\|Felipe González]] com a president de govern. Es va mantindre en el poder durant les tres següents llegislatures. En [[1986]] Espanya es va incorporar a la [[Comunitat Econòmica Europea]], precursora de l'[[Unió Europea]] i eixe mateix any es celebrà un referèndum en que es va consultar al poble sobre la permanència o no en l'OTAN. El PSOE va defendre el sí. En [[1992]] Espanya va aparéixer de forma cridanera en l'escenari internacional en la celebració dels Jocs Olímpics en [[Barcelona]], la declaració de [[Madrit]] com a Ciutat Cultural Europea i la celebració en [[Sevilla]] de la [[Exposició Universal]] ''[[Exposició Universal de Sevilla 1992\|EXPO 92]] ''.