Etnollinguística - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'termes' a 'térmens'

2022-06-01T11:21:42Z

Text reemplaça - 'termes' a 'térmens'

← Revisió anterior		Revisió de 11:21 1 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''etnollingüística''' (a vegades nomenada '''lingüística cultural''')<ref>{{Cite book \|last=Ferraro \|first=Gary \|title=Cultural Anthropology: An Applied Perspective \|location= \|publisher=Cengage Learning \|year=2006 \|isbn=0-495-10008-0}}</ref> és un camp de la [[llingüística]] que estudia la relació entre el llenguage i la cultura, i la forma en qué diferents grups ètnics perceben el món. És la combinació entre [[etnologia]] i la llingüística. Es referix a la forma de vida de tota una comunitat, és dir, totes les característiques que distinguixen una comunitat de l'atra. Estes característiques definixen els aspectes culturals d'una comunitat o d'una societat.		L''''etnollingüística''' (a vegades nomenada '''lingüística cultural''')<ref>{{Cite book \|last=Ferraro \|first=Gary \|title=Cultural Anthropology: An Applied Perspective \|location= \|publisher=Cengage Learning \|year=2006 \|isbn=0-495-10008-0}}</ref> és un camp de la [[llingüística]] que estudia la relació entre el llenguage i la cultura, i la forma en qué diferents grups ètnics perceben el món. És la combinació entre [[etnologia]] i la llingüística. Es referix a la forma de vida de tota una comunitat, és dir, totes les característiques que distinguixen una comunitat de l'atra. Estes característiques definixen els aspectes culturals d'una comunitat o d'una societat.

	Els etnollingüistes estudien la forma en que la percepció i la conceptualisació influïxen en el llenguage, i mostren com es relacionen en les diferents cultures i societats. Un eixemple és la forma en que s'expressa l'orientació espacial en les diverses cultures.<ref>[[Bernd Heine\|Heine, Bernd]] (1997) ''Cognitive Foundations of Grammar''. Oxford/New York: Oxford University Press.</ref><ref>Tuan, Yi-Fu (1974) ''Topophilia: A study of environmental perception, attitudes, and values.'' Englewood Cliffs, N.J.: Prentice Hall.</ref> En moltes societats les paraules per als [[punt cardinal\|punts cardinals]] ''est'' i ''oest'' es deriven dels ~~termes~~ per a la eixida del sol/posta del sol. La nomenclatura dels punts cardinals dels parlants [[llengües inuit\|inuit]] de [[Grenlàndia]], pero, es basa en punts de referència geogràfics com el sistema fluvial i la posició d'un en la costa. De la mateixa manera, el [[yurok]] té la idea dels punts cardinals; s'orienten pel que fa a la seua característica geogràfica principal, el [[riu Klamath]].		Els etnollingüistes estudien la forma en que la percepció i la conceptualisació influïxen en el llenguage, i mostren com es relacionen en les diferents cultures i societats. Un eixemple és la forma en que s'expressa l'orientació espacial en les diverses cultures.<ref>[[Bernd Heine\|Heine, Bernd]] (1997) ''Cognitive Foundations of Grammar''. Oxford/New York: Oxford University Press.</ref><ref>Tuan, Yi-Fu (1974) ''Topophilia: A study of environmental perception, attitudes, and values.'' Englewood Cliffs, N.J.: Prentice Hall.</ref> En moltes societats les paraules per als [[punt cardinal\|punts cardinals]] ''est'' i ''oest'' es deriven dels térmens per a la eixida del sol/posta del sol. La nomenclatura dels punts cardinals dels parlants [[llengües inuit\|inuit]] de [[Grenlàndia]], pero, es basa en punts de referència geogràfics com el sistema fluvial i la posició d'un en la costa. De la mateixa manera, el [[yurok]] té la idea dels punts cardinals; s'orienten pel que fa a la seua característica geogràfica principal, el [[riu Klamath]].

	La '''llingüística cultural''' es referix a una branca relacionada de la llingüística que estudia la relació entre llenguage, [[Antropologia cultural\|cultura]], i [[conceptualització]].<ref>Palmer, Gary B. (1996). Toward a Theory of Cultural Linguistics. Texas: Texas University Press.</ref> La llingüística cultural es basa en (pero no es llimita a) les nocions teòriques i ferramentes d'anàlisis de la [[llingüística cognitiva]] i l'[[antropologia cognitiva]]. En el plantejament de la llingüística cultural són centrals les nocions d'"[[esquema (sicologia)\|esquema]] cultural" i "model cultural". Examina com les diverses característiques del llenguage codifiquen esquemes culturals i models culturals.<ref>Sharifian, Farzad (2011). Cultural Conceptualisations and Language: Theoretical Framework and Applications. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.</ref> En llingüística cultural el llenguage és vist com a profundament arrelat en el nivell de grup, la cognició cultural de les comunitats de parlants. Fins ara l'enfocament de la llingüística cultural ha estat adoptat en diversos àmbits de l'investigació en [[llingüística aplicada]], inclosa la [[comunicació intercultural]], [[adquisició de segones llengües]] i [[World Englishes]].<ref>Sharifian, Farzad & Palmer, Gary B. (eds.) (2007) Applied cultural linguistics: Implications for second language learning and intercultural communication. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.</ref>		La '''llingüística cultural''' es referix a una branca relacionada de la llingüística que estudia la relació entre llenguage, [[Antropologia cultural\|cultura]], i [[conceptualització]].<ref>Palmer, Gary B. (1996). Toward a Theory of Cultural Linguistics. Texas: Texas University Press.</ref> La llingüística cultural es basa en (pero no es llimita a) les nocions teòriques i ferramentes d'anàlisis de la [[llingüística cognitiva]] i l'[[antropologia cognitiva]]. En el plantejament de la llingüística cultural són centrals les nocions d'"[[esquema (sicologia)\|esquema]] cultural" i "model cultural". Examina com les diverses característiques del llenguage codifiquen esquemes culturals i models culturals.<ref>Sharifian, Farzad (2011). Cultural Conceptualisations and Language: Theoretical Framework and Applications. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.</ref> En llingüística cultural el llenguage és vist com a profundament arrelat en el nivell de grup, la cognició cultural de les comunitats de parlants. Fins ara l'enfocament de la llingüística cultural ha estat adoptat en diversos àmbits de l'investigació en [[llingüística aplicada]], inclosa la [[comunicació intercultural]], [[adquisició de segones llengües]] i [[World Englishes]].<ref>Sharifian, Farzad & Palmer, Gary B. (eds.) (2007) Applied cultural linguistics: Implications for second language learning and intercultural communication. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.</ref>

Jose2 en 12:02 6 nov 2015

2015-11-06T12:02:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:02 6 nov 2015
Llínea 3:		Llínea 3:
	Els etnollingüistes estudien la forma en que la percepció i la conceptualisació influïxen en el llenguage, i mostren com es relacionen en les diferents cultures i societats. Un eixemple és la forma en que s'expressa l'orientació espacial en les diverses cultures.<ref>[[Bernd Heine\|Heine, Bernd]] (1997) ''Cognitive Foundations of Grammar''. Oxford/New York: Oxford University Press.</ref><ref>Tuan, Yi-Fu (1974) ''Topophilia: A study of environmental perception, attitudes, and values.'' Englewood Cliffs, N.J.: Prentice Hall.</ref> En moltes societats les paraules per als [[punt cardinal\|punts cardinals]] ''est'' i ''oest'' es deriven dels termes per a la eixida del sol/posta del sol. La nomenclatura dels punts cardinals dels parlants [[llengües inuit\|inuit]] de [[Grenlàndia]], pero, es basa en punts de referència geogràfics com el sistema fluvial i la posició d'un en la costa. De la mateixa manera, el [[yurok]] té la idea dels punts cardinals; s'orienten pel que fa a la seua característica geogràfica principal, el [[riu Klamath]].		Els etnollingüistes estudien la forma en que la percepció i la conceptualisació influïxen en el llenguage, i mostren com es relacionen en les diferents cultures i societats. Un eixemple és la forma en que s'expressa l'orientació espacial en les diverses cultures.<ref>[[Bernd Heine\|Heine, Bernd]] (1997) ''Cognitive Foundations of Grammar''. Oxford/New York: Oxford University Press.</ref><ref>Tuan, Yi-Fu (1974) ''Topophilia: A study of environmental perception, attitudes, and values.'' Englewood Cliffs, N.J.: Prentice Hall.</ref> En moltes societats les paraules per als [[punt cardinal\|punts cardinals]] ''est'' i ''oest'' es deriven dels termes per a la eixida del sol/posta del sol. La nomenclatura dels punts cardinals dels parlants [[llengües inuit\|inuit]] de [[Grenlàndia]], pero, es basa en punts de referència geogràfics com el sistema fluvial i la posició d'un en la costa. De la mateixa manera, el [[yurok]] té la idea dels punts cardinals; s'orienten pel que fa a la seua característica geogràfica principal, el [[riu Klamath]].

	La '''llingüística cultural''' es referix a una branca relacionada de la llingüística que estudia la relació entre llenguage, [[Antropologia cultural\|cultura]], i [[conceptualització]].<ref>Palmer, Gary B. (1996). Toward a Theory of Cultural Linguistics. Texas: Texas University Press.</ref> La llingüística cultural es basa en (pero no es llimita a) les nocions teòriques i ferramentes d'anàlisis de la [[llingüística cognitiva]] i l'[[antropologia cognitiva]]. En el plantejament de la llingüística cultural són centrals les nocions d'"[[esquema (sicologia)\|esquema]] cultural" i "model cultural". Examina com les diverses característiques del llenguage codifiquen esquemes culturals i models culturals.<ref>Sharifian, Farzad (2011). Cultural Conceptualisations and Language: Theoretical Framework and Applications. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.</ref> En ~~lingüística~~ cultural el llenguage és vist com a profundament arrelat en el nivell de grup, la cognició cultural de les comunitats de parlants. Fins ara l'enfocament de la llingüística cultural ha estat adoptat en diversos àmbits de la investigació en [[llingüística aplicada]], inclosa la [[comunicació intercultural]], [[adquisició de segones llengües]] i [[World Englishes]].<ref>Sharifian, Farzad & Palmer, Gary B. (eds.) (2007) Applied cultural linguistics: Implications for second language learning and intercultural communication. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.</ref>		La '''llingüística cultural''' es referix a una branca relacionada de la llingüística que estudia la relació entre llenguage, [[Antropologia cultural\|cultura]], i [[conceptualització]].<ref>Palmer, Gary B. (1996). Toward a Theory of Cultural Linguistics. Texas: Texas University Press.</ref> La llingüística cultural es basa en (pero no es llimita a) les nocions teòriques i ferramentes d'anàlisis de la [[llingüística cognitiva]] i l'[[antropologia cognitiva]]. En el plantejament de la llingüística cultural són centrals les nocions d'"[[esquema (sicologia)\|esquema]] cultural" i "model cultural". Examina com les diverses característiques del llenguage codifiquen esquemes culturals i models culturals.<ref>Sharifian, Farzad (2011). Cultural Conceptualisations and Language: Theoretical Framework and Applications. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.</ref> En llingüística cultural el llenguage és vist com a profundament arrelat en el nivell de grup, la cognició cultural de les comunitats de parlants. Fins ara l'enfocament de la llingüística cultural ha estat adoptat en diversos àmbits de l'investigació en [[llingüística aplicada]], inclosa la [[comunicació intercultural]], [[adquisició de segones llengües]] i [[World Englishes]].<ref>Sharifian, Farzad & Palmer, Gary B. (eds.) (2007) Applied cultural linguistics: Implications for second language learning and intercultural communication. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Admin: Text reemplaça - 'Vejau també' a 'Vore també'

2015-02-07T19:25:55Z

Text reemplaça - 'Vejau també' a 'Vore també'

← Revisió anterior		Revisió de 19:25 7 feb 2015
Llínea 8:		Llínea 8:
	{{referències}}		{{referències}}

	== ~~Vejau~~ també ==		== Vore també ==
	* [[Sicologia evolutiva del llenguage]]		* [[Sicologia evolutiva del llenguage]]
	* [[Antropologia llingüística]]		* [[Antropologia llingüística]]

Jose2 en 18:45 13 maig 2014

2014-05-13T18:45:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:45 13 maig 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''etnollingüística''' (a ~~vegada~~ nomenada '''lingüística cultural''')<ref>{{Cite book \|last=Ferraro \|first=Gary \|title=Cultural Anthropology: An Applied Perspective \|location= \|publisher=Cengage Learning \|year=2006 \|isbn=0-495-10008-0}}</ref> és un camp de la [[llingüística]] que estudia la relació entre el llenguage i la cultura, i la forma en qué diferents grups ètnics perceben el món. És la combinació entre [[etnologia]] i la llingüística. Es referix a la forma de vida de tota una comunitat, és a dir, totes les característiques que distinguixen una comunitat de l'atra. Estes característiques definixen els aspectes culturals d'una comunitat o d'una societat.		L''''etnollingüística''' (a vegades nomenada '''lingüística cultural''')<ref>{{Cite book \|last=Ferraro \|first=Gary \|title=Cultural Anthropology: An Applied Perspective \|location= \|publisher=Cengage Learning \|year=2006 \|isbn=0-495-10008-0}}</ref> és un camp de la [[llingüística]] que estudia la relació entre el llenguage i la cultura, i la forma en qué diferents grups ètnics perceben el món. És la combinació entre [[etnologia]] i la llingüística. Es referix a la forma de vida de tota una comunitat, és dir, totes les característiques que distinguixen una comunitat de l'atra. Estes característiques definixen els aspectes culturals d'una comunitat o d'una societat.

	Els etnollingüistes estudien la forma en que la percepció i la conceptualisació influïxen en el llenguage, i mostren com es relacionen en les diferents cultures i societats. Un eixemple és la forma en que s'expressa l'orientació espacial en les diverses cultures.<ref>[[Bernd Heine\|Heine, Bernd]] (1997) ''Cognitive Foundations of Grammar''. Oxford/New York: Oxford University Press.</ref><ref>Tuan, Yi-Fu (1974) ''Topophilia: A study of environmental perception, attitudes, and values.'' Englewood Cliffs, N.J.: Prentice Hall.</ref> En moltes societats les paraules per als [[punt cardinal\|punts cardinals]] ''est'' i ''oest'' es deriven dels termes per a la ~~sortida~~ del sol/posta del sol. La nomenclatura dels punts cardinals dels parlants [[llengües inuit\|inuit]] de [[Grenlàndia]], pero, es basa en punts de referència geogràfics com el sistema fluvial i la posició d'un en la costa. De la mateixa manera, el [[yurok]] té la idea dels punts cardinals; s'orienten pel que fa a la seua característica geogràfica principal, el [[riu Klamath]].		Els etnollingüistes estudien la forma en que la percepció i la conceptualisació influïxen en el llenguage, i mostren com es relacionen en les diferents cultures i societats. Un eixemple és la forma en que s'expressa l'orientació espacial en les diverses cultures.<ref>[[Bernd Heine\|Heine, Bernd]] (1997) ''Cognitive Foundations of Grammar''. Oxford/New York: Oxford University Press.</ref><ref>Tuan, Yi-Fu (1974) ''Topophilia: A study of environmental perception, attitudes, and values.'' Englewood Cliffs, N.J.: Prentice Hall.</ref> En moltes societats les paraules per als [[punt cardinal\|punts cardinals]] ''est'' i ''oest'' es deriven dels termes per a la eixida del sol/posta del sol. La nomenclatura dels punts cardinals dels parlants [[llengües inuit\|inuit]] de [[Grenlàndia]], pero, es basa en punts de referència geogràfics com el sistema fluvial i la posició d'un en la costa. De la mateixa manera, el [[yurok]] té la idea dels punts cardinals; s'orienten pel que fa a la seua característica geogràfica principal, el [[riu Klamath]].

	La '''llingüística cultural''' es referix a una branca relacionada de la llingüística que estudia la relació entre llenguage, [[Antropologia cultural\|cultura]], i [[conceptualització]].<ref>Palmer, Gary B. (1996). Toward a Theory of Cultural Linguistics. Texas: Texas University Press.</ref> La llingüística cultural es basa en (pero no es llimita a) les nocions teòriques i ferramentes d'anàlisis de la [[llingüística cognitiva]] i l'[[antropologia cognitiva]]. En el plantejament de la llingüística cultural són centrals les nocions d'"[[esquema (sicologia)\|esquema]] cultural" i "model cultural". Examina com les diverses característiques del ~~llenguatge~~ codifiquen esquemes culturals i models culturals.<ref>Sharifian, Farzad (2011). Cultural Conceptualisations and Language: Theoretical Framework and Applications. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.</ref> En lingüística cultural el llenguage és vist com a profundament arrelat en el nivell de grup, la cognició cultural de les comunitats de parlants. Fins ara l'enfocament de la llingüística cultural ha estat adoptat en diversos àmbits de la investigació en [[llingüística aplicada]], inclosa la [[comunicació intercultural]], [[adquisició de segones llengües]] i [[World Englishes]].<ref>Sharifian, Farzad & Palmer, Gary B. (eds.) (2007) Applied cultural linguistics: Implications for second language learning and intercultural communication. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.</ref>		La '''llingüística cultural''' es referix a una branca relacionada de la llingüística que estudia la relació entre llenguage, [[Antropologia cultural\|cultura]], i [[conceptualització]].<ref>Palmer, Gary B. (1996). Toward a Theory of Cultural Linguistics. Texas: Texas University Press.</ref> La llingüística cultural es basa en (pero no es llimita a) les nocions teòriques i ferramentes d'anàlisis de la [[llingüística cognitiva]] i l'[[antropologia cognitiva]]. En el plantejament de la llingüística cultural són centrals les nocions d'"[[esquema (sicologia)\|esquema]] cultural" i "model cultural". Examina com les diverses característiques del llenguage codifiquen esquemes culturals i models culturals.<ref>Sharifian, Farzad (2011). Cultural Conceptualisations and Language: Theoretical Framework and Applications. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.</ref> En lingüística cultural el llenguage és vist com a profundament arrelat en el nivell de grup, la cognició cultural de les comunitats de parlants. Fins ara l'enfocament de la llingüística cultural ha estat adoptat en diversos àmbits de la investigació en [[llingüística aplicada]], inclosa la [[comunicació intercultural]], [[adquisició de segones llengües]] i [[World Englishes]].<ref>Sharifian, Farzad & Palmer, Gary B. (eds.) (2007) Applied cultural linguistics: Implications for second language learning and intercultural communication. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «L''''etnollingüística''' (a vegada nomenada '''lingüística cultural'''){{Cite book |last=Ferraro |first=Gary |title=Cultural Anthropology: An Applied ...».

2014-05-13T14:04:14Z

Pàgina nova, en el contingut: «L''''etnollingüística''' (a vegada nomenada '''lingüística cultural''')<ref>{{Cite book |last=Ferraro |first=Gary |title=Cultural Anthropology: An Applied ...».

Pàgina nova

L''''etnollingüística''' (a vegada nomenada '''lingüística cultural''')<ref>{{Cite book |last=Ferraro |first=Gary |title=Cultural Anthropology: An Applied Perspective |location= |publisher=Cengage Learning |year=2006 |isbn=0-495-10008-0}}</ref> és un camp de la [[llingüística]] que estudia la relació entre el llenguage i la cultura, i la forma en qué diferents grups ètnics perceben el món. És la combinació entre [[etnologia]] i la llingüística. Es referix a la forma de vida de tota una comunitat, és a dir, totes les característiques que distinguixen una comunitat de l'atra. Estes característiques definixen els aspectes culturals d'una comunitat o d'una societat.

Els etnollingüistes estudien la forma en que la percepció i la conceptualisació influïxen en el llenguage, i mostren com es relacionen en les diferents cultures i societats. Un eixemple és la forma en que s'expressa l'orientació espacial en les diverses cultures.<ref>[[Bernd Heine|Heine, Bernd]] (1997) ''Cognitive Foundations of Grammar''. Oxford/New York: Oxford University Press.</ref><ref>Tuan, Yi-Fu (1974) ''Topophilia: A study of environmental perception, attitudes, and values.'' Englewood Cliffs, N.J.: Prentice Hall.</ref> En moltes societats les paraules per als [[punt cardinal|punts cardinals]] ''est'' i ''oest'' es deriven dels termes per a la sortida del sol/posta del sol. La nomenclatura dels punts cardinals dels parlants [[llengües inuit|inuit]] de [[Grenlàndia]], pero, es basa en punts de referència geogràfics com el sistema fluvial i la posició d'un en la costa. De la mateixa manera, el [[yurok]] té la idea dels punts cardinals; s'orienten pel que fa a la seua característica geogràfica principal, el [[riu Klamath]].

La '''llingüística cultural''' es referix a una branca relacionada de la llingüística que estudia la relació entre llenguage, [[Antropologia cultural|cultura]], i [[conceptualització]].<ref>Palmer, Gary B. (1996). Toward a Theory of Cultural Linguistics. Texas: Texas University Press.</ref> La llingüística cultural es basa en (pero no es llimita a) les nocions teòriques i ferramentes d'anàlisis de la [[llingüística cognitiva]] i l'[[antropologia cognitiva]]. En el plantejament de la llingüística cultural són centrals les nocions d'"[[esquema (sicologia)|esquema]] cultural" i "model cultural". Examina com les diverses característiques del llenguatge codifiquen esquemes culturals i models culturals.<ref>Sharifian, Farzad (2011). Cultural Conceptualisations and Language: Theoretical Framework and Applications. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.</ref> En lingüística cultural el llenguage és vist com a profundament arrelat en el nivell de grup, la cognició cultural de les comunitats de parlants. Fins ara l'enfocament de la llingüística cultural ha estat adoptat en diversos àmbits de la investigació en [[llingüística aplicada]], inclosa la [[comunicació intercultural]], [[adquisició de segones llengües]] i [[World Englishes]].<ref>Sharifian, Farzad & Palmer, Gary B. (eds.) (2007) Applied cultural linguistics: Implications for second language learning and intercultural communication. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.</ref>

== Referències ==
{{referències}}

== Vejau també ==
* [[Sicologia evolutiva del llenguage]]
* [[Antropologia llingüística]]
* [[Wilhelm von Humboldt]]

== Bibliografia ==
*[[Anna Wierzbicka|Wierzbicka, Anna]] (1992) ''Semantics, Culture, and Cognition: Universal human concepts in culture-specific configuration''. New York: Oxford University Press.
* (en) Madeleine Mathiot (dir.), Ethnolinguistics : Boas, Sapir and Whorf revisited, Mouton, La Haye, 1979, 323 p. (ISBN 9789027975973)
* (fr) Luc Bouquiaux, Linguistique et ethnolinguistique : anthologie d'articles parus entre 1961 et 2003, Peeters, Louvain, Dudley, MA, 2004, 466 p.
* (fr) Christine Jourdan et Claire Lefebvre (dir.), « L'ethnolinguistique », in Anthropologie et sociétés, vol. 23, no 3, 1999, p. 5-173
* (fr) Bernard Pottier, L'ethnolinguistique (numéro spécial de la revue Langages), Didier, 1970, 130 p.
* Trabant, Jürgen, Humboldt ou le sens du langage, Liège: Madarga, 1992.
* Trabant, Jürgen, Traditions de Humboldt, (German edition 1990), French edition, Paris: Maison des sciences de l’homme, 1999.
* Trabant, Jürgen, Mithridates im Paradies: Kleine Geschichte des Sprachdenkens, München: Beck, 2003.
* Trabant, Jürgen, ‘L’antinomie linguistique: quelques enjeux politiques’, Politiques & Usages de la Langue en Europe, ed. Michael Werner, Condé-sur-Noireau: Collection du Ciera, Dialogiques, Éditions de la Maison des sciences de l’homme, 2007.
* Trabant, Jürgen, Was ist Sprache?, München: Beck, 2008.
* Underhill, James W., ‘ “Making” love and “having” sex: an analysis of metaphoric paradigms in English, French and Czech’, Slovo a smysl: Word and Sense, Karlova univerzita, Akademie, 2007.
* Underhill, James W., Humboldt, Worldview and Language, Edinburgh: Edinburgh University Press, 2009.
* Underhill, James W. Creating Worldviews, Edinburgh: Edinburgh University Press, 2011.
* Vocabulaire européen des philosophes, Dictionnaires des intraduisibles, ed. Barbara Cassin, Paris: Robert, 2004.
* Whorf, Benjamin Lee, Language, Thought and Reality: Selected Writings (1956), ed. John B. Caroll, Cambridge, Mass.: M.I.T. Press, 1984.
* Wierzbicka, Anna, Semantics, Culture and Cognition: Universal Human Concepts in Culture-Specific Configurations, New York, Oxford University Press, 1992.
* Wierzbicka, Anna, Understanding Cultures through their Key Words, Oxford: Oxford University Press, 1997.
* Wierzbicka, Anna, Emotions across Languages and Cultures, Cambridge: Cambridge University Press, 1999.
* Wierzbicka, Anna, Semantics: Primes and Universals (1996), Oxford: Oxford University Press, 2004.
* Wierzbicka, Anna, Experience, Evidence & Sense: The Hidden Cultural Legacy of English, Oxford: Oxford University Press, 2010.
==Enllaços externs==
* {{en}} [http://www.utexas.edu/utpress/books/paltow.html Cap a una teoria de la lingüística cultural]
* {{en}} [http://www.benjamins.com/cgi-bin/t_bookview.cgi?bookid=CELCR%207 Applied Cultural Linguistics]
* {{en}}[http://monash.academia.edu/ProfessorFarzadSharifian/Papers/611702/Cultural_Linguistics_Farzad_Sharifians_Inaugural_Professorial_Lecture Cultural Linguistics: Farzad Sharifian's Inaugural Professorial Lecture ]

[[Categoria:Antropologia]]
[[Categoria:Llingüística]]

← Revisió anterior		Revisió de 11:21 1 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''etnollingüística''' (a vegades nomenada '''lingüística cultural''')<ref>{{Cite book \|last=Ferraro \|first=Gary \|title=Cultural Anthropology: An Applied Perspective \|location= \|publisher=Cengage Learning \|year=2006 \|isbn=0-495-10008-0}}</ref> és un camp de la [[llingüística]] que estudia la relació entre el llenguage i la cultura, i la forma en qué diferents grups ètnics perceben el món. És la combinació entre [[etnologia]] i la llingüística. Es referix a la forma de vida de tota una comunitat, és dir, totes les característiques que distinguixen una comunitat de l'atra. Estes característiques definixen els aspectes culturals d'una comunitat o d'una societat.		L''''etnollingüística''' (a vegades nomenada '''lingüística cultural''')<ref>{{Cite book \|last=Ferraro \|first=Gary \|title=Cultural Anthropology: An Applied Perspective \|location= \|publisher=Cengage Learning \|year=2006 \|isbn=0-495-10008-0}}</ref> és un camp de la [[llingüística]] que estudia la relació entre el llenguage i la cultura, i la forma en qué diferents grups ètnics perceben el món. És la combinació entre [[etnologia]] i la llingüística. Es referix a la forma de vida de tota una comunitat, és dir, totes les característiques que distinguixen una comunitat de l'atra. Estes característiques definixen els aspectes culturals d'una comunitat o d'una societat.

	Els etnollingüistes estudien la forma en que la percepció i la conceptualisació influïxen en el llenguage, i mostren com es relacionen en les diferents cultures i societats. Un eixemple és la forma en que s'expressa l'orientació espacial en les diverses cultures.<ref>[[Bernd Heine\|Heine, Bernd]] (1997) ''Cognitive Foundations of Grammar''. Oxford/New York: Oxford University Press.</ref><ref>Tuan, Yi-Fu (1974) ''Topophilia: A study of environmental perception, attitudes, and values.'' Englewood Cliffs, N.J.: Prentice Hall.</ref> En moltes societats les paraules per als [[punt cardinal\|punts cardinals]] ''est'' i ''oest'' es deriven dels ~~termes~~ per a la eixida del sol/posta del sol. La nomenclatura dels punts cardinals dels parlants [[llengües inuit\|inuit]] de [[Grenlàndia]], pero, es basa en punts de referència geogràfics com el sistema fluvial i la posició d'un en la costa. De la mateixa manera, el [[yurok]] té la idea dels punts cardinals; s'orienten pel que fa a la seua característica geogràfica principal, el [[riu Klamath]].		Els etnollingüistes estudien la forma en que la percepció i la conceptualisació influïxen en el llenguage, i mostren com es relacionen en les diferents cultures i societats. Un eixemple és la forma en que s'expressa l'orientació espacial en les diverses cultures.<ref>[[Bernd Heine\|Heine, Bernd]] (1997) ''Cognitive Foundations of Grammar''. Oxford/New York: Oxford University Press.</ref><ref>Tuan, Yi-Fu (1974) ''Topophilia: A study of environmental perception, attitudes, and values.'' Englewood Cliffs, N.J.: Prentice Hall.</ref> En moltes societats les paraules per als [[punt cardinal\|punts cardinals]] ''est'' i ''oest'' es deriven dels térmens per a la eixida del sol/posta del sol. La nomenclatura dels punts cardinals dels parlants [[llengües inuit\|inuit]] de [[Grenlàndia]], pero, es basa en punts de referència geogràfics com el sistema fluvial i la posició d'un en la costa. De la mateixa manera, el [[yurok]] té la idea dels punts cardinals; s'orienten pel que fa a la seua característica geogràfica principal, el [[riu Klamath]].

	La '''llingüística cultural''' es referix a una branca relacionada de la llingüística que estudia la relació entre llenguage, [[Antropologia cultural\|cultura]], i [[conceptualització]].<ref>Palmer, Gary B. (1996). Toward a Theory of Cultural Linguistics. Texas: Texas University Press.</ref> La llingüística cultural es basa en (pero no es llimita a) les nocions teòriques i ferramentes d'anàlisis de la [[llingüística cognitiva]] i l'[[antropologia cognitiva]]. En el plantejament de la llingüística cultural són centrals les nocions d'"[[esquema (sicologia)\|esquema]] cultural" i "model cultural". Examina com les diverses característiques del llenguage codifiquen esquemes culturals i models culturals.<ref>Sharifian, Farzad (2011). Cultural Conceptualisations and Language: Theoretical Framework and Applications. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.</ref> En llingüística cultural el llenguage és vist com a profundament arrelat en el nivell de grup, la cognició cultural de les comunitats de parlants. Fins ara l'enfocament de la llingüística cultural ha estat adoptat en diversos àmbits de l'investigació en [[llingüística aplicada]], inclosa la [[comunicació intercultural]], [[adquisició de segones llengües]] i [[World Englishes]].<ref>Sharifian, Farzad & Palmer, Gary B. (eds.) (2007) Applied cultural linguistics: Implications for second language learning and intercultural communication. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.</ref>		La '''llingüística cultural''' es referix a una branca relacionada de la llingüística que estudia la relació entre llenguage, [[Antropologia cultural\|cultura]], i [[conceptualització]].<ref>Palmer, Gary B. (1996). Toward a Theory of Cultural Linguistics. Texas: Texas University Press.</ref> La llingüística cultural es basa en (pero no es llimita a) les nocions teòriques i ferramentes d'anàlisis de la [[llingüística cognitiva]] i l'[[antropologia cognitiva]]. En el plantejament de la llingüística cultural són centrals les nocions d'"[[esquema (sicologia)\|esquema]] cultural" i "model cultural". Examina com les diverses característiques del llenguage codifiquen esquemes culturals i models culturals.<ref>Sharifian, Farzad (2011). Cultural Conceptualisations and Language: Theoretical Framework and Applications. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.</ref> En llingüística cultural el llenguage és vist com a profundament arrelat en el nivell de grup, la cognició cultural de les comunitats de parlants. Fins ara l'enfocament de la llingüística cultural ha estat adoptat en diversos àmbits de l'investigació en [[llingüística aplicada]], inclosa la [[comunicació intercultural]], [[adquisició de segones llengües]] i [[World Englishes]].<ref>Sharifian, Farzad & Palmer, Gary B. (eds.) (2007) Applied cultural linguistics: Implications for second language learning and intercultural communication. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.</ref>