Estanislau Alberola - Historial de revisions

Lluísm: /* Biografia */

2025-11-15T20:02:15Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 20:02 15 nov 2025
Llínea 45:		Llínea 45:

	També escrigué un llibre de refranys valencians del qual digué que estava satisfet, ''Refraner valencià'', a on es recopilen tots els refrans, pero cap d'ells traduït del castellà.		També escrigué un llibre de refranys valencians del qual digué que estava satisfet, ''Refraner valencià'', a on es recopilen tots els refrans, pero cap d'ells traduït del castellà.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 19:32 5 nov 2025

2025-11-05T19:32:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:32 5 nov 2025
Llínea 45:		Llínea 45:

	També escrigué un llibre de refranys valencians del qual digué que estava satisfet, ''Refraner valencià'', a on es recopilen tots els refrans, pero cap d'ells traduït del castellà.		També escrigué un llibre de refranys valencians del qual digué que estava satisfet, ''Refraner valencià'', a on es recopilen tots els refrans, pero cap d'ells traduït del castellà.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 15:32 1 set 2025

2025-09-01T15:32:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:32 1 set 2025
Llínea 34:		Llínea 34:
	{{Cita\|Mentrimentres yo llaurava les vinyes i podava les cent mil ceps -afig Alberola- "escrivia" coples i més coples que almagasenava en el meu cervell. Quan aplegava la nit i les mules quedaven estajades en la quadra, m'anava a buscar al mestre i li dia, invariablement: "Don Andrés: ¿vol copiar-me les coples?". El bon home accedia, complagut, i, a mida que yo li repetia els versos que havia inventat durant la jornada, els anava anotant en un quadern. D'esta manera apleguí a reunir, quan ya sabí llegir, més de mil cantars. ¡Ahí té vosté explicat cóm un analfabet pogué al mateix temps ser escritor!}}		{{Cita\|Mentrimentres yo llaurava les vinyes i podava les cent mil ceps -afig Alberola- "escrivia" coples i més coples que almagasenava en el meu cervell. Quan aplegava la nit i les mules quedaven estajades en la quadra, m'anava a buscar al mestre i li dia, invariablement: "Don Andrés: ¿vol copiar-me les coples?". El bon home accedia, complagut, i, a mida que yo li repetia els versos que havia inventat durant la jornada, els anava anotant en un quadern. D'esta manera apleguí a reunir, quan ya sabí llegir, més de mil cantars. ¡Ahí té vosté explicat cóm un analfabet pogué al mateix temps ser escritor!}}

	== Viage a Madrit ==		=== Viage a Madrit ===

	Acodí a [[Madrit]] a la casa de [[Francisco Rodríguez Marín]] per a mostrar-li el seu llibre ''Mil y un cantares''. Rodríguez Marín complia la seua promesa d'escriure el pròlec, i s'edità l'obra ''Mil y un cantares'', que alcançà un resonant èxit; tant, que es quedà l'Estat en l'edició per a escoles i biblioteques. Més tart, i en vista del gran èxit obtingut, publicà un atre llibre, que titulava: ''Mil y un cantares más'', al que també li posà el pròlec Rodríguez Marín.		Acodí a [[Madrit]] a la casa de [[Francisco Rodríguez Marín]] per a mostrar-li el seu llibre ''Mil y un cantares''. Rodríguez Marín complia la seua promesa d'escriure el pròlec, i s'edità l'obra ''Mil y un cantares'', que alcançà un resonant èxit; tant, que es quedà l'Estat en l'edició per a escoles i biblioteques. Més tart, i en vista del gran èxit obtingut, publicà un atre llibre, que titulava: ''Mil y un cantares más'', al que també li posà el pròlec Rodríguez Marín.

	== Teatre ==		=== Teatre ===

	Despuix Alberola es dedicà a escriure per al teatre. La primera obra que estrenà, en l'antiga Princesa, fon la sarsuela en música del mestre Tomás, ''La pau del poble'', que alcançà, tant en [[Regne de Valéncia\|Valéncia]] com en [[Catalunya]], grandíssima popularitat. Alberola estrenà trenta comèdies dramàtiques, escrites totes en [[Llengua Valenciana]], i la seua predilecta és ''Terres secanes''.		Despuix Alberola es dedicà a escriure per al teatre. La primera obra que estrenà, en l'antiga Princesa, fon la sarsuela en música del mestre Tomás, ''La pau del poble'', que alcançà, tant en [[Regne de Valéncia\|Valéncia]] com en [[Catalunya]], grandíssima popularitat. Alberola estrenà trenta comèdies dramàtiques, escrites totes en [[Llengua Valenciana]], i la seua predilecta és ''Terres secanes''.

	== Refraner ==		=== Refraner ===

	També escrigué un llibre de refranys valencians del qual digué que estava satisfet, ''Refraner valencià'', a on es recopilen tots els refrans, pero cap d'ells traduït del castellà.		També escrigué un llibre de refranys valencians del qual digué que estava satisfet, ''Refraner valencià'', a on es recopilen tots els refrans, pero cap d'ells traduït del castellà.

Jose2 en 15:31 1 set 2025

2025-09-01T15:31:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:31 1 set 2025
Llínea 16:		Llínea 16:
	Estanislau Alberola naixqué en la població valenciana de [[Quatretonda]], un bell poblet del districte d'[[Albaida (Valéncia)\|Albaida]], en la comarca de [[La Vall d'Albaida]] el [[25 de setembre]] de l'any [[1861]]. El seus pares eren uns llauradors acomodats, volgueren que es dedicara, com ells, al cultiu de la seua facenda. Diu Alberola en una entrevista: "A penes apuntava el dia, el meu bon pare em despertava: 'Chiquet', a 'trevallar'. En seguideta, al front de les [[Mula (Animal)\|mules]] de llaurança, s'encaminava al mont a cuidar les [[Vinya\|vinyes]]. Res menys que cent mil ceps tenia que podar a soletes -digué-. I d'esta manera tan primitiva i bucòlica transcorria sa vida. Als dihuit anys me casí i als vintidós quedava viudo. Estiguí en lo poble fins als trentadós i als vintihuit deprenguí a llegir i escriure".		Estanislau Alberola naixqué en la població valenciana de [[Quatretonda]], un bell poblet del districte d'[[Albaida (Valéncia)\|Albaida]], en la comarca de [[La Vall d'Albaida]] el [[25 de setembre]] de l'any [[1861]]. El seus pares eren uns llauradors acomodats, volgueren que es dedicara, com ells, al cultiu de la seua facenda. Diu Alberola en una entrevista: "A penes apuntava el dia, el meu bon pare em despertava: 'Chiquet', a 'trevallar'. En seguideta, al front de les [[Mula (Animal)\|mules]] de llaurança, s'encaminava al mont a cuidar les [[Vinya\|vinyes]]. Res menys que cent mil ceps tenia que podar a soletes -digué-. I d'esta manera tan primitiva i bucòlica transcorria sa vida. Als dihuit anys me casí i als vintidós quedava viudo. Estiguí en lo poble fins als trentadós i als vintihuit deprenguí a llegir i escriure".

	== Quatretonda ==		=== Quatretonda ===

	Conforme diu Estanislau en l'entrevista que li feu, el [[29 d'octubre]] de [[1932]], el periodiste Enrique Malboysson per a la revista gràfica madrilenya ''La Estampa'':		Conforme diu Estanislau en l'entrevista que li feu, el [[29 d'octubre]] de [[1932]], el periodiste Enrique Malboysson per a la revista gràfica madrilenya ''La Estampa'':
Llínea 22:		Llínea 22:
	{{Cita\|Estic orgullós de ser valencià -diu el vell poeta- i d'haver naixcut en Quatretonda. I ¿sap vosté per qué? Perque Quatretonda, eminentment agrícola i famós per la seua belles pedreres de jaspi, és un poble d'intelectuals. ¿Vosté creu -afig- que pot haver un atre en Espanya a on el dèu per cent dels seus veïns posseïxca títuls acadèmics? Puix açò ocorre en Quatretonda, a pesar de que la majoria dels meges, farmacèutics, mestres, etc... que d'allí han eixit conseguira la seua carrera a força de grans sacrificis, guanyant-li-la. ¿No és admirable? Per això, una de les majors emocions de ma vida la vaig experimentar quan els meus paisans rotularen l'antic carrer Major en el nom de "Poeta Estanislao Alberola". ¡Qué cumplidament pagaren l'amor que pel meu poble sent!}}		{{Cita\|Estic orgullós de ser valencià -diu el vell poeta- i d'haver naixcut en Quatretonda. I ¿sap vosté per qué? Perque Quatretonda, eminentment agrícola i famós per la seua belles pedreres de jaspi, és un poble d'intelectuals. ¿Vosté creu -afig- que pot haver un atre en Espanya a on el dèu per cent dels seus veïns posseïxca títuls acadèmics? Puix açò ocorre en Quatretonda, a pesar de que la majoria dels meges, farmacèutics, mestres, etc... que d'allí han eixit conseguira la seua carrera a força de grans sacrificis, guanyant-li-la. ¿No és admirable? Per això, una de les majors emocions de ma vida la vaig experimentar quan els meus paisans rotularen l'antic carrer Major en el nom de "Poeta Estanislao Alberola". ¡Qué cumplidament pagaren l'amor que pel meu poble sent!}}

	== Constantí Llombart ==		=== Constantí Llombart ===

	Estanislau conegué al gran poeta valencià [[Constantí Llombart]], diu: "Llombart havia segut enquadernador, i al treballar d'este ofici anava en freqüència al meu poble, en el que tenia un gran amic, també poeta excelent, del mestre D. Andrés Codoñer, natural de [[Massanassa]]. Per a demostrar que yo tinc raó, pot vosté dir que els llibres del faristol de l'iglésia de Quatretonda els encuadernà Llombart".		Estanislau conegué al gran poeta valencià [[Constantí Llombart]], diu: "Llombart havia segut enquadernador, i al treballar d'este ofici anava en freqüència al meu poble, en el que tenia un gran amic, també poeta excelent, del mestre D. Andrés Codoñer, natural de [[Massanassa]]. Per a demostrar que yo tinc raó, pot vosté dir que els llibres del faristol de l'iglésia de Quatretonda els encuadernà Llombart".

	== Poeta ==		=== Poeta ===

	Com Estanislau volia ser poeta feu tot lo possible per amistar-se en Constantí Llombart, fixà la seua residència en la [[ciutat de Valéncia]] i es feu soci de la societat valenciana [[Lo Rat Penat]] i acodí a les tertúlies lliteràries a on assistien [[Teodoro Llorente]], Sanmartín i Aguirre, Aguirre Matiol, Espien Bellveser, Palanca i Roca, Palanca i Hueso, Cabrelles, etc... En eixes tertúlies es parlava de tot, d'art, de poesia, de política o de religió, entre atres. Encara que les opinions eren encontrades i en lo que tots coincidien era en "exaltar la terreta". Aquelles reunions es verificaven en el carrer Pelayo, en un pis chicotet que adquirí en els seus aforros Constantí Llombart i que llegà en morir a un atre poeta, al seu fidel discípul [[Ramón Cabrelles]].		Com Estanislau volia ser poeta feu tot lo possible per amistar-se en Constantí Llombart, fixà la seua residència en la [[ciutat de Valéncia]] i es feu soci de la societat valenciana [[Lo Rat Penat]] i acodí a les tertúlies lliteràries a on assistien [[Teodoro Llorente]], Sanmartín i Aguirre, Aguirre Matiol, Espien Bellveser, Palanca i Roca, Palanca i Hueso, Cabrelles, etc... En eixes tertúlies es parlava de tot, d'art, de poesia, de política o de religió, entre atres. Encara que les opinions eren encontrades i en lo que tots coincidien era en "exaltar la terreta". Aquelles reunions es verificaven en el carrer Pelayo, en un pis chicotet que adquirí en els seus aforros Constantí Llombart i que llegà en morir a un atre poeta, al seu fidel discípul [[Ramón Cabrelles]].

Jose2 en 15:31 1 set 2025

2025-09-01T15:31:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:31 1 set 2025
Llínea 4:		Llínea 4:
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
	\| ocupació = Escritor, poeta i dramaturc.		\| ocupació = Escritor, poeta i dramaturc
	\| data_naix = [[25 de setembre]] de [[1861]]		\| data_naix = [[25 de setembre]] de [[1861]]
	\| lloc_naix = [[Quatretonda]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_naix = [[Quatretonda]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Quatretonda]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Quatretonda]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Estanislau Alberola Serra''' ([[Quatretonda]], [[25 de setembre]] de [[1861]] - [[26 de giner]] de [[1933]]), fon un escritor, poeta i dramaturc [[Valencians\|valencià]].		'''Estanislau Alberola Serra''' ([[Quatretonda]], [[25 de setembre]] de [[1861]] - † [[26 de giner]] de [[1933]]), fon un escritor, poeta i dramaturc [[Valencians\|valencià]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

	Estanislau Alberola naixqué en la població valenciana de Quatretonda, un bell poblet del districte d'[[Albaida (Valéncia)\|Albaida]], en la comarca de [[La Vall d'Albaida]] el 25 de setembre de l'any 1861. El seus pares eren uns llauradors acomodats, volgueren que es dedicara, com ells, al cultiu de la seua facenda. Diu Alberola en una entrevista: "A penes apuntava el dia, el meu bon pare em despertava: 'Chiquet', a 'trevallar'. En seguideta, al front de les mules de llaurança, s'encaminava al mont a cuidar les vinyes. Res menys que cent mil ceps tenia que podar a soletes -digué-. I d'esta manera tan primitiva i bucòlica transcorria sa vida. Als dihuit anys me casí i als vintidós quedava viudo. Estiguí en lo poble fins als trentadós i als vintihuit deprenguí a llegir i escriure".		Estanislau Alberola naixqué en la població valenciana de [[Quatretonda]], un bell poblet del districte d'[[Albaida (Valéncia)\|Albaida]], en la comarca de [[La Vall d'Albaida]] el [[25 de setembre]] de l'any [[1861]]. El seus pares eren uns llauradors acomodats, volgueren que es dedicara, com ells, al cultiu de la seua facenda. Diu Alberola en una entrevista: "A penes apuntava el dia, el meu bon pare em despertava: 'Chiquet', a 'trevallar'. En seguideta, al front de les [[Mula (Animal)\|mules]] de llaurança, s'encaminava al mont a cuidar les [[Vinya\|vinyes]]. Res menys que cent mil ceps tenia que podar a soletes -digué-. I d'esta manera tan primitiva i bucòlica transcorria sa vida. Als dihuit anys me casí i als vintidós quedava viudo. Estiguí en lo poble fins als trentadós i als vintihuit deprenguí a llegir i escriure".

	== Quatretonda ==		== Quatretonda ==

	Conforme diu Estanislau en l'entrevista que li feu, el 29 d'octubre de 1932, el periodiste Enrique Malboysson per a la revista gràfica madrilenya ''La Estampa'':		Conforme diu Estanislau en l'entrevista que li feu, el [[29 d'octubre]] de [[1932]], el periodiste Enrique Malboysson per a la revista gràfica madrilenya ''La Estampa'':

	{{Cita\|Estic orgullós de ser valencià -diu el vell poeta- i d'haver naixcut en Quatretonda. I ¿sap vosté per qué? Perque Quatretonda, eminentment agrícola i famós per la seua belles pedreres de jaspi, és un poble d'intelectuals. ¿Vosté creu -afig- que pot haver un atre en Espanya a on el dèu per cent dels seus veïns posseïxca títuls acadèmics? Puix açò ocorre en Quatretonda, a pesar de que la majoria dels meges, farmacèutics, mestres, etc... que d'allí han eixit conseguira la seua carrera a força de grans sacrificis, guanyant-li-la. ¿No és admirable? Per això, una de les majors emocions de ma vida la vaig experimentar quan els meus paisans rotularen l'antic carrer Major en el nom de "Poeta Estanislao Alberola". ¡Qué cumplidament pagaren l'amor que pel meu poble sent!}}		{{Cita\|Estic orgullós de ser valencià -diu el vell poeta- i d'haver naixcut en Quatretonda. I ¿sap vosté per qué? Perque Quatretonda, eminentment agrícola i famós per la seua belles pedreres de jaspi, és un poble d'intelectuals. ¿Vosté creu -afig- que pot haver un atre en Espanya a on el dèu per cent dels seus veïns posseïxca títuls acadèmics? Puix açò ocorre en Quatretonda, a pesar de que la majoria dels meges, farmacèutics, mestres, etc... que d'allí han eixit conseguira la seua carrera a força de grans sacrificis, guanyant-li-la. ¿No és admirable? Per això, una de les majors emocions de ma vida la vaig experimentar quan els meus paisans rotularen l'antic carrer Major en el nom de "Poeta Estanislao Alberola". ¡Qué cumplidament pagaren l'amor que pel meu poble sent!}}
Llínea 40:		Llínea 40:
	== Teatre ==		== Teatre ==

	Despuix Alberola es dedicà a escriure per al teatre. La primera obra que estrenà, en l'antiga Princesa, fon la sarsuela en música del mestre Tomás, ''La pau del poble'', que alcançà, tant en Valéncia com en Catalunya, grandíssima popularitat. Alberola estrenà trenta comèdies dramàtiques, escrites totes en [[Llengua Valenciana]], i la seua predilecta és ''Terres secanes''.		Despuix Alberola es dedicà a escriure per al teatre. La primera obra que estrenà, en l'antiga Princesa, fon la sarsuela en música del mestre Tomás, ''La pau del poble'', que alcançà, tant en [[Regne de Valéncia\|Valéncia]] com en [[Catalunya]], grandíssima popularitat. Alberola estrenà trenta comèdies dramàtiques, escrites totes en [[Llengua Valenciana]], i la seua predilecta és ''Terres secanes''.

	== Refraner ==		== Refraner ==

Xavier en 20:49 24 ago 2025

2025-08-24T20:49:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:49 24 ago 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Estanislau Alberola Serra
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Escritor, poeta i dramaturc.
			\| data_naix = [[25 de setembre]] de [[1861]]
			\| lloc_naix = [[Quatretonda]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			\| data_mort = [[26 de giner]] de [[1933]]
			\| lloc_mort = [[Quatretonda]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			}}
	'''Estanislau Alberola Serra''' ([[Quatretonda]], [[25 de setembre]] de [[1861]] - [[26 de giner]] de [[1933]]), fon un escritor, poeta i dramaturc [[Valencians\|valencià]].		'''Estanislau Alberola Serra''' ([[Quatretonda]], [[25 de setembre]] de [[1861]] - [[26 de giner]] de [[1933]]), fon un escritor, poeta i dramaturc [[Valencians\|valencià]].

Xavier en 20:47 24 ago 2025

2025-08-24T20:47:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:47 24 ago 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Estanislau Alberola Serra''' ([[Quatretonda]], [[1861]]-[[1933]]), fon un escritor, poeta i dramaturc [[Valencians\|valencià]].		'''Estanislau Alberola Serra''' ([[Quatretonda]], [[25 de setembre]] de [[1861]] - [[26 de giner]] de [[1933]]), fon un escritor, poeta i dramaturc [[Valencians\|valencià]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier: /* Biografia */

2025-08-24T20:46:27Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 20:46 24 ago 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Estanislau Alberola naixqué en la població valenciana de Quatretonda, un bell poblet del districte d'[[Albaida (Valéncia)\|Albaida]]. El seus pares eren uns llauradors acomodats, volgueren que es dedicara, com ells, al cultiu de la seua facenda. Diu Alberola en una entrevista: "A penes apuntava el dia, el meu bon pare em despertava: 'Chiquet', a 'trevallar'. En seguideta, al front de les mules de llaurança, s'encaminava al mont a cuidar les vinyes. Res menys que cent mil ceps tenia que podar a soletes -digué-. I d'esta manera tan primitiva i bucòlica transcorria sa vida. Als dihuit anys me casí i als vintidós quedava viudo. Estiguí en lo poble fins als trentadós i als vintihuit deprenguí a llegir i escriure".		Estanislau Alberola naixqué en la població valenciana de Quatretonda, un bell poblet del districte d'[[Albaida (Valéncia)\|Albaida]], en la comarca de [[La Vall d'Albaida]] el 25 de setembre de l'any 1861. El seus pares eren uns llauradors acomodats, volgueren que es dedicara, com ells, al cultiu de la seua facenda. Diu Alberola en una entrevista: "A penes apuntava el dia, el meu bon pare em despertava: 'Chiquet', a 'trevallar'. En seguideta, al front de les mules de llaurança, s'encaminava al mont a cuidar les vinyes. Res menys que cent mil ceps tenia que podar a soletes -digué-. I d'esta manera tan primitiva i bucòlica transcorria sa vida. Als dihuit anys me casí i als vintidós quedava viudo. Estiguí en lo poble fins als trentadós i als vintihuit deprenguí a llegir i escriure".

	== Quatretonda ==		== Quatretonda ==

Xavier en 20:42 24 ago 2025

2025-08-24T20:42:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:42 24 ago 2025
Llínea 38:		Llínea 38:

	* [https://llenguavalencianarv.blogspot.com/2020/08/alberola-el-poeta-popular-valencia-que.html Alberola, el poeta popular valencià ... que no sabé llegir ni escriure fins als 28 anys - Blog Nostra dolça Llengua Valenciana]		* [https://llenguavalencianarv.blogspot.com/2020/08/alberola-el-poeta-popular-valencia-que.html Alberola, el poeta popular valencià ... que no sabé llegir ni escriure fins als 28 anys - Blog Nostra dolça Llengua Valenciana]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Valencians]]
			[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Escritors valencians]]
			[[Categoria:Escritors en valencià]]
			[[Categoria:Poetes]]
			[[Categoria:Poetes valencians]]
			[[Categoria:Dramaturcs]]
			[[Categoria:Teatre]]
			[[Categoria:Sigle XIX]]
			[[Categoria:Sigle XX]]

Xavier en 18:17 24 ago 2025

2025-08-24T18:17:36Z

@@ Llínea 4: / Llínea 4: @@
 Estanislau Alberola naixqué en la població valenciana de Quatretonda, un bell poblet del districte d'[[Albaida (Valéncia)|Albaida]]. El seus pares eren uns llauradors acomodats, volgueren que es dedicara, com ells, al cultiu de la seua facenda. Diu Alberola en una entrevista: "A penes apuntava el dia, el meu bon pare em despertava: 'Chiquet', a 'trevallar'. En seguideta, al front de les mules de llaurança, s'encaminava al mont a cuidar les vinyes. Res menys que cent mil ceps tenia que podar a soletes -digué-. I d'esta manera tan primitiva i bucòlica transcorria sa vida. Als dihuit anys me casí i als vintidós quedava viudo. Estiguí en lo poble fins als trentadós i als vintihuit deprenguí a llegir i escriure".
 Estanislau conegué al gran poeta valencià [[Constantí Llombart]], diu: "Llombart havia segut enquadernador, i al treballar d'este ofici anava en freqüència al meu poble, en el que tenia un gran amic, també poeta excelent, del mestre D. Andrés Codoñer, natural de [[Massanassa]]. Per a demostrar que yo tinc raó, pot vosté dir que els llibres del faristol de l'iglésia de Quatretonda els encuadernà Llombart".
 Com Estanislau volia ser poeta feu tot lo possible per amistar-se en Constantí Llombart, fixà la seua residència en la [[ciutat de Valéncia]] i es feu soci de la societat valenciana [[Lo Rat Penat]] i acodí a les tertúlies lliteràries a on assistien [[Teodoro Llorente]], Sanmartín i Aguirre, Aguirre Matiol, Espien Bellveser, Palanca i Roca, Palanca i Hueso, Cabrelles, etc... En eixes tertúlies es parlava de tot, d'art, de poesia, de política o de religió, entre atres. Encara que les opinions eren encontrades i en lo que tots coincidien era en "exaltar la terreta". Aquelles reunions es verificaven en el carrer Pelayo, en un pis chicotet que adquirí en els seus aforros Constantí Llombart i que llegà en morir a un atre poeta, al seu fidel discípul [[Ramón Cabrelles]].
-El gran escritor valencià, Vicent Blasco Ibáñez, volgué ser poeta i solia acodir alguna volta a les tertúlies i llegi versos pero le faltaven les rimes, Llombart li digué: "Mira, Blasquet. Tu seràs un maravillós noveliste; pero et falta afició pa ser poeta".
+El gran escritor valencià, [[Vicent Blasco Ibáñez]], volgué ser poeta i solia acodir alguna volta a les tertúlies i llegi versos pero le faltaven les rimes, Llombart li digué: "Mira, Blasquet. Tu seràs un maravillós noveliste; pero et falta afició pa ser poeta".
 {{Cita|Mentrimentres yo llaurava les vinyes i podava les cent mil ceps -afig Alberola- "escrivia" coples i més coples que almagasenava en el meu cervell. Quan aplegava la nit i les mules quedaven estajades en la quadra, m'anava a buscar al mestre i li dia, invariablement: "Don Andrés: ¿vol copiar-me les coples?". El bon home accedia, complagut, i, a mida que yo li repetia els versos que havia inventat durant la jornada, els anava anotant en un quadern. D'esta manera apleguí a reunir, quan ya sabí llegir, més de mil cantars. ¡Ahí té vosté explicat cóm un analfabet pogué al mateix temps ser escritor!}}