Estornell - Historial de revisions

Lluísm en 07:02 7 jul 2025

2025-07-07T07:02:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:02 7 jul 2025
Llínea 14:		Llínea 14:
	* ''Paréixer un estornell'', loc. Se diu de la persona a la que li agrada menjar olives.		* ''Paréixer un estornell'', loc. Se diu de la persona a la que li agrada menjar olives.
	* ''Tindre el cap com un estornell'', loc. Tindre molt de monyo, ariçonat i en desorde.		* ''Tindre el cap com un estornell'', loc. Tindre molt de monyo, ariçonat i en desorde.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Sturnus}}		{{Commonscat\|Sturnus}}

Jose2 en 16:25 21 jun 2025

2025-06-21T16:25:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:25 21 jun 2025
Llínea 17:		Llínea 17:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Sturnus}}		{{Commonscat\|Sturnus}}

	{{Wikispecies\|Sturnus}}		{{Wikispecies\|Sturnus}}

	{{DGLV\|Estornell}}		{{DGLV\|Estornell}}

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Sturnus_vulgaris Estornell en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Sturnus_vulgaris Estornell en Wikipedia]

Jose2 en 19:27 3 jun 2024

2024-06-03T19:27:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:27 3 jun 2024
Llínea 14:		Llínea 14:
	* ''Paréixer un estornell'', loc. Se diu de la persona a la que li agrada menjar olives.		* ''Paréixer un estornell'', loc. Se diu de la persona a la que li agrada menjar olives.
	* ''Tindre el cap com un estornell'', loc. Tindre molt de monyo, ariçonat i en desorde.		* ''Tindre el cap com un estornell'', loc. Tindre molt de monyo, ariçonat i en desorde.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Sturnus}}		{{Commonscat\|Sturnus}}

Valencian en 20:58 7 set 2022

2022-09-07T20:58:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:58 7 set 2022
Llínea 12:		Llínea 12:

	== Expressions valencianes ==		== Expressions valencianes ==

	* ''Paréixer un estornell'', loc. Se diu de la persona a la que li agrada menjar olives.		* ''Paréixer un estornell'', loc. Se diu de la persona a la que li agrada menjar olives.
	* ''Tindre el cap com un estornell'', loc. Tindre molt de monyo, ariçonat i en desorde.		* ''Tindre el cap com un estornell'', loc. Tindre molt de monyo, ariçonat i en desorde.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Sturnus}}
	* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Estornell Estornell ~~- [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]~~		{{Wikispecies\|Sturnus}}
			{{DGLV\|Estornell}}
	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Sturnus_vulgaris Estornell en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Sturnus_vulgaris Estornell en Wikipedia]

Coca antoñina en 09:26 13 jul 2022

2022-07-13T09:26:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:26 13 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Toulouse - Sturnus vulgaris - 2012-02-26 - 3.jpg\|thumb\|Estornell]]		[[File:Toulouse - Sturnus vulgaris - 2012-02-26 - 3.jpg\|thumb\|Estornell]]

	L''''estornell''' (~~Del~~ [[llatí]] ''sturnĕllu'', derivat dim. de ''stŭrnus'', mat. sign.), en [[castellà]] ''estornino'', és un [[Pardal\|pardal]] de ~~la família~~ Sturnus vulgaris, d'uns 22 centímetros de llongitut, de cap menut, ales i coa llarga, en plomes negres en reflexos verts i morats i taquetes blanques. Les pates són rojoses, i el bec és negre en l'[[hivern]] i groc en l'[[estiu]]. A diferència dels adults, les aus jovenils tenen un plomall marró. És un au sorollosa, sobretot en perches comunitàries i atres situacions [[Gregari\|gregaries]], i té un cant variat, pero poc musical. Té la capacitat d'imitar els sons del seu entorn e inclús deprendre'ls.		L''''estornell''' (del [[llatí]] ''sturnĕllu'', derivat dim. de ''stŭrnus'', mat. sign.), en [[castellà]] ''estornino'', és un [[Pardal\|pardal]] de l'espècie ''Sturnus vulgaris'', d'uns 22 centímetros de llongitut, de cap menut, ales i coa llarga, en plomes negres en reflexos verts i morats i taquetes blanques. Les pates són rojoses, i el bec és negre en l'[[hivern]] i groc en l'[[estiu]]. A diferència dels adults, les aus jovenils tenen un plomall marró. És un au sorollosa, sobretot en perches comunitàries i atres situacions [[Gregari\|gregaries]], i té un cant variat, pero poc musical. Té la capacitat d'imitar els sons del seu entorn e inclús deprendre'ls.

	Es reconeix prop d'una dotzena de subespècies que es reproduïxen en hàbitats oberts en la seua àrea de distribució natural en [[Europa]] i [[Àsia]] templada. L'espècie ha segut introduïda en [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]], [[Amèrica del Nort]], [[Argentina]], [[Suràfrica]] i atres llocs. És sedentària en el sur i l'oest d'Europa i el suroest d'Àsia, mentres que en l'hivern les poblacions del norest migran cap al sur i l'oest dins de l'àrea de reproducció, e inclús més al sur, cap a la [[Península Ibèrica\|península ibèrica]] i el nort d'Àfrica.		Es reconeix prop d'una dotzena de subespècies que es reproduïxen en hàbitats oberts en la seua àrea de distribució natural en [[Europa]] i [[Àsia]] templada. L'espècie ha segut introduïda en [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]], [[Amèrica del Nort]], [[Argentina]], [[Suràfrica]] i atres llocs. És sedentària en el sur i l'oest d'Europa i el suroest d'Àsia, mentres que en l'hivern les poblacions del norest migran cap al sur i l'oest dins de l'àrea de reproducció, e inclús més al sur, cap a la [[Península Ibèrica\|península ibèrica]] i el nort d'Àfrica.

Jose2: Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús '

2021-07-11T11:14:06Z

Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 11:14 11 jul 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Toulouse - Sturnus vulgaris - 2012-02-26 - 3.jpg\|thumb\|Estornell]]		[[File:Toulouse - Sturnus vulgaris - 2012-02-26 - 3.jpg\|thumb\|Estornell]]

	L''''estornell''' (Del [[llatí]] ''sturnĕllu'', derivat dim. de ''stŭrnus'', mat. sign.), en [[castellà]] ''estornino'', és un [[Pardal\|pardal]] de la família Sturnus vulgaris, d'uns 22 centímetros de llongitut, de cap menut, ales i coa llarga, en plomes negres en reflexos verts i morats i taquetes blanques. Les pates són rojoses, i el bec és negre en l'[[hivern]] i groc en l'[[estiu]]. A diferència dels adults, les aus jovenils tenen un plomall marró. És un au sorollosa, sobretot en perches comunitàries i atres situacions [[Gregari\|gregaries]], i té un cant variat, pero poc musical. Té la capacitat d'imitar els sons del seu entorn ~~i fins i tot~~ deprendre'ls.		L''''estornell''' (Del [[llatí]] ''sturnĕllu'', derivat dim. de ''stŭrnus'', mat. sign.), en [[castellà]] ''estornino'', és un [[Pardal\|pardal]] de la família Sturnus vulgaris, d'uns 22 centímetros de llongitut, de cap menut, ales i coa llarga, en plomes negres en reflexos verts i morats i taquetes blanques. Les pates són rojoses, i el bec és negre en l'[[hivern]] i groc en l'[[estiu]]. A diferència dels adults, les aus jovenils tenen un plomall marró. És un au sorollosa, sobretot en perches comunitàries i atres situacions [[Gregari\|gregaries]], i té un cant variat, pero poc musical. Té la capacitat d'imitar els sons del seu entorn e inclús deprendre'ls.

	Es reconeix prop d'una dotzena de subespècies que es reproduïxen en hàbitats oberts en la seua àrea de distribució natural en [[Europa]] i [[Àsia]] templada. L'espècie ha segut introduïda en [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]], [[Amèrica del Nort]], [[Argentina]], [[Suràfrica]] i atres llocs. És sedentària en el sur i l'oest d'Europa i el suroest d'Àsia, mentres que en l'hivern les poblacions del norest migran cap al sur i l'oest dins de l'àrea de reproducció, e inclús més al sur, cap a la [[Península Ibèrica\|península ibèrica]] i el nort d'Àfrica.		Es reconeix prop d'una dotzena de subespècies que es reproduïxen en hàbitats oberts en la seua àrea de distribució natural en [[Europa]] i [[Àsia]] templada. L'espècie ha segut introduïda en [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]], [[Amèrica del Nort]], [[Argentina]], [[Suràfrica]] i atres llocs. És sedentària en el sur i l'oest d'Europa i el suroest d'Àsia, mentres que en l'hivern les poblacions del norest migran cap al sur i l'oest dins de l'àrea de reproducció, e inclús més al sur, cap a la [[Península Ibèrica\|península ibèrica]] i el nort d'Àfrica.

Jose2: Text reemplaça - 'l on ' a 'l a on '

2021-05-24T19:36:16Z

Text reemplaça - 'l on ' a 'l a on '

← Revisió anterior		Revisió de 19:36 24 maig 2021
Llínea 5:		Llínea 5:
	Es reconeix prop d'una dotzena de subespècies que es reproduïxen en hàbitats oberts en la seua àrea de distribució natural en [[Europa]] i [[Àsia]] templada. L'espècie ha segut introduïda en [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]], [[Amèrica del Nort]], [[Argentina]], [[Suràfrica]] i atres llocs. És sedentària en el sur i l'oest d'Europa i el suroest d'Àsia, mentres que en l'hivern les poblacions del norest migran cap al sur i l'oest dins de l'àrea de reproducció, e inclús més al sur, cap a la [[Península Ibèrica\|península ibèrica]] i el nort d'Àfrica.		Es reconeix prop d'una dotzena de subespècies que es reproduïxen en hàbitats oberts en la seua àrea de distribució natural en [[Europa]] i [[Àsia]] templada. L'espècie ha segut introduïda en [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]], [[Amèrica del Nort]], [[Argentina]], [[Suràfrica]] i atres llocs. És sedentària en el sur i l'oest d'Europa i el suroest d'Àsia, mentres que en l'hivern les poblacions del norest migran cap al sur i l'oest dins de l'àrea de reproducció, e inclús més al sur, cap a la [[Península Ibèrica\|península ibèrica]] i el nort d'Àfrica.

	Construïx el seu niu en una cavitat natural o artificial on posa quatre o cinc ous de color blau clar. Estos eclosionen despuix de dos semanes, i les cries permaneixen en el niu durant tres semanes. Normalment hi ha una o dos posades cada any. És una espècie omnívora que s'alimenta d'una àmplia gama d'invertebrats, i també de llavors i frutes. És depredat per varis mamífers i rapaces, i és l'amfitrió d'una gran varietat de paràsits externs i interns.		Construïx el seu niu en una cavitat natural o artificial a on posa quatre o cinc ous de color blau clar. Estos eclosionen despuix de dos semanes, i les cries permaneixen en el niu durant tres semanes. Normalment hi ha una o dos posades cada any. És una espècie omnívora que s'alimenta d'una àmplia gama d'invertebrats, i també de llavors i frutes. És depredat per varis mamífers i rapaces, i és l'amfitrió d'una gran varietat de paràsits externs i interns.

	Forma grans surrats que poden ser beneficioses per a l'agricultura per combatre plagues, ya que consumixen grans cantitats d'insectes i atres invertebrats. No obstant, els mateixos estornells poden aplegar a ser considerats plaga, quan acaben en cultius de frutes i desenterren brots agrícoles. També poden representar una molèstia quan els surrats pernocten en cables o postes urbans, pel volum del soroll i dels excrements que produïxen.		Forma grans surrats que poden ser beneficioses per a l'agricultura per combatre plagues, ya que consumixen grans cantitats d'insectes i atres invertebrats. No obstant, els mateixos estornells poden aplegar a ser considerats plaga, quan acaben en cultius de frutes i desenterren brots agrícoles. També poden representar una molèstia quan els surrats pernocten en cables o postes urbans, pel volum del soroll i dels excrements que produïxen.

Jose2 en 19:50 16 ago 2019

2019-08-16T19:50:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:50 16 ago 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~L''''estornell''' (Del llatí ''sturnĕllu'', derivat dim. de ''stŭrnus'', mat. sign.), en castellà ''estornino'', és un~~ [[~~Pardal\|pardal]] de la família~~ Sturnus vulgaris~~, d'uns 22 centímetros de llongitut, de cap menut, ales i coa llarga, en plomes negres en reflexos verts i morats i taquetes blanques~~. Les pates són rojoses, i el bec és negre en l'hivern i groc en l'estiu. A diferència dels adults, les aus jovenils tenen un plomall marró. És un au sorollosa, sobretot en perches comunitàries i atres situacions [[Gregari\|~~gregaries~~]]~~, i té un cant variat, pero poc musical. Té la capacitat d'imitar els sons del seu entorn i fins i tot deprendre'ls.~~		[[File:Toulouse - Sturnus vulgaris - 2012-02-26 - 3.jpg\|thumb\|Estornell]]

	Es reconeix prop d'una dotzena de subespècies que es reproduïxen en hàbitats oberts en la seua àrea de distribució natural en [[Europa]] i [[Àsia]] templada. L'espècie ha segut introduïda en [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]], [[Amèrica del Nort]], [[Argentina]], [[Suràfrica]] i atres llocs. És sedentària en el sur i l'oest d'Europa i el suroest d'Àsia, mentres que en l'hivern les poblacions del norest migran cap al sur i l'oest dins de l'àrea de reproducció, ~~i fins i tot~~ més al sur, cap a la [[Península Ibèrica\|península ibèrica]] i el nort d'Àfrica.		L''''estornell''' (Del [[llatí]] ''sturnĕllu'', derivat dim. de ''stŭrnus'', mat. sign.), en [[castellà]] ''estornino'', és un [[Pardal\|pardal]] de la família Sturnus vulgaris, d'uns 22 centímetros de llongitut, de cap menut, ales i coa llarga, en plomes negres en reflexos verts i morats i taquetes blanques. Les pates són rojoses, i el bec és negre en l'[[hivern]] i groc en l'[[estiu]]. A diferència dels adults, les aus jovenils tenen un plomall marró. És un au sorollosa, sobretot en perches comunitàries i atres situacions [[Gregari\|gregaries]], i té un cant variat, pero poc musical. Té la capacitat d'imitar els sons del seu entorn i fins i tot deprendre'ls.

			Es reconeix prop d'una dotzena de subespècies que es reproduïxen en hàbitats oberts en la seua àrea de distribució natural en [[Europa]] i [[Àsia]] templada. L'espècie ha segut introduïda en [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]], [[Amèrica del Nort]], [[Argentina]], [[Suràfrica]] i atres llocs. És sedentària en el sur i l'oest d'Europa i el suroest d'Àsia, mentres que en l'hivern les poblacions del norest migran cap al sur i l'oest dins de l'àrea de reproducció, e inclús més al sur, cap a la [[Península Ibèrica\|península ibèrica]] i el nort d'Àfrica.

	Construïx el seu niu en una cavitat natural o artificial on posa quatre o cinc ous de color blau clar. Estos eclosionen despuix de dos semanes, i les cries permaneixen en el niu durant tres semanes. Normalment hi ha una o dos posades cada any. És una espècie omnívora que s'alimenta d'una àmplia gama d'invertebrats, i també de llavors i frutes. És depredat per varis mamífers i rapaces, i és l'amfitrió d'una gran varietat de paràsits externs i interns.		Construïx el seu niu en una cavitat natural o artificial on posa quatre o cinc ous de color blau clar. Estos eclosionen despuix de dos semanes, i les cries permaneixen en el niu durant tres semanes. Normalment hi ha una o dos posades cada any. És una espècie omnívora que s'alimenta d'una àmplia gama d'invertebrats, i també de llavors i frutes. És depredat per varis mamífers i rapaces, i és l'amfitrió d'una gran varietat de paràsits externs i interns.

Xavier: /* Expressions valencianes */

2019-08-16T16:28:00Z

Expressions valencianes

← Revisió anterior		Revisió de 16:28 16 ago 2019
Llínea 11:		Llínea 11:
	== Expressions valencianes ==		== Expressions valencianes ==

	* Paréixer un estornell, loc. Se diu de la persona a la que li agrada menjar olives.		* ''Paréixer un estornell'', loc. Se diu de la persona a la que li agrada menjar olives.
	* Tindre el cap com un estornell, loc. Tindre molt de monyo, ariçonat i en desorde.		* ''Tindre el cap com un estornell'', loc. Tindre molt de monyo, ariçonat i en desorde.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 09:32 16 ago 2019

2019-08-16T09:32:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:32 16 ago 2019
Llínea 18:		Llínea 18:
	* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Estornell Estornell - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]		* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Estornell Estornell - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]
	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Sturnus_vulgaris Estornell en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Sturnus_vulgaris Estornell en Wikipedia]

			[[Categoria:Biologia]]
			[[Categoria:Animals]]
			[[Categoria:Vertebrats]]
			[[Categoria:Aus]]
			[[Categoria:Aus d'Europa]]
			[[Categoria:Aus de la Comunitat Valenciana]]
			[[Categoria:Biologia]]

← Revisió anterior		Revisió de 09:26 13 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Toulouse - Sturnus vulgaris - 2012-02-26 - 3.jpg\|thumb\|Estornell]]		[[File:Toulouse - Sturnus vulgaris - 2012-02-26 - 3.jpg\|thumb\|Estornell]]

	L''''estornell''' (~~Del~~ [[llatí]] ''sturnĕllu'', derivat dim. de ''stŭrnus'', mat. sign.), en [[castellà]] ''estornino'', és un [[Pardal\|pardal]] de ~~la família~~ Sturnus vulgaris, d'uns 22 centímetros de llongitut, de cap menut, ales i coa llarga, en plomes negres en reflexos verts i morats i taquetes blanques. Les pates són rojoses, i el bec és negre en l'[[hivern]] i groc en l'[[estiu]]. A diferència dels adults, les aus jovenils tenen un plomall marró. És un au sorollosa, sobretot en perches comunitàries i atres situacions [[Gregari\|gregaries]], i té un cant variat, pero poc musical. Té la capacitat d'imitar els sons del seu entorn e inclús deprendre'ls.		L''''estornell''' (del [[llatí]] ''sturnĕllu'', derivat dim. de ''stŭrnus'', mat. sign.), en [[castellà]] ''estornino'', és un [[Pardal\|pardal]] de l'espècie ''Sturnus vulgaris'', d'uns 22 centímetros de llongitut, de cap menut, ales i coa llarga, en plomes negres en reflexos verts i morats i taquetes blanques. Les pates són rojoses, i el bec és negre en l'[[hivern]] i groc en l'[[estiu]]. A diferència dels adults, les aus jovenils tenen un plomall marró. És un au sorollosa, sobretot en perches comunitàries i atres situacions [[Gregari\|gregaries]], i té un cant variat, pero poc musical. Té la capacitat d'imitar els sons del seu entorn e inclús deprendre'ls.

	Es reconeix prop d'una dotzena de subespècies que es reproduïxen en hàbitats oberts en la seua àrea de distribució natural en [[Europa]] i [[Àsia]] templada. L'espècie ha segut introduïda en [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]], [[Amèrica del Nort]], [[Argentina]], [[Suràfrica]] i atres llocs. És sedentària en el sur i l'oest d'Europa i el suroest d'Àsia, mentres que en l'hivern les poblacions del norest migran cap al sur i l'oest dins de l'àrea de reproducció, e inclús més al sur, cap a la [[Península Ibèrica\|península ibèrica]] i el nort d'Àfrica.		Es reconeix prop d'una dotzena de subespècies que es reproduïxen en hàbitats oberts en la seua àrea de distribució natural en [[Europa]] i [[Àsia]] templada. L'espècie ha segut introduïda en [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]], [[Amèrica del Nort]], [[Argentina]], [[Suràfrica]] i atres llocs. És sedentària en el sur i l'oest d'Europa i el suroest d'Àsia, mentres que en l'hivern les poblacions del norest migran cap al sur i l'oest dins de l'àrea de reproducció, e inclús més al sur, cap a la [[Península Ibèrica\|península ibèrica]] i el nort d'Àfrica.

← Revisió anterior		Revisió de 11:14 11 jul 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Toulouse - Sturnus vulgaris - 2012-02-26 - 3.jpg\|thumb\|Estornell]]		[[File:Toulouse - Sturnus vulgaris - 2012-02-26 - 3.jpg\|thumb\|Estornell]]

	L''''estornell''' (Del [[llatí]] ''sturnĕllu'', derivat dim. de ''stŭrnus'', mat. sign.), en [[castellà]] ''estornino'', és un [[Pardal\|pardal]] de la família Sturnus vulgaris, d'uns 22 centímetros de llongitut, de cap menut, ales i coa llarga, en plomes negres en reflexos verts i morats i taquetes blanques. Les pates són rojoses, i el bec és negre en l'[[hivern]] i groc en l'[[estiu]]. A diferència dels adults, les aus jovenils tenen un plomall marró. És un au sorollosa, sobretot en perches comunitàries i atres situacions [[Gregari\|gregaries]], i té un cant variat, pero poc musical. Té la capacitat d'imitar els sons del seu entorn ~~i fins i tot~~ deprendre'ls.		L''''estornell''' (Del [[llatí]] ''sturnĕllu'', derivat dim. de ''stŭrnus'', mat. sign.), en [[castellà]] ''estornino'', és un [[Pardal\|pardal]] de la família Sturnus vulgaris, d'uns 22 centímetros de llongitut, de cap menut, ales i coa llarga, en plomes negres en reflexos verts i morats i taquetes blanques. Les pates són rojoses, i el bec és negre en l'[[hivern]] i groc en l'[[estiu]]. A diferència dels adults, les aus jovenils tenen un plomall marró. És un au sorollosa, sobretot en perches comunitàries i atres situacions [[Gregari\|gregaries]], i té un cant variat, pero poc musical. Té la capacitat d'imitar els sons del seu entorn e inclús deprendre'ls.

	Es reconeix prop d'una dotzena de subespècies que es reproduïxen en hàbitats oberts en la seua àrea de distribució natural en [[Europa]] i [[Àsia]] templada. L'espècie ha segut introduïda en [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]], [[Amèrica del Nort]], [[Argentina]], [[Suràfrica]] i atres llocs. És sedentària en el sur i l'oest d'Europa i el suroest d'Àsia, mentres que en l'hivern les poblacions del norest migran cap al sur i l'oest dins de l'àrea de reproducció, e inclús més al sur, cap a la [[Península Ibèrica\|península ibèrica]] i el nort d'Àfrica.		Es reconeix prop d'una dotzena de subespècies que es reproduïxen en hàbitats oberts en la seua àrea de distribució natural en [[Europa]] i [[Àsia]] templada. L'espècie ha segut introduïda en [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]], [[Amèrica del Nort]], [[Argentina]], [[Suràfrica]] i atres llocs. És sedentària en el sur i l'oest d'Europa i el suroest d'Àsia, mentres que en l'hivern les poblacions del norest migran cap al sur i l'oest dins de l'àrea de reproducció, e inclús més al sur, cap a la [[Península Ibèrica\|península ibèrica]] i el nort d'Àfrica.