Estat-nació - Historial de revisions

Reval en 19:18 3 dec 2025

2025-12-03T19:18:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:18 3 dec 2025
Llínea 10:		Llínea 10:

	El [[racionalisme]] va crear la idea del "[[ciutadà]]", l'individu que reconeix al [[Estat]] com el seu àmbit llegal. Va crear un sistema de [[dret]] uniforme en tot el territori i la idea de "igualtat llegal".		El [[racionalisme]] va crear la idea del "[[ciutadà]]", l'individu que reconeix al [[Estat]] com el seu àmbit llegal. Va crear un sistema de [[dret]] uniforme en tot el territori i la idea de "igualtat llegal".

	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

Jose2 en 12:29 13 oct 2024

2024-10-13T12:29:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:29 13 oct 2024
Llínea 9:		Llínea 9:
	Primer es varen transformar en [[monarquies autoritàries]] i despuix en [[monarquies absolutes]], que durant l'Antic Règim varen ser conformant la personalitat de nacions i Estats sobre la base d'aliances territorials i socials canviants de la [[monarquia]]; tant d'unes monarquies en atres com de cada monarquia en el seu interior: en el social en l'ascendent [[burguesia]] i en els [[estaments privilegiats]], i en l'espacial en el manteniment o vulneració dels [[privilegi]]s territorials i locals ([[furs]])<ref>Tesis en part confluents, en part diferents i complementàries dels germans [[Benedict Anderson]] ''Comunitats imaginades'', i [[Perry Anderson]] ''El Estado absolutista''.</ref>.		Primer es varen transformar en [[monarquies autoritàries]] i despuix en [[monarquies absolutes]], que durant l'Antic Règim varen ser conformant la personalitat de nacions i Estats sobre la base d'aliances territorials i socials canviants de la [[monarquia]]; tant d'unes monarquies en atres com de cada monarquia en el seu interior: en el social en l'ascendent [[burguesia]] i en els [[estaments privilegiats]], i en l'espacial en el manteniment o vulneració dels [[privilegi]]s territorials i locals ([[furs]])<ref>Tesis en part confluents, en part diferents i complementàries dels germans [[Benedict Anderson]] ''Comunitats imaginades'', i [[Perry Anderson]] ''El Estado absolutista''.</ref>.

	El [[racionalisme]] va crear la idea del "[[ciutadà]]", l'individu que reconeix al [[Estat]] com el seu àmbit llegal. Va crear un sistema de [[dret]] uniforme en tot el territori i la idea de "igualtat llegal".		El [[racionalisme]] va crear la idea del "[[ciutadà]]", l'individu que reconeix al [[Estat]] com el seu àmbit llegal. Va crear un sistema de [[dret]] uniforme en tot el territori i la idea de "igualtat llegal".

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'durada' a 'duració'

2023-09-09T09:11:28Z

Text reemplaça - 'durada' a 'duració'

← Revisió anterior		Revisió de 09:11 9 set 2023
Llínea 5:		Llínea 5:
	El progrés de l'Estat modern no va consistir solament en un desplaçament de les velles institucions, sino la seua completa renovació, el seu predomini en les noves autoritats de la nació, creant un orde social nou (lliberal, burgués i capitalista), en eliminar-se les velles formes estamentals d'orige feudal del [[Antic Règim]] per mig d'un triple [[procés revolucionari]]: [[Revolució lliberal]], [[Revolució burguesa]] i [[Revolució industrial]].		El progrés de l'Estat modern no va consistir solament en un desplaçament de les velles institucions, sino la seua completa renovació, el seu predomini en les noves autoritats de la nació, creant un orde social nou (lliberal, burgués i capitalista), en eliminar-se les velles formes estamentals d'orige feudal del [[Antic Règim]] per mig d'un triple [[procés revolucionari]]: [[Revolució lliberal]], [[Revolució burguesa]] i [[Revolució industrial]].

	No obstant això, el procés va distar de ser una revolució instantànea, puix a pesar de que es varen produir periòdicament esclats revolucionaris ([[Revolta de Flandes]], [[Revolució anglesa]], [[Revolució nort-americana]], [[Revolució francesa]], [[Revolució de 1820]], [[Revolució de 1830]], [[Revolució de 1848]]), com a procés de [[Llarga ~~durada~~ (historiografia)\|llarga ~~durada~~]], lo que va produir va ser una lenta evolució i transformació de les [[monarquies feudals]].		No obstant això, el procés va distar de ser una revolució instantànea, puix a pesar de que es varen produir periòdicament esclats revolucionaris ([[Revolta de Flandes]], [[Revolució anglesa]], [[Revolució nort-americana]], [[Revolució francesa]], [[Revolució de 1820]], [[Revolució de 1830]], [[Revolució de 1848]]), com a procés de [[Llarga duració (historiografia)\|llarga duració]], lo que va produir va ser una lenta evolució i transformació de les [[monarquies feudals]].

	Primer es varen transformar en [[monarquies autoritàries]] i despuix en [[monarquies absolutes]], que durant l'Antic Règim varen ser conformant la personalitat de nacions i Estats sobre la base d'aliances territorials i socials canviants de la [[monarquia]]; tant d'unes monarquies en atres com de cada monarquia en el seu interior: en el social en l'ascendent [[burguesia]] i en els [[estaments privilegiats]], i en l'espacial en el manteniment o vulneració dels [[privilegi]]s territorials i locals ([[furs]])<ref>Tesis en part confluents, en part diferents i complementàries dels germans [[Benedict Anderson]] ''Comunitats imaginades'', i [[Perry Anderson]] ''El Estado absolutista''.</ref>.		Primer es varen transformar en [[monarquies autoritàries]] i despuix en [[monarquies absolutes]], que durant l'Antic Règim varen ser conformant la personalitat de nacions i Estats sobre la base d'aliances territorials i socials canviants de la [[monarquia]]; tant d'unes monarquies en atres com de cada monarquia en el seu interior: en el social en l'ascendent [[burguesia]] i en els [[estaments privilegiats]], i en l'espacial en el manteniment o vulneració dels [[privilegi]]s territorials i locals ([[furs]])<ref>Tesis en part confluents, en part diferents i complementàries dels germans [[Benedict Anderson]] ''Comunitats imaginades'', i [[Perry Anderson]] ''El Estado absolutista''.</ref>.

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T18:46:38Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 18:46 30 abr 2015
Llínea 7:		Llínea 7:
	No obstant això, el procés va distar de ser una revolució instantànea, puix a pesar de que es varen produir periòdicament esclats revolucionaris ([[Revolta de Flandes]], [[Revolució anglesa]], [[Revolució nort-americana]], [[Revolució francesa]], [[Revolució de 1820]], [[Revolució de 1830]], [[Revolució de 1848]]), com a procés de [[Llarga durada (historiografia)\|llarga durada]], lo que va produir va ser una lenta evolució i transformació de les [[monarquies feudals]].		No obstant això, el procés va distar de ser una revolució instantànea, puix a pesar de que es varen produir periòdicament esclats revolucionaris ([[Revolta de Flandes]], [[Revolució anglesa]], [[Revolució nort-americana]], [[Revolució francesa]], [[Revolució de 1820]], [[Revolució de 1830]], [[Revolució de 1848]]), com a procés de [[Llarga durada (historiografia)\|llarga durada]], lo que va produir va ser una lenta evolució i transformació de les [[monarquies feudals]].

	Primer es varen transformar en [[monarquies autoritàries]] i ~~després~~ en [[monarquies absolutes]], que durant l'Antic Règim varen ser conformant la personalitat de nacions i Estats sobre la base d'aliances territorials i socials canviants de la [[monarquia]]; tant d'unes monarquies en atres com de cada monarquia en el seu interior: en el social en l'ascendent [[burguesia]] i en els [[estaments privilegiats]], i en l'espacial en el manteniment o vulneració dels [[privilegi]]s territorials i locals ([[furs]])<ref>Tesis en part confluents, en part diferents i complementàries dels germans [[Benedict Anderson]] ''Comunitats imaginades'', i [[Perry Anderson]] ''El Estado absolutista''.</ref>.		Primer es varen transformar en [[monarquies autoritàries]] i despuix en [[monarquies absolutes]], que durant l'Antic Règim varen ser conformant la personalitat de nacions i Estats sobre la base d'aliances territorials i socials canviants de la [[monarquia]]; tant d'unes monarquies en atres com de cada monarquia en el seu interior: en el social en l'ascendent [[burguesia]] i en els [[estaments privilegiats]], i en l'espacial en el manteniment o vulneració dels [[privilegi]]s territorials i locals ([[furs]])<ref>Tesis en part confluents, en part diferents i complementàries dels germans [[Benedict Anderson]] ''Comunitats imaginades'', i [[Perry Anderson]] ''El Estado absolutista''.</ref>.

	El [[racionalisme]] va crear la idea del "[[ciutadà]]", l'individu que reconeix al [[Estat]] com el seu àmbit llegal. Va crear un sistema de [[dret]] uniforme en tot el territori i la idea de "igualtat llegal".		El [[racionalisme]] va crear la idea del "[[ciutadà]]", l'individu que reconeix al [[Estat]] com el seu àmbit llegal. Va crear un sistema de [[dret]] uniforme en tot el territori i la idea de "igualtat llegal".

Jose2: /* Desenroll del concepte de l'Estat nacional */

2015-04-30T08:20:36Z

Desenroll del concepte de l'Estat nacional

← Revisió anterior		Revisió de 08:20 30 abr 2015
Llínea 7:		Llínea 7:
	No obstant això, el procés va distar de ser una revolució instantànea, puix a pesar de que es varen produir periòdicament esclats revolucionaris ([[Revolta de Flandes]], [[Revolució anglesa]], [[Revolució nort-americana]], [[Revolució francesa]], [[Revolució de 1820]], [[Revolució de 1830]], [[Revolució de 1848]]), com a procés de [[Llarga durada (historiografia)\|llarga durada]], lo que va produir va ser una lenta evolució i transformació de les [[monarquies feudals]].		No obstant això, el procés va distar de ser una revolució instantànea, puix a pesar de que es varen produir periòdicament esclats revolucionaris ([[Revolta de Flandes]], [[Revolució anglesa]], [[Revolució nort-americana]], [[Revolució francesa]], [[Revolució de 1820]], [[Revolució de 1830]], [[Revolució de 1848]]), com a procés de [[Llarga durada (historiografia)\|llarga durada]], lo que va produir va ser una lenta evolució i transformació de les [[monarquies feudals]].

	Primer es varen transformar en [[monarquies autoritàries]] i després en [[monarquies absolutes]], que durant l'Antic Règim ~~van~~ ser conformant la personalitat de nacions i Estats sobre la base d'aliances territorials i socials canviants de la [[monarquia]]; tant d'unes monarquies en atres com de cada monarquia en el seu interior: en el social en l'ascendent [[burguesia]] i en els [[estaments privilegiats]], i en l'espacial en el manteniment o vulneració dels [[privilegi]]s territorials i locals ([[furs]])<ref>Tesis en part confluents, en part diferents i complementàries dels germans [[Benedict Anderson]] ''Comunitats imaginades'', i [[Perry Anderson]] ''El Estado absolutista''.</ref>.		Primer es varen transformar en [[monarquies autoritàries]] i després en [[monarquies absolutes]], que durant l'Antic Règim varen ser conformant la personalitat de nacions i Estats sobre la base d'aliances territorials i socials canviants de la [[monarquia]]; tant d'unes monarquies en atres com de cada monarquia en el seu interior: en el social en l'ascendent [[burguesia]] i en els [[estaments privilegiats]], i en l'espacial en el manteniment o vulneració dels [[privilegi]]s territorials i locals ([[furs]])<ref>Tesis en part confluents, en part diferents i complementàries dels germans [[Benedict Anderson]] ''Comunitats imaginades'', i [[Perry Anderson]] ''El Estado absolutista''.</ref>.

	El [[racionalisme]] va crear la idea del "[[ciutadà]]", l'individu que reconeix al [[Estat]] com el seu àmbit llegal. Va crear un sistema de [[dret]] uniforme en tot el territori i la idea de "igualtat llegal".		El [[racionalisme]] va crear la idea del "[[ciutadà]]", l'individu que reconeix al [[Estat]] com el seu àmbit llegal. Va crear un sistema de [[dret]] uniforme en tot el territori i la idea de "igualtat llegal".

Jose2 en 17:54 29 ago 2013

2013-08-29T17:54:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:54 29 ago 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	Segons algunes escoles de la [[ciència política]], un '''estat-nació''' es caracterisa per ~~tenir~~ un [[territori]] clarament delimitat, una [[població (sociologia)\|població]] constant, si ben no fixa, i un [[govern]].		Segons algunes escoles de la [[ciència política]], un '''estat-nació''' es caracterisa per tindre un [[territori]] clarament delimitat, una [[població (sociologia)\|població]] constant, si ben no fixa, i un [[govern]].
	L'Estat nació es ~~crea~~, històricament, per mig del [[tractat de Westfàlia]], al final de la [[guerra dels 30 anys]] ([[1648]]). Per mig d'este tractat s'~~acaba~~ en l'antic orde [[feudal]], i es dona pas a organisacions territorials i poblacionals definides entorn d'un govern que reconeix els seus llímits espacials, i per tant, de poder.		L'Estat nació es creà, històricament, per mig del [[tractat de Westfàlia]], al final de la [[guerra dels 30 anys]] ([[1648]]). Per mig d'este tractat s'acabà en l'antic orde [[feudal]], i es dona pas a organisacions territorials i poblacionals definides entorn d'un govern que reconeix els seus llímits espacials, i per tant, de poder.

	== Desenroll del concepte de l'Estat nacional ==		== Desenroll del concepte de l'Estat nacional ==
	El progrés de l'Estat modern no va consistir solament en un desplaçament de les velles institucions, sino la seua completa renovació, el seu predomini en les noves autoritats de la nació, creant un orde social nou (lliberal, burgués i capitalista), en eliminar-se les velles formes estamentals d'orige feudal del [[Antic Règim]] per mig d'un triple [[procés revolucionari]]: [[Revolució lliberal]], [[Revolució burguesa]] i [[Revolució industrial]]. No obstant això, el procés va distar de ser una revolució instantànea, ~~dons~~ a pesar que es ~~van~~ produir periòdicament esclats revolucionaris ([[Revolta de Flandes]], [[Revolució anglesa]], [[Revolució nort-americana]], [[Revolució francesa]], [[Revolució de 1820]], [[Revolució de 1830]], [[Revolució de 1848]]), com a procés de [[Llarga durada (historiografia)\|llarga durada]], ~~la qual cosa es~~ va produir va ser una lenta evolució i transformació de les [[monarquies feudals]]. Primer es ~~van~~ transformar en [[monarquies autoritàries]] i després en [[monarquies absolutes]], que durant l'Antic Règim van ser conformant la personalitat de nacions i Estats sobre la base d'aliances territorials i socials canviants de la [[monarquia]]; tant d'unes monarquies en atres com de cada monarquia en el seu interior: en el social en l'ascendent [[burguesia]] i en els [[estaments privilegiats]], i en l'espacial en el manteniment o vulneració dels [[privilegi]]s territorials i locals ([[furs]])<ref>Tesis en part confluents, en part diferents i complementàries dels germans [[Benedict Anderson]] ''Comunitats imaginades'', i [[Perry Anderson]] ''El Estado absolutista''.</ref>.		El progrés de l'Estat modern no va consistir solament en un desplaçament de les velles institucions, sino la seua completa renovació, el seu predomini en les noves autoritats de la nació, creant un orde social nou (lliberal, burgués i capitalista), en eliminar-se les velles formes estamentals d'orige feudal del [[Antic Règim]] per mig d'un triple [[procés revolucionari]]: [[Revolució lliberal]], [[Revolució burguesa]] i [[Revolució industrial]].

			No obstant això, el procés va distar de ser una revolució instantànea, puix a pesar de que es varen produir periòdicament esclats revolucionaris ([[Revolta de Flandes]], [[Revolució anglesa]], [[Revolució nort-americana]], [[Revolució francesa]], [[Revolució de 1820]], [[Revolució de 1830]], [[Revolució de 1848]]), com a procés de [[Llarga durada (historiografia)\|llarga durada]], lo que va produir va ser una lenta evolució i transformació de les [[monarquies feudals]].

			Primer es varen transformar en [[monarquies autoritàries]] i després en [[monarquies absolutes]], que durant l'Antic Règim van ser conformant la personalitat de nacions i Estats sobre la base d'aliances territorials i socials canviants de la [[monarquia]]; tant d'unes monarquies en atres com de cada monarquia en el seu interior: en el social en l'ascendent [[burguesia]] i en els [[estaments privilegiats]], i en l'espacial en el manteniment o vulneració dels [[privilegi]]s territorials i locals ([[furs]])<ref>Tesis en part confluents, en part diferents i complementàries dels germans [[Benedict Anderson]] ''Comunitats imaginades'', i [[Perry Anderson]] ''El Estado absolutista''.</ref>.

	El [[racionalisme]] va crear la idea del "[[ciutadà]]", l'individu que reconeix al [[Estat]] com el seu àmbit llegal. Va crear un sistema de [[dret]] uniforme en tot el territori i la idea de "igualtat llegal".		El [[racionalisme]] va crear la idea del "[[ciutadà]]", l'individu que reconeix al [[Estat]] com el seu àmbit llegal. Va crear un sistema de [[dret]] uniforme en tot el territori i la idea de "igualtat llegal".

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «Segons algunes escoles de la ciència política, un '''estat-nació''' es caracterisa per tenir un territori clarament delimitat, una [[població (soci...».

2013-08-29T06:32:03Z

Pàgina nova, en el contingut: «Segons algunes escoles de la ciència política, un '''estat-nació''' es caracterisa per tenir un territori clarament delimitat, una [[població (soci...».

Pàgina nova

Segons algunes escoles de la [[ciència política]], un '''estat-nació''' es caracterisa per tenir un [[territori]] clarament delimitat, una [[població (sociologia)|població]] constant, si ben no fixa, i un [[govern]].
L'Estat nació es crea, històricament, per mig del [[tractat de Westfàlia]], al final de la [[guerra dels 30 anys]] ([[1648]]). Per mig d'este tractat s'acaba en l'antic orde [[feudal]], i es dona pas a organisacions territorials i poblacionals definides entorn d'un govern que reconeix els seus llímits espacials, i per tant, de poder.

== Desenroll del concepte de l'Estat nacional ==
El progrés de l'Estat modern no va consistir solament en un desplaçament de les velles institucions, sino la seua completa renovació, el seu predomini en les noves autoritats de la nació, creant un orde social nou (lliberal, burgués i capitalista), en eliminar-se les velles formes estamentals d'orige feudal del [[Antic Règim]] per mig d'un triple [[procés revolucionari]]: [[Revolució lliberal]], [[Revolució burguesa]] i [[Revolució industrial]]. No obstant això, el procés va distar de ser una revolució instantànea, dons a pesar que es van produir periòdicament esclats revolucionaris ([[Revolta de Flandes]], [[Revolució anglesa]], [[Revolució nort-americana]], [[Revolució francesa]], [[Revolució de 1820]], [[Revolució de 1830]], [[Revolució de 1848]]), com a procés de [[Llarga durada (historiografia)|llarga durada]], la qual cosa es va produir va ser una lenta evolució i transformació de les [[monarquies feudals]]. Primer es van transformar en [[monarquies autoritàries]] i després en [[monarquies absolutes]], que durant l'Antic Règim van ser conformant la personalitat de nacions i Estats sobre la base d'aliances territorials i socials canviants de la [[monarquia]]; tant d'unes monarquies en atres com de cada monarquia en el seu interior: en el social en l'ascendent [[burguesia]] i en els [[estaments privilegiats]], i en l'espacial en el manteniment o vulneració dels [[privilegi]]s territorials i locals ([[furs]])<ref>Tesis en part confluents, en part diferents i complementàries dels germans [[Benedict Anderson]] ''Comunitats imaginades'', i [[Perry Anderson]] ''El Estado absolutista''.</ref>.

El [[racionalisme]] va crear la idea del "[[ciutadà]]", l'individu que reconeix al [[Estat]] com el seu àmbit llegal. Va crear un sistema de [[dret]] uniforme en tot el territori i la idea de "igualtat llegal".

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Formes d'estat]]
[[Categoria:Nacionalisme]]