Eugeni Coseriu - Historial de revisions

Xavier en 19:03 28 feb 2025

2025-02-28T19:03:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:03 28 feb 2025
Llínea 49:		Llínea 49:
	[[Categoria:Llingüistes]]		[[Categoria:Llingüistes]]
	[[Categoria:Escritors]]		[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Sigle XX]]

Jose2 en 12:18 1 gin 2023

2023-01-01T12:18:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:18 1 gin 2023
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Tubinga]], [[Alemània]]		\| lloc_mort = [[Tubinga]], [[Alemània]]
	}}		}}
	'''Eugen Coșeriu''', en valencià '''Eugeni Coseriu''' ([[Mihaileni]], [[Romania]], ara [[Moldàvia]], [[27 de juliol]] de [[1921]] – [[Tubinga]], [[Alemània]], [[7 de setembre]] de [[2002]]) fon un llingüiste especialisat en filologia romànica. És una de les màximes figures de la llingüística del [[sigle XX]].		'''Eugen Coșeriu''', en valencià '''Eugeni Coseriu''' ([[Mihaileni]], [[Romania]], ara [[Moldàvia]], [[27 de juliol]] de [[1921]] - † [[Tubinga]], [[Alemània]], [[7 de setembre]] de [[2002]]) fon un llingüiste especialisat en filologia romànica. És una de les màximes figures de la llingüística del [[sigle XX]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

	Despuix d'iniciar els seus estudis en [[Iasi]] (Romania), es va traslladar a [[Itàlia]] en [[1940]], a on es va doctorar en filosofia i en filologia, passant per [[Roma]], [[Pàdua]] i [[Milà]].		Despuix d'iniciar els seus estudis en [[Iasi]] (Romania), es va traslladar a [[Itàlia]] en l'any [[1940]], a on es va doctorar en filosofia i en filologia, passant per [[Roma]], [[Pàdua]] i [[Milà]].

	En l'any [[1951]] es va establir en [[Montevideo]] ([[Uruguay]]) com a professor de llingüística de l'Universitat de la República fins a [[1958]]. Allí va desplegar una gran activitat intelectual i va deixar una profunda senya. En gratitut a Uruguay, país que li va permetre tornar a tindre una ciutadania, condició que havia perdut en abandonar la Romania comunista, mantindria el passaport emés per les autoritats uruguayanes fins al fi dels seus dies. Publicà en este periodo en castellà algunes de les seues més importants obres, com ''Sincronia, diacronia i història'' ([[1958]]), un dels clàssics de la llingüística contemporànea i ''Teoria del llenguage i llingüística general'' ([[1962]]), conjunt d'artículs entre els que destaca «Sistema, norma i parla» pels matisos que introduïx a la dicotomia saussuriana de llengua-parla i «Determinació i entorn», a on es troba en germen la seua llingüística textual ([[1956]]).		En l'any [[1951]] es va establir en [[Montevideo]] ([[Uruguay]]) com a professor de llingüística de l'Universitat de la República fins a [[1958]]. Allí va desplegar una gran activitat intelectual i va deixar una profunda senya. En gratitut a Uruguay, país que li va permetre tornar a tindre una ciutadania, condició que havia perdut en abandonar la Romania comunista, mantindria el passaport emés per les autoritats uruguayanes fins al fi dels seus dies. Publicà en este periodo en castellà algunes de les seues més importants obres, com ''Sincronia, diacronia i història'' ([[1958]]), un dels clàssics de la llingüística contemporànea i ''Teoria del llenguage i llingüística general'' ([[1962]]), conjunt d'artículs entre els que destaca «Sistema, norma i parla» pels matisos que introduïx a la dicotomia saussuriana de llengua-parla i «Determinació i entorn», a on es troba en germen la seua llingüística textual ([[1956]]).

	En [[1963]] va obtindre la càtedra de llingüística romànica de l'Universitat de Tubinga, a on fon nomenat professor emèrit en [[1991]]. En [[1981]], coincidint en el seu xixanta aniversari, es varen publicar els cinc volums d'homenage titulats ''Logos semantikos: studia lingüística in honorem Eugenio Coseriu: 1921-1981'', coordinats per [[Horst Geckeler]] i atres destacats llingüistes i publicats per l'Editorial Gredos de Madrit, editorial que va eixercitar un paper fonamental en la difusió de l'obra de Coseriu en espanyol.		En l'any [[1963]] va obtindre la càtedra de llingüística romànica de l'Universitat de Tubinga, a on fon nomenat professor emèrit en [[1991]]. En [[1981]], coincidint en el seu xixanta aniversari, es varen publicar els cinc volums d'homenage titulats ''Logos semantikos: studia lingüística in honorem Eugenio Coseriu: 1921-1981'', coordinats per [[Horst Geckeler]] i atres destacats llingüistes i publicats per l'Editorial Gredos de Madrit, editorial que va eixercitar un paper fonamental en la difusió de l'obra de Coseriu en espanyol.

	Ademés d'uns 40 doctorats honoris causa en universitats del tot lo món, en [[2001]] va rebre la Gran Creu d'Alfons X el Sabi.Fon també president entre [[1980]] i [[1983]] de la Societat de Llingüística Romànica. Membre honorari de l'Acadèmia Rumana.		Ademés d'uns 40 doctorats honoris causa en universitats del tot lo món, en [[2001]] va rebre la Gran Creu d'Alfons X el Sabi.Fon també president entre [[1980]] i [[1983]] de la Societat de Llingüística Romànica. Membre honorari de l'Acadèmia Rumana.

Xavier en 17:09 31 dec 2022

2022-12-31T17:09:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:09 31 dec 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Eugen Coșeriu''', en valencià Eugeni Coseriu ([[Mihaileni]], [[Romania]], ara [[Moldàvia]], [[27 de juliol]] de [[1921]] – [[Tubinga]], [[Alemània]], [[7 de setembre]] de [[2002]]) fon un llingüiste especialisat en filologia romànica. És una de les màximes figures de la llingüística del [[sigle XX]].		{{Biografia\|
			\| nom = Eugen Coșeriu
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Romania\|Romanesa]]
			\| ocupació = Llingüiste i escritor.
			\| data_naix = [[27 de juliol]] de [[1921]]
			\| lloc_naix = [[Mihaileni]], [[Romania]]
			\| data_mort = [[7 de setembre]] de [[2002]]
			\| lloc_mort = [[Tubinga]], [[Alemània]]
			}}
			'''Eugen Coșeriu''', en valencià '''Eugeni Coseriu''' ([[Mihaileni]], [[Romania]], ara [[Moldàvia]], [[27 de juliol]] de [[1921]] – [[Tubinga]], [[Alemània]], [[7 de setembre]] de [[2002]]) fon un llingüiste especialisat en filologia romànica. És una de les màximes figures de la llingüística del [[sigle XX]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier en 17:07 31 dec 2022

2022-12-31T17:07:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:07 31 dec 2022
Llínea 34:		Llínea 34:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Eugenio_Coseriu Eugeni Coseriu en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Eugenio_Coseriu Eugeni Coseriu en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Llingüistes]]
			[[Categoria:Escritors]]

Xavier en 17:05 31 dec 2022

2022-12-31T17:05:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:05 31 dec 2022
Llínea 30:		Llínea 30:
	* ''Lenguaje y discurso'' (Eunsa, 2006. Pòstum: colecció de teories del llingüiste tretes dels seus manuscrits).		* ''Lenguaje y discurso'' (Eunsa, 2006. Pòstum: colecció de teories del llingüiste tretes dels seus manuscrits).
	* ''La lingüística del texto. Introducción a una hermenéutica del sentido'', Edició, Anotació i Estudi previ d'Óscar Loureda Lamas (Madrid, Arco/Libros, 2007).		* ''La lingüística del texto. Introducción a una hermenéutica del sentido'', Edició, Anotació i Estudi previ d'Óscar Loureda Lamas (Madrid, Arco/Libros, 2007).

			== Enllaços externs ==

			* [https://es.wikipedia.org/wiki/Eugenio_Coseriu Eugeni Coseriu en Wikipedia]

Xavier en 17:04 31 dec 2022

2022-12-31T17:04:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:04 31 dec 2022
Llínea 14:		Llínea 14:

	En ocasió del centenari del seu naiximent (juliol de 2021), s'han celebrat alguns congressos i publicat algunes semblances que valoren la riquea i permanència de la seua aportació a la llingüística i a la teoria i filosofia del llenguage.		En ocasió del centenari del seu naiximent (juliol de 2021), s'han celebrat alguns congressos i publicat algunes semblances que valoren la riquea i permanència de la seua aportació a la llingüística i a la teoria i filosofia del llenguage.

			== Obra ==

			* ''El llamado “latín vulgar” y las primeras diferenciaciones romances. Breve introducción a la lingüística románica'' (Montevideo, Universidad de la República. Facultad de Humanidades y Ciencias. Instituto de Filología Románica. Departamento de Lingüística, 1954).
			* ''Sincronía, diacronía e historia'' (Madrid, Gredos, 1958).
			* ''Teoría del lenguaje y lingüística general'' (Madrid, Gredos, 1962).
			* ''Tradición y novedad en la ciencia del lenguaje'', (Madrid, Gredos, 1977).
			* ''Principios de semántica estructural'' (Madrid, Gredos, 1977).
			* ''El hombre y su lenguaje: estudios de teoría y metodología lingüística'' (Madrid, Gredos, 1985).
			* ''Gramática, semántica, universales'', (Madrid, Gredos, 1978).
			* ''Lecciones de lingüística general'' (Madrid, Gredos, 1981).
			* ''Introducción a la lingüística'' (Madrid, Gredos, 1986).
			* ''Competencia lingüística'' (Madrid, Gredos, 1992).
			* «La semántica estructural en España», ''Analecta Malacitana'', XXI/2, págs. 455-482.
			* ''Lenguaje y discurso'' (Eunsa, 2006. Pòstum: colecció de teories del llingüiste tretes dels seus manuscrits).
			* ''La lingüística del texto. Introducción a una hermenéutica del sentido'', Edició, Anotació i Estudi previ d'Óscar Loureda Lamas (Madrid, Arco/Libros, 2007).

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''Eugen Coșeriu''', en valencià Eugeni Coseriu (Mihaileni, Romania, ara Moldàvia, 27 de juliol de 1921 – Tubinga, Alemània, […»

2022-12-31T17:00:18Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Eugen Coșeriu''', en valencià Eugeni Coseriu (Mihaileni, Romania, ara Moldàvia, 27 de juliol de 1921 – Tubinga, Alemània, […»

Pàgina nova

'''Eugen Coșeriu''', en valencià Eugeni Coseriu ([[Mihaileni]], [[Romania]], ara [[Moldàvia]], [[27 de juliol]] de [[1921]] – [[Tubinga]], [[Alemània]], [[7 de setembre]] de [[2002]]) fon un llingüiste especialisat en filologia romànica. És una de les màximes figures de la llingüística del [[sigle XX]].

== Biografia ==

Despuix d'iniciar els seus estudis en [[Iasi]] (Romania), es va traslladar a [[Itàlia]] en [[1940]], a on es va doctorar en filosofia i en filologia, passant per [[Roma]], [[Pàdua]] i [[Milà]].

En l'any [[1951]] es va establir en [[Montevideo]] ([[Uruguay]]) com a professor de llingüística de l'Universitat de la República fins a [[1958]]. Allí va desplegar una gran activitat intelectual i va deixar una profunda senya. En gratitut a Uruguay, país que li va permetre tornar a tindre una ciutadania, condició que havia perdut en abandonar la Romania comunista, mantindria el passaport emés per les autoritats uruguayanes fins al fi dels seus dies. Publicà en este periodo en castellà algunes de les seues més importants obres, com ''Sincronia, diacronia i història'' ([[1958]]), un dels clàssics de la llingüística contemporànea i ''Teoria del llenguage i llingüística general'' ([[1962]]), conjunt d'artículs entre els que destaca «Sistema, norma i parla» pels matisos que introduïx a la dicotomia saussuriana de llengua-parla i «Determinació i entorn», a on es troba en germen la seua llingüística textual ([[1956]]).

En [[1963]] va obtindre la càtedra de llingüística romànica de l'Universitat de Tubinga, a on fon nomenat professor emèrit en [[1991]]. En [[1981]], coincidint en el seu xixanta aniversari, es varen publicar els cinc volums d'homenage titulats ''Logos semantikos: studia lingüística in honorem Eugenio Coseriu: 1921-1981'', coordinats per [[Horst Geckeler]] i atres destacats llingüistes i publicats per l'Editorial Gredos de Madrit, editorial que va eixercitar un paper fonamental en la difusió de l'obra de Coseriu en espanyol.

Ademés d'uns 40 doctorats honoris causa en universitats del tot lo món, en [[2001]] va rebre la Gran Creu d'Alfons X el Sabi.Fon també president entre [[1980]] i [[1983]] de la Societat de Llingüística Romànica. Membre honorari de l'Acadèmia Rumana.

L'Archiu Eugeni Coseriu en l'Universitat de Tubinga (Tübingen), alberga les seues cartes, llibres i documents originals (molts inèdits) i és actualment gestionat pel catedràtic de Romanística de l'Universitat de Tubinga [[Johannes Kabatek]], el seu discípul, i [[Óscar Loureda]], catedràtic de l'Universitat de Heidelberg.

En ocasió del centenari del seu naiximent (juliol de 2021), s'han celebrat alguns congressos i publicat algunes semblances que valoren la riquea i permanència de la seua aportació a la llingüística i a la teoria i filosofia del llenguage.