Estats Pontificis - Historial de revisions

Lluísm en 11:33 10 ago 2024

2024-08-10T11:33:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:33 10 ago 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Papal States 1815.svg\|miniaturadeimagen\|Els Estats Pontificis en l'any [[1815]]]]		[[Archiu:Papal States 1815.svg\|miniaturadeimagen\|Els Estats Pontificis en l'any [[1815]]]]
	Els '''Estats Pontificis''' foren els territoris en la [[Península itàlica\|península itàlica]] baix l'autoritat temporal del [[Papa]], des de l'any [[751]] fins a [[1870]]. Es trobaven entre els principals estats d'[[Itàlia]] des de més o menys el [[sigle VIII]] fins que la península italiana fon unificada en l'any [[1861]] pel regne de [[Sardenya]]. En la seua màxima extensió, varen cobrir les regions italianes modernes de Lacio, Les Marques, Umbria i Emilia-Romanya. Estes participacions es consideren una manifestació del poder temporal del Papa, a diferència del seu primat eclesiàstic. Despuix de l'any 1861, els Estats Pontificis, reduïts a Lacio, varen seguir existint fins a l'any 1870. Entre 1870 i [[1929]], el Papa no va tindre cap territori físic i el Vaticà estigué baix sobirania italiana. El Papa [[Pio XI]] i [[Benito Mussolini]] finalment varen resoldre la crisis entre el regne d'Itàlia i el Papat, en crear com a Estat independent la [[Ciutat del Vaticà]], al qual es varen adjudicar 44 hectàrees de la ciutat de [[Roma]], en la zona dels edificis històrics papals, en el Tossal Vaticà.		Els '''Estats Pontificis''' foren els territoris en la [[Península itàlica\|península itàlica]] baix l'autoritat temporal del [[Papa]], des de l'any [[751]] fins a [[1870]]. Es trobaven entre els principals estats d'[[Itàlia]] des de més o menys el [[sigle VIII]] fins que la península italiana fon unificada en l'any [[1861]] pel regne de [[Sardenya]]. En la seua màxima extensió, varen cobrir les regions italianes modernes de Lacio, Les Marques, Umbria i Emilia-Romanya. Estes participacions es consideren una manifestació del poder temporal del Papa, a diferència del seu primat eclesiàstic. Despuix de l'any 1861, els Estats Pontificis, reduïts a Lacio, varen seguir existint fins a l'any 1870. Entre 1870 i [[1929]], el Papa no va tindre cap territori físic i el Vaticà estigué baix sobirania italiana. El Papa [[Pio XI]] i [[Benito Mussolini]] finalment varen resoldre la crisis entre el regne d'Itàlia i el Papat, en crear com a Estat independent la [[Ciutat del Vaticà]], al qual es varen adjudicar 44 hectàrees de la ciutat de [[Roma]], en la zona dels edificis històrics papals, en el Tossal Vaticà.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2 en 11:39 30 jun 2022

2022-06-30T11:39:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:39 30 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Papal States 1815.svg\|miniaturadeimagen\|Els Estats Pontificis en l'any 1815]]		[[Archiu:Papal States 1815.svg\|miniaturadeimagen\|Els Estats Pontificis en l'any [[1815]]]]
	Els '''Estats Pontificis''' foren els territoris en la [[Península itàlica\|península itàlica]] baix l'autoritat temporal del [[Papa]], des de l'any [[751]] fins a [[1870]]. Es trobaven entre els principals estats d'[[Itàlia]] des de més o menys el [[sigle VIII]] fins que la península italiana fon unificada en l'any [[1861]] pel regne de [[Sardenya]]. En la seua màxima extensió, varen cobrir les regions italianes modernes de Lacio, Les Marques, Umbria i Emilia-Romanya. Estes participacions es consideren una manifestació del poder temporal del Papa, a diferència del seu primat eclesiàstic. Despuix de l'any 1861, els Estats Pontificis, reduïts a Lacio, varen seguir existint fins a l'any 1870. Entre 1870 i [[1929]], el Papa no va tindre cap territori físic i el Vaticà estigué baix sobirania italiana. El Papa [[Pio XI]] i [[Benito Mussolini]] finalment varen resoldre la crisis entre el regne d'Itàlia i el Papat, en crear com a Estat independent la [[Ciutat del Vaticà]], al qual es varen adjudicar 44 hectàrees de la ciutat de [[Roma]], en la zona dels edificis històrics papals, en el Tossal Vaticà.		Els '''Estats Pontificis''' foren els territoris en la [[Península itàlica\|península itàlica]] baix l'autoritat temporal del [[Papa]], des de l'any [[751]] fins a [[1870]]. Es trobaven entre els principals estats d'[[Itàlia]] des de més o menys el [[sigle VIII]] fins que la península italiana fon unificada en l'any [[1861]] pel regne de [[Sardenya]]. En la seua màxima extensió, varen cobrir les regions italianes modernes de Lacio, Les Marques, Umbria i Emilia-Romanya. Estes participacions es consideren una manifestació del poder temporal del Papa, a diferència del seu primat eclesiàstic. Despuix de l'any 1861, els Estats Pontificis, reduïts a Lacio, varen seguir existint fins a l'any 1870. Entre 1870 i [[1929]], el Papa no va tindre cap territori físic i el Vaticà estigué baix sobirania italiana. El Papa [[Pio XI]] i [[Benito Mussolini]] finalment varen resoldre la crisis entre el regne d'Itàlia i el Papat, en crear com a Estat independent la [[Ciutat del Vaticà]], al qual es varen adjudicar 44 hectàrees de la ciutat de [[Roma]], en la zona dels edificis històrics papals, en el Tossal Vaticà.

Coca antoñina en 09:38 30 jun 2022

2022-06-30T09:38:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:38 30 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Archiu:Papal States 1815.svg\|miniaturadeimagen\|Els Estats Pontificis en l'any 1815]]
	Els '''Estats Pontificis''' foren els territoris en la [[Península itàlica\|península itàlica]] baix l'autoritat temporal del [[Papa]], des de l'any [[751]] fins a [[1870]]. Es trobaven entre els principals estats d'[[Itàlia]] des de més o menys el [[sigle VIII]] fins que la península italiana fon unificada en l'any [[1861]] pel regne de [[Sardenya]]. En la seua màxima extensió, varen cobrir les regions italianes modernes de Lacio, Les Marques, Umbria i Emilia-Romanya. Estes participacions es consideren una manifestació del poder temporal del Papa, a diferència del seu primat eclesiàstic. Despuix de l'any 1861, els Estats Pontificis, reduïts a Lacio, varen seguir existint fins a l'any 1870. Entre 1870 i [[1929]], el Papa no va tindre cap territori físic i el Vaticà estigué baix sobirania italiana. El Papa [[Pio XI]] i [[Benito Mussolini]] finalment varen resoldre la crisis entre el regne d'Itàlia i el Papat, en crear com a Estat independent la [[Ciutat del Vaticà]], al qual es varen adjudicar 44 hectàrees de la ciutat de [[Roma]], en la zona dels edificis històrics papals, en el Tossal Vaticà.		Els '''Estats Pontificis''' foren els territoris en la [[Península itàlica\|península itàlica]] baix l'autoritat temporal del [[Papa]], des de l'any [[751]] fins a [[1870]]. Es trobaven entre els principals estats d'[[Itàlia]] des de més o menys el [[sigle VIII]] fins que la península italiana fon unificada en l'any [[1861]] pel regne de [[Sardenya]]. En la seua màxima extensió, varen cobrir les regions italianes modernes de Lacio, Les Marques, Umbria i Emilia-Romanya. Estes participacions es consideren una manifestació del poder temporal del Papa, a diferència del seu primat eclesiàstic. Despuix de l'any 1861, els Estats Pontificis, reduïts a Lacio, varen seguir existint fins a l'any 1870. Entre 1870 i [[1929]], el Papa no va tindre cap territori físic i el Vaticà estigué baix sobirania italiana. El Papa [[Pio XI]] i [[Benito Mussolini]] finalment varen resoldre la crisis entre el regne d'Itàlia i el Papat, en crear com a Estat independent la [[Ciutat del Vaticà]], al qual es varen adjudicar 44 hectàrees de la ciutat de [[Roma]], en la zona dels edificis històrics papals, en el Tossal Vaticà.

Coca antoñina en 09:34 30 jun 2022

2022-06-30T09:34:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:34 30 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	Els '''Estats Pontificis''' foren els territoris en la [[Península itàlica\|península itàlica]] baix l'autoritat temporal del [[Papa]], des de l'any [[751]] fins a [[1870]]. Es trobaven entre els principals estats d'[[Itàlia]] des de més o menys el [[sigle VIII]] fins que la península italiana fon unificada en l'any [[1861]] pel regne de [[Sardenya]]. En la seua màxima extensió, varen cobrir les regions italianes modernes de Lacio, Les Marques, Umbria i Emilia-Romanya. Estes participacions es consideren una manifestació del poder temporal del Papa, a diferència del seu primat eclesiàstic. Despuix de l'any 1861, els Estats Pontificis, reduïts a Lacio, varen seguir existint fins a l'any 1870. Entre 1870 i [[1929]], el Papa no va tindre cap territori físic i el Vaticà estigué baix sobirania italiana. El Papa [[~~Pío~~ XI]] i [[Benito Mussolini]] finalment varen resoldre la crisis entre el regne d'Itàlia i el Papat, en crear com a Estat independent la [[Ciutat del Vaticà]], al qual es varen adjudicar 44 hectàrees de la ciutat de [[Roma]], en la zona dels edificis històrics papals, en el Tossal Vaticà.		Els '''Estats Pontificis''' foren els territoris en la [[Península itàlica\|península itàlica]] baix l'autoritat temporal del [[Papa]], des de l'any [[751]] fins a [[1870]]. Es trobaven entre els principals estats d'[[Itàlia]] des de més o menys el [[sigle VIII]] fins que la península italiana fon unificada en l'any [[1861]] pel regne de [[Sardenya]]. En la seua màxima extensió, varen cobrir les regions italianes modernes de Lacio, Les Marques, Umbria i Emilia-Romanya. Estes participacions es consideren una manifestació del poder temporal del Papa, a diferència del seu primat eclesiàstic. Despuix de l'any 1861, els Estats Pontificis, reduïts a Lacio, varen seguir existint fins a l'any 1870. Entre 1870 i [[1929]], el Papa no va tindre cap territori físic i el Vaticà estigué baix sobirania italiana. El Papa [[Pio XI]] i [[Benito Mussolini]] finalment varen resoldre la crisis entre el regne d'Itàlia i el Papat, en crear com a Estat independent la [[Ciutat del Vaticà]], al qual es varen adjudicar 44 hectàrees de la ciutat de [[Roma]], en la zona dels edificis històrics papals, en el Tossal Vaticà.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Coca antoñina en 09:33 30 jun 2022

2022-06-30T09:33:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:33 30 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	Els '''Estats Pontificis''' foren els territoris en la [[Península itàlica\|península itàlica]] baix l'autoritat temporal del [[Papa]], des de l'any [[751]] fins a [[1870]]. Es trobaven entre els principals estats d'[[Itàlia]] des de més o menys el [[sigle VIII]] fins que la península italiana fon unificada en l'any [[1861]] pel regne de [[~~Cerdenya~~]]. En la seua màxima extensió, varen cobrir les regions italianes modernes de Lacio, Les Marques, Umbria i Emilia-Romanya. Estes participacions es consideren una manifestació del poder temporal del Papa, a diferència del seu primat eclesiàstic. Despuix de l'any 1861, els Estats Pontificis, reduïts a Lacio, varen seguir existint fins a l'any 1870. Entre 1870 i [[1929]], el Papa no va tindre cap territori físic i el Vaticà estigué baix sobirania italiana. El Papa [[Pío XI]] i [[Benito Mussolini]] finalment varen resoldre la crisis entre el regne d'Itàlia i el Papat, en crear com a Estat independent la [[Ciutat del Vaticà]], al qual es varen adjudicar 44 hectàrees de la ciutat de [[Roma]], en la zona dels edificis històrics papals, en el Tossal Vaticà.		Els '''Estats Pontificis''' foren els territoris en la [[Península itàlica\|península itàlica]] baix l'autoritat temporal del [[Papa]], des de l'any [[751]] fins a [[1870]]. Es trobaven entre els principals estats d'[[Itàlia]] des de més o menys el [[sigle VIII]] fins que la península italiana fon unificada en l'any [[1861]] pel regne de [[Sardenya]]. En la seua màxima extensió, varen cobrir les regions italianes modernes de Lacio, Les Marques, Umbria i Emilia-Romanya. Estes participacions es consideren una manifestació del poder temporal del Papa, a diferència del seu primat eclesiàstic. Despuix de l'any 1861, els Estats Pontificis, reduïts a Lacio, varen seguir existint fins a l'any 1870. Entre 1870 i [[1929]], el Papa no va tindre cap territori físic i el Vaticà estigué baix sobirania italiana. El Papa [[Pío XI]] i [[Benito Mussolini]] finalment varen resoldre la crisis entre el regne d'Itàlia i el Papat, en crear com a Estat independent la [[Ciutat del Vaticà]], al qual es varen adjudicar 44 hectàrees de la ciutat de [[Roma]], en la zona dels edificis històrics papals, en el Tossal Vaticà.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2 en 11:31 21 jun 2019

2019-06-21T11:31:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:31 21 jun 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	Els '''Estats Pontificis''' foren els territoris en la [[Península itàlica\|península itàlica]] baix l'autoritat temporal del [[Papa]], des de l'any [[751]] fins a [[1870]]. Es trobaven entre els principals estats d'[[Itàlia]] des de més o menys el [[sigle VIII]] fins que la península italiana fon unificada en l'any [[1861]] pel regne de [[Cerdenya]]. En la seua màxima extensió, varen cobrir les regions italianes modernes de Lacio, Les Marques, Umbria i Emilia-Romanya. Estes participacions es consideren una manifestació del poder temporal del Papa, a diferència del seu primat eclesiàstic. Despuix de l'any 1861, els Estats Pontificis, reduïts a Lacio, varen seguir existint fins a 1870. Entre 1870 i [[1929]], el Papa no va tindre cap territori físic i el Vaticà estigué baix sobirania italiana. El ~~papa~~ [[Pío XI]] i [[Benito Mussolini]] finalment varen resoldre la crisis entre el regne d'Itàlia i el Papat, en crear com a Estat independent la [[Ciutat del Vaticà]], al qual es varen adjudicar 44 hectàrees de la ciutat de [[Roma]], en la zona dels edificis històrics papals, en el Tossal Vaticà.		Els '''Estats Pontificis''' foren els territoris en la [[Península itàlica\|península itàlica]] baix l'autoritat temporal del [[Papa]], des de l'any [[751]] fins a [[1870]]. Es trobaven entre els principals estats d'[[Itàlia]] des de més o menys el [[sigle VIII]] fins que la península italiana fon unificada en l'any [[1861]] pel regne de [[Cerdenya]]. En la seua màxima extensió, varen cobrir les regions italianes modernes de Lacio, Les Marques, Umbria i Emilia-Romanya. Estes participacions es consideren una manifestació del poder temporal del Papa, a diferència del seu primat eclesiàstic. Despuix de l'any 1861, els Estats Pontificis, reduïts a Lacio, varen seguir existint fins a l'any 1870. Entre 1870 i [[1929]], el Papa no va tindre cap territori físic i el Vaticà estigué baix sobirania italiana. El Papa [[Pío XI]] i [[Benito Mussolini]] finalment varen resoldre la crisis entre el regne d'Itàlia i el Papat, en crear com a Estat independent la [[Ciutat del Vaticà]], al qual es varen adjudicar 44 hectàrees de la ciutat de [[Roma]], en la zona dels edificis històrics papals, en el Tossal Vaticà.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier: /* Vore també */

2018-12-29T12:50:44Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 12:50 29 dec 2018
Llínea 5:		Llínea 5:
	* [[Papa]]		* [[Papa]]
	* [[Ciutat del Vaticà]]		* [[Ciutat del Vaticà]]
			* [[Itàlia]]
			* [[Roma]]

	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]

Xavier en 12:50 29 dec 2018

2018-12-29T12:50:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:50 29 dec 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	Els '''Estats Pontificis''' foren els territoris en la [[Península itàlica\|península itàlica]] baix l'autoritat temporal del [[Papa]], des de l'any [[751]] fins a [[1870]]. Es trobaven entre els principals estats d'[[Itàlia]] des de més o menys el [[sigle VIII]] fins que la península italiana fon unificada en l'any [[1861]] pel regne de [[Cerdenya]]. En la seua màxima extensió, varen cobrir les regions italianes modernes de Lacio, Les Marques, Umbria i Emilia-Romanya. Estes participacions es consideren una manifestació del poder temporal del Papa, a diferència del seu primat eclesiàstic. Despuix de l'any 1861, els Estats Pontificis, reduïts a Lacio, varen seguir existint fins a 1870. Entre 1870 i [[1929]], el Papa no va tindre cap territori físic i el Vaticà estigué baix sobirania italiana. El papa [[Pío XI]] i [[Benito Mussolini]] finalment varen resoldre la crisis entre el regne d'Itàlia i el Papat, en crear com a Estat independent la [[Ciutat del Vaticà]], al qual es varen adjudicar 44 hectàrees de la ciutat de [[Roma]], en la zona dels edificis històrics papals, en el Tossal Vaticà.		Els '''Estats Pontificis''' foren els territoris en la [[Península itàlica\|península itàlica]] baix l'autoritat temporal del [[Papa]], des de l'any [[751]] fins a [[1870]]. Es trobaven entre els principals estats d'[[Itàlia]] des de més o menys el [[sigle VIII]] fins que la península italiana fon unificada en l'any [[1861]] pel regne de [[Cerdenya]]. En la seua màxima extensió, varen cobrir les regions italianes modernes de Lacio, Les Marques, Umbria i Emilia-Romanya. Estes participacions es consideren una manifestació del poder temporal del Papa, a diferència del seu primat eclesiàstic. Despuix de l'any 1861, els Estats Pontificis, reduïts a Lacio, varen seguir existint fins a 1870. Entre 1870 i [[1929]], el Papa no va tindre cap territori físic i el Vaticà estigué baix sobirania italiana. El papa [[Pío XI]] i [[Benito Mussolini]] finalment varen resoldre la crisis entre el regne d'Itàlia i el Papat, en crear com a Estat independent la [[Ciutat del Vaticà]], al qual es varen adjudicar 44 hectàrees de la ciutat de [[Roma]], en la zona dels edificis històrics papals, en el Tossal Vaticà.

			== Vore també ==

			* [[Papa]]
			* [[Ciutat del Vaticà]]

	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]

Xavier en 12:48 29 dec 2018

2018-12-29T12:48:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:48 29 dec 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	Els '''Estats Pontificis''' foren els territoris en la [[Península itàlica\|península itàlica]] baix l'autoritat temporal del [[Papa]], des de l'any [[751]] fins a [[1870]]. Es trobaven entre els principals estats d'[[Itàlia]] des de més o menys el [[sigle VIII]] fins que la península italiana fon unificada en l'any [[1861]] pel regne de [[Cerdenya]]. En la seua màxima extensió, varen cobrir les regions italianes modernes de Lacio, Les Marques, Umbria i Emilia-Romanya. Estes participacions es consideren una manifestació del poder temporal del Papa, a diferència del seu primat eclesiàstic. Despuix de l'any 1861, els Estats Pontificis, reduïts a Lacio, varen seguir existint fins a 1870. Entre 1870 i [[1929]], el Papa no va tindre cap territori físic i el Vaticà estigué baix sobirania italiana. El papa [[Pío XI]] i [[Benito Mussolini]] finalment varen resoldre la crisis entre el regne d'Itàlia i el Papat, en crear com a Estat independent la [[Ciutat del Vaticà]], al qual es varen adjudicar 44 hectàrees de la ciutat de [[Roma]], en la zona dels edificis històrics papals, en el Tossal Vaticà.		Els '''Estats Pontificis''' foren els territoris en la [[Península itàlica\|península itàlica]] baix l'autoritat temporal del [[Papa]], des de l'any [[751]] fins a [[1870]]. Es trobaven entre els principals estats d'[[Itàlia]] des de més o menys el [[sigle VIII]] fins que la península italiana fon unificada en l'any [[1861]] pel regne de [[Cerdenya]]. En la seua màxima extensió, varen cobrir les regions italianes modernes de Lacio, Les Marques, Umbria i Emilia-Romanya. Estes participacions es consideren una manifestació del poder temporal del Papa, a diferència del seu primat eclesiàstic. Despuix de l'any 1861, els Estats Pontificis, reduïts a Lacio, varen seguir existint fins a 1870. Entre 1870 i [[1929]], el Papa no va tindre cap territori físic i el Vaticà estigué baix sobirania italiana. El papa [[Pío XI]] i [[Benito Mussolini]] finalment varen resoldre la crisis entre el regne d'Itàlia i el Papat, en crear com a Estat independent la [[Ciutat del Vaticà]], al qual es varen adjudicar 44 hectàrees de la ciutat de [[Roma]], en la zona dels edificis històrics papals, en el Tossal Vaticà.

			[[Categoria:Països]]
			[[Categoria:Països d'Europa]]
			[[Categoria:Capitals d'Europa]]
			[[Categoria:Ciutat del Vaticà]]

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «Els '''Estats Pontificis''' foren els territoris en la península itàlica baix l'autoritat temporal del Papa, des de l'any 751...»

2018-12-29T12:46:13Z

Pàgina nova, en el contingut: «Els '''Estats Pontificis''' foren els territoris en la península itàlica baix l'autoritat temporal del Papa, des de l'any 751...»

Pàgina nova

Els '''Estats Pontificis''' foren els territoris en la [[Península itàlica|península itàlica]] baix l'autoritat temporal del [[Papa]], des de l'any [[751]] fins a [[1870]]. Es trobaven entre els principals estats d'[[Itàlia]] des de més o menys el [[sigle VIII]] fins que la península italiana fon unificada en l'any [[1861]] pel regne de [[Cerdenya]]. En la seua màxima extensió, varen cobrir les regions italianes modernes de Lacio, Les Marques, Umbria i Emilia-Romanya. Estes participacions es consideren una manifestació del poder temporal del Papa, a diferència del seu primat eclesiàstic. Despuix de l'any 1861, els Estats Pontificis, reduïts a Lacio, varen seguir existint fins a 1870. Entre 1870 i [[1929]], el Papa no va tindre cap territori físic i el Vaticà estigué baix sobirania italiana. El papa [[Pío XI]] i [[Benito Mussolini]] finalment varen resoldre la crisis entre el regne d'Itàlia i el Papat, en crear com a Estat independent la [[Ciutat del Vaticà]], al qual es varen adjudicar 44 hectàrees de la ciutat de [[Roma]], en la zona dels edificis històrics papals, en el Tossal Vaticà.