Espanyol argentí - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Uruguay]]' a 'Uruguai]]'

2022-12-16T16:34:16Z

Text reemplaça - 'Uruguay]]' a 'Uruguai]]'

← Revisió anterior		Revisió de 16:34 16 dec 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''espanyol argentí''' (o castellà argentí) és la variant de l'espanyol utilisat en [[Argentina]] i [[~~Uruguay~~]] . Està fortament influenciat per l'[[italià]] , degut a la forta immigració italiana del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]] .		L''''espanyol argentí''' (o castellà argentí) és la variant de l'espanyol utilisat en [[Argentina]] i [[Uruguai]] . Està fortament influenciat per l'[[italià]] , degut a la forta immigració italiana del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]] .

	==Pronunciació==		==Pronunciació==
Llínea 42:		Llínea 42:

	==Vocabulari==		==Vocabulari==
	Moltes paraules amprades en [[Argentina]] i [[~~Uruguay~~]] no existixen en el vocabulari utilisat en [[Espanya]]. Gran part prove de lunfardo , paraula associada en el tango. Estes paraules són generalment diferents orígens (llengües dels immigrants europeus o dialectes andins o guaraní, per eixemple) i, a voltes tornats en el vocabulari actual i no se consideren màrrega. Per eixemple, la paraula laburo, que significa "treball", prove de la paraula italiana lavoro.		Moltes paraules amprades en [[Argentina]] i [[Uruguai]] no existixen en el vocabulari utilisat en [[Espanya]]. Gran part prove de lunfardo , paraula associada en el tango. Estes paraules són generalment diferents orígens (llengües dels immigrants europeus o dialectes andins o guaraní, per eixemple) i, a voltes tornats en el vocabulari actual i no se consideren màrrega. Per eixemple, la paraula laburo, que significa "treball", prove de la paraula italiana lavoro.
	Aixina, l'espanyol argentí està ple de moltes paraules (noms, verps, adjectius, etc.) No existixen en atres dialectes. No obstant, també hi ha paraules d'espanyol espanyol argentí existent, i el seu significat ha segut canviat. Per eixemple agarrar (a) i acabar (terminar) tenen per lo tant una connotació sexual,preferint-se l'us d'agarrar, prendre i terminar.		Aixina, l'espanyol argentí està ple de moltes paraules (noms, verps, adjectius, etc.) No existixen en atres dialectes. No obstant, també hi ha paraules d'espanyol espanyol argentí existent, i el seu significat ha segut canviat. Per eixemple agarrar (a) i acabar (terminar) tenen per lo tant una connotació sexual,preferint-se l'us d'agarrar, prendre i terminar.

Valencian: Text reemplaça - 'Uruguay ' a 'Uruguai '

2022-12-16T16:28:45Z

Text reemplaça - 'Uruguay ' a 'Uruguai '

← Revisió anterior		Revisió de 16:28 16 dec 2022
Llínea 3:		Llínea 3:
	==Pronunciació==		==Pronunciació==
	La principal diferencia de pronunciació entre l'espanyol argentí i l'espanyol és la pronunciació estàndart de la "LL" (elle). La "LL" se pronuncia produint un so entre "J" i "CH". Per eixemple: "¿Como te llamás? " fonèticament se pronuncia" ¿Como te jamás? ".		La principal diferencia de pronunciació entre l'espanyol argentí i l'espanyol és la pronunciació estàndart de la "LL" (elle). La "LL" se pronuncia produint un so entre "J" i "CH". Per eixemple: "¿Como te llamás? " fonèticament se pronuncia" ¿Como te jamás? ".
	La "Y" en Argentina i ~~Uruguay~~ es pronuncia de la mateixa manera (es dir, un so entre "J" i "CH").		La "Y" en Argentina i Uruguai es pronuncia de la mateixa manera (es dir, un so entre "J" i "CH").
	La "S" al final de sílaba se pronuncia casi, sembla un poc "emmudit".		La "S" al final de sílaba se pronuncia casi, sembla un poc "emmudit".
	També podem mencionar que l'accent i l'entonació argentí sona molt italià.		També podem mencionar que l'accent i l'entonació argentí sona molt italià.

Valencian: Text reemplaça - 'estandart' a 'estàndart'

2021-12-16T17:12:47Z

Text reemplaça - 'estandart' a 'estàndart'

← Revisió anterior		Revisió de 17:12 16 dec 2021
Llínea 2:		Llínea 2:

	==Pronunciació==		==Pronunciació==
	La principal diferencia de pronunciació entre l'espanyol argentí i l'espanyol és la pronunciació ~~estandart~~ de la "LL" (elle). La "LL" se pronuncia produint un so entre "J" i "CH". Per eixemple: "¿Como te llamás? " fonèticament se pronuncia" ¿Como te jamás? ".		La principal diferencia de pronunciació entre l'espanyol argentí i l'espanyol és la pronunciació estàndart de la "LL" (elle). La "LL" se pronuncia produint un so entre "J" i "CH". Per eixemple: "¿Como te llamás? " fonèticament se pronuncia" ¿Como te jamás? ".
	La "Y" en Argentina i Uruguay es pronuncia de la mateixa manera (es dir, un so entre "J" i "CH").		La "Y" en Argentina i Uruguay es pronuncia de la mateixa manera (es dir, un so entre "J" i "CH").
	La "S" al final de sílaba se pronuncia casi, sembla un poc "emmudit".		La "S" al final de sílaba se pronuncia casi, sembla un poc "emmudit".
Llínea 46:		Llínea 46:

	==Extensió total del dialecte i variants==		==Extensió total del dialecte i variants==
	L'area geogràfica en que se parla estrictament espanyol argentí albarca molt més de la mitat de la població argentina; fet que ho instala en notable ventaja front als demés dialectes argentins, sumada a la centralisació de les emissions de [[ràdio]] i [[televisió]] en [[Buenos Aires]], a que els ~~estandarts~~ de pronunciació requerits per dites emissores s'ajusten a la pronunciació, junt en la política oficial de formació professional dels locutores que fa que practiquen i obtinguen el títul en una pronunciació similar a la porteña, pero no igual degut a que tracta de ser més culta i neutra. Mostra absència de lunfardos porteños, tons exagerats i conte en variants pròpies del professional, com l'us d'atres temps, vocables dialectuales propis, etc.		L'area geogràfica en que se parla estrictament espanyol argentí albarca molt més de la mitat de la població argentina; fet que ho instala en notable ventaja front als demés dialectes argentins, sumada a la centralisació de les emissions de [[ràdio]] i [[televisió]] en [[Buenos Aires]], a que els estàndarts de pronunciació requerits per dites emissores s'ajusten a la pronunciació, junt en la política oficial de formació professional dels locutores que fa que practiquen i obtinguen el títul en una pronunciació similar a la porteña, pero no igual degut a que tracta de ser més culta i neutra. Mostra absència de lunfardos porteños, tons exagerats i conte en variants pròpies del professional, com l'us d'atres temps, vocables dialectuales propis, etc.

	En quant a les demés regions i províncies no aludides, en elles se parlen atres dialectes del castellà com el norteny o andí en ( [[Jujuy]], [[Salta]] i [[Tucumán]]), norestino o guaranitico (Misiones,Corrientes,Entre Rios,Chaco i Formosa),Noroestino (Catamarca i La Rioja), Cuyano (Mendoza i San Juan), santiagueño(Santiago del Estero). En respecte a l'espanyol patagónico no te grans diferencies en el rioplatense i és una varietat meridional d'este, encara que l'espanyol del sur d'Argentina te prou paraules chilenes.		En quant a les demés regions i províncies no aludides, en elles se parlen atres dialectes del castellà com el norteny o andí en ( [[Jujuy]], [[Salta]] i [[Tucumán]]), norestino o guaranitico (Misiones,Corrientes,Entre Rios,Chaco i Formosa),Noroestino (Catamarca i La Rioja), Cuyano (Mendoza i San Juan), santiagueño(Santiago del Estero). En respecte a l'espanyol patagónico no te grans diferencies en el rioplatense i és una varietat meridional d'este, encara que l'espanyol del sur d'Argentina te prou paraules chilenes.

Jose2: /* Present */

2018-01-10T20:15:34Z

Present

← Revisió anterior		Revisió de 20:15 10 gin 2018
Llínea 25:		Llínea 25:

	==Present==		==Present==
	La majoria dels canvis relatius a la conjugació de la segona persona singular, especialment diftoncs que tenen una forta tendència ~~adesaparéixer~~. Per eixemple, no es diu “¿puedes tu?”, se diu “¿vos podés?”. L'accent tònic se mou en l'ultima sílaba.		La majoria dels canvis relatius a la conjugació de la segona persona singular, especialment diftoncs que tenen una forta tendència a desaparéixer. Per eixemple, no es diu “¿puedes tu?”, se diu “¿vos podés?”. L'accent tònic se mou en l'ultima sílaba.

	==Imperatiu==		==Imperatiu==

Posmo en 18:16 3 ago 2016

2016-08-03T18:16:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:16 3 ago 2016
Llínea 38:		Llínea 38:
	Ven Vení		Ven Vení

	==Passat, ~~Futur~~==		==Passat, futur==
	El temps passat compost s'utilisa molt poc, se preferix utilisar el passat simple. Per al futur, un futur pròxim ("anar" + infinitiu) s'utilisen generalment.		El temps passat compost s'utilisa molt poc, se preferix utilisar el passat simple. Per al futur, un futur pròxim ("anar" + infinitiu) s'utilisen generalment.

Llínea 49:		Llínea 49:

	En quant a les demés regions i províncies no aludides, en elles se parlen atres dialectes del castellà com el norteny o andí en ( [[Jujuy]], [[Salta]] i [[Tucumán]]), norestino o guaranitico (Misiones,Corrientes,Entre Rios,Chaco i Formosa),Noroestino (Catamarca i La Rioja), Cuyano (Mendoza i San Juan), santiagueño(Santiago del Estero). En respecte a l'espanyol patagónico no te grans diferencies en el rioplatense i és una varietat meridional d'este, encara que l'espanyol del sur d'Argentina te prou paraules chilenes.		En quant a les demés regions i províncies no aludides, en elles se parlen atres dialectes del castellà com el norteny o andí en ( [[Jujuy]], [[Salta]] i [[Tucumán]]), norestino o guaranitico (Misiones,Corrientes,Entre Rios,Chaco i Formosa),Noroestino (Catamarca i La Rioja), Cuyano (Mendoza i San Juan), santiagueño(Santiago del Estero). En respecte a l'espanyol patagónico no te grans diferencies en el rioplatense i és una varietat meridional d'este, encara que l'espanyol del sur d'Argentina te prou paraules chilenes.


	==Referències==		==Referències==

	[[Categoria:Llengües]][[Categoria:Llingüística]][[Categoria:Llengües romàniques]]		[[Categoria:Llengües]]
			[[Categoria:Llingüística]]
			[[Categoria:Llengües romàniques]]

Valencian: /* Vocabulari */

2016-01-26T19:57:48Z

Vocabulari

← Revisió anterior		Revisió de 19:57 26 gin 2016
Llínea 42:		Llínea 42:

	==Vocabulari==		==Vocabulari==
	Moltes paraules amprades en [[Argentina]] i [[Uruguay]] no existixen en el vocabulari utilisat en [[Espanya]]. Gran part prove de lunfardo , paraula associada en el tango. Estes paraules són generalment diferents orígens (llengües dels immigrants europeus o dialectes andins o guaraní, per eixemple) i, a voltes tornats en el ~~vocabulariactual~~ i no se consideren màrrega. Per eixemple, la paraula laburo, que significa "treball", prove de la paraula italiana lavoro.		Moltes paraules amprades en [[Argentina]] i [[Uruguay]] no existixen en el vocabulari utilisat en [[Espanya]]. Gran part prove de lunfardo , paraula associada en el tango. Estes paraules són generalment diferents orígens (llengües dels immigrants europeus o dialectes andins o guaraní, per eixemple) i, a voltes tornats en el vocabulari actual i no se consideren màrrega. Per eixemple, la paraula laburo, que significa "treball", prove de la paraula italiana lavoro.
	Aixina, l'espanyol argentí està ple de moltes paraules (noms, verps, adjectius, etc.) No existixen en atres dialectes. No obstant, també hi ha paraules d'espanyol espanyol argentí existent, i el seu significat ha segut canviat. Per eixemple agarrar (a) i acabar (terminar) tenen per lo tant una connotació sexual,preferint-se l'~~usd~~'agarrar, prendre i terminar.		Aixina, l'espanyol argentí està ple de moltes paraules (noms, verps, adjectius, etc.) No existixen en atres dialectes. No obstant, també hi ha paraules d'espanyol espanyol argentí existent, i el seu significat ha segut canviat. Per eixemple agarrar (a) i acabar (terminar) tenen per lo tant una connotació sexual,preferint-se l'us d'agarrar, prendre i terminar.

	==Extensió total del dialecte i variants==		==Extensió total del dialecte i variants==

Jose2 en 11:56 26 gin 2016

2016-01-26T11:56:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:56 26 gin 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''espanyol argentí''' (o castellà argentí) és la variant de l'espanyol utilisat en [[Argentina]] i [[Uruguay]] . Està fortament influenciat per l'[[italià]] , degut a la forta immigració italiana del [[~~segle~~ XIX]] i principis del [[~~segle~~ XX]] .		L''''espanyol argentí''' (o castellà argentí) és la variant de l'espanyol utilisat en [[Argentina]] i [[Uruguay]] . Està fortament influenciat per l'[[italià]] , degut a la forta immigració italiana del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]] .

	==Pronunciació==		==Pronunciació==
Llínea 28:		Llínea 28:

	==Imperatiu==		==Imperatiu==
	En l'imperatiu, ya que hi ha canvis en la segona persona del singular. L'émfasis principal està en l'ultima sílaba. Se diu mirálloc de mira. Ademés, casi tots els verps irregulars són diferents de l'espanyol d'Espanya. Per eixemple:		En l'imperatiu, ya que hi ha canvis en la segona persona del singular. L'émfasis principal està en l'ultima sílaba. Se diu mirálloc de mira. Ademés, casi tots els verps irregulars són diferents de l'espanyol d'[[Espanya]]. Per eixemple:

	Espanya Argentina/ Uruguai		Espanya Argentina/ Uruguai
Llínea 39:		Llínea 39:

	==Passat, Futur==		==Passat, Futur==
	El temps passat compost s'utilisa molt poc, se preferix utilisar el passat simple. Per ~~a el~~ futur, un futur pròxim ("anar" + infinitiu) s'utilisen generalment.		El temps passat compost s'utilisa molt poc, se preferix utilisar el passat simple. Per al futur, un futur pròxim ("anar" + infinitiu) s'utilisen generalment.

	==Vocabulari==		==Vocabulari==
Llínea 46:		Llínea 46:

	==Extensió total del dialecte i variants==		==Extensió total del dialecte i variants==
	L'area geogràfica en que se parla estrictament espanyol argentí albarca molt més de la mitat de la població argentina; fet que ho instala en notable ventaja front als demés dialectes argentins, sumada a la centralisació de les emissions de ~~radi~~ i televisió en [[Buenos Aires]], a que els estandarts de pronunciació requerits per dites emissores s'ajusten a la pronunciació, junt en la política oficial de formació professional dels locutores que fa que practiquen i obtinguen el títul en una pronunciació similar a la porteña, pero no igual degut a que tracta de ser més culta i neutra. Mostra absència de lunfardos porteños, tons exagerats i conte en variants pròpies del professional, com l'us d'atres temps, vocables dialectuales propis, etc.		L'area geogràfica en que se parla estrictament espanyol argentí albarca molt més de la mitat de la població argentina; fet que ho instala en notable ventaja front als demés dialectes argentins, sumada a la centralisació de les emissions de [[ràdio]] i [[televisió]] en [[Buenos Aires]], a que els estandarts de pronunciació requerits per dites emissores s'ajusten a la pronunciació, junt en la política oficial de formació professional dels locutores que fa que practiquen i obtinguen el títul en una pronunciació similar a la porteña, pero no igual degut a que tracta de ser més culta i neutra. Mostra absència de lunfardos porteños, tons exagerats i conte en variants pròpies del professional, com l'us d'atres temps, vocables dialectuales propis, etc.

	En quant a les demés regions i províncies no aludides, en elles se parlen atres dialectes del castellà com el norteny o andí en ( [[Jujuy]], [[Salta]] i [[Tucumán]]), norestino o guaranitico (Misiones,Corrientes,Entre Rios,Chaco i Formosa),Noroestino (Catamarca i La Rioja), Cuyano (Mendoza i San Juan), santiagueño(Santiago del Estero). En respecte a l'espanyol patagónico no te grans diferencies en el rioplatense i és una varietat meridional d'este, encara que l'espanyol del sur d'Argentina te prou paraules chilenes.		En quant a les demés regions i províncies no aludides, en elles se parlen atres dialectes del castellà com el norteny o andí en ( [[Jujuy]], [[Salta]] i [[Tucumán]]), norestino o guaranitico (Misiones,Corrientes,Entre Rios,Chaco i Formosa),Noroestino (Catamarca i La Rioja), Cuyano (Mendoza i San Juan), santiagueño(Santiago del Estero). En respecte a l'espanyol patagónico no te grans diferencies en el rioplatense i és una varietat meridional d'este, encara que l'espanyol del sur d'Argentina te prou paraules chilenes.

Jose2 en 10:55 10 jun 2015

2015-06-10T10:55:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:55 10 jun 2015
Llínea 51:		Llínea 51:


	==Referències==[[Categoria:Llengües]][[Categoria:Llingüística]][[Categoria:Llengües romàniques]]		==Referències==

			[[Categoria:Llengües]][[Categoria:Llingüística]][[Categoria:Llengües romàniques]]

Jose2 en 10:55 10 jun 2015

2015-06-10T10:55:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:55 10 jun 2015
Llínea 9:		Llínea 9:
	==Gramàtica==		==Gramàtica==

	===Pronoms===		==Pronoms==
	El vosotros no s'utilisa, reemplaçat per ustedes conjugant-se aixina (en la tercera persona del plural). Del mateix modo, el tu és casi sempre reemplaçat pel vos.		El vosotros no s'utilisa, reemplaçat per ustedes conjugant-se aixina (en la tercera persona del plural). Del mateix modo, el tu és casi sempre reemplaçat pel vos.
	Eixemple		Eixemple

Jose2 en 10:54 10 jun 2015

2015-06-10T10:54:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:54 10 jun 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''espanyol argentí''' (o castellà argentí) és la variant de l'espanyol utilisat en [[Argentina]] i [[Uruguay]] . Està fortament influenciat per l'[[italià]] , degut a la forta immigració italiana del [[segle XIX]] i principis del [[segle XX]] .		L''''espanyol argentí''' (o castellà argentí) és la variant de l'espanyol utilisat en [[Argentina]] i [[Uruguay]] . Està fortament influenciat per l'[[italià]] , degut a la forta immigració italiana del [[segle XIX]] i principis del [[segle XX]] .
	==~~PRONUNCIACIÓ~~==
			==Pronunciació==
	La principal diferencia de pronunciació entre l'espanyol argentí i l'espanyol és la pronunciació estandart de la "LL" (elle). La "LL" se pronuncia produint un so entre "J" i "CH". Per eixemple: "¿Como te llamás? " fonèticament se pronuncia" ¿Como te jamás? ".		La principal diferencia de pronunciació entre l'espanyol argentí i l'espanyol és la pronunciació estandart de la "LL" (elle). La "LL" se pronuncia produint un so entre "J" i "CH". Per eixemple: "¿Como te llamás? " fonèticament se pronuncia" ¿Como te jamás? ".
	La "Y" en Argentina i Uruguay es pronuncia de la mateixa manera (es dir, un so entre "J" i "CH").		La "Y" en Argentina i Uruguay es pronuncia de la mateixa manera (es dir, un so entre "J" i "CH").
	La "S" al final de sílaba se pronuncia casi, sembla un poc "emmudit".		La "S" al final de sílaba se pronuncia casi, sembla un poc "emmudit".
	També podem mencionar que l'accent i l'entonació argentí sona molt italià.		També podem mencionar que l'accent i l'entonació argentí sona molt italià.
	==~~GRAMÀTICA~~==
	===~~PRONOMS~~===		==Gramàtica==

			===Pronoms===
	El vosotros no s'utilisa, reemplaçat per ustedes conjugant-se aixina (en la tercera persona del plural). Del mateix modo, el tu és casi sempre reemplaçat pel vos.		El vosotros no s'utilisa, reemplaçat per ustedes conjugant-se aixina (en la tercera persona del plural). Del mateix modo, el tu és casi sempre reemplaçat pel vos.
	Eixemple		Eixemple
Llínea 20:		Llínea 23:
	Es para vos Es para ti		Es para vos Es para ti
	Voy con vos Voy contigo		Voy con vos Voy contigo
	~~==PRESENT==~~

			==Present==
	La majoria dels canvis relatius a la conjugació de la segona persona singular, especialment diftoncs que tenen una forta tendència adesaparéixer. Per eixemple, no es diu “¿puedes tu?”, se diu “¿vos podés?”. L'accent tònic se mou en l'ultima sílaba.		La majoria dels canvis relatius a la conjugació de la segona persona singular, especialment diftoncs que tenen una forta tendència adesaparéixer. Per eixemple, no es diu “¿puedes tu?”, se diu “¿vos podés?”. L'accent tònic se mou en l'ultima sílaba.
	~~==IMPERATIU==~~

	En l'imperatiu, ya que hi ha canvis en la segona persona del singular. L'émfasis principal està en l'ultima sílaba. Se diu mirálloc de mira. Ademés, casi tots els verps irregulars ~~son~~ diferents de l'espanyol d'Espanya. Per eixemple:		==Imperatiu==
			En l'imperatiu, ya que hi ha canvis en la segona persona del singular. L'émfasis principal està en l'ultima sílaba. Se diu mirálloc de mira. Ademés, casi tots els verps irregulars són diferents de l'espanyol d'Espanya. Per eixemple:

	Espanya Argentina/ Uruguai		Espanya Argentina/ Uruguai
Llínea 34:		Llínea 37:
	Di Decí		Di Decí
	Ven Vení		Ven Vení
	==~~PASSAT~~, ~~FUTUR~~==
			==Passat, Futur==
	El temps passat compost s'utilisa molt poc, se preferix utilisar el passat simple. Per a el futur, un futur pròxim ("anar" + infinitiu) s'utilisen generalment.		El temps passat compost s'utilisa molt poc, se preferix utilisar el passat simple. Per a el futur, un futur pròxim ("anar" + infinitiu) s'utilisen generalment.

	==~~VOCABULARI~~==		==Vocabulari==
	Moltes paraules amprades en Argentina i Uruguay no existixen en el vocabulari utilisat en Espanya. Gran part prove de lunfardo , paraula associada en el tango. Estes paraules ~~son~~ generalment diferents orígens (llengües dels immigrants europeus o dialectes andins o guaraní, per eixemple) i, a voltes tornats en el vocabulariactual i no se consideren màrrega. Per eixemple, la paraula laburo, que significa "treball", prove de la paraula italiana lavoro.		Moltes paraules amprades en [[Argentina]] i [[Uruguay]] no existixen en el vocabulari utilisat en [[Espanya]]. Gran part prove de lunfardo , paraula associada en el tango. Estes paraules són generalment diferents orígens (llengües dels immigrants europeus o dialectes andins o guaraní, per eixemple) i, a voltes tornats en el vocabulariactual i no se consideren màrrega. Per eixemple, la paraula laburo, que significa "treball", prove de la paraula italiana lavoro.
	Aixina, l'espanyol argentí està ple de moltes paraules (noms, verps, adjectius, etc.) No existixen en atres dialectes. No obstant, també hi ha paraules d'espanyol espanyol argentí existent, i el seu significat ha segut canviat. Per eixemple agarrar (a) i acabar (terminar) tenen per lo tant una connotació sexual,preferint-se l'usd'agarrar, prendre i terminar.		Aixina, l'espanyol argentí està ple de moltes paraules (noms, verps, adjectius, etc.) No existixen en atres dialectes. No obstant, també hi ha paraules d'espanyol espanyol argentí existent, i el seu significat ha segut canviat. Per eixemple agarrar (a) i acabar (terminar) tenen per lo tant una connotació sexual,preferint-se l'usd'agarrar, prendre i terminar.

			==Extensió total del dialecte i variants==
			L'area geogràfica en que se parla estrictament espanyol argentí albarca molt més de la mitat de la població argentina; fet que ho instala en notable ventaja front als demés dialectes argentins, sumada a la centralisació de les emissions de radi i televisió en [[Buenos Aires]], a que els estandarts de pronunciació requerits per dites emissores s'ajusten a la pronunciació, junt en la política oficial de formació professional dels locutores que fa que practiquen i obtinguen el títul en una pronunciació similar a la porteña, pero no igual degut a que tracta de ser més culta i neutra. Mostra absència de lunfardos porteños, tons exagerats i conte en variants pròpies del professional, com l'us d'atres temps, vocables dialectuales propis, etc.

	~~==EXTENSIO TOTAL DEL DIALECTE I VARIANTS==~~		En quant a les demés regions i províncies no aludides, en elles se parlen atres dialectes del castellà com el norteny o andí en ( [[Jujuy]], [[Salta]] i [[Tucumán]]), norestino o guaranitico (Misiones,Corrientes,Entre Rios,Chaco i Formosa),Noroestino (Catamarca i La Rioja), Cuyano (Mendoza i San Juan), santiagueño(Santiago del Estero). En respecte a l'espanyol patagónico no te grans diferencies en el rioplatense i és una varietat meridional d'este, encara que l'espanyol del sur d'Argentina te prou paraules chilenes.

	L'area geogràfica en que se parla estrictament espanyol argentí albarca molt mes de la mitat de la població argentina; fet que ho instala en notable ventaja front als demés dialectes argentins, sumada a la centralisació de les emissions de radi i televisió en [[Buenos Aires]], a que els estandarts de pronunciació requerits per dites emissores s'ajusten a la pronunciació, junt en la política oficial de formació professional dels locutores que fa que practiquen i obtinguen el títul en una pronunciació similar a la porteña, pero no igual degut a que tracta de ser mes culta i neutra. Mostra absència de lunfardos porteños, tons exagerats i conte en variants pròpies del professional, com l'us d'atres temps, vocables dialectuales propis, etc. En quant a les demés regions i províncies no aludides, en elles se parlen atres dialectes del castellà com el norteny o andí en ( [[Jujuy]], [[Salta]] i [[Tucumán]]), norestino o guaranitico (Misiones,Corrientes,Entre Rios,Chaco i Formosa),Noroestino (Catamarca i La Rioja), Cuyano (Mendoza i San Juan), santiagueño(Santiago del Estero). En respecte a l'espanyol patagónico no te grans diferencies en el rioplatense i és una varietat meridional d'este, encara que l'espanyol del sur d'Argentina te prou paraules chilenes.


	==Referències==[[Categoria:Llengües]][[Categoria:Llingüística]][[Categoria:Llengües romàniques]]		==Referències==[[Categoria:Llengües]][[Categoria:Llingüística]][[Categoria:Llengües romàniques]]